El perill més gran de les hemorràgies és que provoquin un xoc, la qual cosa només s’esdevé quan l’hemorràgia és greu. Per tal d’evitar-lo, cal diagnosticar i tractar com més aviat millor les hemorràgies que ocasionen una pèrdua de sang abundant o persistent.

Les hemorràgies externes es diagnostiquen simplement observant la sortida de la sang.

Les hemorràgies internes poden passar desapercebudes durant molt de temps, fins que la sang és expulsada per algun conducte, en el cas que siguin exterioritzables, o bé fins que la persona afectada presenti símptomes de xoc. Per aquest motiu, és convenient tenir en compte que qualsevol persona que ha sofert un accident important pot tenir una hemorràgia interna, i en conseqüència adoptar les mesures apropiades per a prevenir el xoc. Les possibilitats que la persona atesa tingui una hemorràgia interna són més grans si ha sofert un impacte important en el tòrax o en l’abdomen, o si té signes de fractura d’un os gran, com el fèmur.

En cas d’una hemorràgia externa lleu, n’hi ha prou amb aplicar els mètodes d’hemostàsia que es descriuen més endavant.