Cronologia dels Països Catalans i del món

Per 671 vots a favor, 2 en contra i 7 en blanc, l’assemblea de socis compromisaris del F.C. Barcelona ratifica l’acord de la junta directiva de l’11 de febrer de retirada de les medalles honorífiques concedides al dictador Francisco Franco el 1951, el 1971 i el 1974. En aquesta assemblea també es vota la proposta d’instaurar el vot electrònic que, tot i obtenir majoria (359 a favor, 173 en contra i 67 en blanc), no arriba als dos terços necessaris per aprovar-la.

L’artista plàstic Jaume Plensa és el nou guardonat amb el premi Pau Casals. Instituït per la Generalitat de Catalunya, el seu destinatari esdevé legat d’honor de la cultura catalana durant dos anys amb la missió de projectar-la al món. L’anterior guardó va recaure en Jordi Savall (2017).

Els dies 25 i 26 se celebra al Parlament de Catalunya el debat de política general. De les resolucions aprovades, sobresurten demanar l'amnistia dels presos polítics i la retirada de la Guàrdia Civil de Catalunya.

Un centenar de dirigents del catalanisme no independentista de centredreta es reuneix al monestir de Poblet per plantejar noves vies per superar el conflicte actual entre Catalunya i Espanya. Entre altres, hi prenen part militants destacats del PdeCAT com Marta Pascal, Lluís Recoder i Carles Campuzano. Aquesta trobada ve precedida (18 de setembre) per una altra en què es reuneix un grup de tendència similar que agrupa exmilitants de CDC o del PDeCAT que han format organitzacions com la Lliga Democràtica, Lliures o Convergents, amb noms com l’exconseller Germà Gordó o l’exdiputat al Congrés Antoni Fernández Teixidó.

L’Hospital de Bellvitge inaugura un bloc quirúrgic amb tecnologia d'última generació. A tres de les 24 sales d'operació per a intervencions d'alta complexitat s'hi poden fer simultàniament les proves d'imatge i també les operacions. Són les úniques sales a tot l'Estat amb aquesta tecnologia.

El president francès Emmanuel Macron visita el Principat d’Andorra, on és rebut pel govern andorrà que encapçala el síndic Xavier Espot. La visita de Macron com a copríncep del Principat, dignitat que comparteix amb el bisbe de la Seu d’Urgell, la fa per tradició un cop durant el seu mandat. Macron visita les set parròquies i en el seu discurs encoratja la integració progressiva del Principat a la UE.

Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA) prohibeix a una empleada treballar a l’aeroport de Palma durant un mes, després que hagués interposat una denúncia per discriminació lingüística contra un guàrdia civil, a qui es va dirigir en català. La Guàrdia Civil i el delegat del govern a Balears ho neguen i acusen l’empleada de saltar-se un control de seguretat. El 16 d’octubre un company de feina agredeix l'empleada en relació amb aquest cas.

L’ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit (Baix Empordà) rep un dels premis Sustainable Cities and Human Settlements Awards, que convoca el Global Forum on Human Settlements (GFHS), vinculat a l'ONU. Amb el premi es reconeix el model de desenvolupament sostenible i resilient, i la integració de l'ecoturisme en la planificació.

Un jutjat de Barcelona cita a declarar com a investigats tots els caps policials que van ordenar càrregues contra els votants durant el referèndum de l’1 d’octubre. Fins ara només s’havien citat 4 dels 8 caps, i per actuacions concretes en alguns centres de votació.

Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i l'Associació de Vinicultors del Penedès convoquen una aturada en la verema pels baixos preus del raïm. Els cellers de les grans marques del cava (Freixenet i Codorniu) proposen pagar 30 cèntims el quilo de raïm, mentre que els viticultors sostenen que, per sota dels 40 cèntims, la collita entra en pèrdues. Queden al marge de la protesta els cellers com els de l’associació d'elaboradors i viticultors Corpinnat, que paguen 60 cèntims per quilo de raïm. Les protestes van començar el 14 d’agost.

52 diputats de l’Assemblea Nacional de França signen una carta publicada a Le Journal du Dimanche, en la qual expressen la seva preocupació i reprovació per l’actuació de l’Estat espanyol contra l’independentisme català perquè, segons diuen, amenaça les llibertats fonamentals. Aquesta carta s’afegeix al manifest que 41 senadors francesos van fer públic el mes de març en el mateix sentit.

L’operadora de telefonia catalana Parlem adquireix l'empresa mallorquina Lemon Telecom, amb seus a Sant Cugat del Vallès i Inca. L’adquisició va acompanyada de l’obertura d’una oficina de Parlem a Mallorca adreçada a clients residencials i empresarials de les Balears.

La cantant Rosalía rep els guardons MTV Video Awards al millor videoclip de música llatina i a la millor coreografia per la cançó "Con altura". La cantant catalana continua amb aquests dos premis la seva projecció internacional que li ha valgut també un premi UK Music Video Awards i dos premis Grammy Llatins, entre d'altres.

L’Orfeó Català i el Cor Jove de l’Orfeó Català canten als concerts BBC Proms de Londres. Sota la direcció de Simon Halsey, Pablo Larraz i Esteve Nabona, l’actuació té lloc al Royal Albert Hall conjuntament amb la London Symphony Chorus i la London Symphony Orchestra, dirigits per Sir Simon Rattle. El cor de tres-centes veus interpreta l’oratori Belshazzar’s feast, de William Walton. És el segon cop que l’Orfeó Català actua en aquests concerts i la primera del Cor Jove.

La Guàrdia Civil deté 14 migrants, quatre dels quals menors, a Formentera, on arriben amb pastera. És la sisena embarcació de migrants del nord d’Àfrica que arriba a les Balears en una setmana, amb un total de 80 persones. L'1 d'octubre de 2019 la delegació del govern espanyol a les Balears xifra en 31 les embarcacions i 357 els migrants detinguts al llarg dels mesos d'agost i setembre.

Sis mesos després que el Tribunal Constitucional invalidés part de la llei del Parlament Balear que prohibia la mort de l’animal en les corridas de toros, torna a celebrar-se’n una després de dos anys a Palma, amb motiu del 90è aniversari de la plaça de la ciutat, el Coliseu balear. Segons Podem, durant l’espectacle ha sonat el Cara al sol, l’himne falangista, cosa que vulnera també la llei de memòria del Parlament Balear.

Banc Sabadell ven la filial immobiliària Solvia al fons d'inversió Oaktree per 882 milions d'euros. El mes de desembre de 2018, l’entitat va vendre el 80% de la comercial de Solvia al grup suec Intrum.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·la íntegrament el pla de limitació de construcció hotelera de l’ajuntament a les zones més saturades de Barcelona (PEUAT). El pla va entrar en vigor el 2017 i s’hi van presentar més de 120 recursos. D’altra banda, l’1 de juliol el Tribunal Suprem va confirmar la sentència del TSJC que anul·lava la taxa de l’ajuntament sobre els pisos buits.

La Junta Electoral Central multa amb 1.200 euros la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per l’emissió per TV3 del documental Un procés dins del Procés, sobre els presos polítics, el dia 9 d’abril perquè considera que vulnerava la neutralitat que els mitjans públics han d’observar en períodes electorals. La JEC addueix també aquest argument per a les multes imposades el mateix dia al president Quim Torra per la carta enviada als treballadors de la Generalitat (2.500 euros) i pel missatge institucional (5.500 euros) del dia de Sant Jordi, en els quals criticava l’article 155.

La Comissió Europea denuncia l’Estat espanyol pels alts nivells de contaminació de Barcelona, Madrid i altres poblacions, com ara el Prat de Llobregat. Segons la Comissió, les mesures aplicades fins ara han estat insuficients per reduir la contaminació de l’aire en aquestes zones, que superen des de fa 10 anys la normativa europea. La denúncia podria donar pas a una multa.

Es fan públics els resultats d’una intervenció arqueològica de nou mesos de durada als terrenys de l’antiga fàbrica tèxtil L’Estrella, a Badalona. A l’emplaçament hi ha situada una vila romana de més de 2.600 m², centrada en l’exportació de vi a tot l'imperi. Entre les peces descobertes hi ha una llàntia de terracota que representa un gladiador i una pedra amb la inscripció Porcius, que ha estat relacionada amb Marcus Porcius, un dels principals comerciants de vi de l’Imperi.

Acaba l’edició del Sónar de 2019, que ha tingut lloc entre els dies 18 i 20 de juliol a la zona del Fòrum, a la Fira de Montjuïc i a la Fira de l’Hospitalet. Aquest any el festival té una forta minva d’assistència (105.000 espectadors enfront dels 126.000 de 2018) i ha estat marcada per la vaga dels muntadors d’escenaris (“riggers”).

Entre els dies 4 i 14 de juliol se celebra a Barcelona la tercera edició dels World Roller Games, el mundial de patinatge sobre rodes de la Federació Internacional de Patinatge. Els jocs acullen 4.120 esportistes que competeixen en onze disciplines, i el nombre d’espectadors és d’uns 140.000. Nou de les tretze seus són a Barcelona i la resta a Mollet del Vallès, Vilanova i la Geltrú, Sant Cugat i Terrassa. Itàlia s’endú el major nombre de medalles (63), 21 d’or, empatant amb Colòmbia.

Els vots de Junts per Catalunya i el Partit dels Socialistes de Catalunya donen la presidència de la Diputació de Barcelona a l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, la socialista Núria Marín. El nomenament dona lloc a una crisi de govern a la Generalitat, quan els dos partits del Govern es retreuen mútuament els pactes municipals amb els socialistes (que van donar suport a l’aplicació de l’article 155).

Marie Kapretz, delegada del Govern a Berlín, denuncia l’espionatge d’agents espanyols, així com la intercepció de correus electrònics personals. El 22 d’agost la fiscalia general alemanya admet la denúncia. L’espionatge a Kapretz és un dels molts a què han estat sotmesos els membres de les delegacions catalanes a l’estranger, segons notícies publicades per diversos mitjans. Aquests “seguiments”, com els anomena el ministeri, contenen informació personal i formen part de la documentació que l’Estat envia al TSJC, que demana el tancament de les delegacions. El govern de la Generalitat qualifica els fets d’escàndol i reclama la dimissió del ministre d’Afers Estrangers en funcions, Josep Borrell.

El fons d’inversió Proa Capital arriba a un acord amb l’empresa alimentària catalana Pastas Gallo per entrar-hi com a soci majoritari. Els cinc hereus del fundador, Josep Espona, i fins ara propietaris únics, hi mantenen una participació minoritària.

Veïns partidaris i contraris al centre de menors estrangers tutelats del Masnou s’enfronten quan els primers n’intenten l’assalt, amb el resultat de quatre dels menors ferits. La baralla té lloc després d’una manifestació per denunciar un intent de violació per part d'un dels menors. El dia 9 unes 300 persones es manifesten contra l'atac al centre de menors, contra la criminalització dels menors tutelats i es condemna també l’intent de violació.

El dia de la constitució del Parlament Europeu, milers de catalans es manifesten davant de la cambra, a Estrasburg, per denunciar l’absència dels diputats electes Oriol Junqueras (en presó i a l’espera de sentència judicial), Carles Puigdemont i Antoni Comín, a l’exili i encausats per la justícia espanyola. Puigdemont i Comín no travessen la frontera alemanya per la presència d’agents de la policia espanyola en territori francès i per la seva suspensió provisonal com a diputats de l’Europarlament que dicta el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Després de cremar unes 6.000 hectàrees durant cinc dies seguits, els bombers declaren controlat l’incendi de la Ribera d’Ebre. El foc afecta sobretot el municipi de Flix, i també zones del Segrià i les Garrigues. L’incendi, el pitjor dels últims anys, no es dona definitivament per extingit fins al 8 de juliol.

Els nou líders independentistes encausats tornen a les presons catalanes un cop el judici de la causa especial 20907/2017 queda vist per a sentència. Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart arriben a la presó de Lledoners, després d’un viatge de més de dos dies des de Soto del Real amb parades a Valdemoro, Zuera i Can Brians, mentre que Carme Forcadell i Dolors Bassa arriben directament des de la presó d’Alcalá Meco a Puig de les Basses i Mas d’Enric després de set hores de viatge.

L’oposició en bloc al Parlament de Catalunya vota en contra del decret del govern de la Generalitat del 21 de juny que limitava els preus dels lloguers d’habitatges en zones on la pressió de la demanda els converteix en inassequibles. Ciutadans, PP i PSC consideren que envaeix competències estatals. Per la seva banda, els Comuns qualifiquen l’elaboració d’opaca i la CUP considera les mesures insuficients.

La UNESCO designa com a Reserves de la Biosfera l'Alt Túria, àrea de 67.080 hectàrees compartida entre el País Valencià i la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa, i la vall del Cabriol, de 421.000 hectàrees compartides pel País Valencià i les comunitats autònomes de Castella-la Manxa i Aragó. El mateix dia aprova l'ampliació de la zona marina declarada Reserva de la Biosfera de Menorca, que passa de 71.000 hectàrees (1993) a 514.000 hectàrees, cosa que la converteix en la reserva marina més gran del Mediterrani.

Un cop tancats els pactes municipals queden constituïts els ajuntaments a partir de les eleccions locals del 26 de maig. A Catalunya, JxCat és la formació amb un major nombre d’alcaldes (370), seguida d’ERC (359), el PSC (89), la CUP (19), els Comuns (16) i el PP (1). Malgrat que Barcelona en Comú no és la força més votada, Ada Colau és reelegida com a alcaldessa de la ciutat amb el suport del PSC (amb la qual forma govern) i del suport de tres regidors de la llista de Manuel Valls. ERC, el partit més votat, resta a l’oposició. A Tarragona i Lleida, en canvi, ERC desbanca el PSC del consistori, que ocupava feia 12 i 40 anys, respectivament. Girona continua governada per JxCat. A les Illes Balears, el PSIB té la majoria d’alcaldies (entre les quals la de Palma, encapçalat per José Hila), seguit del PP, El Pi, MÉS i formacions locals o independents. Al País Valencià, Joan Ribó, de Compromís, reté l’alcaldia al capdavant d’una coalició amb el PSPV, partit que té la majoria d’alcaldies seguit del PP i Compromís. Alacant continua en mans del PP mentre que Castelló revalida el govern socialista. A Madrid, un pacte entre Ciutadans i el PP amb el suport del partit d’extrema dreta de Vox evita que Manuela Carmena, al capdavant de la formació d’esquerres Más Madrid, repeteixi mandat.

Després que els representants del PSPV, Compromís i Unides Podem signin l’anomenat segon Pacte del Botànic, les Corts valencianes reelegeixen Ximo Puig president de la Generalitat Valenciana amb els vots d’aquests tres partits. Puig pren possessió del càrrec el 16 de juny.

El Tribunal Europeu de Drets Humans rebutja la demanda de Carme Forcadell contra la seva presó preventiva per desproporcionada. La demanda és desestimada per un sol jutge del tribunal perquè no compleix els requisits d’admissibilitat, ja que quan es va presentar (18 de gener) era quan el Tribunal Constitucional encara estava pendent de pronunciar-se sobre el recurs. La sentència del TEDH no es pot recórrer.

L’escriptora Marta Pessarrodona rep el 51è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al Palau de la Música. Com va passar en l’edició del 2018, l’acte està dominat per la reivindicació de la independència, la democràcia, l’autodeterminació i la llibertat dels presos polítics, entre els quals Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, entitat que atorga el premi.

El PEN Internacional, organització que agrupa escriptors, periodistes i intel·lectuals en general i que té la defensa de la llibertat d’expressió entre els principals objectius, inclou els líders independentistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart en la seva llista anual d’escriptors perseguits i demana el seu alliberament immediat. Al gener el PEN va fer una crida en aquest sentit que va causar la baixa de l’escriptor Mario Vargas Llosa. En el mateix informe hi ha el cantant Valtònyc, exiliat a Bèlgica i acusat per l'Audiència Nacional d'injúries a la corona i apologia del terrorisme.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) refusa la denúncia de Carme Forcadell i Carles Puigdemont contra la suspensió del ple del Parlament de Catalunya del 9 d’octubre (dos dies després de la celebració del referèndum) pel Tribunal Constitucional a petició del PSC. El TEDH considera que la suspensió s’ajustava a dret, no vulnerava la llibertat d’expressió i de reunió, protegia la minoria parlamentària i preservava la seguretat pública en prevenció de desordres. El ple es va celebrar finalment el 10 d’octubre.

A l’Estat espanyol se celebren el mateix dia eleccions municipals, autonòmiques en algunes comunitats, i al Parlament Europeu.

En les eleccions municipals, el PSOE és clarament la força més votada arreu amb més del 29% dels vots, tret de Catalunya i el País Basc. A Catalunya, ERC és la força més votada (23,4%) i primera força en la majoria de municipis. Segueix el PSC (21,9%), i és tercer per nombre de municipis. JXCat és la tercera força en vots (15%), però segona en nombre de municpis, mentre que els comuns són quarts tant en vots (8%) com en majories municipals. En els darrers llocs se situen per nombre de vots Ciutadans (7,9%), sense cap majoria municipal, la CUP (3,4%) i el PP (3,1%). Per primera vegada ERC guanya en vots a Barcelona i empata en regidors amb els comuns. A Tarragona i Lleida ERC empaten en regidors per primer cop amb el PSC i a Girona JXCat és la primera força. A Palma el PSIB continua com a força més votada i a València ho és Compromís.

En les eleccions al Parlament Balear, el PSIB s’imposa amb 19 escons per primer cop al PP (16). Segueixen Podemos (6), Ciutadans (5), MÉS (4), el Pi (3) i Vox (3), que hi entra per primer cop.

A les eleccions al Parlament Europeu s’imposa a Catalunya la candidatura Lliures per Europa (28,5%) encapçalada pel president a l’exili Carles Puigdemont, seguida pel PSC (22,1%) i Ara Repúbliques (21,1%), encapçalada pel vicepresident Oriol Junqueras, empresonat i sotmès a judici. A la resta de l’Estat espanyol guanya amb claredat el PSOE (32,8%) per davant del PP (20,1%). En el conjunt de la Unió Europea, destaca la caiguda dels dos grans grups fins ara hegemònics: tot i continuar com a grups més votats, populars i socialistes no sumen majoria absoluta. Destaca l’ascens dels liberals i dels ecologistes i també dels partits euroescèptics i populistes de dreta. A causa del bloqueig del Brexit, la Gran Bretanya ha hagut de votar en aquestes eleccions (amb l’enfonsament dels conservadors i l’auge dels euroescèptics).

El govern aprova el decret que imposa un límit als preus dels lloguers en les zones on hi hagi escassetat d’habitatges, qualificació a càrrec del Departament de Territori i, a Barcelona, de l’Ajuntament. La regulació, però, conté nombroses excepcions i no inclou un règim sancionador.

Comença el primer judici civil per les obres d’art de la Franja que enfronta els bisbats de Lleida i Barbastre-Montsó. De les 111 en disputa, el bisbat de Lleida en reclama com a pròpies 83. L’origen de la disputa es troba en el canvi de límits entre les dues diòcesis (1995) i en l’ordre del Vaticà (1998) que ordenava el retorn de les obres al seu lloc d’origen.

El Consell General d’Andorra elegeix en la primera votació d’investidura el nou govern del Principat. Presidit per Xavier Espot de Demòcrates per Andorra, el nou executiu és una coalició d’aquest partit, els Liberals d’Andorra i Ciutadans Compromesos.

El Futbol Club Girona baixa a la Segona Divisió en perdre per 2-1 contra l’Alabès. L'equip va pujar a Primera Divisió en acabar la temporada 2016-17.

Se celebra al recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona el primer acte del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) després que fos clausurat en el marc de l’aplicació de l’article 155 el 27 d’octubre. La nova secretària general, Laura Foraster, anuncia que el Diplocat continuarà explicant Catalunya al món malgrat la vigilància a què està sotmès.

L’Audiència de Barcelona emet la sentència de l’anomenat cas Maristes, un dels casos d’abusos a menors de més ressò dels darrers anys. L’acusat, l’exprofessor d’educació física de l’escola Maristes-les Corts Joaquín Benítez, és condemnat a 21 anys i 9 mesos de presó per abusos continuats a 4 alumnes entre els anys 1999 i 2011. El jutge el deixa en llibertat fins que la sentència no sigui ferma, cosa que provoca protestes de les víctimes i els seus familiars. Tretze denúncies més en contra de Benítez es van arxivar perquè els delictes havien prescrit.

Tres jornades abans de la finalització del calendari oficial, el Futbol Club Barcelona es proclama campió de la Lliga espanyola en superar el Llevant per 1-0, gol marcat per Leo Messi. És la 26a Lliga i la vuitena en les últimes onze edicions.

L’expresident del F.C. Barcelona Alexandre Rosell és absolt de tots els càrrecs. En presó preventiva des del 25 de maig de 2017, Rosell i un soci seu també empresonat, Joan Besolí, van ser acusats de blanqueig de capitals. La jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela en va ordenar la presó preventiva. El 3 de juliol la Sala d'apel·lacions de l'Audiència espanyola desestima el recurs contra la sentència absolutòria de la fiscalia.

El grup de comunicació Prensa Ibérica compra el grup Zeta, que d'entre una vintena de capçaleres, publica El Periódico de Catalunya i Sport. El grup Zeta, un dels grans grups de comunicació de Catalunya, travessava greus dificultats els darrers anys, al llarg dels quals havia acumulat un deute de prop de cent milions d'euros, quinze dels quals als instituts català i valencià de finances. Entre les condicions de la compra hi ha la condonació del 70% del deute, que els bancs aproven, i el tancament de la rotativa de Zeta a Parets del Vallès.

El jutjat número 13 de Barcelona processa trenta persones, la majoria excàrrecs intermedis de l’Administració catalana, per malversació, desobediència, revelació de secrets, falsedat documental o prevaricació en relació amb el referèndum de l’1 d’octubre. La jutge descarta la sedició i la rebel·lió. D’entre els processats són exclosos el jutge Santi Vidal (que va ser el primer dels investigats) i Carles Viver i Pi-Sunyer, president del desaparegut Consell Assessor per a la Transició Nacional, i sí que hi són Albert Royo, exdirector del Diplocat, Amadeu Altafaj, exdelegat del govern a la UE, Rosa Vidal Planella, exinterventora de la Generalitat, Vicent Sanchís, director de TVC i Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio.

Entre el 31 de març i el 7 d’abril es fan a Mallorca consultes sobre la república en 12 municipis (Alaró, Artà, Esporles, Llubí, Palma, Pollença, Porreres, Santa Margalida, Sencelles, Sóller, Sineu i Valldemossa), sota l’empara de l’Obra Cultural Balear. Voten 3.368 persones, de les quals 3.191 favorables al sistema republicà, i 152 a la monarquia. Hi ha 18 vots en blanc i 7 nuls.

En un acte celebrat a l’Espai Endesa de Barcelona, presidit per l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, té lloc la 53a edició dels premis Serra d’Or. Entre d’altres, reben el premi els escriptors Melcior Comes, Sebastià Alzamora, Sergi Pàmies i Agustí Pons, l’assagista Ingrid Guardiola, la traductora Esther Tallada i el sociolingüista Georg Kremnitz.

L’exministre d’Educació francès (2014) i excandidat presidencial socialista Benoît Hamon visita Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Cuixart a la presó de Soto del Real acompanyat del conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, i la número 2 de les europees, Diana Riba. Hamon critica l’empresonament dels líders independentistes catalans, que considera una vulneració de la democràcia i dels drets fonamentals, i reclama una solució democràtica per al conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol.

Meritxell Budó i Mariàngela Vilallonga prenen possessió de les conselleries de Presidència i Cultura del govern presidit per Joaquim Torra. Budó i Vilallonga substitueixen Elsa Artadi i Laura Borràs, que deixen el càrrec per concórrer a les eleccions municipals per a l’alcaldia de Barcelona i generals al Congrés de Diputats, respectivament.

41 senadors de diverses formacions polítiques franceses signen una petició demanant "respecte dels drets i les llibertats fonamentals a Catalunya" i demanen que "el govern francès hi intervingui". L’endemà, el Ministeri d’Afers Estrangers francès publica una nota en què dona suport a la unitat i la integritat d’Espanya, defensa que té confiança en les seves institucions i manté també que no li correspon immiscir-se en els processos judicials en curs.

Entre 120.000 persones segons els organitzadors i 18.000 segons la delegació del govern de Madrid participen a la manifestació a favor de l’autodeterminació a la capital de l’Estat. Convocada per l'ANC, Òmnium, els grups parlamentaris de JxCat, ERC i la CUP i diverses organitzacions d'àmbit català i estatal, la marxa transcorre pel passeig del Prado, des d'Atocha fins a la plaça Cibeles. Cap partit d’esquerres amb representació a les Corts Generals d’àmbit estatal hi pren part.

Catalunya en Comú suspèn de militància Joan Josep Nuet, diputat al Parlament de Catalunya. Segons el comunicat del partit de l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau, Nuet no defensa l’ideari del partit. Juntament amb la diputada Elisenda Alamany, Nuet va crear la plataforma Sobiranistes, crítica amb el partit. El mateix dia, s’anuncia que Nuet serà candidat a les eleccions al Congrés del 28 d’abril per Esquerra Republicana. Per la seva banda, Alamany abandona el grup i, el dia 29 de març, l’escó al Parlament, després de tancar un acord per anar també a les llistes d’ERC a les municipals del 25 de maig.

La Junta Electoral Central ordena a la Generalitat retirar els llaços grocs i altres manifestacions a favor dels presos polítics dels edificis públics. Segons l’organisme, perjudiquen la neutralitat institucional durant el període electoral. El 22 de març el govern de la Generalitat penja una pancarta al balcó del palau amb la consigna “Llibertat d’opinió i d’expressió” que la JEC permet. Ordena, però, retirar el llaç groc de la delegació del govern a Londres el dia 27. El 2 d’abril el TSJC admet a tràmit la querella contra el president de la Generalitat, Quim Torra, per desobediència. El dia 28 la JEC prohibeix als mitjans de la CCMA utilitzar les expressions “presos polítics” i “exiliats”.

La junta directiva de la patronal catalana Foment del Treball Nacional aprova per unanimitat la readmissió de la Confederació Empresarial de Terrassa (CECOT). CECOT va ser suspesa de Foment al febrer del 2018 a instàncies de l’aleshores president Joaquim Gay de Montellà, contrari a l’expansió territorial de la patronal vallesana i, sobretot, a la seva posició no bel·ligerant amb l’independentisme.

El Ministeri de Foment canvia de nom de l’aeroport de Barcelona-el Prat pel de Josep Tarradellas Barcelona-el Prat. La decisió no va ser consultada amb la Generalitat, i cap representant del govern català assisteix a la cerimònia d’inauguració, que presideix el ministre de Foment espanyol, José Luis Ábalos.

Amb una xifra rècord de 109.000 assistents es tanca el Mobile World Congress del 2019, celebrat des del 25 de febrer a Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. L’aspecte més rellevant d’aquesta edició és la presentació de la tecnologia 5G, que possibilita el desenvolupament de l’anomenat “internet de les coses”. Al Congrés també són notícia els desencontres entre Felip VI i els representants de l’Estat espanyol, d’una banda, i els de la Generalitat de Catalunya encapçalats pel president Quim Torra.

La cadena de menjar preparat Nostrum sol·licita el concurs de creditors en no poder refinançar el deute de 10 milions d'euros. Nostrum té uns 130 establiments als estats espanyol i francès i a Andorra. Al desembre, l'empresa d'alimentació lleidatana Masia Artesana, amb la qual ja col·laborava, adquireix Nostrum, incloent-hi els contractes amb els més de setanta locals franquiciats.

Sota el lema "L'autodeterminació no és cap delicte", entre 200.000 i 500.000 persones, segons la Guàrdia Urbana i els organitzadors, respectivament, es manifesten a Barcelona contra el judici als líders independentistes iniciat fa cinc dies. A més de l'ANC i Òmnium Cultural, hi han participat activament entitats de caràcter molt divers: l’AMI, l’ACDC, els CDR, Unió de Pagesos, Irídia, Novact, els sindicats USTEC i Intersindical-CSC, entitats de Madrid i representants de partits polítics com Elsa Artadi, Gabriel Rufián, Natàlia Sànchez i Joan Josep Nuet. El president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del Parlament, Roger Torrent, també hi assisteixen. Hi actuà el cantautor Cesk Freixas.

El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, prohibeix la conferència del president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, i del president de la Generalitat, Quim Torra, a la seu de la institució, a Brussel·les. Tajani al·lega motius de seguretat, i pren la decisió després que eurodiputats del PP, PSOE i Ciudadanos li demanessin per carta impedir l'acte.

Álvaro Longoria, codirector del documental "Dues Catalunyes", produït per Netflix, retorna el premi de la fundació Cinema for Peace que havia rebut el dia abans a Berlín. Longoria ho justifica dient que la imparcialitat del guardó es posava en entredit en ser lliurat personalment pel president de la Generalitat Carles Puigdemont.

L’Audiència de Barcelona absol Narcís Serra i Adolf Todó, màxims exresponsables de Catalunya Caixa, i 39 directius més en no observar comportament delictiu en les seves actuacions. Serra i la resta de directius van ser acusats pels augments de sou milionaris que es van assignar d’una entitat que va haver de ser rescatada.

Dos trens de rodalies xoquen frontalment a l’altura de Castellgalí (Bages) i provoquen un mort i quatre ferits greus. És el segon accident mortal en el tram final de l'R4 en menys de 3 mesos. El ministre de Foment, José Luis Ábalos, reconeix que "falten inversions" en la xarxa ferroviària a Catalunya, que és de competència estatal, però desvincula aquest fet de l’accident.

36 recintes i locals d’oci de Barcelona, entre els quals el Palau Sant Jordi, l’Estadi Olímpic i el Fòrum s’uneixen al protocol de l’Ajuntament de la ciutat contra les agressions sexuals. El mateix dia els mossos d’esquadra detenen fins a vuit persones presumptament involucrades en una violació múltiple en una nau abandonada del barri de Can Feu (Sabadell) el dia 4. Prop de 4.000 persones es manifesten davant de l'Ajuntament, per solidaritzar-se amb la víctima i, al mateix temps, protestar contra l'ús xenòfob de l'agressió.

Josep Maria Soler, abat de Montserrat, demana públicament perdó pels abusos sexuals comesos per membres de l’orde i denunciats durant les darreres setmanes per persones que en van ser víctimes quan eren menors d’edat.

Les empreses de VTC Uber i Cabify abandonen Barcelona per les restriccions imposades pel decret de la Generalitat per regular aquest tipus de transport de passatgers i que, segons l’empresa, fan el servei inviable econòmicament.

Aprendre a parlar amb les plantes de Marta Orriols és l’obra guanyadora de la segona edició del premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any.

La secretària d’estat d’Espanya, Irene Lozano, comença una gira per diverses cancelleries estrangeres per presentar España Global. Es tracta d’un organisme per defensar “la reputació d’Espanya” contrarestant el que el govern espanyol qualifica d’informacions falses difoses per l’independentisme sobre la repressió d’aquest moviment i de les irregularitats del sistema judicial espanyol que ha de jutjar els presos polítics i líders encausats pel referèndum de l’1 d’octubre.

Se celebra al Palau de Congressos de Catalunya (Barcelona) l’onzena edició dels premis Gaudí. Les pel·lícules més premiades són Entre dos aguas, d'Isaki Lacuesta; Les distàncies, d'Elena Trapé, i Viaje al cuarto de una madre. Joan Pera rep el Gaudí d’honor. Com en l’edició anterior es reivindica l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats.

El plenari de l’Ajuntament de Barcelona revoca les deu medalles concedides a personalitats i institucions del franquisme. Entre els condecorats hi ha el mateix dictador (1964), la Sección Femenina de la Falange (1966) i l’almirall Carrero Blanco (1973).

Els sindicats del taxi posen fi a la vaga que mantenien per protestar contra la regulació dels VTC per part de la Generalitat, ja que la consideren insuficient per evitar l'intrusisme dels VTC, gestionats en la seva majoria per les empreses Uber i Cabify. Des del 18 de gener els taxis ocupen la Gran Via i altres artèries en manifestacions en les quals tenen lloc episodis de tensió per destrosses a cotxes VTC. Els conductors d’aquest servei ocupen la Diagonal per denunciar el que consideren obstrucció del taxi a la lliure competència. En l’acord final entre el taxi i la Generalitat, es decideix que els vehicles VTC s’hauran de precontractar amb una antelació mínima de 15 minuts ampliable a una hora, mitjançant la regulació de l’Autoritat Metropolitana, i la prohibició de la geolocalització, entre altres. Tanmateix, els VTC continuen la protesta perquè consideren que en la pràctica les mesures pactades els expulsen del sector.

La societat US Real Estate Investment Bankers anuncia la compra del 99,7% del CF Reus Deportiu. El Club, fins ara propietat de l’exdirectiu del FC Barcelona Joan Oliver, arrossegava des de feia anys dificultats econòmiques. El nou propietari es compromet a sanejar l’entitat, pagant el deute acumulat. Tanmateix, el jutge de disciplina social de la Lliga decideix el dia 28 expulsar el primer equip del Reus, que juga a Segona Divisió A, de la competició professional durant 3 anys. L’endemà el nou propietari anuncia la interposició d’un recurs al Tribunal Administratiu de l’Esport.

El dia del centenari del naixement de Joan Brossa, la Fundació que du el nom del poeta organitza una acció poètica i lectura pública per assenyalar l’inici de l'Any Brossa. Tot i estar centrat en la Fundació, es preveuen nombrosos actes dedicats al poeta en diversos punts del territori català.

La Generalitat de Catalunya suspèn les llicències d'obres en tràmit al litoral de la Costa Brava entre Portbou i Blanes en una franja de 500 metres. La mesura, que afecta 22 municipis i uns 250 projectes, serà vigent durant un any fins a l’aprovació del Pla Director Urbanístic. L’agost es va crear SOS Costa Brava, una plataforma formada per 15 col·lectius ecologistes per denunciar l'excessiva urbanització d'aquest territori.

El president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, fa una visita als Estats Units, on explica la situació de Catalunya en conferències a l’Institut Martin Luther King i a la Universitat de Stanford. En totes dues el president demana la intervenció internacional perquè Catalunya pugui exercir el dret a l’autodeterminació. Torra també s’entrevista amb alguns membres de la Cambra de Representants demòcrates i republicans.

A l’Hotel Palace de Barcelona té lloc l’acte de lliurament del 75è premi Nadal de novel·la en castellà i el 51è premi Josep Pla en català. L’escriptor Guillermo Martínez guanya el Nadal amb Los crímenes de Alicia i Marc Artigau el Josep Pla amb La vigília.

Responent a la petició de la defensa formulada en la vista oral del 18 de desembre per tal que els encausats per l’1 d’octubre siguin jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el Tribunal Suprem dictamina que només jutjarà els 12 acusats per rebel·lió (Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquin Forn, Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila). Els 6 acusats de desobediència (Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Isabel Simó, Ramona Barrufet, Joan Josep Nuet i Mireia Boya) seran jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

El Consell General andorrà aprova la llei per la qual tots els ciutadans són potencialment donants d’òrgans a la seva mort si prèviament no han deixat constància del contrari o si els familiars no s’hi oposen. Amb aquesta llei, Andorra s’uneix a l’anomenat presumpte consentiment aprovat per primer cop a l’Estat espanyol (1979) i adoptat per altres estats europeus posteriorment.

Jordi Sánchez, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull abandonen la vaga de fam perquè consideren que s’ha acomplert l’objectiu que el Tribunal Constitucional desbloquegi els seus recursos d’empara. L’anunci de la decisió té lloc un dia després que els expresidents de la Generalitat i del Parlament de Catalunya, el president Quim Torra i el síndic de greuges Ribó els demanin en una carta posar fi a la vaga. La vaga de fam ha durat 21 (Sánchez i Turull) i 17 (Forn i Rull) dies.

La 27 edició de la Marató de TV3, dedicat al càncer, tanca després de quinze hores d’emissió amb rècord de recaptació (10.715.430 euros) des que es va inicar (1992).

Al Teatre Reial Flamenc de Brussel·les es presenta el Consell per la República, entitat privada impulsada per forces independentistes oberta a la participació ciutadana. Té com a finalitats principals construir des de l’exili la legislació republicana i internacionalitzar la qüestió catalana, buscant suports al dret d’autodeterminació de Catalunya i denunciant l’actuació repressiva de l’Estat espanyol. El Consell per la República té també com a prioritat aconseguir la màxima unitat possible dins l’independentisme (tot i que la CUP se’n desmarca). L’acte és encapçalat pel president a l’exili, Carles Puigdemont, el president de la Generalitat a Catalunya, Quim Torra, els consellers a l’exili, diversos consellers, diputats, entitats sobiranistes i de defensa dels drets civils.

Els ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea (Ecofin) acorden retirar la qualificació del Principat d’Andorra de paradís fiscal (en la modalitat més lleu o “grisa” des del desembre de 2017), considerant que el país compta amb una jurisdicció cooperadora en matèria fiscal.

El fons de donacions creat el 8 de maig de 2017 per a sufragar multes i sancions contra persones jurídiques per defensar la causa independentista, se separa de les entitats fundadores ANC i Òmnium Cultural. El fons passa a dependre d’una nova entitat creada a propòsit, l’Associació de Foment de la Caixa de Solidaritat, que té com a presidenta i vicepresident els expresidents del Parlament de Catalunta Núria de Gispert i Ernest Benach.

El president de la Generalitat Joaquim Torra signa el nomenament d’Alfred Bosch, fins ara regidor per ERC de Catalunya a l’ajuntament de Barcelona, com a nou conseller d’Acció exterior en substitució d’Ernest Maragall. Maragall renuncia al càrrec per a ser candidat a l’alcaldia de la ciutat en les eleccions municipals del maig de 2019.

Prop del 50% dels jutges de tot l’Estat espanyol, amb el suport dels presidents dels disset tribunals superiors de justícia, secunden la vaga convocada per les principals associacions de jutges i fiscals. És la segona vaga en un any després de la del 22 de maig, per reivindicar millores salarials, laborals i augment de plantilles per tal d'agilitzar el funcionament de la justícia. En aquesta ocasió també exigeixen un canvi en el sistema d’elecció dels membres del Consell General del Poder Judicial per despolititzar la justícia.

El Tribunal Suprem obliga el govern espanyol a retornar 1.350 milions d’euros destinats al manteniment del projecte Castor del 2014 i del 2015, quan ja estava clausurat, i que havien anat a càrrec de la factura dels consumidors. La sentència és el resultat d’un recurs interposat per la patronal CECOT.

El Tribunal de Comptes fa pública la sentència contra antics membres del govern català per la consulta del 9 de novembre de 2014. L’aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, i les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau i sis persones més són condemnats a pagar 4,9 milions d’euros per ús indegut de fons públics.

Unes 10.000 persones es manifesten a Perpinyà en ocasió de la Diada de Catalunya Nord sota el lema “Sem Catalunya Nord. Fem Països Catalans”, bé que la commemoració pròpiament dita s’escau el 7 de novembre, data de la signatura del tractat dels Pirineus. L’edició d’enguany coincideix amb el final del Correllengua i té un caràcter molt més polític en afegir-s’hi l’Assemblea Nacional Catalana i la reivindicació dels presos polítics i exiliats.

La fiscalia general de l’Estat espanyol fa públics els càrrecs contra els dirigents independentistes per al judici de l'u d'octubre que ha de començar el gener de 2019. El ministeri públic acusa els presos polítics de rebel·lió, malversació i desobediència. Les penes més altes són per a Oriol Junqueras (25 anys de presó i inhabilitació), a les quals segueixen les de Carme Forcadell, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez (17 anys i inhabilitació), i les de Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn i Dolors Bassa (16 anys i inhabilitació). A aquestes penes cal afegir-hi les que es demanen per als tres membres del govern de Puigdemont en llibertat provisional (7 anys per malversació i desobediència) i altres per als membres de la mesa. A banda, els quatre fiscals del Suprem també acusen l’excúpula dels Mossos d’Esquadra de rebel·lió (11 anys per al major Trapero i els seus dos subordinats immediats). Els anys de presó per als 18 processats sumen un total de 177.

Amb un acte institucional al Saló de Cent del Palau de la Generalitat de Catalunya s’inaugura el Consell per la República, l’organisme de caràcter privat, amb seu a Waterloo (Bèlgica), encapçalat pel president a l’exili Carles Puigdemont i el conseller a l’exili Antoni Comín, que té per missió internacionalitzar la causa de l’autodeterminació i la independència de Catalunya sense estar sotmès al control del govern espanyol. El Consell per la República treballarà coordinadament amb el govern de la Generalitat presidit per Quim Torra, que el dia 23 d’octubre encapçala la creació del Consell del Fòrum per al Debat Constituent, un organisme complementari del Consell per la República, presidit per Lluís Llach, que té com a objectiu impulsar un debat constituent, per bé que en cap cas pretén redactar una Constitució catalana.

El Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per a Europa (ALDE), que forma el grup liberal del mateix nom al Parlament Europeu aprova l'expulsió del PdeCAT. S’assegura que el motiu són els casos de corrupció anomenats 3% vinculats a CDC (de la qual el PDeCAT és considerat hereu) i no l’independentisme d’aquest partit. Dins de l’ALDE hi ha Ciudadanos, radicalment contrari a la independència de Catalunya.

La xef Carme Ruscalleda serveix el sopar de comiat al seu restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar, amb el qual al llarg de 30 anys s’ha situat al capdavant de la gastronomia internacional. En total, amb el Sant Pau i dos restaurants més ha guanyat set estrelles Michelin. Ruscalleda té previst emprendre un nou projecte, el Cuina Estudi.

Amb els vots dels partits de govern (Ara Maó i PSOE) i l’abstenció de l’oposició (PP i Ciudadanos), el ple municipal aprova una moció per iniciar l'expedient de retirada de la Medalla d'Or de la Ciutat al dictador Francisco Franco, concedida pel consistori l'any 1949. La moció respon a una petició de l'associació Memòries de Menorca, entitat que ha dut a terme una recollida de signatures per demanar la retirada d'aquesta distinció.

El pilot de motos de Cervera Marc Márquez guanya el seu cinquè títol mundial en la categoria de MotoGP. Els anteriors van ser els anys 2013, 2014, 2016 i 2017.

André Hebbelinck, delegat del govern de Flandes a Espanya, perd l’estatut diplomàtic a causa de les crítiques del seu president del Parlament de Flandes, Jan Peumans, a l’actitud repressiva del govern espanyol contra l’independentisme català. El 16 de novembre el primer ministre de Flandes, Geert Bourgeois, ordena el retorn de Hebbelink. El 17 d'octubre, a instàncies del govern espanyol també és destituït el cònsol honorari (el cinquè en poc més d’un any) de Grècia a Barcelona, Fernando Turró, per haver participat en la darrera manifestació de l’11 de Setembre. En aquests cessaments hi té un protagonisme indiscutible el ministre d’Afers Estrangers espanyol Josep Borrell.

Horrorland, el primer parc temàtic dedicat al terror del sud d’Europa,obre les portes al públic amb un espectacle d’inauguració. Horrorland utilitza l’edifici de la central tèrmica de Cercs (Berguedà), clausurada el 2011, i és una iniciativa de les empreses Insomnia Corporation i Horror Box, amb seu a Berga i Barcelona, respectivament. El complex temàtic tindrà lloc durant 15 dies coincidint amb la temporada de Halloween del 10 d'octubre al 17 de novembre.

Les tres formacions independentistes (JxCat, ERC i CUP) perden la majoria absoluta al Parlament de Catalunya a conseqüència dels desacords entre els dos partits del Govern (JxCat i ERC) sobre la resposta a la suspensió dels diputats presos i exiliats que al juliol va dictar el jutge Pablo Llarena. El bloc independentist a queda empatat a 65 escons amb la suma d’unionistes i comuns, cosa que el porta a perdre diverses votacions el mateix dia, una de les quals sobre l’autodeterminació.

El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, veta la presència del president de la Generalitat, Joaquim Torra, a la reunió de la Unió per la Mediterrània que se celebra a Barcelona. Borrell vol evitar que es doni ocasió al cap de govern català per “vilipendiar Espanya”. El dia 11 Joaquim Torra envia als assistents a la reunió el discurs que tenia previst i on defensa l’autodeterminació de Catalunya i reclama la llibertat dels presos polítics.

La Fundació Josep Carreras inaugura a Badalona el nou campus de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia. Participat per l’Institut Català d’Oncologia, l’Hospital Germans Trias i Pujol (al costat del qual té la seu el nou centre) i la Universitat Autònoma de Barcelona, és el tercer campus impulsat per la Fundació, i és previst que se situi al capdavant dels centres europeus per a l’estudi i el tractament d’aquesta i altres malalties malignes de la sang. L’anunci coincideix amb el nomenament de l’oncòleg Manuel Esteller com a nou director de l’Institut contra la Leucèmia.

Vingudes d’arreu de Catalunya, unes 180.000 persones es manifesten a Barcelona per commemorar el referèndum de l’u d’octubre amb una marxa des de la plaça de Catalunya fins al Parlament. A banda d’homenatjar la votació i els ferits en la repressió, reivindicar l’autodeterminació, condemnar la violència policial, els presos i exiliats, amplis sectors reclamen al govern català una acció més decidida per implantar la República. Un miler dels manifestants es desplacen a la comissaria de la Via Laietana, on increpenen la Policia Nacional enmig d'aldarulls que acaben amb enfrontaments amb els mossos d’esquadra. Després que la manifestació es desconvoqui, es produeixen nous xocs amb els mossos al davant del Parlament. A banda de Barcelona, hi ha mobilitzacions en moltes poblacions de Catalunya.

La Junta Rectora de l'Institut Ramon Llull, presidida pel president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, i formada, entre d'altres, per la consellera de Cultura, Laura Borràs, la consellera de Cultura balear, Fani Tur, i el tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Asens, formalitza el nomenament de Iolanda Batallé com a nova presidenta de la institució. Batallé, la primera dona a ocupar el càrrec (efectiu des de l'endemà) succeeix Manuel Forcano, que va estar al front de l'IRL des del 2014.

Convocades per l’ANC i Òmnium Cultural, prop de 15.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, es manifesten davant la seu del Departament d’Economia, a Barcelona. Els manifestants recorden la manifestació espontània del 20 de setembre de 2017, quan unes 40.000 persones van protestar de manera pacífica contra la irrupció a la seu del departament de la Guàrdia Civil, que cercava documentació sobre el referèndum de l’u d’octubre. Com a resultat d’aquella manifestació els líders de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, van ser acusats de rebel·lió i empresonats. A banda, catorze persones van ser detingudes (sis d’elles empresonades dos dies) i el jutjat número 13 de Barcelona els va declarar investigats (sense que se’ls hagi concretat el motiu).

En la 39a sessió del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides Anna Forn, filla del conseller empresonat Joaquim Forn, denuncia en un discurs l’existència de presos polítics i la persecució de persones que defensen pacíficament el dret d’autodeterminació a l’Estat espanyol. Forn intervé en representació de l’Associació Catalana pels Drets Civils, que agrupa els familiars dels presos polítics i exiliats. Al febrer i al juny aquests presos ja van demanar al Grup sobre la Detenció Arbitrària de l’ONU que es pronunciés sobre el seu cas.

Les institucions i els ciutadans de Catalunya celebren el seu Dia Nacional, l'Onze de Setembre, aquest any marcat per l’empresonament i l’exili dels membres del govern de la Generalitat, d’activistes i de diputats independentistes. A l’ofrena floral al monument de Rafael de Casanova, presidida pel president Quim Torra, hi assisteixen representants de les principals institucions i dels partits polítics, llevat de la CUP, el PP i Ciutadans. Aquest partit convoca un acte a la plaça del Rei de Barcelona per denunciar l’exclusió de què, segons ells, són objecte els unionistes per part del govern català. A la tarda té lloc la gran manifestació independentista que, com cada any des del 2012, convoca al voltant d'un milió de persones. En aquesta ocasió, l’espai on té lloc és a l’avinguda Diagonal de Barcelona sota el lema "Fem la República Catalana".

Els membres del Tribunal Suprem rebutgen per unanimitat recusar els magistrats que han de jutjar els 11 processats pel referèndum de l’u d’octubre. Les peticions de recusació de la defensa es basen en la presumpta falta d’imparcialitat dels jutges. Les dels exiliats, entre els quals el president Carles Puigdemont, no són admeses a tràmit.

El govern andorrà aprova el projecte de llei de tècniques de reproducció humana assistida, que bàsicament permet les tècniques practicades als estats veïns (inseminació artificial, fecundació in vitro, etc.). Prohibeix la recerca amb embrions i l'elecció de sexe, com també la maternitat subrogada.

Visa pour l’Image, el festival de fotoperiodisme celebrat a Perpinyà i un dels més importants del món, omet en la seva edició de 2018 qualsevol imatge sobre l’u d’octubre i el procés català en general. Per contrarestar aquesta absència s'organitzen diverses exposicions a la ciutat amb més de 600 fotografies del procés. Aquesta 30 edició de Visa pour l’Image se celebra de l’1 al 16 de setembre.

La represa de les obres de l’estació del TAV a la Sagrera permet recuperar les restes de 358 cossos del segle XVII enterrats en 68 fosses. Segons els arqueòlegs es tracta dels soldats de l’exèrcit acampat durant el setge de Barcelona de la guerra dels Segadors i que haurien mort de pesta. El 2011 ja es van localitzar 182 d’aquests cossos.

La policia nacional deté unes hores un home acusat de delicte d’odi per una dona que retirava llaços grocs, el símbol de protesta contra l’empresonament de polítics independentistes. La dona acusa l’home d’intentar impedir-ho per la força, i aquest nega que fos per motius polítics. El mateix dia, a la matinada, una vuitantena d'encaputxats retiren llaços grocs a poblacions gironines i al matí els líders de Ciutadans Albert Rivera i Inés Arrimadas en treuen a Alella de Mar. Els llaços grocs són restituïts poc després. A la tarda, en una manifestació convocada per Ciutadans i el PP al parc de la Ciutadella per la convivència i contra la violència, a la qual assisteixen unes 600 persones segons la guàrdia urbana, un càmera de Telecinco és agredit pels manifestants en ser confós amb un treballador de TV3.

Un home intenta entrar a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Cornellà de Llobregat amb un ganivet mentre crida el nom de Déu en àrab. L’home, mort a trets pels mossos, és identificat com a veí de la població. Els mossos qualifiquen l’acció d’atemptat terrorista.

La fiscal general de l’Estat, María José Segarra, afirma que no veu delicte a posar llaços grocs (el símbol de protesta contra independentistes empresonats) i tampoc a treure’ls, i que totes dues accions formen part de la llibertat d’expressió. També diu que la gestió d’aquestes accions correspon a les autoritats catalanes. Part de l’unionisme (amb el suport de PP i Ciutadans) reclama la retirada dels llaços perquè sosté que l’espai públic ha de ser neutral. El dia 18 els Mossos d’Esquadra van identificar 14 persones (entre les quals un agent de la guàrdia civil) a la demarcació de Tarragona per retirar llaços, mesura a la qual respon el dia 27 la Fiscalia Superior de Catalunya iniciant una investigació als agents autors de la identificació.

Després de quatre dies d’avanç ininterromput, els bombers aconsegueixen estabilitzar un gran incendi forestal que afecta més de 3.000 hectàrees, la major part al municipi de Llutxent (la Vall d’Albaida). El causant del foc va ser un llamp, i unes 3.000 persones han estat desallotjades.

L'etarra Santiago Arrospide Sarasola, més conegut per Santi Potros, surt de la presó de Topas, Salamanca, després de passar 31 anys  empresonat. Santi Potros, condemnat a més de 3.000 anys de presó, va ser el membre de la cúpula d’ETA que va organitzar l’atemptat d’Hipercor, a Barcelona el 1987, en el qual van morir 21 persones.

Els taxistes de Barcelona desconvoquen la vaga que van començar el 25 de juliol. Durant els vuit dies de mobilitzacions el seguiment massiu provoca greus interferències en la mobilitat i alguns incidents violents. L’origen del conflicte es troba en la suspensió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l’ordenança municipal que regulava l’activitat dels vehicles de lloguer amb conductor (VTC) d’empreses com Uber o Cabify, que els taxistes consideren competència deslleial. Les protestes s’estenen a tot l’Estat, especialment a Madrid. Les converses entre representants dels sectors i el Ministeri de Foment, tot i que no han resolt el conflicte, han pactat una treva per continuar negociant al setembre.

Per segon cop el Tribunal Suprem denega la llibertat sol·licitada pels processats per rebel·lió Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Dolors Bassa i Carme Forcadell. Segons el tribunal, la sentència del jutge de Schleswig-Holstein que descarta rebel·lió per al president Puigdemont no té cap incidència. El mateix dia, els consellers empresonats Rull, Romeva i Bassa se sumen a la petició de Junqueras, Sànchez i Cuixart perquè el grup de detencions arbitràries de l'ONU es pronunciï sobre el seu cas.

Amb la reunió del patronat presidida pel president Joaquim Torra es restableix oficialment el Diplocat, l’òrgan de projecció exterior de Catalunya, suspès durant l’aplicació de l’article 155, quan fou objecte d’un intent de liquidació. És el principal impulsor de la restauració el conseller d’Exteriors, Ernest Maragall, i provisionalment n’assumeix la secretaria Natàlia Mas.

En l'Assemblea celebrada al Palau de Congressos de Barcelona el Partit Demòcrata Europeu Català escull una nova direcció, després que l'anterior coordinadora, Marta Pascal, renunciï a renovar el càrrec. Amb el 65% dels vots, David Bonvehí i Míriam Noguera són elegits, respectivament, president i vicepresidenta del partit. L'assemblea aprova, també, afegir-se a la nova formació promoguda pel president a l'exili Carles Puigdemont, la Crida per la República.

Les companyies aèries valenciana AirNostrum i irlandesa CityJet signen un acord de fusió. Es preveu que la companyia resultant sigui l’aerolínia regional més gran d’Europa. L’acord entra ara en la fase d’aprovació de les autoritats reguladores.

El govern de la Generalitat nomena nou cap dels mossos d'esquadra Miquel Esquius, el qual substitueix en el càrrec Ferran López, nomenat arran de l'aplicació de l'article 155. El nomenament d'Esquius no es fa en qualitat de major del cos, càrrec que encara manté Josep Lluís Trapero, cessat i acusat de diversos delictes arran del referèndum de l'1 d'octubre.

Joaquim Torra, president de la Generalitat de Catalunya, és rebut per Pedro Sánchez, president del govern espanyol, al palau de la Moncloa. Tot i que no s'arriba a cap resultat concret i Sánchez rebutja la demanda d'autodeterminació de Catalunya que li formula Torra, ambdós presidents acorden reprendre les converses. L'últim cop que es van reunir els presidents català (Carles Puigdemont) i espanyol (Mariano Rajoy) va ser l'11 de gener de 2017.

Amb els vots de JxCAT, ERC i la CUP el "Parlament de Catalunya ratifica la seva ferma voluntat de dur a terme les actuacions necessàries previstes i aprovades per aquest Parlament, per a assolir i culminar democràticament la independència de Catalunya". La votació respon a una moció presentada per la CUP i genera polèmica perquè els lletrats aconsellen que no es tramiti per tal com ja fou anul·lada pel Tribunal Constitucional el 2 de desembre d'aquell any. Catalunya en Comú Podem hi vota en contra mentre Cs, PP i PSC, rebutgen votar. El primer d'aquests partits protagonitza un agre intercanvi de retrets amb el president del Parlament. L'endemà el govern espanyol impugna la resolució al Tribunal Constitucional.