Cronologia dels Països Catalans i del món

Octavi agafa el comandament de les províncies hispàniques. El seu legat Gneu Domici Calví triomfa sobre els ceretans.

Tàrraco, convertida en colònia, passa a ser cap d’un conuentus i capital provincial. La Hispània Citerior es denominarà a partir d’ara Província Tarraconense.

Inici de la dinastia Valentiniana, amb Flavi Valentinià. Comencen les grans migracions dels pobles continentals (364-379).

Una comissió d’hispans sol·licita a Roma un control senatorial sobre els abusos en la recollida dels tributs provincials per part dels governadors.

El poeta Marcial, nascut a Bilbilis però resident a Roma, destaca en diferents epigrames la qualitat dels pernils ceretans i del vi tarragonès (85-86).

Clodoveu estén els dominis francs a la Gàl·lia a costa dels alamans, els visigots i els burgundis.

Pompeu construeix a la frontera provincial (el Pertús) uns trofeus amb la menció de 876 llocs conquerits durant les seves campanyes contra Sertori.

El riquíssim banquer gadità Luci Corneli Balbus, amic de Cèsar, és el primer provincial que arriba al consolat.

Fundació de noves colònies a Dertosa (Tortosa) i Íl·lici (l’Alcúdia d’Elx). Ilerda i Empúries assoleixen la condició de municipis (24 aC.-1 aC).

Grups germànics s’instal·len a la línia del Duero com a tropes frontereres sota les ordres dels grans terratinents rurals.

La victòria romana a Pidna significa la fi de la tercera guerra de Macedònia (172-168) i la dissolució del regne macedoni. L’any següent, a Roma, l’arribada del botí de guerra de Grècia fa que es promulgui la supressió de l’impost del tributum.

Domicià ordena arrencar la meitat de les vinyes provincials per evitar la competència dels vins itàlics. Es desconeix el grau d’aplicació real d’aquesta mesura.

Clodoveu funda el regne franc i s’inicia la dinastia merovíngia.

Després de diverses campanyes guanyades per l’un o l’altre bàndol, Sertori mor assassinat a Osca.

Luci Corneli Balbus minor, nebot de l’anterior, és cònsol per dues vegades i el primer provincial que rep honors de triomf (38-32 aC.).

Nova reforma monetària, que comportarà la creació del solidus aureus "moneda d’or" i la siliqua de plata.

Roma reconquereix Tàrent i venç els púnics a Metaure. A Hispània, victòries romanes a Baecula (Bailèn) i Ilipa (Alcalá del Río) (209-207 aC.).

La mort sobtada de l’emperador Claudi dóna el poder al fill del seu segon matrimoni, Neró Claudi Cèsar Drus Germànic.

Es funda el regne visigot de Tolosa.

Els mil·liaris dels procònsols M. Sergi i Q. Fabi apareguts prop d’Ausa (Vic) i Ilerda (Lleida) són els primers testimonis de les reformes viàries romanes (120 aC.-110 aC.).

Invasions mores a la Bètica, que s’allarguen durant set anys. La Bètica passa a ser una província imperial amb tropes de guarnició.

Luci Domici Aurelià restableix la unitat imperial i funda la dinastia Il·líria.

Anníbal creua els Alps i envaeix la península Itàlica. Els romans són derrotats a Trebbia.

Marcus Vipsanius Agripa arriba a la Península Ibèrica per posar fi a la guerra astur i reorganitzar les províncies hispàniques.

El I concili de Caesaraugusta (Saragossa) acusa d’heretgia Priscil·lià, bisbe d’Àvila i difusor d’un moviment ascètic i rigorista que prendrà el seu nom.

Comencen les guerres celtibèriques entorn a la ciutat arevaca de Numància (Garrai, Sòria), que inicialment comporten diversos fracassos romans.

Els catorze senadors d’origen hispà presents al Senat de Nerva formen un important grup d’influència en el qual destaquen Luci Minici Natalis i Luci Licini Sura, naturals de Bàrcino (96-98).

Els Marci Semproni, pare i fill, restauren i milloren el macellum (mercat) de la ciutat romana de la Vila Joiosa (176-200).

S’inicia un període, que es clourà l’any 310, durant el qual les ciutats refan les seves muralles. A Bàrcino i Gerunda, es reutilitzen tota mena de materials arquitectònics, epigràfics i escultòrics.

Roma declara la guerra a Cartago arran de la caiguda de Sagunt en mans d’Anníbal (219 aC). Un exèrcit romà, comandat per Gneu Corneli Escipió, desembarca a Empúries. Batalla de Cese (Tarragona). Conquesta romana d’Atanagre i Ausa (Vic), capitals d’ilergets i d’ausetans respectivament.

Fundació de la colònia Bàrcino (Barcelona) (18aC.-15 aC). El magistrat Gai Celi és el constructor de les muralles de la ciutat.

Els visigots són autoritzats a instal·lar-se als Balcans i al Danubi com a federats de Roma.

S’inicia la tercera guerra Púnica, que finalitza amb la destrucció de Cartago (146). Àfrica esdevé província romana.

Mort Nerva, s’inicia el regnat de Marc Ulpi Trajà, natural d’Itàlica (Santiponce, Sevilla).

Regnat de l’emperador Marc Aureli Còmmode (180-192).

Roma és envoltada per una muralla de 19 km (271-275).

Els romans són derrotats a Trasimè.

August va novament a la Gàl·lia i a Hispània (16-7 aC). Les legions IV Macedonica, VI Victrix i X Gemina s’instal·len prop de la cornisa cantàbrica.

Priscil·lià, condemnat a mort per malefici, és enterrat pels seus seguidors a Hispània com a màrtir.

Macedònia passa a ser província romana. Roma entra en guerra amb la Lliga Aquea (confederació de ciutats de l’Acaia, Grècia) (148-146 aC.). Destrucció romana de Corint.

Sota el regnat de Trajà l’Imperi arriba a la seva màxima extensió amb la incorporació de la Dàcia (107), Aràbia, Armènia i Mesopotàmia (100-117).

Un exèrcit de desertors i esclaus fugitius comandats per Matern saqueja les terres d’Hispània i la Gàl·lia. Finalment són derrotats per les tropes de Còmmode (188).

Guerra de les Gàl·lies.

Guerra entre Octavi i Marc Antoni i enfrontament naval a Accium (Grècia).

Les diòcesis d’Hispània, Set Províncies (antiga Vienesa) i Britània queden incloses a la nova prefectura de la Gàl·lia (324-337).

Publi Corneli Escipió desembarca a Àfrica. Romans i cartaginesos signen un armistici i s’ordena a Anníbal que abandoni Itàlia (204-203 aC.).

Es desencadena una guerra civil, que provoca l’ascens i la caiguda de tres emperadors successivament: Galba, Aule Vitel·li i Marc Salvi Otó. Tit Flavi Vespasià en surt victoriós.

Viriat, cabdill lusità, s’enfronta durant anys als governadors romans (147-139 aC.).

Durant tot el segle II, s’explotarà el marbre de Tortosa (brocatello), únic marbre hispànic exportat fora de la Península.

Amb la mort de Còmmode, assassinat per un complot, comença un nou any de guerra civil amb quatre emperadors successius. Victòria final de Septimi Sever, que inicia la dinastia Severiana.

A la mort d’Aurelià, el Senat elegeix emperador Marc Claudi Tàcit. El seguiran, amb mandats molt breus, Probe, Car, Carí i Numerià.

Publi Corneli Escipió, germà de Gneu, desembarca a Tàrraco amb un exèrcit de reforç. La ciutat esdevé el quarter general de les tropes romanes a Hispània.

La conquesta d’Hispània per Roma és narrada amb dades molt precises a la història de Roma escrita per Tit Livi (10 aC.-1 aC.).

Meropi Ponç Paulí, més conegut pel nom de Paulí de Nola, compara en una carta la tranquil·litat i la rusticitat de Bílbilis, Calagurris (Calahorra) o Ilerda davant les grans ciutats com Caesaraugusta, la "deliciosa" Bàrcino o la "poderosa i marítima" Tàrraco (389-394).

Creació de la nova província Insulae Balearum (illes Balears), que s’afegeix a les sis ja existents a la diòcesi.

Enfrontaments a Hispània entre els sueus i els cabdills romans. Successius atacs sueus a Emerita, la Bètica, la Cartaginense i la vall de l’Ebre (430-449).

Guerra dels aliats itàlics, anomenada Guerra Social (dels socii o aliats). Revolta dels pobles itàlics contra Roma per reclamar els drets de ciutadania, finalment aconseguits (89 aC).

Cèsar creua el Rubicó, desafiant la legalitat senatorial. Pompeu es retira a Orient. Cèsar es proclama dictador.

Ibèria és descrita (29 aC-18 dC) al llibre III de la Geografia del grec Estrabó, utilitzant dades d’Èfor, Posidoni, Eratòstenes, Artemidor, Polibi i Timagenes.

Creació de les prefectures d’Àfrica, Gàl·lia, Itàlia, Il·líria i Orient. Constantí es preocupa per establir la pau de l’Església amb la finalitat de posar fi als conflictes sorgits entre catòlics i arians (326-350).

Gàdir (Cadis) envia una ambaixada a Roma protestant per l’activitat fiscal dels prefectes i l’incompliment dels pactes.

Vespasià atorga el dret llatí a les províncies hispàniques.

Viriat, cabdill lusità, és assassinat.

En morir Trajà, Publi Eli Adrià, també natural d’Itàlica, és proclamat emperador.

És executat Luci Novi Rufus, governador de la Tarraconense, amb els nobles provincials que havien defensat la causa d’Albí com a pretendent de l’Imperi. Tots els seus béns passen al patrimoni imperial, que s’enriqueix notablement.

Els governadors Juli Valens i Marc Aureli reconstrueixen part del fòrum i els edificis termals de Tàrraco (286-293).

Anníbal estableix aliances amb Filip V de Macedònia i amb la ciutat de Siracusa (Sicília) per a lluitar contra Roma.

Tres legions sota el comandament de Publi Varus són anihilades pels germànics a la selva de Teutoburg. S’atura l’expansió romana continental.

Un procurador és posat al capdavant de la indústria de tintoreria de la porpra a les Balears.

Fundació de Valentia amb veterans de les guerres lusitanes.

Notables procedents de Valentia, Sagunt, Tàrraco i Bàrcino formen part dels vint-i-tres senadors hispans presents al Senat d’Adrià.

Els notables locals comencen a enterrar-se en rics sarcòfags de marbre procedentes de Roma i Cartago.

Les batalles de Dyrracchion (Durazzo, Albània) i Farsàlia (Grècia) enfronten cesarians i pompeians. Pompeu mor assassinat a Egipte.

Reforma monetària. Es crea un sistema que gira entorn del denari, basat en l’encunyació de tres metalls: l’or (aureus), la plata (denari) i el bronze (sesterci, dupondi, as).

Després de la mort de Constantí, l’Imperi es reparteix entre els seus fills, Constantí II, Constanci II i Constant, que es disputen el poder.

Els territoris hispànics conquerits per Roma es converteixen oficialment en les províncies Hispània Citerior i Hispània Ulterior. Es nomenen dos nous pretors per al seu govern al capdavant de tropes aliades.

Amb la concessió a Hispània del dret llatí, Ègara (Terrassa), Aquae Calidae (Caldes de Montbui, Caldes de Malavella) i Ebusus (Eivissa) es converteixen en municipis.

Expedició de Brutus Dècim Juni a Galícia, que obre l’accés de Roma a les mines del nord-oest hispànic i al control de les rutes marítimes atlàntiques.

Adrià viatja a Hispània i celebra una reunió amb les assemblees provincials (121-122).

La Constitutio antoniniana de Caracal·la concedeix la ciutadania romana a tots els habitants de l’Imperi.

Es crea la diòcesi d’Hispània, a càrrec d’un uicarius resident a Tàrraco, que inclou les províncies Tarraconense, Cartaginense, Gal·lècia, Bètica, Lusitània i Mauritània Tingitana.

Primera guerra entre Roma i Macedònia pel domini de la costa il·líria, a la mar Adriàtica (214-205 aC.).

August mor a Nola (Campània, Itàlia) als 76 anys i és divinitzat de manera oficial. Claudi Neró Tiberi és el nou emperador. Comença la dinastia Júlio-Clàudia.

Bàrcino emet monedes de plata i bronze de l’usurpador Màxim (409-411).

Tiberi Semproni Grac és elegit tribú de la plebs i promulga una llei agrària que comporta el repartiment de les terres de l’Ager Publicus (terres públiques) entre els ciutadans pobres.

Els Luci Minici Natal, pare i fill, regalen a la ciutat de Bàrcino unes termes construïdes en un solar de la seva propietat.

Regnat de l’emperador Heliogàbal (218-222). Sever Alexandre és associat al tron.

El codi Teodosià ordena als municipis la construcció o la restauració de les seves muralles, utilitzant com a materials de construcció els procedents de l’enderrocament dels temples.

Siracusa i Càpua són assetjades per Roma i finalment conquerides (213-211 aC.).

A la mort d’August, Tiberi autoritza que Tàrraco li dediqui un temple provincial.

Sueus, alans i vàndals asdings i silings entren a Hispània i s’hi estableixen com a federats.

El setge i la conquesta de Numància per Escipió Emilià posa fi a les guerres celtibèriques.

L’Indicatori Geogràfic de Ptolemeu proporciona una llista de ciutats, rius i muntanyes hispàniques agrupades per províncies i grups ètnics incloent-hi les seves coordenades geogràfiques (127-148).

L´emperador Heliogàbal sufraga la restauració de l’amfiteatre de Tàrraco.

Dues luxoses vil·les de Bàrcino i Gerunda (Bell-lloc del Pla) decoren les seves sales amb grans mosaics policroms que representen curses de quadrigues al Circ Màxim de Roma. Aquests mosaics es poden datar entre el 300 i el 350.

Els púnics són expulsats de Sagunt. Soldats procedents de la Celtibèria són els primers mercenaris que Roma admet al seu exèrcit (212 aC.).

Mor l’emperador Tiberi i s’inicia el regnat de Gai Juli Cèsar Germànic Calígula.

Saqueig de Roma pels visigots d’Alaric.

El 21 de gener el bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi són detinguts, processats i cremats vius a l’amfiteatre de Tàrraco per ordre del governador Emilià.

Els visigots de Teodoric II intervenen novament a la Península com a federats contra bagaudes i sueus (456-457).

Sul·la es proclama dictador. Reforma del Senat i els tribunals. Els veterans sul·lans són assentats a diferents ciutats itàliques (79 aC).

A la mort de Cèsar, Sext Pompeu continua la revolta a Hispània. Marc Emili Lèpid és el nou legat de la Citerior.

Fundació de la colònia Augusta Emèrita (Mèrida), per a veterans de les guerres càntabres. La ciutat esdevindrà capital de la nova província Lusitània.

La costa mediterrània hispànica és descrita a l’Ora maritima de Ruf Fest Aviè, utilitzant vells periples.

Campanyes de Tiberi Semproni Grac a la Celtibèria. Fundació de Gracchurris (Alfaro) (180-179 aC).

Una erupció del Vesubi sepulta sota les cendres Pompeia i Herculà.

Amb Euric (466-486), la vall de l’Ebre i el litoral de la Tarraconense passen a formar part del regne visigot de Tolosa.

Durant les guerres sertorianes, les tropes de Sertori i Pompeu s’enfronten (75 aC.-74 aC.) a les batalles de Sagunt, Sucro i Túria. Destrucció de Valentia per Pompeu. Diani (Dénia) es converteix en plaça forta i base naval sertoriana.

Segon triumvirat, format per Gai Juli Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid. Amb la victòria a la batalla de Filipos sobre Brutus i Cassi Longí, Marc Antoni controla Orient (42 aC.).

Vitrubi destaca la rubrica (mini) de les Balears entre els millors colorants (25 aC.-20 aC).

Pacià, bisbe de Bàrcino (310-390), denuncia a les seves obres escrites entre el 360 i el 390 les diversions paganes i l’heretgia novaciana practicades per la comunitat cristiana local.

Fundació d’una colònia llatina a Carteia (badia d’Algesires) destinada als fills dels soldats romans i les dones hispanes.

A la mort de Tit, s’inicia el regnat del seu germà Tit Flavi Domicià.

L’hèrul Odoacre deposa l’emperador Ròmul Augústul. Fi de l’imperi Romà d’Occident.

Espàrtac dirigeix una gran rebel·lió d’esclaus al sud d’Itàlia, finalment reprimida amb èxit per Marc Licini Cras (73-71 aC.).

El rei Amalaric és assassinat a Barcelona.

Mor Pere el Cerimoniós. El seu fill, Joan I, és proclamat rei.

Pere el Gran atorga el Privilegium Magnum a València.

Muhammad III, proclamat califa omeia de l’Àndalus. Els tugíbides de Saragossa comencen a emetre moneda local amb el seu propi nom.

Revolta popular a Gant encapçalada pel barquer Jean Yoens i seguida pels teixidors de la ciutat.

Es publica el Roman de la rose, poema d’amor cortès de Guillaume de Lorris.

Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona.

Joana II de Nàpols revoca l’adopció d’Alfons el Magnànim en benefici del duc d’Anjou. Aixecament del poble de Nàpols contra Alfons el Magnànim.

El comte de Barcelona cobra paries de Lleida.