Cronologia dels Països Catalans i del món

Ramon Borrell acorda als habitants de Castelldefels, Gavà, Viladecans i altres viles del sud de Barcelona, el dret de transportar mercaderies per mar en qualsevol vaixell.

Nova expedició catalana per terres de la vall del Guadalquivir.

Expedició fracassada de Mugahid, sobirà de Dénia, contra Sardenya (1015-1016).

El cabdill bereber ’Ali ibn Hammud conquereix Còrdova. Destrucció de Madinat al-Zahra’.

’Abd al-al-Rahman IV i ’Abd al-al-Rahman V se succeeixen en el govern califal (1017-1023). Revoltes dels exèrcits mercenaris de l’Àndalus.

El jueu Bonhom encunya mancusos d’or a Barcelona, a imitació dels dinars musulmans (1017-1036).

Expedició guerrera barcelonina a l’Àndalus. Sulayman ibn Muhammad ibn Hud crea la taifa de Lleida.

Al-Mundir I, sobirà tugíbida de Saragossa.

L’abat Oliba és elegit bisbe de Vic. La seva obra deixa una important empremta en la vida cultural catalana.

S’inicia la construcció de Sant Vicenç de Cardona.

’Abd al-’Aziz, nét d’Almansor, nou sobirà de València.

Consagració de Sant Pere de Rodes per Guifré, arquebisbe de Narbona.

Muhammad III, proclamat califa omeia de l’Àndalus. Els tugíbides de Saragossa comencen a emetre moneda local amb el seu propi nom.

Les valls d’Andorra resten infeudades als senyors de Caboet.

Assemblea de pau i treva de Toluges presidida pel bisbe Oliba de Vic, abat de Ripoll.

Es posa la primera pedra de la catedral gòtica de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, seu de l'arquebisbat de la ciutat comtal.

Abolició del califat de Còrdova.

Inici de les encunyacions pròpies de la taifa de València.

Ramon Berenguer encunya mancusos d’or amb el seu nom (1035-1076).

Campanar de la catedral de Vic.

Ferran I de Castella conquereix Lleó.

Els Banu Hud s’emparen del govern de Saragossa.

Sulayman ibn Mu.hammad ibn Hud, sobirà hudita de Saragossa. S’inicia el govern personal de Ramon Berenguer I.

Consagració de l’església de Sant Vicenç de Cardona.

S’origina al Magrib la secta almoràvit, fundada per ’Abd Allah ibn Yasin.

Neix el Cid.

’Ali Iqbal al-Dawla, rei eslau de Dénia.

El jutge Ponç Bonfill Marc de la cort de Ramon Berenguer I, possiblement redacta (abans del 1045) el nucli primitiu dels Usatges de Barcelona.

El comte de Barcelona cobra paries de Lleida.

Llop ibn Sulayman governa Osca.

L’hudita Yusuf al-Muzaffar es proclama rei de la taifa de Lleida, separada de la de Saragossa.

Revolta de Mir Geribert contra el comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, i altres conflictes feudals (1049-1052).

Consagració de Casserres.

Ramon Berenguer I adquireix la marca de Camarasa.

El comte de Barcelona cobra paries de Tortosa.

Ferran I venç el rei Garcia de Navarra a Atapuerca.

Els turcs seljúcides s’apoderen de Bagdad.

Esfondrament de la justícia pública ordinària.

Bernat Amat de Claramunt rep el títol honorífic de vescomte de Tarragona.

Pintures murals de la col·legiata d’Àger.

Neix a Tortosa l’historiador Abu Bakr al-Turtusi.

’Abd al-Malik succeeix ’Abd al-’Aziz a la taifa amirita de València.

Privilegi de franqueses atorgat als habitants de Barcelona i el seu comtat.

Consagració de l’església romànica de Sant Llorenç del Munt.

València passa a formar part de la taifa de Toledo, sota control de Yahyà al-Ma’mun.

Consagració de Sant Miquel de Fluvià.

Ramon Berenguer I i Almodis compren els comtats de Carcassona i Rasès (1067-1071).

Al-Mu’tadid, rei de Sevilla.

Assassinat d’Almodis per part del seu fillastre Pere Ramon.

Elecció del papa Gregori VII.

Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II comparteixen el govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona.

Sanç Ramírez, rei d’Aragó i Navarra.

El sínode de Besalú intenta deposar l’arquebisbe Guifré, fill del comte de Cerdanya.

Repoblació de l’Espluga de Francolí i Anglesola.

L’hudita al-Mundir ’Imad al-Dawla reuneix Lleida, Tortosa i Dénia sota el seu govern.

L’emperador germànic Enric IV s’apodera de Roma i es fa coronar per l’antipapa Climent III.

Invasió almoràvit de la Península i derrota d’Alfons VI de Castella i Lleó.

El governador ’Abd Allah al-Murtada es proclama sobirà de Mallorca.

El comte de Cerdanya funda un mercat a Vilafranca de Conflent.

Pintures murals del Mestre de Pedret, a l’església de Sant Quirze de Pedret.

Consagració de Sant Julià Sassorba.

Berenguer Ramon II, amb l’ajut de genovesos i aragonesos, ataca infructuosament Tortosa.

Conquesta de València pel Cid.

Urbà II convoca la I croada.

Els cristians conquereixen Jerusalem (el setge s'inicià el 7 de juny)

Consagració de l’església de Santa Maria de Vilabertran.

Ocupació almoràvit de València.

Ocupació almoràvit d’Albarrasí.

Desplaçament del centre polític i administratiu del comtat d’Urgell des de l’Alt fins al Baix Urgell, i establiment de la capital a Balaguer.

Incursions dels almoràvits pel Penedès (1107-1114).

Hug, abat de Cluny, dirigeix més de 1 450 centres monàstics per tot Europa.

Revoltes antisenyorials a Lleó i Castella, reprimides amb duresa.

Ramon Berenguer III incorpora el comtat de Besalú als seus dominis.

Una expedició pisanocatalana devasta Mallorca abans de ser ocupada pels almoràvits (1113-1114).

Bernat de Fontaine funda Claravall i es posa al capdavant del moviment cistercenc.

Oleguer, bisbe de Barcelona.

Alfons I d’Aragó conquereix Saragossa.

Ramon Berenguer III obté el comtat de Cerdanya.

El comte de Barcelona signa un acord, de suport i fidelitat mútua, amb el governador almoràvit de Lleida, Ibn Hilal.

Muhammad ibn Tumart es proclama mahdi a l’Atles i organitza l’Estat almohade.

Segona consagració de Sant Quirc de Colera.

Els musulmans recuperen el castell de Corbins, al Segrià, que havia estat conquerit per Ramon Berenguer III.

Neix Averrois.

El bisbe Oleguer de Barcelona funda una confraria a Tarragona per estimular el repoblament de la seu metropolitana.

Robert Bordet rep el títol honorífic de príncep de Tarragona i la missió d’organitzar el poblament i la defensa de la ciutat.

L’orde dels Templers s’estableix a Catalunya.

Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona.

Campanar de Girona.

Expedició d’Alfons VII, que arriba a Cadis.

Mort del rei Alfons I d’Aragó, el Bataller.

Esposalles de Ramon Berenguer IV amb Peronella, hereva del regne d’Aragó.

Alfons Enríquez, reconegut rei de Portugal.

Sayf al-Dawlà regna a València i Múrcia. En morir, el poder passa a Ibn ’Iyad (1146-47).

Marràqueix, capital almoràvit, cau en mans dels almohades.

Isaq ibn ’Ali, darrer emir almoràvit (1145-1147).

Muhammad ibn Mardanis instaura un emirat amb capital a Múrcia que comprèn des del sud de Tortosa fins al nord d’Almeria.

Carta de franquesa a Tarragona.

Sanç VI, rei de Navarra.

Els monjos cistercencs arriben a Catalunya.

Benjamí de Tudela situa al port de Barcelona vaixells d’Alexandria, Sicília, Gènova, Pisa i Àsia Menor.

Portalada del monestir de Sant Pere de Rodes.

Consagració de l’església del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Tractat de Tudillén en el qual queden delimitades les zones de reconquesta d’Aragó i Castella.

Ermengol VII, comte d’Urgell (1153-1154).

Robert Bordet cedeix la vila de Reus a l’arquebisbe de Tarragona.

Primera carta de població de Montblanc.

Mort d’Alfons VII; els seus fills Sanç III i Ferran II, reis de Castella i Lleó respectivament.

Fundació de l’orde militar de Calatrava.

Els almohades prenen possessió de Múrcia.

Alfons el Cast, comte de Barcelona i rei d’Aragó, recupera la senyoria sobre Carcassona i Rasès.

El mot “Catalunya” comença a ser emprat en la documentació oficial.

Poesies de Guillem de Berguedà.

El mot “càtar” apareix per primer cop com a tal al concili de Tours.

Alfons el Cast confirma les franqueses concedides pel seu pare a Barcelona.

Fundació de l’orde militar d’Alcántara.

Consagració de l’església de Llanars, al Ripollès.

Els almohades s’estableixen a Sevilla.

El vescomte Hug de Cervera concedeix una carta de població a l’Espluga de Francolí.

Mort de Muhammad ibn Mardanis. Els seus fills s’alien amb els almohades, que ocupen València i Múrcia.

Guerra entre Castella i Navarra.

Pere, bisbe de Vic, consagra l’església de Santa Eugènia de Berga.

Alfons el Cast es casa amb Sança de Castella.

S’inicien les obres de la catedral de Tarragona.

Berenguer de Vilademuls, abat de Sant Feliu de Girona, esdevé arquebisbe de Tarragona.