Teresa Goday

L’evolució social i vital del personatge ho és també de la novel·la en la mesura en què la joventut de Teresa Goday es correspon amb la situació fundacional de la família Valldaura-Goday, la seva maduresa i decadència coincideix amb el nus tràgic de la trama narrativa i la seva mort es correspon a l’aniquilació total: la destrucció de la família i de la torre familiar, que sucumbirà a l’enderroc per a construir-hi habitatges moderns, símbol dels nous temps. La mort de Teresa, per tant, és el tancament de tot un microcosmos a través del qual, també, contemplem l’evolució d’una Barcelona en transformació que tanca, en ella mateixa, diverses formes de vida: la menestral, al voltant de la Rambla de les Flors i del mercat de la Boqueria, on, de jove, Teresa ajudava la seva mare a vendre peix, espai que de nit, al voltant del Liceu, esdevé el marc del luxe i l’opulència d’una Barcelona burgesa que és, pròpiament, la que es reflecteix a la novel·la i a la qual Teresa Goday dona cos amb tot luxe de detalls —les joies, els vestits, els pentinats, el gust per l’ornamentació de la torre...— juntament amb altres personatges i elements de l’obra. Al costat d’aquesta evolució, el personatge de Teresa és, també, el primer que posseeix un secret: el fill que tingué amb un fanaler casat, probablement l’amor de la seva vida. El secret de Teresa és el secret de la puresa i la innocència, diferent del de Salvador Valldaura, que esdevé confús i maleït; com també és diferent el secret d’Eladi Farriols, de cert aire fulletonesc —gènere del qual la novel·la en pren alguns elements. Finalment, el secret tràgic —la veritat sobre l’origen de Ramon i Maria i la seva consegüent relació incestuosa— marcarà la decadència i la destrucció d’una família a la qual Teresa assisteix a la manera d’una observadora impassible, resignada al pas del temps i a la seva pròpia decrepitud. El secret, al qual s’al·ludeix d’entrada amb la citació de Sterne que precedeix la primera part, «I honour you, Eliza, for keeping secret some things», esdevé, d’alguna manera, la realitat amagada que es troba a l’altra banda del mirall.