OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari del cinema a Catalunya

Serena Vergano

Sinònim Adalgisa Serena Maggiora Vergano
Cinematografia

Sumari de l’article

Sinònim Adalgisa Serena Maggiora Vergano
cinematografia cin
Actriu.
Milà, Itàlia , 1943

Vida

Filla del director i teòric cinematogràfic Aldo Vergano, estudià art dramàtic al Centre Experimental de Cinematografia de Roma amb Alessandro Fersen, quan el productor Franco Cristaldi la descobrí i la feu debutar a I dolce enganni (1960, Alberto Lattuada). També interpretà, entre d’altres, Crònica familiar (Cronaca familiare, 1962, Valerio Zurlini) al costat de Marcello Mastroianni, fins que el 1963, amb motiu del rodatge a Espanya de Mathias Sandorf (Georges Lampin), conegué l’arquitecte i cineasta Ricard Bofill i s’hi casà. Participà en pràcticament tots els films de l’Escola de Barcelona i en fou la seva musa per excel·lència, des del moment en què rodà Brillante porvenir (1963-64, Vicente Aranda i Romà Gubern). Interpretà gairebé sempre un paper de dona sexy i sofisticada en cintes com el curt experimental de R. Bofill Circles (1965), i els llargs Noche de vino tinto (1965-66, Josep Maria Nunes) i el film-manifest Dante no es únicamente severo (1967, Jacinto Esteva i Joaquim Jordà). El 1967 rebé els premis del Festival de Donostia i Sant Jordi de Cinematografia per la seva actuació a Una història d’amor (Una historia de amor, 1966, Jordi Grau). Altres interpretacions amb més distribució foren Al ponerse el sol (1967, Mario Camus) i Lola dicen que no vive sola (1970, Jaime de Armiñán). També pujà als escenaris i encarnà la Charlotte Corday del Marat-Sade que dirigí Alfonso Marsillach. El 1972 abandonà el món del cinema amb Carta de amor de un asesino (Francisco Regueiro), però hi tornà amb petits papers: El estranger-oh! de la calle Cruz del Sur, (1985-86, J. Grau) i Blue Gin (1987, Santiago Lapeira).

Altres films

1961 Lleons al sol (Leoni al sole), V.Caprioli.

1962 Vida de Roma (Tempo di Roma), D. de La Patellière.

1967 Cada vez que..., C.Duran.

1968 Palabras de amor, A.Ribas.

1969 Jurtzenka (Un hivern a Mallorca) (Jurtzenka [Un invierno en Mallorca]), J.Camino (en català, 1988); Justine, J.Franco.

1969-70 Esquizo, R.Bofill i Taller de Arquitectura (llargmetratge experimental).

1970 Liberxina 90, C.Duran.

Bibliografia

FANCELLI, A.: Paisaje sin belleza, "El País", 02.08.1999.

IBARZ, M.: Serena Vergano. L’art és el suport i Un conjunt eficaç de registres, "Barcelona, metròpoli mediterrània", núm. 13, 1989, p. 139-141.

Col·laboració: 
CCS

Llegir més...