Cronologia dels Països Catalans i del món

Sunifred Llobet tradueix obres àrabs d’astronomia.

Guifré I el Pelós rep el govern dels comtats d’Urgell i Cerdanya.

Els premostratencs funden una comunitat a Bellpuig de les Avellanes.

Enric de Pisa escriu el Liber Maiolichinus, utilitzant per primer cop, en un text estranger, la paraula “Catalunya”.

Es crea el consolat de mar de Mallorca.

Pacte de Calataiud: Ab Zayd, destronat reietó de València, es fa vassall de Jaume I.

La diputació del General de Catalunya publica un projecte de concòrdia entre senyors i remences, precedent de la sentència arbitral de Guadalupe.

Restauració de la seu episcopal de Vic.

Comença la construcció de l’església de Santes Creus.

Mor Martí l’Humà. S’obre la crisi successòria.

El Consolat de Mar de Mallorca adopta el patró valencià.

Comença la construcció de la catedral romànica de Girona.

Jaume Safont comença el Dietari de la diputació del general o de la generalitat.

Es produeix un terratrèmol que arrasa poblacions senceres (Olot, Puigcerdà, Amer, etc.).

Batalla del Bòsfor. Victòria de la flota veneto-catalano-bizantina sobre la genovesa.

Incorporació del comtat d’Urgell a la corona.

Període de màxima violència feudal a Catalunya (1020-1060).

El bisbe Gotmar de Girona escriu la Crònica dels reis francs.

Alfons el Cast s’adreça als habitants de Tortosa per exigir que no expulsin els ramats de Santes Creus de les pastures que el monestir tenia al terme de la ciutat.

Cardona, Casserres i Vic cauen en mans dels francs (798-799).

El Liber iudiciorum és traduït al català.

Creació a València de la companyia del Centenar de la Ploma.

Segon pariatge d’Andorra.

L’hereu de la corona i governador de Catalunya, Pere (el futur Pere el Gran), crea, a Barcelona, els cònsols de mar.

Aliança de Pere el Cerimoniós amb Venècia i Bizanci enfront dels genovesos. Inici de la segona guerra contra Gènova.

Bernat de Septimània, nou comte de Barcelona i Girona. S’inicia una etapa de major domini franc a Catalunya.

Redacció de De moderno Ecclesiae schismate, de sant Vicent Ferrer.

Es crea el consolat de mar de Girona.

S’inicien les obres de l’església de Santa Maria de Sagunt.

El sínode de Narbona es dirigeix contra els “pravis et perversis hominibus” (homes depravats i perversos) que depreden els béns de Cuixà als comtats de Rosselló i Fenollet, amenaçant-los amb l’excomunió.

A les corts de Barcelona es legalitza la remença i altres mals usos.

Prohibició decretada a València de carregar mercaderies a bord de vaixells forasters mentre n’hi hagués de valencians disposats a fer el mateix viatge.

Sentència arbitral de Baiona dictada per Lluís IX de França, que posa fi a l’antagonisme entre Enric IV de Castella i Joan II.

Encunyacions monetàries ocasionals a Roses i València durant els regnats d’Ègica i Vítiza (687-710).

Expedició del mallorquí Jaume Ferrer per anar al “Riu d’Or” (Senegal).

El comte de Barcelona cobra paries de Tortosa.

Surt, dels ports de Salou, Tarragona i Cambrils, l’expedició per a conquerir Mallorca.

Constitutiones pacis et treguae de Tarragona.

El bisbe Gotmar de Vic consagra l’església abacial de Santa Maria de Ripoll.

S’inicien les obres de la catedral de Tarragona.

Els musulmans conquereixen els darrers reductes del regne visigot a la Septimània.

Privilegi de franqueses atorgat als habitants de Barcelona i el seu comtat.

Tractat de Corbeil entre Jaume I i Lluís IX de França, pel qual ambdós renuncien a qualsevol dret al regne de l’altre.

Redacció de les dues primeres parts del Llibre dels feits de Jaume I.

Hi assisteixen dos bisbes de València, l’arrià i el catòlic, i els bisbes de Barcelona, Xàtiva, Terrassa, Lleida, Urgell, Vic, Tortosa, Girona, Empúries i Tarragona.

S’acaba a Sant Cugat del Vallès la traducció al català del Decameron de G. Boccaccio.

Fallida bancària del canvista Francesc Castelló, a Barcelona.

Segona croada valenciano-mallorquina contra el Magrib. Atac a Bona.

Entrada de Pere el Gran a Palerm i annexió de Sicília a la corona d’Aragó.

Carestia al regne de València, coneguda com “la quarta fam”.

Primera croada valenciano-mallorquina contra les costes nord-africanes.

Els monjos cistercencs arriben a Catalunya.

El comte de Cerdanya funda un mercat a Vilafranca de Conflent.

Alfons de la Cerda fa donació de les ciutats de Múrcia i Cartagena i del reialme sencer de Múrcia a Alfons el Liberal.

Fundació del convent del Carme a Lleida.

Les autoritats valencianes promulguen uns primers capítols que reglamenten la fabricació de draps.

Segona reunió de Girona. S’acorda continuar les obres de la seu amb una sola nau.

El consell buscaire barceloní restableix una disposició del 1422 que prohibia l’entrada a Barcelona dels teixits de llana estrangers i ordenava l’ús exclusiu de teixits de fabricació nacional.

Tractat d’Alcalá d’Henares entre Ferran IV de Castella i Jaume II, pel qual acorden atacar i repartir-se els dominis dels sarraïns peninsulars: Almeria per a la corona d’Aragó i la resta del territori per a Castella.

El comte Borrell II de Barcelona concedeix una carta de franqueses a Cardona.

Alfons el Magnànim signa una treva amb el duc de Milà, Felip Maria Visconti, i amb els genovesos.

Jaume Mateu pinta el retaule de l’església de Cortes d’Arenós, dedicat a la Verge.

Enric IV de Castella abandona els catalans.

S’enllesteix la Crònica de Pere el Cerimoniós.

El comte de Barcelona eximeix els barcelonins del pagament del quint o impost sobre les naus arribades a la ciutat.

Mor Jaume II. Comença el regnat d’Alfons, dit el Benigne (III de Catalunya, IV d’Ara-gó, II de València).

Emissions monetàries més antigues conegudes per al comtat de Rosselló (1008-1068).

Promulgació de les Decretals de Gregori IX, compilades per Ramon de Penyafort.

Ordinacions sobre assegurances marítimes.

Bernat Metge redacta l’Apologia.

L’almirall Bernat de Cabrera redacta Ordinations sobre lo feyt de la mar.

Pere el Cerimoniós atorga un guiatge especial als musulmans i jueus nord-africans per comerciar en el regne de Mallorca.

S’estableix a Mallorca el Lou dels pisans.

Jaume I confirma els Costums de Perpinyà o Consuetudines Perpiniani.

Concessió de privilegis comercials als genovesos per a comerciar i construir una llotja a Mallorca.

Es crea el consolat de Xiu (Quios).

S’instal·la a Catalunya l’orde militar del Sant Sepulcre.

El rei Amalaric és assassinat a Barcelona.

Barcelona i València organitzen un armament de galeres de l’Almoina per a combatre els sarraïns i defensar el comerç.

Concessió de franqueses als habitants de Barcelona.

Joan II eximeix els remences de tot pagament a llurs senyors.

Pacte d’Abbeville. Aliança entre Joan II, Anglaterra i Borgonya.

Joan Mates retaule de Sant Ambròs i Sant Martí, de la seu de Barcelona.

Fundació del convent de la Trinitat, a València.

Confecció de l’Atlas Català dels jueus mallorquins Abraham i Jafudà Cresques.

Sulayman Sa’id al-Dawlà succeeix al-Mundir a Dénia, Lleida i Tortosa.

Mor Alfons el Liberal. El seu germà, Jaume II, és proclamat rei de Catalunya-Aragó i Sicília.

Ramon Llull redacta Llibre de contemplació i Llibre del gentil e dels tres savis.

Martí I l’Humà declara la inalienabilitat del patrimoni reial.

Retaule de Sant Sebastià, de Joan Mates. Situada actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya, procedeix de la capella del refectori de la Pia Almoina de Barcelona.

Mor Pere el Cerimoniós. El seu fill, Joan I, és proclamat rei.

Jaume III de Mallorca promulga les Lleis Palatines.

El jutge Ponç Bonfill Marc de la cort de Ramon Berenguer I, possiblement redacta (abans del 1045) el nucli primitiu dels Usatges de Barcelona.

’Ali ibn Mugahid vincula els cristians mossàrabs i les esglésies de la seva taifa de Dénia al bisbat de Barcelona.

Joana II de Nàpols revoca l’adopció d’Alfons el Magnànim en benefici del duc d’Anjou. Aixecament del poble de Nàpols contra Alfons el Magnànim.

Mor Pere IV de Catalunya, dit el Conestable de Portugal.

Concessió del consolat de mar de Tortosa.

Huguet Borràs forma la compilació Capítols del consolat de mar de Mallorques.

El testament del comte Ermengol I d’Urgell conté la donació d’un joc d’escacs al monestir de Saint-Gilles (Provença).

Jordi Safont esculpeix les imatges de Sant Tomàs, Sant Mateu i Sant Macià de la porta dels Apòstols de la seu de Lleida.

És executat a Barcelona Pere Joan Sala, cabdill dels remences.

Pere Serra pinta el retaule de Sant Bartomeu i sant Bernat de Claravall, a Manresa.

El bisbe Oleguer de Barcelona funda una confraria a Tarragona per estimular el repoblament de la seu metropolitana.

Pere el Cerimoniós revoca la prohibició d’importar draps estrangers decretada el 1342.

Consagració de l’església romànica de Sant Llorenç del Munt.

Jaume I aprova les ordinacions de la ribera marítima de Barcelona.

Redacció de la Tragèdia de Caldesa, de Joan Roís de Corella.

Alfons el Cast encunya diners i òbols de llei de quatern (una tercera part d’argent) a Barcelona.

Instal·lació d’hispani, refugiats gots procedents dels territoris dominats pels musulmans, a les terres septimanes de domini carolingi.

Edificació i reconstrucció de muralles a Girona.

Es reconquereix l’Alguer.

Crisi de subsistències.

Consagració de Sant Pere de Rodes per Guifré, arquebisbe de Narbona.

Organització de la canònica de Barcelona.

Finalitza la construcció de la catedral de la Seu d’Urgell.

Guillem de Tolosa, cosí germà de Carlemany, conquereix Barcelona, convertida en capital de la Marca Hispànica. Berà és nomenat comte de Barcelona.

Benjamí de Tudela situa al port de Barcelona vaixells d’Alexandria, Sicília, Gènova, Pisa i Àsia Menor.

Pintures murals del Mestre de Pedret, a l’església de Sant Quirze de Pedret.

Epidèmia de pesta a València (1489-1490).

S’inicien les obres de l’almodí de València.

Mor Alfons el Magnànim. El succeeix el seu germà Joan II i, a Nàpols, el seu fill bastard Ferran I.

Suíntila encunya trients d’or a València (621-639).

Ocupació almoràvit d’Albarrasí.

Inici de les obres de Sant Miquel de Fluvià.