Cronologia dels Països Catalans i del món

Amb una participació del 85%, els ciutadans turcs aproven en referèndum la proposta del Govern que amplia els poders de la presidència. El "sí" guanya amb el 5,3% contra el 48,6% del "no". Amb aquest resultat, el president Erdo?an podrà optar al càrrec dos mandats més (deu anys). Altres mesures incloses en la reforma són l’eliminació del càrrec de primer ministre, la designació presidencial dels ministres i les facultats d’intervenir el poder judicial i declarar l’estat d’emergència. L’oposició i els mitjans occidentals denuncien la deriva autoritària d’aquests canvis, i l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i el Consell d’Europa sostenen que el Govern turc ha sabotejat la campanya prèvia al referèndum dels contraris a la proposta.

L’arquebisbe Raimon funda l’Escola de Traductors de Toledo.

El temporal que ha afectat bona part d’Europa els darrers dies fa encallar un petrolier rus a la mar de Màrmara, davant mateix d’Istanbul. El vaixell es parteix per la meitat i provoca una marea negra que de moment afecta uns 6 km de costa. L’accident es produeix quan encara no s’ha pogut avaluar l’efecte de la marea negra originada el passat dia 12 per un altre petrolier a l’Atlàntic, prop de la costa de Bretanya.

S’inicia (juny-10 d’agost) la segona guerra dels Balcans: Sèrbia, Grècia, Romania i Turquia s’enfronten a Bulgària, que és derrotada.

Lúnules, geometria, duplicació (Anaxàgores, Hipòcrates)

L’hèrul Odoacre deposa l’emperador Ròmul Augústul. Fi de l’imperi Romà d’Occident.

Herder comença a publicar Idees sobre la filosofia de la història de la humanitat.

L’expresident egipci Muhamed Mursi mor durant el judici en el qual se l’acusava d'haver espiat per a Hamàs. Mursi, únic president egipci elegit democràticament, va ser enderrocat al juliol del 2013 pels militars. Empresonat des d’aleshores, estava encausat en diversos processos.

El govern de la República decreta la confiscació de la indústria de guerra.

El jutge instructor del cas sobre l’ús dels fons reservats del Ministeri de l’Interior sota el Govern socialista presenta les conclusions a la fiscalia anticorrupció. El fiscal demana set anys de presó per a l’exministre José Barrionuevo, deu per al també exministre José Luis Corcuera i vuit per a l’exsecretari d’Estat per a la Seguretat Rafael Vera, pel delicte continuat de malversació de fons. També són imputats en el cas altres membres de l’antiga cúpula del ministeri, com Luis Roldán i Julián Sancristóbal.

54 manifestants moren, 65 resulten ferits i 350 són arrestats en operacions qualificades “de seguretat” per la policia a Uganda. El motiu són les protestes contra la detenció del músic Bobi Wine, el principal candidat opositor en les eleccions presidencials previstes per al gener del 2021. Wine, que ha estat objecte d’intents d’assassinat, desafia el president Yoweri Museveni, que ocupa el càrrec des del 1986.

Obertura de les Corts Constituents.

Uns 3.500 jutges i 1.300 fiscals a tot l’Estat (el 65% i el 52%, respectivament) segueixen la vaga convocada per les associacions de professionals de la judicatura. Les reivindicacions dels dos col·lectius es recullen en el manifest del 16 de juny de 2017, 14 propostes per a la millora de la Justícia que inclouen des d'augments salarials i dels recursos per evitar el col·lapse dels jutjats fins a canvis en el sistema d’elecció dels membres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per salvaguardar la independència del poder judicial.

Es promulga el Fuero de los españoles.

Sigmund Freud publica Psicopatologia de la vida quotidiana.

Guerra russo-otomana: els exèrcits de la tsarina ocupen Moldàvia i Valàquia i refermen el control d’Azov i la Mar Negra.

Joan de Gutenberg imprimeix el primer llibre europeu a Magúncia.

El Tribunal de Justícia de la República francesa absol l’exprimer ministre Laurent Fabius i l’exministra de Sanitat Georgina Dufoix en el judici per contagi de la sida per ús de sang contaminada l’any 1985. L’únic condemnat, per imprudència i negligència, és l’exsecretari d’Estat de Sanitat, Edmond Hervé, però la sentència el declara exempt d’haver de complir pena de presó.

Karen Uhlenbeck, professora de la Universitat d’Austin, Texas, rep el premi Abel de matemàtiques per les seves aportacions sobre les anomenades superfícies mínimes. Uhlenbeck és la primera dona a rebre aquest guardó, el més prestigiós en el camp de les matemàtiques, juntament amb la medalla Fields (que el 2014 va rebre per primer cop una dona, la iraniana Maryam Mirzakhani).

Per 170 vots en contra, 82 a favor i 97 abstencions, el Congrés dels Diputats rebutja la moció de censura presentada per Podem contra Mariano Rajoy. El PSOE, l’únic partit amb el suport del qual era possible fer-la prosperar, s’absté, i només aconsegueix els vots favorables d’Esquerra Republicana i Bildu. El PDeCAT també s’absté.

S’inicien incidents estudiantils a Madrid.

Entra en funcionament el Sistema Monetari Europeu.

Regnat d’Aureli a Astúries.

En ocasió del centenari del Bauhaus s’inaugura el Bauhaus Museum a Dessau, que després de l’Arxiu Bauhaus de Berlín reuneix la col·lecció més gran d’objectes i documents de l’escola de disseny fundada per Walter Gropius i clausurada pels nazis el 1933. L’edifici, de 3.500 m² de superfície útil, és un projecte de l’estudi Addenda de Barcelona. L’acte és presidit per la cancellera Angela Merkel.

En un atemptat en una mesquita de la localitat de Bir al-Abed, a la província egípcia del nord del Sinaí, 305 persones són assassinades i més de 100 resulten ferides. La mesquita és primer bombardejada i els fidels que hi assistien per a la pregària del divendres són massacrats per una trentena d’homes armats quan intenten escapar. Cap grup no reivindica l’atemptat, però, segons diversos testimonis, alguns dels terroristes duen ensenyes de l’autoanomenat Estat Islàmic, grup amb una forta implantació a la província i que combat el règim militar encapçalat pel president Al-Sissí, el qual anuncia atacs de represàlia. La mesquita, d’altra banda, és d’obediència sufí, una branca de l’islam considerada herètica pels musulmans més radicals.

Dimissió de Richard Nixon arran de l’escàndol Watergate.

Enric VIII es proclama cap suprem de l’Església d’Anglaterra i és excomunicat. L’oposició del canceller Thomas More motivarà la seva execució (1535) i la substitució en el càrrec per Thomas Cromwell.

Un equip d’arqueòlegs desenterra una gran estàtua d’una alçària de més de 18 m. Les excavacions van començar el 2012 a l’antiga ciutat d’Heliòpolis, destruïda durant el període grecoromà. Inicialment es creu que la troballa és una representació del faraó Ramsès II, però posteriorment s’identifica com Psamtek I, que va regnar entre els anys 664 i 610 aC. Segons els experts, és una de les troballes arqueològiques de l’antic Egipte més importants dels darrers anys.

Mor Roosevelt; Harry S. Truman el substitueix.

Jonathan Swift publica la novel·la Els viatges de Gulliver.

Les companyies Alstom (França) i Siemens (Alemanya) uneixen esforços per a crear un gegant ferroviari europeu. L’acord estableix que la nova empresa, resultat de la fusió de les respectives seccions de ferrocarril, estarà dirigida per l’actual responsable d’Alstom i que cotitzarà a la borsa de París, on tindrà la seu. Siemens en controlarà el 50% i tindrà el suport del Govern francès, amb el 20% d’Alstom a través de Bouygues. La decisió és la resposta a la creixent competència de la companyia xinesa CRRC Corp. A França, l’anunci desperta crítiques al Govern, al qual se l’acusa de desmantellar la indústria del país.

L’arxiduc Maximilià d’Àustria es casa amb Maria de Borgonya. Les terres borgonyones passen als Habsburg.

El Pentàgon anuncia el trasllat de 12 iemenites i 3 afganesos internats al centre de detenció de Guantánamo als Emirats Àrabs Units. Actualment, només resten 61 presoners a la base de Guantánamo. El centre va ser obert el 2002 per a empresonar els sospitosos de terrorisme, i va ser molt criticat per les detencions sense proves de la majoria dels interns i pels mètodes d’interrogació, sovint qualificats de tortura. L’administració Bush va alliberar-ne fins a 532, la majoria sense càrrecs. Quan va arribar a la presidència Barack Obama (2009) va prometre el tancament de la presó, però pocs mesos abans d’acabar el mandat encara continua operativa. Aquest és el grup més nombrós de presos del penal alliberats al llarg de tots aquests anys.

Una nova epidèmia de pesta es propaga per l’Imperi.

Més de 80 morts en enfrontaments amb la policia és el resultat de les protestes a Nicaragua des del 18 d’abril, quan el govern aprovà retallades en les pensions i en les prestacions socials. Tot i retirar-se la mesura, les protestes han continuat i reclamen la dimissió del govern i del president Ortega. Amnistia Internacional denuncia atacs de paramilitars contra els manifestants i el dia 23 l’Organització d’Estats Americans demanà la celebració d’eleccions anticipades.

Bartolomé de las Casas denuncia els abusos comesos contra els indis.

Una avioneta pilotada pel jove Mathias Rust de la República Federal Alemanya deixa en ridícul el sistema de control de l’espai aeri soviètic en aconseguir aterrar a la mateixa Plaça Roja de Moscou.

El Comitè Olímpic Internacional clou a Lausana la 110a sessió extraordinària d’aquest organisme, en què s’han aprovat un important nombre de modificacions del seu funcionament. Pel que fa a la seva composició, es limita el mandat del president del COI a vuit anys, renovables quatre anys més, i es fixa en 70 anys l’edat màxima dels membres del Comitè. També s’aprova un nou reglament per a elegir les seus olímpiques, que, entre altres coses, prohibeix als membres del COI de viatjar a les ciutats candidates a organitzar uns jocs.

Apareix el cartisme, moviment democràtic i sindical anglès.

Paul Kagame, president de Ruanda, revalida per tercer cop el càrrec en les eleccions celebrades el dia 4. La comissió electoral anuncia els primers resultats, que donen més del 90% dels vots a Kagame, i el declara vencedor. L’oposició denuncia irregularitats i intimidacions durant les votacions. Kagame va ser el vencedor de la guerra civil del 1994 entre hutus i tutsis, un dels pitjors genocidis del segle xx, i des d’aleshores controla el país. El 2015 va promoure una reforma de la Constitució que li permet ser candidat presidencial fins el 2034.

El president francès, François Hollande, signa el decret que imposa la polèmica reforma laboral impulsada pel primer ministre, Manuel Valls, impugnada fins i tot per una facció del Partit Socialista. A causa d’aquesta oposició, Valls evita portar la reforma a votació i fa ús de la prerrogativa constitucional que li permet aprovar una llei sense passar per l’Assemblea Nacional a canvi de sotmetre’s a una moció de censura, que supera el dia 12 (per 42 vots no s’arriba als 288 necessaris per a la destitució). No obstant això, les protestes i les mobilitzacions continuen. La vaga dels empleats de les benzineres i els treballadors de les centrals nuclears durant el maig és especialment greu. La reforma incideix, sobretot, en la facilitat de reducció de sous i en els acomiadaments.

Se signa el tractat de Versalles, pel qual Alemanya cedeix a França, Alsàcia-Lorena i les colònies als aliats, i ha de pagar quantioses indemnitzacions.

Una setmana després de la investidura de Benjamin Netanyahu com a nou primer ministre d’Israel un tribunal de Jerusalem obre el judici en contra seu. Netanyahu, en el càrrec des del 2009, està acusat de suborn, frau i abús de confiança.

El jutge instructor de l’assassinat del dirigent d’HB Santiago Brouard ordena l’ingrés a la presó dels implicats en el cas, l’exdirector general de Seguretat de l’Estat Julián Sancristóbal i el tinent coronel de la Guàrdia Civil Rafael Masa. Sancristóbal ingressa al penal d’Ocaña i Masa ho fa al d’Alcalá Meco II. A més de ser una mesura preventiva d’una hipotètica fugida, el jutge vol evitar que puguin actuar contra Luis Morcillo Pinillos, l’empresari que els ha denunciat com a organitzadors i finançadors de l’atemptat contra Brouard, l’any 1984.

L'Audiència Nacional confirma la sentència del tribunal que al mes de gener va condemnar vuit joves a penes de fins a tretze anys de presó per desordres públics en una baralla amb guàrdies civils de paisà en un bar de la localitat navarresa d’Altsasu. Tot i que l'Audiència Nacional descarta el delicte de terrorisme, manté l'agreujant de "discriminació ideològica". El 24 de març entre 35 i 60 mil persones segons les fonts es manifesten a Altsasu contra la sentència, que consideren construïda a partir de fets poc clars i políticament motivada i que imposa penes desproporcionades.

La ciutat italiana de Florència acull la primera reunió dels principals dirigents de partits socialdemòcrates d’Europa, els Estats Units i el Brasil. A la cimera assisteixen Bill Clinton, Tony Blair, Massimo D’Alema, Lionel Jospin, Gerhard Schröder i Fernando Henrique Cardoso, entre d’altres, que parlen de la necessitat de donar respostes als problemes que presenten les noves tecnologies i la creixent globalització. La reunió es tanca sense un acord concret, però amb el compromís de repetir de manera periòdica la trobada.

Herbert George Wells, novel·lista britànic, publica La guerra dels mons, clàssic del gènere de ciència-ficció.

El papa Francesc anuncia, en la carta apostòlica Misericordia et misera, que a partir d’ara els sacerdots catòlics podran absoldre les fidels del pecat de l’avortament. Fins ara, la doctrina de l’Església excomunicava qui hagués comès aquest pecat. Amb motiu de l’Any Sant de la Misericòrdia, celebrat del 8 de desembre de 2015 al 20 de novembre de 2016, el papa Francesc va aixecar aquesta sanció i la possibilitat del perdó, que, en el darrer dia del jubileu, estableix de manera indefinida.

Matrius, àlgebra, geometria (Cayley)

Per primera vegada des que diversos mitjans de comunicació van denunciar casos de suborn de membres del Comitè Olímpic Internacional, un integrant d’aquest organisme presenta la dimissió. Es tracta de la finlandesa Pirjo Haggman, que va participar com a atleta en els Jocs Olímpics de Munic, Mont-real i Moscou, i que el 1981 va ser una de les primeres dones designades per a formar part del COI. Haggman ha estat acusada d’haver acceptat suborns per part de la candidatura de Toronto com a seu olímpica per al 1996. Amb tot, la majoria d’acusacions es relacionen amb Salt Lake City, seu dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2002.

Els jutges del Tribunal Suprem de la Gran Bretanya declaren que la suspensió del Parlament britànic durant 5 setmanes decretada pel primer ministre Boris Johnson el 10 de setembre va ser il·legal. Johnson, que va adduir raons tècniques per a la mesura, també va reconèixer que l’objectiu era impedir prorrogar el Brexit (31 d’octubre), encara que no s’arribés a un acord. El tribunal considera que la suspensió impedia sense justificació raonable la capacitat del Parlament de dur a terme les seves funcions.

Se celebra la 92 edició dels premis de l’Acadèmia de Hollywood. La gran guanyadora és Gisaengchung (‘Paràsits’), del director sud-coreà Bong Joon-ho, que guanya l’Oscar a la millor pel·lícula, la millor pel·lícula de parla no anglesa (primer cop que coincideixen els 2 guardons), millor director i millor guió original, que comparteixen el director i Han Jin Won. L’Oscar als millors actor i actriu protagonistes són, respectivament, per a Joaquin Phoenix (Joker) i Renée Zellweger (Judy). 1917, de Sam Mendes, que partia com a favorita, es queda només amb els Oscars a la direcció de fotografia, mescla de so i efectes especials.

Té lloc la primera cimera dels set països més industrialitzats del món (G-7).

Fundació del regne llombard amb capital a Pavia, dividit en ducats: Trento, Spoleto, Benevento, etc.

Moren 5 persones atropellades per un cotxe que envaeix la vorera del pont de Westminster, en direcció al Parlament, i més de 30, ferides de gravetat, han de ser hospitalitzades. El conductor fa xocar, després, el vehicle contra la reixa del Parlament, al recinte del qual s’introdueix i on apunyala fins a la mort un policia. Un altre policia l’abat a trets. L’autor és identificat l’endemà com Khalid Masood, un home de 52 anys nascut a Londres i amb antecedents per agressions i possessió d’armes. L’autoanomenat Estat Islàmic reivindica l’atemptat, però la policia no troba proves que Masood hagués actuat coordinadament ni que hagués tingut vincles amb l’islamisme radical.

Comença el procés de Nuremberg contra els criminals de guerra nazis.

L’explosió d’una bomba col·locada per militants del grup xiïta Hizbul·là causa la mort del general de brigada israelià Erez Gershtein. En l’atemptat moren també dos soldats i un periodista, que circulaven en el mateix automòbil que Gershtein prop de Mardjauin, al sud del Líban. Es tracta de l’oficial israelià de més rang mort als territoris ocupats del sud del Líban des del 1982. Com a resposta, el primer ministre, Benjamin Netanyahu, ordena diversos atacs aeris contra les milícies xiïtes de la zona.

En més d’un miler de localitats de França comencen, el 17 de novembre, una sèrie de protestes contra la pujada dels preus dels carburants aprovada pel govern Macron per fer front al canvi climàtic. Les mobilitzacions dels centenars de milers dels anomenats “armilles grogues” per la seva indumentària, uneixen manifestants de tot l’espectre polític, són aparentment espontànies i no tenen un lideratge identificable. Es mantenen al llarg de més de dues setmanes i deriven sovint en enfrontaments violents amb la policia. El dia 2 a París hi ha més d’un centenar de ferits (part dels quals policies) i prop de 300 detinguts. El president Macron declara la violència “inacceptable” però al mateix temps insta el govern a negociar. El dia 4 de desembre el primer ministre, Édouard Philippe, suspèn durant sis mesos l’augment dels carburants i també els del gas i l’electricitat, i anuncia una propera consulta pública sobre impostos i despesa pública.

Per 145 fots a favor, 118 en contra i 2 abstencions el senat espanyol aprova els pressupostos per al 2021. Prèviament van ser aprovats el 3 de desembre al Congrés per PSOE, ERC, PDeCAT, PNB i Bildu.

Segona Tetrarquia. Són proclamats emperadors Galeri i Constanci, que mor l’any següent. Galeri associa al poder Valeri Licinià Licini. S’inicia una guerra dinàstica.

El Tribunal Europeu de Justícia dictamina que els països de la Unió Europea han de concedir el dret de residència al cònjuge homosexual d'un ciutadà europeu, independentment que pertanyi a un estat on no es reconegui el matrimoni homosexual. La sentència respon a una demanda del 2012 d'un matrimoni format per un ciutadà romanès i un altre de nord-americà que sol·licitaren a Romania els documents perquè l'americà pogués treballar i residir a aquest país (on no es reconeix el matrimoni homosexual) amb la seva parella.

Es declara un incendi a la catedral de Sant Pere i Sant Pau de la ciutat francesa de Nantes, que destrueix l’orgue del segle XV i algunes obres d’art. L'incendi es produeix un any i tres mesos després del de Notre-Dame de París però els danys són molt menors. El dia 26 un voluntari de la catedral confessa a la policia ser l’autor de l’incendi.

Per 498 vots a favor i 114 en contra, la Cambra dels Comuns britànica aprova activar l’article 50 del Tractat de Lisboa, que preveu la sortida d’un estat membre de la Unió Europea. Abans de rebre l’aprovació definitiva, la llei ha d’obtenir el suport de la Cambra dels Lords, que retorna la llei a la Cambra dels Comuns per algunes esmenes. El 16 de març, la reina Elisabet II signa l’European Union (Notification of Withdrawal) Bill. A partir d’aquesta data s’inicia el termini d’un màxim de dos anys per a les negociacions de sortida de la Gran Bretanya de la UE.

Franklin Delano Roosevelt és elegit, per tercer cop, president dels Estats Units.

El president Donald Trump destitueix Steve Bannon, al qual havia nomenat com un dels màxims responsables del Consell de Seguretat Nacional. Bannon, cap de l’agència de notícies Breitbart.com, és considerat sovint com un dels artífexs de la victòria de Trump en les eleccions presidencials del 2016, però la seva agenda, d’extrema dreta (és sovint qualificat de racista, d’antisemita i d’anar ferotgement en contra de la globalització), l’ha convertit en un soci incòmode per a Trump. Molts dels membres del seu equip, especialment el cap de gabinet, John Kelly, s’oposen als seus punts de vista. Steve Bannon és el darrer de la llarga llista de dimissions o destitucions a la Casa Blanca: el cap de comunicacions, Anthony Scaramucci (31 de juliol), el cap de gabinet, Reince Priebus (28 de juliol), el secretari de premsa, Sean Spicer (21 de juliol), i l’assessor nacional de seguretat, Michael Flynn (14 de febrer).

Vuitena croada dirigida per Lluís IX de França.

El Govern de Cuba anuncia la legalització de les petites i mitjanes empreses. És la darrera de les reformes aplicades pel president, Raúl Castro, des que va prendre el poder l’any 2008, per a reactivar la deprimida economia cubana. Aquesta legalització treu de l’alegalitat el gran nombre de petits negocis privats oberts darrerament.

El grup de memòria històrica del Parlament Europeu visita el Valle de los Caídos i anticipa que en l’informe que prepara denunciarà davant les institucions europees la impunitat de la qual gaudeixen, segons ells, els crims del franquisme. Qualifiquen d’insult a les víctimes que el dictador Francisco Franco continuï tenint un mausoleu.

La companyia aèria colombiana Avianca presenta concurs de creditors arran de la caiguda de l’activitat per la covid-19. La mesura dóna l’oportunitat a la companyia per reestructurar-se i reprendre les operacions. Després de la britànica Flybe i l’australiana Virgin, Avianca és la tercera gran companyia aèria a fer fallida per la pandèmia.

Comença la gran guerra naval entre Felip II i els turcs.

Es funda la III Internacional o Internacional Comunista a Moscou.

Ernesto de Aguiar i Josep Maria Huguet, dos exalts càrrecs del Ministeri d’Hisenda acusats de corrupció, declaren davant l’Audiència Nacional. Els dos implicats reconeixen que van amagar al fisc 470 milions de pessetes, que segons ells havien guanyat en operacions de borsa, però neguen haver rebut pagaments per part del Grup Torras, tal com assegura l’exassessor d’aquesta empresa Joan Josep Folchi. L’afer té derivacions polítiques per l’amistat dels dos acusats amb Josep Borrell, que era el secretari d’Estat d’Hisenda quan es van produir els fets.

A Espanya es funda el Partit Fusionista Liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta, que s’alternarà en el poder amb el Partit Conservador d’Antonio Cánovas del Castillo.

El Parlament romanès aprova per majoria (238 contra 233) la moció de censura de l’oposició contra la primera ministra socialista Vlorica Dancila. La moció de censura és el resultat d’un cas de corrupció que ha portat el líder socialista Liviu Dragnea a la presó, de reformes impopulars en el sistema judicial i de paràlisi en la prestació de serveis. El president Klaus Iohannis encarrega al liberal Ludovic Orban la formació de govern, que rep l’aprovació del Parlament el 4 de novembre.

De Gaulle anuncia l’autodeterminació d’Algèria.

Diversos laboratoris de Suècia, França i Alemanya confirmen que el líder opositor rus Aleksei Navalni va ser enverinat amb l’agent nerviós conegut com a Novitxok. El 20 d’agost Navalni es va posar malalt durant un vol de Sibèria a Moscou. Després d’un aterratge d’emergència a Omsk va entrar en coma. Ingressat a l’hospital Charité de Berlín el 22 d’agost fou donat d'alta el 23 de setembre. Diversos caps d’estat i de govern europeus, entre els quals Angela Merkel, condemnen l’intent d’assassinat, però no esmenten en cap moment l’Estat rus, que la majoria de mitjans occidentals fan responsable de l’enverinament.

Els Estats Units, França i el Vaticà condemnen el govern de Síria per un atac sobre la ciutat de Duma en el qual s'haurien utilitzat armes químiques. Les fonts fan referència a més de 70 morts, sobretot de civils. Douma era l'última ciutat controlada pels rebels en la guerra civil. Rússia, aliada del règim de Bashar al-Assad, nega que es pugui confirmar l'atac amb armes químiques ni que en fos l'autor l'exèrcit sirià. L'11 d'abril Rússia imposa el veto a la proposta de condemna a Síria en el Consell de Seguretat de l'ONU.

Tractat de Fontainebleau en virtut del qual la monarquia espanyola permet el pas de les tropes franceses pel seu territori en direcció a Portugal.

A Letònia, Karlis Ulmanis instaura una dictadura.

El president colombià, Andrés Pastrana, es reuneix a la localitat de San Vicente del Caguán, en plena selva, amb tres dirigents de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC). Tot i que no hi assisteix el comandant en cap de les FARC, Manuel Marulanda, “Tirofijo”, la reunió és l’intent més important d’iniciar un procés de pau per a posar fi a 40 anys de guerra civil a Colòmbia. En aquesta històrica trobada hi ha una àmplia llista de convidats, entre els quals figura el periodista i escriptor Gabriel García Márquez.

El Tribunal de Comptes Europeu fa públic un informe en el qual dirigeix fortes crítiques al Govern espanyol per les decisions que afecten el transport per ferrocarril. En particular, subratlla que la gran majoria dels ajuts de la Unió Europea es destinen a l’alta velocitat en detriment de les necessitats del transport de mercaderies en ferrocarril. Un dels autors de l’informe, Fernando Pascual Gil, també critica el baix rendiment de la línia entre Figueres i Perpinyà i en culpa la mala coordinació entre les administracions francesa i espanyola. També remarca el retard en la construcció de connexions amb els principals ports de la zona, Barcelona i Tarragona.

Aterra a l’aeroport de l’Havana un Boeing 767 de la companyia United Airlines provinent de Miami. Es tracta del primer vol comercial entre els Estats Units i Cuba els darrers dos anys. L’avió ha estat contractat per l’empresa Airline Brokers Co, l’única empresa autoritzada a fer vols xàrters entre tots dos països.

Pacte de Madrid entre els Estats Units i Espanya.

A França esclata l’afer Dreyfus, en el qual un oficial francès jueu és condemnat per un suposat delicte de traïció.

Harvey Weinstein, un dels principals productors de Hollywood, és condemnat a 23 anys de presó per delictes sexuals. El 25 de febrer va ser declarat culpable d’un delicte de violació en tercer grau i d’un delicte sexual en primer grau, comesos el 2006 i el 2013. Des de l’octubre de 2017, que el diari The New York Times va començar a informar d’incidents d’assetjament relacionats amb ell, més de 80 dones van acusar-lo d'haver-les agredit sexualment, acusacions que van donar origen al moviment #MeToo.

Acaba a Lausana la Conferència Mundial del Dopatge convocada pel Comitè Olímpic Internacional, que durant tres dies ha reunit 600 personalitats entre membres del COI i representants de governs i federacions esportives. El president del COI, Joan Antoni Samaranch, aconsegueix que s’aprovi per aclamació la Declaració de Lausana, un document que preveu la creació de l’Agència Antidopatge, en què col·laboraran organismes esportius i estats d’arreu del món. La Declaració preveu una sanció mínima de dos anys per als atletes dopats, si bé els representants estatals, i especialment els de la UE, introdueixen molts canvis en la redacció inicial per les seves reticències a actuar com a subordinats del COI.

Milers de persones es manifesten els dies 6 i 7 de febrer en diverses ciutats de l’Europa central contra l’acollida d’immigrants i refugiats, convocats pel moviment antimusulmà alemany Pegida. La mobilització més important té lloc a Dresden, i congrega unes 8.000 persones, segons la policia. A Praga, Varsòvia, Copenhaguen i altres ciutats s’apleguen també manifestants, bé que en un nombre molt inferior. A Calais (França), on hi ha el camp d’immigrants i refugiats més gran d’Europa i on la manifestació ha estat prohibida, la policia deté un general de la legió estrangera que intentava manifestar-se.

El Govern de Sri Lanka il·legalitza el moviment Tigres d’Alliberament Tàmil Eelam (LTTE), després que membres d’aquesta organització duguessin a terme un atemptat al temple budista de Tooth, a la ciutat de Kandy, en què van morir 16 persones. La policia ha detingut quatre integrants de l’LTTE com a responsables de l’atemptat.

És revisat a Copenhaguen el protocol de Mont-real sobre l’eliminació dels CFC, amb la nova data límit de l’1 de gener de 1996.

L’organització ETA fa públic un comunicat sobre la situació del procés de pau en què, per primera vegada des de la declaració de la treva al setembre del 1998, deixa entreveure que es podria produir un retorn a l’ús de la violència si no hi ha avenços en les negociacions. Fa dos dies ETA ja havia fet un comunicat on exposava que s’havia cancel·lat la segona reunió prevista entre representants d’ETA i del Govern espanyol.

Raúl Castro inicia la primera visita a Rússia d'un màxim mandatari de Cuba des del final de la Guerra Freda, amb la intenció de reunir-se amb el president rus, Dmitri Medvédev, per tal de crear vincles comercials basats en el mercat actual.

Kant publica la primera versió de la Crítica de la raó pura.

En el curs de la roda de premsa en la qual anuncia noves mesures de control d’armes de foc, el president Barack Obama plora mentre enumera la successió d’atacs amb víctimes mortals dels darrers anys. Obama justifica els decrets presidencials pel que qualifica d’"inacció" del Congrés. La manifestació emocional del president provoca una polèmica als mitjans de comunicació. El dia 8, en una entrevista televisada, Obama acusa l’Associació Nacional del Rifle, el principal lobby armamentista dels Estats Units, de distorsionar les seves propostes i nega que vulgui requisar les armes dels ciutadans.

La CEE i el COMECON estableixen el seu primer acord global.

Jesús Gil y Gil, que dijous passat va ser arrestat per delictes de malversació de fons i falsedat en documents públics, recupera la llibertat després de pagar una fiança de 100 milions de pessetes. El mateix jutge que va ordenar el seu empresonament ha concedit a Gil la possibilitat de sortir en llibertat en atenció al seu estat de salut, ja que dilluns va patir una dolència cardíaca arran de la qual va ser traslladat a l’Hospital Clínic Universitari de Màlaga.

El candidat de l’opositor Partit Republicà, Ekrem Imamoglu, derrota clarament (53%) l’exprimer ministre Binali Yildirim en la repetició de les eleccions a l’Ajuntament d’Istanbul. Yildirim, candidat de l’AKP, el partit del president turc Recep Tayyip Erdogan, ja va ser derrotat en les primeres eleccions municipals del 31 de març, però la Comissió Electoral no en va aprovar el resultat i va ordenar la repetició de la votació.

El Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) anuncia que ha començat la retirada de les seves forces del Kurdistan del Nord, la part del Kurdistan situada dins de l’Estat turc, tal com ho va demanar en un comunicat el seu líder Abdullah Öcalan, condemnat a mort per un tribunal turc i pres al penal d’Imrali. El PKK deixa en mans del Govern d’Ankara, que de moment es nega a cap mena de negociació, les properes iniciatives per a solucionar la situació dels kurds a Turquia.

Carlos Ghosn, l’exconseller delegat de Nissan pendent de judici per diversos delictes de corrupció, es fuga al Líban. Ghosn va ser detingut el novembre de 2018 i el mes d’abril de 2019 li va ser concedida la llibertat sota fiança després del pagament de 9 milions de dòlars.

El partit antisistema Moviment 5 Estrelles (M5S) és el clar guanyador de les eleccions municipals italianes. L’M5S derrota els partits tradicionals (especialment el Partit Democràtic) en ciutats tan importants com Roma, Milà, Bolonya i Torí. Virginia Raggi, candidata de l’M5S, esdevé la primera alcaldessa de la capital italiana, que es troba en una situació financera molt greu pel deute acumulat i després d’una etapa en què s’han succeït els escàndols i els serveis municipals han sofert un empitjorament.

Yitzhak Rabin i Iàsser Arafat signen al Caire el tractat d’autonomia per a Gaza i Jericó.

Més de 20 soldats indis morts és el resultat de l’enfrontament armat amb forces xineses al territori de Ladakh (Caixmir indi). Ambdós estats s’acusen d’haver traspassat la línia fronterera. És l’incident militar més greu a la zona des de la breu guerra sinoíndia (1962), que acabà amb la cessió per part de l’Índia d’una zona equivalent a Suïssa.

Continuen les guerres d’Itàlia. Pel tractat de Granada, Ferran II d’Aragó i Lluís XII de França es reparteixen el regne de Nàpols. Lluís XII s’apodera del ducat de Milà.

Es projecta The Jazz Singer d’Alan Crossland, primera pel·licula sonora.

Viatge del rei i Antoni Maura a Barcelona.

Al cap de set mesos de l’inici de l’ofensiva sobre Mossul, el primer ministre iraquià, Haydar al-Ibadí, declara la victòria sobre l’autoanomenat Estat Islàmic (EI) i la recuperació de la segona ciutat de l’Iraq. L’EI ocupava Mossul des del juny del 2014, i les operacions per recuperar la ciutat van començar a l’octubre del 2016. Hi prenien part, a més de l’exèrcit iraquià, els guerrillers kurds peixmergues i milícies d’altres grups. Els Estats Units també proporcionen un suport essencial. Al final de gener, les forces del Govern van anunciar la captura de la part oriental de la ciutat, i el 23 de febrer, l’aeroport, però la zona oest presentava moltes més dificultats, i les línies de front avançaven molt lentament en bona part a causa dels atacs suïcides. Segons les organitzacions humanitàries, l’ofensiva provoca la fugida de prop de la meitat de la població, unes 900.000 persones, que es converteixen en desplaçats. El 31 d’agost, el Govern iraquià anuncia la recuperació de Tal Afar, el segon bastió de l’EI a la província de Nínive.

Esclata la guerra russo-polonesa.

La Lliga Àrab classifica oficialment l’organització libanesa xiïta Hezbol·là com a organització terrorista. Dels 22 membres, només 2 no han donat suport a la mesura: el Líban, on Hezbol·là forma part del Govern, i l’Iraq, on els xiïtes són majoritaris. La Lliga Àrab és liderada per l’Aràbia Saudita, la primera potència sunnita.

Lech Wałęsa guanya la segona volta de les eleccions i es converteix en el primer president de Polònia elegit democràticament.

Aprovació a Espanya de la Llei del divorci.

Topologia diferencial (J.W. Milnor); operadors diferencials (L. Hörmander).

Mort d’’Abd al-Rahman II; el succeeix Muhammad I.

El comandament central reconeix la responsabilitat de l’exèrcit dels Estats Units en la mort d’almenys 105 civils en un bombardeig a Mossul. L’atac anava dirigit contra franctiradors de l’autoanomenat Estat Islàmic, però els projectils van impactar en un edifici on s’emmagatzemava munició, que, en explotar, va causar la mort dels civils.

Yusuf I, segon califa almohade.

Els germans Lumière presenten el cinematògraf: projecció a París d’Arribada d’un tren, la seva primera pel·lícula.

Primer tractat de Berlín entre Brandenburg, Àustria i Polònia contra Suècia, que havia conquerit Varsòvia i Cracòvia el 1655. La pau d’Oliva (13 de maig de 1660) reconeixerà la sobirania de Brandenburg sobre Prússia.

La policia espanyola intervé un vaixell que navegava en aigües internacionals prop de Canàries amb una càrrega de 10.000 quilos de cocaïna. Aquesta quantitat, afegida a les cinc tones trobades a Galícia en la mateixa operació, representa la segona partida més gran que mai s’ha trobat d’aquesta droga. En total són arrestades 56 persones en diferents llocs de Canàries i la Península, entre les quals hi ha Alfonso León, considerat el màxim representant dels càrtels colombians a Espanya.

Més de 500 immigrants i refugiats desapareixen i es donen per morts quan l’embarcació en la qual viatjaven des de Sàbrata (Líbia) sotsobra en aigües de la Mediterrània central. És el pitjor naufragi dels que hi ha hagut a la mateixa zona, els quals provoquen només durant el mes de maig més de 700 morts.

El Tribunal Suprem del Brasil autoritza l’extradició a Espanya de Carlos García Juliá, un dels autors del que es coneix com la matança d’Atocha, en què un grup d’extrema dreta va assassinar 5 advocats a Madrid. García Juliá va ser detingut el 6 de desembre de 2018.

El president nord-americà Donald Trump designa Jerome Powell com a nou president de la Reserva Federal, institució dels Estats Units amb atribucions i funcions similars a les dels bancs centrals a Europa. Powell succeirà l’actual titular del càrrec, Janet Yellen, a partir del febrer del 2018.

S’inicia el concili de Trento, important per la seva tasca reformadora.

Se celebra a l’Assembly Hall de l’Església d’Escòcia, a Edimburg, la cerimònia d’inauguració del Parlament escocès sorgit de les eleccions del 6 de maig, una cerimònia que coincideix amb el traspàs formal de poder de Londres al govern autònom del primer ministre escocès Donald Dewar. Utilitzant un protocol similar al de la constitució del Parlament gal·lès, l’acte és presidit per la reina Elisabet II i no hi assisteix el primer ministre britànic, Tony Blair. L’Assembly Hall és la seu provisional del Parlament mentre no estigui construït el nou edifici, obra de l’arquitecte català Enric Miralles.

Ataülf, successor d’Alaric, es casa a Narbona amb Gal·la Placídia, filla de Teodosi i germanastra de l’emperador Honori.

Un milió de persones, segons els organitzadors, es manifesten a Hong Kong contra el projecte de llei d’extradició del govern del territori, que preveu l’extradició directa de sospitosos d’actes delictius reclamats per les autoritats xineses. Els manifestants creuen que la llei servirà per perseguir la dissidència política, supòsit que el govern de la ciutat (elegit d’entre els candidats permesos per Pequín) nega. Durant tota una setmana el centre de Hong Kong queda paralitzat i es produeixen actes de violència, durant els quals una setantena de manifestants resulten ferits. El 15 de juny la cap de govern de Hong Kong anuncia la suspensió del procés d’aprovació de la llei, mesura que justifica dient que no ha estat prou ben explicada.

El Banc d’Espanya fa públic un informe en el qual fa balanç del rescat de tretze grups bancaris, des del 2009, i fa una projecció dels resultats. En aquest aspecte, rebaixa les estimacions inicials i creu que l’Estat només recuperarà 14.275 milions d’euros, el 25% del total. L’Estat va facilitar ajudes per valor de 54.400 milions a compte dels contribuents.