Cronologia dels Països Catalans i del món

7 morts i una trentena de ferits és el resultat d’un terratrèmol d’intensitat 6,4 graus. El sisme afecta sobretot la localitat de Petrinja, amb nombrosos edificis destruïts, i és precedit d’un terratrèmol d’intensitat 5,2 i succeït per rèpliques al llarg dels primers dies de gener.

El ministeri de cultura italià anuncia el descobriment d’un 'thermopolium', un establiment on se servia menjar, al jaciment arqueològic de Pompeia. Les restes son remarcables per l’excepcional estat de conservació: el color de les pintures del taulell està gairebé intacte, i en els envasos que es venien per a emportar hi ha encara restes de menjar. Hi ha també restes humanes sepultades a conseqüència de l’erupció del 79dC.

Per 145 fots a favor, 118 en contra i 2 abstencions el senat espanyol aprova els pressupostos per al 2021. Prèviament van ser aprovats el 3 de desembre al Congrés per PSOE, ERC, PDeCAT, PNB i Bildu.

S’imposa a Londres i part d’Anglaterra el confinament total el confinament total cinc dies després que les autoritats anunciîn el descobriment d’una variant del coronavirus SARS-CoV-2. Aquesta variant és un 70% més contagiosa que el tipus més comu del virus de la COVID-19.

El Tribunal especial de París que jutja els acusats per l’atemptat terrorista a la redacció de la revista Charlie Hebdo (2015) anuncia el veredicte. Dels catorze acusats, tres són jutjats en absència i un d’ells és l’únic condemnat a cadena perpètua. La segona condemna més llarga (30 anys) recau sobre dos dels acusats (un dels quals la dona d’un dels atacants) per complicitat en actes terroristes, foren condemnats a penes d’entre quatre anys de presó fins a dues condemnes de trenta anys i una cadena perpètua. Es dicten també penes de presó de 18 i 20 anys per a dos dels acusats que coneixien els plans dels terroristes. Un tercer és sentenciat a 13 anys per assistència logística als atemptats. La resta reben penes menors (4 anys).

El Col·legi electoral dels Estats Units confirma la victòria de Joe Biden. La màxima instancia electoral dels Estats Units confirma que el demòcrata Joe Biden ha obtingut 306 vots i el republicà Donald Trump 232. Amb aquest anunci queden aturats tots els processos judicials iniciats pel president en funcions contra els resultats. Trump insisteix en el frau que, segons ell és causant de la seva derrota.

70 caps d’estat i de govern assisteixen a la conferència virtual de les Nacions Unides en substitució de la COP26 que havia de celebrar-se a Glasgow i que a l’abril es va ajornar al 2021 a causa de la COVID-19, i del qual aquest acte, que també commemora els 5 anys dels acords de París, s’anuncia com una preparació. El secretari general de l’ONU António Guterres remarca que les mesures adoptades fins ara contra el canvi climàtic són insuficients.

El Nepal i la Xina anuncien conjuntament l’altitud de l’Everest en 8.848, 86m. Fins ara les altituds mesurades per tots dos estats diferien en 4 metres, amb la Xina amb la mesura més baixa (8.844,43m).

Els partits favorables al president Maduro recuperen la majoria a la cambra (256 dels 277 escons) en les eleccions legislatives, que van perdre al gener de 2019. La major part de l’oposició boicoteja els comicis per considerar-los fraudulents. El seu líder Juan Guaidó no reconeix els resultats i el primer dia de la legislatura (6 de gener de 2021) anuncia que continuarà mantenint una presidència i un parlament paral·lels. El mateix dia la Unió Europea anuncia que, tot i continuar donant suport a Guaidó, no el reconeix com a president de Veneçuela.

Per 27 vots a favour, 25 en contra i una abstenció la Commissio sobre Drogues Narcòtiques de les Nacions Unides aprova la retirada del cànnabis de la llista de la Convenció Única sobre Drogues Narcòtiques del 1961. En la pràctica, la mesura significa deixar de considerar els derivats del cànnabis com una droga associada als riscos més elevats per a la salut, i segueix una recomanació de l’Organització Mundial de la Salut de l’OMS del gener de 2019.

L’ONU i el govern de Nigèria denuncien una sèrie d’atacs indiscriminats contra grangers de la provincia de Borno, amb el resultat de més de cent persones mortes mentre duien a terme la collita de l’arròs. El dia 28 un atac de característiques similar va causar 43 víctimes mortals. Cap organització reivindica els assassinats, bé que les organitzacions terroristes Boko Haram i Estat Islàmic són molt actives a la zona.

L’eurodiputat hongarès Szájer József dimiteix el càrrec després d’admetre que va participar en una orgia gai. Szájer és membre del partit del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, notori per les polítiques homòfobes. El 15 de gener, el govern presidit per Orbán aprova vetar l'adopció a les parelles homosexuals.

El primer ministre d’Etiòpia Ahmed Abiy anuncia la captura de Mekelle, la capital de la regió de Tigre, fins ara dominada pel Front Popular d’Alliberament de Tigre, després d’una ofensiva de tres dies. Tot i el control del govern de la capital, els dies següents els combats continuen en altres zones de la regió.

L’arqueòleg francès François Desset anuncia el desxiframent de l’elamita linear, un sistema d’escriptura identificat el 1901 i que va ser utilitzat fa més de 4.000 anys a l’actual l’Iran. L’elamita linear és contemporani de les primeres escriptures cuneïformes (protocuneïforme) de Mesopotàmia.

En un macrojudici amb més de 500 acusats, un tribunal de Turquia sentencia cadena perpèrtua contra 337 persones, la major part oficials de l’exèrcit. Als condemnats se’ls acusa d’haver participat en l’intent de cop d’estat de l’agost de 2016 per a enderrocar el president Recep Tayyip Erdogan.

El Parlament escocès aprova per unanimitat la gratuïtat dels articles relacionats amb la menstruació. Escòcia es converteix d’aquesta manera en el país del món en eliminar el que és àmpliament considerat una dicriminació cap a les dones. Altres estats contemplen la possibilitat d’introduir la mesura. En una vintena, tals com Irlanda, els Estats Units, Kenya, Tanzània, Colòmbia, Jamaica, Nicaragua o Austràlia, aquests productes estan lliures d’impostos

La policia deté i empresona diversos membres de la principal organització per a la defensa dels drets humans a Egipte, la Iniciativa egípcia per als drets personals, entre els quals el seu cap Gasser Abdel-Razek, als quals d’acusen de vincles amb grups terroristes. El govern sota la presidència del general al-Sissi nega que estigui vulnerant els drets humans i que vulgui silenciar les crítiques.

Amb dos vots en contra i un vot particular, el Tribunal Constitucional espanyol aprova per majoria la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, anomenada també “llei mordassa”. El Tribunal deixa pràcticament intacta la llei i desestima les impugnacions presentades per PSOE i altres partits. L’única modificació substancial és la supressió de la prohibició d’enregistrament d’imatges o dades de les forces d’ordre públic o d’autoritats.

Polònia i Hongria anuncien la negativa a aprovar els pressupostos 2021-2027 de la Unió Europea, que es consideren crucials per a superar la crisi sanitària i econòmica causada per la COVID-19.Segons el reglament, el pressupost ha de ser aprovat per unanimitat. Els dos estats rebutgen la clàusula que condiciona l’accés als fons al respecte a l’estat de dret i als drets fonamentals. El dia 11 de desembre una reformulació de la clàusula permet desbloquejar els pressupostos.

El pilot britànic Lewis Hamilton aconsegueix el setè Campionat del Món de fòrmula 1 en guanyar el Gran Premi de Turquia. Amb aquesta victòria Lewis iguala el rècord de victòries en aquesta competició del pilot alemany Michael Schumacher, al qual va superar a l’octubre en nombre de curses guanyades.

El secretari general del Front Polisario Brahim Ghali anuncia que l’organització trenca l’alto el foc del 1991 i declara la guerra al Marroc. L’anunci té lloc després d’un enfrontament amb forces marroquines a Guergerat, a la frontera del Sàhara Occidental amb Mauritània.

Els estats membres de l’Agència Espacial Europea (ESA) signen l’acord que dona inici a la realització del telescopi espacial Ariel (Atmospheric Remote-Sensing Infrared Exoplanet Large-survey). La data de posada en marxa es preveu per al 2029 i té com a objectiu principal estudiar l’origen i la formació dels exoplanetes.

El vaixell de l’oenagé Open Arms rescata un centenar de migrants després que l’embarcació en què viatjaven s’enfonsi en aigües. Sis d’ells perden la vida. En dues operacions anteriors durant les 24 hores anteriors el vaixell rescata més de 150 migrants.

Armènia i l’Azerbaidjan posen fi a la guerra a l’Alt Karabakh iniciada el 27 de setembre amb un acord de pau supervisat per Rússia. L’acord contempla que l’Azerbaidjan conservi les zones de l’enclavament de població armènia que ha ocupat militarment durant el conflicte, en el qual ha rebut un suport decisiu de Turquia, i també la desmilitarització de zones adjacents. Rússia i Turquia acorden desplegar forces de pacificació a les zones frontereres. L’acord és rebut a Armènia amb crides a la dimissió del primer ministre davant el que es considera una capitulació. A Bakú una desfilada militar celebra el triomf sobre Armènia, presidida pels caps d’estat àzeri Ilham Alíev i turc Recep Tayyip Erdogan. En els dies posteriors, un gran nombre d’armenis fugen de l’Alt Karabakh. Molts d’ells cremen abans les pròpies cases.

El partit d’Aung San Suu Kyi, cap de govern de fet de Myanmar, guanya clarament les eleccions legislatives. La Lliga Nacional per la Democràcia supera clarament la majoria absoluta. El principal partit de l’oposició, que té el suport dels militars, reclama la repetició de les eleccions. En aquestes eleccions es prohibeix la participació de candidats de minories ètniques i religioses, entre les quals els Rohingya, la persecució contra els quals ha donat lloc a acusacions de genocidi contra Aung San Suu Kyi, el govern i l’exèrcit.

El president de la república de Kosovo Hashim Thaci dimiteix el càrrec. Thaci va comandar la guerrila albanokosovar UCK durant la guerra d’independència (1998-99) i està acusat formalment de crims de guerra i contra la humanitat, càrrecs dels quals es declara innocent. Junt amb altres exalts comandaments de la UCK ha de ser jutjat pel Tribunal especial de l’Haia.

El consell de ministres espanyol aprova rescatar la companyia aèria Air Europa, en situació crítica a causa de la minva de vols per la pandèmia de la COVID-19. El rescat consta de dos crèdits de 450 milions d’euros.

La fiscalia anticorrupció investiga el El rei emèrit Joan Carles I, la reina Sofia i alguns dels seus nets pel suposat ús de targetes bancàries opaques, que hauria tingut lloc després de l’abdicació i la pèrdua d’inviolabilitat del monarca (2014). El dia 5 es fan públiques investigacions de la fiscalia sobre presumptes regals a un empresari mexicà a través dels quals hauria evitat pagar uns 278.000 euros a hisenda en 2016-18. Els dies 10 i 11 de novembre dos mitjans de comunicació atribueixen al rei emèrit més diners i operacions irregulars a Suïssa i al Kazakhstan.

El tifó Goni, un dels de més intensitat mai registrada i mes devastadors dels darrers anys, s’abat a les Filipines els dies 1 i 2 de novembre. Els dies 3 i 4 passa pel Vietnam, on també causa danys importants, i es dissipa el dia 6. En conjunt, més d’un milió de persones han hagut de ser evacuades i d’aquestes més de 300.000 s’han convertit en desplaçats. Els morts i desapareguts són una trentena.

Per segona nit consecutiva tenen lloc aldarulls en protesta contra les mesures anti-COVID19 en ciutats de l’estat espanyol, entre les quals Barcelona, Burgos, Santander, Madrid, Màlaga, Logronyo o Bilbao. Part dels participants en els avalots són negacionistes i simpatitzants de l’extrema dreta.

Un terratrèmol de magnitud 7.0 que afecta l’Est de la Mediterrània provoca dos morts a l’illa grega de Samos i més d’un centenar a la ciutat turca d’Izmir, on a més de més de mil ferits s’enfonsen uns 20 edificis.

El Tribunal Suprem obliga l’Estat espanyol a retornar el crèdit pel tancament del magatzem de gas Castor. Després del tancament (2014) l’estat va voler retornar el crèdit que havia demanat als bancs Santander, CaixaBank i Bankia per indemnitzar la constructora ACS a través de la factura del gas, cosa que el Tribunal Constitucional va rebutjar. El 2018, els tres bancs van reclamar sense èxit els diners al govern espanyol, però els bancs van reclamar al Tribunal Suprem, que els dona la raó.

La Comissió del pacte de Toledo aprova per àmplia majoria (30 vots a favor, 5 en contra i 2 abstencions) les modificacions proposades al govern espanyol per a garantir la continuïtat del sistema de pensions. Les mesures més importants són posar fi al dèficit de la Seguretat Social el 2023 alliberant-la d’algunes despeses, vincular les pensions a l'IPC i evitar les prejubilacions.

Amb 52 vots a favor per 48 en contra el Senat dels Estats Units aprova el nomenament de la candidata al Tribunal Suprem proposada pel president Donald Trump Amy Coney Barrett. El Tribunal amplia amb el seu nomenament la majoria conservadora (6-3). Coneguda pels seus posicionaments contraris a l’avortament i als casaments homosexuals, Coney Barrett substitueix Ruth Bader Ginsburg, considerada una icona en la lluita pels drets civils. El nomenament de Coney Barrett a menys d’un mes de les eleccions presidencials ha suscitat nombroses crítiques dels Demòcrates.

Amb el 78% dels vots a favor, Xile decideix en referèndum substituir la Constitució heretada de la dictadura del general Augusto Pinochet (1988) i substituir-la per una de nova. En el referèndum s’aprova també que el nou text l’elabori una convenció formada per 155 persones sorgides d'una votació popular.

Els Estats Units i Mèxic signen un acord que tanca la disputa per l’aigua en els territoris fronterers, una zona de gran aridesa. El 1944 els dos països van signar un tractat bilateral que repartia els recursos hídrics. Segons els termes de l'acord, Mèxic reconeix que deu als Estats Units aproximadament un any de l’aigua que ha consumit. Els grangers mexicans sostenen que els darrers anys han estat d’una gran sequera i que necessiten l’aigua per subsistir i responen a l'acord amb mobilitzacions violentes.

Per 298 vots en contra i 52 a favor el Congrés dels diputats rebutja la moció de censura del partit d’extrema dreta Vox contra el govern espanyol presidit per Pedro Sánchez.

Bolívia celebra la repetició de les eleccions de l’octubre de 2019, que es van declarar no vàlides després de grans mobilitzacion contra el president Evo Morales, el qual va dimitir i va fugir del país. Tanmateix, en aquesta ocasió s’imposa clarament Luis Arce, el candidat del partit de Morales, el Movimiento al socialismo (MAS). El 20 d’octubre el candidat opositor, Luis Mesa, reconeix la victòria d’Arce, que és investit nou president el 8 de novembre.

La primera ministra sortint Jacinda Ardern i el partit laborista que lidera són els clars guanyadors de les eleccions generals a Nova Zelanda amb gairebé el 50% dels vots i 64 dels 120 escons de la cambra legislativa. El Partit Nacional ha aconseguit 36 diputats. Ardern s’ha beneficiat dels bons resultats de la gestió de la COVID-19. La pandèmia va obligar a ajornar les eleccions previstes per al setembre.

Després de més d’una setmana de disturbis postelectorals, el president del Kirguizistan Sooronbay Jeenbekov anuncia la dimissió. La crisi va començar amb les eleccions del 4 d’octubre, que van atiar nombroses protestes que denunciaven un frau generalitzat. El dia 16 el nacionalista Sadyr Japarov, condemnat a 11 anys de presó per segrest, és nomenat president interí fins a la celebració de noves eleccions. Jeenbekov és el tercer president del Kirguizistan en dimitir a causa de protestes des del 1991.

Després de més de cinc anys de judicis, un jutjat d’Atenes declara culpables d’organització i activitats criminals una quinzena de dirigents, militants i simpatitzants al partit neonazi Alba Daurada. El cas va començar amb l’assassinat d’un antifeixista a Atenes l’any 2012. Alba Daurada va tenir entre 18 i 21 diputats a l’assemblea grega en 2012-19 i des d’aquest any no té representació. El 14 d’octubre es fa pública la condemna, entre 10 i 13 anys per als dirigents del partit.

Els partidaris de continuar formant part de França s’imposen en el segon referèndum d’autodeterminació de Nova Caledònia (53,2% contra 46,7%). En el primer referèndum del 3 de novembre de 2018 el “no” va obtenir el 56,4% i el “sí” el 43,4%. Els acords de Nouméa (1998) preveuen la possibilitat de celebrar un tercer referèndum el 2021.

El Ministeri de Sanitat encapçalat pel ministre Salvador Illa accepta dictar restriccions per a tot l’Estat per tal de frenar els contagis de la covid-19. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va acceptar a aplicar-les quan el ministeri la va instar a fer-ho, tot i que la taxa de contagis era la més alta de l’Estat.

Nawaf al-Ahmed succeeix el seu germanastre Sabah al-Ahmed com a emir de Kuwait un dia després de la seva mort. Sabah al-Ahmed regnava a l’emirat des del 2006.

Per 340 vots a favor i 256 en contra la cambra baixa del Parlament britànic aprova la Llei del Mercat Intern, el pla del Brexit del govern presidit per Boris Johnson. L’oposició critica que el pla anul·la parts de l’acord signat amb la Unió Europea el gener de 2020. L’1 d’octubre la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, anuncia l’inici d’accions legals contra l’aprovació de la llei.

Amb nombroses baixes civils i militars, els exèrcits de l’Azerbaidjan i Armènia protagonitzen els primers combats pel control de l’Alt Karabakh des del 1994. Al mes de juliol, després d’un intercanvi de trets a la frontera que va deixar una quinzena de morts, a Bakú una gran manifestació va reclamar al govern atacar Armènia, i poc després el president turc Recep Tayyip Erdogan va manifestar el suport de Turquia a l’Azerbaidjan. Els primers dies d’octubre continua la guerra i les morts tant civils com militars ja es compten per centenars.

El cardenal Giovanni Angelo Becciu anuncia la dimissió. Becciu, un estret col·laborador del Papa, sosté que va ser el mateix Francesc qui li va demanar la dimissió després de ser acusat de desviar fons del Vaticà a familiars seus, cosa que ell nega.

Aleksandr Lukaixenko és novament investit president de Bielorússia després d’unes polèmiques eleccions (9 d’agost) i una onada de revoltes de gran amplitud. A través de l’alt representant per als Afers Exteriors, Josep Borrell, la UE expressa el desacord amb el nomenament, que considera mancat de legitimitat. No obstant això, el dia abans (22) la UE renuncia a imposar sancions a Bielorússia per la negativa de Xipre.

El Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ) fa públics 2.657 documents filtrats sobre presumptes casos de blanqueig de diners. Entre aquests hi ha les inversions fraudulentes, seguint l’anomenat sistema Ponzi, realitzades al banc britànic HSBC en 2013-14, la inacció del Banc Central de la Unió dels Emirats Àrabs davant les operacions d’una empresa local de la qual es coneixia que ajudava l’Iran a evadir sancions (2011-12), o les sospites d’evasió a través de Barclays de les sancions per l’annexió de Crimea (2014) al multimilionari rus Arkadi Rotenberg.

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, anuncia restriccions de la mobilitat a 37 àrees sanitàries per frenar els contagis de covid-19, que afecten un 13% de la població. Les autoritats madrilenyes descarten el confinament tot i que el nombre de casos és, amb diferència, el més alt de l’Estat espanyol. La mesura entra en vigor el dia 21, però el cap de setmana hi ha sortides massives de la capital.

Yoshihide Suga pren possessió com a nou primer ministre del Japó, dos dies després de ser nomenat president del Partit Liberal Democràtic. Yoshihide Suga succeeix Shinzo Abe, en el càrrec des del 2012, que l’agost de 2020 va anunciar la dimissió per motius de salut.

Diversos laboratoris de Suècia, França i Alemanya confirmen que el líder opositor rus Aleksei Navalni va ser enverinat amb l’agent nerviós conegut com a Novitxok. El 20 d’agost Navalni es va posar malalt durant un vol de Sibèria a Moscou. Després d’un aterratge d’emergència a Omsk va entrar en coma. Ingressat a l’hospital Charité de Berlín el 22 d’agost fou donat d'alta el 23 de setembre. Diversos caps d’estat i de govern europeus, entre els quals Angela Merkel, condemnen l’intent d’assassinat, però no esmenten en cap moment l’Estat rus, que la majoria de mitjans occidentals fan responsable de l’enverinament.

Comencen a Qatar les converses entre dirigents dels talibans i el govern de l’Afganistan per posar fi a quasi vint anys de guerra civil. Són conseqüència de l’acord dels talibans i els Estats Units al febrer, i han estat precedides d’intercanvis de presoners els mesos anteriors.

L’Audiència Nacional condemna a 133 anys de presó l’excoronel i exviceministre de Seguretat Pública de l'exèrcit del Salvador, Inocente Orlando Montano Morales, per l’assassinat de vuit persones, cinc de les quals jesuïtes a la Universitat Centreamericana del Salvador. Entre les víctimes hi havia el jesuïta espanyol Ignacio Ellacuría, rector de la universitat. Montano va ser extradit dels Estats Units l’any 2017 i és l’únic condemnat per aquests fets perquè el Salvador va aprovar una llei d’amnistia per als crims comesos entre el 1980 i el 1992.

La vicepresidenta del Parlament Europeu Heidi Hautala anuncia que la cambra retira el premi Sàkharov a la ministra d’afers estrangers i cap de govern de fet de Myanmar Aung San Suu Kyi per la seva inhibició davant els crims comesos per l’exèrcit contra la minoria musulmana dels rohingya. La vicepresidenta aclareix, però, que la cambra segueix reconeixent la lluita de Suu Kyi per la democràcia a Myanmar que la van fer mereixedora del premi l’any 1990.

Un tribunal saudita commuta les penes de mort per vint anys de presó als cinc condemnats el desembre de 2019 per l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi. El canvi té lloc després que la família de la víctima perdonés els assassins. En canvi, la parella de Khashoggi qualifica el procés judicial de farsa i sosté que l’assassinat va ser ordenat des de la casa reial saudita.

El tifó Haishen arriba a la màxima intensitat al seu pas pel Japó i el govern ordena evacuar unes 200.000 persones. El Haishen és el tercer tifó que afecta de manera consecutiva l’àrea compresa entre la península de Corea, la costa nord de la Xina, Taiwan i les Filipines durant el període comprès entre el 21 d’agost i el 9 de setembre. Els dos primers van ser el Bavi i el Maysak, el de més intensitat. Les morts van ser en total una quarantena, i els danys d’uns dos centenars de milions de dòlars.

Després de la visita a dos centrals nuclears, els inspectors de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica informen que l’Iran acumula urani enriquit més de 10 vegades per sobre el límit permès pel tractat del 2015. L’Iran afirma que la seva energia nuclear és per a finalitats exclusivament pacífiques. L’anunci s’ha donat a conèixer després que el president nord-americà Donald Trump, que en accedir al poder va retirar els Estats Units del tractat, imposés noves sancions a l’Iran.

El Parlament basc sorgit de les eleccions del 12 de juliol celebra el ple d’investidura, en el qual Íñigo Urkullu és confirmat en el càrrec amb els vots del Partit Nacionalista Basc (30 de 60 escons) i el Partit Socialista d’Euskadi (10). El 8 de setembre Urkullu forma un govern de coalició amb el PSE amb 8 consellers del PNB i 3 del PSE.

El ministeri de cultura espanyol autoritza que la Sociedad Española de Derechos de Autor (SEDA) dugui a terme la gestió col·lectiva de drets d’autor sobre obres musicals. L’autorització posa fi a un segle de monopoli de la Sociedad General de Autores i Editores, que es troba en una situació de pràctica fallida i immersa en un procés judicial per presumptes pràctiques corruptes.

Les anàlisis de l’observatori LIGO-VIRGO dels senyals captats pels radars dels sistemes de detecció d'ones gravitacionals el 29 de maig de 2019 confirmen que corresponen a la fusió de dos forats negres de fa 7 mil milions d’anys. Es tracta de la fusió més gran de forats negres i l’energia alliberada equivaldria a la de vuit sols com el del sistema solar.

Se celebren eleccions generals a Montenegro. Malgrat continuar com a primera força, el Partit Socialdemòcrata té un retrocés important, gràcies al qual la coalició opositora Futur per a Montenegro aconsegueix formar amb altres partits el primer govern conservador des de la independència, amb Zdravko Krivokapić com a primer ministre.

L’advocada turca Ebru Timtik mor després d’una vaga de fam de 238 dies. El març del 2019 un tribunal la va condemnar a tretze anys i sis mesos de presó per "ser membre d’una organització terrorista" després d’un judici en què la defensa no va tenir accés a les proves i en el qual s’acceptaven testimonis anònims. Timtik és el quart pres polític que mor en vaga de fam des del juny de 2020.

El govern de la República Democràtica del Congo declara oficialment superada l’epidèmia de xarampió de la qual han estat víctimes més de 7.000 nens menors de tres anys. Els primers casos es van registrar el juny de 2018. L’epidèmia, una de les més greus dels darrers anys, ha pogut ser contrarestada gràcies a una campanya de vacunacions massives.

Els huracans Laura i Marco coincideixen a l’oceà Atlàntic davant les costes del golf del sud dels Estats Units i les petites Antilles. El Laura, d’intensitat 4 (un punt per sota de la màxima), se situa més al nord i afecta sobretot els estats del sud dels EUA i les illes del nord del Carib, provoca més de setanta víctimes mortals i obliga a l’evacuació de milers de persones. No es dissipa fins al 29 d’agost. El Marco, d’intensitat menor, afecta la mateixa zona més al sud, especialment el golf de Mèxic i la costa atlàntica nord de Sud-amèrica.

Durant la nit del 20 al 21 d’agost militants de Hamàs, el partit que controla el govern a la franja de Gaza, disparen fins a 12 míssils sobre Israel. 9 són interceptats, segons l’exèrcit d’Israel, que en represàlia ataca objectius militars de la franja.

Militars de Mali s’insurgeixen i derroquen el president Ibrahim Boubacar i el govern encapçalat pel primer ministre Boubou Cissé. En les setmanes anteriors el malestar de la població s’ha traduït en manifestacions contra el mal govern, la incapacitat de controlar el terrorisme gihadista i la corrupció. El cop és condemnat internacionalment. Tot i que la junta militar es compromet a retornar el poder als civils, anuncia que no ho farà abans de dos anys. El 6 de setembre fonts oficials informen que el president Keita és a la Unió dels Emirats Àrabs per rebre tractament mèdic.

El govern basc declara l’estat d’emergència sanitària que li permet adoptar mesures contra la pandèmia més estrictes que les acordades entre el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes el dia 14, entre les quals hi ha la prohibició de fumar a l’espai públic i el tancament de locals d’oci nocturn. El lehendakari Urkullu assumeix també el comandament únic en la lluita contra la COVID-19, a diferència d’altres presidents de comunitats autònomes.

El petrolier japonès MV Wakashio es trenca en dos a les aigües de les illes Maurici. El vaixell, que transportava 4.000 tones de cru, va embarrancar el 25 de juliol en un escull coral·lí, i al cap de poc temps van aparèixer esquerdes a la coberta. Les autoritats asseguren que s’ha pogut evitar el vessament de la major part del cru. Les illes Maurici depenen en gran part dels esculls de corall que atreuen una gran quantitat de turistes.

En un comunicat conjunt, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, el príncep hereu d’Abu Dhabi, Mohammed al-Nahyan, i el president nord-americà, Donald Trump, fan públic l’establiment de relacions amb la Unió dels Emirats Àrabs (UAE). Un dels resultats de l’acord és que Israel suspèn (però no retira) els plans d’annexió de parts de Cisjordània. La UAE es converteix d’aquesta manera en el primer dels estats del Golf a normalitzar relacions amb Israel, i el quart dels estats àrabs després d’Egipte (1979), Jordània (1994) i Mauritània (1999-2009). L’Autoritat Nacional Palestina qualifica l’acord de “traïció”.

El president de Namíbia Hage Geingob rebutja l’oferiment d’Alemanya de reparació del genocidi de 1904-1908, en què l’exèrcit colonial assassinà prop d’un 75% de la població herero i nama en resposta a una insurrecció. Les converses sobre aquesta qüestió es van iniciar el 2015. Alemanya, contrària a fer servir el terme “reparacions”, va acceptar el juny de 2020 presentar formalment una disculpa.

Se celebren eleccions presidencials a Bielorússia. El president Aleksandr Lukaixenko, en el poder des del 1991 i al capdavant d’un règim autoritari i personalista, obté més del 80% dels vots segons les fonts oficials, però l’oposició l'acusa de frau i de manipular els resultats. Les setmanes següents té lloc l’onada de protestes més gran des de la independència de l’exrepública soviètica. La principal contrincant de Lukasenko, Svetlana Tikhanóvskaia, muller d’un líder opositor empresonat després que anunciés la seva candidatura, s’exilia a Lituània. L’11 d’agost anuncia per vídeo que pren aquesta decisió per protegir els seus fills de la repressió desencadenada pel règim.

Prop de 200 morts, més de 6.500 ferits i un centenar de desapareguts és el resultat d’una explosió en uns magatzems al port de la capital del Líban en encendre’s un dipòsit de 2.750 tones de nitrat d’amoni. Després de l’explosió se succeeixen les manifestacions contra el govern, responsabilitzant-lo de l’accident per la negligència i la corrupció. El 10 d’agost el primer ministre Hassan Diab anuncia la dimissió en bloc del govern.

La nau Crew Dragon de la companyia Space X completa la seva missió i amara a l’Atlàntic, prop de la costa de Florida. És el primer cop que una empresa privada envia a l’espai dos astronautes (Robert Behnken i Doug Hurley). La missió va ser posposada un any per una explosió d’una Crew Dragon no tripulada el 22 d’abril de 2019.

A San Millán de la Cogolla (la Rioja) se celebra la conferència de presidents de comunitats autònomes que encapçalà el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per tal de fixar els criteris de repartiment dels fons europeus de recuperació per la covid-19. No hi assisteix el president de la Generalitat Quim Torra, que critica la trobada presencial, i exigeix una reunió bilateral telemàtica per resoldre temes pendents. Torra retreu també a Sánchez la presència del rei Felipe VI a la trobada, que considera que és per netejar la imatge de la corona espanyola.

Des de la base de cap Canaveral la NASA du a terme el llançament de la nau que transporta el robot Perseverance a Mart. És previst que el robot es col·loqui a la superfície del cràter Jezero el febrer de 2021. El seu objectiu és trobar testimonis de vida o fòssils, i experimentar el vol en l’atmosfera del planeta amb un dron. La de la NASA és la tercera missió a Mart en menys de quinze dies després de les de la Unió dels Emirats Àrabs i de la Xina.

El Consell de Transició del Sud, òrgan que agrupa sectors sunnites del Iemen del Sud arriba a un acord amb el govern iemenita, reconegut internacionalment després d’un acord d’alto el foc signat al juny. A canvi, l’acord dona al Consell representació en el govern que s’ha de formar en els trenta dies següents. Aquesta absència de representació va comportar a l’abril la sortida del Consell de la coalició sunnita enfrontada a la milícia xiïta houthi en la guerra civil que es va iniciar el 2011.

La basílica de Santa Sofia, a Istanbul, inaugura amb la primera pregària la reconversió a mesquita després que el 1934 fos secularitzada com a museu. En la pregària hi participa com a màxima autoritat el president turc, Recep Tayyip Erdogan, artífex d’aquest canvi. Santa Sofia té l’origen en la basílica cristiana erigida per l’emperador Constantí (segle IV) i que amb la presa de Constantinoble (1435) va ser convertida en mesquita. La decisió rep dures crítiques internacionals, sobretot de la UNESCO, que la va declarar patrimoni de la humanitat el 1985, i del govern grec.

Després de diversos intents fallits, els caps d’estat i de govern de la Unió Europea anuncien un acord en el pla conjunt per fer front a la pandèmia de la covid-19 i els seus efectes en l’economia. El pla té com a nucli 390 mil milions d’euros en subsidis i 360 mil milions en préstecs. Espanya i Itàlia són els principals beneficiaris dels préstecs. Les discrepàncies en l’acord se centraven en la part del total dels 750 mil milions que es destinaven a subsidis i a préstecs. Contràriament a Espanya i Itàlia, els Països Baixos, Àustria, Suècia i Dinamarca defensaven una proporció molt més alta de préstecs. És el primer cop que la UE emet deute públic, i l’acord està sotmès a sancions i a suspensió dels subsidis en cas de no complir les condicions vinculades als subsidis.

El president rus Vladímir Putin nomena un nou governador en funcions a la regió de Khabarovsk, a l’extrem oriental del país. L’arrest del governador Serguei Furgal el 9 de juliol, a qui s’acusava d’assassinat, va desencadenar una onada de protestes, que qualificaven les acusacions i l’arrest d’estar políticament motivats.

Es declara un incendi a la catedral de Sant Pere i Sant Pau de la ciutat francesa de Nantes, que destrueix l’orgue del segle XV i algunes obres d’art. L'incendi es produeix un any i tres mesos després del de Notre-Dame de París però els danys són molt menors. El dia 26 un voluntari de la catedral confessa a la policia ser l’autor de l’incendi.

Els Països Baixos acusen formalment l’estat de Rússia davant del Tribunal Europeu de Drets Humans per l’atac que va fer caure l’avió MH17 a Ucraïna el 2014. Segons les investigacions dels Països Baixos l’atac de la milícia prorussa va comptar amb la participació russa. Van morir tots els 298 ocupants de l’avió, la major part dels quals ciutadans dels Països Baixos.

Se celebren eleccions als parlaments basc i gallec. Al País Basc, el PNB augmenta lleugerament la representació (31) tot i no arribar a la majoria absoluta i EH Bildu es consolida com a segona força (22) seguit del Partit Socialista (10) i de Podemos (6), que pateix un fort retrocés. PP i Ciutadans obtenen 5 escons cadascun i l’extrema dreta (Vox) entra per primer cop a la cambra. A Galícia, el PP liderat per Alberto Núñez Feijóo obté la quarta majoria absoluta (42), seguit del BNG, que triplica la representació (19), i dels socialistes (14). De ser segona força el 2016, Podem i les Marees a Galícia es queden sense diputats.

Es commemoren els 25 anys de la massacre de Srebrenica (Bòsnia i Hercegovina), on moriren uns 8.000 bosniomusulmans el juliol de 1995 assassinats per forces serbobosnianes. L’expresident nord-americà Bill Clinton (que va ser clau per aturar les guerres dels Balcans de 1992-99) i el príncep de Gal·les són la principal representació internacional.

Després de divuit mesos d’interrupció Kosovo i Sèrbia reprenen les converses per resoldre la disputa territorial que els enfronta. La trobada, que es fa de manera telemàtica, és impulsada per la cancellera alemanya Angela Merkel i el president francès Emmanuel Macron, que consideren la resolució de la disputa imprescindible per iniciar negociacions d’ingrés a la UE.

El govern dels Països Baixos anuncia que, a partir del 2024, els documents oficials no demanaran als ciutadans especificar el sexe. És la resposta a anys de protestes del col·lectiu LGTBI, que considera que la divisió binària en dos sexes menysté aquelles persones que no se senten identificades amb cap dels dos.

Una setmana després de les eleccions locals, que van comportar una severa derrota de La République en Marche, el partit del president francès Emmanuel Macron, el govern encapçalat pel primer ministre Édouard Philippe dimiteix. El mateix dia, Macron nomena l’alcalde de Prada, Jean Castex, nou primer ministre al capdavant d’un nou govern.

França es retira d’unes maniobres navals de l’OTAN (operació Sea Guardian) perquè acusa Turquia de violar l’embargament d’armes a Líbia. El mes de juny França ja va acusar Turquia de no haver inspeccionat un vaixell al Mediterrani que suposadament transportava armes i que vaixells de guerra turcs van mostrar un comportament hostil en creuar-se amb una corbeta de l'armada francesa. França i Turquia donen suport a bàndols oposats en la guerra civil de Líbia.

Els òrgans electorals de Rússia anuncien que la proposta de reforma constitucional sotmesa a referèndum té l’aprovació del 78% dels electors. La reforma permet a Vladímir Putin mantenir-se en el poder fins al 2036. Les votacions van començar el 25 de juny i van acabar l’1 de juliol. L’oposició denuncia nombroses irregularitats.

Les autoritats de Botswana i entitats conservacionistes alerten que des del mes de maig més de 300 cadàvers d’elefants africans han estat trobats morts a la zona del delta interior de l’Okavango. Es descarta que aquestes morts siguin obra de caçadors furtius perquè els elefants conserven intactes els ullals. Al setembre, s'anuncia que els resultats d'investigacions en laboratoris de diversos llocs del món coincideixen a assenyalar la ingesta de cianobactèries, una toxina produïda per algues microscòpiques, com la causa de la mort dels elefants. Botswana concentra la població d’elefants africans més gran del món (uns 1.300).

La ministra de defensa alemanya anuncia la reestructuració del cos d’elit KSK. Al mes de maig es van localitzar armes i explosius al domicili d’un dels seus membres, prop d’una vintena dels quals (d’un total d’un miler) són sospitosos d’activisme d’extrema dreta. També s’ha localitzat propaganda de l’època nazi en alguna de les casernes.

El govern de l’Índia prohibeix 59 aplicacions xineses utilitzades en el seu territori, entre les quals Tik Tok. Segons el ministeri d’informació i tecnologia, les aplicacions s’apropien indegudament de dades dels usuaris. La mesura es produeix una setmana després d’un enfrontament armat a la regió fronterera de Ladakh.

Després de ser aprovada per la cambra legislativa i signada pel president Xi Jinping, la Xina aprova la Llei de seguretat, establerta per ser aplicada sobretot a Hong Kong. La llei inclou quatre delictes: secessió, subversió contra el govern central, terrorisme i col·laboració amb agents estrangers que posin en perill la unitat nacional. La llei s’incorpora a l’estatut especial de Hong Kong i també preveu que, en cas de conflicte amb les lleis estatals, aquestes tenen precedència. L’oposició considera la nova llei el final de l’autonomia de Hong Kong i de la seva limitada democràcia. La llei entra en vigor el dia 1 de juliol.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictamina que Espanya no pot tancar demandants d'asil als centres d'internament d'estrangers (CIE) per manca de places en centres d'acollida. És la resposta prejudicial d'un jutjat de Las Palmas pel cas de 26 subsaharians que van demanar protecció internacional. La resposta del Tribunal de Luxemburg contradiu la petició de la Fiscalia, que pretenia denegar la competència del jutge d’instrucció en el cas de sol·licitud d’asil.

El govern del land del Rin del Nord-Westfàlia ordena confinar el districte de Gütersloh (uns 650.000 habitants) per un rebrot de la covid-19 en un dels escorxadors més grans d’Europa que contagia més de 1.500 treballadors. Aquest contagi massiu dona lloc a un debat sobre les condicions sanitàries de la indústria càrnica, ja que en altres plantes d’aquest sector a Europa es detecten rebrots. El dia 7 de juliol un tribunal ordena l’aixecament del confinament (previst per al dia 10).

El govern de l’Aràbia Saudita prohibeix als musulmans estrangers anar a la Meca per al pelegrinatge anual, només permès als ciutadans d’aquest país (una minoria en relació amb els prop de 2 milions de visitants que cada any acudeixen a l’espai més sagrat de l’islam). La mesura extraordinària es pren per evitar els contagis del virus de la covid-19, i l’accés a la Meca comença el 29 de juliol amb un estricte control sanitari. L’Aràbia Saudita té una de les taxes d’infecció més altes de l’Orient Mitjà. La prohibició s'aixeca l'u de desembre.

L’aerolínia de baix cost Level Europe, amb seu a Viena, es declara en fallida perquè no pot assumir les pèrdues pel descens de vols contractats a causa de la pandèmia de la covid-19. Level Europe pertany a International Airlines Group (IAG) i va ser fundada el 2017 juntament amb una altra filial de nom Level per a vols intercontinentals de baix cost, amb base a Barcelona.

Entra en vigor la reobertura parcial de les fronteres de l’espai Schengen autoritzada per la Comissió Europea amb una sèrie de recomanacions. Tot i que anteriorment Eslovàquia, Romania i Polònia ja van reobrir fronteres, la majoria d’estats (inclosos els que no formen part de la UE) aixequen algunes fronteres a partir d’aquesta data. L’obertura està condicionada a l’estat de la pandèmia de la covid-19 a cada país i les fronteres es poden tornar a tancar selectivament en funció de la situació sanitària corresponent. L’estat espanyol ho fa el dia 21, menys amb Portugal, que considera que la pandèmia a Espanya no està prou controlada.

La revista The Lancet Microbe publica un estudi d’IrsiCaixa-ICREA on es descriu el primer cas d’un pacient infectat de VIH resistent a les 5 famílies de fàrmacs orals que s'utilitzen habitualment contra el virus de la sida. El pacient, diagnosticat el 1989, no respon als medicaments.

Després d’una interrupció de tres mesos (des del 12 de març) a causa de la covid-19 es reprèn el campionat de Lliga de la primera divisió espanyola de futbol amb el partit Sevilla-Betis. Tanmateix, el retorn dels partits està a subjecte a un protocol sanitari estricte aplicat als jugadors i amb els estadis sense públic.

L’Audiència Nacional obre el judici a l’excoronel i exviceministre de defensa del Salvador Inocente Montano, acusat de l’assassinat d’Ignacio Ellacuría, cinc jesuïtes espanyols més, i dues dones l’any 1989. Montano, acusat de formar part d’un grup d’extrema dreta oposat a negociar acords amb la guerrilla del Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional, va ser extradit a Espanya el 2017 des dels Estats Units, on estava empresonat des del 2002 per frau a immigració. Espanya ha demanat sense èxit al Salvador l’extradició d’altres presumptes implicats en la matança.

The Lancet, publicació mèdica de referència mundial, retira un article sobre els efectes de la hidroxicloroquina després que Surgisphere, l’empresa que va dur a terme la investigació, es negués a facilitar les seves dades perquè fossin revisades per un equip independent. El 22 de maig es va publicar l’article, on s'afirmava que els tractaments amb hidroxicloroquina augmentaven el risc de mort entre els pacients. Arran de l’estudi, l’OMS va aturar el seu assaig clínic Solidaritat amb aquest medicament, generalment emprat contra la malària, com a possible tractament de la covid-19. A finals de maig, el diari The Guardian va publicar dos articles que qüestionaven les dades i la metodologia de Surgisphere. El mateix dia que The Lancet retira l’article, l’OMS reprèn l’assaig Solidaritat.

Des de la base de cap Canaveral de Florida té lloc l’enlairament del coet Falcon 9, que transporta la càpsula Dragon amb dos astronautes cap a l’Estació Espacial Internacional. Dinou hores després del llançament (previst per al 29 de maig però que es va ajornar pel mal temps), el Dragon s’acobla amb èxit a l’EEI. És la primera missió tripulada de la NASA a l’EEI en nou anys, i la primera a utilitzar els serveis d’una empresa privada per a aquest fi (SpaceX). A partir d’ara, és previst que el transport de les missions de la NASA a l’EEI es dugui a terme amb els coets reutilitzables de SpaceX.

Twitter adjunta a un missatge del president Donald Trump un advertiment sobre la fiabilitat de la seva afirmació, segons la qual els vots per correu són “substancialment fraudulents”. És el primer cop que la xarxa social adverteix sobre un missatge del president Trump. El dia 29 Twitter li retira una altra piulada per “glorificació de la violència” quan el president, referint-se a les protestes a Minneapolis hi afirma: “quan el pillatge comença, comencen els trets”. El mateix dia, el president Trump signa una ordre executiva per limitar les atribucions de les plataformes digitals sobre els missatges dels usuaris.

El ministre de l’Interior espanyol Fernando Grande-Marlaska destitueix el coronel Diego Pérez de los Cobos com a màxim responsable de la Guàrdia Civil per “pèrdua de confiança”. L’endemà presenta la dimissió el segon comandament, i el ministre anuncia un augment de sou als agents del cos. El 27 de maig destitueix el tercer comandament. El 6 de juny el ministeri reconeix que la destitució va estar motivada per l’informe de la Guàrdia Civil sobre la manifestació del 8 de març, segons el qual l’autorització d'aquesta per part del govern podria ser constitutiva de delicte en les circumstàncies de la covid-19. El 8 de juny la jutge arxiva la causa perquè no observa indicis de delicte. Pérez de los Cobos va ser el coordinador policial durant el referèndum de l’1 d’octubre de 2017.

El partit d’extrema dreta Vox es manifesta contra el govern de Pedro Sánchez desafiant l’ordre de confinament d’aquest contra la covid-19. La convocatòria de Vox té un cert èxit a Madrid i un seguiment molt reduït a Barcelona. El PP també crida a mobilitzar-se contra el govern de Sánchez.

El govern espanyol presidit per Pedro Sánchez aprova la cinquena pròrroga de l’estat d’alarma amb 177 vots a favor, 162 en contra i 11 abstencions. Les anteriors van ser el 25 de març, el 9 d’abril, el 22 d’abril i el 6 de maig. Al llarg d’aquest temps, el suport que obté Sánchez en les votacions al Congrés es redueix cada cop més.

Entre els dies 16 i 21 de maig té lloc pel golf de Bengala el pas del cicló Amphan en direcció N-S, amb pluges torrencials i vents de fins a 250 km/h i que afecta el nord-est de l’Índia, Bangladesh, Sri Lanka i Bhutan. És el més fort dels registrats a la zona des del 1999. Tot i que la pèrdua de vides humanes és relativament baixa (uns 130 morts), el cost econòmic és el més elevat mai registrat. La ciutat de Calcuta és especialment castigada.

El president de l’Afganistan Ashraf Ghani i el seu rival Abdul·lah Abdul·lah signen un acord per compartir els poders de la presidència. L’acord posa fi a mig any d’incertesa, després que Abdul·lah qualifiqués de fraudulenta la victòria de Ghani en les eleccions del setembre de 2019 i fos proclamat al febrer. Els termes de l’acord preveuen que Ghani continuï com a titular del càrrec i que Abdul·lah encapçali les negociacions amb els talibans. També preveuen que tots dos designin el mateix nombre de ministres del govern.

La junta de govern del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), format pels ministres d’economia i finances dels països de la zona euro, aprova la línia de crèdit de 240.000 milions d’euros, que constitueixen part dels ajuts per garantir que els països tinguin accés a finançament fins a un màxim del 2% del PIB de cada estat, en condicions molt favorables per fer front a la despesa sanitària. Tanmateix, aquests crèdits estan subjectes a estrictes condicions. Espanya, Grècia, Portugal i Itàlia en són els principals destinataris, però els tres primers estats descarten fer-ne ús. Espanya, però, sí que accepta els fons Sure aprovats el mateix dia (100.000 milions d’euros) per als treballadors amb ERTO.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea sentencia que la detenció de migrants per part de les autoritats hongareses a les zones de trànsit fronterer entre Hongria i Sèrbia és il·legal. Més de 300 migrants han estat detinguts a causa del refús d’Hongria o Sèrbia a acollir-los, i quasi la meitat excedeix de molt el temps de detenció autoritzat per la legislació de la UE (18 mesos). Dues famílies afectades, una afganesa i l’altra iraniana, van denunciar l’estat hongarès al TJUE.

24 víctimes mortals, entre els quals dos nadons i les seves mares, és el resultat de l’atac d’un escamot armat en un hospital maternal de la capital de l’Afganistan, contra el qual respon la policia. El mateix dia, un atemptat suïcida amb bomba a la província de Nangarhar provoca també una vintena de morts en un funeral. L’endemà, l’enviat dels Estats Units acusa l’anomenat Estat Islàmic de les dues accions terroristes.

Grups de terroristes motoritzats assassinen a trets una vintena de persones en incursions a la regió de Tillaberi (Níger) fronterera amb Mali, Burkina Faso i Benín. La pandèmia de la covid-19 comporta un augment de l’activitat terrorista al Sahel per part de grups com ara Al-Qaeda i Estat Islàmic.

El Tribunal Constitucional alemany sentencia contra la compra de deute públic del Banc Central Europeu (en el qual el Banc Central Alemany participa de manera significativa) l’any 2015 per fer front a la crisi de l’eurozona. L’alt tribunal considera responsables el parlament i el govern alemanys per no haver actuat davant una mesura que considera contrària a les lleis alemanyes. Tot i que el litigi fa referència a una mesura passada, podria comprometre el programa d’ajuts del BCE a la recuperació de l’economia europea en la crisi de la pandèmia de la covid-19. El BCE ha de provar en els tres mesos vinents que les mesures que va prendre Mario Draghi, predecessor de l’actual presidenta, estaven justificades.

El govern italià anuncia l’aixecament d’algunes restriccions als ciutadans imposades per combatre la covid-19. El 9 de març, Itàlia, un dels països amb un nombre més alt de morts i infectats per la pandèmia, va ser el primer estat del món a decretar el confinament total de la població.

El diari El País informa que l’actual rei emèrit d’Espanya Joan Carles I va transportar el 2010, quan era rei titular, 1,7 milions d’euros en metàl·lic a Suïssa. El gestor a Suïssa de l’ara rei emèrit, Arturo Fasana, que va rebre els diners, va confirmar els fets l’octubre de 2018 davant del fiscal de Ginebra que investiga els comptes de Joan Carles a Suïssa. Els diners, segons aquestes fonts, procedien d’una donació del soldà de Bahrain.

La deflagració d’un cotxe ple de combustible causa la mort de més de 40 persones, entre els quals una desena de nens, en un mercat d’Afrin, ciutat del Kurdistan sirià fronterera amb Turquia. Afrin va ser presa el 2018 per la milícia proturca enfrontada al govern sirià i a l’YPG, la milícia kurda de Síria, que el govern turc acusa de l’atemptat i que vincula al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), que opera a Turquia. L’YPG nega ser l’autor de l’atemptat.

El ministre de justícia del Brasil, Sergio Moro, dimiteix l’endemà que el president Jair Bolsonaro cessi el cap de la policia federal. Sergio Moro retreu al president Bolsonaro d’haver actuat de manera irresponsable i arbitrària interferint amb aquesta mesura la lluita anticorrupció que ell encapçalava. Després del ministre de salut, al qual va obligar a dimitir la setmana anterior, Moro és la segona baixa del govern per desacords amb el president.

L’Audiència Nacional anul·la l’expedient de regulació d’ocupació de la companyia aèria Ryanair que afectava més de 200 treballadors de les bases de Girona, Tenerife, Lanzarote i Gran Canària. L’Audiència obliga Ryanair a indemnitzar i readmetre els treballadors, però la sentència no es pronuncia sobre el centenar de treballadors de Girona que van acceptar passar de fixos a discontinus.

El Consell Europeu aprova la creació d’un fons d’1,5 bilions d’euros per a la recuperació de l’economia europea. Tanmateix, més enllà d’aquest compromís, hi ha fortes divergències entre els estats membres en com s’ha de vincular aquest fons amb el pressupost de la UE dels propers set anys.

Els líders dels guanyadors de les eleccions del 2 de març, el fins ara primer ministre Benjamin Netanyahu (Likud) i Benny Gantz (coalició Blanc i Blava) signen un acord de govern, després de tres eleccions successives i tres intents fracassats de formació de govern. L’acord és el resultat de les pressions per evitar un nou període de bloqueig i poder fer front a la pandèmia de la covid-19. El mateix dia milers de persones es manifesten a Tel-Aviv contra l’acord mantenint entre elles una distància de seguretat de dos metres.

Un dia després que el Tribunal Constitucional rebutgi la dissolució del Parlament dictada pel primer ministre de Lesotho, Thomas Thabane, aquest ordena el desplegament de l’exèrcit “per restaurar l’ordre”. Thabane està acusat des del mes de febrer del 2020 d’haver assassinat la seva dona, i malgrat les fortes pressions es nega a dimitir. L'11 de maig cau la coalició de govern presidida per Thabane, el qual dimiteix el càrrec una setmana després (19 de maig). 

El president del Brasil Jair Bolsonaro força la dimissió del ministre de salut Luiz Henrique Mandetta. Mandetta havia instat la població a confinar-se i a mantenir la distància de seguretat per tal d'evitar contagis del virus de la covid-19, contràriament als pronunciaments del president, que el 20 d’abril dona suport públic a les protestes anticonfinament.

El president dels Estats Units Donald Trump anuncia la suspensió de la contribució nord-americana a l’Organització Mundial de la Salut (prop d’un 15%). Trump justifica la decisió acusant l’organisme internacional de mala gestió de la covid-19 (un retret del qual ell mateix ha estat objecte tant als Estats Units com internacionalment) i, especialment de complicitat amb la Xina, que considera “culpable” de la pandèmia. Tot i que l’OMS respon les crítiques, després d’una nova onada de desqualificacions de Trump, els membres de l’OMS acorden impulsar una investigació independent sobre la gestió de la pandèmia (19 de maig).