La Ben Plantada

Desenvolupament enciclopèdic

És considerada el breviari del noucentisme i al mateix temps enceta un model de novel·la que acabà caracteritzant la producció narrativa de l’autor, més que no pas la del moviment. Al llarg d’una divisió clàssica en tres parts i trenta gloses ambientades en una colònia estiuenca de la costa catalana, l’autor va caracteritzant el personatge de Teresa en facetes i moments diferents de la seva vida quotidiana: la manera de vestir, de comportar-se, de parlar («en català pur i escaient», diu), de relacionar-se amb la gent, la casa on viu o les coses que hi ha al seu entorn. Aquesta caracterització és la que fa que el text esdevingui una síntesi de tots els valors noucentistes que Ors anava impulsant des de les pàgines del diari. S’hi exalcen valors estètics que, al mateix temps, adquireixen connotacions ideològiques eminentment burgeses: el preciosisme, l’artificiositat, la idealitat, el classicisme, però també la laboriositat, l’ordre, la manca de conflicte i fins i tot la maternitat. L’acció és mínima, però no se’n prescindeix. El relat comença amb l’arribada de Teresa a la colònia i l’enlluernament que la seva presència provoca entre els residents. No és pas una reacció passional, sinó més aviat catàrtica. Amb l’arribada del promès, sembla com si Teresa perdés el seu valor d’ideal col·lectiu. En realitat, però, el que queda clar és que la Ben Plantada només pot ser beneficiosa per a la col·lectivitat si és vista, no pas com a persona concreta, sinó com a idea a la qual només es pot arribar a través de l’art. S’entén així l’ascensió simbòlica final en la qual, a més, la protagonista s’apareix en somnis al narrador per demanar-li que es dediqui a predicar les seves virtuts. Amb la fragmentarietat de l’estructura i la inexistència d’una trama precisa sembla que l’autor vulgui acostar-se als models més moderns de la narrativa europea del moment. Hi ajuda també el caràcter eminentment filosòfic. L’obra tingué una gran rebuda (ja el 1912 se’n feu una reedició) i fou entesa com una forma de consolidació del moviment noucentista. Amb el pas del temps s’ha anat consolidant com a proclama programàtica més que no pas com a model narratiu.

Bibliografia

1. Badia, L. (1984)
2. Bracons Clapés, J. (2006)
3. Comas, A. (1968¹), p. 181-196
4. Jardí, E. (1946)
5. Martín Marty, L. (1983)
6. Martín Marty, L. (1984)
7. Murgades, J. (1987¹), vol. 9, p. 87-90
8. Pla i Barbero, X. (2004), p. 7-31
9. Plana, A. (1976¹), p. 92-96