Cronologia dels Països Catalans i del món

Esclata un camió cisterna de gas als Alfacs i moren 215 persones.

Es crea a Barcelona el Grup de Defensa de la Llengua, organització política que pretén fer del català l’única llengua de tots els Països Catalans.

Gran desfilada militar a Barcelona en l’aniversari de la Liberación.

Els socis de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) escullen els 77 membres del secretariat de l’entitat. Voten un total de 7.247 persones, el 21,4% dels socis, i qui recull més vots és, novament, Liz Castro, seguida de l’actual president, Jordi Sàn-chez. El dia 21 el secretariat elegeix en segona votació per una majoria qualificada de 40 vots a 35 que Sànchez continuï en el càrrec. D’altra banda, Castro emet un missatge d’unitat.

Alfons el Cast adquireix el comtat de Pallars Jussà.

Constitució de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC).

Més d’un miler de morts a Barcelona amb motiu de tretze atacs aeris (16-18 de març).

El Govern català indemnitza amb 200.000 euros Nicola Tanno, que va perdre un ull el 2010 per una pilota de goma durant els aldarulls que van seguir la celebració de la victòria d’Espanya al Mundial de futbol. Tanno retira el procés penal després de l’acord, però retreu que no s’ha identificat el mosso d’esquadra que va disparar la pilota.

Les Corts Valencianes elegeixen l’advocat Joan Llinares nou cap de l’Agència Antifrau valenciana. Llinares obté el suport del PSPV, Compromís, Podem i Ciutadans amb 66 vots, set més dels necessaris per a aconseguir les tres cinquenes parts de la cambra per a aquest nomenament. El PP havia avançat dies abans que no donaria suport a cap dels candidats. No hi ha cap vot negatiu: 24 són en blanc i 5 són nuls.

El PEN Internacional, organització que agrupa escriptors, periodistes i intel·lectuals en general i que té la defensa de la llibertat d’expressió entre els principals objectius, inclou els líders independentistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart en la seva llista anual d’escriptors perseguits i demana el seu alliberament immediat. Al gener el PEN va fer una crida en aquest sentit que va causar la baixa de l’escriptor Mario Vargas Llosa. En el mateix informe hi ha el cantant Valtònyc, exiliat a Bèlgica i acusat per l'Audiència Nacional d'injúries a la corona i apologia del terrorisme.

El Parlament Balear aprovà la Llei de memòria i reconeixements democràtics, per la qual es regula la catalogació i retirada de símbols franquistes i que preveu sancions en cas d’incompliment o exaltació del franquisme i exhibició dels seus símbols. També obre la via per a l’anul·lació de les sentències dictades per motius polítics, subjecta a l’acord amb l’Estat. La llei és aprovada per unanimitat llevat del règim de sancions, al qual s'oposen Ciudadanos i PP.

Pompeu construeix a la frontera provincial (el Pertús) uns trofeus amb la menció de 876 llocs conquerits durant les seves campanyes contra Sertori.

Inauguració de l’autopista Tarragona-València.

El comte d’El Asalto esdevé capità general del Principat.

Fundació d’Acció Nacionalista Valenciana, grup proper a la Dreta Regional Valenciana.

Es crea a Barcelona la Lliga Regionalista.

Jordi Pujol declara davant del jutge que instrueix el sumari del cas Banca Catalana.

Louis-Guillaume de Bon és nomenat intendent del Rosselló.

Guillem de Tolosa, cosí germà de Carlemany, conquereix Barcelona, convertida en capital de la Marca Hispànica. Berà és nomenat comte de Barcelona.

Alçament de Narcís Abrés prop de Girona. Comença la guerra dels Malcontents.

Miquel Badia i Capell, dirigent de les JEREC, és nomenat cap superior dels serveis d’Ordre Públic de la Generalitat.

En una declaració institucional, el president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, demana una "solució política" a la reivindicació independentista catalana, tot i que considera el referèndum unilateral de l’1 d’octubre "il·legal". Tajani s’alinea amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que qualifica la reivindicació catalana com un "afer intern espanyol" que s’ha de resoldre "dins dels límits de l’ordre constitucional espanyol". Tanmateix, el dia 27, una cinquantena d’eurodiputats envien una carta a Rajoy denunciant "l’estat de setge" a Catalunya i, el dia 28, el relator de drets humans de l’ONU, Alfred de Zayas, trasllada a l’executiu de Mariano Rajoy la preocupació per les mesures policials contra el referèndum que, independentment de la seva legalitat, podrien interferir en drets fonamentals com ara la llibertat d’expressió, de reunió i de participació pública. El mateix dia, dotze diputats del Parlament suís insten l’Estat a "respectar el dret del poble català a determinar el seu futur" i sostenen que les accions del Govern espanyol "no són dignes d’un estat democràtic".

Vagues a ENMASA i a la banca a Barcelona a causa de la negociació de convenis.

En el marc de l’ocupació napoleònica, les autoritats militars franceses de Barcelona executen a la Ciutadella de Barcelona els caps de la Conspiració de l’Ascensió. Pel mètode de la forca són executats el corredor de canvis Salvador Aulet i els rendistes Joan Massana i Josep Navarro, i pel mètode del garrot vil, atesa la seva condició de religiosos, els clergues de l’orde dels teatins Joaquim Pou i Joan Gallifa.

Protestes sorolloses contra el cap del govern Eduardo Dato Iradier, en la seva visita a Catalunya per a conèixer el "problema catalán".

Primera commemoració del Primer de Maig, amb vagues i manifestacions en favor de les vuit hores de treball en tots els centres industrials dels Països Catalans. Declaració de l’estat de guerra. Reactivació obrerista.

L’Agrupació Valencianista Republicana celebra la seva junta general de constitució.

La crisi als dominis de la Monarquia Hispànica provoca el viratge de la política de Felip II que empitjorarà les relacions del monarca amb les institucions dels regnes de la corona d’Aragó.

Octavi agafa el comandament de les províncies hispàniques. El seu legat Gneu Domici Calví triomfa sobre els ceretans.

Joana II de Nàpols revoca l’adopció d’Alfons el Magnànim en benefici del duc d’Anjou. Aixecament del poble de Nàpols contra Alfons el Magnànim.

El consell del Principat nomena hereu de Catalunya Carles de Viana i es disposa l’aixecament de l’exèrcit.

El polític republicà federal Francesc Pi i Margall publica Las Nacionalidades, de plantejament federalista.

Amb la recreació d’un judici popular a l’alcalde Ramon Areny, que va governar Lleida en 1939-41, s’inicia la manifestació per a reclamar l’eliminació dels noms i la simbologia franquistes a la ciutat. Sota el lema "Justícia, memòria i dignitat", unes 500 persones presencien l’arrencada de la placa de l’avinguda de l’Alcalde Areny. La Plataforma Lleida Lliure de Franquisme, organitzadora de l’acte, acusa l’alcalde, Àngel Ros, d’obstaculitzar la iniciativa. La manifestació també té el suport de la Comissió de la Dignitat, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i l’Amical Mauthausen.

Solidaritat Catalana venç en les eleccions a Corts, i obté 41 de les 44 actes.

Set anys després que un jutjat de Barcelona presentés una querella en nom de les víctimes i l’associació AltraItalia, el govern italià dona els noms d’un centenar de pilots de l’aviació feixista que durant la Guerra Civil espanyola van bombardejar Barcelona i van causar prop de 3.000 morts. Tots ells són a hores d'ara morts.

La intendència del Principat estudia un Proyecto para restablecer el Antiguo Magistrado de Cataluña o Generalitat. El rei en nomenaria els càrrecs, i la institució tindria un paper merament fiscal i administratiu.

Es produeix una batussa entre soldats castellans de les galeres i pagesos catalans.

Victòria de l’exèrcit liberal sobre les forces carlines a Maials (Segrià).

Atemptat frustrat d’ETA contra el quarter de Berga.

El cop d’estat franquista s’havia imposat a Navarra i Àlaba des del 18 de juliol, i entre el 26 de juliol i el 4 d’octubre de 1936 els sollevats havien ocupat Guipúscoa. Amb l’ocupació franquista de Bilbao (18 de juny de 1937), el lehendakari i el seu govern seguirien les passes d’aquells refugiats i van ser acollits a Barcelona pel Govern de la Generalitat.

Derrota francesa a les batalles del Bruc (6 i 14 de juny).

Mentre el virrei francès intenta segrestar les insaculacions de Barcelona Felip IV restableix la insaculació al municipi valencià.

Els franquistes ocupen la frontera catalanofrancesa.

El lloctinent general de Catalunya, marquès de Los Vélez, entra a Tortosa amb l’exèrcit reial.

Cinc membres de la CNT són els darrers afusellats al Camp de la Bota de Barcelona.

Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona.

El ministre de l’Interior Juan Ignacio Zoido compareix al Senat i informa que l’operació policial contra el referèndum de l’1 d’octubre va tenir un cost de 87 milions d'euros i que es van desplegar 6.000 agents. Zoido lamenta els ferits però qualifica l’actuació dels agents de "legítima, professional, proporcionada i exemplar". El dia 23, PP, PSOE i Ciudadanos veten la compareixença proposada pel PDeCAT i ERC de Zoido al Congrés per donar explicacions sobre l’1 d’octubre i la relació del CNI amb l’imam de Ripoll, líder de la cèl·lula que va perpetrar els atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils.

Tàrraco, convertida en colònia, passa a ser cap d’un conuentus i capital provincial. La Hispània Citerior es denominarà a partir d’ara Província Tarraconense.

L’arxiduc Carles inaugura les Corts del Principat a la capital.

La gendarmeria francesa ocupa Andorra per fer front a la suposada arribada d’una columna de la CNT; l’ocupació per part de França es manté fins el 1940.

Escipió conquereix Cartago Nova i aconsegueix un important botí.

Obertura de les corts de Montsó. Es perfila més la diputació del General o Generalitat de Catalunya i també les de València i Aragó.

Publicació de textos anticentralistes i antiassimilacionistes a "La Barretina", de Barcelona.

La primera reunió entre el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i el ministre de Foment espanyol, Íñigo de la Serna, sobre Rodalies acaba en un desacord total: De la Serna es nega a completar el traspàs del servei de Rodalies a la Generalitat, i pel que fa a la petició del conseller d’aplicar les inversions per valor de 4.790 milions d’euros compromeses i no executades, respon que el Govern espanyol té previst activar el tram del Corredor Mediterrani entre Tarragona i Vandellòs a la primavera del 2018. El ministre i el conseller també discrepen sobre els incompliments de l’Estat a la xarxa de Rodalies.

El radical de la Catalunya del Nord, Víctor Dalbiez, és elegit diputat.

Martí I l’Humà incorpora el comtat d’Empúries a la corona.

El Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per a Europa (ALDE), que forma el grup liberal del mateix nom al Parlament Europeu aprova l'expulsió del PdeCAT. S’assegura que el motiu són els casos de corrupció anomenats 3% vinculats a CDC (de la qual el PDeCAT és considerat hereu) i no l’independentisme d’aquest partit. Dins de l’ALDE hi ha Ciudadanos, radicalment contrari a la independència de Catalunya.

Jaume I crea la Procuració Reial de Rosselló i Cerdanya.

L’Audiència Nacional obre una investigació per terrorisme a Tsunami Democràtic i n’ordena el tancament del web. Poc després, apareixen rèpliques de la pàgina. Tsunami Democràtic és una organització independentista anònima que es va presentar públicament el 2 de setembre i que opera a través de xarxes socials, especialment de Telegram. Té un protagonisme creixent en la mobilització d’accions independentistes, com ara l’ocupació de l’aeroport de Barcelona del 14 d’octubre. El 30 d’octubre Microsoft bloqueja l’aplicació de Tsunami Democràtic a instàncies de la Guàrdia Civil, tot i que la reobre el 13 de novembre.

Es publica a Catalunya la Justificación jurídica de las contrafacciones que insta la Generalidad del Principado contra el Tribunal de la Capitanía General.

Per decisió del Consell General, s’aboleixen els delmes que Andorra paga a la mitra.

Aliança de Pere el Cerimoniós amb Venècia i Bizanci enfront dels genovesos. Inici de la segona guerra contra Gènova.

Comença el procés de fundació de la democratacristiana i nacionalista Unió Democràtica del País Valencià (UDPV).

Terra Lliure anuncia que s’abstindrà de recórrer a la violència per a assolir la independència de Catalunya. Deu dies més tard es formalitza la seva integració a ERC.

El tema de la pèrdua dels furs inicia al País Valencià una controvèrsia pública.

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, designa Josep Lluís Trapero major dels Mossos d’Esquadra. El càrrec, l’escalafó més alt en la jerarquia del cos, estava vacant des del 2008, quan l’anterior major, Joan Unió, es va retirar.

Presentació d’un plec de signatures a l’arquebisbe Olaechea demanant la litúrgia en català.

La jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela declara “complexa” la causa contra l’exmajor dels mossos Josep Lluís Trapero i la intendent Teresa Laplana per malversació, sedició i rebel·lió en relació amb el referèndum de l’u d’octubre. D’aquesta manera, la instrucció es pot allargar fins al març de 2019, mentre que en un principi s’havia de tancar en sis mesos. Pablo Llarena, el jutge del Tribunal Suprem que investiga el vicepresident Oriol Junqueras, el conseller Joaquim Forn i els activistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart va prendre la mateixa mesura el 2 de febrer i va allargar la causa fins a 18 mesos.

La unificació del Bloc Obrer i Camperol i de l’Esquerra Comunista dóna lloc al Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM); Joaquím Maurín i Andreu Nin i Pérez en són els dirigents més destacats.

Un grup de mariners catalans (entre els quals Pere Fages) comandats per Gaspar de Portolà assoleix les costes de la badia avui coneguda com a San Francisco de Califòrnia i es converteixen en els primers europeus de la història que posen els peus en aquella regió. Els expedicionaris retornen pensant que no han assolit l’objectiu inicial de localitzar la badia de Monterrey. Hi tornaran el 1770.

El PCE i el PSUC decideixen dissoldre les guerrilles.

El bombardeig se salda amb la mort d’unes trenta persones i l’ensorrament total o parcial de més de cinc-cents edificis.

Prop de 50.000 persones assisteixen a la manifestació organitzada a València per Acció Cultural del País Valencià sota el lema “Per l’Europa dels pobles lliures”. Entre els polítics convidats, destaca la presència del diputat kurd Ali Yigit. En la mateixa jornada es presenten la Declaració Universal dels Drets dels Pobles, elaborada per la Conferència de les Nacions sense Estat (CONSEU), i una declaració sobre els drets de les llengües catalana, basca i gallega redactada per l’Institut d’Estudis Catalans, la Real Academia Galega i l’Euskaltzaindia.

Pere el Gran atorga el Privilegium Magnum a València.

Els sarraïns culminen l’ocupació del territori de l’actual Catalunya (717-720).

Convergència i Unió aconsegueix per sisena vegada consecutiva ser el partit amb més escons al Parlament de Catalunya, 56, contra els 52 del PSC-Ciutadans pel Canvi, de Pasqual Maragall, i els 3 d’IC-Verds (organitzacions que es presentaven conjuntament a les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona). El PSC ha obtingut un important creixement, sobretot a Barcelona, i fins i tot ha superat en 6.000 vots la coalició nacionalista en el conjunt de les quatre circumscripcions catalanes. El resultat deixa en mans de Jordi Pujol la possibilitat de formar una majoria estable de Govern amb el PP o ERC, partits que tenen, cadascun, els 12 escons que falten a CiU per a assolir la majoria absoluta.

En l'Assemblea celebrada al Palau de Congressos de Barcelona el Partit Demòcrata Europeu Català escull una nova direcció, després que l'anterior coordinadora, Marta Pascal, renunciï a renovar el càrrec. Amb el 65% dels vots, David Bonvehí i Míriam Noguera són elegits, respectivament, president i vicepresidenta del partit. L'assemblea aprova, també, afegir-se a la nova formació promoguda pel president a l'exili Carles Puigdemont, la Crida per la República.

Organitzada per Acció Cultural del País Valencià, unes 40.000 persones, segons els organitzadors, es manifesten pel centre de València sota el lema "Fem País Valencià", en la commemoració del 25 d’abril per la desfeta d’Almansa del 1707, que va significar la pèrdua dels drets i les llibertats del Regne de València. Posteriorment es dóna inici a la Festa de la Cultura, amb diversos espectacles i homenatges a Muriel Casals i Guillem Agulló. Després de 16 anys, la festa es pot celebrar a la plaça de bous de València, espai que el PP els havia vetat.

A les cinc de la tarda, una furgoneta envesteix els vianants de l’espai central de la Rambla de Barcelona des de la plaça de Catalunya. En arribar al pla de la Boqueria, el conductor abandona el vehicle i fuig en un cotxe robat després d’assassinar-ne el conductor, però el dia 21 és mort pels Mossos d’Esquadra a Subirats (Baix Penedès). Hores després, l’Estat Islàmic (EI) reivindicà l’autoria de l’atemptat. A la una de la matinada de l’endemà (18 d’agost), els Mossos d’Esquadra abaten en un tiroteig cinc presumptes terroristes quan intentaven un nou atropellament mortal a Cambrils (Baix Camp). Abans de ser abatuts, un d’ells apunyala mortalment una dona. El dia 19, L’EI torna a reivindicar-ne els atemptats. Fins el dia 27 es comptabilitzen 16 víctimes mortals, de 8 nacionalitats diferents. El nombre de ferits hospitalitzats, alguns dels quals moren després, és de 126 i pertanyen a 35 nacionalitats. Els atemptats són precedits, el dia 16, per una explosió en una casa d’Alcanar (Montsià), on es descobreix una gran quantitat de material explosiu i tres cadàvers. En les investigacions posteriors s’arriba a la conclusió que aquest material explosiu l’havien acumulat els terroristes. La cèl·lula terrorista estava dirigida per Abdelbaki es-Satty, imam de Ripoll des del 2015 durant sis mesos, amb antecedents penals. Abdelbaki es-Satty va establir connexions amb gihadistes a Bèlgica uns quants mesos abans de l’atemptat, i va captar joves de famílies musulmanes a Ripoll, un dels quals és Younes Abouyaaqoub, autor de l’atropellament a Barcelona. La cèl·lula resultant, composta de 12 integrants, va planificar un atemptat de grans proporcions al centre de Barcelona, però l’explosió el dia 16 a Alcanar (en la qual morí l’imam) comportà que el grup adoptés els atemptats per atropellament. A dos dels detinguts se’ls imposà presó incondicional pocs dies després dels atemptats i al setembre també a un tercer, acusat de complicitat en l’atemptat.

Es constitueix a Alacant un grup inicial d’Izquierda Democrática (Ruiz Jiménez), que fundarà després cercles Joan XXIII a Elx, Alcoi i Alacant.

Més de mil persones assisteixen a l’acte del canvi de nom de la plaça de la Constitució de Girona pel de plaça de l’U d’Octubre de 2017. Als peus de l’escultura dedicada fins ara a la Carta Magna espanyola, un text recorda l’agressió de la policia espanyola en aquesta data a la ciutadania de Girona per exercir lliurement i pacíficament el dret a vot. Durant l’acte, el president Carles Puigdemont a l’exili emet un missatge d’adhesió.

El poeta Marcial, nascut a Bilbilis però resident a Roma, destaca en diferents epigrames la qualitat dels pernils ceretans i del vi tarragonès (85-86).

Amb el suport de BComú, CiU, el PSC i la CUP i l’abstenció de Ciutadans i el PP l’Ajuntament de Barcelona aprova revocar la Medalla d’Or a la infanta Cristina, germana del rei Felip VI i imputada en el "cas Nóos". A més, s’argumenta que no ha fet cap mèrit que justifiqui el guardó, que li va ser atorgat el 1997. La iniciativa se suma a les que el nou govern municipal té previst emprendre el 2016 per restar protagonisme als Borbó del nomenclàtor de la ciutat i amb la retirada del bust de Joan Carles I al juliol del 2015.

Primera commemoració de l’Onze de Setembre amb una missa funeral a Santa Maria del Mar de Barcelona.

El Parlament de Catalunya aprova la Llei d’ordenació i gestió de l’aigua, que regularà la política hidràulica de Catalunya a partir del gener del 2000. La llei, que implica els ajuntaments en la gestió, unifica el pagament pel consum d’aigua en un nou cànon. Queden exempts de la contribució els usos agrícoles i ramaders, a més de les indústries que, com les centrals nuclears i hidroelèctriques, utilitzen l’aigua per a refrigerar i no la consumeixen.

El POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) crea el Front de la Llibertat, dirigit per Josep Rovira i Canals.

Fundació de Palma i Pol·lència amb tres mil colons romans procedents d’Hispània (123 aC.-122 aC.).

Elecció d’alguns regidors demòcrates a les eleccions municipals (el Prat, Mataró, Terrassa...). A Barcelona el candidat obrer Rodríguez Ocaña és destituït després d’haver guanyat al districte IX.

La mesa del Parlament, presidida per Roger Torrent, retira la condició de diputat al president de la Generalitat Quim Torra ordenada pel secretari general del Parlament. Torrent defensa la mesura argumentant que d’aquesta manera no es posen en risc les votacions de la cambra. JXCat, que s’hi oposa, respon que només el ple té la competència de retirar l’escó d’un electe. El dia 29 el president de la Generalitat de Catalunya anuncia la celebració d’eleccions després de l’aprovació dels pressupostos, sense especificar cap data, decisió que justifica qualificant la legislatura d’”esgotada”. També critica la retirada del seu escó.

Són detinguts 83 militants de l’FNC.

El general José Moscardó Ituarte és nomenat capità general de Catalunya.

Congrés d’unificació dels socialistes catalans: creació del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).

Joan Clos i Matheu substitueix Pasqual Maragall en l’alcaldia de Barcelona.

Alçament, a Perpinyà, contra els sectors aristocràtics i reialistes. Els patriotes aconsegueixen el control de la ciutat.

Berenguer, germanastre d’Alfons el Cast, és nomenat arquebisbe de Narbona.

Un centenar de dirigents del catalanisme no independentista de centredreta es reuneix al monestir de Poblet per plantejar noves vies per superar el conflicte actual entre Catalunya i Espanya. Entre altres, hi prenen part militants destacats del PdeCAT com Marta Pascal, Lluís Recoder i Carles Campuzano. Aquesta trobada ve precedida (18 de setembre) per una altra en què es reuneix un grup de tendència similar que agrupa exmilitants de CDC o del PDeCAT que han format organitzacions com la Lliga Democràtica, Lliures o Convergents, amb noms com l’exconseller Germà Gordó o l’exdiputat al Congrés Antoni Fernández Teixidó.

A Catalunya l’oposició a la Unión de Armas i altres controvèrsies amb el monarca provoquen que Felip IV marxi sense cloure les corts.

Fallit setge borbònic de Barcelona.

Ramon Strauch i Vidal és nomenat bisbe de Vic.

Un jutge aixeca el confinament de la membre dels CDR Tamara Carrasco a la seva ciutat, Viladecans. La fiscalia va acusar Carrasco de rebel·lió, sedició i terrorisme per uns talls de trànsit i l’Audiència de Nacional li va prohibir preventivament sortir de la localitat des del 12 d’abril de 2018 després que el jutge reconegués no tenir proves. Fins al 10 de maig de 2019 cap jutjat es va fer càrrec del seu cas, i dues setmanes més tard, el jutge accedeix a la petició del seu advocat, que qualifica la prohibició de “desproporcionada”. El germà de Tamara, Adrià Carrasco, acusat dels mateixos càrrecs, es va exiliar a Bèlgica.

L’Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó (AGLA), constituïda a l’estiu d’aquest any, realitza un atemptat contra el quarter de la Guàrdia Civil del barri de les Carolines d’Alacant.

En ocasió del 75 aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen, el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya publica el cens "Deportats catalans i espanyols als camps de concentració nazis", la base de dades de deportats més completa de l’Estat amb un total de 9.161 persones deportades registrades, de les quals entorn de 2.000 són catalanes. En l’elaboració del cens hi han col·laborat l’Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra.

Entre 45.000 i 90.000 persones, segons fonts diverses, es concentren en una marxa a Brussel·les reclamant a la Unió Europea respecte a les institucions catalanes, l’aixecament de l’article 155 i l’alliberament dels consellers i els activistes empresonats per ordre dels tribunals a instàncies del Govern espanyol. La marxa, organitzada per l’ANC i Òmnium Cultural, és integrada sobretot per persones que s’han desplaçat expressament a la capital belga. També hi participen el president Puigdemont i els consellers a l’exili. La manifestació té un important ressò internacional.

El governador del Rosselló designa els nous càrrecs municipals de Perpinyà, mentre que Louis de Saint Sauveur esdevé el nou intendent del Rosselló.

València és saquejada per un bàndol de berbers contraris al califa Muhammad al-Mahdi (1010-1011).

Es produeix el primer triomf electoral catalanista a Barcelona en les eleccions dites “dels quatre presidents”.

Batalla de Lucocisterna. Les tropes catalanes, comandades per l’infant Alfons, derroten l’exèrcit pisà a Sardenya.

El Pallars i la Ribagorça s’incorporen al comtat de Tolosa.

L’Estatut d’Autonomia per a Catalunya és sotmès a referèndum.

A València, es torna definitivament el Reial Acord o govern mancomunat de l’audiència borbònica i el capità general marquès de Villadarias.

El jutge belga de Gant rebutja extradir el raper Josep Miquel Arenas, conegut com a Valtonyc, reclamat per la justícia espanyola sota les acusacions d’enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces. El jutge belga considera que les cançons del raper no es poden considerar delicte i s’emmarquen en la llibertat d’expressió.

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) es ven per uns deu milions d’euros la històrica seu del carrer de Nicaragua de Barcelona, que durant gairebé quatre dècades ha estat el centre d’operacions del partit. El comprador és una empresa del sector immobiliari. La mesura és conseqüència del deute acumulat pel partit els darrers anys, paral·lel a la pèrdua de pes institucional. A l’agost, el partit anuncia l’adquisició d’un nou local. La nova seu està situada al carrer de Pallars de Barcelona, al Poblenou, i s’inaugura després del congrés del mes de novembre.

Es constitueix la Junta Democràtica d’Alcoi.

El Parlament de Catalunya elegeix Lluís Companys president de la Generalitat.

Es fan lleves als regnes de València i de Mallorca. Al regne de València s’instaura un nou sistema de reclutament en què la proporció és d’un home per cada cent focs.

Els exèrcits imperials francesos comandats pel general Guillaume Philbert Duhesme travessen els Pirineus i inicien l’ocupació del Principat. Al cap de poques setmanes s'iniciava la Guerra del Francès (1808-1814).

Barcelona acorda prestar 100 000 ducats per a un possible viatge del rei a Barcelona per a cloure les corts.

El Consell de Govern de la Universitat de Lleida rebutja, per 19 vots en contra i 9 a favor, adherir-se al Pacte Nacional pel Referèndum, que insta a celebrar un referèndum sobre la independència de Catalunya. Fins aquest moment, s’hi han adherit la Universitat Politècnica de Catalunya, la Pompeu Fabra i la Rovira i Virgili de Tarragona, i al juliol ho fa la Universitat de Barcelona. Centres privats com la Universitat Ramon Llull, la Universitat Internacional de Catalunya i l’Abat Oliba l’han rebutjat. El 29 de març, el veto de la Universitat Autònoma de Barcelona va evitar que el Consell Interuniversitari de Catalunya s’adherís al Pacte Nacional pel Referèndum.

Lliga de Venècia, Florència, Milà, Gènova i els Estats Pontificis contra Alfons el Magnànim.

Capitulació de Joan II davant les institucions catalanes. El príncep de Viana és posat en llibertat.

Es crea l’Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona.

Charles d’Espagnac, comte d’Espanya, nou capità general de Catalunya.

Es funda l’Agrupació Valencianista Republicana, clàssic grup radical amb ala esquerra filosocialista.

Pere el Cerimoniós aboleix el Privilegi de la Unió a les corts de Saragossa.