Cronologia dels Països Catalans i del món

El volcà Anak Krakatau (Indonèsia) entra en erupció. Durant unes hores projecta fum i cendra fins a 15 quilòmetres. És la primera erupció important del volcà des que va sorgir el 22 de desembre de 2018 a partir de l’erupció del Krakatau, que va col·lapsar i va provocar un tsunami amb 400 víctimes mortals. En aquesta ocasió no es registren danys d’importància.

El Tribunal de Justícia Europeu sentencia que Polònia ha de deixar sense efecte l’òrgan disciplinari del Tribunal Suprem creat el 2017 i controlat pel Parlament, on el partit Llei i Justícia té majoria. La Comissió Europea, que va adreçar la pregunta al TJE, argumentava que l’òrgan soscava la independència judicial en favor del legislatiu.

Bernie Sanders renuncia a ser candidat demòcrata a les eleccions presidencials dels Estats Units del novembre. Sanders, de l’ala esquerra del Partit Demòcrata i molt crític amb la cúpula dirigent d’aquest, justifica la retirada per l’emergència de la covid-19 i per la reducció dràstica de les seves opcions. L’exvicepresident de Barack Obama Joe Biden resta així com el candidat que aspira a derrotar Donald Trump.

El Tribunal Nacional de Justícia de l’Equador condemna l’expresident Rafael Correa a 8 anys de presó i a 25 anys d’inhabilitació com a responsable d’una xarxa corrupta que entre 2012 i 2016, quan era president, va rebre, a canvi de contractes avantatjosos, fons amb els quals va finançar la seva coalició, Alianza País. Després de ser succeït pel nou president, Lenín Moreno, el maig de 2017, Correa va anar a Bèlgica, on resideix. L’any 2018, l’Equador en reclamà l’extradició. Juntament amb Correa, el Tribunal condemna també diversos alts càrrecs que van formar part del seu govern.

La comissària de Drets Humans del Consell d’Europa, Dunja Mijatovic, reclama als estats membres de l’organització alternatives al règim de presó davant del risc que presenta la pandèmia de la covid-19. Mijatovic fa aquesta crida esmentant els defensors de drets humans, activistes no violents i periodistes detinguts. El 14 de març, arran de la declaració de l’estat d’alarma, l’estat espanyol va denegar a molts dels presos, inclosos els independentistes catalans, passar el confinament al seu domicili.

Prop de dues terceres parts de militants i simpatitzants del Partit Laborista britànic voten al llarg de tres mesos una nova cúpula. Keir Stamer, de l’ala moderada, obté més del 50% dels vots i es converteix en nou líder dels laboristes en substitució de Jeremy Corbyn, que va dimitir el desembre de 2019, després de les eleccions al Parlament.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea condemna Polònia i Hongria per refusar l’entrada a refugiats i acollir-los segons els acords de la UE de l’any 2015, que repartien en quotes uns 120.000 demandants d’asil procedents d’Itàlia i Grècia entre els estats membres. L’any 2017, quan expirava el sistema de reubicació temporal de refugiats, la Comissió Europea va portar els tres estats davant la justícia de la UE.

El govern afganès i els talibans comencen a negociar de manera presencial l’alliberament d’uns 6.000 presoners, dels quals 5.000 són militants de l’organització islamista. Les negociacions, supervisades pel Comitè Internacional de la Creu Roja, formen part dels acords a què van arribar els talibans amb els Estats Units el 29 de febrer. Tanmateix, la violència no cessa i enmig d’acusacions de deslleialtat el 7 d’abril els talibans anuncien la suspensió de les negociacions.

En un comunicat públic, Elisabet II d’Anglaterra accedeix a permetre que els ducs de Sussex renunciïn als drets i obligacions públics associats a la Casa Reial, tot i lamentar-ho. Els ducs de Sussex, Meghan Markle i el net de la reina el príncep Harry, van expressar el mes de gener la voluntat de viure vides privades i ser independents financerament. Durant un “període de transició" es resoldran afers relatius les finances dels ducs, el manteniment dels títols nobiliaris i el pagament de la seguretat.

Per 137 vots contra 53 el Parlament d’Hongria dona poders al govern, encapçalat per Viktor Orbán, per governar per decret durant l’emergència de la Covid-19. La llei aprovada no especifica un límit a aquests poders excepcionals. Des de l’oposició i també des de la Unió Europea es critica la mesura perquè constitueix una retallada de les llibertats democràtiques.

Davant del fort augment de contagis i morts per la Covid-19, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anuncia el confinament total a tot el territori espanyol. El confinament, vigent del 30 març al 9 d’abril, comporta la prohibició de desplaçar-se per les vies públiques fora dels serveis essencials i amb les excepcions de proveir-se d’aliments, medicaments i algunes causes de força major. Fora dels treballadors d’aquests serveis essencials, molt especialment els sanitaris, la resta han de romandre als seus domicilis i tenen dret a un permís retribuït recuperable que paga l’empresa.

El president francès Emmanuel Macron anuncia l’alliberament de quatre treballadors de l’oenagé SOS Chrétiens d'Orient, un dia després que hagi fet pública la retirada de les forces franceses de l’Iraq a causa de la Covid-19. Els voluntaris van ser segrestats al gener.

El fiscals turcs identifiquen 20 ciutadans de l’Aràbia Saudita en relació amb l’assassinat del periodista saudita Jamal Khashoggi. L’acusació coincideix amb la versió del relator de les Nacions Unides que va qualificar l’assassinat d’una execució extrajudicial i del qual va responsabilitzar l’Estat saudita. El desembre de 2019, aquest estat va condemnar a mort 5 persones (de les quals no va donar el nom) per l’assassinat del periodista.

El Comitè Olímpic Internacional i el govern del Japó anuncien la suspensió dels Jocs Olímpics i Paralímpics, que havien de començar el 24 de juliol a Tòquio, a causa de la pandèmia de la Covid-19. Tanmateix, es posposa l’esdeveniment a l’estiu del 2021. Al llarg del mes també se suspenen la majoria de competicions esportives nacionals i internacionals.

Comencen per videoconferència les negociacions per a l’ingrés de Macedònia del Nord i Albània a la Unió Europea. Aquesta reunió ha estat precedida de tres intents fallits, sobretot a causa dels recels per la forta incidència de la criminalitat en aquests països i el contenciós de Grècia en la qüestió del nom de Macedònia del Nord. Tanmateix la possibilitat que altres potències ocupin el lloc de la UE arran de la incertesa creada per la pandèmia de la Covid-19 determina la represa de les converses.

L’Índia executa quatre dels sis homes que van violar una dona en un autobús l’any 2012. El judici es va celebrar el 2013, i les execucions són les primeres des del 2015. El cas va provocar una onada d’indignació i va ser el punt de partida d’una nova legislació antiviolació a l’Índia.

El Ministeri d’Afers Estrangers de la Xina dona 10 dies als corresponsals del New York Times, el Washington Post i el Wall Street Journal per retornar als Estats Units. Segons les autoritats xineses, la mesura és una resposta a les restriccions dels mitjans xinesos als Estats Units imposades per l’administració Trump.

El rei d’Espanya Felip VI renuncia a l’herència del rei emèrit Joan Carles I i li retira l’assignació. La renúncia, tanmateix, no pot tenir efecte fins a la mort d’aquest. És la resposta del rei Felip a diversos escàndols que presumptament involucren el seu pare, que han agafat força des que la fiscalia suïssa investiga el presumpte cobrament de comissions per part de l’ex rei d’Espanya desviades a paradisos fiscals. Joan Carles hauria cobrat aquestes comissions com a intermediari de la monarquia saudita en contractes per a la construcció de l’AVE a la Meca.

L’Organització Mundial de la Salut declara que la infecció pel virus SARS-coV-2 ha arribat al grau de pandèmia. És la primera pandèmia causada per un coronavirus, i des de final de desembre del 2019, quan es van declarar els primers casos, el nombre de morts és d’uns 4.000 arreu del món. Lúltim cop que l’OMS va declarar una pandèmia va ser el 2009 per l’anomenada “grip porcina” causada pel virus H1N1.

El president del Sudan Abdal·la Hamdok sobreviu il·lès a un atemptat amb bomba a Khartum. Hamdock va ser nomenat l’agost del 2019, després de l’enderrocament del dictador Umar al-Bašir.

En les primàries celebrades per Ciudadanos, Inés Arrimadas s’imposa clarament (77%) al candidat del sector crític, Francisco Igea, i es converteix en presidenta del partit succeint Albert Rivera. El 3 de maig l'assemblea general escull el nou consell, format exclusivament per afins a Arrimadas

El primer ministre del Líban, Hassan Diab, anuncia que l’Estat no pagarà un deute d’1,1 mil milions d’euros amb venciment el dia 7 de març. L’Estat libanès es declara d’aquesta manera en fallida de fet. Segons el primer ministre, el govern no pot fer front al pagament d’interessos. La lliura libanesa es troba des de fa mesos en caiguda lliure, fruit d’una gravíssima crisi econòmica.

El Tribunal Penal Internacional aprova investigar els crims de guerra comesos a l’Afganistan per l’exèrcit afganès, el dels Estats Units i els talibans des del maig de 2003. El fiscal general del TPI va proposar la iniciativa el 2017. Tot i l’aprovació, ni els talibans ni els Estats Units reconeixen l’autoritat del TPI. L’abril de 2019 el president Trump va imposar restriccions a l’entrada de membres d’aquest tribunal als Estats Units.

El Vaticà obre als investigadors l’accés als documents del pontificat de Pius XII (1939-58). Aquest papa és especialment controvertit per la seva posició davant de l’extermini dels jueus pel règim nazi. L’arxiu també permetrà documentar els acords del Vaticà amb Espanya durant els primers anys del franquisme.

Els Estats Units i els seus aliats de l’OTAN, representats per l'enviat especial Zalmay Khalilzad, i el cap polític dels talibans, Mullah Abdul Ghani Baradar, signen a Doha (Qatar) un acord en el qual els primers es comprometen a retirar les seves tropes de l’Afganistan en 14 mesos. A canvi, els talibans es comprometen a impedir la presència d’Al-Qaida o altres grups extremistes en el seu territori. A l’acord hi assisteix també el secretari d’estat nord-americà Mike Pompeo com a testimoni però, en canvi, no hi participa el govern afganès. L’acord explicita la intenció de contribuir a la pau després de 18 anys de conflicte.

Milers de refugiats sirians intenten traspassar la frontera amb Grècia quan el govern turc ordena a les forces de seguretat no impedir-los els moviments. El president turc Erdogan exigeix renegociar el tractat del 2016 amb la Unió Europea pel qual, a canvi d’ajut financer i l’assumpció del cost per a l’assistència als refugiats, Turquia es comprometia a confinar-los en el seu territori. Erdogan fa l’anunci poc després que 33 soldats turcs morin en una ofensiva de l’exèrcit sirià.

Comença el judici a la Gran Bretanya al ciberactivista Julian Assange, acusat pels Estats Units de revelar secrets d’estat i posar en perill la seguretat nacional. El tribunal ha de decidir si Assange és culpable dels càrrecs de què l’Estat nord-americà l’acusa, activant així la seva extradició. El mateix dia en nombrosos països tenen lloc manifestacions a favor d’Assange. A Catalunya, la manifestació de Barcelona és convocada per l'independentisme.

El terratrèmol de 5,8 graus a la província iraniana de l'Azerbaidjan Occidental, fronterera amb Turquia, té com a resultat 10 morts i més de 140 ferits. A Turquia, al gener esllavissades a la província de Van van provocar 39 morts, i un terratrèmol a les províncies d’Elazig i Malatya van fer més de trenta morts i uns 1.600 ferits.

El tribunal constitucional de Tailàndia ordena la dissolució de Future Forward, partit crític amb el govern que l'acusa de finançament il·legal. El seu líder, Thanathorn Juangroongruangkit, i altres dirigents són inhabilitats. Future Forward va ser tercera força en les primeres eleccions després del restabliment de la democràcia (març de 2019), guanyades per Prayuth Chan-o-cha, cap de la junta militar que va prendre el poder el 2014.

Un franctirador mata nou persones en dos locals socials freqüentats per immigrants d’origen turc i kurd de la ciutat alemanya de Hanau. Dues persones més moren poc després com a resultat de les ferides. L’autor, un home que havia difós proclames racistes, se suïcida després de fugir.

Investigadors nord-americans anuncien el descobriment a Shanidar (Kurdistan iraquià) de les restes articulades d’un espècimen de Neandertal, és a dir, que conserven gran part dels ossos en la posició original en què va morir. Per les restes de pol·len, els científics associen la troballa a un enterrament ritual on s’haurien col·locat flors. L’últim esquelet articulat de Nendertal es va trobar el 2010 a la cova Foradada (Oliva, la Safor).

La UEFA sanciona el primer equip del Manchester City, entrenat per Josep Guardiola des del 2017, amb una multa de 30 milions d’euros i a no jugar competicions europees durant dues temporades per irregularitats comeses el 2012-16 pel seu propietari, el xeic Mansour bin Zayed en el finançament del club. El Manchester anuncia un recurs davant del Tribunal d’Arbitratge de l’Esport.

Organitzada per la Comissió Europea, se celebra a Brussel·les una conferència de donants per al Iemen. El document final, que qualifica la situació al país com la pitjor catàstrofe humanitària actual, assenyala, sense citar-la explícitament, la milícia xiïta houthi com un obstacle perquè l’ajut es distribueixi correctament. L’endemà, el grup rebel retira la taxa sobre l’ajut humanitari que anteriorment havia anunciat.

El senat italià aprova per majoria retirar la immunitat a l’exministre Matteo Salvini i portar-lo davant la justícia. El líder de la Lliga Nord està acusat de segrestar a la costa de Sicília 107 migrants a bord del vaixell d’una oenagé entre el 14 i el 20 d’agost de 2019, quan era ministre de l’Interior.

L’Organització Mundial de la Salut designa oficialment SARS-CoV-2 el virus anomenat fins ara provisionalment 2019nCoV, i la malaltia que provoca COVID-19. Coincidint amb l’anunci, la Xina, el principal focus de l’epidèmia, supera el miler de morts. Al llarg del mes de febrer, la malaltia s’estén exponencialment. A banda de la Xina, on el govern estableix mesures dràstiques de confinament de la població (sobretot a la província de Hubei, on hi ha la major incidència de casos), els països més afectats són l’Iran, el Japó, Corea del Sud i Itàlia. La frenada de l’activitat econòmica a conseqüència de la por al contagi, les mesures preventives i el pànic es reflecteix als índexs borsaris, que registren caigudes inèdites des de la crisi del 2008. A l’Estat espanyol el primer cas es confirma el 31 de gener a les Canàries, i el segon, el 9 de febrer a Palma. A Catalunya el primer cas es confirma el 25 de febrer.

La cancellera alemanya i presidenta de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), Angela Merkel, força la dimissió del secretari d’Estat d’Economia Christian Hirte després que aquest hagués felicitat el nou govern de Turíngia, que ha rebut el suport del partit d’ultradreta Alternativa per a Alemanya. El mateix dia Thomas Kemmerich, del partit liberal soci de govern de la CDU, dimiteix la presidència del govern regional. Bodo Ramelow, del partit d’esquerra Die Linke, és elegit nou president del land amb l’abstenció de liberals i conservadors el 4 de març.

L’Institut de Tecnologia de Rochester (Nova York) anuncia el descobriment de l’exoplaneta més proper a la Terra fins ara conegut (a uns 330 anys llum), situat a Epsilon Chamaeleontis, un grup jove d'estrelles visible a prop de la constel·lació del Camaleó. 2MASS 1155-7919 b, com ha estat denominat, té, a més, la particularitat d’orbitar al voltant d'una estrella de només 5 milions d’anys d’edat, cosa que pot contribuir a aclarir molts aspectes de la formació dels planetes. La detecció s’ha dut a terme emprant dades procedents de l’observatori Gaia, de l’Agència Espacial Europea.

Els partits independentistes de diversos territoris de l’Estat espanyol (ERC, JxCat, EH Bildu, BNG i la CUP) s’absenten en l’acte d’obertura de la 14a legislatura espanyola, presidit per Felip VI. El gest és una protesta contra el monarca i va acompanyat de la declaració conjunta “No tenim rei”, en la qual denuncien la continuïtat amb el franquisme de la institució monàrquica i l’actitud autoritària del titular actual envers Catalunya, el País Basc i Galícia.

El vaixell Open Arms desembarca a Pozzarello (Sicília) 363 migrants procedents de Líbia. Els migrants havien estat rescatats al llarg de la setmana anterior, durant la qual l'oenagé va demanar reiteradament desembarcar-los a Malta, que s’hi va negar. Finalment, les autoritats italianes accepten que desembarquin al port sicilià de Pozzarello.

L’Organització Mundial de la Salut declara l’emergència sanitària mundial pel coronavirus, anomenat provisionalment 2019nCoV, amb l’objectiu d’evitar-ne la propagació fora de la Xina. La malaltia causada per aquest virus va ser anunciada el 31 de desembre de 2019 per les autoritats de la ciutat xinesa de Wuhan, on sembla que es va identificar el primer brot. Malgrat la crida de l’OMS, es detecten casos en una desena de països, i en la mateixa data el nombre d’infectats a tot el món supera ja els de l’epidèmia SARS del 2003.

L’endemà que el president dels Estats Units faci públic el seu pla de pau per al conflicte israelianopalestí, l’Autoritat Nacional Palestina el rebutja frontalment. El pla, que té el suport del govern d’Israel, preveu la creació d’un estat palestí, la sobirania d’Israel als assentaments de Cisjordània i la capitalitat de Jerusalem per a Israel amb algunes àrees de Jerusalem est compartides amb una futura capital palestina. Els líders palestins qualifiquen la proposta de “conspiració” i de “mercadeig” amb els seus drets. Els dies següents té lloc una reactivació de la violència a Gaza i als territoris ocupats, amb diversos morts palestins i ferits israelians.

Dolor y gloria, de Pedro Almodovar s’emporta 7 trofeus dels premis Goya, entre els quals a la millor pel·lícula, millor direcció, millor guió original, millor actor protagonista (Antonio Banderas) i millor actriu de repartiment (Julieta Serrano). El premi a la millor actriu principal és per a Belén Cuesta per la interpretació en La trinchera infinita, de Jon Garaño. Eduard Fernández rep el premi al millor actor de repartiment per Mientras dure la guerra, d’Alejandro Amenábar.

Líders polítics de tot el món es reuneixen al memorial Yad Vashem d’Israel per celebrar el 75è aniversari de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz. El president del Parlament israelià Reuven Rivlin fa una crida a evitar totes les formes de genocidi contra qualsevol col·lectiu humà. Per la seva banda, el primer ministre Benjamin Netanyahu assenyala l’Iran per les crides dels seus líders a anihilar l’Estat d’Israel. L’acte ve també marcat per l’absència de representants de Polònia en protesta pel lloc preeminent que s’ha donat al president Vladímir Putin, al qual acusa de tergiversar la història per haver afirmat que Polònia va ser còmplice de l’Alemanya nazi, excusant al mateix temps el pacte germanosoviètic entre Stalin i Hitler.

El fiscal general d’Angola acusa Isabel dos Santos, filla de l’expresident João dos Santos i considerada la dona més rica d’Àfrica, d’un frau d’uns mil milions d’euros quan era presidenta de la companyia petroliera estatal Sonangol (2016-17). Dos Santos nega les acusacions. El mateix dia, el banquer Nuno Ribeiro da Cunha, que administrava els comptes de Sonangol i que també està acusat, és trobat mort a Lisboa.

L’Estat espanyol se sotmet a l’Examen Periòdic Universal (EPU) que el Consell de Drets Humans de l’ONU du a terme cada cinc anys per avaluar el nivell de compliment dels drets humans als estats. Tot i que el resultat no es fa públic fins al cap d’uns quants mesos, el delegat espanyol ha de respondre a les preguntes d’una quinzena de representants dels estats membres del Consell sobre les restriccions en els drets de reunió i de llibertat d’expressió.

El president nord-americà Donald Trump i el vicepresident xinès Liu He signen a Washington un acord per minvar les tensions derivades de la guerra comercial entre les dues parts. El tracte estableix que els Estats Units redueixen a la meitat part dels nous impostos a productes xinesos a canvi que la Xina reguli els drets de propietat intel·lectual i formalitzi importacions de productes nord-americans per sobre d’un valor  determinat.

Robert Abela és l’escollit pel Partit Laborista de Malta per substitituir Joseph Muscat. Muscat va dimitir el càrrec pocs dies abans arran de les nombroses crítiques que l’acusaven d’encobrir els autors de l’assassinat comès el 2017 de Daphne Caruana Galizia, periodista que investigava la corrupció a l’illa. Abela pren possessió del càrrec el 13 de gener.

Hores després de la mort del soldà Qaboos, el ministre de Cultura i cosí seu, Haitham bin Tariq al-Said, és investit nou sobirà del regne, dignitat que inclou també els càrrecs de primer ministre, ministre de Finances i d’Afers Estrangers i cap suprem de les forces armades. El soldà Qaboos regnava des del 1970, quan va deposar el seu pare, i era el governant del món àrab amb més anys en el poder.

La fiscalia anticorrupció demana penes de fins a 29 anys de presó per a 8 alts càrrecs de l’empresa pública espanyola Defex, que segons un informe del mateix òrgan va pagar del 1991 al 2016 suborns a l’Aràbia Saudita per la venda d’armament. Defex va ser dissolta el 2017 pel govern Rajoy.

Els presidents de Rússia Vladímir Putin i de Turquia Recep Tayyip Erdogan inauguren a Istanbul el gasoducte Turkstream, de 930 km, que des de la regió de Krasnodar, al Caucas rus, travessa la mar Negra fins a la frontera de Turquia amb Grècia-est d’Europa. Construït (2017-19) i operat per la companyia russa Gazprom, la trajectòria evita el pas per Ucraïna, país amb el qual Rússia manté contenciosos diversos.

El Partit Popular Austríac (ÖVP) acorda amb els ecologistes un nou govern de coalició presidit pel conservador Sebastian Kurz. El nou executiu és el primer a Àustria en què participen els verds. Kurz havia governat fins a les eleccions del setembre en coalició amb el Partit de la Llibertat, d’extrema dreta.

Amb un 52,6% dels vots contra un 47,3%, l’exprimer ministre Zoran Milanović guanya en segona volta la presidència de Croàcia, derrotant la conservadora Kolinda Grabar-Kitarović, que ocupava el càrrec des del 2015.

Un atac aeri nord-americà mata a l’aeroport de Bagdad el general Qasem Soleimani, màxima autoritat militar de l’Iran, comandant del cos d’elit Quds, braç armat de la Guàrdia Revolucionària del règim de Teheran, classificada a final del 2019 com a organització terrorista pels Estats Units. L’atac és ordenat pel mateix president Donald Trump. Poc després de l’atac, el cap suprem de l’Iran, l’aiatol·là Khamenei, promet venjança i declara tres dies de dol nacional. El 8 de gener l’Iran ataca amb míssils dues bases nord-americanes a l’Iraq.

Carlos Ghosn, l’exconseller delegat de Nissan pendent de judici per diversos delictes de corrupció, es fuga al Líban. Ghosn va ser detingut el novembre de 2018 i el mes d’abril de 2019 li va ser concedida la llibertat sota fiança després del pagament de 9 milions de dòlars.

L’Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris (OCHA) informa que entre els dies 12 i 25 de desembre prop d’un quart de milió de persones han fugit de la regió siriana d’Idlib a causa de la intensificació dels combats. Idlib és el darrer reducte dels rebels sirians contra el govern d’al-Assad, que s’ha vist beneficiat per l’alto el foc pactat a l’agost a instàncies de Rússia, el seu aliat, amb Turquia, que donava suport als rebels.

Un informe fet públic per l’Església catòlica detalla els abusos sistemàtics a menors comesos per l’orde dels Legionaris de Crist. Des de la seva fundació (1941), almenys 175 menors van ser objecte d’abusos sexuals comesos per 33 dels seus membres, dels quals destacà el fundador Macial Maciel, que va estar implicat en uns seixanta casos. L’any 2006, el papa Benet XVI va retirar a Maciel els càrrecs i el va sancionar per aquest motiu.

Per 233 vots contra 205 la cambra baixa de Polònia aprova la reforma que permet al govern sancionar o destituir jutges quan consideri que interfereixen en l’àmbit polític. Impulsada pel partit en el govern, Llei i Justícia (PiS), hores abans de la votació la Comissió Europea va instar el govern polonès a reconsiderar els canvis que, segons el Tribunal Suprem, podrien comportar l’expulsió de Polònia de la UE. Segons la constitució polonesa, el senat pot retardar l’entrada en vigor de la llei però no vetar-la.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea fa pública la seva posició sobre Oriol Junqueras, elegit diputat al Parlament Europeu el 26 de maig. Responent a la pregunta del Tribunal Suprem espanyol a petició d’Esquerra Republicana de Catalunya, segons el TJUE Junqueras hauria hagut de ser considerat eurodiputat de ple dret des de la proclamació dels resultats, i tenia immunitat parlamentària des d'aquell moment (abans que es dictés la sentència del judici del procés que el va condemnar a 13 anys de presó). El TJUE també afirma que s'hauria d'haver aixecat la presó provisional per permetre a Junqueras desplaçar-se al Parlament Europeu. El mateix dia, el president del Parlament Europeu David Maria Sassoli anuncia que el Parlament Europeu accepta la sentència del TJUE. Els primers beneficiats són els també eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín, exiliats i també acusats, els quals reben l’acreditació al Parlament Europeu, l’euroordre espanyola sobre els quals el jutge belga suspèn després de la sentència del TJUE.

Les multinacionals de l’automòbil Fiat Chrysler i PSA Group, propietària de Peugeot, anuncien un acord de fusió. Fiat Chrysler va intentar una fusió amb Renault vetada pel govern francès (que té un 15% de participació en aquesta empresa) al juny. Es preveu que la fusió amb PSA s'hagi completat en aproximadament un any. El nou fabricant serà el quart grup mundial de l’automoció.

Un tribunal especial condemna a mort per traïció el general Pervaiz Musharraf, que va encapçalar un règim dictatorial al Pakistan en 2001-2008. La condemna, tanmateix, és simbòlica atès que Musharraf viu exiliat a Dubai des del 2016.

La reobertura del Museu Beethoven de la ciutat alemanya de Bonn, on va néixer el compositor alemany, dona inici als prop de 700 actes que n’han de commemorar el 250 aniversari. La data culminant és el 16 de desembre de 2020, bé que no es coneix el dia exacte del naixement.

Dos dies més tard del calendari previst (2 al 13 de desembre) acaba la cimera del canvi climàtic COP25. Prevista inicialment a Santiago de Xile, se celebra finalment a Madrid a causa de les protestes i manifestacions al país Llatinoamericà. La cimera, que un cop més projecta l’activista mediambiental sueca Greta Thunberg als mitjans de comunicació, acaba amb un document de consens amb poques concrecions qualificat àmpliament de mera declaració d’intencions.

Les eleccions presidencials algerianes donen la victòria a Abdelmadjid Tebboune, antic primer ministre en el govern del president sortint Abdelaziz Bouteflika, que va haver de renunciar a la reelecció arran de les protestes. Tanmateix l’abstenció se situa en més d’un 60%, en gran part per les crides de l’oposició al boicot per considerar que tot el procés electoral està orientat a afavorir els candidats del règim.

La premi Nobel de la pau i política de Myanmar, Aung San Suu Kyi, nega al Tribunal Internacional de Justícia de l’ONU que l’exèrcit del seu país estigui cometent un genocidi contra la minoria musulmana dels rohingya. Suu Kyi sosté que l’acció de l’exèrcit està dirigida a “elements extremistes”, i només admet accions desproporcionades en moments puntuals. El cas dels rohingya va ser portat al Tribunal de Justícia de l’ONU per Gàmbia en representació de diversos estats musulmans. A l’exterior de l’edifici de l’Haia es manifesten partidaris i detractors de Suu Kyi.

El Parlament de l’Índia aprova l’esmena a la Llei de ciutadania que facilita l’adquisició de la ciutadania als immigrants il·legals procedents del Pakistan, Bangladesh i l’Afganistan llevat dels de religió musulmana. L’aprovació desencadena durant les dues setmanes següents una allau de protestes, manifestacions i brots de violència reprimits amb gran duresa, enfrontaments en els quals moren una vintena de manifestants i que comporten el desplegament de l’exèrcit als estats d’Assam i Tripura. La comunitat musulmana, que protagonitza les protestes, sostenen que la llei els discrimina.

El Tribunal Europeu de Drets Humans sentencia a favor de l’activista pels drets humans turc Mehmet Osman Kavala i exigeix a Turquia que l’alliberi. Osman Kavala va ser empresonat l’octubre del 2017, acusat de trencar l’ordre constitucional i vinculant-lo amb l’intent de cop d’estat del juliol de 2016. El TEDH sosté que la justícia turca no va provar de manera creïble la presó preventiva de l’activista. Can Dündar, un dels exiliats turcs més destacats, compara el cas d’Osman Kavala amb el dels “Jordis” a Espanya.

Amb la mediació de França i Alemanya els presidents de Rússia, Vladímir Putin, i d’Ucraïna, Vladímir Zelenski, signen a París un acord d’alto el foc a la regió del Donbass, a l’est d’Ucraïna. El document preveu l’alliberament de tots els presoners relacionats amb el conflicte, la desmobilització en tres zones d’Ucraïna, la supervisió de l’acord i el desbloqueig de les negociacions sobre el subministrament de gas. No hi ha acord, en canvi, en la retirada de les forces de suport russes i la celebració d’eleccions a les zones del conflicte o l’establiment d’un règim autònom especial. La guerra va esclatar el 2014 i es va convertir en un conflicte de baixa intensitat. El nombre de víctimes s’estima en uns 13.000.

43 persones moren en l’incendi d’una fàbrica de motxilles d’escolars a Delhi (Índia). El foc es va declarar mentre prop d’una centena de treballadors dormien a la mateixa fàbrica que, segons les autoritats, funcionava il·legalment.

Comença una onada de manifestacions i vagues contra la reforma de les pensions del govern Macron, que té com a objectiu substituir els 42 règims especials de jubilació existents per un únic sistema universal, que en la majoria de casos comportaria retardar-ne l’edat. El primer dia unes 800.000 persones surten al carrer a les principals ciutats (uns 65.000 a París). Els sectors més afectats són els ferrocarrils i el transport aeri. La incidència també és elevada a les escoles i als hospitals. El 12 de desembre, vuitè dia de mobilitzacions, el govern presenta el projecte de llei amb alguns retocs.

Amb la constitució del Congrés de Diputats i del Senat dona inici la catorzena legislatura de la monarquia parlamentària espanyola. Les dues cambres estan presidides per les socialistes Meritxell Batet al Congrés, que repeteix en el càrrec, i Pilar Llop al Senat, elegides en segona votació. Els diputats d’ERC, JXCat i la CUP reivindiquen els presos polítics absents a la cambra l’anterior legislatura. La mesa del Congrés està formada per PSOE (3), Unidas Podemos (3), PP (2) i Vox (1).

Amb un mes de retard entra en vigor la nova Comissió Europea sorgida de les eleccions del maig del 2019, que presideix l’alemanya Ursula von der Leyden. El motiu del retard és el rebuig del Parlament Europeu a tres dels candidats a comissaris. Dels membres del nou organisme cal destacar-ne els vicepresidents executius Frans Timmermans (Països Baixos), Margrethe Verstager (Dinamarca), Valdis Dombrovskis (Letònia), que repeteixen legislatura, i el vicepresident i Alt representant de la Unió Europea Josep Borrell (Espanya).

Un home apunyala diverses persones al pont de Londres, dues de les quals moren, i poc després és abatut per la policia. El terrorista havia estat condemnat per delictes relacionats amb el terrorisme islamista l'any 2012. Havia sortit de la presó el desembre del 2018 amb un identificador electrònic. El març de 2017 hi va haver un altre atemptat terrorista al mateix lloc, amb el resultat de vuit morts.

Luis Lacalle Pou, del conservador Partido Nacional, és el vencedor de les eleccions presidencials de l’Uruguai en segona volta. La victòria de Lacalle, per un marge molt estret (48,7% contra 47,5%), retorna la dreta al poder després de 15 anys de govern del Frente Amplio, que en aquestes eleccions encapçalava Daniel Martínez.

Un terratrèmol de 6,4 graus té lloc a Albània durant la matinada. Les zones més afectades són les ciutats de Durrës, uns 34 km al nord de la capital i Thumane, a la costa, prop d’on hi ha l’epicentre. Durant les hores següents se succeeixen centenars de rèpliques d’intensitat menor. El balanç total de víctimes mortals és de 51.

El Consorci Internacional de Periodistes Investigadors (ICIJ), format per mitjans internacionals, fa públic un informe elaborat clandestinament on es detallen les pràctiques a què són sotmesos els detinguts de la minoria musulmana als camps de reeducació de la província de Xinjiang Uigur. L’informe descriu l’estricta disciplina, els càstigs i les pràctiques destinades a assimilar els interns a la cultura xinesa. El govern xinès manté que els centres de detenció són per a la “reeducació voluntària”.

Hores abans de complir-se el termini d’expiració, la República de Corea anuncia la renovació de l’aliança d’intel·ligència militar amb el Japó (GSOMIA). L’anunci té lloc després de mesos d’una escalada de tensions en forma de sancions econòmiques iniciades el 2018, quan el Tribunal Suprem sud-coreà condemnà empreses coreanes a compensar familiars dels condemnats que van treballar en règim forçat per al Japó durant l’ocupació japonesa. El GSOMIA es va signar el 2016 per a l’intercanvi automàtic de seguretat en relació amb la Xina, Rússia i Corea del Nord.

El fiscal general d’Israel imputa formalment el primer ministre en funcions Benjamin Netanyahu en tres càrrecs separats per corrupció per frau, suborn i abús de confiança. La imputació es produeix mentre tenen lloc les negociacions per a la formació de govern, en les quals Netanyahu és el candidat preferent a primer ministre.

El fill de la reina Elisabet II Andreu d’Anglaterra anuncia que es retira temporalment de la vida pública. El príncep Andreu pren la decisió després d’una entrevista de la BBC on se li preguntava per la relació amb Jeffrey Epstein, el magnat condemnat per organitzar una xarxa d’abusos a menors i mort a la presó a l’agost.

L’Audiència de Sevilla dicta sentència sobre el cas dels Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) fraudulents emesos entre els anys 2000 i 2009 per la Junta d’Andalusia a través dels quals es van desviar 680 milions d'euros a suposades ajudes a empreses en crisi. La instrucció ha durat nou anys. De la vintena de processats sobresurten els expresidents autonòmics José Antonio Griñán, condemnat a 6 anys de presó i 15 d’inhabilitació per malversació i prevaricació, i Manuel Chaves, condemnat a 9 anys d’inhabilitació per prevaricació, i l’exministra i exconsellera de la Junta Magdalena Álvarez, condemnada a 9 anys d’inhabilitació per prevaricació.

L’Instituto Nacional de Estadística inica un rastreig per analitzar la mobilitat dels ciutadans amb finalitats estadístiques. La tasca la duen a terme tres grans operadores (Telefónica, Orange i Vodafone) durant vuit dies, i cedeixen els resultats a l’ens públic. La iniciativa desperta crítiques perquè es tem que un govern pugui accedir a les dades, malgrat que l’organisme assegura que es garanteix l’anonimat i la privadesa dels usuaris.

En ocasió dels 30 anys de l’anomenada “revolució de vellut” que va posar fi a l’antiga Txecoslovàquia comunista, més de 200.000 persones es manifesten a Praga exigint la dimissió del primer ministre Andrej Babiš, al qual acusen d’aprofitar-se del càrrec per als seus negocis particulars, i del president Miloš Zeman, per defensar-lo.

El govern i l’oposició de Xile signen l’Acord per la pau i una nova constitució, document que preveu la celebració d’un referèndum a l’abril de 2020 sobre la necessitat d’una nova constitució. En cas de resultat afirmatiu el nou text seria sotmès a un segon referèndum. L’actual constitució data del 1980, quan va ser aprovada per la dictadura d’Augusto Pinochet. A l’acord succeeix una aturada en l’onada de protestes iniciada a mitjan octubre, en les quals 26 manifestants van morir i més de 2.000 van resultar ferits (més de 300 amb traumes als ulls per pilotes de goma). El 18 el president Sebastián Piñera reconeix abusos policials alhora que critica també els manifestants que van fer ús de la violència.

Albert Rivera, president de Ciutadans des de la seva fundació, anuncia que dimiteix tots els càrrecs i es retira de la política després de l’ensorrament del partit en les eleccions del 10 de novembre. El 30 de novembre una gestora assumeix la direcció del partit fins a la celebració de l’assemblea del 15 de març.

El Parlament romanès aprova per majoria (238 contra 233) la moció de censura de l’oposició contra la primera ministra socialista Vlorica Dancila. La moció de censura és el resultat d’un cas de corrupció que ha portat el líder socialista Liviu Dragnea a la presó, de reformes impopulars en el sistema judicial i de paràlisi en la prestació de serveis. El president Klaus Iohannis encarrega al liberal Ludovic Orban la formació de govern, que rep l’aprovació del Parlament el 4 de novembre.

El Tribunal Suprem de l’Índia sentencia que el santuari d’Ayodhya, a l’estat d’Uttar Pradesh, correspon als hinduistes i no als musulmans. La disputa pel lloc sagrat fa dècades que dura i tingué un moment especialment greu el 1992, quan l’enderrocament de la mesquita de Babri, construïda al segle XVI, va provocar enfrontaments que van deixar més de 2.000 morts. Tanmateix, el veredicte dona lloc a protestes i a demandes de revisió.

Washington acull converses entre els ministres d’Afers Estrangers d’Egipte, el Sudan i Etiòpia sobre la presa de la Gran Renaixença que aquest país construeix des del 2011 al seu tram del Nil prop de la frontera amb el Sudan. Un cop acabada, la presa ha de ser la més gran de l’Àfrica i el govern d’Etiòpia considera que donarà al país un gran impuls. El Sudan, per la seva banda, creu que el projecte també el pot beneficiar però Egipte considera la presa una amenaça, atès que el 90% dels seus recursos hídrics provenen del Nil.

El govern del Iemen i els representants del Consell de Transició del Sud (CTS) signen un acord per posar fi a les hostilitats. En principi, ambdues parts formen l’aliança que, amb el suport de l’Aràbia Saudita, lluita contra la guerrilla xiïta houthi, que rep el suport de l’Iran. Tanmateix, el mes d’agost, assistida per la Unió dels Emirats Àrabs, la milícia del CTS va expulsar el govern de la ciutat d’Aden. L’acord de pau, que l’ONU considera un pas cap a la pacificació del Iemen, preveu la formació d’un govern format a parts iguals per membres del CTS i del nord.

Iberia compra la companyia aèria espanyola Air Europa per mil milions d’euros. L'operació té com a objectiu millorar la posició del grup IAG, especialment a l’Amèrica Llatina. Iberia anuncia la intenció de conservar la marca Air Europa en principi.

L’organització gihadista Estat Islàmic confirma la mort del seu líder Abu Bakr al-Baghdadi dos dies després que ho faci el president dels Estats Units Donald Trump. Baghdadi va detonar les bombes que portava en ser acorralat durant un atac de forces especials nord-americanes, a la província siriana d’Idlib, en data no especificada. En el mateix comunicat, EI fa públic que Abu Ibrahim al-Hashemi al-Qurayshi és el nou líder del grup i “califa”.

Manuel Marchena, el jutge del Tribunal Suprem que ha jutjat i condemnat els líders independentistes en la causa especial 20907/2017, és reelegit pel Consell General del Poder Judicial president de la Sala Penal. Marchena, que és l’únic candidat, és elegit per 19 vots a favor i dues abstencions.

La Cambra dels Comuns del Parlament britànic aprova per 483 contra 20 vots la convocatòria d’eleccions per al 12 de desembre proposada pel primer ministre Boris Johnson. L’avançament té com a objectiu aclarir posicions sobre el Brexit.

La UEFA sanciona la selecció búlgara a jugar dos partits del Campionat d’Europa a porta tancada i amb una multa de 75.000 euros. Els incidents van tenir lloc el 14 d’octubre a l’estadi Levski de Sofia quan els jugadors negres de la selecció anglesa van ser objecte d’insults per part del públic. L'endemà el president de la Federació Búlgara de futbol va dimitir el càrrec.

El fins ara president de l’Argentina Mauricio Macri perd en primera volta les eleccions presidencials (40,4%) enfront del peronista Alberto Fernández (48,1%). Macri, que va perdre les eleccions primàries a l’agost, havia esdevingut molt impopular per les mesures d’austeritat que va implantar. Juntament amb Alberto Fernández és elegida com a vicepresidenta l’expresidenta Cristina Fernández de Kirchner, acusada de diversos casos de corrupció.

António Costa pren possessió del càrrec de primer ministre de Portugal per segona vegada al front d’un govern monocolor en minoria. Els socialistes van ser revalidats com a primera força en les eleccions del 6 d’octubre, tot i no obtenir majoria absoluta (108 de 230 diputats).

El Tribunal Superior Electoral declara Evo Morales vencedor de les eleccions presidencials celebrades el 20 d’octubre. L’anunci desferma una onada de revoltes arreu del país i té lloc després d’un recompte marcat per incidents, en el qual els observadors de l’Organització d’Estats Americans (OEA) expressen preocupació per les irregularitats detectades. Morales és molt qüestionat perquè intenta revalidar el mandat per quart cop de manera il·legal, segons els seus crítics.

Es descobreixen 39 cadàvers dins d’un camió aparcat a la localitat de Grays, a uns 20 km de Londres. Investigacions posteriors estableixen que les víctimes procedien del Vietnam i intentaven entrar clandestinament a la Gran Bretanya en el vehicle, registrat a Bulgària. El dia 23 el conductor del camió és detingut i confessa que treballava per a una xarxa de tràfic de persones.

El Partit Liberal del primer ministre Justin Trudeau guanya les eleccions al Parlament Federal del Canadà. Tanmateix, perd la majoria absoluta (170) que va aconseguir el 2015 (de 177 ha passat a 157 diputats). En canvi, els conservadors milloren resultats (de 95 passen a 121), i també el Bloc Quebequès (de 10 a 32), que es converteix en tercera força.

El primer ministre de Macedònia del Nord, Zoran Zaev, convoca eleccions anticipades després que en una reunió dels caps d’estat i de govern a Brussel·les el president francès Emmanuel Macron bloquegés l’inici de negociacions d’ingrés a la UE de Macedònia del Nord I Albània.

A Oviedo té lloc la cerimònia de lliurament dels 38ns Premios Princesa de Asturias. Els guardonats són l’escriptora nord-americana Siri Hustvedt (Lletres), la ciutat polonesa de Gdansk (Concòrdia), la Khan Academy per a l’educació universal (Cooperació), el director teatral Peter Brook (Arts), l’esquiadora nord-americana Lindsey Vonn (esports), el sociòleg cubà Alejandro Portes (Ciències Socials), el Museo del Prado (Humanitats), la botànica nord-americana Joanne Chory i l’ecòloga argentina Sandra Díaz (Investigació Científica i Tècnica).

A causa de les protestes de l’oposició, la governadora de Hong Kong, Carrie Lam, abandona el Consell Legislatiu durant un discurs. D’aquesta manera, la llei d’extradició suspesa al juliol, origen de les protestes, no pot ser retirada formalment. Malgrat la suspensió, les protestes han continuat i la confrontació amb la policia és cada cop de caràcter més violent. Els manifestants amplien les seves demandes i, a banda de la retirada de la llei, inclouen no qualificar les protestes d’”avalots”, l’amnistia per als activistes detinguts, una investigació independent del que qualifiquen de brutalitat policial i l’establiment del sufragi universal sense condicions (els candidats estan limitats als que permet un comitè controlat per Pequín).

El PEN Club Internacional demana l’alliberament immediat de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, condemnats a 9 anys de presó pel Tribunal Suprem. La petició de l’organització d’escriptors reclama també l’anul·lació de la sentència del judici del referèndum de l’1 d’octubre (pel qual Cuixart i Sánchez han estat condemnats) en nom de la llibertat d’expressió i manifestació.

Les eleccions legislatives de Polònia donen la victòria al partit del govern Llei i Justícia (PiS) encapçalat pel fins ara primer ministre Mateusz Morawiecki. Tot i perdre escons i els guanys dels partits opositors, Coalició Cívica i L’Esquerra, el PiS conserva, amb 235 escons, majoria absoluta a la cambra.

El Parlament romanès aprova per majoria (238 contra 233) la moció de censura de l’oposició contra la primera ministra socialista Viorica Dăncilă. La moció de censura és el resultat d’un cas de corrupció que ha portat el líder socialista Liviu Dragnea a la presó, de reformes impopulars en el sistema judicial i de paràlisi en la prestació de serveis. El president Klaus Iohannis encarrega al liberal Ludovic Orban la formació de govern, que rep l’aprovació del parlament el 4 de novembre.

Seguint l’ordre del president Donald Trump (contra les recomanacions del Pentagon i del Departament d’Estat), les tropes dels Estats Units es retiren del nord de Síria. Els kurds, aliats dels Estats Units a la zona en la lluita contra l’anomenat Estat Islàmic, condemnen la mesura i diuen que els deixa a la mercè del president turc, Erdogan, que considera la zona fronterera amb Turquia com un santuari de “terroristes kurds”. El dia 10 l’exèrcit turc llança una ofensiva contra la guerrilla kurda siriana (YPG). Els combats fan nombroses víctimes civils i més d’un centenar de milers de desplaçats. Diversos centenars de presoners d’Estat Islàmic aprofiten les hostilitats per escapar d’un dels principals centres de detenció de la zona. El dia 13 els kurds sirians anuncien una aliança militar amb el govern sirià (al qual fins ara estaven enfrontats) per contrarestar l’ofensiva de Turquia.

L’Autoritat d’Antiguitats d’Israel presenta en un acte públic el descobriment de les restes de la ciutat de l’edat del bronze més gran del Pròxim Orient coneguda fins ara. El jaciment d’En Assur, situat prop de Hadera, a Israel, abasta unes 65 hectàrees i en el seu moment àlgid hi vivien unes 6.000 persones. A més d’un pla urbanístic força desenvolupat envoltat de muralles, s’hi identifica també un temple ritual de grans dimensions, i restes que testimonien que es tractava d’un centre comercial important. Sota les restes d’aquesta ciutat se’n troben d’una altra anterior del període calcolític (fa uns 7.000 anys).

Un equip de la Universitat de Grenoble i el Centre de Recerca Biomèdica Clinatec aconsegueixen que un home paralitzat per un accident mogui les quatre extremitats i es desplaci. El pacient és proveït d’unes pròtesis als braços i a les cames que formen una mena d’exoesquelet connectades per elèctrodes a la superfície del cervell que el pacient activa donant l’ordre de moure’s al membre. Es tracta d’una prova encara en fase molt experimental que en el futur podria millorar la vida de les persones afectades per diverses formes de paràlisi.

Un informe del Comitè d'Afers Legals i Drets Humans del Consell d'Europa mostra "preocupació pel creixent nombre de polítics locals, regionals i nacionals processats per declaracions fetes en l'exercici del seu mandat, sobretot a Espanya i Turquia". Entre altres, l’informe esmenta la presumpta violació de la llibertat d’expressió dels polítics en els dos estats, i en el cas d’Espanya, pregunta el motiu de la reacció de la policia l’1 d’octubre de 2017 si els referèndums estaven despenalitzats.

Ucraïna, Rússia i els líders dels insurgents prorrussos acorden la desmilitarització gradual del front del Donbass, on des del 2014 té lloc una guerra civil. A canvi, el govern ucraïnès es compromet a dotar la regió d’un règim especial, un dels principals compromisos del nou president Volodímir Zelenski durant la campanya electoral. La primera fase comença el 29 d’octubre i, quan finalitzi, és previst que ambdues parts comencin negociacions amb la mediació d’Alemanya i França.

Àustria celebra eleccions generals anticipades. Els conservadors del Partit Popular, al qual pertany el canceller sortint Sebastian Kurz, obtenen una clara victòria (71 escons) lluny, però, de la majoria absoluta (92). A continuació se situen socialistes (40), la ultradreta (31), els Verds (26) i els liberals (15). Un cop coneguts els resultats, Kurz inicia els contactes per a la formació d’una coalició de govern.

El govern de l’Aràbia Saudita habilita per primer cop l’obtenció de permisos per al turisme. La mesura de moment només admet turistes procedents de 49 estats i veta l’accés a la Meca i Medina als no musulmans.

La revista Science publica el descobriment per part d’un equip internacional d’astrònoms de l’exoplaneta pertanyent a un sistema solar a uns 30 anys llum de la Terra. El planeta, anomenat GJ 3512, orbita al voltant d’una estrella nana vermella que no n’hauria pogut ser l’origen d’acord amb les teories actuals sobre la formació de planetes.

El Partit Demòcrata dels Estats Units comença l’impeachment contra el president Donald Trump. L’acusació es basa en la denúncia d’un agent de la intel·ligència segons la qual Trump hauria pressionat el president ucraïnès Volodímir Zelenski per obtenir informació sobre Joe Biden, rival seu a les eleccions del 2020. Si els resultats de la investigació i l’acusació obtenen prou suport de la Cambra de Representants i del Senat es procediria al que seria la tercera destitució d’un president en tota la història dels Estats Units.

Els jutges del Tribunal Suprem de la Gran Bretanya declaren que la suspensió del Parlament britànic durant 5 setmanes decretada pel primer ministre Boris Johnson el 10 de setembre va ser il·legal. Johnson, que va adduir raons tècniques per a la mesura, també va reconèixer que l’objectiu era impedir prorrogar el Brexit (31 d’octubre), encara que no s’arribés a un acord. El tribunal considera que la suspensió impedia sense justificació raonable la capacitat del Parlament de dur a terme les seves funcions.

L’agència de viatges britànica Thomas Cook, de 178 anys d’antiguitat i una de les més grans del món, és declarada en fallida pels tribunals després del fracàs de les negociacions per rescatar-la. La fallida deixa centenars de clients al lloc de destinació, per als quals s’organitzen vols de tornada. L’empresa té uns 22.000 empleats arreu del món. A principis de novembre el grup xinès Fosun Tourism, propietari del Club Med i fins ara primer accionista de Thomas Cook, adquireix el grup per uns 12,5 milions d’euros.

Comença una setmana de mobilitzacions (20-27 de setembre) arreu del món per instar els líders mundials a prendre mesures efectives per combatre la crisi climàtica i mediambiental. Organitzades pel moviment Fridays for Future, que té com a cap visible i principal iniciadora l’estudiant sueca Greta Thunberg, és protagonitzat per joves i adolescents. A les principals capitals, especialment a Sydney, Berlín i Nova York, centenars de milers de joves surten al carrer per reclamar un planeta que garanteixi el futur de les noves generacions. El dia 21, dos dies abans de la Cimera pel Clima de les Nacions Unides, té lloc una Cimera dels Joves pel Clima, que també acull l’ONU.

Se celebren eleccions generals a Israel, en les quals el partit dels conservadors liderat pel primer ministre, Benjamin Netanyahu, aconsegueix un resultat lleugerament per sota de la coalició de centredreta Blanc i Blau, liderada per l’excap de l'estat major, Benny Gantz (31 i 32 escons, respectivament). A continuació se situa la Llista Conjunta, una aliança de partits àrabs (15), l’ultraortodox Shas (9), la dreta secular Yisrael Beytenu (8). Quatre partits més (entre els quals el laborista) obtenen entre 5 i 7 escons. Netanyahu, que està acusat de diversos càrrecs de corrupció, ofereix una aliança a Blanc i Blau, un govern de coalició que Gantz rebutja, cosa que complica molt la formació de govern.

A l’Audiència Nacional se celebra el judici a 47 acusats de pertànyer a ETA, amb els quals la fiscalia pacta penes lleus a canvi que reconeguin els fets dels quals se’ls acusa. Com a resultat de l’acord, només dos ingressen a presó.

Un dia després que les autoritats italianes donessin el seu permís, 87 migrants desembarquen a Lampedusa del vaixell de l’Ocean Viking, que els havia rescatat. Aquest permís, prèviament condicionat al repartiment dels migrants en països de la UE, posa de manifest la política italiana. L’anterior ministre de l’Interior, Matteo Salvini, havia bloquejat els ports italians als vaixells d’oenagés que rescataven migrants.

El president dels Estats Units, Donald Trump, confirma que Hamza bin Laden, fill del líder d’Al-Qaeda Ossama bin Laden, va ser mort en una operació militar nord-americana en una data indeterminada. Hamza bin Laden va ser declarat un terrorista global el 2017, i se’l considerava el nou cap d’Al-Qaeda.

La ciutat de París resta col·lapsada per la vaga dels treballadors del metro de París contra els plans del govern d’implantar la jubilació universal. És la vaga amb més incidència a la capital francesa en més d’una dècada. De mitjana, l’edat de jubilació d’aquests treballadors és als 55 anys, mentre que la mitjana del país és als 63.

Se celebra a Brussel·les una cimera mundial sobre vacunació organitzada per la Comissió Europea i amb el suport de l’Organització Mundial de la Salut. Presidida pels president de la CE Jean Claude Juncker i de l’OMS Tedros Adhanom Ghebreyesus, la cimera té com a objectiu donar visibilitat i suport a la vacunació, que s’ha mostrat com la mesura terapèutica més recent per a la prevenció i erradicació d’epidèmies. La cimera també té per objectiu combatre el creixent nombre de persones que, seguint informacions errònies, es neguen a vacunar-se o a vacunar els seus fills.

El president Donald Trump anuncia la dimissió de l’assessor nacional de seguretat John Bolton. Bolton, de la línia més dura de l’entorn del president, era partidari de la confrontació sense matisos (incloent-hi la intervenció militar) amb estats com l’Afganistan, l’Iran o Corea del Nord, excloent-hi qualsevol negociació. El 18 de setembre Robert O’Brien substitueix Bolton en el càrrec.

50 estats i territoris dels Estats Units s’uneixen per sotmetre Google a una investigació. L’objecte de la denúncia són les pràctiques presumptament monopolístiques en la publicitat en línia del cercador, que segons els demandants perjudiquen la lliure competència i amenacen la privacitat dels consumidors. Dos dies abans, un altre grup d’estats va demandar Facebook per motius semblants.

Abdal·là Hamduk, antic vicesecretari de la Comissió Econòmica de l’ONU a l’Àfrica, pren possessió com a primer ministre del primer govern amb participació civil del Sudan des del 1989. El nou govern és el resultat de l’acord entre civils i militars per a un govern de transició posterior a l’enderrocament del dictador Omar al-Bashir el mes d’abril. Els enfrontaments subsegüents entre militars i l’oposició van causar prop d’un centenar de morts civils.