Cronologia dels Països Catalans i del món

S’inaugura a La Rambla la Sala Mercè de cinema. Es projecten dos films parlats: Mal de queixal i El telèfon, .dirigits per Adrià Gual. Presten la veu uns actors darrere la pantalla.

S’inicien els Festivals de Montjuïc al Teatre Grec, en els quals predominen les representacions de sarsueles dirigides per Tamayo.

Conduïda per l’actor David Verdaguer, se celebra a l'Auditori del Fòrum del Centre de Convencions Internacional de Barcelona la gala dels Premis Gaudí. Les pel·lícules més guardonades són Estiu 1993, de Carla Simón; Tierra firme, de Carlos Marques-Marcet i Incerta glòria d’Agustí Villaronga. Durant l’acte es reivindica l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats.

El poeta Vicent Andrés i Estellés publica Mare de Terra. En l’àmbit de la narrativa, destaca l’aparició d’Hotel Europa, de Vicenç Villatoro, i L’instint, de Sergi Pàmies.

L’escriptor i polític Vicent Blasco Ibáñez funda a València "El Pueblo", diari republicà, anticlerical i populista.

Bernat Martorell pinta el retaule major de la seu de Lleida.

EL compositor valencià Vicent Martín Soler, instal·lat a la cort napolitana del futur rei Carles IV, estrena les òperes Ipermestra i Andromaca.

Construcció a Barcelona de la Casa Vicens, d’Antoni Gaudí.

Pere III de Catalunya, II de València, IV d’Aragó, dit el Cerimoniós, autoritza la construcció de la Llotja de Barcelona.

Josep Pla i Casadevall publica Viatge a Catalunya i Xavier Benguerel i Llobet la novel·la El teu secret.

Se celebren (dies 16-25) a Montjuïc els II Jocs Mediterranis.

S’inicia la redacció de les Gesta comitum Barcinonensium al monestir de Ripoll.

Es crea la Unió Esportiva Santboiana, club degà de Catalunya i de l'estat espanyol.

Se celebra (7-14 d’abril) el II Congrés Universitari Català.

Antoni Cayrol (Jordi Pere Cerdà) rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

El nacionalista valencià Eduard Martínez Ferrando publica Solidaridad y Regionalismo.

S’inicia la construcció de l’edifici de la Universitat de Girona.

Ramon López i Soler, iniciador del gènere de la novel·la històrica a Espanya, escriu Los bandos de Castilla, inspirada en l’Ivanhoe de Walter Scott.

Comença a publicar-se la traducció feta per Joan Roís de Corella de la Vita Christi, del cartoixà Ludof de Saxònia.

L’hebraista valencià Francesc Pérez Bayer impulsa un nou pla d’estudis per a la Universitat de València.

Comença la cloenda de l’Any Llull, que ha celebrat el setè centenari de la mort de l’escriptor i filòsof, amb dos actes simultanis: un a Jerusalem i l’altre a Barcelona. L’elecció de Jerusalem obeeix al fet que la ciutat representa la confluència de les tres grans religions que van centrar la vida de Llull. A Barcelona es representa l’espectacle Entre la vinya i el fenollar, al Teatre Nacional de Catalunya. El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, el conseller català de Cultura, Santi Vila, i la consellera de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears, Ruth Mateu Vinent, presideixen l’acte. A Jerusalem, la Universitat de Jerusalem acull una conferència del Dr. Harvey Hames sobre la relació entre el pensador mallorquí i el món jueu, i el dia 14, el músic català Jordi Savall dirigeix al Jerusalem International YMCA un concert d’homenatge a Llull, interpretat pel seu grup Hespèrion XXI i la Jerusalem Baroque Orchestra, titulat Ramon Llull. Temps de conquestes, de diàleg i desconhort.

S’inaugura el saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona.

Bosch i Gimpera organitza a Barcelona la Conferència Internacional de Prehistòria de la Mediterrània.

Al Reial Club de Tennis Barcelona, Espanya guanya els Estats Units per 4 a 1 a les semifinals de la Copa Davis.

Torelló (Osona) acull durant tot el cap de setmana la 7a edició del festival U-Zona Reggae, la concentració rasta més important del món fora de l’illa de Jamaica, d’on és originari aquest moviment i la seva música. El festival compta amb la presència d’un total de 24 grups, entre els quals destaquen The Wailers, el grup que acompanyava Bob Marley, i Lee Scratcher Perry amb els Ariwa Warriors Band. Les diferents actuacions són seguides per un total de 12.000 assistents.

Salvador Espriu publica Les cançons d’Ariadna.

S’inicia la tertúlia científica dels novatores a València, patrocinada pel marquès de Villatorcas.

Es presenta al Parlament el mapa escolar de Catalunya.

Es crea la Societat Catalana d’Edicions.

El papa Gregori IX condemna les doctrines de Ramon Llull (censura invalidada pel papa Martí V el 24 de març de 1419).

Surt al carrer la revista política "Quaderns d’alliberament".

Joaquim Sorolla pinta Platja de València.

La Universitat de València es la primera de la Península Ibèrica a introduir una càtedra de l’art de la notaria.

Salvador Gurri i Coromines realitza el retaule de l’Adoració dels Reis per a l’església de Sant Felip Neri de Barcelona.

La matinada del 21 de gener és visible des de Catalunya un eclipsi de superlluna, conegut popularment com a Lluna de sang. El nom es deu al to vermellós que adopta la Lluna quan la Terra se situa al mig de la Lluna i el Sol a causa de la interferència de l’atmosfera terrestre. L'última Lluna de sang vista a Catalunya va ser el 27 de juliol de 2018, i la propera serà el 26 de maig de 2021.

L’escultor Guillem de Solivella finalitza les imatges de sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista del portal del claustre de la seu de Lleida.

Frederic Mompou i Dencausse, instal·lat a París des del 1921, compon l’obra per a piano Souvenirs de l’exposition.

Se celebra al teatre Price de Barcelona el Primer Festival Popular de Poesia Catalana.

El músic i cantant de rock nord-americà Bruce Springsteen actua al Palau Sant Jordi de Barcelona en el primer concert de la gira mundial de promoció del seu darrer treball discogràfic, Tracks. La gira suposa el retrobament dalt d’un escenari, després de deu anys, de Springsteen amb els components de la E Street Band, el grup que el va acompanyar en l’etapa més brillant de la seva carrera. Tant al concert d’avui com al que fa l’endemà, el Palau Sant Jordi s’omple amb més de 20.000 espectadors.

Es funda l’Aeroclub Barcelona-Sabadell.

Tomàs Vicent Tosca, científic valencià, comença a publicar Compendio Mathematico, tractat de física moderna pre-newtoniana.

L’escriptor i polític Víctor Balaguer comença la Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón

Consagració de Sant Pere de Rodes per Guifré, arquebisbe de Narbona.

Dionís Jorba publica les Excel·lències de Barcelona.

Pau Piferrer i Fàbregas comença a escriure els primers volums de l’obra Recuerdos y Bellezas de España, dedicats a Catalunya i Mallorca, amb il·lustracions de Francesc Xavier Parcerisa i Boada.

El dirigible Graf Zeppelin vola sobre la ciutat de Barcelona, en una exhibició durant l'Exposició Internacional.

Es produeixen a València les primeres manifestacions públiques de l’erasmisme.

En la final disputada a la pista de la Fonteta (València), el València Basket Club derrota el Real Madrid per 87-76. Amb aquesta victòria, el club valencià aconsegueix la Lliga de la primera divisió per primera vegada en la història.

El Congrés dels Diputats acorda el reconeixement de la unitat de la llengua catalana.

Es publica a Xàtiva "La Veu del Treball", segon diari socialista espanyol, després d’"El Socialista" de Madrid.

Antoni Canals finalitza la seva versió del tractat de Sèneca De providentia.

Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, comença el seu dietari Calaix de Sastre.

Es funda l’Academia y Laboratorio de Ciencias Médicas a Barcelona, base de l’escola mèdica catalana contemporània.

L’ajuntament de Barcelona organitza la celebració dels Jocs Florals a la plaça de la Llana.

Primeres representacions valencianes de la popular comèdia de bandolers El bandido más honrado y que tuvo mejor fin, Mateo Vicente Benet.

L’escriptor i polític Víctor Balaguer acaba de publicar la seva Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón, romàntica i divulgadora.

Pintures murals de la col·legiata d’Àger.

Ribalta pinta l’Aparició de Crist a Sant Vicent Ferrer del Col·legi del Patriarca de València.

Vicent Boix i Ricarte publica la Historia de la Ciudad y Reyno de Valencia.

Entre 1903 i 1905 Vicente Blasco Ibañez publica La Catedral, El intruso, La bodega i La horda. Són les novel·les anomenades socials.

Estrena dels films Boom, boom, de Rosa Vergés; Rateta, rateta, de Francesc Bellmunt; Un submarí a les tovalles, d’Ignasi P.Ferré; Pont de Varsòvia, de Pere Portabella; Què t’hi jugues, Mari Pili?, de Ventura Pons.

La Societat de Propietaris i el Gran Consorci del Liceu signen davant de notari l’escriptura pública de cessió de la titularitat del teatre al Gran Consorci del Liceu. D’aquesta manera es legalitzen els acords adoptats per l’assemblea de propietaris el passat 22 de juliol i es tanca el procés de pas del teatre a la titularitat pública.

Segona reunió de Girona. S’acorda continuar les obres de la seu amb una sola nau.

Josep Carner i Puig-Oriol publica a Buenos Aires Nabí.

Diversos col·lectius valencians es manifesten en contra de la decisió de l’Audiència Territorial que limita l’ensenyament del català a la Universitat valenciana.

Comença a publicar-se el periòdic regionalista "La Veu de Catalunya", a Barcelona.

Redacció d’Expositio super Apocalypsi, d’Arnau de Vilanova.

John Armstrong, enginyer militar britànic, escriu The History of the Island of Minorca.

Del 8 al 17 de setembre se celebra la 35a edició de la Setmana del Llibre en Català. Les xifres d’assistència als actes (26.000 persones), vendes (26.189 exemplars) i facturació (402.000 euros) confirmen la tendència a l’alça dels anys anteriors i es baten rècords.

El tenor Josep Carreras actua al Camp Nou en un concert que forma part dels actes per a la celebració del Centenari del Futbol Club Barcelona. Carreras és acompanyat per l’orquestra de la Royal Opera House de Londres, dirigida per David Giménez, la Coral Sant Jordi i la Coral Cantiga. A l’acte, gratuït, hi assisteixen 70.000 persones.

Apareix a València l’editorial Lletres Valencianes.

Els Castellers de Vilafranca celebren la diada de la colla amb una construcció històrica, el primer dos de vuit sense folre que s’ha carregat al llarg del segle. La colla, però, no aconsegueix l’altre objectiu de la jornada, el tres de deu. També participen en l’exhibició castellera els Bordegassos de Vilanova, que carreguen el quatre de vuit amb agulla, i els Castellers de Sants, que carreguen el primer tres de vuit de la seva trajectòria.

Es crea a Barcelona el Museu d’Art Modern.

Andreu Bosch edita a Perpinyà el Summari, índex o epítome dels admirables y nobilíssims títols de honor de Cathalunya, Rosselló y Cerdanya y de les gràcies, privilegis, prerrogatives gosan segons les pròpies y naturals lleys.

Lluís Ferrant i Llausàs, pintor del grup de natzarens catalans a Roma, retrata el seu germà Ferran Ferrant.

Enric Prat de la Riba publica La Nacionalitat Catalana.

Es construeix la part superior del Consolat de la Llotja de València, mostra de l’arquitectura renaixentista.

Agustí Yáñez i Girona publica Lecciones de Historia Natural, primera obra sobre aquest tema als Països Catalans.

L’artista plàstic Jaume Plensa és el nou guardonat amb el premi Pau Casals. Instituït per la Generalitat de Catalunya, el seu destinatari esdevé legat d’honor de la cultura catalana durant dos anys amb la missió de projectar-la al món. L’anterior guardó va recaure en Jordi Savall (2017).

El president de la Generalitat, Jordi Pujol, i el del Consell General del Poder Judicial, Javier Delgado, firmen un conveni segons el qual el coneixement oral i escrit de la llengua catalana (que s’haurà de demostrar amb un certificat de nivell B expedit per la Junta de Català o un títol de grau superior) serà considerat com un mèrit equivalent a un plus d’entre un i tres anys (segons el grau de coneixement i la plaça a què s’aspiri) per als jutges que vulguin ocupar una plaça judicial a Catalunya.

Albert Ràfols i Casamada guanya el Premio Nacional de Artes Plásticas.

Primeres representacions de l’anònima Tragèdia rossellonesa de sant Cosme i sant Damià.

L’editorial Planeta celebra l’acte de concessió dels premis Josep Pla i Nadal, dos dels més ben dotats de la literatura catalana i castellana, respectivament. El Josep Pla és per a Lluís Foix, autor d’Aquella porta giratòria, la segona part de les seves memòries. El Nadal és per a Víctor del Árbol, amb La víspera de casi todo.

S’inicien a la localitat de Prada de Conflent les sessions de la Universitat Catalana d’Estiu, que aquest any arriba a la 31a edició sota el lema El progrés a l’horitzó del 2000. Entre els actes de rellevància previstos hi ha els homenatges als poetes Joan Brossa i Pere Quart i al fundador del cant coral, Josep Anselm Clavé.

Neix el Teatre Experimental Català (TEC) a partir de l’impuls d’alguns membres de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona.

Es funda a Barcelona la Reial Acadèmia de Matemàtiques.

L’Obra Cultural Balear celebra, al Teatre Principal de Palma, la 31a edició de la Nit de la Cultura, equivalent a les Balears de la Nit de Santa Llúcia o la Nit dels premis Octubre. El Gabriel Alomar es lliura a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, la figura dels quals és reivindicada pel públic. L’Obra Cultural també ha premiat el setmanari El Iris, de Ciutadella, la historiadora Maria Barceló i Crespí, el projecte acadèmic Magisteri Teatre / Mag de poesia, la música manacorina Joana Gomila, els historiadors Jaume Llabrés i Aina Pascual, Joan Pau Jordà, Joan Colom i Gabriel Mayol, autors del llibre Somnis compartits. La identitat mallorquina a debat, i la filòloga i escriptora Maria Magdalena Gelabert i Miró.

Comencen a cinc ciutats els actes de la Setmana del Llibre en Català, que es prolongaran fins el dia 14. Per primera vegada, a més de l’exposició i venda de llibres a les Drassanes de Barcelona, el certamen se celebra de manera simultània a la Casa de Cultura de Girona, al Teatre Metropol de Tarragona, a l’Escorxador de Palma de Mallorca i al Palau de Congressos de Perpinyà.

Apareix el col·lectiu de pintors valencians Grupo Z.

Es produeix una disputa entre els jesuïtes i la Universitat de Barcelona a causa del dret del Col·legi de Betlem de donar títols superiors.

Josep Oriol Mestres i Esplugas construeix el Gran Saló dels Camps Elisis, local d’esbarjo del passeig de Gràcia de Barcelona.

Fundació del monestir de Sant Llorenç de Morunys.

La Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, l'ens públic de comunicació del País Valencià, comença les emissions regulars del seu canal de televisió, À Punt. Després del tancament de Radiotelevisió Valenciana l'any 2013, el País Valencià torna a disposar de televisió pública.

Sergi Pàmies publica el recull de contes La gran novel·la sobre Barcelona i Jesús Moncada, la novel·la Estremida memòria.

El conseller de Cultura, Joan Maria Pujals, assisteix a Figueres a la inauguració del nou Museu del Joguet de Catalunya. El nou museu és una remodelació del Museu del Joguet de Figueres, que va ser tancat fa quatre anys per fer-ne una important reestructuració. El Museu del Joguet, que té un fons de 8.000 joguines, està instal·lat a l’antic Hotel París i serà gestionat per una Fundació.

Miquel Costa i Llobera publica L’agre de la terra.

S’imprimeix a València el llibre Vita Christi, d’Isabel de Villena.

La periodista Empar Marco, corresponsal de TV3 al País Valencià, és nomenada directora de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC). La candidatura de Marco s’ha imposat a la de Salvador Enguix, corresponsal de La Vanguardia al País Valencià, i la del periodista i productor Josep Ramon Lluch, director d’antena de la Televisió de Múrcia. Marco és ratificada el 2 de març com a nova directora general de la CVMC per les Corts Valencianes, amb el vot favorable del PSPV, Compromís i Podem, amb l’abstenció de Ciutadans i el vot contrari del PP.

Apareixen les edicions de Lleida i Girona de "Nou Diari".

Primer Certamen Socialista a Reus, concurs literari anarquista.

Ampliació de les drassanes de Barcelona, decretada per Pere el Cerimoniós, sota la direcció del mestre Arnau Ferrer.

Eduard Toldrà compon la música per a un cicle de sis cançons per a veu i orquestra, La rosa als llavis, de Salvat-Papasseit.

Ràdio Popular de Figueres inicia amb “L’hora de Catalunya” les seves primeres emissions en català.

El Consell General de la Vall d’Aran modifica les normes ortogràfiques de la parla aranesa, oficials des de l’any 1983. Amb aquesta mesura es pretén facilitar la modernització de l’aranès i permetre la incorporació de nous conceptes, amb vista a la docència. També s’ha aprovat la unificació dels tres dialectes parlats a la Vall d’Aran, que igualment dificultaven les tasques dels docents. El Consell també aprova la creació de l’Institut d’Estudis Aranesos.

José Manuel Lara Hernández crea a Barcelona l’Editorial Planeta.

Joan Baptista Vinyes és l’autor de la torre de Santa Caterina de València.

Es publica el Diccionario manual o vocabulario completo de las lenguas catalana-castellana, d’Àngel Saura i Mascaró.

Consagració de la segona església de Sant Miquel de Cuixà, que presenta influències carolíngies en la seva arquitectura.

Jaume de Cordelles redacta els primers estatuts del Col·legi de Cordelles, que es posa sota protecció reial.

El convent dels agustins de Lleida és adaptat com a Teatre Principal.

Se celebra al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) la 12a edició dels Premis Gaudí. Els dies que vindran, de Carlos Marqués-Marcet, és el film guanyador, que també rep tres premis més, un dels quals a la millor protagonista femenina (María Rodríguez). El premi al millor protagonista masculí és per a Karra Elejalde per Mientras dure la guerra i la millor direcció per a Belén Funes (La hija de un ladrón). El cineasta Francesc Betriu ha rebut el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter. En el seu discurs, la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, reivindica l’audiovisual català i alerta sobre les grans dificultats del sector davant l'abandonament de l'Administració.

Amb els vots a favor de CiU, PSC, ERC i IC-EV i l’única oposició del PP, el Parlament de Catalunya aprova la proposició de llei que regula la participació de les seleccions esportives catalanes en competicions internacionals. Per a evitar recursos d’inconstitucionalitat la llei substitueix el terme “internacional” pel de “supraautonòmic”. A partir d’ara, les federacions catalanes de cada esport hauran de tramitar la seva admissió en les federacions i competicions d’àmbit internacional.

Es crea el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, instal·lat a l’antic vapor Aymerich de Terrassa.

Francesc Salvà i Campillo, introductor del telègraf elèctric, llegeix la Memoria sobre la electricidad aplicada a la telegrafía.

S’inicia la publicació de "La Roqueta. Setmanari mallorquí".

Relleus del cadirat del cor de la seu de Barcelona, de Pere Sanglada (1394-1399).

Joan Oliver i Sallarès publica Bestiari i Josep Carner i Ribalta l’obra Poetes russos de la revolució.

S’inaugura a Barcelona el Palau Blaugrana i la Pista de Gel.

Es constitueix el Fomento de la Pintura y Escultura, a Palma de Mallorca.

Josep Maria Gironella i Pous publica Los cipreses creen en Dios.

Primeres representacions d’òpera a Barcelona, arran del casament de l’arxiduc Carles.

El metge Francesc Rubió i Galí realitza una ovariotomia.

Consagració de l’església parroquial de Perpinyà.

Es produeixen queixes per l’elecció de catedràtics de la Universitat de Barcelona, que era feta pels consellers municipals.