Nicaragua 2018

Des del mes d’abril, el país va viure en una crisi política i social que va posar moltes dificultats a la presidència de Daniel Ortega i dels seus col·laboradors més fidels. La successió de manifestacions i concentracions i la resposta governamental van provocar més de 500 morts, fet que va suposar una condemna internacional i va situar el règim en l’ull de l’huracà.

Les mobilitzacions es van iniciar en protesta per unes reformes socials. La resposta policial i els enfrontaments posteriors van provocar 26 morts, fet que va estendre la protesta a tot el país en les setmanes i mesos següents. De seguida el conflicte va tenir impacte internacional, principalment en organismes interamericans, però també als Estats Units, que van denunciar que el Govern nicaragüenc rebia l’ajut de Cuba i de Veneçuela. Altres actors també van prendre-hi partit, com, per exemple, la jerarquia eclesiàstica, els mitjans de comunicació i diverses organitzacions no governamentals, algunes de les quals van acabar sent expulsades del país pel Govern. La crisi va continuar ben viva en acabar l’any.

La crisi social i política també va motivar que molts ciutadans marxessin del país, o bé cap al sud, a Costa Rica; o bé cap al nord, per a dirigir-se als Estats Units.