Nigèria 2018

Aquest 2018, any preelectoral, el president de Nigèria, el general Muhammadu Buhari, va reiterar que acabaria amb el grup islamista Boko Haram, que comet nombrosos atacs i segrestos des del 2009 sobretot al nord-est del país, el més poblat de l’Àfrica amb 190 milions d’habitants. Buhari va reunir els alts comandaments militars a final de novembre a Maiduguri, capital de l’estat de Borno, on va néixer Boko Haram. La reunió es va dur a terme uns dies després de l’atac islamista contra una base militar, que va provocar la mort d'un centenar de persones. Quatre anys després de presentar-se a la presidència amb la promesa d’acabar amb Boko Haram, Buhari s’enfronta a un deteriorament de la seguretat a àmplies zones del país, malgrat el desplegament de l’exèrcit i la presència de la Força d’Intervenció Conjunta internacional, en la qual participen Benín, Camerun, Txad, Níger i la mateixa Nigèria, països que registren accions del grup islamista. Alguns atacs se’ls va atribuir l’Estat Islàmic de l’Àfrica Occidental, una dissidència de Boko Haram afiliada a Estat Islàmic. Als estats del centre del país –Taraba, Nasarawa, Benue, Kogi i Plateau– es van multiplicar els enfrontaments entre pastors peuls i agricultors, un conflicte per l’ús del recursos hídrics que podria derivar en una crisi ètnica. Al sud-est, petits grups que reclamen el llegat de la república independent de Biafra (1967-1970) van desafiar l’Estat central.