Cronologia dels Països Catalans i del món

Mor a la foguera el dominicà Girolamo Savonarola, instigador d’una república popular a Florència.

Elaboració d’un fogatge.

Comença a publicar-se la traducció feta per Joan Roís de Corella de la Vita Christi, del cartoixà Ludof de Saxònia.

Fundació del consolat de comerç a Burgos.

Aritmètica, àlgebra (Pacioli)

S’encunya el principat d’or.

Capitulacions de Santa Fe, signades pels Reis Catòlics, que permeten el viatge de Colom.

Els reis Ferran II d’Aragó i Isabel I de Castella signen a Granada el decret d’expulsió de totes les persones de religió jueva que viuen als països de les corones d’Aragó i Castella. Aquell document, conegut com decret de l’Alhambra, és la culminació d’un llarg procés de persecució, iniciat amb els pogroms de 1391.

L’arquebisbe Alfons d’Aragó comença l’ampliació de la catedral de Saragossa.

Epidèmia de pesta a València (1489-1490).

S’inaugura a Ciutat de Mallorca el tribunal de la Inquisició.

Conquesta de Màlaga.

Bartolomeu Dias arriba al cap de Bona Esperança.

És executat a Barcelona Pere Joan Sala, cabdill dels remences.

Ordinacions sobre assegurances marítimes.

Aritmètica, àlgebra (Chuquet, Borghi)

Ferran el Catòlic concedeix la construcció de la Universitat de Mallorca.

Pla de redreç de les finances municipals de Barcelona de Pere Coromines.

Primera edició impresa dels Elements d’Euclides

S’inicia la campanya contra Granada.

Tractat d’Alcáçovas entre Castella i Portugal, pel qual els portuguesos detenen l’exclusivitat de l’expansió vers l’orient de les costes africanes.

Mor Joan II. Ferran II, dit el Catòlic, rei de Catalunya-Aragó. Unió dinàstica de la corona d’Aragó i Castella.

S’introdueix el sistema d’insaculació al municipi de Barcelona, completat el 1498 en la seva normativa i procediment.

Tomás de Torquemada és nomenat primer gran inquisidor de Castella.

Primera aritmètica impresa a Itàlia

Botticelli pinta La primavera.

Joan II eximeix els remences de tot pagament a llurs senyors.

Carestia al regne de València, coneguda com “la quarta fam”.

Lluís XI de França envaeix el Rosselló.

Capitulació de Pedralbes feta entre Joan II i la ciutat de Barcelona.

Trigonometria (J. Müller-Regiomontanus)

Matrimoni de l’infant Ferran d’Aragó, fill de Joan II, amb Isabel, germanastra d’Enric IV.

La taula de canvis de Barcelona fa suspensió de pagaments.

Revolta dels irmandiños a Galícia.

Mor Pere IV de Catalunya, dit el Conestable de Portugal.

Els hospitals de Lleida es fusionen en un de nou, anomenat Santa Tecla.

Pere de Portugal és nomenat rei de Catalunya.

Sentència arbitral de Baiona dictada per Lluís IX de França, que posa fi a l’antagonisme entre Enric IV de Castella i Joan II.

Les institucions catalanes declaren Joan II enemic públic i el desposseeixen de la corona.

La diputació del General de Catalunya publica un projecte de concòrdia entre senyors i remences, precedent de la sentència arbitral de Guadalupe.

Primer alçament de remences a les comarques gironines sota el comandament de Francesc de Verntallat.

Mor Carles de Viana.

Capitulació de Joan II davant les institucions catalanes. El príncep de Viana és posat en llibertat.

La Diputació convoca un parlament a Barcelona, en què es decideix aconseguir la llibertat del príncep de Viana i la declaració d’hereu universal.

Concòrdia de Barcelona. Joan II perdona el seu fill Carles, que recupera les rendes del principat de Viana i les seves possessions, si bé se li prohibeix de residir a Navarra i a Sicília.

Taula del sinus, astronomia, aritmètica (G. von Peurbach)

Joanot Martorell comença la redacció del Tirant lo Blanc, acabada per Martí Joan de Galba.

Creació del consolat de Venècia.

Es promulguen unes ordinacions sobre assegurances marítimes.

Redacció de la Tragèdia de Caldesa, de Joan Roís de Corella.

El consell buscaire barceloní restableix una disposició del 1422 que prohibia l’entrada a Barcelona dels teixits de llana estrangers i ordenava l’ús exclusiu de teixits de fabricació nacional.

S’aprova a les corts un projecte de reforma per a modificar el règim de les eleccions triennals de la Generalitat.

El capítol de la seu de Barcelona adjudica les obres del nou cadirat del cor a Macià Bonafè.

Sentència interlocutòria: se suspenen provisionalment la prestació dels mals usos i les servituds rurals i es concedeix la llibertat als remences.

Alfons el Magnànim nomena el seu germà, Joan de Navarra, lloctinent general de Catalunya.

Es produeix la devaluació monetària reclamada per la Busca.

Joan de Gutenberg imprimeix el primer llibre europeu a Magúncia.

Cop d’estat municipal a Barcelona. La Busca assoleix la direcció del municipi barcelonès.

Victòria de l’exèrcit francès sobre els anglesos a Castillon. Capitulació de Bordeus i fi de la guerra dels Cent Anys.

Neix Leonardo da Vinci.

Esclata una guerra civil a Navarra entre beaumontesos, partidaris de Carles de Viana, i agramontesos, partidaris de Joan de Navarra.

Alfons el Magnànim funda l’Estudi General de Barcelona.

Francesco Sforza és proclamat duc de Milà.

Revolta dels forans a Mallorca (1450-1453).

Alfons el Magnànim reglamenta les reunions i l’organització dels remences.

Alfons el Magnànim signa a Tíbuli el privilegi de sac i sort pel qual s’elimina el sistema de votació en la constitució d’òrgans polítics i administratius del regne de Mallorca i s’institueix el d’insaculació.

Expulsió dels florentins dels territoris de la corona.

L’escultor Jordi Safont i el seu deixeble Bertran de la Borda finalitzen els relleus del Judici Final del timpà de la porta dels Apòstols de la seu de Lleida.

Victòria d’Olmedo. Els Trastàmara catalano-aragonesos són derrotats pel partit del rei de Castella, dirigit per Álvaro de Luna. Comença una guerra entre Castella i Navarra-Aragó que finalitza el 1454.

Lluís Dalmau pinta el retaule de la Mare de Déu dels Consellers.

Es crea el consolat de Ragusa.

Alfons el Magnànim entra a Nàpols. Renat I de Provença renuncia a les seves pretensions al regne i retorna a França. Alfons és proclamat rei de Nàpols amb el nom d’Alfons I.

Comencen les obres de les torres de Quart, a València, finalitzades el 1460.

S’eixampla la catedral de València (1440-1480).

S’inicia la construcció d’un primer port a Barcelona.

Gabriel de Vallseca confecciona una carta nàutica, posteriorment adquirida per Amerigo Vespucci.

Bernat Martorell pinta el retaule de Sant Pere, del castell de Púbol.

Alfons el Magnànim nomena el seu germà, Joan de Navarra, lloctinent general dels regnes de València i Aragó. La reina Maria és lloctinent de Catalunya.

Primera reglamentació de l’assegurança marítima redactada a Barcelona i ordinació sobre els canvis marítims.

Pau d’Arràs signada entre Carles VII de França i Felip el Bo, duc de Borgonya, que independitzava pràcticament l’Estat borgonyó del regne de França.

Mor Joana de Nàpols. Deixa el tron a Renat I, comte de Provença i duc d’Anjou, aleshores presoner del duc Felip III de Borgonya.

S’inicia, segons M. de Riquer la redacció del Curial e Güelfa (1435-1462).

El consell valencià promulga una revisió i reforma del deute públic.

Cosimo de Mèdici aconsegueix relegar els Albizzi i s’apodera del govern de la ciutat de Florència.

Lliga de Venècia, Florència, Milà, Gènova i els Estats Pontificis contra Alfons el Magnànim.

Alfons el Magnànim marxa definitivament cap a Itàlia.

Joana d’Arc, condemnada per un tribunal eclesiàstic, és cremada a la plaça del mercat vell de Rouen.

Andreu Febrer finalitza la traducció al català de la Divina Commedia, de Dant.

S’acaba a Sant Cugat del Vallès la traducció al català del Decameron de G. Boccaccio.

Prohibició decretada a València de carregar mercaderies a bord de vaixells forasters mentre n’hi hagués de valencians disposats a fer el mateix viatge.

Es revoca a Mallorca la pragmàtica d’Anglesola i es restableix el règim de franquesa atorgat per Jaume I.

Els creditors catalans deixen de percebre les pensions dels censals a Mallorca.

Construcció de l’edifici de la Pia Almoina de Barcelona.

Mor Enric V d’Anglaterra. Enric VI és nomenat rei d’Anglaterra i França. El delfí Carles és proclamat a les seves terres rei de França amb el nom de Carles VII.

Es promulga la constitució Havents a cor, que prohibeix la importació dels draps de seda, d’or i de llana.

Joana de Nàpols reconeix Alfons el Magnànim com a hereu i lloctinent general del reialme.

Alfons el Magnànim derrota els rebels sards, i el vescomte de Narbona li ven tots els seus drets sobre l’illa de Sardenya.

Martí I grava les importacions i exportacions d’alemanys, savoians i altres súbdits de l’emperador d’Alemanya i del duc de Savoia amb un dret de 4 diners per lliura.

Felip de Malla comença a redactar Lo pecador remut.

En la darrera sessió de les Corts de València de 1417-1418, es crea la Generalitat com a òrgan permanent, amb una duració dels càrrecs per tres anys, i una funció purament de recaptació fiscal. Alfons el Magnànim bandeja definitivament el fur d’Aragó del regne de València.

Comencen les obres de la Sala Daurada o sala de consells de la ciutat de València, finalitzades el 1428.

El conclave reunit al concili de Constança elegeix Martí V com a papa. Fi del Cisma d’Occident.

Retaule de Sant Sebastià, de Joan Mates. Situada actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya, procedeix de la capella del refectori de la Pia Almoina de Barcelona.

Mor Ferran I. Alfons, dit el Magnànim (IV de Catalunya, V d’Aragó, III de València, I de Mallorca), és proclamat rei.

Lluís Borrassà pinta el retaule de l’església de Sant Miquel de Cruïlles.

Alfons el Magnànim atorga a la Generalitat valenciana una organització permanent.

Jordi de Sant Jordi escriu entre el 1416 i el 1424Midons, Estramps, Lo setge d’amor i Los enuigs, entre d’altres obres.

Jan Hus, dirigent dels hussites a Bohèmia, és cremat a la foguera.

Ferran I nomena el seu fill segon, Joan, vice-rei de Sicília.

Lluís Borrassà pinta el retaule de Santa Clara al convent del mateix nom de Vic.

Revolta de Jaume d’Urgell.

Inici de la disputa de Tortosa entre el convers Jeroni de Santa Fe i els rabins d’Alcanyís, finalitzada el 13 de novembre de 1414.

Se suprimeix el call de València.

Fundació de l’Estudi General de València.

Reforma de la taula de canvis i de l’administració de la hisenda municipal de Barcelona.

Organització d’una línia regular de galeres entre València i Damasc-Beirut-Alexandria.

Retaule major del monestir de Santes Creus, de Guerau Gener i Lluís Borrassà.

Batalla de Tannenberg. Derrota dels membres de l’orde teutònic per polonesos i lituans.

Signatura d’un conveni de pau entre Pere Torreles, representant de Martí l’Humà, i Leonardo Cubello, descendent dels antics jutges d’Arborea. Els radicals, partidaris del vescomte de Narbona, continuen la lluita.

Retaule de Sant Antoni Abat, de l’església de Santa Maria de Manresa, de Lluís Borrassà.

Batalla de Santluri. Derrota de l’exèrcit sard del vescomte de Narbona.

Antoni Canet esculpeix el sepulcre del bisbe Escales, a la seu de Barcelona (1409-1412).

Pere Vall pinta el retaule de Sant Blai, de l’església de Cardona.

Fundació, a Gènova, de la Casa di San Giorgio.