Cronologia dels Països Catalans i del món

El comte de Ricla ocupa la capitania general del Principat.

Maians escriu Idea del nuevo método que se puede practicar en la Enseñanza de las Universidades de España.

Introducció de les noves magistratures de síndics personers i diputats del Comú als municipis dels Països Catalans.

Crisi de mortalitat i revoltes de subsistències al País Valencià, amb derivacions antisenyorials en algunes localitats (Elx, Crevillent).

Francesc Romà i Rossell publica Disertación histórico-político-legal por los Colegios y Gremios de la Ciudad de Barcelona y sus privativas; al·legat en favor d’un gremialisme flexible.

Es crea el Jardí Botànic de Perpinyà.

Pedro Ángel Tarazona edita a Barcelona un “Semanario histórico erudito”, que publica la Crónica universal del Principado de Cathaluña, obra sis-centista de Jeroni Pujades.

El navegant francès Bougainville arriba a la Polinèsia.

Gotthold Ephraim Lessing publica Laocoont, influent tractat de crítica artística i literària.

Pragmàtica de Carles III que aboleix la taxa del pa i estableix la lliure circulació del gra.

Comença la reconstrucció barroca del temple de la Mercè de Barcelona, obra de Josep Mas.

Campomanes escriu Tratado de la regalía de amortización.

Voltaire publica Diccionari filosòfic.

Una reial cèdula de Carles III obliga els gremis a dur els seus llibres en castellà.

S’acaba la construcció del col·legi de Cirurgia de Barcelona, obra de l’arquitecte castellà Ventura Rodríguez.

Cesare Beccaria publica Els delictes i les penes.

J. J. Winckelmann publica Geschichte der Kunst des Altertums, una “història de l’art de l’antiguitat” que esdevé el tractat bàsic del neoclassicisme artístic.

Pau de París, que posa fi a la guerra dels Set Anys: Espanya perd la Florida, obté la Louisiana francesa i recupera Cuba i Filipines; els britànics s’emparen de les colònies americanes franceses.

Comença la realització del retaule barroc de l’església de Cadaqués, sota la direcció de Pau Costa, i segons el projecte de Jacint Moretó (de 1723).

Mor el dominic Agustí Eura, autor de poesia religiosa en català i d’un popular Art de ben morir.

La mort d’August III de Polònia desencadena la guerra de Successió polonesa, que es polaritza entre els imperis rus i austríac.

Mor el gironí Josep Ullastre, autor d’una Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies.

Comença el regnat “il·lustrat” de Caterina II, emperadriu de Rússia, i successora del tot just coronat i assassinat Pere III, mentre es multipliquen els aixecaments camperols contra la servitud.

Pedro Rodríguez de Campomanes és nomenat fiscal del Consell de Castella; el marquès de Squillace esdevé ministre d’Hisenda de Carles III.

L’olotí Antoni Soler i Ramos, monjo jerònim d’El Escorial escriu el seu polèmic tractat musical Llave de la modulación y antigüedades de la música.

Es funda la Junta de Comerç de València.

El perpinyanès Josep Quer, catedràtic del Jardí Botànic de Madrid, comença a publicar Flora espanyola.

Comença la construcció de la nova seu de Lleida, obra neoclàssica de l’enginyer militar Pedro Martín Cermeño.

Represa de l’activitat teatral a València, al teatre de la Botiga de la Balda, ex-dipòsit de cereals.

S’imprimeix a Barcelona i a Figueres el “Caxón de Sastre Cathalán”, periòdic il·lustrat.

Maians publica Vida de Fray Luis de León.

Colonitzadors holandesos (trek-boers) travessen el riu Orange i arrabassen terres dels bosquimans i hotentots.

Comencen les obres d’ampliació de la universitat de Perpinyà.

Josep Duran estrena l’òpera Antígono al teatre de la Santa Creu de Barcelona.

Pere Virgili funda el Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona.

Un memorial signat per les viles i els llocs del Camp de Tarragona, el Penedès, l’Urgell i la Segarra, sol·licita l’abolició del cadastre i la reforma dels ajuntaments borbònics mitjançant la insaculació i rotació de càrrecs.

Els jesuïtes són expulsats de Portugal.

Comencen a impartir-se cursos d’anatomia i medicina a la universitat de Perpinyà.

François Quesnay publica el Tableau Économique, obra fundacional de la fisiocràcia.

Es funda la Junta Particular del Comerç de Barcelona.

Establiment a Sagunt de la primera “fàbrica” exportadora d’aiguardents valencians.

Se celebra el darrer concili provincial tarragoní setcentista.

Joan Tomàs de Boixadors, general de l’orde dominicana, escriu De renovanda et defendenda doctrina sancti Thomae.

Josep Finestres publica la seva obra cabdal In Hermogeniani Iuris Epitomarum libros sex commentarius.

Inici de la Guerra dels Set Anys arran de la invasió de Saxònia per Frederic II de Prússia. L’Imperi, França i Rússia fan un front comú el monarca prussià. Britànics i francesos lliuren una guerra colonial paral·lela del Canadà fins a l’Índia.

Mateu Aimerich i els germans Finestres funden una Acadèmia Crítico-Literària a Cervera.

Al Portugal de Josep I comença la “dictadura il·lustrada” de José de Carvalho, secretari d’Estat.

El rector de Maó i altres notables locals s’enfronten amb el governador britànic.

Bonaventura Serra publica Glorias de Mallorca.

Josep Collado, pintor valencià, escriu Poesies valencianes.

Elevació de la mortalitat a Catalunya i el País Valencià.

Josep Finestres publica Iurisprudentia vetus anteiustinianea.

S’estrena a Barcelona l’òpera Sesostri, re d’Egitto, de Miquel Terradelles.

Guerra colonial franco-britànica a la vall d’Ohio.

Dilatada disputa municipal a Mataró, menada per un front de comuns i gremis, que perdura fins el 1768.

El marquès del Cairo esdevé capità general de Mallorca.

Els Cinco Gremios Mayores de Madrid instal·len una Reial Fàbrica a València per tal de promoure la comercialització de les sedes locals cap a la capital i els mercats colonials.

Es funda a València l’Acadèmia artística de Santa Bàrbara.

Jaume Finestres comença a publicar la Història del monasterio de Poblet.

Carles Ros publica Cualidades y blasones de la lengua valenciana.

J. M. Miñana publica a Amsterdam De bello Rustico Valentino, crònica valenciana de la guerra de Successió.

Maians publica Disputationes Iuris.

Comencen les obres de l’escullera del moll de Barcelona.

Diderot i d’Alembert inicien la publicació de l’Encyclopédie, ou dictionnaire raisoné des sciences, des arts et des métiers (acabada el 1765).

S’extingeix l’Acadèmia Valenciana.

S’enderroca, per reial decret, el Corral de l’Olivera o teatre de València.

Notació, e^iπ = –1, línia d’Euler, equació quàrtica, grafs, funció ϕ, funcions beta i gamma, matemàtica aplicada, grans problemes (Euler)

Persisteix , en el decurs de la dècada, l’agitació menestral i municipal al Principat.

Crisi de subsistències a Mallorca, mentre algunes poblacions de l’illa, com ara Felanitx, són atacades pels corsaris barbarescs.

La fragata “Nostra Senyora de Montserrat”, coneguda també com “La Perla de Catalunya”, és noliejada a Veracruz.

Henry Fielding escriu la novel·la Tom Jones.

W. Blakenay esdevé governador de Menorca.

Tractat d’Aix-la-Chapelle, que clou la guerra de Successió austríaca: Francesc I, marit de Maria Teresa, és rati-ficat com a emperador; Frederic II de Prússia obté la Silèsia; i Felip de Borbó, fill de Felip V, els ducats de Parma i Piacenza.

Es construeix l’església de Sant Felip Neri de Barcelona, amb altars realitzats per l’escultor valencià Ignasi Vergara.

El valencià Jordi Juan, ex-virrei del Perú publica, amb Antonio de Ulloa, Observaciones astronómicas y físicas hechas en los reinos del Perú.

Es prohibeixen a València les representacions teatrals.

Mor el pintor mallorquí Guillem Mesquida, pintor de cambra de l’emperador Maximilià (1723), i autor de nombroses obres en els palaus de la noblesa illenca i a la seu de Mallorca.

Mateu Aimerich, exponent de l’escola filosòfica eclèctica de la universitat de Cervera, publica Sistema antiquonovum jesuiticae Philosophiae.

Josep Finestres, catedràtic de la universitat de Cervera, comença els seus treballs sobre el dret públic català: Iuris catalauni elementa i De historia iuris catalaunici.

Domènec Miquel Terradelles estrena a Londres les òperes Annibale in Capua i Mitridate.

Josep Herrero construeix l’església barroca de Santa Maria d’Elx.

Les fàbriques d’indianes comencen a proliferar al Raval de Barcelona.

Comença un quinquenni de sobremortalitat a Mallorca.

S’hi establí una aliança entre Gran Bretanya, l’Imperi i la casa de Savoia per col·laborar militarment a la península italiana, en el context de la guerra de successió austríaca.

J. R. Antolínez de Castro és nomenat capità general de Mallorca.

Creada el 1741, s’estrena a Dublín el Mesies de Händel.

Feijoo publica Cartas eruditas y curiosas.

El dominic Pere Màrtir Anglès escriu Prontuario ortilogi-gráfico trilingüe, ortografia comparada de llatí, català i castellà.

Es funda el seminari diocesà d’Oriola.

La mort de Carles VI d’Àustria desencadena la guerra de Successió austríaca. Els monarques de França, Espanya i Prússia pugnen amb Maria Teresa d’Àustria i la Gran Bretanya.

Corbes planes, física (Maclaurin)

Comença una dècada d’agitació gremial i de conflictivitat municipal al Principat.

John Armstrong, enginyer militar britànic, escriu The History of the Island of Minorca.

Guerra colonial anglo-espanyola.

L’escultor valencià Francesc Vergara remodela l’església de Sant Martí de València.

David Hume publica Tractat sobre la natura humana.

Introducció de la venda de càrrecs municipals als Països Catalans.

Es funda la Real Academia de la Historia a Madrid.

Es funda a València una Acadèmia Matemàtica.

València commemora amb festes de carrer i representacions teatrals el cinquè centenari de la conquesta de la ciutat per Jaume I.

El marquès de Verboom és nomenat capità general interí del Principat.

Mor el filòleg i canonge de Girona Antoni de Bastero: deixa inèdita una gramàtica catalana i una Historia de la Lengua Catalana.

Exèrcits austríacs i russos envaeixen els Balcans otomans, mentre que el rei de França, contràriament, fa costat al Soldà.

El catedràtic de la Universitat de Cervera Josep Finestres edita i anota les Institutiones de Justinià.

Circula, al Principat, una lletra adreçada al rei de la Gran Bretanya i datada l’any “22 de nostra esclavitud”; darrer vestigi del Cas dels Catalans.

El comte de Glimes és nomenat capità general del Principat.

Es crea, al Principat, una efímera Junta de Comerç.

S’acaba, a Barcelona, la construcció de l’església de Sant Agustí Nou, obra de Pere Bertran i Pere Costa.

Campanyes russes contra la Crimea otomana.

Arran de la conquesta espanyola de Sicília, Carles de Borbó es proclama rei de les Dues Sicílies.

Carles Ros escriu Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano, una apologia de la llengua vernacla.

Signatura del primer pacte de família entre els Borbó d’Espanya i França.

La mort d’August II, rei saxó de Polònia, desencadena la guerra de Successió polonesa, que reactiva la vella rivalitat entre els Àustria i els Borbó.

Inici de geometria no euclidiana (Saccheri)

El notari Carles Ros escriu Tractat d’Adagis y refrans, investigació sobre el llenguatge popular valencià.

Gregori Maians publica Epistolarum Libri Sex.

S’acaba la portalada barroca de l’església de Betlem de Barcelona.

Jethro Tull escriu New Horse Hoeing Husbandry, obra que divulga els principis de la nova agronomia.

Geometria analítica de sòlids (Alexis Clairaut)

La ciutat de València demana la intercessió de l’infant Carles per tal de recuperar els furs del regne.

Surt de Barcelona, sota el comandament de l’infant Carles, la primera expedició militar destinada a conquerir els regnes de Nàpols i Sicília.

Una butlla del papa Climent XII declara pontifícia i reial la universitat de Cervera.

Johann Sebastian Bach compon la Passió segons Sant Mateu. L'obra presenta el patiment i la mort de Jesucrist segons l'evangeli de Sant Mateu.

Es fan millores al teatre barceloní de la Santa Creu.