Cronologia dels Països Catalans i del món
Imatge | Dates | Esdeveniment | Època històrica | Àrea geogràfica | Àrea temàtica | ||
---|---|---|---|---|---|---|---|
201 aC |
Fi a la segona guerra Púnica La batalla de Zama i la rendició de Cartago posen fi a la segona guerra Púnica. Les ciutats de Pèrgam (Bergama, Turquia) i Rodes plantegen aliances amb Roma. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
204 aC |
Romans i cartaginesos signen un armistici Publi Corneli Escipió desembarca a Àfrica. Romans i cartaginesos signen un armistici i s’ordena a Anníbal que abandoni Itàlia (204-203 aC.). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
205 aC |
Indíbil i Mandoni dirigeixen una nova rebel·lió d’ilergets, lacetans, ausetans i sedetans Indíbil i Mandoni dirigeixen una nova rebel·lió d’ilergets, lacetans, ausetans i sedetans. Indíbil mor en combat i Mandoni és capturat i executat pels romans. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Països Catalans | Política i institucions | |||
206 aC |
L’exèrcit púnic abandona definitivament Hispània Rendició de Gàdir (Cadis). L’exèrcit púnic abandona definitivament Hispània |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Països Catalans | Política i institucions | |||
206 aC |
Primera rebel·lió d’Indibil i Mandoni Primera rebel·lió d’Indíbil i Mandoni contra els romans |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Països Catalans | Política i institucions | |||
209 aC |
Cartago Nova és conquerida per Escipió Escipió conquereix Cartago Nova i aconsegueix un important botí. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Països Catalans | Política i institucions | |||
209 aC |
Cabdills ibers abandonen els cartaginesos Edecó, rei dels edetans, els ilergets Indíbil i Mandoni i altres cabdills ibers abandonen els cartaginesos i fan aliances amb Escipió. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Països Catalans | Política i institucions | |||
209 aC |
Roma reconquereix Tàrent Roma reconquereix Tàrent i venç els púnics a Metaure. A Hispània, victòries romanes a Baecula (Bailèn) i Ilipa (Alcalá del Río) (209-207 aC.). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
210 aC |
Publi Corneli Escipió Africà desembarca a Empórion El jove Publi Corneli Escipió Africà, nomenat procònsol a càrrec dels exèrcits hispànics, desembarca a Empórion al davant de dues noves legions. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Països Catalans | Política i institucions | |||
211 aC |
Els dos germans Escipions moren en combat Els dos germans Escipions moren en combat. El pretor Luci Marci aconsegueix mantenir la línia de l’Ebre. Una legió de reforç desembarca a Tàrraco. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Països Catalans | Política i institucions | |||
213 aC |
Roma assetja Siracusa i Càpua Siracusa i Càpua són assetjades per Roma i finalment conquerides (213-211 aC.). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
213 aC |
Els púnics són expulsats de Sagunt Els púnics són expulsats de Sagunt. Soldats procedents de la Celtibèria són els primers mercenaris que Roma admet al seu exèrcit (212 aC.). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Països Catalans | Política i institucions | |||
214 aC |
Primera guerra entre Roma i Macedònia Primera guerra entre Roma i Macedònia pel domini de la costa il·líria, a la mar Adriàtica (214-205 aC.). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
215 aC |
Anníbal estableix aliances amb Filip V de Macedònia Anníbal estableix aliances amb Filip V de Macedònia i amb la ciutat de Siracusa (Sicília) per a lluitar contra Roma. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
215 aC |
Els Escipions posen setge a la ciutat d’Hibera Els Escipions posen setge a la ciutat d’Hibera (Dertosa, Tortosa?) i derroten el general cartaginès Àsdrubal. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Països Catalans | Política i institucions | |||
![]() |
216 aC |
Els romans són derrotats a Cannes Els romans són derrotats a la batalla de Cannes i la ciutat de Càpua obre les seves portes a Anníbal. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | ||
217 aC |
Els romans són derrotats a Trasimè Els romans són derrotats a Trasimè. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
217 aC |
Victòria romana a les Boques de l’Ebre Victòria romana a les Boques de l’Ebre i setge d’Èbusos (Eivissa). Delegats de 120 pobles ibèrics acudeixen a Tàrraco i lliuren ostatges a Roma. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Països Catalans | Política i institucions | |||
217 aC |
Publi Corneli Escipió desembarca a Tàrraco Publi Corneli Escipió, germà de Gneu, desembarca a Tàrraco amb un exèrcit de reforç. La ciutat esdevé el quarter general de les tropes romanes a Hispània. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Països Catalans | Política i institucions | |||
![]() |
218 aC |
Anníbal envaeix la península Itàlica Anníbal creua els Alps i envaeix la península Itàlica. Els romans són derrotats a Trebbia. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | ||
218 aC |
Roma declara la guerra a Cartago Roma declara la guerra a Cartago arran de la caiguda de Sagunt en mans d’Anníbal (219 aC). Un exèrcit romà, comandat per Gneu Corneli Escipió, desembarca a Empúries. Batalla de Cese (Tarragona). Conquesta romana d’Atanagre i Ausa (Vic), capitals d’ilergets i d’ausetans respectivament. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Països Catalans | Política i institucions | |||
![]() |
219 aC |
Sagunt és conquerida per Anníbal Anníbal conquereix Sagunt després d’un setge de vuit mesos. Aquest fet comporta que Roma declari la guerra a Cartago. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Països Catalans | Política i institucions |
- ‹ anterior
- 2 de 2