Cronologia dels Països Catalans i del món

Pau de Morvedre entre Pere I de Castella i Pere el Cerimoniós.

Bernat Serra pinta el retaule de Sant Miquel, de l’esglesiola homònima de la Pobla del Bellestar.

Es promulga l’Ordenament d’Osca: regula la composició i les funcions del consell reial i el converteix en una institució fixa.

Es promulga el reglament del consolat de Damasc.

Enric de Pisa escriu el Liber Maiolichinus, utilitzant per primer cop, en un text estranger, la paraula “Catalunya”.

Almodis esdevé la comtessa legítima de Barcelona en casar-se amb Ramon Berenguer I.

Caiguda de Sant Joan d’Acre a les mans dels musulmans.

Joan, mestre d’Aviz, fill il·legítim de Ferran I, és proclamat rei de Portugal. S’inicia la dinastia d’Aviz a Portugal.

Comencen les obres de les torres de Quart, a València, finalitzades el 1460.

Batalla de Courtrai. Victòria dels artesans i el comte de Flandes sobre la cavalleria francesa.

Pau de Caltabellotta. Carles II de Nàpols reconeix Frederic II com a rei vitalici de Sicília.

Joan I encunya a la seca de Perpinyà el timbre d’or d’Aragó.

Execució de Bernat de Septimània.

Els turcs conquereixen Gallípoli, primera plaça en territori europeu.

Tractat de Baiona entre Joan II de Catalunya-Aragó i Lluís XI de França, pel qual, en canvi de l’ajut militar francès, el primer hipotecava els drets sobirans sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya.

Expedició fracassada de Mugahid, sobirà de Dénia, contra Sardenya (1015-1016).

Redacció de les dues primeres parts del Llibre dels feits de Jaume I.

Fundació de l’abadia de Cluny.

Ya’qub, tercer califa almohade.

Carlemany penetra a la Tarraconense i posa setge a Saragossa. La seva rereguarda és derrotada pels bascons a Roncesvalls.

Esposalles de Ramon Berenguer IV amb Peronella, hereva del regne d’Aragó.

Comença una etapa de dualitat de poder a Hispània entre la noblesa militar germànica i els bisbes, que no finalitzarà fins el 568 amb l’adveniment de Leovigild al tron.

Tractat d’Alcáçovas entre Castella i Portugal, pel qual els portuguesos detenen l’exclusivitat de l’expansió vers l’orient de les costes africanes.

’Abd al-’Aziz, nét d’Almansor, nou sobirà de València.

El filòsof Tomàs d’Aquino inicia la Summa contra gentiles, anàlisi crítica de les filosofies i teologies anteriors.

Sanç IV de Castella faculta els mercaders catalans per a construir un barri especial a Sevilla.

Pere el Cerimoniós prohibeix armar naus en cors a totes les illes Balears sense llicència especial del rei.

Acord de Binèfar. Enric de Trastàmara es compromet a lliurar a Pere el Cerimoniós el regne de Múrcia, la ciutat de Conca i altres llocs fronterers quan, per mitjà del seu ajut, arribés al tron.

Primera menció del territori de Castella.

Els monjos cistercencs arriben a Catalunya.

Fraccions decimals, triangles aritmètics (Yang Hui)

El comte de Cerdanya funda un mercat a Vilafranca de Conflent.

Sentència arbitral de Torrellas. Acord entre Ferran IV de Castella i Jaume II de Catalunya-Aragó sobre la repartició del regne de Múrcia i l’establiment de la frontera.

Mor Enric V d’Anglaterra. Enric VI és nomenat rei d’Anglaterra i França. El delfí Carles és proclamat a les seves terres rei de França amb el nom de Carles VII.

Roger de Lloria conquereix, a títol privat, l’illa de Gerba (setembre-octubre).

El matrimoni de Fernan Gonzàlez i Urraca consolida la independència castellana.

Derrota i mort de Pere el Catòlic a Muret en lluita contra els croats de Simó de Montfort.

A partir de la revolta d’Aissó i Guillemó, es produeix una desestructuració del poblament a tota l’àrea central de Catalunya (826-827).

Mort d’Alfons VII; els seus fills Sanç III i Ferran II, reis de Castella i Lleó respectivament.

Durant el seu regnat (613-629), Clotari II unifica novament el regne franc nomenant majordoms de palau al capdavant dels tres regnes.

Nova ambaixada enviada per Borrell II a Còrdova (juliol-agost).

’Ali Iqbal al-Dawla, rei eslau de Dénia.

A les corts de Barcelona es legalitza la remença i altres mals usos.

Es funda el consolat de mar de Tortosa.

Prohibició decretada a València de carregar mercaderies a bord de vaixells forasters mentre n’hi hagués de valencians disposats a fer el mateix viatge.

Conquesta de l’illa de Menorca.

Ambaixada tramesa per Borrell II a Còrdova (juny-juliol). Submissió del comte català al califa.

Encunyacions monetàries ocasionals a Roses i València durant els regnats d’Ègica i Vítiza (687-710).

Expedició del mallorquí Jaume Ferrer per anar al “Riu d’Or” (Senegal).

Alfons el Magnànim nomena el seu germà, Joan de Navarra, lloctinent general de Catalunya.

Comença l’abadiat d’Oliba, a Ripoll.

Constitutiones pacis et treguae de Tarragona.

El bisbe Gotmar de Vic consagra l’església abacial de Santa Maria de Ripoll.

Alfons el Cast autoritza la fundació d’un mercat a Sant Cugat.

Trencament entre l’emperador de Bizanci i el papa a conseqüència de la disputa iconoclasta.

Berenguera, filla de Ramon Berenguer III, es casa amb Alfons VII de Castella.

Construcció de les esglésies de Santa Maria la Major i Sant Pere de Terrassa (segle VI).

Les institucions catalanes declaren Joan II enemic públic i el desposseeixen de la corona.

Les Balears s’incorporen a la taifa de Dénia.

Jaume I confirma els Costums de Perpinyà o Consuetudines Perpiniani.

Mort d’’Umar ibn Hafsun, cabdill rebel de l’emirat de Còrdova.

Ermengol VIII, comte d’Urgell.

“Gran guerra” entre els berbers de València i els veïns de la regió de Santaver (Conca) (779-780).

S’instal·la a Catalunya l’orde militar del Sant Sepulcre.

El rei Amalaric és assassinat a Barcelona.

Es promulga la constitució Com per lo senyor: deroga la sentència interlocutòria d’Alfons el Magnànim i retorna als senyors els drets sobre els remences.

Concessió de franqueses als habitants de Barcelona.

Redacció, d’autor desconegut, de Costumes de la Mar, col·lecció d’usos i costums de dret marítim.

Tractat de Baiona entre Sanç IV de Castella i Felip el Bell de França en contra del rei de Catalunya-Aragó.

Reintegració de Mallorca a la corona d’Aragó.

Les tropes catalanes fracassen en el setge de Bonifacio (Còrsega).

Capitular de Carlemany pel qual l’emperador acull i promet defensar els hispans i els gots de la ciutat i el territori de Barcelona que se li han sotmès.

Matrimoni de Ramon Berenguer IV i Peronella.

Polígons estelats, geometria, aritmètica (Thomas Bradwardine)

Sulayman Sa’id al-Dawlà succeeix al-Mundir a Dénia, Lleida i Tortosa.

Pragmàtica de Barcelona promulgada per Pere el Cerimoniós, que assegurava un reajustament del sistema polític mallorquí.

Els creditors catalans deixen de percebre les pensions dels censals a Mallorca.

Alfons de la Cerda, fill de l’infant Ferran i nét d’Alfons X el Savi de Castella, és proclamat rei a Jaca, amb el suport de la corona d’Aragó. S’inicia la guerra entre Castella i Catalunya-Aragó.

Intent de repoblació musulmana a Tarragona.

Fundació del convent de Sant Francesc a Barcelona.

Es troben les relíquies de l’apòstol Sant Jaume a Sant Jaume de Galícia (Santiago de Compostel·la).

Alfons VIII, rei de Castella.

Edicte de Clotari, en què el rei es compromet a triar els comtes entre els grans terratinents.

Els croats francesos entren a Catalunya pel coll de la Maçana.

García de Nàjera conquereix Calahorra.

Ramon Llull escriu el Llibre d’Evast e Aloma e de Blanquerna son fill.

Batalla de Cocherel. Victòria de les tropes franceses de Carles V, dit el Prudent, sobre Carles II de Navarra.

Jaume Mateu pinta el retaule de l’església de Cortes d’Arenós, dedicat a la Verge.

Alfons el Liberal estableix les condicions dels armaments en cors.

Pacte d’Alcaraz. Incorporació de Múrcia a la corona de Castella.

Els musulmans ocupen Cartago.

Pintures de la capella de Sant Miquel del monestir de Pedralbes, de Ferrer Bassa.

El capítol de la seu de Barcelona adjudica les obres del nou cadirat del cor a Macià Bonafè.

Emissions monetàries més antigues conegudes per al comtat de Rosselló (1008-1068).

Promulgació de les Decretals de Gregori IX, compilades per Ramon de Penyafort.

Els musulmans s’estableixen a Fraxinetum (Provença), des d’on fan incursions que arriben fins a la part oriental de Suïssa.

Consagració de l’església de Santa Maria de Merlès.

Berenguer de Vilademuls, abat de Sant Feliu de Girona, esdevé arquebisbe de Tarragona.

Carles Martell venç els musulmans a Poitiers.

El bisbe Oleguer de Barcelona funda una confraria a Tarragona per estimular el repoblament de la seu metropolitana.

El visigot Alaric promulga la Lex romana visigothorum, un compendi de dret per als seus súbdits romans.

La Generalitat proclama Enric IV de Castella comte de Barcelona i senyor del Principat.

El cabdill bereber ’Ali ibn Hammud conquereix Còrdova. Destrucció de Madinat al-Zahra’.

Aprovació dels Furs d’Aragó a les corts d’Osca.

Fundació del monestir de Silos (Burgos).

Alfons el Cast encunya diners i òbols de llei de quatern (una tercera part d’argent) a Barcelona.

Instal·lació d’hispani, refugiats gots procedents dels territoris dominats pels musulmans, a les terres septimanes de domini carolingi.

Alfons Enríquez, reconegut rei de Portugal.

L’itàlic Apol·linar, a les ordres del general bizantí Belisari, ocupa les Balears, que passen a integrar-se a la província de Mauritània.

Sanç Ramírez, rei d’Aragó i Navarra.

Crisi de subsistències.

Mor Martí l’Humà. S’obre la crisi successòria.

Botticelli pinta La primavera.

Organització de la canònica de Barcelona.

Finalitza la construcció de la catedral de la Seu d’Urgell.

Organització d’una línia regular de galeres entre València i Damasc-Beirut-Alexandria.

Mor l’emperador Frederic II. Obertura del Gran Interregne.

Benjamí de Tudela situa al port de Barcelona vaixells d’Alexandria, Sicília, Gènova, Pisa i Àsia Menor.

Coordenades, exponents fraccionaris (Oresme)

Pintures murals del Mestre de Pedret, a l’església de Sant Quirze de Pedret.

Primera croada valenciano-mallorquina contra les costes nord-africanes.

Es produeix un terratrèmol que arrasa poblacions senceres (Olot, Puigcerdà, Amer, etc.).

Els castellans prenen Gibraltar.

Al-Hakam II, nou califa, amplia la mesquita de Còrdova.