OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya, segle XX

diccionari_partits.jpg

El Diccionari dels partits polítics de Catalunya, segle XX es va publicar en paper l'any 2000. Va ser el resultat d’una recerca iniciada el 1995 en el marc de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials i efectuada per especialistes en Ciència Política i en Història.

La investigació tingué com a objectiu l’establiment d’un cens exhaustiu dels partits que van existir a Catalunya durant el segle XX i fer un estudi singularitzat de cadascun d’ells (excepcionalment van estar inclosos partits de finals del segle XIX que van tenir una connexió directa amb aquests).

La investigació va gaudir de dos ajuts, concedits, respectivament, per la Direcció General d’Investigació Científica i Tècnica (DGICYT) del Ministeri d’Educació i Cultura (PB94-1285) i per la Direcció General de Recerca del Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya (1995 SGR 00374).

© Institut de Ciències Polítiques i Socials

Logo de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials

Direcció

Isidre Molas.jpgIsidre Molas i Batllori

Editor i director. Historiador i polític

 

Joan B. CullaJoan B. Culla

Director. Historiador, professor d'història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona (Biografia de Joan B. Culla a la Gran enciclopèdia catalana

Els aspectes formals i de contingut

Els estudis monogràfics ofereixen una informació objectiva, documentada i el més completa possible sobre la fundació i dissolució, trajectòria, ideologia, organització, implantació, dirigents, congressos, nombre d’afiliats, coalicions, premsa pròpia o afí i, quan és el cas, resultats electorals de cada partit. Amb aquest propòsit, l’obra combina dues òptiques d’aproximació als partits: una més aviat de caràcter sincrònic, especialment preocupada per llur estructura interna (i el mateix sistema de partits), i l’altra més amatent a llur evolució en el temps. L’equilibri entre aquestes dues perspectives creiem que ha contribuït a enriquir la recerca.

Per tal de determinar els grups polítics que calia tractar a l’obra s’ha adoptat una definició àmplia de partit. Lògicament, hi figuren les organitzacions que s’han autodefinit així, de manera que hi consten tots els partits legals i il·legals (i entre els primers, els que han estat legalitzats com a tals, encara que en desconeguem l’activitat). No s’han incorporat, però, els partits registrats el caràcter instrumental dels quals hem pogut comprovar, en haver estat creats per tal d’evitar la constitució d’altres formacions de nom similar (o “partits camaleó”). El diccionari inclou també grups que, tot i no definir-se exactament com un partit, han actuat com a tals. En aquest sentit, hem considerat partits organitzacions polítiques com el CC, el Movimiento Ibérico de Liberación o l’Alianza del Trabajo Nacional-Sindicalista. Alhora, hem inclòs plataformes com la Federació Anarquista Ibèrica i La Crida, així com organitzacions de tipus assembleari, a desgrat que s’hagin definit eventualment com a moviments “antipartit”. Així mateix, tenen entrada pròpia les federacions de partits, però, en canvi, no la tenen els organismes interpartidistes de caràcter unitari, les aliances electorals, els grups d’acció i de resistència i les seccions juvenils de les organitzacions (excepte quan en la pràctica han actuat com a un partit independent o autònom). Respecte de l’àmbit territorial, el diccionari registra tots els partits que han existit a Catalunya; és a dir: tant els partits d’àmbit català estricte, com les federacions o seccions catalanes de partits espanyols i també els d’abast municipal i comarcal o provincial, vinculats normalment a les dinàmiques locals.

Quan els articles han estat realitzats per especialistes en el tema, l’entrada ha estat signada pels autors. La resta d’entrades correspon a un equip de redacció que ha treballat a partir del buidatge d’arxius, de la premsa dels partits, de la consulta de la bibliografia existent (textos o publicacions oficials dels partits, memòries, informacions periodístiques) i de fonts orals (en molts casos ha estat imprescindible la consulta a afiliats als grups estudiats). L’extensió dels articles ha intentat ésser proporcional a la incidència i al temps de vida dels partits. No obstant això, la voluntat d’oferir una informació sovint poc assequible sobre partits escassament coneguts ha fet que aquests darrers gaudeixin, a vegades, d’un tractament proporcionalment més ampli.

Cada partit figura al diccionari amb el nom amb el qual ha estat o és més conegut, que no coincideix necessàriament amb l’oficial. Per tal de facilitar-ne la consulta, quan una formació ha tingut diversos noms al llarg de la seva trajectòria, cadascun d’ells conté un enllaç a l’entrada que aporta la informació sobre el partit. Igualment s’ha atorgat una entrada diferenciada a aquells partits que, tot i tenir un mateix nom (i, fins i tot, reclamar-se continuadors d’un mateix “partit mare”), constitueixen realitats diferents. Els partits que han experimentat escissions rellevants remeten a les entrades que tracten de les formacions que en resulten i, al contrari, des de les noves formacions creades es remet al partit d’origen (a l’igual que en el cas de partits que es constitueixen per fusió o refundació d’altres). L’objectiu d’aquest sistema d’enllaços és que el lector pugui trobar en tot moment l’evolució de les formacions, malgrat els canvis. 

Finalment, el diccionari incorpora un apèndix (consultable en aquesta mateixa pàgina) format per un conjunt de gràfics que descriuen l’evolució del vot i de la representació parlamentària dels partits durant la Restauració, la II República i la democràcia actual. 

Col·laboradors

Col·laboradors

Ramon Alquézar, professor d'història de la UAB [RA]
David Ballester, professor d'història de la UAB [DB]
Montserrat Baras, professora de ciència política de la UAB [MB]
Òscar Barberà Arestès, llicenciat en ciències polítiques [OBA]
Astrid Barrio, llicenciada en ciències polítiques [AB]
Oriol Bartomeus, llicenciat en ciències polítiques i investigador de l'ICPS [OB]
Francesc Bonamusa, catedràtic d'història de la UAB [FB]
Joan Botella, catedràtic de ciència política de la UAB [JB]
Roger Buch, llicenciat en ciències polítiques [RB]
Xavier Casals, professor de la URL i investigador de l'ICPS [XC]
Jordi Casassas, catedràtic d'història de la UB [JC]
Josep Carles Clemente, doctor en història [JCCl]
Joaquim Coll i Amargós, doctor en història [JCA]
Gabriel Colomé, professor de ciència política de la UB [GC]
Joan Costa i Riera, doctor en sociologia [JCRi]
Joan B. Culla, professor d'història de la UB [JBCC]
Daniel Díaz Esculíes, doctor en història [DDE]
Àngel Duarte, catedràtic d'història de la UdGirona [ÀD]
Jordi Llorens, doctor en història [JorLlo]
Joan Marcet, professor de dret constitucional de la UAB [JM]
Xavier Marcet, llicenciat en història [XM]
José Luis Martín Ramos, catedràtic d'història de la UAB [JLMRa]
Isidre Molas, catedràtic de dret constitucional de la UAB [IMB]
Pelai Pagès, professor d'història de la UB [PP]
Davir Rivas, llicenciat en ciències polítiques [DR]
Joan M. Thomàs, professor d'història de la URV [JMTh]
Enric Ucelay-Da Cal, catedràtic d'història de la UAB [EUDC]
Francesc Vilanova, professor d'història de la UAB [FV]

Coordinació

Montserrat Baras, Xavier Casals, Gabriel Colomé

Redacció

Montserrat Baras, Òscar Barberà Arestès, Astrid Barrio, Oriol Bartomeus, Roger Buch, Xavier Casals, Laia Castells, Mercè Cornudella, Joan B. Culla, Marcel Gabarró Casanovas, Albert Garcia, Isidre Molas, Oriol MOlas Batalla, Ferran Mañes, David Rivas, Joan Rodríguez

Coordinadora de redacció

Astrid Barrio

Llegir més...