OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Cronologia dels Països Catalans i del món

Taula       Línia del temps       Calendari: Any | Mes
Mostrant 1 - 250 de 7152
Imatge Dates Esdeveniment Època històrica Àrea geogràficaordenació descendent Àrea temàtica
219 aC Sagunt és conquerida per Anníbal

Anníbal conquereix Sagunt després d’un setge de vuit mesos. Aquest fet comporta que Roma declari la guerra a Cartago.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
218 aC Roma declara la guerra a Cartago

Roma declara la guerra a Cartago arran de la caiguda de Sagunt en mans d’Anníbal (219 aC). Un exèrcit romà, comandat per Gneu Corneli Escipió, desembarca a Empúries. Batalla de Cese (Tarragona). Conquesta romana d’Atanagre i Ausa (Vic), capitals d’ilergets i d’ausetans respectivament.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
217 aC Victòria romana a les Boques de l’Ebre

Victòria romana a les Boques de l’Ebre i setge d’Èbusos (Eivissa). Delegats de 120 pobles ibèrics acudeixen a Tàrraco i lliuren ostatges a Roma.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
217 aC Publi Corneli Escipió desembarca a Tàrraco

Publi Corneli Escipió, germà de Gneu, desembarca a Tàrraco amb un exèrcit de reforç. La ciutat esdevé el quarter general de les tropes romanes a Hispània.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
215 aC Els Escipions posen setge a la ciutat d’Hibera

Els Escipions posen setge a la ciutat d’Hibera (Dertosa, Tortosa?) i derroten el general cartaginès Àsdrubal.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
213 aC Els púnics són expulsats de Sagunt

Els púnics són expulsats de Sagunt. Soldats procedents de la Celtibèria són els primers mercenaris que Roma admet al seu exèrcit (212 aC.).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
211 aC Els dos germans Escipions moren en combat

Els dos germans Escipions moren en combat. El pretor Luci Marci aconsegueix mantenir la línia de l’Ebre. Una legió de reforç desembarca a Tàrraco.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
210 aC Publi Corneli Escipió Africà desembarca a Empórion

El jove Publi Corneli Escipió Africà, nomenat procònsol a càrrec dels exèrcits hispànics, desembarca a Empórion al davant de dues noves legions.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
209 aC Cartago Nova és conquerida per Escipió

Escipió conquereix Cartago Nova i aconsegueix un important botí.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
209 aC Cabdills ibers abandonen els cartaginesos

Edecó, rei dels edetans, els ilergets Indíbil i Mandoni i altres cabdills ibers abandonen els cartaginesos i fan aliances amb Escipió.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
206 aC L’exèrcit púnic abandona definitivament Hispània

Rendició de Gàdir (Cadis). L’exèrcit púnic abandona definitivament Hispània

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
206 aC Primera rebel·lió d’Indibil i Mandoni

Primera rebel·lió d’Indíbil i Mandoni contra els romans

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
205 aC Indíbil i Mandoni dirigeixen una nova rebel·lió d’ilergets, lacetans, ausetans i sedetans

Indíbil i Mandoni dirigeixen una nova rebel·lió d’ilergets, lacetans, ausetans i sedetans. Indíbil mor en combat i Mandoni és capturat i executat pels romans.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
197 aC Els territoris hispànics de Roma es converteixen en Hispània Citerior i Hispània Ulterior

Els territoris hispànics conquerits per Roma es converteixen oficialment en les províncies Hispània Citerior i Hispània Ulterior. Es nomenen dos nous pretors per al seu govern al capdavant de tropes aliades.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
195 aC Els pobles ibèrics es rebel·len contra el nou tribut provincial

Els pobles ibèrics es rebel·len contra el nou tribut provincial. La revolta és sufocada pel cònsol Marc Porci Cató, que triomfa a Roma amb el botí més gran mai aconseguit a Hispània.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
171 aC Una comissió d’hispans es queixa dels abusos dels governadors

Una comissió d’hispans sol·licita a Roma un control senatorial sobre els abusos en la recollida dels tributs provincials per part dels governadors.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
~146 aC L’historiador grec Polibi descriu en les seves Històries la conquesta romana d’Ibèria

L’historiador grec Polibi, que havia acompanyat Publi Corneli Escipió Emilià en la conquesta de Numància, descriu en les seves Històries la conquesta romana d’Ibèria.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
138 aC Fundació de Valentia (València)

Fundació de Valentia amb veterans de les guerres lusitanes.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
123 aC Campanya del cònsol Quint Cecili Metel contra la pirateria a les Balears

Campanya del cònsol Quint Cecili Metel contra la pirateria a les Balears

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
123 aC Fundació de Palma (Mallorca) i Pol·lència (Alcúdia, Mallorca)

Fundació de Palma i Pol·lència amb tres mil colons romans procedents d’Hispània (123 aC.-122 aC.).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
120 aC Primers testimonis de les reformes viàries romanes

Els mil·liaris dels procònsols M. Sergi i Q. Fabi apareguts prop d’Ausa (Vic) i Ilerda (Lleida) són els primers testimonis de les reformes viàries romanes (120 aC.-110 aC.).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
100 aC Construcció d’una nova ciutat al costat d’Empòrion

Construcció d’una nova ciutat al costat d’Empòrion, amb retícula urbana ortogonal i dotada del primer fòrum documentat fora d’Itàlia.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
99 aC - 50 aC Important avenç de la urbanització

Fundacions de Gerunda (Girona), Bètulo (Badalona), Iluro (Mataró), Iesso (Guisssona) i Eso (Isona). Entorn a les ciutats apareixen les primeres uillae, explotacions agrícoles de tipus itàlic.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
90 aC Es comencen a encunyar monedes de bronze amb llegendes bilingües ibero-llatines

Les seques d’Arse-Saguntum (Sagunt), Saiti-Saitabi (Xàtiva) i Kili (Los Villares?) comencen a encunyar moneda de bronze amb llegendes bilingües ibero-llatines. Aquestes emissions es documenten fins el 27 aC.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
75 aC Guerres sertorianes

Durant les guerres sertorianes, les tropes de Sertori i Pompeu s’enfronten (75 aC.-74 aC.) a les batalles de Sagunt, Sucro i Túria. Destrucció de Valentia per Pompeu. Diani (Dénia) es converteix en plaça forta i base naval sertoriana.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
73 aC Pompeu construeix a la frontera provincial uns trofeus

Pompeu construeix a la frontera provincial (el Pertús) uns trofeus amb la menció de 876 llocs conquerits durant les seves campanyes contra Sertori.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
60 aC Els mocadors de lli de Sètabis (Xàtiva) són lloats pel poeta Gai Valeri Catul

Els mocadors de lli de Sètabis (Xàtiva) són lloats pel poeta Gai Valeri Catul.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
49 aC Juli Cèsar s’enfronta a Hispània als legats pompeians

Juli Cèsar s’enfronta a Hispània als legats pompeians i aconsegueix una important victòria sobre Luci Afrani i Marc Petreu a Ilerda (Lleida).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
45 aC Veterans cesarians són instal·lats a Empúries

Veterans cesarians de la batalla de Munda (Montilla, Còrdova) són instal·lats a Empúries, convertida en el Municipium Emporiae. Els magistrats Cneu Domici Calví i Api Claudi Pulcher són nomenats patrons de la ciutat.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
Abril de 44 aC Sext Pompeu continua la revolta a Hispània

A la mort de Cèsar, Sext Pompeu continua la revolta a Hispània. Marc Emili Lèpid és el nou legat de la Citerior.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
41 aC Octavi agafa el comandament de les províncies hispàniques

Octavi agafa el comandament de les províncies hispàniques. El seu legat Gneu Domici Calví triomfa sobre els ceretans.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
37 aC El cuniculus (conill) és descrit per Marc Terenci Varró

El cuniculus (conill), animal desconegut a Itàlia i a Orient, és descrit per Marc Terenci Varró. Estrabó, en referir-se a les plagues de conills a les Balears, els denominarà "llebretes".

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
37 aC El tribullum i el plostellum punicum, estris de trilla utilitzats a la Hispània Citerior

El tribullum, una taula amb pedres tallants i el plostellum punicum, una màquina amb rodes d’origen cartaginès, estris de trilla utilitzats a la Hispània Citerior.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
29 aC Ibèria és descrita (29 aC-18 dC) al llibre III de la Geografia del grec Estrabó

Ibèria és descrita (29 aC-18 dC) al llibre III de la Geografia del grec Estrabó, utilitzant dades d’Èfor, Posidoni, Eratòstenes, Artemidor, Polibi i Timagenes.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
27 aC August es desplaça a Hispània per dirigir personalment la guerra contra asturs i càntabres

August, al capdavant de set legions, es desplaça a Hispània per dirigir personalment la guerra contra asturs i càntabres (27 aC-a5 aC.). Per motius de salut fixa la seva residència a Tàrraco.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
27 aC Comencen les exportacions intensives de vi laietà i tarragonès

Comencen les exportacions intensives de vi laietà i tarragonès. S´exporten igualment salaons de peix de la costa alacantina.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
25 aC Vitrubi destaca la rubrica (mini) de les Balears

Vitrubi destaca la rubrica (mini) de les Balears entre els millors colorants (25 aC.-20 aC).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
25 aC Tàrraco passa a ser cap d’un conuentus i capital provincial

Tàrraco, convertida en colònia, passa a ser cap d’un conuentus i capital provincial. La Hispània Citerior es denominarà a partir d’ara Província Tarraconense.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
24 aC Fundació de noves colònies a Dertosa (Tortosa) i Íl·lici (l’Alcúdia d’Elx)

Fundació de noves colònies a Dertosa (Tortosa) i Íl·lici (l’Alcúdia d’Elx). Ilerda i Empúries assoleixen la condició de municipis (24 aC.-1 aC).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
24 aC Arriben les primeres importacions de marbre blanc de Luni (Carrara)

Arriben les primeres importacions de marbre blanc de Luni (Carrara) per a la realització d’edificis, basaments i estàtues (24 aC.-1 aC).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
18 aC Fundació de la colònia Bàrcino (Barcelona)

Fundació de la colònia Bàrcino (Barcelona) (18aC.-15 aC). El magistrat Gai Celi és el constructor de les muralles de la ciutat.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
10 aC Es comença a reformar el fòrum de Sagunt

Es comença a reformar el fòrum de Sagunt, obra sufragada pel testament del notable local Cneu Bebi Gemini, i que s’acabarà vers el 10 dC.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
10 aC La conquesta d’Hispània per Roma és narrada per Tit Livi

La conquesta d’Hispània per Roma és narrada amb dades molt precises a la història de Roma escrita per Tit Livi (10 aC.-1 aC.).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
1 dC Es generalitza l’ús del llatí com a llengua oficial a la Península Ibèrica

Es generalitza l’ús del llatí com a llengua oficial a la Península Ibèrica i desapareixen els epígrafs públics en ibèric, grec o púnic (1-14 dc).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
15 dC Tiberi autoritza que Tàrraco dediqui un temple provincial a August

A la mort d’August, Tiberi autoritza que Tàrraco li dediqui un temple provincial.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
37 dC Amb Calígula, les seques hispàniques deixen d’emetre moneda

Amb Calígula, les seques hispàniques deixen d’emetre moneda (37-41). Empúries i Insula Augusta són els últims tallers en funcionament.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
44 dC Pomponi Mela descriu les províncies hispàniques

La Descripció de terres del gadità Pomponi Mela inclou una breu descripció de les províncies hispàniques.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
51 dC - 70 dC Construcció del teatre de Sagunt

Construcció del teatre de Sagunt.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
54 dC - 68 dC Les Balears, lloc de desterrament

Les Balears són utilitzades com a lloc de desterrament en les intrigues polítiques a Roma.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
62 dC Pau anuncia el seu desig de viatjar a Hispània

L’apòstol Pau anuncia el seu desig de viatjar a Hispània (62-64). A la Península no han quedat evidències d’aquest viatge.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
70 dC Comença la construcció del gran recinte provincial de Tàrraco

Comença la construcció del gran recinte provincial de Tàrraco, acabat vers el 96. Lobra inclou un gran temple, una plaça de cerimònies i un circ.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
70 dC Creació de nous municipis

Amb la concessió a Hispània del dret llatí, Ègara (Terrassa), Aquae Calidae (Caldes de Montbui, Caldes de Malavella) i Ebusus (Eivissa) es converteixen en municipis.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
77 dC L’organització provincial hispànica és descrita a la Història Natural de Gai Plini Segon el Vell

L’organització provincial hispànica és descrita de manera detallada a la Història Natural de Gai Plini Segon el Vell. L’obra conté, a més, nombroses dades sobre Hispània referents a la geografia, la flora i la fauna, els recursos i els minerals.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
85 dC Es destaca la qualitat dels pernils ceretans i del vi tarragonès

El poeta Marcial, nascut a Bilbilis però resident a Roma, destaca en diferents epigrames la qualitat dels pernils ceretans i del vi tarragonès (85-86).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
92 dC S’ordena arrencar la meitat de les vinyes provincials per evitar la competència dels vins itàlics

Domicià ordena arrencar la meitat de les vinyes provincials per evitar la competència dels vins itàlics. Es desconeix el grau d’aplicació real d’aquesta mesura.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
96 Important grup de senadors d’origen hispà són presents al Senat de Nerva

Els catorze senadors d’origen hispà presents al Senat de Nerva formen un important grup d’influència en el qual destaquen Luci Minici Natalis i Luci Licini Sura, naturals de Bàrcino (96-98).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
100 Durant tot el segle II, s’explotarà el marbre de Tortosa (brocatello)

Durant tot el segle II, s’explotarà el marbre de Tortosa (brocatello), únic marbre hispànic exportat fora de la Península.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
101 Es construeix l’amfiteatre de Tàrraco

Per iniciativa del flamen provincial es construeix l’amfiteatre de Tàrraco (101-125).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
117 Vint-i-tres senadors hispans són presents al Senat d’Adrià

Notables procedents de Valentia, Sagunt, Tàrraco i Bàrcino formen part dels vint-i-tres senadors hispans presents al Senat d’Adrià.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
121 Adrià viatja a Hispània

Adrià viatja a Hispània i celebra una reunió amb les assemblees provincials (121-122).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
125 Els Luci Minici Natal regalen a Bàrcino unes termes

Els Luci Minici Natal, pare i fill, regalen a la ciutat de Bàrcino unes termes construïdes en un solar de la seva propietat.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
127 Ptolemenu escriu l’Indicatori Geogràfic

L’Indicatori Geogràfic de Ptolemeu proporciona una llista de ciutats, rius i muntanyes hispàniques agrupades per províncies i grups ètnics incloent-hi les seves coordenades geogràfiques (127-148).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
129 Luci Minici Natalis és el vencedor en una carrera de quadrigues de la 227 Olimpíada

El senador Luci Minici Natalis, natural de Bàrcino, és el vencedor en una carrera de quadrigues de la 227 Olimpíada.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
160 Apià d’Alexandria escriu La Historia Romana

La Historia Romana, d’Apià d’Alexandria, descriu l’expansió romana a Hispània des de la segona guerra Púnica fins a August (160-165).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
176 Els Marci Semproni milloren el mercat de la Vila Joiosa

Els Marci Semproni, pare i fill, restauren i milloren el macellum (mercat) de la ciutat romana de la Vila Joiosa (176-200).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
197 És executat Luci Novi Rufus, governador de la Tarraconense

És executat Luci Novi Rufus, governador de la Tarraconense, amb els nobles provincials que havien defensat la causa d’Albí com a pretendent de l’Imperi. Tots els seus béns passen al patrimoni imperial, que s’enriqueix notablement.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
201 Els notables locals comencen a enterrar-se en rics sarcòfags

Els notables locals comencen a enterrar-se en rics sarcòfags de marbre procedentes de Roma i Cartago.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
218 L´emperador Heliogàbal sufraga la restauració de l’amfiteatre de Tàrraco

L´emperador Heliogàbal sufraga la restauració de l’amfiteatre de Tàrraco.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
251 Persecucions de Deci i Valerià contra els cristians

Persecucions de Deci i Valerià contra els cristians (251-259). Primeres mencions escrites de les comunitats cristianes hispanes.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
260 Tàrraco, la capital provincial, és assaltada i saquejada pels francs

Tàrraco, la capital provincial, és assaltada i saquejada pels francs.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
270 S’inicia un període durant el qual les ciutats refan les seves muralles

S’inicia un període, que es clourà l’any 310, durant el qual les ciutats refan les seves muralles. A Bàrcino i Gerunda, es reutilitzen tota mena de materials arquitectònics, epigràfics i escultòrics.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
286 Es reconstrueixen part del fòrum i els edificis termals de Tàrraco

Els governadors Juli Valens i Marc Aureli reconstrueixen part del fòrum i els edificis termals de Tàrraco (286-293).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
293 Es crea la diòcesi d’Hispània

Es crea la diòcesi d’Hispània, a càrrec d’un uicarius resident a Tàrraco, que inclou les províncies Tarraconense, Cartaginense, Gal·lècia, Bètica, Lusitània i Mauritània Tingitana.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
300 Dues luxoses vil·les de Bàrcino i Gerunda decoren les seves sales amb grans mosaics policroms

Dues luxoses vil·les de Bàrcino i Gerunda (Bell-lloc del Pla) decoren les seves sales amb grans mosaics policroms que representen curses de quadrigues al Circ Màxim de Roma. Aquests mosaics es poden datar entre el 300 i el 350.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
303 Persecucions de Dioclecià contra els cristians

Persecucions de Dioclecià contra els cristians (303-305). A Hispània moren, màrtirs d’aquestes, el diaca Vicenç, a Valentia, i els mercaders Cugat i Feliu a Bàrcino i Gerunda, respectivament.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
344 El bisbe Praetextatus de Barcelona assisteix al concili de Sofia (Bulgària)

El bisbe Praetextatus de Barcilona (Barcelona) assisteix al concili de Sàrdica (Sofia, Bulgària).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
350 L’emperador Constant és assassinat a l’Oppidum Helena (Il·liberi, Elna)

Davant la usurpació de Flavi Magne Magnenci a la Gàl·lia, l’emperador Constant intenta fugir a Hispània, però és atrapat i assassinat a l’Oppidum Helena (Il·liberi, Elna).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
350 A Íl·lici (Alcúdia d’Elx), un àmbit religiós és pavimentat amb un gran mosaic policrom

A Íl·lici (Alcúdia d’Elx), un àmbit religiós datat entre el 350 i el 400 és pavimentat amb un gran mosaic policrom de figures geomètriques i una inscripció grega sense sentit precís. Es discuteix si aquest àmbit correspon a una sinagoga o a una basílica paleocristiana.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
350 Vitalis es fa representar al paviment de mosaic de la seva mansió de Tossa de Mar amb una llegenda magnificent

Entre el 350 i el 400, el ric Vitalis es fa representar al paviment de mosaic de la seva mansió de Tossa de Mar amb una llegenda magnificent: saluo Vitale Felix Turissa ("si Vitalis està bé, el poble de Turissa és feliç").

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Ciència i cultura
350 La costa mediterrània hispànica és descrita a l’Ora maritima de Ruf Fest Aviè

La costa mediterrània hispànica és descrita a l’Ora maritima de Ruf Fest Aviè, utilitzant vells periples.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
360 Pacià, bisbe de Bàrcino, denuncia les diversions paganes i l’heretgia novaciana

Pacià, bisbe de Bàrcino (310-390), denuncia a les seves obres escrites entre el 360 i el 390 les diversions paganes i l’heretgia novaciana practicades per la comunitat cristiana local.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
385 Decretal apostòlica (la primera coneguda) del papa Sirici a Himeri

Decretal apostòlica (la primera coneguda) del papa Sirici a Himeri, metropolità de Tàrraco, sobre la disciplina eclesiàstica.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
389 Pauli de Nola compara el mode de vida de diverses ciutats d’Hispània

Meropi Ponç Paulí, més conegut pel nom de Paulí de Nola, compara en una carta la tranquil·litat i la rusticitat de Bílbilis, Calagurris (Calahorra) o Ilerda davant les grans ciutats com Caesaraugusta, la "deliciosa" Bàrcino o la "poderosa i marítima" Tàrraco (389-394).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
395 Un procurador és posat al capdavant de la indústria de tintoreria de la porpra a les Balears

Un procurador és posat al capdavant de la indústria de tintoreria de la porpra a les Balears.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
409 Bàrcino emet monedes de plata i bronze de l’usurpador Màxim

Bàrcino emet monedes de plata i bronze de l’usurpador Màxim (409-411).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
413 El rei visigot Ataülf instal·la la seva cort a Bàrcino

El rei visigot Ataülf instal·la la seva cort a Bàrcino.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
417 Persecució dels jueus a Magó (Maó)

Persecució dels jueus a Magó (Maó). Destrucció de la sinagoga i construcció sobre les restes d’una basílica cristiana.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
419 Concili de Tàrraco

Els bisbes d’Ilerda i Osca, durant el concili de Tàrraco, han de respondre de les acusacions del monjo Frontó sobre suposades pràctiques priscil·lianistes.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
426 Els vàndals saquegen les Balears

Els vàndals saquegen les Balears i continuen la seva marxa cap al sud d’Hispània.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
449 Ilerda és destruïda per incursions de sueus i bagaudes

Ilerda és destruïda per incursions de sueus i bagaudes.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
455 Els vàndals estenen el seu domini a totes les grans illes, incloent-hi Eivissa, Menorca i Mallorca.

Ja a Àfrica, els vàndals estenen el seu domini a totes les grans illes, incloent-hi Eivissa, Menorca i Mallorca.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
466 La vall de l’Ebre passa a formar part del regne visigot de Tolosa

Amb Euric (466-486), la vall de l’Ebre i el litoral de la Tarraconense passen a formar part del regne visigot de Tolosa.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
500 Construcció de les esglésies de Santa Maria la Major i Sant Pere de Terrassa (segle VI)

Construcció de les esglésies de Santa Maria la Major i Sant Pere de Terrassa (segle VI).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
506 Conspiració a Tortosa a càrrec del líder Pere

El líder Pere és fet presoner pel rei visigot Alaric II i executat a Saragossa.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
507 El rei il·legítim visigot Gesaleic és combatut prop de Barcelona pel general ostrogot Ibba

El rei il·legítim visigot Gesaleic és combatut prop de Barcelona pel general ostrogot Ibba.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
516 Concili de Tarragona

Els bisbes d’Empúries, Girona, Elna, Terrassa, Barcelona, Saragossa, Cartagena, Tortosa i Vic assisteixen al concili de Tarragona.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
517 Concili de Girona

Al concili de Girona assisteixen set bisbes, però sense menció de les seves seus d’origen.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
523 Teodoric denuncia els abusos del sistema de recaptació

El rei ostrogot Teodoric, regent del regne visigot, denuncia els abusos del sistema de recaptació, fent-se ressò de les queixes dels provincials d’Hispània (523-525).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
527 El bisbe Justinià construeix a València dues noves esglésies

El bisbe Justinià construeix a València dues noves esglésies i restaura les antigues (527-548).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
527 Segon concili de Toledo

Els bisbes de Terrassa i Urgell assisteixen al segon concili de Toledo.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
531 El rei Amalaric és assassinat a Barcelona

El rei Amalaric és assassinat a Barcelona.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
533 Apol·linar ocupa les Balears

L’itàlic Apol·linar, a les ordres del general bizantí Belisari, ocupa les Balears, que passen a integrar-se a la província de Mauritània.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
540 Celebració d’un concili a Barcelona

Celebració d’un concili a Barcelona, presidit per Sergi, metropolità de Tarragona. També hi assisteixen els bisbes de Barcelona, Empúries, Lleida, Girona, Saragossa i Tortosa.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
541 Teudis atura una invasió franca de la Tarraconense

Teudis atura una invasió franca de la Tarraconense.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
551 Ocupació bizantina de les costes hispanes

Ocupació bizantina de les costes hispanes des de la Bètica fins al Xúquer, que es perllonga fins el 621.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
573 Comencen les encunyacions monetàries visigòtiques a les seques permanents de Barcelona, Girona i Tarragona

Comencen les encunyacions monetàries visigòtiques a les seques permanents de Barcelona, Girona i Tarragona, que no es deturaran fins a la fi del regne visigot (573-586).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
585 El príncep Ermenegild és decapitat a Tarragona

El príncep Ermenegild, revoltat contra el seu pare Leovigild, és decapitat a Tarragona en negar-se a tornar a l’arrianisme.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
586 El prevere lusità Joan de Bíclarum és desterrat a Barcelona

El prevere lusità Joan de Bíclarum és desterrat a Barcelona per Leovigild. És bisbe de Girona del 591 al 621.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
586 Durant el regnat de Recared s’encunyen trients d’or a Tortosa i Roses

Durant el regnat de Recared s’encunyen trients d’or a Tortosa i Roses (586-601).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
592 Es redacta l’Epistola de fisco Barcinonensi

Es redacta l’Epistola de fisco Barcinonensi per a regular la recaptació d’impostos.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
600 Documentats quatre temples a la ciutat de Tarragona (segle VII)

Documentats quatre temples a la ciutat de Tarragona: la catedral, Sant Fructuós, Santa Jerusalem i Sant Pere (segle VII).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
610 Encunyació monetària ocasional a Boltanya (Osca)

Encunyació monetària ocasional a Boltanya (Osca) a nom de Gundemar (610-612).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
612 El rei Sisebut crida l’atenció al metropolità de Tarragona

El rei Sisebut crida l’atenció al metropolità de Tarragona, Eusebi, per la seva afició a les representacions teatrals i els espectacles amb animals (612-621).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
612 Sisebut encunya moneda a Sagunt

Sisebut encunya moneda a Sagunt (612-621).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
621 Suíntila encunya trients d’or a València

Suíntila encunya trients d’or a València (621-639).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
654 Promulgació del Liber iudiciorum

Promulgació del Liber iudiciorum, corpus legislatiu fet per iniciativa del rei Recesvint, que restà vigent fins a l’apogeu del feudalisme.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
673 La rebel·lió d’Hilderic i Pau a la Septimània és reprimida per Vamba

La rebel·lió d’Hilderic i Pau a la Septimània, amb el suport de les ciutats de Tarragona, Barcelona i Girona, és reprimida amb èxit per Vamba.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
687 Encunyacions monetàries ocasionals a Roses i València

Encunyacions monetàries ocasionals a Roses i València durant els regnats d’Ègica i Vítiza (687-710).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
702 Llei d’Ègica

Llei d’Ègica, que obliga els ciutadans lliures a detenir i fer confessar els esclaus fugitius amagats.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
711 Àkhila II és nomenat rei a l’antiga Tarraconense

Àkhila II és nomenat rei a l’antiga Tarraconense.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
713 Ardó, darrer rei visigot, succeeix Àkhila II

Ardó, darrer rei visigot, succeeix Àkhila II.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
713 Davant l’avançada dels sarraïns, Pròsper, bisbe metropolità de Tarragona, fuig

Davant l’avançada dels sarraïns, Pròsper, bisbe metropolità de Tarragona, fuig per mar enduent-se les relíquies i els llibres litúrgics, entre ells el denominat Oracional de Verona (713-714).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
713 Els musulmans ocupen Tarragona

Els musulmans ocupen Tarragona.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
720 Els sarraïns culminen l’ocupació del territori de l’actual Catalunya (717-720)

Els sarraïns culminen l’ocupació del territori de l’actual Catalunya (717-720).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
725 Els musulmans conquereixen els darrers reductes del regne visigot a la Septimània

Els musulmans conquereixen els darrers reductes del regne visigot a la Septimània.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
759 Els francs ocupen la Septimània, el Rosselló i possiblement el Conflent

Els francs ocupen la Septimània, el Rosselló i possiblement el Conflent.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
779 “Gran guerra” entre els berbers de València i els veïns de Santaver (Conca) (779-780)

“Gran guerra” entre els berbers de València i els veïns de la regió de Santaver (Conca) (779-780).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
780 Instal·lació d’hispani a les terres septimanes de domini carolingi

Instal·lació d’hispani, refugiats gots procedents dels territoris dominats pels musulmans, a les terres septimanes de domini carolingi.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
785 Encunyació de diners d’argent de Carlemany a Barcelona, Girona, Empúries i Roses (785-814)

Encunyació de diners d’argent de Carlemany a Barcelona, Girona, Empúries i Roses (785-814).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
785 Girona, la Cerdanya i l’Urgell es lliuren als francs (785-789)

Girona, la Cerdanya i l’Urgell es lliuren als francs (785-789).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
785 Rostany esdevé primer comte de Girona, i Borrell, comte d’Urgell i Cerdanya

Rostany esdevé primer comte de Girona, i Borrell, comte d’Urgell i Cerdanya.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
794 Concili de Frankfurt

El concili de Frankfurt, convocat per Carlemany, condemna Fèlix, bisbe d’Urgell, i la doctrina adopcionista.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
798 Bahlul ibn Marzuq convida els francs a aliar-se contra l’emir de Còrdova

El cabdill rebel Bahlul ibn Marzuq convida els francs a aliar-se amb ell contra l’emir de Còrdova.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
798 Cardona, Casserres i Vic cauen en mans dels francs (798-799)

Cardona, Casserres i Vic cauen en mans dels francs (798-799).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
801 Capitular de Carlemany

Capitular de Carlemany pel qual l’emperador acull i promet defensar els hispans i els gots de la ciutat i el territori de Barcelona que se li han sotmès.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
801 Guillem de Tolosa conquereix Barcelona

Guillem de Tolosa, cosí germà de Carlemany, conquereix Barcelona, convertida en capital de la Marca Hispànica. Berà és nomenat comte de Barcelona.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
806 El Pallars i la Ribagorça s’incorporen al comtat de Tolosa

El Pallars i la Ribagorça s’incorporen al comtat de Tolosa.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
808 Expedicions franques contra Tortosa i Osca (808-812)

Infructuoses expedicions franques contra Tortosa i Osca (808-812).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
812 Ermenguer, comte d’Empúries

Ermenguer, comte d’Empúries.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
812 Fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles

Fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
814 Encunyació de diners de Lluís el Piadós a Barcelona, Empúries i Roses (814-840)

Encunyació de diners de Lluís el Piadós a Barcelona, Empúries i Roses (814-840).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
815 Atac sarraí contra Barcelona

Atac sarraí contra Barcelona.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
820 El comte Asnar Galí es refugia als comtats d’Urgell i Cerdanya

El comte Asnar Galí, fugitiu del Pirineu aragonès, es refugia als comtats d’Urgell i Cerdanya. El comte Berà de Barcelona i Girona és destituït i substituït per Rampó.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
822 Expedició dels comtes de la Marca Hispànica a territori musulmà

Expedició dels comtes de la Marca Hispànica a territori musulmà.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
826 Revolta goticista i antifranca d’Aissó i Guillemó a Catalunya

Revolta goticista i antifranca d’Aissó i Guillemó a Catalunya.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
826 Bernat de Septimània, nou comte de Barcelona i Girona

Bernat de Septimània, nou comte de Barcelona i Girona. S’inicia una etapa de major domini franc a Catalunya.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
826 Desestructuració del poblament a l’àrea central de Catalunya (826-827)

A partir de la revolta d’Aissó i Guillemó, es produeix una desestructuració del poblament a tota l’àrea central de Catalunya (826-827).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
830 Fundació del monestir de Sant Salvador de la Vedella

L’abat Calort de Sant Serni de Tavèrnoles funda el monestir de Sant Salvador de la Vedella.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
830 Una expedició naval procedent de Tortosa participa en la conquesta de Sicília pels aglàbides (830-831)

Una expedició naval procedent de Tortosa, originàriament concebuda per a atacar les costes franques, participa en la conquesta de Sicília pels aglàbides (830-831).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
833 Consagració de l’església del castell de Lillet

Consagració de l’església del castell de Lillet.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
839 Data discutida de l’acta de consagració de la catedral d’Urgell

Data discutida de l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, on consten 278 parròquies, de les quals 207 corresponen als comtats d’Urgell i Cerdanya.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
840 Retrocés del poblament a la vall del Llobregat

Retrocés del poblament a la vall del Llobregat, que afecta especialment la zona meridional del Berguedà (840-870).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
842 Expedició sarraïna contra la Cerdanya

Expedició sarraïna contra la Cerdanya, aturada pel comte Sunifred.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
844 Sunifred de Cerdanya governa a la Septimània i la Marca Hispànica

Carles el Calb confia el govern de la major part de les terres de la Septimània i de la Marca Hispànica a Sunifred de Cerdanya.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
852 Barcelona és saquejada pels musulmans

Barcelona, governada pel comte Alerà, és saquejada pels musulmans.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
870 Guifré I el Pelós rep el govern dels comtats d’Urgell i Cerdanya

Guifré I el Pelós rep el govern dels comtats d’Urgell i Cerdanya.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
870 S’inicia una onada repobladora a la vall de Lord

S’inicia una onada repobladora a la vall de Lord que continuarà per Osona i el Berguedà.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
872 Als comtats de Pallars i Ribagorça, s’inicia el govern d’una dinastia independent del poder carolingi

Als comtats de Pallars i Ribagorça, s’inicia el govern d’una dinastia independent del poder carolingi.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
874 El bisbe de Barcelona acudeix a l’autoritat imperial per fer prevaler la seva autoritat

El bisbe de Barcelona, el franc Frodoí, acudeix a l’autoritat imperial per fer prevaler la seva autoritat davant la resistència del clergat visigòtic.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
875 Apogeu del sistema de rompudes

Apogeu del sistema de rompudes, moment àlgid del primer creixement medieval a la Catalunya Vella (875-925).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
875 La litúrgia francoromana substitueix la litúrgia toledana de tradició visigòtica

La litúrgia francoromana substitueix la litúrgia toledana de tradició visigòtica.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
878 Lluís el Tartamut atribueix els comtats de Barcelona, Girona i Besalú a Guifré I el Pelós, i el de Rosselló a Miró I

Lluís el Tartamut atribueix els comtats de Barcelona, Girona i Besalú a Guifré I el Pelós, i el de Rosselló a Miró I.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
879 Fundació de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà

Reconstrucció virtual 3D de la tribuna romànica de Sant Miquel de Cuixà (construïda al segle XII i destruïda al segle XVI)

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
879 Restauració del bisbat d’Osona

Restauració del bisbat d’Osona i repoblament de la zona.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
884 Isma’il ibn Musà fortifica la ciutat de Lleida

Isma’il ibn Musà fortifica la ciutat de Lleida.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
885 Esclua, bisbe d’Urgell, protagonitza un primer intent d’independència de les diòcesis catalanes

Esclua, bisbe d’Urgell, protagonitza un primer intent d’independència de les diòcesis catalanes respecte del metropolità de Narbona.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
885 Fundació del monestir de Sant Llorenç de Morunys

Fundació del monestir de Sant Llorenç de Morunys.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
887 Fundació del monestir de Sant Joan de les Abadesses

Fundació del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
887 Restauració de la seu episcopal de Vic

Restauració de la seu episcopal de Vic.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
888 El bisbe Gotmar de Vic consagra l’església abacial de Santa Maria de Ripoll

El bisbe Gotmar de Vic consagra l’església abacial de Santa Maria de Ripoll.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
893 Consagració de l’església de Santa Maria de Merlès

Consagració de l’església de Santa Maria de Merlès.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
896 Llop ibn Muhammad fortifica Montsó i Balaguer (896-897)

Llop ibn Muhammad fortifica Montsó i Balaguer.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
897 Guifré el Pelós mor en lluita contra els musulmans

Guifré el Pelós mor en lluita contra els musulmans.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
898 Amb Guifré II Borrell s’inicia la successió hereditària al càrrec comtal a Barcelona

Amb Guifré II Borrell s’inicia la successió hereditària al càrrec comtal a Barcelona.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
898 El governador de Lleida, Llop ibn Muhammad, ataca les fronteres del comtat de Barcelona

El governador de Lleida, Llop ibn Muhammad, ataca les fronteres del comtat de Barcelona.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
898 Notícies documentals del monestir benedictí de Sant Llorenç prop Bagà

Notícies documentals del monestir benedictí de Sant Llorenç prop Bagà.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
899 Expedició naval de Sunyer II d’Empúries Sunyer II pel litoral de l’Àndalus (875-899)

Expedició naval del comte d’Empúries Sunyer II pel litoral oriental de l’Àndalus fins al port d’Almeria (875-899).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
902 Incorporació de les Balears a l’emirat de Còrdova

Incorporació de les Balears a l’emirat de Còrdova.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
904 Llop ibn Muhammad ataca el comtat de Pallars

Llop ibn Muhammad ataca el comtat de Pallars.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
911 Amb Sunyer, nou comte de Barcelona, s’aferma la independència comtal

Amb Sunyer, nou comte de Barcelona, s’aferma la independència comtal.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
929 S’estableixen els caps de pont de Cervelló, Olèrdola i Queralt

S’estableixen els caps de pont de Cervelló, Olèrdola i Queralt.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
934 El comte Sunyer dóna a la seu gironina un terç dels beneficis que proporciona l’encunyament de la moneda al comtat de Girona

El comte Sunyer dóna a la seu gironina un terç dels beneficis que proporciona l’encunyament de la moneda al comtat de Girona.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
935 Gran expedició naval andalusina per aigües de Catalunya, Llenguadoc i Provença (juny-juliol)

Gran expedició naval andalusina per aigües de Catalunya, Llenguadoc i Provença (juny-juliol).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
935 El comte d’Empúries impulsa el creixement del monestir de Sant Pere de Rodes

El comte d’Empúries impulsa el creixement del monestir de Sant Pere de Rodes.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
935 Es clou la darrera empenta repobladora corresponent a l’època dels fills de Guifré el Pelós

Es clou la darrera empenta repobladora corresponent a l’època dels fills de Guifré el Pelós, que afecta especialment la zona del Vallès.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
935 Expedició del comte de Barcelona per terres de Tarragona i Tortosa (935-936)

Expedició del comte de Barcelona per terres de Tarragona i Tortosa (935-936).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
939 El bisbe Gotmar de Girona escriu la Crònica dels reis francs

El bisbe Gotmar de Girona escriu la Crònica dels reis francs.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
940 Acord entre el comte Sunyer de Barcelona i el califa de Còrdova ’Abd al-Rahman III

Acord entre el comte Sunyer de Barcelona i el califa de Còrdova ’Abd al-Rahman III.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
943 Incursions musulmanes a les costes catalanes

Incursions musulmanes a les costes catalanes.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
944 Organització de la canònica de Barcelona

Organització de la canònica de Barcelona.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
945 Construcció d’unes drassanes a Tortosa

Construcció d’unes drassanes a Tortosa.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
945 Influències carolíngies en l’estructura de l’església de Sant Pere de les Puelles de Barcelona

Influències carolíngies en l’estructura de l’església de Sant Pere de les Puelles de Barcelona.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
947 Govern conjunt dels comtes Miró I i Borrell II a Barcelona, Girona, Osona i Urgell (947-966)

Govern conjunt dels comtes Miró I i Borrell II a Barcelona, Girona, Osona i Urgell (947-966).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
947 La biblioteca de la catedral de Vic disposa de 53 llibres

La biblioteca de la catedral de Vic disposa de 53 llibres.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
948 Borrell II, comte de Barcelona, Girona, Osona i Urgell

Borrell II, comte de Barcelona, Girona, Osona i Urgell.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
950 Tractat de pau de Borrell II amb ’Abd al-Rahman III

Nova ambaixada barcelonina a Còrdova. Tractat de pau de Borrell II amb ’Abd al-Rahman III.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
950 Butlla papal d’exempció a favor del monestir de Cuixà

Butlla papal d’exempció a favor del monestir de Cuixà, la primera rebuda per un monestir català.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
952 Viatge de Guifré de Besalú

Viatge de Guifré de Besalú, l’últim d’un comte català, a la cort carolíngia.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
955 Construcció de la mesquita de Tortosa (955-956)

Construcció de la mesquita de Tortosa (955-956).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
957 Intent d’independència eclesiàstica de les diòcesis catalanes

Intent fracassat d’independència eclesiàstica de les diòcesis catalanes a càrrec de l’abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
957 Organització de la canònica de Vic

Organització de la canònica de Vic.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
960 Intent de repoblació musulmana a Tarragona

Intent de repoblació musulmana a Tarragona.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
966 Primera menció coneguda d’un burg a Barcelona

Primera menció coneguda d’un burg a Barcelona.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
967 Gerbert d’Aurillac, el futur papa Silvestre II, perfecciona la seva educació

Gerbert d’Aurillac, el futur papa Silvestre II, perfecciona la seva educació al monestir de Ripoll i potser a Vic (967-970).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
971 L’assassinat d’Ató, bisbe de Vic, frustra un nou intent d’independència eclesiàstica de les diòcesis catalanes

L’assassinat d’Ató, bisbe de Vic, frustra un nou intent d’independència eclesiàstica de les diòcesis catalanes.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
974 Concessió de franqueses a Olèrdola

Concessió de franqueses a Olèrdola.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
974 Consagració de la segona església de Sant Miquel de Cuixà

Consagració de la segona església de Sant Miquel de Cuixà, que presenta influències carolíngies en la seva arquitectura.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
977 Organització de la canònica de Besalú

Organització de la canònica de Besalú.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
977 Tercera consagració del monestir de Ripoll

Tercera consagració del monestir de Ripoll.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
978 Ràtzia del cabdill Almansor contra el comtat de Barcelona

Ràtzia del cabdill Almansor contra el comtat de Barcelona.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
979 La biblioteca del monestir de Ripoll disposa de 65 volums

La biblioteca del monestir de Ripoll disposa de 65 volums.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
980 La moneda d’or s’imposa a la de plata

La moneda d’or s’imposa a la de plata en l’economia barcelonina (980-990).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
980 Sunifred Llobet tradueix obres àrabs d’astronomia

Sunifred Llobet tradueix obres àrabs d’astronomia.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
982 Ràtzia d’Almansor per terres de Girona

Ràtzia d’Almansor per terres de Girona.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
983 Gerbert d’Aurillac demana a Miró Bonfill la còpia d’obres científiques introbables a l’Europa cristiana

Gerbert d’Aurillac, abat de Bobbio, demana al comte de Besalú i bisbe de Girona Miró Bonfill la còpia d’obres científiques introbables a l’Europa cristiana.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
992 Ramon Borrell encunya les primeres monedes pròpiament comtals (992-1018)

Ramon Borrell encunya les primeres monedes pròpiament comtals (992-1018).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
992 Ramon Borrell, comte de Barcelona

Ramon Borrell, comte de Barcelona.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
993 Apareix esmentat per primera vegada el rec Comtal

Apareix esmentat per primera vegada el rec Comtal, que atansava l’aigua del Besòs a Barcelona.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
1001 Fundació de Sant Martí del Canigó

Fundació de Sant Martí del Canigó pel comte Guifré II de Cerdanya (~1001-1007).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
1003 Invasió d’’Abd al Malik per la frontera catalana

Invasió d’’Abd al Malik per la frontera catalana.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
1006 Restauració de Sant Pere de Casserres

Restauració de Sant Pere de Casserres.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
1008 Comença l’abadiat d’Oliba, a Ripoll

Comença l’abadiat d’Oliba, a Ripoll.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
1008 Emissions monetàries més antigues conegudes per al comtat de Rosselló (1008-1068)

Emissions monetàries més antigues conegudes per al comtat de Rosselló (1008-1068).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
1008 Ermengol I d’Urgell dóna un joc d’escacs al monestir de Saint-Gilles (Provença)

El testament del comte Ermengol I d’Urgell conté la donació d’un joc d’escacs al monestir de Saint-Gilles (Provença).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
1009 ’Abd Allah I governa Alpont

’Abd Allah I governa Alpont.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
1009 Consagració de Sant Martí del Canigó

Consagració de Sant Martí del Canigó.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
1009 Restauració de la canònica de Barcelona

Restauració de la canònica de Barcelona.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
1010 “L’any dels catalans”, segons els cronistes àrabs

“L’any dels catalans”, segons els cronistes àrabs: expedició dels comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d’Urgell a Còrdova per defensar el califa Muhammad al-Mahdi dels rebels berbers aliats al nou califa Sulayman al-Musta’in.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
1010 Inici del govern independent dels eslaus Mubarak i Muzaffar a València

Inici del govern independent dels eslaus Mubarak i Muzaffar a València.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
1010 La concessió de feus comença a ser pràctica privada dels senyors feudals

La concessió de feus, privilegi de l’autoritat pública, comença a ser pràctica privada dels senyors feudals.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
1010 Repoblació de la marca del Gaià

Repoblació de la marca del Gaià.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
1010 València és saquejada pels berbers (1010-1011)

València és saquejada per un bàndol de berbers contraris al califa Muhammad al-Mahdi (1010-1011).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
1011 Ramon Borrell acorda als habitants de diverses viles el dret de transportar mercaderies per mar en qualsevol vaixell

Ramon Borrell acorda als habitants de Castelldefels, Gavà, Viladecans i altres viles del sud de Barcelona, el dret de transportar mercaderies per mar en qualsevol vaixell.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
1012 Hudayl al-Asla, sobirà razita independent a Albarrasí

Hudayl al-Asla, sobirà razita independent a Albarrasí.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
1013 Nova expedició catalana per terres de la vall del Guadalquivir

Nova expedició catalana per terres de la vall del Guadalquivir.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
1015 Comença la construcció de la catedral romànica de Girona

Comença la construcció de la catedral romànica de Girona.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
1015 Expedició del sobirà de Dénia contra Sardenya (1015-1016)

Expedició fracassada de Mugahid, sobirà de Dénia, contra Sardenya (1015-1016).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
1015 Les Balears s’incorporen a la taifa de Dénia

Les Balears s’incorporen a la taifa de Dénia.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
1016 Esposalles del fill de Ramon Borrell, Berenguer Ramon, i la filla del comte Sanç de Castella

Les esposalles del fill de Ramon Borrell, Berenguer Ramon, i la filla del comte Sanç de Castella se celebren a la Saragossa musulmana.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
1017 El jueu Bonhom encunya mancusos d’or a Barcelona (1017-1036)

El jueu Bonhom encunya mancusos d’or a Barcelona, a imitació dels dinars musulmans (1017-1036).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
1017 L’eslau Labib, rei de Tortosa, s’imposa a València (1017-1018)

L’eslau Labib, rei de Tortosa, s’imposa a València (1017-1018).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
1017 Sulayman ibn Muhammad ibn Hud crea la taifa de Lleida

Expedició guerrera barcelonina a l’Àndalus. Sulayman ibn Muhammad ibn Hud crea la taifa de Lleida.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
1018 Al-Mundir I, sobirà tugíbida de Saragossa

Al-Mundir I, sobirà tugíbida de Saragossa.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
1018 Consolidació de les institucions feudals a Catalunya (1018-1022)

Consolidació de les institucions feudals a Catalunya (1018-1022): primera menció de la paraula hominaticum (homenatge) en un document català.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
1018 L’abat Oliba és elegit bisbe de Vic

L’abat Oliba és elegit bisbe de Vic. La seva obra deixa una important empremta en la vida cultural catalana.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
1018 Primera regència d’Ermessenda al comtat de Barcelona

Primera regència d’Ermessenda al comtat de Barcelona, durant la minoritat de Berenguer Ramon I. Ermessenda sotmet a tribut al rei de Dénia-Balears.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
1019 Inici de construcció de Sant Vicenç de Cardona

S’inicia la construcció de Sant Vicenç de Cardona.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
1020 Màxima violència feudal a Catalunya (1020-1060)

Període de màxima violència feudal a Catalunya (1020-1060).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
1021 ’Abd al-’Aziz nou sobirà de València

’Abd al-’Aziz, nét d’Almansor, nou sobirà de València.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
1022 Concessió de franqueses

Concessió de franqueses als habitants de Barcelona.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
Llegir més...