L’adhesivitat correspon a la capacitat dels microorganismes d’adossar-se i implantar-se en les superfícies de les cèl·lules o teixits d’altres organismes. L’adhesivitat constitueix el mecanisme més important de què disposen els gèrmens en les fases inicials de la infecció, quan s’implanten en la superfície de les mucoses o de la pell de l’organisme humà. Això no obstant, també és essencial perquè les colònies de bacteris es puguin establir, eventualment, als teixits interns.

Tots els agents infecciosos disposen de mecanismes o estructures que els permeten d’adherir-se, en general, a les superfícies inertes. Tanmateix, però, n’hi ha molts que tenen o elaboren uns elements específics gràcies als quals es poden adossar també a determinats tipus de cèl·lules o teixits. Gràcies a la presència d’aquests elements, hi ha gèrmens que poden infectar l’organisme humà i, fins i tot, n’hi ha que tenen una afinitat específica amb uns teixits determinats de l’organisme.