Andorra 2018

El 2018, Andorra va viure un període d’agitació social sense precedents en la història del Principat. Els dies 15 i 16 de març, els sindicats van convocar dues jornades de vaga de funcionaris, amb la intenció de paralitzar gran part de l’activitat del país. Els treballadors públics protestaven per la modificació de les condicions laborals, que incloïen la conversió de triennis en quinquennis per als complements d’antiguitat i la introducció d’alguns complements vinculats a la productivitat, impulsats pel Govern andorrà. Les protestes van provocar llargues cues a les fronteres andorranes a causa de l’excés de zel dels funcionaris, que revisaven un per un els vehicles com a forma de protesta complementària.

Les protestes sindicals van tenir repercussió al carrer. El 17 de desembre, un miler de persones es van concentrar a Andorra la Vella per reclamar "Una Andorra més social" i "Una Andorra de tots" en protesta pels canvis laborals que abaratien l’acomiadament, decidits pel partit de centredreta Demòcrates d’Andorra, que governa al Principat amb majoria absoluta des de l’any 2011. Les mobilitzacions, liderades per partits i sindicats d’esquerra i centreesquerra van derivar en una demanda de reorientació de les polítiques del Govern, en protesta contra la precarietat laboral, els preus de l’habitatge, el cost de la vida, el nivell adquisitiu de les pensions i la penalització de l’avortament. Aquestes demandes estaven vinculades a una protesta bàsica relacionada amb la dificultat d’adquirir drets polítics per part dels residents, un fet que, segons els convocants, limita decisivament el control democràtic de l’acció de govern.

D’altra banda, el 20 d’agost, Àngel Ros va prendre possessió com a nou ambaixador d’Espanya a Andorra. Ros va tancar, d’aquesta manera, 14 anys com a alcalde de Lleida i una llarga carrera dins l’estructura del Partit Socialista de Catalunya, que el va portar fins a la presidència del partit. Els pactes municipals amb Ciutadans i una actitud de distanciament respecte als antics postulats catalanistes del socialisme català havien malmès la seva imatge davant una part de l’electorat lleidatà, fet que va contribuir al recanvi a l’alcaldia de la ciutat. El nomenament de Ros com a ambaixador a Andorra va generar les protestes dels diplomàtics de carrera, que van acusar el ministre d’Exteriors, Josep Borrell, d’haver decidit nomenar Ros per criteris de conveniència política del seu partit.