Cronologia dels Països Catalans i del món

Taula Línia del temps Calendari: Any | Mes

Mostrant 1 - 250 de 272

Data Calendari

Mes

Any

Dates	Esdeveniment	Època històrica	Àrea geogràfica	Àrea temàtica
219 aC	Sagunt és conquerida per Anníbal Anníbal conquereix Sagunt després d’un setge de vuit mesos. Aquest fet comporta que Roma declari la guerra a Cartago.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
218 aC	Anníbal envaeix la península Itàlica Anníbal creua els Alps i envaeix la península Itàlica. Els romans són derrotats a Trebbia.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
218 aC	Roma declara la guerra a Cartago Roma declara la guerra a Cartago arran de la caiguda de Sagunt en mans d’Anníbal (219 aC). Un exèrcit romà, comandat per Gneu Corneli Escipió, desembarca a Empúries. Batalla de Cese (Tarragona). Conquesta romana d’Atanagre i Ausa (Vic), capitals d’ilergets i d’ausetans respectivament.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
217 aC	Els romans són derrotats a Trasimè Els romans són derrotats a Trasimè.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
217 aC	Victòria romana a les Boques de l’Ebre Victòria romana a les Boques de l’Ebre i setge d’Èbusos (Eivissa). Delegats de 120 pobles ibèrics acudeixen a Tàrraco i lliuren ostatges a Roma.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
217 aC	Publi Corneli Escipió desembarca a Tàrraco Publi Corneli Escipió, germà de Gneu, desembarca a Tàrraco amb un exèrcit de reforç. La ciutat esdevé el quarter general de les tropes romanes a Hispània.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
216 aC	Els romans són derrotats a Cannes Els romans són derrotats a la batalla de Cannes i la ciutat de Càpua obre les seves portes a Anníbal.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
215 aC	Anníbal estableix aliances amb Filip V de Macedònia Anníbal estableix aliances amb Filip V de Macedònia i amb la ciutat de Siracusa (Sicília) per a lluitar contra Roma.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
215 aC	Els Escipions posen setge a la ciutat d’Hibera Els Escipions posen setge a la ciutat d’Hibera (Dertosa, Tortosa?) i derroten el general cartaginès Àsdrubal.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
214 aC	Primera guerra entre Roma i Macedònia Primera guerra entre Roma i Macedònia pel domini de la costa il·líria, a la mar Adriàtica (214-205 aC.).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
213 aC	Roma assetja Siracusa i Càpua Siracusa i Càpua són assetjades per Roma i finalment conquerides (213-211 aC.).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
213 aC	Els púnics són expulsats de Sagunt Els púnics són expulsats de Sagunt. Soldats procedents de la Celtibèria són els primers mercenaris que Roma admet al seu exèrcit (212 aC.).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
211 aC	Els dos germans Escipions moren en combat Els dos germans Escipions moren en combat. El pretor Luci Marci aconsegueix mantenir la línia de l’Ebre. Una legió de reforç desembarca a Tàrraco.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
210 aC	Publi Corneli Escipió Africà desembarca a Empórion El jove Publi Corneli Escipió Africà, nomenat procònsol a càrrec dels exèrcits hispànics, desembarca a Empórion al davant de dues noves legions.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
209 aC	Cartago Nova és conquerida per Escipió Escipió conquereix Cartago Nova i aconsegueix un important botí.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
209 aC	Cabdills ibers abandonen els cartaginesos Edecó, rei dels edetans, els ilergets Indíbil i Mandoni i altres cabdills ibers abandonen els cartaginesos i fan aliances amb Escipió.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
209 aC	Roma reconquereix Tàrent Roma reconquereix Tàrent i venç els púnics a Metaure. A Hispània, victòries romanes a Baecula (Bailèn) i Ilipa (Alcalá del Río) (209-207 aC.).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
206 aC	L’exèrcit púnic abandona definitivament Hispània Rendició de Gàdir (Cadis). L’exèrcit púnic abandona definitivament Hispània	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
206 aC	Primera rebel·lió d’Indibil i Mandoni Primera rebel·lió d’Indíbil i Mandoni contra els romans	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
205 aC	Indíbil i Mandoni dirigeixen una nova rebel·lió d’ilergets, lacetans, ausetans i sedetans Indíbil i Mandoni dirigeixen una nova rebel·lió d’ilergets, lacetans, ausetans i sedetans. Indíbil mor en combat i Mandoni és capturat i executat pels romans.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
204 aC	Romans i cartaginesos signen un armistici Publi Corneli Escipió desembarca a Àfrica. Romans i cartaginesos signen un armistici i s’ordena a Anníbal que abandoni Itàlia (204-203 aC.).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
201 aC	Fi a la segona guerra Púnica La batalla de Zama i la rendició de Cartago posen fi a la segona guerra Púnica. Les ciutats de Pèrgam (Bergama, Turquia) i Rodes plantegen aliances amb Roma.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
199 aC	Gàdir (Cadis) protesta per l’incompliment dels pactes Gàdir (Cadis) envia una ambaixada a Roma protestant per l’activitat fiscal dels prefectes i l’incompliment dels pactes.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
197 aC	Fi a la segona guerra de Macedònia La victòria romana de Cinocèfals posa fi a la segona guerra de Macedònia (200-197).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
197 aC	Els territoris hispànics de Roma es converteixen en Hispània Citerior i Hispània Ulterior Els territoris hispànics conquerits per Roma es converteixen oficialment en les províncies Hispània Citerior i Hispània Ulterior. Es nomenen dos nous pretors per al seu govern al capdavant de tropes aliades.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
195 aC	Els pobles ibèrics es rebel·len contra el nou tribut provincial Els pobles ibèrics es rebel·len contra el nou tribut provincial. La revolta és sufocada pel cònsol Marc Porci Cató, que triomfa a Roma amb el botí més gran mai aconseguit a Hispània.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
192 aC	Guerra entre Roma i Antíoc III de Síria Guerra entre Roma i Antíoc III de Síria, que finalitza amb la signatura de la pau d’Apamea (188 aC.).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
188 aC	Roma i Antíoc III de Síria signen la pau d’Apamea Roma i Antíoc III de Síria signen la pau d’Apamea.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
180 aC	Campanyes de Tiberi Semproni Grac a la Celtibèria Campanyes de Tiberi Semproni Grac a la Celtibèria. Fundació de Gracchurris (Alfaro) (180-179 aC).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
171 aC	Fundació d’una colònia llatina a Carteia (badia d’Algesires) Fundació d’una colònia llatina a Carteia (badia d’Algesires) destinada als fills dels soldats romans i les dones hispanes.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
171 aC	Una comissió d’hispans es queixa dels abusos dels governadors Una comissió d’hispans sol·licita a Roma un control senatorial sobre els abusos en la recollida dels tributs provincials per part dels governadors.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
168 aC	Fi de la tercera guerra de Macedònia i dissolució del regne macedoni La victòria romana a Pidna significa la fi de la tercera guerra de Macedònia (172-168) i la dissolució del regne macedoni. L’any següent, a Roma, l’arribada del botí de guerra de Grècia fa que es promulgui la supressió de l’impost del tributum.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
168 aC	Marc Claudi Marcel funda Corduba (Còrdova) Marc Claudi Marcel funda Corduba (Còrdova), ciutat on es reuneixen romans, itàlics i ibers aliats, i que posteriorment esdevé la capital de la Hispània Ulterior.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
154 aC	Comencen les guerres celtibèriques entorn a la ciutat arevaca de Numància Comencen les guerres celtibèriques entorn a la ciutat arevaca de Numància (Garrai, Sòria), que inicialment comporten diversos fracassos romans.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
149 aC	S’inicia la tercera guerra Púnica S’inicia la tercera guerra Púnica, que finalitza amb la destrucció de Cartago (146). Àfrica esdevé província romana.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
148 aC	Macedònia passa a ser província romana Macedònia passa a ser província romana. Roma entra en guerra amb la Lliga Aquea (confederació de ciutats de l’Acaia, Grècia) (148-146 aC.). Destrucció romana de Corint.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
147 aC	Guerres lusitanes Viriat, cabdill lusità, s’enfronta durant anys als governadors romans (147-139 aC.).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
~146 aC	L’historiador grec Polibi descriu en les seves Històries la conquesta romana d’Ibèria L’historiador grec Polibi, que havia acompanyat Publi Corneli Escipió Emilià en la conquesta de Numància, descriu en les seves Històries la conquesta romana d’Ibèria.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
139 aC	Viriat, cabdill lusità, és assassinat Viriat, cabdill lusità, és assassinat.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
138 aC	Fundació de Valentia (València) Fundació de Valentia amb veterans de les guerres lusitanes.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
137 aC	Expedició de Brutus Dècim Juni a Galícia Expedició de Brutus Dècim Juni a Galícia, que obre l’accés de Roma a les mines del nord-oest hispànic i al control de les rutes marítimes atlàntiques.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
133 aC	Una llei agrària de Tiberi Semproni Grac comporta el repartiment de les terres de l’Ager Publicus entre els ciutadans pobres Tiberi Semproni Grac és elegit tribú de la plebs i promulga una llei agrària que comporta el repartiment de les terres de l’Ager Publicus (terres públiques) entre els ciutadans pobres.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
133 aC	Escipió Emilià posa fi a les guerres celtibèriques El setge i la conquesta de Numància per Escipió Emilià posa fi a les guerres celtibèriques.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
133 aC	Àtal III de Pèrgam llega per testament a Roma el seu regne Àtal III de Pèrgam llega per testament a Roma el seu riquíssim regne, que passa a convertir-se en la província romana d’Àsia.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
123 aC	Gai Semproni Grac és elegit tribú de la plebs Gai Semproni Grac és elegit tribú de la plebs i implanta noves mesures de reforma agrària. Els enfrontaments amb la facció senatorial culminen amb la mort de Gai i els seus partidaris més pròxims (121 aC).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
123 aC	Campanya del cònsol Quint Cecili Metel contra la pirateria a les Balears Campanya del cònsol Quint Cecili Metel contra la pirateria a les Balears	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
123 aC	Fundació de Palma (Mallorca) i Pol·lència (Alcúdia, Mallorca) Fundació de Palma i Pol·lència amb tres mil colons romans procedents d’Hispània (123 aC.-122 aC.).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
120 aC	Creació de la província de la Gàl·lia Transalpina Creació de la província de la Gàl·lia Transalpina. Gneu Domici Ahenobarb funda la colònia Narbo Martius (Narbona) (118 aC.).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
120 aC	Primers testimonis de les reformes viàries romanes Els mil·liaris dels procònsols M. Sergi i Q. Fabi apareguts prop d’Ausa (Vic) i Ilerda (Lleida) són els primers testimonis de les reformes viàries romanes (120 aC.-110 aC.).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
112 aC	Símptomes de crisi en el sistema militar romà Guerra de Jugurta (112-106 aC.). S’evidencien símptomes de crisi en el sistema militar romà i en el govern provincial.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
107 aC	Victòries contra teutons i cimbres Reformes militars de Gai Mari (107-101 aC.). Victòries d’Aquae Sextiae (Ais de Provença, França) i Vercellae (Vercelli, Itàlia) contra teutons i cimbres.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
100 aC	Construcció d’una nova ciutat al costat d’Empòrion Construcció d’una nova ciutat al costat d’Empòrion, amb retícula urbana ortogonal i dotada del primer fòrum documentat fora d’Itàlia.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
99 aC - 50 aC	Important avenç de la urbanització Fundacions de Gerunda (Girona), Bètulo (Badalona), Iluro (Mataró), Iesso (Guisssona) i Eso (Isona). Entorn a les ciutats apareixen les primeres uillae, explotacions agrícoles de tipus itàlic.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
91 aC	Guerra dels aliats itàlics, anomenada Guerra Social Guerra dels aliats itàlics, anomenada Guerra Social (dels socii o aliats). Revolta dels pobles itàlics contra Roma per reclamar els drets de ciutadania, finalment aconseguits (89 aC).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
90 aC	Es comencen a encunyar monedes de bronze amb llegendes bilingües ibero-llatines Les seques d’Arse-Saguntum (Sagunt), Saiti-Saitabi (Xàtiva) i Kili (Los Villares?) comencen a encunyar moneda de bronze amb llegendes bilingües ibero-llatines. Aquestes emissions es documenten fins el 27 aC.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
88 aC	Mitridates VI, rei del Pont, s’enfonta a Roma pel domini d’Àsia Menor i Grècia Mitridates VI, rei del Pont, s’enfonta a Roma pel domini d’Àsia Menor i Grècia. Un gran nombre de comerciants itàlics són assassinats a l’Egea per ordre seva.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
87 aC	Sul·la saqueja Atenes i venç Mitridates a Queronea i Orcomen Sul·la saqueja Atenes i venç Mitridates a Queronea (Grècia) i Orcomen (Orkhómenos, Grècia). La pau de Dàrdanos posa fi a la guerra i Sul·la reorganitza Àsia (84 aC).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
83 aC	Sul·la governa Roma Havent derrotat populares i aliats itàlics, Sul·la governa Roma.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
82 aC	Lusitans i celtibers es revolten contra Sul·la Quint Sertori revolta a Hispània lusitans i celtibers contra el govern de Sul·la.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
81 aC	Sul·la es proclama dictador Sul·la es proclama dictador. Reforma del Senat i els tribunals. Els veterans sul·lans són assentats a diferents ciutats itàliques (79 aC).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
75 aC	Guerres sertorianes Durant les guerres sertorianes, les tropes de Sertori i Pompeu s’enfronten (75 aC.-74 aC.) a les batalles de Sagunt, Sucro i Túria. Destrucció de Valentia per Pompeu. Diani (Dénia) es converteix en plaça forta i base naval sertoriana.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
73 aC	Espàrtac dirigeix una gran rebel·lió d’esclaus al sud d’Itàlia Espàrtac dirigeix una gran rebel·lió d’esclaus al sud d’Itàlia, finalment reprimida amb èxit per Marc Licini Cras (73-71 aC.).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
73 aC	Pompeu construeix a la frontera provincial uns trofeus Pompeu construeix a la frontera provincial (el Pertús) uns trofeus amb la menció de 876 llocs conquerits durant les seves campanyes contra Sertori.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
72 aC	Sertori mor assassinat a Osca Després de diverses campanyes guanyades per l’un o l’altre bàndol, Sertori mor assassinat a Osca.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
70 aC	Consolat de Gneu Pompeu Magne i Cras Consolat de Gneu Pompeu Magne i Cras. Es restableix el poder dels tribuns i es duu a terme una nova reforma dels tribunals, amb places repartides entre senadors i cavallers.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
67 aC	Reorganització de l’Orient, retorn i triomf de Pompeu Campanyes de Pompeu contra els pirates i contra Mitridates, seguides de la reorganització de l’Orient. Retorn i triomf de Pompeu. El Senat no ratifica les seves mesures i els seus veterans no són premiats amb terres (62 aC).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
60 aC	Primer triumvirat, format per Gai Juli Cèsar, Pompeu i Cras Primer triumvirat, format per Gai Juli Cèsar, Pompeu i Cras. Cèsar, nomenat cònsol, afavoreix legalment les mesures de Pompeu referents als seus veterans (60-59 aC.).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
60 aC	Els mocadors de lli de Sètabis (Xàtiva) són lloats pel poeta Gai Valeri Catul Els mocadors de lli de Sètabis (Xàtiva) són lloats pel poeta Gai Valeri Catul.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
58 aC - 51 aC	Guerra de les Gàl·lies Guerra de les Gàl·lies.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
Juny de 53 aC	Mort de Cras a Carres, davant dels parts Mort de Cras a Carres, davant dels parts.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
49 aC	Cèsar es proclama dictador Cèsar creua el Rubicó, desafiant la legalitat senatorial. Pompeu es retira a Orient. Cèsar es proclama dictador.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
49 aC	Juli Cèsar s’enfronta a Hispània als legats pompeians Juli Cèsar s’enfronta a Hispània als legats pompeians i aconsegueix una important victòria sobre Luci Afrani i Marc Petreu a Ilerda (Lleida).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
20 de setembre de 48 aC	Pompeu mor assassinat a Egipte Les batalles de Dyrracchion (Durazzo, Albània) i Farsàlia (Grècia) enfronten cesarians i pompeians. Pompeu mor assassinat a Egipte.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
45 aC	Cèsar derrota els fills de Pompeu Cèsar torna a la Península Ibèrica i derrota els fills de Pompeu a la batalla de Munda.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
45 aC	Veterans cesarians són instal·lats a Empúries Veterans cesarians de la batalla de Munda (Montilla, Còrdova) són instal·lats a Empúries, convertida en el Municipium Emporiae. Els magistrats Cneu Domici Calví i Api Claudi Pulcher són nomenats patrons de la ciutat.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
15 de març del 44 aC	Cèsar és assassinat a Roma El 15 de març Cèsar, dictador perpetu, és assassinat a Roma per una conjuració. Proclamat déu oficialment (divvs Ivlivs), rep un temple al fòrum de Roma.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
Abril de 44 aC	Sext Pompeu continua la revolta a Hispània A la mort de Cèsar, Sext Pompeu continua la revolta a Hispània. Marc Emili Lèpid és el nou legat de la Citerior.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
43 aC	Segon triumvirat, format per Gai Juli Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid Segon triumvirat, format per Gai Juli Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid. Amb la victòria a la batalla de Filipos sobre Brutus i Cassi Longí, Marc Antoni controla Orient (42 aC.).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
41 aC	Octavi agafa el comandament de les províncies hispàniques Octavi agafa el comandament de les províncies hispàniques. El seu legat Gneu Domici Calví triomfa sobre els ceretans.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
40 aC	Luci Corneli Balbus, primer provincial que arriba al consolat El riquíssim banquer gadità Luci Corneli Balbus, amic de Cèsar, és el primer provincial que arriba al consolat.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
38 aC	Luci Corneli Balbus minor, primer provincial que rep honors de triomf Luci Corneli Balbus minor, nebot de l’anterior, és cònsol per dues vegades i el primer provincial que rep honors de triomf (38-32 aC.).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
37 aC	Marc Antoni reorganitza Orient i es casa amb Cleopatra d’Egipte Marc Antoni reorganitza Orient i es casa amb Cleopatra d’Egipte. Lèpid perd el poder i és desterrat per Octavi (36 aC.).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
37 aC	El cuniculus (conill) és descrit per Marc Terenci Varró El cuniculus (conill), animal desconegut a Itàlia i a Orient, és descrit per Marc Terenci Varró. Estrabó, en referir-se a les plagues de conills a les Balears, els denominarà "llebretes".	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
37 aC	El tribullum i el plostellum punicum, estris de trilla utilitzats a la Hispània Citerior El tribullum, una taula amb pedres tallants i el plostellum punicum, una màquina amb rodes d’origen cartaginès, estris de trilla utilitzats a la Hispània Citerior.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
31 aC	Guerra entre Octavi i Marc Antoni Guerra entre Octavi i Marc Antoni i enfrontament naval a Accium (Grècia).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
30 aC	Fugida i Suïcidi a Alexandria de Marc Antoni i Cleopatra Fugida i Suïcidi a Alexandria de Marc Antoni i Cleopatra. Egipte esdevé província romana.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
29 aC	Ibèria és descrita (29 aC-18 dC) al llibre III de la Geografia del grec Estrabó Ibèria és descrita (29 aC-18 dC) al llibre III de la Geografia del grec Estrabó, utilitzant dades d’Èfor, Posidoni, Eratòstenes, Artemidor, Polibi i Timagenes.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
27 aC	Octavi és nomenat august Octavi és nomenat august i rep un imperi proconsular per deu anys. Es produeix una reforma de l’Estat romà i la renovació de l’ordre social. August instaura un poder dinàstic.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
27 aC	Reforma monetària Reforma monetària. Es crea un sistema que gira entorn del denari, basat en l’encunyació de tres metalls: l’or (aureus), la plata (denari) i el bronze (sesterci, dupondi, as).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
27 aC	Hispània és dividida en tres províncies: la Lusitània, la Citerior i la Bètica Hispània és dividida en tres províncies: la Lusitània i la Citerior, sota el comandament d’August, i la Bètica, amb govern senatorial. Creació dels districtes judicials (conuentus iuridici).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
27 aC	August es desplaça a Hispània per dirigir personalment la guerra contra asturs i càntabres August, al capdavant de set legions, es desplaça a Hispània per dirigir personalment la guerra contra asturs i càntabres (27 aC-a5 aC.). Per motius de salut fixa la seva residència a Tàrraco.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
27 aC	Comencen les exportacions intensives de vi laietà i tarragonès Comencen les exportacions intensives de vi laietà i tarragonès. S´exporten igualment salaons de peix de la costa alacantina.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
25 aC	Fundació de la colònia Augusta Emèrita (Mèrida) Fundació de la colònia Augusta Emèrita (Mèrida), per a veterans de les guerres càntabres. La ciutat esdevindrà capital de la nova província Lusitània.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
25 aC	Vitrubi destaca la rubrica (mini) de les Balears Vitrubi destaca la rubrica (mini) de les Balears entre els millors colorants (25 aC.-20 aC).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
25 aC	Tàrraco passa a ser cap d’un conuentus i capital provincial Tàrraco, convertida en colònia, passa a ser cap d’un conuentus i capital provincial. La Hispània Citerior es denominarà a partir d’ara Província Tarraconense.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
24 aC	Fundació de noves colònies a Dertosa (Tortosa) i Íl·lici (l’Alcúdia d’Elx) Fundació de noves colònies a Dertosa (Tortosa) i Íl·lici (l’Alcúdia d’Elx). Ilerda i Empúries assoleixen la condició de municipis (24 aC.-1 aC).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
24 aC	Arriben les primeres importacions de marbre blanc de Luni (Carrara) Arriben les primeres importacions de marbre blanc de Luni (Carrara) per a la realització d’edificis, basaments i estàtues (24 aC.-1 aC).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
19 aC	Marcus Vipsanius Agripa arriba a la Península Ibèrica per posar fi a la guerra astur Marcus Vipsanius Agripa arriba a la Península Ibèrica per posar fi a la guerra astur i reorganitzar les províncies hispàniques.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
18 aC	Fundació de la colònia Bàrcino (Barcelona) Fundació de la colònia Bàrcino (Barcelona) (18aC.-15 aC). El magistrat Gai Celi és el constructor de les muralles de la ciutat.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
16 aC	August va novament a la Gàl·lia i a Hispània August va novament a la Gàl·lia i a Hispània (16-7 aC). Les legions IV Macedonica, VI Victrix i X Gemina s’instal·len prop de la cornisa cantàbrica.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
10 aC	Es comença a reformar el fòrum de Sagunt Es comença a reformar el fòrum de Sagunt, obra sufragada pel testament del notable local Cneu Bebi Gemini, i que s’acabarà vers el 10 dC.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
10 aC	La conquesta d’Hispània per Roma és narrada per Tit Livi La conquesta d’Hispània per Roma és narrada amb dades molt precises a la història de Roma escrita per Tit Livi (10 aC.-1 aC.).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
1 dC	Es generalitza l’ús del llatí com a llengua oficial a la Península Ibèrica Es generalitza l’ús del llatí com a llengua oficial a la Península Ibèrica i desapareixen els epígrafs públics en ibèric, grec o púnic (1-14 dc).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
9 dC	S’atura l’expansió romana continental Tres legions sota el comandament de Publi Varus són anihilades pels germànics a la selva de Teutoburg. S’atura l’expansió romana continental.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
10 dC	Comença la retirada de les legions romanes presents a Hispània Comença la retirada de les legions romanes presents a Hispània, que són enviades a les fronteres (limes).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
19 d’agost de 14 dC	August mor a Nola i comença la dinastia Júlio-Clàudia August mor a Nola (Campània, Itàlia) als 76 anys i és divinitzat de manera oficial. Claudi Neró Tiberi és el nou emperador. Comença la dinastia Júlio-Clàudia.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
15 dC	Tiberi autoritza que Tàrraco dediqui un temple provincial a August A la mort d’August, Tiberi autoritza que Tàrraco li dediqui un temple provincial.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
16 de març de 37 dC	Mor l’emperador Tiberi Mor l’emperador Tiberi i s’inicia el regnat de Gai Juli Cèsar Germànic Calígula.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
37 dC	Amb Calígula, les seques hispàniques deixen d’emetre moneda Amb Calígula, les seques hispàniques deixen d’emetre moneda (37-41). Empúries i Insula Augusta són els últims tallers en funcionament.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
24 de gener de 41 dC	Calígula és assassinat pel pretorià Cassi Cèrea Calígula és assassinat pel pretorià Cassi Cèrea. Els pretorians elegeixen emperador Tiberi Claudi Neró Germànic.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
44 dC	Pomponi Mela descriu les províncies hispàniques La Descripció de terres del gadità Pomponi Mela inclou una breu descripció de les províncies hispàniques.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
51 dC - 70 dC	Construcció del teatre de Sagunt Construcció del teatre de Sagunt.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
13 d’octubre de 54 dC	La mort de Claudi dóna el poder a Neró Claudi Cèsar Drus Germànic La mort sobtada de l’emperador Claudi dóna el poder al fill del seu segon matrimoni, Neró Claudi Cèsar Drus Germànic.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
54 dC - 68 dC	Les Balears, lloc de desterrament Les Balears són utilitzades com a lloc de desterrament en les intrigues polítiques a Roma.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
62 dC	Pau anuncia el seu desig de viatjar a Hispània L’apòstol Pau anuncia el seu desig de viatjar a Hispània (62-64). A la Península no han quedat evidències d’aquest viatge.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
64 dC	Gran incendi de Roma Gran incendi de Roma seguit de la reforma urbanística del centre de la ciutat.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
69 dC	Guerra civil a Roma Es desencadena una guerra civil, que provoca l’ascens i la caiguda de tres emperadors successivament: Galba, Aule Vitel·li i Marc Salvi Otó. Tit Flavi Vespasià en surt victoriós.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
70 dC	Amb Vespasià comença la dinastia Flàvia Amb l’adveniment de Vespasià al poder imperial comença la dinastia Flàvia. Expansió a Britània. S’aixafen rebel·lions a Judea i el Rin. Guerres frontereres contra germànics i dacis.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
70 dC	Vespasià atorga el dret llatí a les províncies hispàniques Vespasià atorga el dret llatí a les províncies hispàniques.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
70 dC	Comença la construcció del gran recinte provincial de Tàrraco Comença la construcció del gran recinte provincial de Tàrraco, acabat vers el 96. L’obra inclou un gran temple, una plaça de cerimònies i un circ.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
70 dC	Creació de nous municipis Amb la concessió a Hispània del dret llatí, Ègara (Terrassa), Aquae Calidae (Caldes de Montbui, Caldes de Malavella) i Ebusus (Eivissa) es converteixen en municipis.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
74 dC	La legió s’acantona a Legio (Lleó) La legió VII Gemina Felix torna a Hispània i s’acantona a Legio (Lleó).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
77 dC	L’organització provincial hispànica és descrita a la Història Natural de Gai Plini Segon el Vell L’organització provincial hispànica és descrita de manera detallada a la Història Natural de Gai Plini Segon el Vell. L’obra conté, a més, nombroses dades sobre Hispània referents a la geografia, la flora i la fauna, els recursos i els minerals.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
23 de juny de 79 dC	Mor l’emperador Vespasià Mor l’emperador Vespasià. El succeeix el seu fill Tit Flavi Vespasià.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
24 d’agost de 79 dC	El Vesuvi sepulta Pompeia i Herculà sota les cendres Una erupció del Vesubi sepulta sota les cendres Pompeia i Herculà.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
13 de setembre de 81 dC	A la mort de Tit, s’inicia el regnat del seu germà Tit Flavi Domicià A la mort de Tit, s’inicia el regnat del seu germà Tit Flavi Domicià.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
85 dC	Es destaca la qualitat dels pernils ceretans i del vi tarragonès El poeta Marcial, nascut a Bilbilis però resident a Roma, destaca en diferents epigrames la qualitat dels pernils ceretans i del vi tarragonès (85-86).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
92 dC	S’ordena arrencar la meitat de les vinyes provincials per evitar la competència dels vins itàlics Domicià ordena arrencar la meitat de les vinyes provincials per evitar la competència dels vins itàlics. Es desconeix el grau d’aplicació real d’aquesta mesura.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
96 dC	Marc Coccei Nerva funda la dinastia Antonina Marc Coccei Nerva funda la dinastia Antonina.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
96	Important grup de senadors d’origen hispà són presents al Senat de Nerva Els catorze senadors d’origen hispà presents al Senat de Nerva formen un important grup d’influència en el qual destaquen Luci Minici Natalis i Luci Licini Sura, naturals de Bàrcino (96-98).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
27 de gener de 98 dC	Mort Nerva, s’inicia el regnat de Marc Ulpi Trajà Mort Nerva, s’inicia el regnat de Marc Ulpi Trajà, natural d’Itàlica (Santiponce, Sevilla).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
100	L’Imperi arriba a la seva màxima extensió Sota el regnat de Trajà l’Imperi arriba a la seva màxima extensió amb la incorporació de la Dàcia (107), Aràbia, Armènia i Mesopotàmia (100-117).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
100	Durant tot el segle II, s’explotarà el marbre de Tortosa (brocatello) Durant tot el segle II, s’explotarà el marbre de Tortosa (brocatello), únic marbre hispànic exportat fora de la Península.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
101	Es construeix l’amfiteatre de Tàrraco Per iniciativa del flamen provincial es construeix l’amfiteatre de Tàrraco (101-125).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
117	Publi Eli Adrià és proclamat emperador En morir Trajà, Publi Eli Adrià, també natural d’Itàlica, és proclamat emperador.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
117	Vint-i-tres senadors hispans són presents al Senat d’Adrià Notables procedents de Valentia, Sagunt, Tàrraco i Bàrcino formen part dels vint-i-tres senadors hispans presents al Senat d’Adrià.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
121	Adrià viatja a Hispània Adrià viatja a Hispània i celebra una reunió amb les assemblees provincials (121-122).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
125	Els Luci Minici Natal regalen a Bàrcino unes termes Els Luci Minici Natal, pare i fill, regalen a la ciutat de Bàrcino unes termes construïdes en un solar de la seva propietat.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
127	Ptolemenu escriu l’Indicatori Geogràfic L’Indicatori Geogràfic de Ptolemeu proporciona una llista de ciutats, rius i muntanyes hispàniques agrupades per províncies i grups ètnics incloent-hi les seves coordenades geogràfiques (127-148).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
129	Luci Minici Natalis és el vencedor en una carrera de quadrigues de la 227 Olimpíada El senador Luci Minici Natalis, natural de Bàrcino, és el vencedor en una carrera de quadrigues de la 227 Olimpíada.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
10 de juliol de 138	Mort de l’emperador Adrià i proclamació d’Antoní Pius Mort de l’emperador Adrià i proclamació d’Antoní Pius.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
160	Apià d’Alexandria escriu La Historia Romana La Historia Romana, d’Apià d’Alexandria, descriu l’expansió romana a Hispània des de la segona guerra Púnica fins a August (160-165).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
161	Regnat de l’emperador Marc Aureli Regnat de l’emperador Marc Aureli (161-180).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
166	Una epidèmia de pesta s’escampa per Roma i tot l’Imperi Una epidèmia de pesta s’escampa per Roma i tot l’Imperi.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
171	Invasions mores a la Bètica Invasions mores a la Bètica, que s’allarguen durant set anys. La Bètica passa a ser una província imperial amb tropes de guarnició.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
176	Els Marci Semproni milloren el mercat de la Vila Joiosa Els Marci Semproni, pare i fill, restauren i milloren el macellum (mercat) de la ciutat romana de la Vila Joiosa (176-200).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
180	Regnat de l’emperador Marc Aureli Còmmode Regnat de l’emperador Marc Aureli Còmmode (180-192).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
187	Un exèrcit de desertors capitanejats per Matern saqueja les terres d’Hispània i la Gàl·lia Un exèrcit de desertors i esclaus fugitius comandats per Matern saqueja les terres d’Hispània i la Gàl·lia. Finalment són derrotats per les tropes de Còmmode (188).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
193	Un exèrcit de desertors i esclaus fugitius comandats per Matern saqueja les terres d’Hispània i la Gàl·lia Amb la mort de Còmmode, assassinat per un complot, comença un nou any de guerra civil amb quatre emperadors successius. Victòria final de Septimi Sever, que inicia la dinastia Severiana.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
197	Albí és derrotat i mort a la batalla de Lugdunum (Lió) Albí, proclamat emperador a la Gàl·lia i a Hispània en rebel·lia contra Sever, és derrotat i mort a la batalla de Lugdunum (Lió).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
197	És executat Luci Novi Rufus, governador de la Tarraconense És executat Luci Novi Rufus, governador de la Tarraconense, amb els nobles provincials que havien defensat la causa d’Albí com a pretendent de l’Imperi. Tots els seus béns passen al patrimoni imperial, que s’enriqueix notablement.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
201	Els notables locals comencen a enterrar-se en rics sarcòfags Els notables locals comencen a enterrar-se en rics sarcòfags de marbre procedentes de Roma i Cartago.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
211	Regnat de Marc Aureli Antoni Caracal·la Regnat de Marc Aureli Antoni Caracal·la (211-217). Creació de la província Hispània Nova Citerior Antoniniana, de duració efímera, que agrupava els tres convents galaics.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
212	La Constitutio antoniniana de Caracal·la concedeix la ciutadania romana a tots els habitants de l’Imperi La Constitutio antoniniana de Caracal·la concedeix la ciutadania romana a tots els habitants de l’Imperi.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
218	Regnat de l’emperador Heliogàbal Regnat de l’emperador Heliogàbal (218-222). Sever Alexandre és associat al tron.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
218	L´emperador Heliogàbal sufraga la restauració de l’amfiteatre de Tàrraco L´emperador Heliogàbal sufraga la restauració de l’amfiteatre de Tàrraco.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
235	Invasió alamana i assassinat a Magúncia (Alemanya) de Sever Alexandre Comença una època d’inestabilitat, plena de revoltes i usurpacions, que s’allarga fins el 268. Francs, alamans, gots, escites i moros envaeixen diferents àrees de l’Imperi. Guerres amb Pèrsia.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
251	Persecucions de Deci i Valerià contra els cristians Persecucions de Deci i Valerià contra els cristians (251-259). Primeres mencions escrites de les comunitats cristianes hispanes.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
252	Una nova epidèmia de pesta es propaga per l’Imperi Una nova epidèmia de pesta es propaga per l’Imperi.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
260	Creació de l’Imperium Galliarum (Gàl·lia, Britània i Hispània) Rebel·lió de Marc Cassià Latini Pòstum contra el poder imperial i creació de l’Imperium Galliarum (Gàl·lia, Britània i Hispània).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
260	Tàrraco, la capital provincial, és assaltada i saquejada pels francs Tàrraco, la capital provincial, és assaltada i saquejada pels francs.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
270	Luci Domici Aurelià funda la dinastia Il·líria Luci Domici Aurelià restableix la unitat imperial i funda la dinastia Il·líria.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
270	S’inicia un període durant el qual les ciutats refan les seves muralles S’inicia un període, que es clourà l’any 310, durant el qual les ciutats refan les seves muralles. A Bàrcino i Gerunda, es reutilitzen tota mena de materials arquitectònics, epigràfics i escultòrics.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
271	Roma és envoltada per una muralla de 19 km Roma és envoltada per una muralla de 19 km (271-275).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
273	Aurelià annexiona novament l’imperi de Gàl·lia Aurelià annexiona novament l’imperi de Gàl·lia.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
275	A la mort d’Aurelià, el Senat elegeix emperador Marc Claudi Tàcit A la mort d’Aurelià, el Senat elegeix emperador Marc Claudi Tàcit. El seguiran, amb mandats molt breus, Probe, Car, Carí i Numerià.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
284	Gai Aureli Valeri Dioclecià és proclamat emperador Gai Aureli Valeri Dioclecià és proclamat emperador (284-305). Maximià és associat al poder. Repartiment del poder amb la Tetrarquia (el govern de l’Imperi era exercit per dos augusts i dos cèsars).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
286	Es reconstrueixen part del fòrum i els edificis termals de Tàrraco Els governadors Juli Valens i Marc Aureli reconstrueixen part del fòrum i els edificis termals de Tàrraco (286-293).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
293	Nova divisió territorial de l’Imperi en dotze diòcesis i cent dues províncies Nova divisió territorial de l’Imperi en dotze diòcesis i cent dues províncies. Implantació a les províncies agrícoles del sistema fiscal de la capitatio-iugatio (impost combinat que gravava tant els homes "capitatio" com les terres "iugatio").	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
293	Es crea la diòcesi d’Hispània Es crea la diòcesi d’Hispània, a càrrec d’un uicarius resident a Tàrraco, que inclou les províncies Tarraconense, Cartaginense, Gal·lècia, Bètica, Lusitània i Mauritània Tingitana.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
297	El codi Teodosià ordena utilitzar materials de construcció procedents de l’enderrocament dels temples El codi Teodosià ordena als municipis la construcció o la restauració de les seves muralles, utilitzant com a materials de construcció els procedents de l’enderrocament dels temples.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
300	Dues luxoses vil·les de Bàrcino i Gerunda decoren les seves sales amb grans mosaics policroms Dues luxoses vil·les de Bàrcino i Gerunda (Bell-lloc del Pla) decoren les seves sales amb grans mosaics policroms que representen curses de quadrigues al Circ Màxim de Roma. Aquests mosaics es poden datar entre el 300 i el 350.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
301	L’Edicte de preus de Dioclecià fixa els preus màxims de les mercaderies L’Edictum de pretiis (edicte de preus) promulgat per Dioclecià fixa els preus màxims de les mercaderies dins de l’Imperi.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
303	Persecucions de Dioclecià contra els cristians Persecucions de Dioclecià contra els cristians (303-305). A Hispània moren, màrtirs d’aquestes, el diaca Vicenç, a Valentia, i els mercaders Cugat i Feliu a Bàrcino i Gerunda, respectivament.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
305	Galeri i constanci són proclamats emperadors Segona Tetrarquia. Són proclamats emperadors Galeri i Constanci, que mor l’any següent. Galeri associa al poder Valeri Licinià Licini. S’inicia una guerra dinàstica.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
306	Primer concili de l’Església hispànica Se celebra a Illiberis (Elvira, Granada) el primer concili de l’Església hispànica (306-307).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
309	Nova reforma monetària Nova reforma monetària, que comportarà la creació del solidus aureus "moneda d’or" i la siliqua de plata.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
312	Gai Flavi Valeri Aureli Constantí derrota Maxenci Gai Flavi Valeri Aureli Constantí derrota Maxenci, que reclamava la corona imperial, al pont Milvi.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
313	Comença la construcció de la primera basílica cristiana a Roma Comença la construcció de la primera basílica cristiana a Roma, que s’acabarà l’any 322.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
324	Constantí esdevé únic sobirà de l’Imperi Constantí esdevé únic sobirà de l’Imperi.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
324	Es crea la nova prefectura de la Gàl·lia Les diòcesis d’Hispània, Set Províncies (antiga Vienesa) i Britània queden incloses a la nova prefectura de la Gàl·lia (324-337).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
325	Al concili de Nicea es debat sobre la naturalesa divina de Crist Al concili de Nicea, amb la presència de 318 bisbes, es debat sobre la naturalesa divina de Crist i es fixen la data de la Pasqua i la fórmula de la professió de fe (credo).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
326	Creació de les prefectures d’Àfrica, Gàl·lia, Itàlia, Il·líria i Orient Creació de les prefectures d’Àfrica, Gàl·lia, Itàlia, Il·líria i Orient. Constantí es preocupa per establir la pau de l’Església amb la finalitat de posar fi als conflictes sorgits entre catòlics i arians (326-350).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
330	Constantinoble esdevé la capital oriental de l’Imperi Constantinoble esdevé la capital oriental de l’Imperi.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
337	Després de la mort de Constantí, l’Imperi es reparteix entre els seus fills Després de la mort de Constantí, l’Imperi es reparteix entre els seus fills, Constantí II, Constanci II i Constant, que es disputen el poder.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
344	El bisbe Praetextatus de Barcelona assisteix al concili de Sofia (Bulgària) El bisbe Praetextatus de Barcilona (Barcelona) assisteix al concili de Sàrdica (Sofia, Bulgària).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
350	L’emperador Constant és assassinat a l’Oppidum Helena (Il·liberi, Elna) Davant la usurpació de Flavi Magne Magnenci a la Gàl·lia, l’emperador Constant intenta fugir a Hispània, però és atrapat i assassinat a l’Oppidum Helena (Il·liberi, Elna).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
350	A Íl·lici (Alcúdia d’Elx), un àmbit religiós és pavimentat amb un gran mosaic policrom A Íl·lici (Alcúdia d’Elx), un àmbit religiós datat entre el 350 i el 400 és pavimentat amb un gran mosaic policrom de figures geomètriques i una inscripció grega sense sentit precís. Es discuteix si aquest àmbit correspon a una sinagoga o a una basílica paleocristiana.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
350	Vitalis es fa representar al paviment de mosaic de la seva mansió de Tossa de Mar amb una llegenda magnificent Entre el 350 i el 400, el ric Vitalis es fa representar al paviment de mosaic de la seva mansió de Tossa de Mar amb una llegenda magnificent: saluo Vitale Felix Turissa ("si Vitalis està bé, el poble de Turissa és feliç").	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Ciència i cultura
350	La costa mediterrània hispànica és descrita a l’Ora maritima de Ruf Fest Aviè La costa mediterrània hispànica és descrita a l’Ora maritima de Ruf Fest Aviè, utilitzant vells periples.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
360	Pacià, bisbe de Bàrcino, denuncia les diversions paganes i l’heretgia novaciana Pacià, bisbe de Bàrcino (310-390), denuncia a les seves obres escrites entre el 360 i el 390 les diversions paganes i l’heretgia novaciana practicades per la comunitat cristiana local.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
364	Inici de la dinastia Valentiniana, amb Flavi Valentinià Inici de la dinastia Valentiniana, amb Flavi Valentinià. Comencen les grans migracions dels pobles continentals (364-379).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
375	Grups germànics s’instal·len a la línia del Duero Grups germànics s’instal·len a la línia del Duero com a tropes frontereres sota les ordres dels grans terratinents rurals.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
379	Flavi Teodosi és nomenat august Flavi Teodosi, natural del Cauca (Coca), és nomenat august i rep el comandament d’Orient amb seu a Constantinoble. El cristianisme esdevé religió oficial de l’Imperi.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
380	El I concili de Caesaraugusta acusa d’heretgia Priscil·lià El I concili de Caesaraugusta (Saragossa) acusa d’heretgia Priscil·lià, bisbe d’Àvila i difusor d’un moviment ascètic i rigorista que prendrà el seu nom.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
382	Els visigots són autoritzats a instal·lar-se als Balcans i al Danubi Els visigots són autoritzats a instal·lar-se als Balcans i al Danubi com a federats de Roma.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
384	Priscil·lià és enterrat com a màrtir Priscil·lià, condemnat a mort per malefici, és enterrat pels seus seguidors a Hispània com a màrtir.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
385	Decretal apostòlica (la primera coneguda) del papa Sirici a Himeri Decretal apostòlica (la primera coneguda) del papa Sirici a Himeri, metropolità de Tàrraco, sobre la disciplina eclesiàstica.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
389	Pauli de Nola compara el mode de vida de diverses ciutats d’Hispània Meropi Ponç Paulí, més conegut pel nom de Paulí de Nola, compara en una carta la tranquil·litat i la rusticitat de Bílbilis, Calagurris (Calahorra) o Ilerda davant les grans ciutats com Caesaraugusta, la "deliciosa" Bàrcino o la "poderosa i marítima" Tàrraco (389-394).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
395	A la mort de Teodosi, l’imperi Romà es divideix entre els seus dos fills A la mort de Teodosi, l’imperi Romà es divideix entre els seus dos fills: Arcadi serà el nou emperador d’Orient i Honori el d’Occident. El vàndal Estilicó, regent a Roma.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
395	Un procurador és posat al capdavant de la indústria de tintoreria de la porpra a les Balears Un procurador és posat al capdavant de la indústria de tintoreria de la porpra a les Balears.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
409	Màxim és nomenat august en rebel·lia contra Constantí III Màxim, un aristòcrata hispà, és nomenat august en rebel·lia contra Constantí III. En fracassar la conjura, Màxim es refugia entre els vàndals.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
409	Bàrcino emet monedes de plata i bronze de l’usurpador Màxim Bàrcino emet monedes de plata i bronze de l’usurpador Màxim (409-411).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
409	Sueus, alans i vàndals asdings i silings entren a Hispània Sueus, alans i vàndals asdings i silings entren a Hispània i s’hi estableixen com a federats.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
410	Saqueig de Roma pels visigots d’Alaric Saqueig de Roma pels visigots d’Alaric.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
413	El rei visigot Ataülf instal·la la seva cort a Bàrcino El rei visigot Ataülf instal·la la seva cort a Bàrcino.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
414	Ataülf es casa amb Gal·la Placídia, filla de Teodosi Ataülf, successor d’Alaric, es casa a Narbona amb Gal·la Placídia, filla de Teodosi i germanastra de l’emperador Honori.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
416	Els visigots de Vàlia combaten els vàndals, els alans i els sueus Els visigots de Vàlia, federats de Roma, són enviats a Hispània per combatre els vàndals, els alans i els sueus.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
417	Persecució dels jueus a Magó (Maó) Persecució dels jueus a Magó (Maó). Destrucció de la sinagoga i construcció sobre les restes d’una basílica cristiana.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
418	Es funda el regne visigot de Tolosa Es funda el regne visigot de Tolosa.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
419	Màxim és novament aclamat com a august pels vàndals de la Gal·lècia Màxim és novament aclamat com a august pels vàndals de la Gal·lècia. Derrotat a Bràcara (Braga, Portugal), Màxim és fet presoner i ajusticiat a Ravenna (422). Enfrontaments entre els vàndals asdings i els sueus.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
419	Concili de Tàrraco Els bisbes d’Ilerda i Osca, durant el concili de Tàrraco, han de respondre de les acusacions del monjo Frontó sobre suposades pràctiques priscil·lianistes.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
426	Els vàndals saquegen les Balears Els vàndals saquegen les Balears i continuen la seva marxa cap al sud d’Hispània.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
429	Genseric forma el regne vàndal d’Àfrica. Genseric forma el regne vàndal d’Àfrica.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
430	Enfrontaments a Hispània entre els sueus i els cabdills romans Enfrontaments a Hispània entre els sueus i els cabdills romans. Successius atacs sueus a Emerita, la Bètica, la Cartaginense i la vall de l’Ebre (430-449).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
442	Evacuació romana de Britània, ocupada pels angles i els saxons Evacuació romana de Britània, ocupada pels angles i els saxons.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
447	Àtila, rei dels huns, forma un imperi a Hongria i els Balcans Àtila, rei dels huns, forma un imperi a Hongria i els Balcans i organitza expedicions de saqueig a la Gàl·lia i al nord d’Itàlia, que s’aniran succeint fins a la seva mort el 453.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
449	Ilerda és destruïda per incursions de sueus i bagaudes Ilerda és destruïda per incursions de sueus i bagaudes.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
455	Els vàndals, amos de la mar, ataquen i saquegen Roma Els vàndals, amos de la mar, ataquen i saquegen Roma.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
455	Els vàndals estenen el seu domini a totes les grans illes, incloent-hi Eivissa, Menorca i Mallorca. Ja a Àfrica, els vàndals estenen el seu domini a totes les grans illes, incloent-hi Eivissa, Menorca i Mallorca.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
456	Els visigots intervenen novament a la Península contra bagaudes i sueus Els visigots de Teodoric II intervenen novament a la Península com a federats contra bagaudes i sueus (456-457).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
466	La vall de l’Ebre passa a formar part del regne visigot de Tolosa Amb Euric (466-486), la vall de l’Ebre i el litoral de la Tarraconense passen a formar part del regne visigot de Tolosa.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
476	Fi de l’imperi Romà d’Occident L’hèrul Odoacre deposa l’emperador Ròmul Augústul. Fi de l’imperi Romà d’Occident.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
482	Clodoveu estén els dominis francs a la Gàl·lia Clodoveu estén els dominis francs a la Gàl·lia a costa dels alamans, els visigots i els burgundis.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
486	Clodoveu funda el regne franc Clodoveu funda el regne franc i s’inicia la dinastia merovíngia.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
493	Formació del regne ostrogot d’Itàlia Amb el suport de l’emperador d’Orient, Teodoric intenta l’organització d’un regne pangermànic per mitjà d’aliances matrimonials.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
~350	Un arxisinagogue originari de Cízic és mencionat a la comunitat jueva de Tàrraco Un arxisinagogue originari de Cízic, Àsia Menor, és mencionat a la comunitat jueva de Tàrraco.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
~395	Creació de la nova província Insulae Balearum (illes Balears) Creació de la nova província Insulae Balearum (illes Balears), que s’afegeix a les sis ja existents a la diòcesi.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
2 d’abril de 68 dC	Servi Sulpici Galba s’uneix a la rebel·lió de Juli Víndex a la Gàl·lia El dos d’abril Servi Sulpici Galba, governador de la Tarraconense, s’uneix a la rebel·lió de Juli Víndex a la Gàl·lia. Amb el suïcidi de Neró, Galba és nomenat emperador.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Política i institucions
1 de febrer de 484	Concili de Cartago Els bisbes catòlics de Mallorca, Menorca i Eivissa assisteixen, juntament amb vuit bisbes sards, al concili de Cartago convocat pel rei vàndal Huneric.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
21 de gener de 259	El bisbe Fructuós és cremat viu El 21 de gener el bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi són detinguts, processats i cremats vius a l’amfiteatre de Tàrraco per ordre del governador Emilià.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
Primer quart del segle II aC	La ciutat d'Ullastret és abandonada La ciutat ibèrica d'Ullastret és abandonada en el primer quart del segle II aC. No se'n coneixen les causes, encara que es creu que pacíficament, ja que no hi ha indicis de destrucció per ocupació. Benvinguts a Ullastret c. 250 aC (Font: patrimonigencat)	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Societat i economia
4700 aC	Primers calendaris babilònics Primers calendaris babilònics Matemàtiques	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Ciència i cultura
4200 aC	Primers calendaris egipcis Primers calendaris egipcis Matemàtiques	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Ciència i cultura
2900 aC	Construcció de la gran piràmide de Gizeh Construcció de la gran piràmide de Gizeh Matemàtiques	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Ciència i cultura
2000 aC	π s’aproxima per 25/8 (babilonis), (16/9)² (egipcis), 3 (xinesos) π s’aproxima per 25/8 (babilonis), (16/9)² (egipcis), 3 (xinesos) Matemàtiques	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Ciència i cultura
2400 aC	Tauletes matemàtiques babilòniques a Ur Tauletes matemàtiques babilòniques a Ur Matemàtiques	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Ciència i cultura
2200 aC	Tauletes matemàtiques a Nippur, primer quadrat màgic Tauletes matemàtiques a Nippur, primer quadrat màgic Matemàtiques	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Ciència i cultura
1850 aC	Papir egipci (dit "de Moscou") amb 25 problemes numèrics Papir egipci (dit de Moscou) amb 25 problemes numèrics Matemàtiques	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Ciència i cultura
1650 aC	Papir egipci d’Ahmes (dit "Rhind") amb 85 problemes numèrics Papir egipci d’Ahmes (dit Rhind) amb 85 problemes numèrics Matemàtiques	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Ciència i cultura
1600 aC	Tauletes matemàtiques babilòniques Tauletes matemàtiques babilòniques Matemàtiques	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Ciència i cultura
1350 aC	Tauletes matemàtiques a Nippur, papir egipci amb problemes Tauletes matemàtiques a Nippur, papir egipci amb problemes Matemàtiques	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Ciència i cultura
1105 aC	Primer treball matemàtic xinès Primer treball matemàtic xinès Matemàtiques	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Ciència i cultura
600 aC	Geometria amb demostracions (Tales) Geometria amb demostracions (Tales) Matemàtiques	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Ciència i cultura
600 aC	Aproximació bíblica de π per 3 Aproximació bíblica de π per 3 Matemàtiques	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Ciència i cultura
540 aC	Geometria, aritmètica i música (Pitàgores) Geometria, aritmètica i música (Pitàgores) Matemàtiques	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Ciència i cultura
500 aC	Numerals xinesos, documents hindús Numerals xinesos, documents hindús Matemàtiques	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Ciència i cultura
460 aC	Esfericitat de la Terra (Parmènides) Esfericitat de la Terra (Parmènides) Matemàtiques	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Ciència i cultura
450 aC	Paradoxa d’Aquil·les i la tortuga (Zenó) Paradoxa d’Aquil·les i la tortuga (Zenó) Matemàtiques	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Ciència i cultura
440 aC	Lúnules, geometria, duplicació (Anaxàgores, Hipòcrates) Lúnules, geometria, duplicació (Anaxàgores, Hipòcrates) Matemàtiques	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Món	Ciència i cultura