La prevenció d’accidents es basa fonamentalment en tres tipus de mesures: l’educació, l’adopció de determinades precaucions i la utilització dels dispositius tècnics adequats.

Els pares i altres adults responsables de l’educació del nen han de responsabilitzar-se que vagi aprenent a identificar les situacions de perill i a protegir-se’n. Això no vol pas dir que s’hagi de coartar per complet la llibertat del nen. No es pot pretendre que l’infant s’allunyi del perill amb ordres autoritàries, com "No facis... perquè ho dic jo, i prou!". D’aquesta manera només s’aconsegueix que el nen perdi la seva curiositat natural, o bé que faci allò que li ha estat prohibit quan no se’l vigili.