Cronologia dels Països Catalans i del món

Els ciutadans i els burgesos honrats de Mataró renuncien al seu estatut privilegiat a canvi de poder accedir a la bossa de jurat en cap.

Una sèrie d’episodis sísmics que, amb epicentre al castell de Montesa (País Valencià) i amb rèpliques el 28 de març i el 2 i 8 d’abril del mateix any, causa la pràctica destrucció de la ciutat de Xàtiva.

S’estableix una escola primària al carrer Tallers de Barcelona administrada pel rector de Santa Maria del Pi.

Alguns municipis del Principat proveeixen els seus càrrecs pel sistema de cooptació triennal.

Supressió de la Inquisició a la Menorca britànica.

Esclata l’avalot de les Faves a Manresa.

Els estudiants de València munten una comèdia dels Colloquia d’Erasme.

S’intensifica el bandolerisme mallorquí.

Conat de Germania en algunes ciutats catalanes: a Girona les confraries contracten “homes de parcialitat”.

Els diputats catalans envien un memorial de contrafaccions al rei.

Esclaten a Mallorca bandositats entre les faccions dels Rossinyols i dels Sanglades.

Pierre du Tressan és el nou intendent del Rosselló.

Es reuneixen les corts valencianes i les catalanes a Montsó.

Elevació de la mortalitat a Catalunya i el País Valencià.

El duc de Cayeus esdevé capità general de València.

El tractat de Versalles ratifica la sobirania espanyola de Menorca; l’illa resta sota la jurisdicció de l’Audiència i la Capitania General de Mallorca

Felip V torna a la ciutat de València el patronat de la universitat i confirma, alhora, els privilegis de la universitat de Gandia.

Felip II prohibeix als estudiants anar a estudiar a l’estranger, la qual cosa provoca que els catalans vagin a estudiar a Castella.

A Mallorca, el marquès d’Alós esdevé nou capità general.

Per la pau dels Pirineus, Felip IV cedeix els comtats de Rosselló i Cerdanya als francesos.

Arran de la Guerra dels Set Anys, una esquadra francesa s’empara de Menorca i n’expulsa els britànics. Comença la dominació francesa de l’illa.

Tropes reials assetgen la ciutat d’Alcúdia.

Primeres expedicions comercials barcelonines, enregistrades a Cadis, cap a les Índies.

Es produeixen enfrontaments armats entre els agermanats i les tropes reials i nobiliàries.

François Legras esdevé nou intendent del Rosselló.

Es funda el Seminari de Tarragona.

Mor el manacorí Sebastià Gelabert, àlias Tià de sa Real, popular autor d’entremesos illencs i comèdies religioses.

S’encunya la peceta a Catalunya.

El virrei de Catalunya ordena la detenció de quatre membres del Consell de Cent i el processament del conseller en cap, Jeroni de Navel, a causa de l’oposició, i requisa els llibres de comptes per a poder cobrar els quints endarrerits.

Ferran II intenta amb una sentència arbitral distribuir de manera més justa la base impositiva per a forans i ciutadans de Mallorca.

Una reial ordre confirma l’extinció del Gran i General Consell de Mallorca.

Gregori Maians publica La verdadera idea de la elocuencia española.

Es produeixen enfrontaments amb pedrenyals entre els estudiants i la població de Lleida pel problema de la corrupció a la provisió de càtedres.

Es funda a Barcelona la Companyia Nova de Gibraltar, societat mercantil destinada a fomentar els intercanvis atlàntics.

Es produeix una crisi de cereals a Mallorca.

Es publica el Político Discurso. Conteniendo un memorial a la Ciudad de Barcelona, suplicando mande y procure impedir el sobrado trato y uso de algunas ropas estrangeras que acaban el comercio y pierden las artes en Cataluña, de Narcís Feliu de la Penya.

Apareix a Barcelona l’Apparatus super constitutionibus et capitulis curiarum Cathalonie, comentaris del jurista Tomàs Mieres a les constitucions i els capítols de cort de Catalunya.

La Diputació del General imposa el dret de Nova Ampra per a la defensa del Principat.

Es restableix a València la Taula de Canvi, amb el nom de Taula Nova.

Fallida de la Taula de Canvi de València.

El dramaturg i notari barceloní Ignasi Plana escriu Passos del martiri de santa Eulàlia i uns Pastorets de gran audiència popular.

Comença la construcció del palau de la Virreina a Barcelona, obra de Salvador Ausich.

Constitució del primer ajuntament borbònic de Ciutat de Mallorca.

Comença la realització del retaule barroc de l’església de Cadaqués, sota la direcció de Pau Costa, i segons el projecte de Jacint Moretó (de 1723).

Es nomena el duc de Cardona per al càrrec de virrei de Catalunya, que substitueix el duc de Feria.

Comencen les obres de l’escullera del moll de Barcelona.

Una butlla del papa funda la Universitat de València. El 1502 Ferran II li atorga l’exequatur pel qual concedeix totes les gràcies de què gaudien els Estudis Generals de la corona d’Aragó.

Un privilegi de Felip III de Castella, II d’Aragó, reserva les bosses de conseller en cap i de conseller segon del Consell de Cent barceloní als ciutadans honrats, als juristes i als metges.

Es construeix el nou palau bisbal de Barcelona, amb pintures al fresc de Francesc Pla, El Vigatà.

Supresssió de les duanes interiors entre els regnes de les corones de Castella i Aragó.

Una crida del virrei de València prohibeix l’ús de la moneda de billó estrangera.

Es proclama la república catalana lliure, sota la protecció francesa. Una setmana més tard Pau Claris proclama Lluís XIII de França comte de Barcelona.

Josep Antoni Santponç patrocina una Acadèmia Mèdica no oficial a Barcelona.

Es rendeix Alcúdia, l’últim nucli agermanat a Mallorca.

Es publiquen els comentaris de Jaume Marquilles als Usatges de Barcelona.

L’arribada de tropes angleses comandades per Peterborough a València estronca la revolta social dels pagesos de la Marina i la Ribera.

Formalització d’una aliança endogàmica de llinatges nobiliaris mallorquins, tant austriacistes com borbònics, coneguda com les Nou Cases.

La crisi als dominis de la Monarquia Hispànica provoca el viratge de la política de Felip II que empitjorarà les relacions del monarca amb les institucions dels regnes de la corona d’Aragó.

El jesuïta Mateu Aimeric escriu Historia Geográfica y Natural de Catalunya.

Els dominics funden el Col·legi dels Sants Vicent Ferrer i Raimon de Penyafort a Barcelona.

Al palau dels ducs de Calàbria de València es representa l’Egloga in nativitate Christi, de Joan Baptista Anyes.

Participació de 3 000 mallorquins en la conquesta de Bugia per les tropes de Ferran II d’Aragó.

Es crea la Taula de Canvi de Cervera.

Jaume de Cordelles redacta els primers estatuts del Col·legi de Cordelles, que es posa sota protecció reial.

S’editen mil exemplars de l’Isopet, adaptacions de fàbules d’Esop al català.

L’arquitectura renaixentista predomina a l’església de Sant Martí de València.

El lloctinent Alfons de Cardona obliga Mallorca a formar un terç de 1 200 homes per a anar a Itàlia.

El jurista valencià Manuel Sisterners publica Idea de la Ley Agraria Española.

Els ports de Barcelona, els Alfacs de Tortosa, Alacant i Tarragona són autoritzats per a comerciar directament amb les Índies.

El virrei de València ordena la reparació de les muralles de Peníscola i hi fa construir el Portal Fosc.

La societat barcelonina Conferència Físico-Matemàtica Experimental esdevé Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts.

Una reial cèdula de Carles III imposa el castellà a les escoles de primeres i segones lletres.

Mor el gironí Josep Ullastre, autor d’una Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies.

S’instaura la festa de l’Àngel Custodi a Catalunya.

Baldiri Reixach publica les Instruccions per l’ensenyança de minyons, tractat pedagògic que s’inspira en les doctrines racionalistes de les escoles de Port-Royal i que propugna l’ensenyament en llengua vernacla.

Comença a editar-se una “Gazeta de Gerona”.

La plata reial destinada a Gènova torna a ésser interceptada per un bandoler català, en Barbeta.

Jaume Caresmar col·labora en la gestió del Discurso sobre la agricultura, comercio e industria del Principado de Cataluña, obra apadrinada per la Junta de Comerç de Barcelona. Publica, a més, Disertación histórica sobre la antigua población de Catalunya (Carta al Barón de La Linde).

Es crea la Companyia de Filats de Cotó de Barcelona, per tal de potenciar la filatura local i el proveïment de les fàbriques del Principat.

Joan Baptista Vinyes és l’autor de la torre de Santa Caterina de València.

Comencen al Principat anys de grans penúries provocades per collites dolentes, plagues de llagosta, sequeres, bandositats i atacs pirates a la costa.

José Basilio de Aramburu ocupa la capitania general de Mallorca.

Arriba a Catalunya el nou virrei, el duc d’Alburquerque, disposat a adoptar mesures enèrgiques per a foragitar el bandidatge del Principat, fins i tot actuant contra les constitucions.

El notari valencià Carles Ros edita l’Spill, de Jaume Roig.

Es crea el bisbat d’Eivissa, dependent de la província eclesiàstica de Tarragona.

Els estaments valencians demanen a Montsó la creació d’una Junta de Contrafors.

El valencià Josep Antoni Valcàrcel comença a publicar Agricultura General, obra de difusió de les innovacions agronòmiques britàniques.

El rei de França introdueix la gabella de la sal a la Catalunya francesa.

Comença el virregnat a València de Germana de Foix i del seu segon marit, el marquès de Brandenburg.

El valencià Jaume Gassull escriu La vida de Santa Magdalena en cobles.

Es funda el Seminari de Girona.

El marquès de Lummen és nomenat capità general de València.

Miquel Bernades, catedràtic del jardí botànic de Madrid, publica Principios de Botánica.

Davant de les pressions de Barcelona, un dictamen reial eludeix el retorn del control insaculatori al municipi.

Es publica el primer volum de “Memòries” de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, amb un treball del marquès de Llió intitulat Observaciones sobre los principios elementales de la historia.

El virrei de Catalunya, el bisbe de Solsona, ordena el compliment de l’ordre que disposava que els familiars del Sant Ofici no exercissin càrrecs públics a Catalunya.

Un cens dóna per al regne de València 53.264 focs.

Catalunya ha d’acollir i ajudar les tropes del duc d’Alba en la defensa de les fronteres del Rosselló i la Cerdanya, atacades per Francesc I de França.

Amb l’inici del segon regnat de Felip V, diversos pròcers i ciutats dels Països Catalans són convocats a les corts de Castella.

S’acaba l’església barroca barcelonina de Sant Sever, obra de Jaume Arnaudies.

Els revoltats catalans es retiren de Barcelona un cop aconsegueixen les seves peticions.

El catedràtic de retòrica Llorenç Valentoni introdueix la lectura de Ciceró a la Universitat de València.

El i lul·lista mallorquí Bartomeu Forners publica a Salamanca Liber apologeticus artis magnae B. Raymundi Lulii.

A Menorca, el governador Kane modifica el tradicional règim insaculatori de provisió de càrrecs dels municipis i del Savi i General Consell insular.

La Companyia de Jesús funda la Congregació Mariana de Barcelona per demanar el suport del clericat urbà i d’altres ciutadans destacats.

L’Audiència del Principat modifica el sistema d’elecció dels diputats del comú i síndics personers, que fins aleshores eren nominats pels gremis, i que ara ho seran per barris i circumscripcions parroquials.

Es produeix una fallida de la Taula de Canvis de València.

Gaspar Sala pronuncia en castellà les exèquies oficials de Pau Claris.

Conflictes (maig-juny) entre els tercios i algunes poblacions catalanes.

S’acaba la portalada barroca de l’església de Betlem de Barcelona.

Les corts valencianes divideixen l’Audiència en tres sales, dues per a causes civils i una per a causes criminals.

Interrupció del comerç colonial arran de la guerra nord-americana d’independència.

Pere Antoni Beuter publica la Primera part de la Història de València.

Davallada de la població catalana, la valenciana i la mallorquina a causa de la pesta i de la crisi de subsistències.

Neix a Xàtiva Bernardí Ribera, autor de fragments dels Misteris d’Elx.

Es produeix un plet entre la Diputació i el Consell Reial per l’empresonament de Joan de Queralt, que havia comès irregularitats financeres amb el suport del lloctinent.

Es continua difonent el procés insaculatori iniciat al segle XV per a l’elecció de càrrecs als municipis de la corona d’Aragó amb la seva introducció a Manresa i Puigcerdà.

Una flota hispano-francesa s’empara de Menorca i n’expulsa la població britànica i jueva.

Es reuneixen les corts dels regnes de la corona d’Aragó.

Crisi de mortalitat i revoltes de subsistències al País Valencià, amb derivacions antisenyorials en algunes localitats (Elx, Crevillent).

Mor Pau Claris.

Louis-Guillaume de Bon és nomenat intendent del Rosselló.

Es funda a València una Acadèmia Matemàtica.

Tomàs Vicent Tosca publica Compendium Philosophicum.