Cronologia dels Països Catalans i del món

Els Estats Generals francesos s’autoproclamen Assemblea Nacional Constituent. Presa de la Bastilla (14 de juliol) i inici de la Revolució Francesa.

Els jurats de Ciutadella sol·liciten la revitalització del Savi i General Consell.

El poeta William Blake escriu Cançons d’innocència.

G. Washington és nomenat primer president electe dels Estats Units d’Amèrica.

Lavoisier publica Traité élémentaire de chimie.

Necker rehabilita el Consell Sobirà del Rosselló.

Loménie de Brienne dissol el Consell Sobirà del Rosselló per la seva oposició a les reformes governamentals.

Kant publica la Crítica de la raó pràctica.

Renovades disposicions de Carles III en favor dels xuetes mallorquins.

El compositor valencià Vicent Martín Soler estrena diverses òperes a la cort tzarista de Sant Petersburg.

El jurista, botànic i dramaturg menorquí Joan Ramis i Ramis ingressa a l’Acadèmia de la Historia de Madrid i hi presenta la monografia Resumen topográfico e histórico de Menorca.

Comença a editar-se una “Gazeta de Gerona”.

J. Vargas Ponce publica a Madrid Descripciones de las Islas Pithiusas y Baleares.

Una assemblea provincial del Rosselló discuteix i rebutja les propostes governamentals de reforma fiscal i retallament de l’exempció privilegiada.

Represa de les hostilitats russo-otomanes al Caucas, la Crimea i el Danubi.

La narració del viatge a Catalunya, fet el mes de juliol del 1787, és d'un interès documental notable; fou publicat per primera vegada a Annals of Agriculture l'any 1787 (Tour in Catalonia), i hom en féu d'altres edicions en anglès (Travels during the years 1787, 1788 and 1789, 1794), en francès (1860 i 1931) i en català: Viatge a Catalunya (1787) (1970).

Crisi industrial al Principat, arran de les guerres colonials.

Comença a urbanitzar-se el Raval de Barcelona.

S’inicia a València el Nou Camí del Grau, que comunica el port en projecte amb la ciutat, obra de Vicent Gascó.

El jurista valencià Manuel Sisterners publica Idea de la Ley Agraria Española.

L’ex-jesuïta alacantí Pere Montengon escriu la primera part d’Eusebio, novel·la pedagògica rousseauniana.

Comença el regnat de Frederic Guillem II de Prússia.

Tractat de pau i de comerç entre Espanya i Alger.

Antoni Josep Cabanilles publica a París el primer volum del tractat botànic Monodelphiae classis dissertationes decem.

S’extingeix la Societat de Cultura de Maó.

Fundació de la Junta de Comerç d’Alacant.

Revolta “patriòtica” holandesa contra el stadholdelr pro-anglès Guillem V, esclafada ulteriorment (1787) pels exèrcits prussians.

L’il·lustrat valencià Joan Sempere i Guarinos publica Policía de las diversiones populares.

Surt de Maó el primer vaixell menorquí amb destí a les Índies.

Beaumarchais estrena Les noces de Fígaro.

Herder comença a publicar Idees sobre la filosofia de la història de la humanitat.

Henry Cort obté ferro forjat pel sistema de pudelació.

Antoni Palau, traductor i difusor de la sistemàtica de Linné, comença a publicar Parte práctica de Botánica del caballero Linneo.

Creació de la Companyia Mallorquina de Comerç per tal de fomentar els intercanvis colonials.

Decret de Carles III sobre la creació d’una junta d’estat; Campomanes és nomenat governador del Consell de Castella.

Francesc Santponç, metge i científic del Principat, inventa una màquina de bregar cànem.

Joan Ramis i Ramis publica Rosaura o el més constant amor.

Mor el franciscà mallorquí Antoni Balaguer, autor d’un Diccionario de los vocablos de la lengua mallorquina y su correspondencia en la española y latina.

Es reprèn l’activitat teatral a la ciutat de València.

Rússia annexiona la Crimea otomana.

Antonio Gutiérrez esdevé nou capità general de Mallorca.

El comte de Cifuentes és nomenat capità general de Menorca, càrrec que mantindrà fins el 1792.

Bartomeu Ramis publica la seva Colección de plantas que crecen naturalmente y sin cultivo en Menorca.

Es crea el bisbat d’Eivissa, dependent de la província eclesiàstica de Tarragona.

Primeres disposicions reials en favor de la igualtat legal dels xuetes mallorquins.

Mallorca inicia el seu comerç amb les Índies.

Primeres representacions de l’anònima Tragèdia rossellonesa de sant Cosme i sant Damià.

Revolta irlandesa, que es clou amb la reforma i el refermament del parlament de Dublín.

Insurrecció burgesa a la ciutat de Ginebra, esclafada pels exèrcits francesos (1782).

Schiller estrena Els bandits.

Comença la construcció de la catedral neoclàssica de Vic, obra de Josep Moretó i Codina.

Alguns municipis del Principat proveeixen els seus càrrecs pel sistema de cooptació triennal.

Jaume Caresmar col·labora en la gestió del Discurso sobre la agricultura, comercio e industria del Principado de Cataluña, obra apadrinada per la Junta de Comerç de Barcelona. Publica, a més, Disertación histórica sobre la antigua población de Catalunya (Carta al Barón de La Linde).

Juníper Serra funda la missió californiana de San Buenaventura.

Antoni de Banyuls, canonge d’Elna i rector de la universitat de Perpinyà, tradueix Zaïra de Voltaire al català.

Lavoisier i Berthollet formulen la primera teoria de la combustió.

Càlcul de variacions, equacions diferencials, mecànica, equacions, nombres (Lagrange)

Revoltes de la sal, de caràcter antifiscal, a França.

Joan Ramis i Ramis publica Constància.

Samuel Crompton perfecciona la màquina filadora (mule).

El metge menorquí Bartomeu Ramis llegeix un Discurs relatiu a la Botànica.

El comte d’El Asalto esdevé capità general del Principat.

Es funda, sota el patrocini de Joan Ramis i Ramis, la Societat de Cultura de Maó, societat literària que empra com a llengua única el català.

El jurista valencià Josep Villarroya escriu Disertación sobre la autoridad real y soberana regalía, tractat regalista de tall absolutista.

Es conclou el tractat colonial de San Ildefonso i El Pardo entre Espanya (que obté Fernando Poo i Sacramento) i Portugal (que incorpora al Brasil les províncies de Santa Catalina i Río Grande).

Antoni Ramon Pasqual publica Vindiciae Lulliane.

El congrés nord-americà aprova les bases confederals dels Estats Units d’Amèrica.

Caiguda i exili del marquès de Pombal a Portugal.

Capmany publica Filosofía de la Elocuencia.

El marquès de Croix és nomenat capità general de València.

Càlcul de π per probabilitat (comte de Buffon)

Comença la urbanització de la Rambla de Barcelona, segons el projecte urbanístic de l’enginyer militar Pedro Martín Cermeño. Josep Mas hi fa el palau Moja.

Es publica La riquesa de les nacions d’Adam Smith, obra clau del liberalisme econòmic.

Antoni Joglar ingressa a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, i hi exposa els seus treballs sobre electricitat.

L’arquebisbe de València Francisco Fabián crea un jardí botànic a Puçol.

Fundació de la Societat Econòmica d’Amics del País de València.

El franciscà Juníper Serra funda la missió californiana de San Francisco.

Ramon Llàtzer de Dou obté una càtedra de decretals i dret civil a la universitat de Cervera.

Comença la guerra nord-americana d’independència: França (1778), Espanya (1779) i les Províncies Unides (1780) abonaran, successivament, els independentistes.

Creació, al Principat, d’una junta de govern formada pel capità general, dos fiscals de l’Audiència, l’intendent i el Corregidor de Barcelona.

El menorquí Joan Ramis i Ramis publica Arminda, tragèdia neoclàssica.

Mor Josep Maimó i Ribes, filòsof i jurista valencià, introductor de l’empirisme i sensualisme de Locke i Condillac.

A l’Índia, guerra anglo-maratha.

Revoltes del pa o guerre des farines a França arran dels decrets de Turgot sobre la llibertat de comerç del gra.

Autorització de comerç intra-colonial entre Nueva Espanya, Guatemala, Nueva Granada i Perú.

Goethe escriu Werther i Urfaust, primer esbós del laboriós Faust.

L’ex-jesuïta valencià Antoni Eiximeno publica a Roma Dell’origine della musica, tractat musical d’inspiració rousseauniana.

La Junta de Comerç de Barcelona crea una Escola de Dibuix.

Comença la fundació del poble d’Almacelles (Segrià), segons un projecte urbanístic de Josep Mas.

Jean-Étienne de Clugny esdevé nou intendent del Rosselló.

Comença un trienni de sobremortalitat a Mallorca.

Pierre du Tressan és el nou intendent del Rosselló.

Motí del Te a Boston; preludi de la guerra nord-americana d’independència.

El nou prelat de Mallorca, Juan Díaz de la Guerra, fomenta la castellanització lingüística de la diòcesi.

Mor el pintor Francesc Tremulles, deixeble de Viladomat.

Tractat de Sant Petersburg o primer repartiment del regne de Polònia entre Àustria, Prússia i Rússia (que torna Crimea, Valàquia i Moldàvia als otomans).

Comença la construcció del palau de la Virreina a Barcelona, obra de Salvador Ausich.

Interrupció del comerç colonial arran de la guerra nord-americana d’independència.

Una reial cèdula obliga les cases de comerç a dur els seus llibres en castellà.

Pedro Ángel Tarazona edita a Barcelona el “Diario evangélico, histórico, político”, empresa periodística de poca durada.

Josep Broch publica un Prontuario trilingüe o diccionari de francès, castellà i català.

Es funda el seminari diocesà de Sogorb.

El valencià Jordi Juan publica un Tratado de Mecánica aplicado a la construcción y manejo de los navíos y demás embarcaciones.

Gaspar de Portolà pren possessió de Monterrey, mentre Pere Fages és nomenat governador de l’Alta Califòrnia.

La societat barcelonina Conferència Físico-Matemàtica Experimental esdevé Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts.

S’imposa el castellà al Seminari de Barcelona; el bisbe Climent encarrega a Salvador Puig l’elaboració d’uns Rudimentos de gramática castellana.

El caputxí Sebastià Sibiuda tradueix al català Zaïra, de Voltaire.

L’explorador escocès James Bruce arriba a les fonts del Nil Blau.

Fundació de l’Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona.

Francesc de Fossà escriu Observations historiques et critiques sur le droit publique de Catalogne et de Roussillon.

Un grup de mariners catalans (entre els quals Pere Fages) comandats per Gaspar de Portolà assoleix les costes de la badia avui coneguda com a San Francisco de Califòrnia i es converteixen en els primers europeus de la història que posen els peus en aquella regió. Els expedicionaris retornen pensant que no han assolit l’objectiu inicial de localitzar la badia de Monterrey. Hi tornaran el 1770.

Richard Arkwright perfecciona la filadora mecànica (water frame).

La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona inicia els treballs per a l’elaboració (fallida,a la fi) d’un diccionari de la llengua catalana.

La Junta de Comerç de Barcelona funda una Escola de Nàutica, dirigida per Sinibald de Mas.

El menorquí Joan Ramis i Ramis publica Lucrècia, tragèdia de tall neoclàssic.

Un memorial dels síndics personers de les ciutats del Principat demana la restauració del règim municipal pre-borbònic o tradicional, amb insaculació i rotació de càrrecs.

Primera expedició científica de James Cook al Pacífic.

Mor el manacorí Sebastià Gelabert, àlias Tià de sa Real, popular autor d’entremesos illencs i comèdies religioses.

Revoltes populars a Londres arran de la reelecció i empresonament de Wilkes.

Francesc Romà i Rossell escriu Las señales de la felicidad en España y medios para hacerlas eficaces,obra de caire mercantilista.

Es funda a València l’Acadèmia artística de Sant Carles.

Els jesuïtes són expulsats d’Espanya.

El jesuïta Mateu Aimeric escriu Historia Geográfica y Natural de Catalunya.

Revolta antifiscal i municipal a Vinaròs.