Cronologia dels Països Catalans i del món
Imatge | Dates | Esdeveniment | Època històrica | Àrea geogràfica | Àrea temàtica | ||
---|---|---|---|---|---|---|---|
1728 |
El governador Kane de Menorca modifica el tradicional règim insaculatori de provisió de càrrecs dels municipis i del Savi i General Consell insular A Menorca, el governador Kane modifica el tradicional règim insaculatori de provisió de càrrecs dels municipis i del Savi i General Consell insular. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1728 |
Primeres representacions a València de la comèdia El bandido más honrado y que tuvo mejor fin, Mateo Vicente Benet Primeres representacions valencianes de la popular comèdia de bandolers El bandido más honrado y que tuvo mejor fin, Mateo Vicente Benet. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
1728 |
Primeres representacions d’òpera a València Primeres representacions d’òpera a València, patrocinades pel capità general príncep de Campofiorito. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
1727 |
Gregori Maians publica La verdadera idea de la elocuencia española Gregori Maians publica La verdadera idea de la elocuencia española. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
1727 |
Felip V entra en guerra amb França i Gran Bretanya Felip V entra en guerra amb França i Gran Bretanya. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1726 |
B. J. Feijoo escriu Teatro Crítico Universal B. J. Feijoo escriu Teatro Crítico Universal. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1726 |
Jonathan Swift publica la novel·la Els viatges de Gulliver Jonathan Swift publica la novel·la Els viatges de Gulliver. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1726 |
Francesc de Castellví s’exilia a Viena, on escriurà la seva crònica personal de la Guerra de Successió, Narraciones históricas desde el año 1700 al 1725 Francesc de Castellví, militar austriacista, s’exilia a Viena, on escriurà la seva crònica personal de la Guerra de Successió, Narraciones históricas desde el año 1700 al 1725. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
1726 |
Gregori Gual i de Pueyo, capità general interí de Mallorca Gregori Gual i de Pueyo és nomenat capità general interí de Mallorca. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1726 |
Institucionalització dels mossos d’esquadra com a cos policíac Institucionalització dels mossos d’esquadra com a cos policíac del Principat. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1726 |
Philibert Orry esdevé nou intendent del Rosselló Philibert Orry esdevé nou intendent del Rosselló. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1726 |
Primeres comandes militars de la intendència del Principat als manufacturers catalans Primeres comandes militars (robes, sabates, corretges) de la intendència del Principat als manufacturers catalans. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1726 |
Ratificació de l’ensenyament i la predicació en català per part del concili provincial de Tarragona El concili provincial de Tarragona ratifica l’ensenyament i la predicació en català. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
Abril de 1725 |
Tractat de Viena entre Felip V i Carles VI d’Àustria Tractat de Viena entre Felip V i Carles VI d’Àustria, inspirat per la comuna animadversió envers Gran Bretanya. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
Abril de 1725 |
Compromís de Felip V a concedir un perdó general i a restituir títols i béns als partidaris austriacistes Arran de la conclusió del tractat de Viena, Felip V es compromet a concedir un perdó general i a restituir títols i béns als partidaris austriacistes. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1725 |
Giambattista Vico publica el tractat Principi di una scienza nuova intorno alla commune natura delle nazioni Giambattista Vico publica el tractat Principi di una scienza nuova intorno alla commune natura delle nazioni. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1725 |
Comença la construcció de l’església de Sant Sebastià de València, de Josep Cardona Comença la construcció de l’església de Sant Sebastià de València, obra de Josep Cardona. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1725 |
Crisi de sobremortalitat al Principat Crisi de sobremortalitat al Principat. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1725 |
El tractat entre Felip V i Carles VI origina una agitació foralista al regne de València Al regne de València, el tractat entre Felip V i Carles VI origina una certa agitació foralista i la proliferació de gasetilles sobre la devolució dels furs. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1725 |
S'inicia la façana de l’oratori de Sant Felip Neri de València, de Tomàs Vicent Tosca Comencen els treballs de la façana classicista de l’oratori de Sant Felip Neri de València, obra de Tomàs Vicent Tosca. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
Setembre de 1724 |
Segon regnat de Felip V arran de la sobtada mort de Lluís I Segon regnat de Felip V arran de la sobtada mort de Lluís I. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
Gener de 1724 |
Felip V abdica en favor del seu fill Lluís Felip V abdica en favor del seu fill Lluís. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1724 |
François Legras, nou intendent del Rosselló François Legras esdevé nou intendent del Rosselló. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1724 |
L’erudit i botiguer de teles barceloní Pere Serra i Postius escriu Prodigios y finezas de los santos ángeles hechos en el Principado de Cataluña L’erudit i botiguer de teles barceloní Pere Serra i Postius escriu Prodigios y finezas de los santos ángeles hechos en el Principado de Cataluña. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
1724 |
Pròcers i ciutats dels Països Catalans són convocats a les corts de Castella Amb l’inici del segon regnat de Felip V, diversos pròcers i ciutats dels Països Catalans són convocats a les corts de Castella. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1724 |
Antoni Viladomat treballa en la sèrie pictòrica Sant Francesc d’Assís al convent de franciscans de Barcelona Antoni Viladomat treballa en la sèrie pictòrica Sant Francesc d’Assís al convent de franciscans de Barcelona. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1724 |
El canonge de Girona Antoni de Bastero publica el primer i únic volum de La Crusca Provenzale El canonge de Girona Antoni de Bastero publica el primer i únic volum de La Crusca Provenzale, catàleg i estudi de poetes provençals i catalans medievals. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
1723 |
Felip Ferran i Sacirera, insta a l’emperador Carles VI el replantejament del Cas dels Catalans a les negociacions de pau de Cambrais, preludi del tractat de Viena A l’Haia, l’ambaixador dels Comuns catalans, Felip Ferran i Sacirera, insta a l’emperador Carles VI el replantejament del Cas dels Catalans a les negociacions de pau de Cambrais, preludi del tractat de Viena. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1723 |
Jaume Salvador crea a Sant Joan Despí el primer jardí botànic del Principat El botànic i farmacèutic Jaume Salvador crea a Sant Joan Despí el primer jardí botànic del Principat. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
1723 |
Jeroni Agustí Alemany escriu una Historia General del Reino de Mallorca Jeroni Agustí Alemany escriu una Historia General del Reino de Mallorca. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
1723 |
S'eleva un memorial de greuges sobre les penalitats econòmiques del país Una assemblea de diputats corregimentals del Principat, eleva un memorial de greuges sobre les penalitats econòmiques del país. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1722 |
El comte de Montemar, capità general interí del Principat El comte de Montemar esdevé capità general interí del Principat. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1722 |
Els britànics traslladen la capital menorquina a Maó Els governants britànics traslladen la capital menorquina de Ciutadella a Maó. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1722 |
Fundació del seminari diocesà de Lleida Fundació del seminari diocesà de Lleida. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1722 |
José Antonio de Chaves y Osorio és nomenat capità general de Mallorca José Antonio de Chaves y Osorio és nomenat capità general de Mallorca. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Agost de 1721 |
Tractat de Nystad Tractat de Nystad, que clou la guerra del Nord i sanciona l’hegemonia russa al Bàltic en detriment de Suècia. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1721 |
Tomàs Vicent Tosca publica Compendium Philosophicum Tomàs Vicent Tosca publica Compendium Philosophicum. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
1721 |
Creació de les Esquadres del Batlle de Valls, Pere Anton Veciana Creació de les Esquadres del Batlle de Valls, Pere Anton Veciana. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1721 |
El príncep de Campofiorito és nomenat capità general de València El príncep de Campofiorito és nomenat capità general de València. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Febrer de 1720 |
Pau de l’Haia i restabliment del statu quo d’Utrech Pau de l’Haia i restabliment del statu quo d’Utrecht: Felip V renuncia a Sicília i Sardenya a canvi dels ducats italians de Parma, Piacenza i Toscana. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1720 |
Felip V torna a la ciutat de València el patronat de la universitat i confirma, alhora, els privilegis de la universitat de Gandia Felip V torna a la ciutat de València el patronat de la universitat i confirma, alhora, els privilegis de la universitat de Gandia. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
1720 |
Formalització d’una aliança endogàmica de llinatges nobiliaris mallorquins, coneguda com les Nou Cases Formalització d’una aliança endogàmica de llinatges nobiliaris mallorquins, tant austriacistes com borbònics, coneguda com les Nou Cases. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1720 |
Treballs de l’escultor Joan B. Borja a la col·legiata de Sant Nicolau d’Alacant i a l’església parroquial de Santa Maria Treballs de l’escultor Joan B. Borja a la col·legiata de Sant Nicolau d’Alacant i a l’església parroquial de Santa Maria, de la mateixa ciutat. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1720 |
Matemàtica actuarial, probabilitat, nombres complexos, fórmula de Stirling (De Moivre) Matemàtica actuarial, probabilitat, nombres complexos, fórmula de Stirling (De Moivre) Matemàtiques |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Ciència i cultura | |||
1720 |
Dècada de sobremortalitat a Mallorca Comença una dècada de sobremortalitat a Mallorca. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1720 |
El clergue Francesc Tegell escriu Descripció dels dotze cèlebres festins El clergue Francesc Tegell escriu Descripció dels dotze cèlebres festins; crònica de dotze saraus nobiliaris del carrer Montcada de Barcelona. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
Desembre de 1719 |
Uns quants milers de carrasclets ataquen Valls, però són finalment derrotats i dispersats Uns quants milers de carrasclets ataquen Valls, però són finalment derrotats i dispersats. El seu cap, Barceló, fuig a Viena. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
juny de 1719 |
Pere Joan Barceló àlias Carrasclet revolta les contrades meridionals del Principat Pere Joan Barceló àlias Carrasclet, coronel de fusellers francesos, revolta les contrades meridionals del Principat, especialment el Camp de Tarragona. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Maig de 1719 |
Nova ocupació francesa de la Seu d’Urgell, la Garrotxa i l’Alt Empordà, que afavoreix la restitució de molts privilegis locals Nova ocupació francesa de la Seu d’Urgell, la Garrotxa i l’Alt Empordà, que afavoreix la restitució de molts privilegis locals, i fins conats de rebel·lió austriacista, sobretot a la Seu d’Urgell. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1719 |
Configuració definitiva de la Intendència del regne de València Configuració definitiva de la Intendència del regne de València. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1719 |
Conspiració eivissenca frustrada Conspiració eivissenca frustrada, que pretenia lliurar l’illa als britànics. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1719 |
Es reedita a Barcelona el tractat d’Arithmetica del sacerdot Joan Baptista Coratjà Es reedita a Barcelona el tractat d’Arithmetica del sacerdot valencià Joan Baptista Coratjà. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
1719 |
Obra d’estatuària urbanística, amb els bustos de Felip V i la família reial, feta per Lleonard Juli Capuç L’escultor valencià Lleonard Juli Capuç realitza una obra d’estatuària urbanística, amb els bustos de Felip V i la família reial, a la plantació de l’Albereda de València. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1719 |
Daniel Defoe publica la novel·la Robinson Crusoe Daniel Defoe publica la novel·la Robinson Crusoe. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
Desembre de 1718 |
Primer ajuntament borbònic de Barcelona Constitució del primer ajuntament borbònic de Barcelona. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Octubre de 1718 |
Introducció dels corregiments a Mallorca Introducció dels corregiments a Mallorca. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Agost de 1718 |
La Quàdruple Aliança contraataca en terres basco-catalanes i el litoral gallec La Quàdruple Aliança, integrada per Gran Bretanya, França, les Províncies Unides i l’Imperi, contraataca en terres basco-catalanes i el litoral gallec. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
Agost de 1718 |
Primer ajuntament borbònic de Ciutat de Mallorca Constitució del primer ajuntament borbònic de Ciutat de Mallorca. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
juliol de 1718 |
Una reial ordre confirma l’extinció del Gran i General Consell de Mallorca Una reial ordre confirma l’extinció del Gran i General Consell de Mallorca. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
juliol de 1718 |
Felip V ocupa el regne de Sicília Felip V ocupa el regne de Sicília. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
juliol de 1718 |
Tractat de Passarowitz i fi de la guerra austro-turca Tractat de Passarowitz i fi de la guerra austro-turca. Els otomans han de cedir la Valàquia, una part de Sèrbia i el banat hongarès de Temesvar. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
juny de 1718 |
Naus reials salpen de Barcelona cap a Sicília Naus reials salpen de Barcelona cap a la conquesta de Sicília. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1718 |
Comença la construcció de la universitat de Cervera Comença la construcció de la universitat de Cervera, segons el projecte inicial de l’arquitecte militar Francesc Montagut. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1718 |
El marquès de Verboom funda una acadèmia de matemàtiques a Barcelona El general filipista marquès de Verboom funda una acadèmia de matemàtiques o escola d’enginyeria militar a Barcelona. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
1718 |
Invasió i ocupació francesa de la Vall d’Aran, l’Alt Urgell, la Garrotxa i l’Alt Empordà Invasió i ocupació francesa de la Vall d’Aran, l’Alt Urgell, la Garrotxa i l’Alt Empordà, arran de la guerra declarada entre Felip V i Carles VI d’Àustria. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
juliol de 1717 |
Surt de Barcelona un estol reial per conquerir Sardenya Surt de Barcelona un estol reial, amb soldats catalans, per tal de conquerir Sardenya. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1717 |
Introducció dels nous impostos borbònics a València i a Mallorca Introducció dels nous impostos borbònics a València (equivalente) i a Mallorca (talla). |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1717 |
Supresssió de les duanes entre els regnes de les corones de Castella i Aragó Supresssió de les duanes interiors entre els regnes de les corones de Castella i Aragó. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1717 |
Es prohibeix a Espanya la venda i importació de sedes i teles (indianes) orientals Es prohibeix a Espanya la venda i importació de sedes i teles (indianes) orientals. La Casa de Contratación, i el monopoli colonial, es trasllada de Sevilla a Cadis. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1717 |
Felip V declara la guerra a l’emperador Carles VI d’Àustria Felip V declara la guerra a l’emperador Carles VI d’Àustria i ocupa Sardenya. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1717 |
Cervera esdevé universitat única de Catalunya Felip V suprimeix les universitats de Barcelona i altres localitats del Principat: Cervera esdevé universitat única de Catalunya. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
1717 |
El marquès de Casa Fuerte és nomenat capità general de Mallorca El marquès de Casa Fuerte és nomenat capità general de Mallorca. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1717 |
Es reglamenten i restringeixen les rogatives i els romiatges parroquials Una constitució provincial tarragonina reglamenta i restringeix les rogatives i els romiatges parroquials. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
16 de gener de 1716 |
Es promulga el decret de la Nova Planta de l’Audiència del Principat Es promulga el decret de la Nova Planta de l’Audiència del Principat. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1716 |
Guerra entre Àustria i l’imperi otomà als Balcans Guerra entre Àustria i l’imperi otomà als Balcans. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1716 |
L’escultor Joan B. Borja treballa al cadirat de la catedral d’Oriola Treballs de l’escultor Joan B. Borja al cadirat de la catedral d’Oriola. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1716 |
Marquès de Valdecañas, capità general de València El marquès de Valdecañas és nomenat capità general de València. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1716 |
S’imposa al Rosselló la predicació en llengua francesa S’imposa al Rosselló la predicació en llengua francesa exclusivament. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
7 de desembre de 1715 |
Abolició del Gran i General Consell mallorquí i el Consell General d’Eivissa i promulga el decret de la Nova Planta de l’Audiència del Regne de Mallorca Felip V aboleix el Gran i General Consell mallorquí i el Consell General d’Eivissa i promulga el decret de la Nova Planta de l’Audiència del Regne de Mallorca, les clàusules del qual es fan extensives a Eivissa. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1 de setembre de 1715 |
Mor Lluís XIV de França Mor Lluís XIV de França. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
juliol de 1715 |
Tropes borbòniques redueixen Mallorca i Eivissa Tropes borbòniques redueixen Mallorca i Eivissa, en suprimeixen els privilegis i institucions locals i hi instauren juntes interines de govern. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
27 de març de 1715 |
Execució a Barcelona del general Moragues i altres dirigents El general Josep Moragues és executat sense honors militars, aplicant-se-li el càstig reservat als traïdors: arrossegat viu pels carrers, decapitat i esquarterat. La seva calavera fou penjada en una gàbia de ferro al portal de Mar de Barcelona, com a escarn públic de l'alta oficialitat austriacista. El cap de Moragues no en fou retirat fins al cap de dotze anys, arran de la pau definitiva entre Felip V i Carles III a Viena el 1725. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1715 |
Desenvolupament en sèrie, geometria (Taylor) Desenvolupament en sèrie, geometria (Taylor) Matemàtiques |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Ciència i cultura | |||
1715 |
El marquès de Castel-Rodrigo és nomenat capità general del Principat El marquès de Castel-Rodrigo és nomenat capità general del Principat. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1715 |
Establiment del cadastre al Principat Establiment del cadastre o nova fiscalitat borbònica al Principat. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1715 |
Treballs de dessecament i colonització de terres del Baix Segura i el Baix Vinalopó El bisbe de Cartagena Lluís Belluga organitza els treballs de dessecament i colonització de terres del Baix Segura i el Baix Vinalopó per tal de sufragar les Pies Fundacions de Múrcia i Motril. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1715 |
Fallida rebel·lió jacobita a Escòcia Fallida rebel·lió jacobita a Escòcia. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
11 de setembre de 1714 |
Suprimides les constitucions i institucions del Principat per part del duc de Berwick , qui encomana a Patiño la direcció d’una junta provisional de govern Després de mesos de setge, el duc de Berwick entra a Barcelona, suprimeix per decret les constitucions i institucions del Principat, i encomana a Patiño la direcció d’una junta provisional de govern. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Setembre de 1714 |
Jordi I esdevé rei de la Gran Bretanya Jordi I, de la casa de Hannover, esdevé rei de la Gran Bretanya. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
juny de 1714 |
Es signa la pau amb les Províncies Unides Felip V signa la pau amb les Províncies Unides. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
Març de 1714 |
Tractat de Rastadt entre Lluís XIV i l’emperador Carles VI Tractat de Rastadt entre Lluís XIV i l’emperador Carles VI que sanciona la incorporació del regne de Nàpols, el ducat de Milà i els Països Baixos a l’Imperi. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1714 |
S’instal·la a Madrid la Real Academia Española de la Lengua S’instal·la a Madrid la Real Academia Española de la Lengua. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1714 |
A València, es torna definitivament el Reial Acord A València, es torna definitivament el Reial Acord o govern mancomunat de l’audiència borbònica i el capità general marquès de Villadarias. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1714 |
Comença la construcció d’una ciutadella a Barcelona Comença la construcció d’una ciutadella a Barcelona: són enderrocats un miler d’habitatges del popular barri de la Ribera i els convents de Sant Agustí i Santa Clara. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1714 |
El Consell General d’Eivissa ratifica la seva fidelitat austriacista El Consell General d’Eivissa ratifica la seva fidelitat austriacista. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1714 |
Es publiquen a Londres El Cas dels Catalans i La deplorable història dels catalans Es publiquen a Londres El Cas dels Catalans i La deplorable història dels catalans. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
2 de novembre de 1713 |
A Vic, Bac de Roda és penjat A Vic, el popular dirigent austriacista Bac de Roda és penjat. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
13 de juliol de 1713 |
Felip V signa la pau amb Gran Bretanya i la casa de Savoia a canvi de sengles cessions territorials Felip V signa la pau amb Gran Bretanya i la casa de Savoia a canvi de sengles cessions territorials: Sicília, als ducs de Savoia; Menorca i Gibraltar, als britànics, que obtenen, a més, contrapartides colonials. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
13 de juliol de 1713 |
Arran del tractat d’Utrecht, Menorca passa a sobirania britànica Arran del tractat d’Utrecht, Menorca passa a sobirania britànica. Sir Richard Kane és nomenat governador. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
juliol de 1713 |
Tarragona capitula davant els exèrcits borbònics mentre a Barcelona s'opta per resistir Mentre Tarragona capitula davant els exèrcits borbònics, una junta de braços, celebrada a Barcelona, opta per resistir a ultrança. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
11 d’abril de 1713 |
Signatura del tractat d’Utrecht entre Lluís XIV i els aliats Signatura del tractat d’Utrecht entre Lluís XIV i els aliats. L’acord sanciona un reequilibrament entre les potències europees a costa del vell imperi de la branca espanyola dels Àustria. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
Març de 1713 |
Es crea la Superintendència General de l’Exèrcit i Principat de Catalunya Felip V crea la Superintendència General de l’Exèrcit i Principat de Catalunya que és encomanada a José Patiño. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1713 |
Supressió de la Inquisició a la Menorca britànica Supressió de la Inquisició a la Menorca britànica. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1713 |
Inici del regnat de Frederic Guillem I de Prússia Inici del regnat de Frederic Guillem I de Prússia. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1713 |
S’edita a Barcelona el “Despertador de Catalunya” S’edita a Barcelona el “Despertador de Catalunya”, opuscle austriacista. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
juliol de 1712 |
Renúncia formal de Felip V Renúncia formal de Felip V a la corona francesa. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1712 |
L’escultor Pau Costa acaba el retaule d’Arenys de Mar L’escultor Pau Costa acaba el retaule d’Arenys de Mar. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1712 |
València sol·licita la intercessió del duc de Vendôme València sol·licita la intercessió del duc de Vendôme per tal de recuperar els furs del regne perduts el 1707. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Setembre de 1711 |
L’arxiduc Carles, elegit emperador, abandona Barcelona L’arxiduc Carles, elegit emperador, abandona Barcelona. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Gener de 1711 |
Girona capitula davant l’exèrcit borbònic Girona capitula davant l’exèrcit borbònic. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1711 |
Mor l’emperador Josep I d’Àustria, que és succeït per l’arxiduc Carles (VI) d’Àustria Mor l’emperador Josep I d’Àustria, que és succeït per l’arxiduc Carles (VI) d’Àustria. Els temors de les potències davant l’hegemonia de la casa d’Àustria afavoreixen, de retop, la causa de Felip V de Borbó. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1711 |
Charles de Laneuville, nou intendent del Rosselló Charles de Laneuville és nomenat nou intendent del Rosselló. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1711 |
Desarticulada conspiració borbònica a Mallorca A Mallorca, una conspiració borbònica és desarticulada secundada per un sector de la noblesa local. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1711 |
Els felipistes prenen un dels darrers reductes aliats valencians Els felipistes prenen un dels darrers reductes aliats valencians. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1711 |
Inauguració del moll de Portvendres S’inaugura el moll de Portvendres. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
Desembre de 1710 |
Victòries militars decisives de Felip V Victòries militars decisives de Felip V a Brihuega i Villaviciosa. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
Setembre de 1710 |
Segona ocupació aliada de Madrid, i nova proclamació de l’arxiduc Carles d’Àustria Segona ocupació aliada de Madrid, i nova proclamació de l’arxiduc Carles d’Àustria, també efímera. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
juliol de 1710 |
Important victòria militar dels aliats a Almenar (Segrià) Al Principat, els aliats obtenen una important victòria militar a Almenar (Segrià). |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1710 |
L’escultor Pau Costa acaba el retaule de Sant Feliu de Torelló L’escultor vigatà Pau Costa acaba l’exuberant retaule barroc de Sant Feliu de Torelló. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1710 |
La temptativa de suprimir el Consell Sobirà del Rosselló i annexar-se la seva jurisdicció al Parlement de Tolosa no prospera Al Rosselló, la temptativa de suprimir el Consell Sobirà del Rosselló i annexar-se la seva jurisdicció al Parlement de Tolosa no prospera. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Setembre de 1709 |
Alacant capitula Alacant capitula definitivament. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1709 |
Publicació del tractat absolutista de J. Bossuet, Politique tirée des propres paroles de l’Ecriture Sainte Publicació del tractat absolutista de l’eclesiàstic J. Bossuet, Politique tirée des propres paroles de l’Ecriture Sainte. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1709 |
Es funda a Barcelona la Companyia Nova de Gibraltar Es funda a Barcelona la Companyia Nova de Gibraltar, societat mercantil destinada a fomentar els intercanvis atlàntics. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1709 |
Fam i malalties als camps de batalla del Rosselló i el Principat La fam i les malalties delmen els camps de batalla del Rosselló i el Principat. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1709 |
L’austriacista Narcís Feliu de la Penya publica Anales de Catalunya L’austriacista Narcís Feliu de la Penya publica Anales de Catalunya. Pau Ignasi de Dalmases treballa, paral·lelament, en una inconclusa i inèdita Història general de Catalunya. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
1709 |
Lluís XIV es veu forçat a cercar una entesa amb els aliats La guerra, una crisi de subsistències i la revolta dels camisards o hugonots de les Cevènnes forcen Lluís XIV a cercar una entesa amb els aliats. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
Setembre de 1708 |
Els aliats recuperen Menorca Els aliats recuperen Menorca. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
juliol de 1708 |
Tortosa capitula davant les tropes borbòniques Tortosa capitula davant les tropes borbòniques. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1708 |
Primeres representacions d’òpera a Barcelona Primeres representacions d’òpera a Barcelona, arran del casament de l’arxiduc Carles. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
1708 |
Construcció de la ciutadella a València, mentre Xàtiva comença a refer-se i repoblar-se A la ciutat de València es construeix una ciutadella, mentre Xàtiva, cremada i represaliada pels exèrcits borbònics, comença a refer-se i repoblar-se amb el nom de Sant Felip. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1708 |
El compositor Josep Prades escriu l’Ópera al Patriarca San José El compositor valencià Josep Prades escriu l’Ópera al Patriarca San José. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
1708 |
El regne de València és dividit en corregiments El regne de València és dividit en corregiments. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1708 |
Esposalles de l’arxiduc Carles amb Elisabet de Brunsvic L’arxiduc Carles es casa amb Elisabet de Brunsvic a l’església barcelonina de Santa Maria del Mar. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1708 |
Persisteix l’activitat de partides austriacistes al País Valencià En diversos indrets del País Valencià persisteix l’activitat de partides austriacistes, en connexió amb les autoritats del Principat. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Octubre de 1707 |
Lleida capitula davant els exèrcits borbònics Lleida capitula davant els exèrcits borbònics. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Setembre de 1707 |
Primer ajuntament borbònic de València Es constitueix el primer ajuntament borbònic de València. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Agost de 1707 |
El decret valencià de la Nova Planta es fa extensiu a la Menorca borbònica El decret valencià de la Nova Planta es fa extensiu a la Menorca borbònica. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
juliol de 1707 |
Felip V suprimeix el Consell d’Aragó Felip V suprimeix el Consell d’Aragó: els Països Catalans, d’ençà d’aleshores, romanen sota la jurisdicció del Consell de Castella. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
29 de juny de 1707 |
Felip V promulga el decret de la Nova Planta de l’Audiència del Regne de València Felip V promulga el decret de la Nova Planta de l’Audiència del Regne de València, i sanciona l’abolició dels furs valencians. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
juny de 1707 |
Abolició dels furs d’Aragó Felip V aboleix els furs d’Aragó. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
Maig de 1707 |
València capitula davant les tropes borbòniques del duc de Berwick València capitula davant les tropes borbòniques del duc de Berwick. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Maig de 1707 |
Unió dinàstica i parlamentària d’Escòcia i Anglaterra Unió dinàstica i parlamentària d’Escòcia i Anglaterra: neix la Gran Bretanya. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
25 d’abril de 1707 |
Victòria borbònica d’Almansa Victòria borbònica d’Almansa |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
Gener de 1707 |
Tropes borbòniques ocupen Menorca Tropes borbòniques ocupen Menorca. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1707 |
Epidèmia de pesta a la part meridional del País Valencià, mentre al Principat i al Rosselló s’aguditza la carestia de subsistències Es declara una epidèmia de pesta a les contrades meridionals del País Valencià, mentre al Principat i al Rosselló s’aguditza la carestia de subsistències. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1707 |
Felip V suprimeix el patronat municipal de la universitat de València Felip V suprimeix el patronat municipal de la universitat de València. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1707 |
La catedral de Lleida esdevé caserna borbònica La catedral de Lleida esdevé caserna borbònica. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1707 |
S’extingeix a València l’anomenada Acadèmia del Carrer del Bisbe S’extingeix l’anomenada Acadèmia del Carrer del Bisbe; acadèmia científicoliterària de València. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
1707 |
El científic Tomàs Vicent Tosca comença a publicar Compendio Mathematico Tomàs Vicent Tosca, científic valencià, comença a publicar Compendio Mathematico, tractat de física moderna pre-newtoniana. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
Octubre de 1706 |
Felip V recupera Madrid Felip V recupera Madrid. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
Octubre de 1706 |
L’arxiduc s’instal·la a València L’arxiduc s’instal·la a València. Hi assumeix el govern però no hi celebra Corts. Els exèrcits borbònics, entre tant, guanyen terreny a les zones meridionals. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Setembre de 1706 |
Una esquadra anglo-holandesa ocupa successivament les Illes Una esquadra anglo-holandesa ocupa successivament les Illes. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
juny de 1706 |
Les forces aliades ocupen Madrid temporalment, i l’arxiduc Carles d’Àustria hi és proclamat rei de Castella Les forces aliades ocupen Madrid temporalment, i l’arxiduc Carles d’Àustria hi és proclamat rei de Castella. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
Maig de 1706 |
Fallit setge borbònic de Barcelona Fallit setge borbònic de Barcelona. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Febrer de 1706 |
Les tropes angleses arriben a una València amb la revolta social dels pagesos de la Marina i la Ribera L’arribada de tropes angleses comandades per Peterborough a València estronca la revolta social dels pagesos de la Marina i la Ribera. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1706 |
Estrena a València de la peça teatral austriacista El sitio de Barcelona y fuga del duque de Anjou, de Josep Ribas S’estrena a València la peça teatral austriacista El sitio de Barcelona y fuga del duque de Anjou, de Josep Ribas. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
1706 |
Cent decimals de π (J. Maclim) Cent decimals de π (J. Maclim) Matemàtiques |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Ciència i cultura | |||
Desembre de 1705 |
A València, els Tres Estaments i el Consell proclamen sobirà l’arxiduc Carles A València, els Tres Estaments i el Consell proclamen sobirà l’arxiduc Carles. El general Basset assumeix la governació del regne. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Desembre de 1705 |
L’arxiduc Carles inaugura les Corts del Principat a la capital L’arxiduc Carles inaugura les Corts del Principat a la capital. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Novembre de 1705 |
Conat de revolta pro-aliada al Rosselló i la Cerdanya francesa Conat de revolta pro-aliada al Rosselló i la Cerdanya francesa. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Novembre de 1705 |
L’arxiduc entra a Barcelona L’arxiduc entra a Barcelona. Hi promet la celebració de Corts i organitza un seguit de juntes de govern amb partidaris seus. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Octubre de 1705 |
Aliats i vigatans guanyen Barcelona Al Principat, aliats i vigatans guanyen Barcelona. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Setembre de 1705 |
Basset i els aliats prenen València Basset i els aliats prenen València. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Agost de 1705 |
Els aliats desembarquen a Barcelona i a Altea Els aliats desembarquen a Barcelona i a Altea. Tropes angleses i camperols de la comarca valenciana de la Marina prenen Dénia i proclamen l’arxiduc Carles rei de Valéncia. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Maig de 1705 |
Revolta austriacista a la Plana de Vic Esclata una revolta austriacista a la Plana de Vic. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1705 |
El pintor Antoni Viladomat treballa a la seu de Tarragona El pintor Antoni Viladomat treballa a la seu de Tarragona. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1705 |
L’arxiduc Carles ratifica els privilegis mercantils atorgats per Felip V a les Corts del 1701 A les Corts del Principat, l’arxiduc Carles ratifica els privilegis mercantils atorgats per Felip V a les Corts del 1701. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1705 |
S’acaba l’església barroca barcelonina de Sant Sever, de Jaume Arnaudies S’acaba l’església barroca barcelonina de Sant Sever, obra de Jaume Arnaudies. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1705 |
Es publica Nouveaux essais sur l’entendement humain, de Leibnitz Es publica Nouveaux essais sur l’entendement humain, de Leibnitz. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
3 d’agost de 1704 |
Els catalans conquereixen Gibraltar El regiment d'infanteria de marina del capità Joan Baptista Basset format per 400 voluntaris catalans desembarca a Gibraltar i crea el cap de pont necessari per a la conquesta aliada del penyal. La platja on desembarquen els catalans, situada a la banda de llevant de la punta de Gibraltar, és anomenada des de llavors Catalan Bay (la badia catalana). |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
3 d’agost de 1704 |
Catalans conquereixen Gibraltar El regiment d'infanteria de marina del capità Joan Baptista Basset format per 400 voluntaris catalans desembarca a Gibraltar i crea el cap de pont necessari per a la conquesta aliada del penyal. La platja on desembarquen els catalans, situada a la banda de llevant de la punta de Gibraltar, és anomenada des de llavors Catalan Bay (la badia catalana). |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
juny de 1704 |
Signatura del Pacte de Gènova entre Mitford Crowe i una delegació catalana del Principat Signatura del Pacte de Gènova entre Mitford Crowe, representant britànic, i una delegació catalana del Principat, que obté ajut militar i garanties d’ordre polític (el manteniment i la defensa de les constitucions del Principat). |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Maig de 1704 |
Temptativa fallida de desembarcament aliat a Barcelona, encapçalada pel príncep de Hessen-Darmstadt Temptativa fallida de desembarcament aliat a Barcelona, encapçalada pel príncep de Hessen-Darmstadt, que desencadena noves actuacions repressives del virrei borbònic: Narcís Feliu de la Penya és empresonat. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Març de 1704 |
L’arxiduc Carles d’Àustria i els aliats prenen Lisboa L’arxiduc Carles d’Àustria i els aliats prenen Lisboa i expulsen les tropes franco-castellanes. Una armada anglo-holandesa ocupa Gibraltar. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1704 |
Newton publica el seu tractat d’Òptica Newton publica el seu tractat d’Òptica. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1704 |
El franciscà Francesc Baucells publica Font mystica i sagrada del paradís de la Iglesia El franciscà Francesc Baucells publica Font mystica i sagrada del paradís de la Iglesia, devocionari força popular al Principat. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
1704 |
S’imprimeix a Barcelona la compilació legislativa Constitucions y altres drets del Principat de Cathalunya tal com acordaren les Corts de 1701-1702 S’imprimeix a Barcelona la compilació legislativa Constitucions y altres drets del Principat de Cathalunya tal com acordaren les Corts de 1701-1702. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Desembre de 1703 |
Signatura del tractat comercial anglo-portuguès de Methuen, i adhesió de Portugal a l’aliança antiborbònica. Signatura del tractat comercial anglo-portuguès de Methuen, i adhesió de Portugal a l’aliança antiborbònica. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
Setembre de 1703 |
Leopold I proclama l’arxiduc Carles d’Àustria com a successor de Carles II L’emperador Leopold I proclama l’arxiduc Carles d’Àustria com a successor de Carles II. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1703 |
Desfermada la persecució d’austriacistes i vigatans. El virrei del Principat desferma la persecució d’austriacistes i vigatans. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1703 |
Narcís Julià escriu Parnàs Català Narcís Julià escriu Parnàs Català, tractat universitari de mètrica catalana. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
1703 |
S’extingeix l’Acadèmia barcelonina dels Desconfiats S’extingeix l’Acadèmia barcelonina dels Desconfiats. Abans, els acadèmics Manuel de Vega i Joaquim Vives editen les obres siscentistes de Francesc Vicent Garcia, el rector de Vallfogona, en un volum intitulat L’Harmonia del Parnàs. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
Maig de 1702 |
Les potències aliades declaren la guerra als Borbons Les potències aliades declaren la guerra als Borbons. Felip V combat per terres del nord d’Itàlia. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1702 |
Amb pintures de Palomino acaba la remodelació de l’església dels Sants Joans de València Acaba la remodelació barroca de l’església dels Sants Joans de València, amb pintures de Palomino. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1702 |
Antoni Lliteres compon les sarsueles Coronis i Acis y Galatea Antoni Lliteres compon les sarsueles Coronis i Acis y Galatea. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
1702 |
El pintor Antonio Palomino acaba els frescos de l’església dels Desemparats de València El pintor cordovès Antonio Palomino acaba els frescos de l’església dels Desemparats de València. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1702 |
S’aprova, a les Corts del Principat, la Nova Constitució de l’Observança S’aprova, a les Corts del Principat, la Nova Constitució de l’Observança, o creació d’un tribunal de contrafaccions integrat per representants del rei i dels tres braços parlamentaris. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Octubre de 1701 |
Felip V jura les constitucions del Principat i procedeix a l’obertura de corts a Barcelona Felip V jura les constitucions del Principat i procedeix a l’obertura de corts a Barcelona. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Setembre de 1701 |
Formació de la Gran Aliança antiborbònica de l’Haia Formació de la Gran Aliança antiborbònica de l’Haia entre el rei d’Anglaterra, els Estats Generals de les Províncies Unides i l’emperador Leopold I. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
Febrer de 1701 |
Felip de Borbó és nomenat rei de Castella (Felip V) Felip de Borbó és nomenat rei de Castella (Felip V) a les Corts de Madrid, mentre Lluís XIV envaeix els Països Baixos, els Estats Generals dels quals es mostren poc predisposats a acceptar el nou monarca. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1701 |
Felip V aprova la creació d’una Companyia Nàutica i Mercantil, l’estatut de port franc de Barcelona, i l’armament de dos vaixells anuals per tal de comerciar amb Índies. A les Corts del Principat, Felip V aprova la creació d’una Companyia Nàutica i Mercantil, l’estatut de port franc de Barcelona, i l’armament de dos vaixells anuals per tal de comerciar amb Índies. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1701 |
Felip V es amb Maria Lluïsa de Savoia. Felip V es casa a Figueres amb la seva primera muller Maria Lluïsa de Savoia. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1701 |
Publicat un panegíric pòstum, intitulat Nenias reales y lágrimas obsequiosas a la memoria del gran Carlos II L’Acadèmia barcelonina dels Desconfiats publica un panegíric pòstum del traspassat monarca Carles II, intitulat Nenias reales y lágrimas obsequiosas a la memoria del gran Carlos II. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
1 de novembre de 1700 |
Mor Carles II d’Àustria, rei de Castella i d’Aragó Mor Carles II d’Àustria, rei de Castella i d’Aragó, després d’haver testat en favor de Felip de Borbó, duc d’Anjou, i nét de Lluís XIV de França. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1700 |
El pintor Jacint Rigau-Ros esdevé retratista a la cort de Lluís XIV El pintor perpinyanès Jacint Rigau-Ros treballa com a retratista a la cort de Lluís XIV: pinta el Duc d’Anjou, retrat del futur Felip V d’Espanya. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1700 |
Es funda a Barcelona l’Acadèmia dels Desconfiats Es funda a Barcelona l’Acadèmia dels Desconfiats, cenacle històric i literari de nobles i eclesiàstics. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
1700 |
Càlcul aplicat (Johan –i John, Jean– Bernoulli); geometria (Giovanni Ceva); òptica, geometria (David Gregory) Càlcul aplicat (Johan –i John, Jean– Bernoulli); geometria (Giovanni Ceva); òptica, geometria (David Gregory) Matemàtiques |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Ciència i cultura | |||
1700 |
Imposat al Rosselló l’ús exclusiu de la llengua francesa en els actes i documents públics. Un edicte de Lluís XIV imposa al Rosselló l’ús exclusiu de la llengua francesa en els actes i documents públics. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1700 |
Jaume Costurer publica unes Disertaciones históricas Jaume Costurer publica unes Disertaciones históricas en favor de l’obra i el culte de Ramon Llull. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
1700 |
Pere d’Alagó, funda a Mallorca el seminari diocesà de Ciutat. El bisbe de Mallorca, Pere d’Alagó, funda el seminari diocesà de Ciutat. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1700 |
Inici de la Guerra del Nord entre Carles XII de Suècia i el tsar de Rússia Pere I Inici de la Guerra del Nord entre Carles XII de Suècia i el tsar de Rússia Pere I, secundat pels reis de Saxònia, Polònia i Dinamarca. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1700 |
Antoni Lliteres estrena l’òpera Júpiter i Danae El mallorquí Antoni Lliteres estrena l’òpera Júpiter i Danae. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
1700 |
Comencen els treballs de la façana meridional de la catedral de València, projectada per Conrad Rudolf Comencen els treballs de la façana meridional de la catedral de València, projectada per l’arquitecte austríac Conrad Rudolf, i amb escultures dels artistes valencians Ignasi Vergara el Vell, Francesc Vergara i Ignasi Vergara. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1699 |
Motí dels Gats, a Madrid Motí dels Gats, a Madrid, amb motiu de la successió de Carles II. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1699 |
Pau de Karlowitz Pau de Karlowitz entre Turquia, Àustria, Venècia i Polònia. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1699 |
Joan Baptista Coratjà publica l’Aritmetica demonstrata Joan Baptista Coratjà publica l’Aritmetica demonstrata. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
11 d’octubre de 1698 |
Primer tractat de partició de l’herència espanyola Primer tractat de partició de l’herència espanyola entre França, Anglaterra i Holanda. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
9 de febrer de 1698 |
Jordi de Darmstadt, virrei de Catalunya Jordi de Darmstadt jura el càrrec de virrei de Catalunya. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1698 |
Es construeix la façana de l’església de Vinaròs Es construeix la façana de l’església de Vinaròs. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
20 de setembre de 1697 |
La pau de Ryswick finalitza la guerra contra França de la Lliga d’Augsburg Amb la pau de Ryswick finalitza la guerra contra França de la Lliga d’Augsburg, formada el 1689 per l’Imperi, Anglaterra, Holanda, la Monarquia Hispànica, Savoia i la Santa Seu. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
10 d’agost de 1697 |
Rendició de Barcelona El general francès Vendôme aconsegueix la rendició de Barcelona. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1697 |
El Consell de Cent no admet el comte de Corzana com a virrei de Catalunya El Consell de Cent no admet el nomenament del comte de Corzana com a virrei de Catalunya perquè no havia jurat el càrrec. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1696 |
Els teixits representen el 30% del valor de les importacions catalanes Els teixits representen el 30% del valor de les importacions catalanes. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1696 |
Fi de la invasió francesa del Piemont Amb la pau de Torí entre Savoia i França finalitza la invasió francesa del Piemont. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1695 |
Abundant aportació mallorquina de soldats als tercios Mallorca fa una gran aportació de soldats als tercios. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
27 de maig de 1694 |
El virrei de Catalunya, duc d’Escalona, perd la batalla del Ter El virrei de Catalunya, duc d’Escalona, perd la batalla del Ter i els francesos conquereixen Girona, Palamós, Hostalric i Castellfollit. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1694 |
Fundació del Banc d’Anglaterra Es funda el Banc d’Anglaterra. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1694 |
Prohibició del virrei de València vers l’ús de la moneda de billó estrangera Una crida del virrei de València prohibeix l’ús de la moneda de billó estrangera. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
Gener de 1693 |
Revolta de la Segona Germania a València contra el pagament dels drets senyorials i la revisió de les cartes de poblament Comença la revolta de la Segona Germania a València contra el pagament dels drets senyorials i la revisió de les cartes de poblament. Al juliol s’estén el moviment, desarticulat per la victòria de l’exèrcit reial. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1693 |
Augment considerable del comerç exterior barceloní El comerç exterior barceloní augmenta considerablement. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1693 |
Decoració de l’interior de l’església de Sant Joan del Mercat de València Es decora fastuosament l’interior de l’església de Sant Joan del Mercat de València. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
1693 |
Roses, en poder dels francesos Roses cau en mans dels francesos. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1692 |
Intent de reorganització de la milícia efectiva de la defensa i la custòdia del regne de València Una pragmàtica intenta reorganitzar la milícia efectiva de la defensa i la custòdia del regne de València. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1692 |
Narcís Feliu de la Penya i Manuel Lupià són els encarregats d’organitzar a Catalunya una filial de la Junta General de Comerç Narcís Feliu de la Penya i Manuel Lupià són els encarregats d’organitzar a Catalunya una filial de la Junta General de Comerç. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
23 de juliol de 1691 |
La ciutat d’Alacant, bombardejada pels francesos L’esquadra francesa bombardeja la ciutat d’Alacant. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1691 |
Apareix a Barcelona el primer volum de les Decisiones et enucleationes criminales, seu praxis Regii Criminalis Concilii, Cathaloniae, curiarum inferiorum, necnon aliorum Tribunalium, Ecclesiasticorum, et Secularum de Pere d’Amigant Apareix a Barcelona el primer volum de les Decisiones et enucleationes criminales, seu praxis Regii Criminalis Concilii, Cathaloniae, curiarum inferiorum, necnon aliorum Tribunalium, Ecclesiasticorum, et Secularum de Pere d’Amigant. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
1691 |
Barcelona, bombardejada pels francesos Els francesos bombardegen Barcelona. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1691 |
Empitjorament de les relacions entre la classe dirigent catalana i el virrei Empitjoren les relacions entre la classe dirigent catalana i el virrei. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1690 |
Càlcul aplicat, formes indeterminades (L’Hôpital); astronomia, taules de mortalitat i assegurança de vida (Halley); corbes isòcrones, clotoide, espiral logarítmica, probabilitat (Jakob –i James, Jacques– Bernoulli); corbes, quadrats màgics, ... Càlcul aplicat, formes indeterminades (L’Hôpital); astronomia, taules de mortalitat i assegurança de vida (Halley); corbes isòcrones, clotoide, espiral logarítmica, probabilitat (Jakob –i James, Jacques– Bernoulli); corbes, quadrats màgics, mapes (de la Hire); òptica, corbes, teoria d’equacions (Tschirnhausen) Matemàtiques |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Ciència i cultura | |||
1690 |
Fundació de la Companyia de la Santa Creu a Barcelona per fabricar teles amb noves tècniques i per finançar el comerç amb Amèrica Es funda a Barcelona la Companyia de la Santa Creu per fabricar teles amb noves tècniques i per finançar el comerç amb Amèrica. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1690 |
Els diputats catalans i els consellers de Barcelona exposen la mala gestió dels virreis Els diputats catalans i els consellers de Barcelona fan un memorial al rei on exposen la mala gestió dels virreis. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
juny de 1689 |
Revoltes a Mallorca i a Eivissa per la crisi de subsistències Revoltes a Mallorca i a Eivissa per la crisi de subsistències. A Mallorca se saquegen les taules de pa. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1689 |
Pere I el Gran és el nou tsar de Rússia Pere I el Gran és el nou tsar de Rússia després de derrocar Sofia i el príncep Golisin. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1689 |
Els corredors d’orella de Barcelona assoleixen la categoria d’artistes Els corredors d’orella de Barcelona assoleixen la categoria d’artistes. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1689 |
Les poblacions de Morvedre es neguen a pagar els drets dominicals. Les poblacions de Morvedre es neguen a pagar els drets dominicals. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
12 d’abril de 1688 |
Els revoltats catalans es retiren de Barcelona un cop aconsegueixen les seves peticions Els revoltats catalans es retiren de Barcelona un cop aconsegueixen les seves peticions. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
15 de gener de 1688 |
Guillem d’Orange obliga Jaume II a fugir a França Guillem d’Orange obliga Jaume II a fugir a França després de la Declaració dels drets a la Gloriosa Revolució, que proclama la superioritat del Parlament sobre el monarca. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1688 |
Avalot de les Faves a Manresa Esclata l’avalot de les Faves a Manresa. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1688 |
Intent de fugida massiva dels jueus de l’illa de Mallorca davant de la repressió de la Inquisició Els jueus de l’illa de Mallorca intenten una fugida en massa davant de la repressió exercida per la Inquisició. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Societat i economia | |||
1688 |
Joan Baptista Vinyes, autor de la torre de Santa Caterina de València Joan Baptista Vinyes és l’autor de la torre de Santa Caterina de València. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
12 d’agost de 1687 |
Derrota dels turcs a Mohácz i conquesta d'Atenes per part de Venècia La derrota dels turcs a Mohácz allibera Hongria dels musulmans. Venècia conquereix Atenes i en la campanya és destruïda l’Acròpolis. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1687 |
Isaac Newton escriu Philosophiae naturalis principia mathematica Isaac Newton exposa el seu sistema de la mecànica teòrica segons les lleis de gravetat i de l’efecte de l’atracció a Philosophiae naturalis principia mathematica. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1687 |
Esclat de la revolta dels Barretines a Centelles Esclat de la revolta dels Barretines a Centelles, que s’estendrà cap al Vallès i el Maresme i arribarà a Barcelona. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1687 |
Ocupació francesa d'Olot, el Ripollès i Vic Els francesos ocupen Olot, el Ripollès i Vic. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1687 |
S’inicia la tertúlia científica dels novatores a València S’inicia la tertúlia científica dels novatores a València, patrocinada pel marquès de Villatorcas. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
1686 |
Inici de l’activitat de l’Acadèmia del comte d’Alcúdia S’inicia l’activitat de l’Acadèmia del comte d’Alcúdia. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
1686 |
Apareixen els primers volums de les Sacri Regii Criminalis Concilii Cathaloniae decisiones de Miquel Calderó i de les Sacri Supremi Regii Cathaloniae Senatus Decisiones de Bonaventura Tristany Apareixen els primers volums de les Sacri Regii Criminalis Concilii Cathaloniae decisiones de Miquel Calderó i de les Sacri Supremi Regii Cathaloniae Senatus Decisiones de Bonaventura Tristany. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
18 d’octubre de 1685 |
L’edicte de Fointainebleau revoca l’edicte de Nantes L’edicte de Fointainebleau revoca l’edicte de Nantes i provoca una fugida massiva d’hugonots francesos a Holanda, Alemanya i Anglaterra. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
15 d’agost de 1684 |
La pau de Ratisbona La pau de Ratisbona posa fi a la guerra entre França i els Habsburg. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
5 de març de 1684 |
Es forma la Lliga Santa contra els turcs El papa, l’emperador, Polònia i Venècia formen la Lliga Santa contra els turcs. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions |
- ‹ anterior
- 3 de 7
- següent ›