Cronologia dels Països Catalans i del món

Durant les guerres sertorianes, les tropes de Sertori i Pompeu s’enfronten (75 aC.-74 aC.) a les batalles de Sagunt, Sucro i Túria. Destrucció de Valentia per Pompeu. Diani (Dénia) es converteix en plaça forta i base naval sertoriana.

Paradoxa d’Aquil·les i la tortuga (Zenó)

Segon triumvirat, format per Gai Juli Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid. Amb la victòria a la batalla de Filipos sobre Brutus i Cassi Longí, Marc Antoni controla Orient (42 aC.).

Persecucions de Dioclecià contra els cristians (303-305). A Hispània moren, màrtirs d’aquestes, el diaca Vicenç, a Valentia, i els mercaders Cugat i Feliu a Bàrcino i Gerunda, respectivament.

El jove Publi Corneli Escipió Africà, nomenat procònsol a càrrec dels exèrcits hispànics, desembarca a Empórion al davant de dues noves legions.

Calígula és assassinat pel pretorià Cassi Cèrea. Els pretorians elegeixen emperador Tiberi Claudi Neró Germànic.

El rei visigot Ataülf instal·la la seva cort a Bàrcino.

Campanya del cònsol Quint Cecili Metel contra la pirateria a les Balears

Amb Euric (466-486), la vall de l’Ebre i el litoral de la Tarraconense passen a formar part del regne visigot de Tolosa.

Espàrtac dirigeix una gran rebel·lió d’esclaus al sud d’Itàlia, finalment reprimida amb èxit per Marc Licini Cras (73-71 aC.).

Joan de Gutenberg imprimeix el primer llibre europeu a Magúncia.

S’imposa en la datació dels documents el còmput del temps mitjançant els anys del naixement de Crist en lloc dels anys de regnat dels reis francs.

Regnat d’Aureli a Astúries.

Mort d’Alfons I d’Aragó, el Bataller. Aragó i Navarra se separen. Garcia V i Ramir II en són proclamats nous reis respectivament.

El bisbe Justinià construeix a València dues noves esglésies i restaura les antigues (527-548).

Alfons VI, rei de Lleó, Castella i Portugal.

S’inicien les obres de l’església de Sant Joan el Nou de Perpinyà.

Jaume I estableix la creació a Barcelona d’una assemblea de dos-cents jurats.

La taula de canvis de Barcelona fa suspensió de pagaments.

L’arquebisbe de Tarragona és assassinat per Guillem Ramon de Montcada, vescomte de Bearn.

Uns concilis celebrats a Roma (798) i Aquisgrà (800) condemnen la doctrina adopcionista d’Elipand de Toledo.

Ramon Berenguer IV conquereix Fraga i Lleida.

Fundació del regne llombard amb capital a Pavia, dividit en ducats: Trento, Spoleto, Benevento, etc.

Yusuf ibn Tasfin, emir almoràvit.

Jaume II reconeix als aragonesos el dret a ser jutjats pels seus furs en terres valencianes.

Batalla del Salado. Les tropes d’Alfons XI de Castella i d’Alfons IV de Portugal derroten els Banu Marin.

Vuitena croada dirigida per Lluís IX de França.

Enric Tudor, comte de Richmond, és coronat rei d’Anglaterra. Fi de la casa de York i de la guerra de les Dues Roses.

Àlgebra, àbacs, geometria, nombres de Fibonacci (Fibonacci)

Aprovació d’importants constitucions, entre d’altres, Una vegada l’any, Volem, estatuïm i atorgam encara.

Expedició dels comtes de la Marca Hispànica a territori musulmà.

S’acaba la construcció de la galeria nord del claustre de Sant Pere de Galligants, a Girona.

Encunyació monetària ocasional a Boltanya (Osca) a nom de Gundemar (610-612).

Rebel·lió dels hussites a Praga.

Alçament popular a Barcelona, a conseqüència de l’escassesa de blat.

Se succeeixen a la taifa d’Alpont els sobirans Ahmed i ’Abd Allah II.

Surt del port de Barcelona la fallida croada a Terra Santa.

Fundació del convent de la Mercè a Lleida.

Mort d’’Abd al-Rahman II; el succeeix Muhammad I.

Avalots contra l’aljama musulmana de Xàtiva.

Batalla de Ponça. Alfons el Magnànim és fet presoner per un estol genovès.

Ordinacions de la casa i cort del monarca, promulgades per Pere el Cerimoniós.

Els escriptoris de Ripoll produeixen les miniatures de les bíblies anomenades de Farfa i de Sant Pere de Rodes.

Destrucció al golf de Roses de l’armada francesa per l’estol català comandat per Roger de Lloria (3-4 setembre).

Jaume I atorga, a tots els dominis de la corona, exempció d’impostos al comerç a Mallorca i Menorca.

Al-Mundir i ’Abd Allah se succeeixen a l’emirat de l’Àndalus (886-888).

Retaule de la Pentecosta de l’església de Santa Maria de Manresa, de Pere Serra.

Alfons IV el Magnànim decreta l’obligatorietat d’utilitzar vaixells catalans en el comerç d’importació-exportació a Catalunya.

Eduard III d’Anglaterra concedeix un guiatge i una protecció especial als mercaders catalans i mallorquins.

Tortosa s’incorpora a la taifa hudita de Saragossa.

Jaume II, dit el Just, funda l’Estudi General de Lleida.

Fundació del convent de Sant Francesc a Tarragona.

Carlemany és coronat emperador pel papa Lleó III.

Mort d’’Abd Allah; el succeeix ’Abd al-Rahman III.

Retaule dels Set Goigs de la Mare de Déu de l’església de Santa Maria de Copons, de Lluís Borrassà.

Primer alçament de remences a les comarques gironines sota el comandament de Francesc de Verntallat.

Pere el Cerimoniós promulga les Ordenacions que reglamenten la marina de guerra de la corona i l’acordament de mariners.

Comença la construcció de la porta dels Serrans, a València, obra del mestre Pere Balaguer. Les obres finalitzen el 17 de març de 1396.

Tractat de Poissy. Jaume II recupera la Vall d’Aran.

S’inicia la construcció de Sant Vicenç de Cardona.

Batalla de Bouvines: victòria del rei francès Felip II, dit l’August, sobre Joan I d’Anglaterra, dit sense Terra. La corona anglesa perd totes les possessions al nord del Loira.

La col·laboració de castellans i navarresos possibilita la victòria de Simancas contra els musulmans.

Antoni Canet esculpeix el sepulcre del bisbe Escales, a la seu de Barcelona (1409-1412).

Conjura dels Pazzi a Florència. Intent de derrocar els Mèdici.

Un terratrèmol fa estralls a Barcelona.

Concili de Pisa. Es proclama la deposició dels dos papes, el d’Avinyó, Benet XIII, i el de Roma, Gregori XII, i se n’elegeix un altre, el grec Pere Filargo, Alexandre V.

Jaume I decreta l’expulsió dels mercaders de Siena, Florència, Lucca i Piacenza de l’illa de Mallorca.

Conclusió del procés contra Jaume III de Mallorca. És condemnat a la confiscació dels seus estats.

Poema Maldit bendit, del trobador Cerverí de Girona.

Bartolomeu Dias arriba al cap de Bona Esperança.

Àlgebra (Jordanus Nemorarius)

Pragmàtica de Barcelona. Reforma del Gran i General Consell mallorquí.

Revolta goticista i antifranca d’Aissó i Guillemó a Catalunya.

Primera carta de població de Montblanc.

El rei Sisebut crida l’atenció al metropolità de Tarragona, Eusebi, per la seva afició a les representacions teatrals i els espectacles amb animals (612-621).

Consagració de l’església de Santa Maria de Vilabertran.

Jaume III de Mallorca ven la senyoria de Montpeller a Felip VI de França per 120 000 escuts d’or.

Jaume II de Mallorca presta vassallatge a Pere, dit el Gran, de Catalunya-Aragó (Pere II de Catalunya, III d’Aragó, I de València).

La moneda d’or s’imposa a la de plata en l’economia barcelonina (980-990).

Alfons el Magnànim fa encunyar a València el ral d’or de València o timbre de València.

Alfons el Cast confirma les franqueses concedides pel seu pare a Barcelona.

La rebel·lió d’Hilderic i Pau a la Septimània, amb el suport de les ciutats de Tarragona, Barcelona i Girona, és reprimida amb èxit per Vamba.

Una expedició pisanocatalana devasta Mallorca abans de ser ocupada pels almoràvits (1113-1114).

Obertura de les corts de Montsó. Es perfila més la diputació del General o Generalitat de Catalunya i també les de València i Aragó.

Eduard I decreta l’expulsió dels jueus d’Anglaterra.

Invasió d’’Abd al Malik per la frontera catalana.

Bernat Martorell pinta el retaule major de la seu de Lleida.

Alfons el Cast es casa amb Sança de Castella.

Els sarraïns culminen l’ocupació del territori de l’actual Catalunya (717-720).

Els musulmans recuperen el castell de Corbins, al Segrià, que havia estat conquerit per Ramon Berenguer III.

Batalla de Roosebeke. Carles VI de França derrota els revoltats de Gant.

Jaume II de Mallorca crea un aranzel insular.

Nova expedició catalana per terres de la vall del Guadalquivir.

Capitular de Carles el Calb sobre la condició jurídica dels habitants del comtat de Barcelona, establint exempcions fiscals i concessions sobre les terres aprisiades.

Lleó, capital del regne d’Astúries.

Lorenzo Ghiberti comença la segona porta del baptisteri de Florència (porta del Paradís).

Tractat d’Olite. Joan II reconeix com a successors seus al regne de Navarra la seva filla Elionor i el seu marit Gastó de Foix.

Disposicions dictades pel consell de la ciutat de València per a la regulació dels tints dels teixits.

S’acaba la construcció de la Llotja de Barcelona.

Incorporació del comtat d’Urgell a la corona.

Període de màxima violència feudal a Catalunya (1020-1060).

Joan I d’Anglaterra, dit sense Terra, aprova la Carta Magna.

El bisbe Gotmar de Girona escriu la Crònica dels reis francs.

Es crea a València un estudi de gramàtica i de filosofia.

Mor Joan II. Ferran II, dit el Catòlic, rei de Catalunya-Aragó. Unió dinàstica de la corona d’Aragó i Castella.

Saqueig de les jueries de Ciutat de Mallorca, Perpinyà i Barcelona.

Batalla de Santluri. Derrota de l’exèrcit sard del vescomte de Narbona.

Alfons X de Castella, dit el Savi, concedeix exempció d’impostos als mercaders catalans a Sevilla.

Pere el Cerimoniós prohibeix la compra de draps estrangers i l’exportació de llanes fora dels territoris de la corona.

Muqatil, rei eslau de Tortosa.

S’inicia la construcció de la catedral de Colònia.

Organització de la canònica de Vic.

Batalla de Las Navas de Tolosa: Alfons VIII de Castella, Sanç VII de Navarra i Pere el Catòlic de Catalunya-Aragó derroten els almohades. És el principi de la fi del domini islàmic a la Península.

Lluís Borrassà pinta el retaule de l’església de Sant Miquel de Cruïlles.

Castella i Aragó s’enfronten a Navarra.

Sisebut encunya moneda a Sagunt (612-621).

Creació de la Unió Aragonesa.

S’inicien les obres de l’església de Santa Maria de Sagunt.

El sínode de Narbona es dirigeix contra els “pravis et perversis hominibus” (homes depravats i perversos) que depreden els béns de Cuixà als comtats de Rosselló i Fenollet, amenaçant-los amb l’excomunió.

Pariatge d’Andorra entre Roger Bernat III de Foix i el bisbe d’Urgell.

Alfons IX de Lleó conquereix Càceres.

Guifré I el Pelós rep el govern dels comtats d’Urgell i Cerdanya.

Els premostratencs funden una comunitat a Bellpuig de les Avellanes.

A Hispània Ervigi succeeix Vamba, el qual és inhabilitat per a regnar a causa d’una malaltia.