Cronologia dels Països Catalans i del món

Jaume I obté del soldà Bibars I l’autorització d’organitzar la colònia mercantil catalana d’Alexandria.

Construcció d’unes drassanes a Tortosa.

Lluís Borrassà pinta el retaule de Sant Pere, de l’església de Sant Pere de Terrassa.

Portalada de Ripoll.

El príncep Ermenegild, revoltat contra el seu pare Leovigild, és decapitat a Tarragona en negar-se a tornar a l’arrianisme.

Jaume I aplica la prohibició papal de vendre determinats productes als sarraïns als dominis del soldà d’Alexandria.

Primera menció coneguda d’un burg a Barcelona.

En la darrera sessió de les Corts de València de 1417-1418, es crea la Generalitat com a òrgan permanent, amb una duració dels càrrecs per tres anys, i una funció purament de recaptació fiscal. Alfons el Magnànim bandeja definitivament el fur d’Aragó del regne de València.

Es promulguen unes ordinacions sobre assegurances marítimes.

Fallida de les banques de Pere Descaus i Andreu d’Olivella, a Barcelona.

Els almogàvers derroten en la batalla de Cefis el duc d’Atenes Gualter I de Brienne. S’inicia el domini catalano-aragonès al ducat d’Atenes.

Bernat Desclot inicia la redacció del Llibre del rei En Pere d’Aragó e dels seus antecessors passats.

Lliga de Venècia, Florència, Milà, Gènova i els Estats Pontificis contra Alfons el Magnànim.

Carestia al regne de València, coneguda com “la tercera fam”.

La diputació del General ofereix la corona a Renat I de Provença.

Bernat Metge acaba Valter e Griselda, traducció d’una epístola llatina de Petrarca.

Signatura d’un tractat de pau perpètua entre Castella i la corona d’Aragó. S’acorda el casament de l’hereu de Castella, el futur Enric IV, amb la filla de Joan de Navarra, Blanca.

Ramon Berenguer III signa tractats comercials amb Gènova i Montpeller.

Alfons el Benigne assigna el rendiment dels impostos sobre el comerç amb Alexandria a l’obra de les drassanes de Barcelona.

Tractat de Tudela, pacte d’aliança i successió entre Sanç VII de Navarra i Jaume I.

El papa Gregori IX autoritza els mercedaris a constituir-se en orde religiós.

Llop ibn Muhammad fortifica Montsó i Balaguer.

Constància documental de la influència llombarda a Catalunya: contracte amb el mestre Raimundus Lombardus.

Inici de la disputa de Tortosa entre el convers Jeroni de Santa Fe i els rabins d’Alcanyís, finalitzada el 13 de novembre de 1414.

Comença la construcció d’un nou recinte emmurallat a la ciutat de València, sota la direcció del mestre picapedrer Guillem Nebot.

Pere el Cerimoniós s’adhereix a la treva signada l’any anterior entre Alfons XI de Castella, Yusuf I de Granada i Abu-l-Hassan del Marroc.

Les esposalles del fill de Ramon Borrell, Berenguer Ramon, i la filla del comte Sanç de Castella se celebren a la Saragossa musulmana.

Creació del consolat de Venècia.

Reforma i consagració de Sant Vicenç d’Espinelves.

Sayf al-Dawlà regna a València i Múrcia. En morir, el poder passa a Ibn ’Iyad (1146-47).

El sínode de Besalú intenta deposar l’arquebisbe Guifré, fill del comte de Cerdanya.

S’instaura el consolat de mar de València.

Influències carolíngies en l’estructura de l’església de Sant Pere de les Puelles de Barcelona.

Pere el Catòlic, nou rei de la corona catalanoaragonesa.

Infructuoses expedicions franques contra Tortosa i Osca (808-812).

Portalada del monestir de Sant Pere de Rodes.

Alfons el Benigne imposa els furs de València a tot el regne valencià, en detriment de la legislació aragonesa.

Es fixa definitivament l’organització municipal de Barcelona.

Gerbert d’Aurillac, el futur papa Silvestre II, perfecciona la seva educació al monestir de Ripoll i potser a Vic (967-970).

Anselm Turmeda escriu la Disputa de l’ase.

Mor Ausiàs Marc.

Es promulga el reglament del consolat d’Alexandria.

Desplaçament del centre polític i administratiu del comtat d’Urgell des de l’Alt fins al Baix Urgell, i establiment de la capital a Balaguer.

Mor Jaume II de Mallorca. El seu fill, Sanç I, és proclamat rei.

Ramon Berenguer III, nou comte de Barcelona.

S’inicia, segons M. de Riquer la redacció del Curial e Güelfa (1435-1462).

Es perd el ducat d’Atenes.

Retaule de Sant Marc de l’església de Santa Maria de Manresa, de Ferrer i Arnau Bassa.

Ramon Llull escriu l’Arbre de Ciència.

Consagració de Sant Martí del Canigó.

Lluís Dalmau pinta el retaule de la Mare de Déu dels Consellers.

S’inaugura el Sant Tribunal de la Inquisició a Barcelona.

Comencen les obres de l’aula capitular de la seu de Barcelona.

Robert Bordet rep el títol honorífic de príncep de Tarragona i la missió d’organitzar el poblament i la defensa de la ciutat.

Pere el Cerimoniós dicta reglaments precisos sobre la fabricació de draps de Puigcerdà.

Redacció d’Expositio super Apocalypsi, d’Arnau de Vilanova.

Jaume Huguet realitza el retaule de Sant Abdó i Sant Senén, de l’església de Santa Maria de Terrassa (1459-1460).

Fallida del banc dels Gualbes.

Encunyació de diners d’argent de Carlemany a Barcelona, Girona, Empúries i Roses (785-814).

Tractat d’Uncastillo. Carles II de Navarra negocia amb Pere el Cerimoniós una aliança contra Castella i França i el repartiment del territori castellà.

L’hudita Abu Ga’far A.hmad al-Muqtadir regna sobre Lleida, Tortosa, Saragossa i Dénia.

Pere el Gran atorga als barcelonins el privilegi del Recognoverunt proceres.

Revolta dels sarraïns de Múrcia i d’Andalusia, ajudats pels tunisencs (1264-1265).

Aprovació d’importants constitucions, entre d’altres, Una vegada l’any, Volem, estatuïm i atorgam encara.

Fundació de l’Estudi General de València.

Es decreten multes sobre el comerç il·lícit amb Alexandria.

Guerra contra Gènova.

Fundació del convent de la Mercè a Tarragona.

Fundació del convent de Sant Francesc a Lleida.

Data discutida de l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, on consten 278 parròquies, de les quals 207 corresponen als comtats d’Urgell i Cerdanya.

Fundació del monestir de Santes Creus.

Tractat de Canfranc. Acords presos per Alfons el Liberal i Eduard I d’Anglaterra amb l’aprovació de Carles II de Nàpols.

Esposalles de Ximena, filla de Ramon Berenguer III, amb Bernat III de Besalú.

La taifa de Calataiud, separada de Saragossa, és governada per Muhammad Adid al-Dawla (1046-1048).

Lluís XI de França envaeix el Rosselló.

La litúrgia francoromana substitueix la litúrgia toledana de tradició visigòtica.

Alfons I d’Aragó, el Bataller, conquereix Saragossa.

Arnau de Vilanova escriu el Tractatus de tempore adventus Antichristi et fine mundi.

Restauració de la canònica de Barcelona.

L’escultor Jordi Safont i el seu deixeble Bertran de la Borda finalitzen els relleus del Judici Final del timpà de la porta dels Apòstols de la seu de Lleida.

Pintures murals de Sant Sadurní d’Osormort.

Ferran I nomena el seu fill segon, Joan, vice-rei de Sicília.

El consolat de mar de Barcelona adopta el patró mallorquí.

Disputa de Barcelona entre el dominicà Pau Cristià i el rabí Bonastruc de Porta.

Corts de Lleida. Ruptura del clergat, la noblesa i el patriciat català amb Joan II. La diputació i el consell del Principat s’atribueixen funcions de sobirania política.

Jaume Cabrera pinta el retaule de Sant Nicolau, de l’església de Santa Maria de Manresa.

Nova insurrecció del jutge Marià IV d’Arborea (Sardenya) contra Pere el Cerimoniós.

Repoblació de l’Espluga de Francolí i Anglesola.

El papa Martí IV atribueix de manera nominal els regnes de Pere el Gran a Carles de Valois, fill de Felip III l’Ardit de França.

S’inunden barris de la ciutat de València.

Pragmàtica de Barcelona. Reforma del Gran i General Consell mallorquí.

Gonçal Peris pinta el retaule de Sant Climent i Santa Marta, de la seu de València.

Consagració de l’església del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Signatura del tractat d’Almazán entre Enric de Trastàmara (rei de Castella amb el nom d’Enric II) i Pere el Cerimoniós. Amb aquest finalitza la guerra contra Castella i es consagren definitivament les fronteres establertes a la sentència de Torrellas.

Tractat d’Agnani. Conveni de pau entre el papa Bonifaci VIII i els ambaixadors de Jaume II de Catalunya-Aragó, Felip IV de França i Carles II de Nàpols.

Comença a publicar-se la traducció feta per Joan Roís de Corella de la Vita Christi, del cartoixà Ludof de Saxònia.

Jaume I confirma el peatge de la Ribera d’Ebre.

S’acaba la redacció de la Crònica de Ferran d’Antequera.

La Diputació convoca un parlament a Barcelona, en què es decideix aconseguir la llibertat del príncep de Viana i la declaració d’hereu universal.

Fallida de les banques de Pere Pasqual i Arnau Esquerit, a Barcelona.

Destrucció de la jueria de Mallorca.

El concili provincial de Tarragona declara la innocència dels templers.

Alfons jura com a rei a Saragossa, després de la renúncia de la seva mare, la reina Peronella, als seus drets dinàstics.

Ambaixada tramesa per Borrell II a Còrdova (juny-juliol). Submissió del comte català al califa.

Matrimoni de l’infant Ferran d’Aragó, fill de Joan II, amb Isabel, germanastra d’Enric IV.

Àkhila II és nomenat rei a l’antiga Tarraconense.

Ramon Berenguer III obté el comtat de Cerdanya.

Mor Alfons el Benigne. Pere, dit el Cerimoniós (III de Catalunya, IV d’Aragó, II de València), és proclamat rei.

Redacció del Tractat d’astronomia, de Ramon Llull.

Expulsió dels florentins dels territoris de la corona.

Alfons el Cast i Alfons VIII de Castella conquereixen Conca.

Obres dels murs i fossats de la ciutat de Barcelona.

Comencen les obres de l’església del monestir de Santa Maria de Benifassà.

Els Usatges de Barcelona adquireixen, a les corts de Barcelona, vigència oficial.

La flota marínida derrota la castellano-catalana a Gibraltar.

Expedicions mallorquines a les illes Canàries.

Pere Sanglada realitza la figura jacent del sepulcre de sant Oleguer, a la seu de Barcelona.

Alfons el Magnànim atorga a la ciutat de Barcelona la facultat de construir el moll.

Fundació del convent de les clarisses de la Puríssima Concepció a Girona.

Estructuració del Consell de Cent de Barcelona.

La biblioteca de la catedral de Vic disposa de 53 llibres.

Reforma de la taula de canvis i de l’administració de la hisenda municipal de Barcelona.

Alfons el Magnànim funda l’Estudi General de Barcelona.

Ampliació de les drassanes de Barcelona, decretada per Pere el Cerimoniós, sota la direcció del mestre Arnau Ferrer.