Cronologia dels Països Catalans i del món

El visigot Alaric promulga la Lex romana visigothorum, un compendi de dret per als seus súbdits romans.

Els francs derroten els visigots al Campus Vogladense (Vouillé); és la fi del regne de Tolosa.

Els gots estenen el seu domini (507-567) per la Tarraconense, la Cartaginense i la Bètica.

Els bisbes d’Empúries, Girona, Elna, Terrassa, Barcelona, Saragossa, Cartagena, Tortosa i Vic assisteixen al concili de Tarragona.

El rei ostrogot Teodoric, regent del regne visigot, denuncia els abusos del sistema de recaptació, fent-se ressò de les queixes dels provincials d’Hispània (523-525).

La pau amb els perses permet l’expansió bizantina per la Mediterrània. Durant el regnat de Justinià I es duu a terme la codificació del dret romà (Corpus Iuris Civilis).

Els bisbes de Terrassa i Urgell assisteixen al segon concili de Toledo.

Comença una etapa de dualitat de poder a Hispània entre la noblesa militar germànica i els bisbes, que no finalitzarà fins el 568 amb l’adveniment de Leovigild al tron.

L’itàlic Apol·linar, a les ordres del general bizantí Belisari, ocupa les Balears, que passen a integrar-se a la província de Mauritània.

Comença la conquesta bizantina del regne ostrogot d’Itàlia.

Teudis atura una invasió franca de la Tarraconense.

Àkhila I és escollit a Sevilla amb el suport d’una facció de la noblesa.

Ocupació bizantina de les costes hispanes des de la Bètica fins al Xúquer, que es perllonga fins el 621.

Comença el regnat de Leovigild a Hispània.

Comencen les encunyacions monetàries visigòtiques a les seques permanents de Barcelona, Girona i Tarragona, que no es deturaran fins a la fi del regne visigot (573-586).

Hermenegild fa de Sevilla la capital de la Bètica, es converteix al catolicisme i intenta independitzar-se de Toledo.

La Galícia sueva s’incorpora al regne visigot.

Grans caresties a la Gàl·lia (586-588). Es consumeixen immundícies i herbes sense valor nutritiu. Moren moltes persones.

El prevere lusità Joan de Bíclarum és desterrat a Barcelona per Leovigild. És bisbe de Girona del 591 al 621.

Mort de Leovigild i successió de Recared a Hispània.

Documentats quatre temples a la ciutat de Tarragona: la catedral, Sant Fructuós, Santa Jerusalem i Sant Pere (segle VII).

Isidor de Sevilla escriu (610-620) una regula per a una comunitat de monjos de la Bètica.

El rei Sisebut crida l’atenció al metropolità de Tarragona, Eusebi, per la seva afició a les representacions teatrals i els espectacles amb animals (612-621).

Durant el seu regnat (613-629), Clotari II unifica novament el regne franc nomenant majordoms de palau al capdavant dels tres regnes.

Suíntila encunya trients d’or a València (621-639).

Mahoma retorna a la Meca.

S’hi adopta una normativa sobre la successió reial al regne visigot.

Els musulmans arriben a Bàssora.

Regnat de Recesvint a Hispània (649-672). Els concilis de Toledo actuen com a grans assemblees del regne, tractant tant temes religiosos com polítics o administratius.

Promulgació del Liber iudiciorum, corpus legislatiu fet per iniciativa del rei Recesvint, que restà vigent fins a l’apogeu del feudalisme.

La rebel·lió d’Hilderic i Pau a la Septimània, amb el suport de les ciutats de Tarragona, Barcelona i Girona, és reprimida amb èxit per Vamba.

Encunyacions monetàries ocasionals a Roses i València durant els regnats d’Ègica i Vítiza (687-710).

Ègica associa al tron el seu fill Vítiza, el qual comença a regnar dos anys més tard.

L’expansió islàmica arriba a l’Atlàntic.

Àkhila II és nomenat rei a l’antiga Tarraconense.

Davant l’avançada dels sarraïns, Pròsper, bisbe metropolità de Tarragona, fuig per mar enduent-se les relíquies i els llibres litúrgics, entre ells el denominat Oracional de Verona (713-714).

Carles Martell governa els francs.

Els àrabs assetgen Constantinoble.

Els sarraïns culminen l’ocupació del territori de l’actual Catalunya (717-720).

Els musulmans conquereixen els darrers reductes del regne visigot a la Septimània.

Carles Martell venç els musulmans a Poitiers.

La insurrecció dels berbers kharigites al nord d’Àfrica obliga un exèrcit sirià a passar l’Estret i a establir-se a la Península Ibèrica (740-742).

Unció de Pipí el Breu.

Primera repoblació, principalment amb mossàrabs, a terres cantàbriques, durant el regnat d’Alfons I.

Bagdad esdevé la capital del califat abbàssida (762-766).

Carlemany, rei dels francs, nomena el seu fill Lluís el Piadós rei d’Aquitània.

Composició del Llibre de Kells, manuscrit irlandès que es considera el més ben decorat de tota la producció primitiva occidental.

Carlemany penetra a la Tarraconense i posa setge a Saragossa. La seva rereguarda és derrotada pels bascons a Roncesvalls.

Instal·lació d’hispani, refugiats gots procedents dels territoris dominats pels musulmans, a les terres septimanes de domini carolingi.

’Abd al-Rahman I compra als cristians la catedral de Còrdova per tal d’aixecar en el seu lloc la Mesquita Major.

Girona, la Cerdanya i l’Urgell es lliuren als francs (785-789).

Mort d’’Abd al-Rahman I; el succeeix el seu fill Hisam I.

Els àrabs fabriquen paper a Bagdad, servint-se dels coneixements d’uns xinesos captius.

Mort d’Hisam I; el succeeix al-Hakam I.

El cabdill rebel Bahlul ibn Marzuq convida els francs a aliar-se amb ell contra l’emir de Còrdova.

Primera menció del territori de Castella.

Guillem de Tolosa, cosí germà de Carlemany, conquereix Barcelona, convertida en capital de la Marca Hispànica. Berà és nomenat comte de Barcelona.

Infructuoses expedicions franques contra Tortosa i Osca (808-812).

Ermenguer, comte d’Empúries.

Mort de Carlemany; el succeeix Lluís el Piadós.

Atac sarraí contra Barcelona.

Mort d’al-Hakam I; el succeeix ’Abd al-Rahman II.

Revolta goticista i antifranca d’Aissó i Guillemó a Catalunya.

A partir de la revolta d’Aissó i Guillemó, es produeix una desestructuració del poblament a tota l’àrea central de Catalunya (826-827).

L’abat Calort de Sant Serni de Tavèrnoles funda el monestir de Sant Salvador de la Vedella.

Consagració de l’església del castell de Lillet.

Retrocés del poblament a la vall del Llobregat, que afecta especialment la zona meridional del Berguedà (840-870).

Expedició sarraïna contra la Cerdanya, aturada pel comte Sunifred.

Carles el Calb confia el govern de la major part de les terres de la Septimània i de la Marca Hispànica a Sunifred de Cerdanya.

Barcelona, governada pel comte Alerà, és saquejada pels musulmans.

Alfons III d’Astúries avança la frontera fins a la vall del riu Duero.

S’inicia una onada repobladora a la vall de Lord que continuarà per Osona i el Berguedà.

Repoblacions a Galícia i diverses zones de Portugal (Porto, Braga, Coïmbra).

Apogeu del sistema de rompudes, moment àlgid del primer creixement medieval a la Catalunya Vella (875-925).

Lluís el Tartamut atribueix els comtats de Barcelona, Girona i Besalú a Guifré I el Pelós, i el de Rosselló a Miró I.

Restauració del bisbat d’Osona i repoblament de la zona.

Isma’il ibn Musà fortifica la ciutat de Lleida.

Fundació del monestir de Sant Llorenç de Morunys.

Fundació del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

El bisbe Gotmar de Vic consagra l’església abacial de Santa Maria de Ripoll.

Consagració de l’església de Santa Maria de Merlès.

Guifré el Pelós mor en lluita contra els musulmans.

El governador de Lleida, Llop ibn Muhammad, ataca les fronteres del comtat de Barcelona.

Expedició naval del comte d’Empúries Sunyer II pel litoral oriental de l’Àndalus fins al port d’Almeria (875-899).

Incorporació de les Balears a l’emirat de Còrdova.

Entronització de la dinastia ximena al regne de Pamplona.

Mort d’’Abd Allah; el succeeix ’Abd al-Rahman III.

Fundació de l’abadia de Cluny.

Fundació del monestir de Silos (Burgos).

Unió del comtat d’Aragó i el regne de Pamplona.

Regnat de Ramir II a Lleó.

’Abd al-Rahman III destrueix Burgos.

Gran expedició naval andalusina per aigües de Catalunya, Llenguadoc i Provença (juny-juliol).

Es clou la darrera empenta repobladora corresponent a l’època dels fills de Guifré el Pelós, que afecta especialment la zona del Vallès.

La col·laboració de castellans i navarresos possibilita la victòria de Simancas contra els musulmans.

Acord entre el comte Sunyer de Barcelona i el califa de Còrdova ’Abd al-Rahman III.

Organització de la canònica de Barcelona.

Influències carolíngies en l’estructura de l’església de Sant Pere de les Puelles de Barcelona.

Govern conjunt dels comtes Miró I i Borrell II a Barcelona, Girona, Osona i Urgell (947-966).

Borrell II, comte de Barcelona, Girona, Osona i Urgell.

Ibn Hawqal escriu (950-970) el Kitab surat al-Ard (Descripció de la Terra).

Viatge de Guifré de Besalú, l’últim d’un comte català, a la cort carolíngia.

Intent fracassat d’independència eclesiàstica de les diòcesis catalanes a càrrec de l’abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat.

El matrimoni de Fernan Gonzàlez i Urraca consolida la independència castellana.

Al-Hakam II, nou califa, amplia la mesquita de Còrdova.

Gerbert d’Aurillac, el futur papa Silvestre II, perfecciona la seva educació al monestir de Ripoll i potser a Vic (967-970).

L’assassinat d’Ató, bisbe de Vic, frustra un nou intent d’independència eclesiàstica de les diòcesis catalanes.

Consagració de la segona església de Sant Miquel de Cuixà, que presenta influències carolíngies en la seva arquitectura.

Organització de la canònica de Besalú.

Ràtzia del cabdill Almansor contra el comtat de Barcelona.

La moneda d’or s’imposa a la de plata en l’economia barcelonina (980-990).

Otó II, emperador romanogermànic, és derrotat pels àrabs prop de Tàrent.

Gerbert d’Aurillac, abat de Bobbio, demana al comte de Besalú i bisbe de Girona Miró Bonfill la còpia d’obres científiques introbables a l’Europa cristiana.

Hug Capet entronitza una nova dinastia a França.

Ramon Borrell encunya les primeres monedes pròpiament comtals (992-1018).

Apareix esmentat per primera vegada el rec Comtal, que atansava l’aigua del Besòs a Barcelona.

Almansor saqueja Sant Jaume de Galícia.

Fundació de Sant Martí del Canigó pel comte Guifré II de Cerdanya (~1001-1007).

Invasió d’’Abd al Malik per la frontera catalana.

Comença l’abadiat d’Oliba, a Ripoll.

El testament del comte Ermengol I d’Urgell conté la donació d’un joc d’escacs al monestir de Saint-Gilles (Provença).

Consagració de Sant Martí del Canigó.

La Fitna: les lluites internes a l’Àndalus ocasionades pel destronament d’Hisam II produeixen el desmembrament del califat de Còrdova. Saqueig de Madinat al-Zahra’. Muhammad II, Sulayman al-Musta’in i el mateix Hisam II es disputen el poder.

Inici del govern independent dels eslaus Mubarak i Muzaffar a València.