Cronologia dels Països Catalans i del món

Es produeix una revolta rural a Catalunya contra els soldats i els allotjaments en la qual intervenen els miquelets de Puigcerdà.

Anglaterra s’uneix a França contra la Monarquia Hispànica i conquereix Jamaica. Els francesos ocupen la part occidental d’Haití.

La noblesa aconsegueix accedir al govern municipal d’Alacant.

Fi de la guerra amb França. A l’illa dels Faisans, al Bidasoa, representants de les corones hispànica i francesa inicien, el 13 d’agost, converses que desembocaran en el tractat dels Pirineus.

Els cavallers de Puigcerdà controlen el govern municipal ocupant les quatre conselleries.

El rei de França introdueix la gabella de la sal a la Catalunya francesa.

El Col·legi de Cordelles és annexionat al Col·legi de Betlem de Barcelona.

Un decret reial obliga la Universitat de Barcelona a atorgar títols als estudiants del Col·legi de Cordelles, encara que no haguessin estudiat a la Universitat.

Comença la revolta dels angelets als comtats contra les gabelles de la sal.

Es comença a proposar una readaptació de la indústria tèxtil catalana a les noves qualitats dels productes europeus, que a Catalunya competien amb els autòctons.

S’inicia el regnat de Carles II de Castella i d’Aragó. Marianna d’Àustria i el jesuïta alemany Nithard dirigeixen la política espanyola.

Una forta repressió acaba amb les bandositats mallorquines.

Mallorca aporta una lleva important de soldats a la Monarquia Hispànica.

Pels pactes de la Sal amb Lluís XIV, els habitants del Vallespir es comprometen a comprar una quantitat determinada de sal al rei a canvi que les autoritats reials no prohibeixin l’adquisició de sal procedent d’altres llocs.

Mor Rembrandt, pintor del Barroc holandès.

Les acadèmies valencianes de l’Alcàsser i del Parnàs són actives.

Finalitza un aixecament pagès a Rússia dirigit pel cosac Stenka Rasin.

Els argenters valencians ascendeixen a la categoria d’artistes.

Aliança de l’Haia entre Àustria, Holanda, Espanya i el duc de Lorena contra França.

Els estudiants de Mallorca es poden graduar per primera vegada a la seva ciutat.

S’encunya la peceta a Catalunya.

Es publica a Catalunya la Justificación jurídica de las contrafacciones que insta la Generalidad del Principado contra el Tribunal de la Capitanía General.

Es produeix la segona ofensiva del Consell de Cent per recuperar el control de les insaculacions.

Hi ha pesta al sud del regne de València.

Per la pau de Nimega França retorna la plaça de Puigcerdà, que havia ocupat l’any anterior.

Hi ha indicis de recuperació econòmica a Catalunya: s’exporten a Amèrica i a l’Europa atlàntica productes agraris i aiguardent i es presenten memorials al Consell de Cent de Barcelona que proposen un impost únic, un prot franc i la fundació d’una companyia comercial.

Es funda la Comédie Française.

Es produeixen aldarulls a Mallorca per la quantitat de soldats allotjats a la ciutat.

Els ciutadans i els burgesos honrats de Mataró renuncien al seu estatut privilegiat a canvi de poder accedir a la bossa de jurat en cap.

L’estament militar català protesta per la concessió de privilegis militars a persones que havien exercit oficis mecànics.

Al Rosselló s’han d’escriure en francès els llibres oficials, per la qual cosa es decreta l’obligatorietat del coneixement del francès per a exercir càrrecs públics al comtat.

Els escolapis s’estableixen a Catalunya.

Narcís Feliu de la Penya, que serà el representant català a la Junta General de Comercio, publica el Fénix de Cataluña. Compendio de las antiguas grandezas y medio para resolverlas.

S’inicia l’activitat de l’Acadèmia del comte d’Alcúdia.

Isaac Newton exposa el seu sistema de la mecànica teòrica segons les lleis de gravetat i de l’efecte de l’atracció a Philosophiae naturalis principia mathematica.

Els francesos ocupen Olot, el Ripollès i Vic.

Esclata l’avalot de les Faves a Manresa.

Joan Baptista Vinyes és l’autor de la torre de Santa Caterina de València.

Els corredors d’orella de Barcelona assoleixen la categoria d’artistes.

Es funda a Barcelona la Companyia de la Santa Creu per fabricar teles amb noves tècniques i per finançar el comerç amb Amèrica.

Apareix a Barcelona el primer volum de les Decisiones et enucleationes criminales, seu praxis Regii Criminalis Concilii, Cathaloniae, curiarum inferiorum, necnon aliorum Tribunalium, Ecclesiasticorum, et Secularum de Pere d’Amigant.

Empitjoren les relacions entre la classe dirigent catalana i el virrei.

Narcís Feliu de la Penya i Manuel Lupià són els encarregats d’organitzar a Catalunya una filial de la Junta General de Comerç.

Es decora fastuosament l’interior de l’església de Sant Joan del Mercat de València.

Es funda el Banc d’Anglaterra.

Mallorca fa una gran aportació de soldats als tercios.

Amb la pau de Torí entre Savoia i França finalitza la invasió francesa del Piemont.

Es construeix la façana de l’església de Vinaròs.

Pau de Karlowitz entre Turquia, Àustria, Venècia i Polònia.

Un edicte de Lluís XIV imposa al Rosselló l’ús exclusiu de la llengua francesa en els actes i documents públics.

El bisbe de Mallorca, Pere d’Alagó, funda el seminari diocesà de Ciutat.

El mallorquí Antoni Lliteres estrena l’òpera Júpiter i Danae.

El pintor perpinyanès Jacint Rigau-Ros treballa com a retratista a la cort de Lluís XIV: pinta el Duc d’Anjou, retrat del futur Felip V d’Espanya.

A les Corts del Principat, Felip V aprova la creació d’una Companyia Nàutica i Mercantil, l’estatut de port franc de Barcelona, i l’armament de dos vaixells anuals per tal de comerciar amb Índies.

L’Acadèmia barcelonina dels Desconfiats publica un panegíric pòstum del traspassat monarca Carles II, intitulat Nenias reales y lágrimas obsequiosas a la memoria del gran Carlos II.

Antoni Lliteres compon les sarsueles Coronis i Acis y Galatea.

S’aprova, a les Corts del Principat, la Nova Constitució de l’Observança, o creació d’un tribunal de contrafaccions integrat per representants del rei i dels tres braços parlamentaris.

Narcís Julià escriu Parnàs Català, tractat universitari de mètrica catalana.

Newton publica el seu tractat d’Òptica.

S’imprimeix a Barcelona la compilació legislativa Constitucions y altres drets del Principat de Cathalunya tal com acordaren les Corts de 1701-1702.

El pintor Antoni Viladomat treballa a la seu de Tarragona.

S’acaba l’església barroca barcelonina de Sant Sever, obra de Jaume Arnaudies.

Es declara una epidèmia de pesta a les contrades meridionals del País Valencià, mentre al Principat i al Rosselló s’aguditza la carestia de subsistències.

La catedral de Lleida esdevé caserna borbònica.

Tomàs Vicent Tosca, científic valencià, comença a publicar Compendio Mathematico, tractat de física moderna pre-newtoniana.

A la ciutat de València es construeix una ciutadella, mentre Xàtiva, cremada i represaliada pels exèrcits borbònics, comença a refer-se i repoblar-se amb el nom de Sant Felip.

El regne de València és dividit en corregiments.

En diversos indrets del País Valencià persisteix l’activitat de partides austriacistes, en connexió amb les autoritats del Principat.

Publicació del tractat absolutista de l’eclesiàstic J. Bossuet, Politique tirée des propres paroles de l’Ecriture Sainte.

La fam i les malalties delmen els camps de batalla del Rosselló i el Principat.

L’escultor vigatà Pau Costa acaba l’exuberant retaule barroc de Sant Feliu de Torelló.

Mor l’emperador Josep I d’Àustria, que és succeït per l’arxiduc Carles (VI) d’Àustria. Els temors de les potències davant l’hegemonia de la casa d’Àustria afavoreixen, de retop, la causa de Felip V de Borbó.

A Mallorca, una conspiració borbònica és desarticulada secundada per un sector de la noblesa local.

S’inaugura el moll de Portvendres.

València sol·licita la intercessió del duc de Vendôme per tal de recuperar els furs del regne perduts el 1707.

Arran del tractat d’Utrecht, Menorca passa a sobirania britànica. Sir Richard Kane és nomenat governador.

Supressió de la Inquisició a la Menorca britànica.

S’instal·la a Madrid la Real Academia Española de la Lengua.

Comença la construcció d’una ciutadella a Barcelona: són enderrocats un miler d’habitatges del popular barri de la Ribera i els convents de Sant Agustí i Santa Clara.

Es publiquen a Londres El Cas dels Catalans i La deplorable història dels catalans.

Establiment del cadastre o nova fiscalitat borbònica al Principat.

Fallida rebel·lió jacobita a Escòcia.

Treballs de l’escultor Joan B. Borja al cadirat de la catedral d’Oriola.

S’imposa al Rosselló la predicació en llengua francesa exclusivament.

Introducció dels nous impostos borbònics a València (equivalente) i a Mallorca (talla).

Es prohibeix a Espanya la venda i importació de sedes i teles (indianes) orientals. La Casa de Contratación, i el monopoli colonial, es trasllada de Sevilla a Cadis.

Felip V suprimeix les universitats de Barcelona i altres localitats del Principat: Cervera esdevé universitat única de Catalunya.

Comença la construcció de la universitat de Cervera, segons el projecte inicial de l’arquitecte militar Francesc Montagut.

Invasió i ocupació francesa de la Vall d’Aran, l’Alt Urgell, la Garrotxa i l’Alt Empordà, arran de la guerra declarada entre Felip V i Carles VI d’Àustria.

Conspiració eivissenca frustrada, que pretenia lliurar l’illa als britànics.

L’escultor valencià Lleonard Juli Capuç realitza una obra d’estatuària urbanística, amb els bustos de Felip V i la família reial, a la plantació de l’Albereda de València.

Comença una dècada de sobremortalitat a Mallorca.

Felip V torna a la ciutat de València el patronat de la universitat i confirma, alhora, els privilegis de la universitat de Gandia.

Treballs de l’escultor Joan B. Borja a la col·legiata de Sant Nicolau d’Alacant i a l’església parroquial de Santa Maria, de la mateixa ciutat.

Creació de les Esquadres del Batlle de Valls, Pere Anton Veciana.

El comte de Montemar esdevé capità general interí del Principat.

Fundació del seminari diocesà de Lleida.

A l’Haia, l’ambaixador dels Comuns catalans, Felip Ferran i Sacirera, insta a l’emperador Carles VI el replantejament del Cas dels Catalans a les negociacions de pau de Cambrais, preludi del tractat de Viena.

Jeroni Agustí Alemany escriu una Historia General del Reino de Mallorca.

Antoni Viladomat treballa en la sèrie pictòrica Sant Francesc d’Assís al convent de franciscans de Barcelona.

François Legras esdevé nou intendent del Rosselló.

Amb l’inici del segon regnat de Felip V, diversos pròcers i ciutats dels Països Catalans són convocats a les corts de Castella.

Comença la construcció de l’església de Sant Sebastià de València, obra de Josep Cardona.

Al regne de València, el tractat entre Felip V i Carles VI origina una certa agitació foralista i la proliferació de gasetilles sobre la devolució dels furs.

B. J. Feijoo escriu Teatro Crítico Universal.

Francesc de Castellví, militar austriacista, s’exilia a Viena, on escriurà la seva crònica personal de la Guerra de Successió, Narraciones históricas desde el año 1700 al 1725.

Institucionalització dels mossos d’esquadra com a cos policíac del Principat.

Primeres comandes militars (robes, sabates, corretges) de la intendència del Principat als manufacturers catalans.

Gregori Maians publica La verdadera idea de la elocuencia española.

Joan Gay estrena L’òpera del mendicant, que inicia el gènere de l’òpera còmica.

Primeres representacions valencianes de la popular comèdia de bandolers El bandido más honrado y que tuvo mejor fin, Mateo Vicente Benet.

Johann Sebastian Bach compon la Passió segons Sant Mateu. L'obra presenta el patiment i la mort de Jesucrist segons l'evangeli de Sant Mateu.

Es fan millores al teatre barceloní de la Santa Creu.

Surt de Barcelona, sota el comandament de l’infant Carles, la primera expedició militar destinada a conquerir els regnes de Nàpols i Sicília.

Una butlla del papa Climent XII declara pontifícia i reial la universitat de Cervera.

La ciutat de València demana la intercessió de l’infant Carles per tal de recuperar els furs del regne.

El notari valencià Carles Ros publica Práctica de ortografía para los idiomas castellano y valenciano.

El nou governador de Menorca, Philip Anstruther, relega a l’ostracisme el Savi i General Consell Menorquí.

Salpa del port d’Alacant l’armada reial que ha de conquerir Orà.

La mort d’August II, rei saxó de Polònia, desencadena la guerra de Successió polonesa, que reactiva la vella rivalitat entre els Àustria i els Borbó.

Es promulguen les noves constitucions de la universitat de València.

Renovada agitació austriacista a les contrades meridionals del Principat, mentre circula pel país l’opuscle mobilitzador Via fora els adormits.

Voltaire publica Cartes Angleses o Filosòfiques.

Maians escriu Pensamientos Literarios, un projecte de reforma cultural adreçat al secretari d’Estat José Patiño.