Cronologia dels Països Catalans i del món

Continuen les guerres d’Itàlia. Pel tractat de Granada, Ferran II d’Aragó i Lluís XII de França es reparteixen el regne de Nàpols. Lluís XII s’apodera del ducat de Milà.

Alexandre de Jagelló, gran duc de Lituània, succeeix Joan I de Polònia, i es produeix la unió dinàstica de Polònia i Lituània.

Mallorca comença a patir una crisi comercial.

Sevilla aconsegueix el monopoli del comerç americà amb la fundació de la Casa de Contractació de Sevilla.

Roderic d’Osona el Jove, pintor valencià amb influència italiana, inicia la seva activitat.

Erasme de Rotterdam publica l’Enchiridion militis christiani.

Ordres reials prohibeixen l’entrada dels teixits francesos i llenguadocians a Nàpols i Sicília.

El valencià Jaume Gassull escriu La vida de Santa Magdalena en cobles.

Es construeixen galeres per al rei a les drassanes de Barcelona.

La pesta produeix més de 4.000 morts a Barcelona.

Finalitza el redreç de les finances municipals de Barcelona amb l’amortització de 40.000 lliures d’interessos endarrerits, l’anivellament del pressupost municipal i la desaparició d’alguns drets i impostos.

Frescos de Miquel Àngel al sostre de la Capella Sixtina i de Rafael a les estances del Vaticà.

L’erasmista Martí Ivarra és nomenat catedràtic de la Universitat de Barcelona.

Erasme de Rotterdam escriu L’Elogi de la Follia.

Pedro Navarro conquereix per a Castella les places de Trípoli i Bugia i sotmet el rei d’Alger. Els musulmans derroten els castellans a l’illa de Djerba.

Un cens dóna per al regne de València 53.264 focs.

El rei dóna llibertat als catalans per a negociar amb Oran, Bugia, Alger i Trípoli. Aquests concedeixen a Ferran II un servei de 500.000 lliures pels èxits de la monarquia a Alger, Tlemcen i Trípoli.

Un privilegi equipara els ciutadans honrats de Barcelona als cavallers, i en fixa el nombre a una matrícula.

Les corts valencianes restableixen el funcionament autònom de la Diputació amb la introducció del sistema insaculatori i les mesures d’ordre intern.

Els francesos, en guerra amb Ferran II d’Aragó, ataquen la Cerdanya.

La Junta de Teòlegs de Valladolid prohibeix l’esclavitud dels indis. Es dicten les Lleis de Burgos, primeres mesures de protecció dels indis.

Se signa una concòrdia que intenta limitar la jurisdicció del Tribunal del Sant Ofici a Catalunya a les causes de fe.

Ferran II intenta amb una sentència arbitral distribuir de manera més justa la base impositiva per a forans i ciutadans de Mallorca.

Els primers comerciants portuguesos inicien el comerç per mar amb la Xina. Núñez de Balboa descobreix l’oceà Pacífic.

Bartolomé de las Casas denuncia els abusos comesos contra els indis.

S’inicia la impressió de la Bíblia Políglota Complutense d’Alcalà d’Henares en caldeu, hebreu, grec i llatí.

El pirata turc Barba-rossa conquereix Alger.

Es recopilen els furs valencians a l’Aureum Corpus.

Ferran II autoritza l’armament de confraries de menestrals a València per fer front a les amenaces dels mudèjars.

Thomas More escriu Utopia, obra cabdal de l’humanisme.

El soldà Selim I conquereix Egipte.

Al camp mallorquí hi ha 11.740 focs i a la ciutat 2.684.

Ulrich Zwingli és nomenat predicador a la catedral de Zurich i comença la seva activitat reformadora.

Es convoquen 37 nobles i 451 cavallers a les corts catalanes.

El valencià Miquel Peres fa una traducció de la Imitació de Crist de Gerson, expressió de l’esperit del moviment de reforma de la Devotio Moderna del segle XV.

La pesta i el perill de la pirateria provoquen una gran crisi a València.

Es produeixen ràtzies turco-barberesques a Dénia, Xilxes, Alacant, Borriana, Orpesa i Parcent.

S’introdueix la insaculació a Vilafranca del Penedès i a Mataró.

Conat de Germania en algunes ciutats catalanes: a Girona les confraries contracten “homes de parcialitat”.

A València es parla de la llengua valenciana diferenciada de la catalana i de la mallorquina, i sorgeix amb un anticatalanisme que es manifesta en una castellanització cada vegada més estesa.

S’inicia la Primera Germania a València, revolta de la classe inferior i mitjana que aspirava a una reforma del govern municipal.

Comença l’escalada de preus als regnes de València i de Mallorca.

S’inicia el repoblament del camp català.

Carles I reforma el Consell de Castella i crea el Consell d’Estat, organisme que s’ocupava de les grans qüestions polítiques i de defensa.

Barcelona, que demana sense èxit poder comerciar directament amb Amèrica, veu com el papa excomunica els catalans per mercadejar amb infidels.

Joan Lluís Vives edita els comentaris de De Civitate Dei de Sant Agustí.

Fi de la unió de Kalmar, que unia dinàsticament Dinamarca, Noruega i Suècia. Frederic de Holstein, nou rei de Dinamarca. A Suècia, inici de la dinastia Vasa amb Gustau I.

Comença el virregnat a València de Germana de Foix i del seu segon marit, el marquès de Brandenburg.

Les Germanies han provocat una davallada de la població als regnes de Mallorca i València.

Comencen a aparèixer traduccions castellanes de les obres d’Erasme a la Corona d’Aragó.

Es prohibeix als moriscos moure’s del lloc on viuen per evitar la seva fugida a les muntanyes. Una crida obliga els musulmans valencians a anar desarmats i a portar la mitja lluna blava al barret.

Es firma la pau de Madrid. Aviat trencada, comença la segona guerra entre Francesc I de França i Carles V.

Joan Lluís Vives dedica a Carles I l’obra pacifista De Europae desidiis et bello turcico.

Els florentins expulsen els Mèdici de Florència i restauren la república.

La flota de Carles I per a Itàlia és construïda a les drassanes de Barcelona.

El duc de Calàbria trasllada a València part de la biblioteca reial napolitana de Ferrara.

Carles I comença a nomenar ciutadans honrats de Barcelona i concedeix la categoria nobiliària a 12 burgesos honrats de Perpinyà.

La Inquisició processa Blanquina March, la mare de Joan Lluís Vives, a València.

Es produeixen a València les primeres manifestacions públiques de l’erasmisme.

Les Corts de València aconsegueixen del rei el sobreseïment de les causes dels revoltats moriscos del 1526 i que els senyors tinguin sobre els moriscos convertits la mateixa jurisdicció que tenien quan eren musulmans.

El valencià Baltasar de Romaní tradueix al castellà poemes d’Ausiàs March.

El manierista Vicent Joan Macip és contractat per fer el retaule de la catedral de Sogorb.

El budisme s’estén des del Tibet a Mongòlia.

El catedràtic de retòrica Llorenç Valentoni introdueix la lectura de Ciceró a la Universitat de València.

Enric VIII es proclama cap suprem de l’Església d’Anglaterra i és excomunicat. L’oposició del canceller Thomas More motivarà la seva execució (1535) i la substitució en el càrrec per Thomas Cromwell.

Hi ha un afranquiment a Catalunya de les mercaderies que van de Castella a Gènova.

Joan Lluís Vives connecta el dret internacional amb el natural a De tradentis disciplinis.

Es publica a València el Llibre de les dones de Jaume Roig, amb retalls establerts per la censura del Sant Ofici.

El dominic Francisco de Vitoria exposa les seves idees de dret internacional a De Indis nouiter inuentis i De iure belli hispanorum in barbaro.

Joan Boscà fixa la seva residència a Barcelona.

Es conclou la Universitat de Salamanca, amb façana representativa del plateresc castellà.

Es funda a Barcelona, per a l’educació dels nobles, el col·legi de Cordelles.

Joan Boscà tradueix al castellà i publica El cortesà de Castiglione.

Se celebren corts valencianes a Montsó.

Els catalans participen a l’expedició de Carles I a Tunis per tal de mantenir el seu comerç i estimular les activitats industrials.

Mor el poeta renaixentista castellà Garcilaso de la Vega.

Lluís Escrivà publica a València la novel·la Veneris Tribunal.

Els catalans es queixen per la desforestació progressiva del Principat, provocada per les talles abusives de boscos per a la construcció de galeres per al monarca.

Els estudiants de València munten una comèdia dels Colloquia d’Erasme.

Comencen al Principat anys de grans penúries provocades per collites dolentes, plagues de llagosta, sequeres, bandositats i atacs pirates a la costa.

Les xifres del dret del peatge i de la guerra indiquen l’inici de la regressió del comerç de la ciutat de València.

L’edicte de Fointainebleau de Francesc I ordena la persecució dels protestants a França.

Es comencen a prohibir a Catalunya els balls i les màscares, considerats un inconvenient per al control de possibles desordres socials. La prohibició s’anirà generalitzant fins a la supressió definitiva del Carnestoltes el 1641.

El soldà Soleiman el Magnífic dóna suport als hongaresos contra els Habs- burg. Els turcs ocupen Ofen (Buda).

Marc Aurel publica a València un manual de reduccions monetàries.

Els estudiants de l’escola de Gramàtica i Arts de Barcelona es queixen al conseller en cap de Barcelona de la manca de professors competents i s’oposen a la introducció dels dominics a l’ensenyament.

Es reuneixen les corts valencianes i les catalanes a Montsó.

La Butlla Libet ab inicio estén la Inquisició a tota l’església catòlica.

El teòleg valencià Cosme Damià Hortolà és nomenat catedràtic de la Universitat de Barcelona.

Les corts catalanes potencien la Diputació, en ratificar la jurisdicció privativa dels diputats i en reprimir severament els deutors o defraudadors dels drets del General.

Apareix De veritate fidei christianae, de Lluís Vives.

A Barcelona s’imprimeix en llatí la Sintaxi d’Erasme.

Els francesos assetgen Perpinyà.

La Companyia de Jesús funda a Barcelona el Col·legi de Betlem.

Ciutadans i cavallers del Consell de Cent barceloní s’oposen a la pretensió dels mercaders i dels gremis de crear la sisena conselleria per als menestrals.

Els catalans i els valencians es reuneixen en corts a Montsó.

Joan Baptista Anyes publica a València una Elegia a Tomàs de Villanueva en metre dactílic.

Apareixen els Fori Regni Valentiae de Lluís d’Alanyà, una compilació no promulgada oficialment.

Comença a aparèixer la Crònica de València de Rafael Martí de Viciana.

El valencià Pere Joan Villuga escriu Repertorio de todos los caminos de España, publicat a Medina del Campo.

Ivan IV el Terrible es corona com a Tsar de totes les Rússies.

Es construeix la part superior del Consolat de la Llotja de València, mostra de l’arquitectura renaixentista.

La Capella de Música de València disposa d’uns quaranta músics i té un repertori profà i religiòs en el Cançoner del duc de Calàbria.

S’inicia la tendència de creixement de la població valenciana.

Les corts catalanes reunides a Montsó aproven un capítol de cort que converteix una pragmàtica del 1542, i afavoreix els estaments privilegiats.

Els catalans protesten a les corts per la prohibició reial de les exportacions de mercaderies a ultramar.

Es construeix l’església renaixentista de Callosa del Segre.

Un fogatge de Catalunya presenta un dèficit d’unes 40.000 persones respecte al del 1359. La població catalana és d’uns 331.000 habitants i la densitat, d’11 habitants per quilòmetre quadrat.

Els turcs expulsen els castellans de Tunísia.

Es comença l’església de Sant Jaume d’Oriola, amb elements del gòtic tardà i una concepció de l’espai renaixentista.

A Catalunya es produeix un avalot popular per la retirada de plata per a refondre.

L’erasmista valencià Pere Joan Nunyes escriu al cronista aragonès Jerónimo de Zurita sobre la repressió de la cultura que fa la Contrareforma.

S’inicia la crisi de la hisenda castellana. Es produeix la primera fallida de les finances de Felip II. Es generalitzen els juros. Les fallides s’aniran repetint fins al final de segle.

Mort de Carles I al monestir de Yuste.

Els pirates musulmans saquegen Ciutadella. Menorca perd 5.000 habitants com a conseqüència de l’atac.

Felip II prohibeix als seus súbdits estudiar a les universitats estrangeres.

Es crea una escola municipal al pati de la Universitat de Barcelona.

Es funda el Col·legi Nou o de la Concepció, annex a la Universitat de Lleida.

Pel tractat d’Edimburg un consell de la noblesa assumeix el govern a Escòcia, fins al retorn de la reina Maria Estuard arran de la mort del seu marit, Francesc II de França, l’any 1561.

Onofre Almudévar lamenta l’oblit a València dels autors valencians medievals.

Mor Alonso Berruguete, escultor i pintor manierista castellà.

S’inicia la construcció de l’edifici de la Universitat de Girona.

Felip II confia a Barcelona la construcció de les galeres destinades a l’expedició a Oran.

Es publica a Barcelona Flor de enamorados, de Joan Timoneda.