Cronologia dels Països Catalans i del món

Construcció de la nova duana de Barcelona, d’estil decorativista (1790-92)

Antoni de Martí i Franquès, químic i botànic, llegeix la memòria Experimentos y observaciones sobre los sexos y su fecundación de las plantas, on refuta les experiències de Spallanzani.

Francesc Pla i Duran, el Vigatà, pinta els salons interiors del Palau Moja en un estil de marcat accent decoratiu i amb gran força expressiva.

Primera expedició de científics francesos per a mesurar el meridià que passa per Barcelona, pas previ per a l’establiment del sistema mètric decimal.

La Convenció francesa renuncia el tribut feudal de la quèstia i tots els drets senyorials sobre Andorra.

Marie Jean Antoine de Caritat Condorcet publica Esquisse d’un tableau historique des progrès de l’esprit humain.

L’arquitecte Domenico Bagutti i el botànic Joan Antoni Desvalls i d’Ardena inicien la construcció dels jardins del laberint d’Horta, a Barcelona.

Josep Antoni Valcàrcel publica el desè i darrer volum d’Agricultura general y gobierno de la casa de campo.

Pierre-Simon Laplace publica Exposition du système du monde, on exposa la seva teoria sobre l’origen del sistema solar.

Gabriel Siscar i Siscar, matemàtic i polític, publica un famós Tratado de cosmografía.

La guerra amb la Gran Bretanya provoca el tancament dels mercats colonials a causa de la supremacia naval britànica.

Miguel Cayetano Soler, ministre d’Hisenda, endega el primer procés des- amortitzador de l’Estat espanyol.

Thomas Robert Malthus escriu An essay on the principle of population as it affects the future improvement of society, on exposa les seves teories sobre els límits del creixement demogràfic.

Creació del Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó, associació de fabricants amb finalitats proteccionistes.

Mor Narcís Casanoves i Bertran, mestre de l’escolania de Montserrat i compositor de tendència italianitzant.

Vicent Alfons Lorente i Asensio publica Systema Botanicum Linneano Anomalisticum, on proposa un sistema de classificació simplificat.

Ramon Llàtzer de Dou, jurista i canceller de la Universitat de Cervera, publica les Instituciones del derecho público general de España con noticia particular de Cataluña y de las principales reglas de gobierno en cualquier estado.

Vicent López i Portaña pinta l’Al·legoria de València a la Casa del Vestuari de València.

Creació de la Casa de Caritat de Barcelona, organisme públic d’assistència.

Incendi al taller de Santiago Ubach, fuster de Terrassa i constructor de màquines de cardar i emborrar llana, probablement atribuïble a obrers tèxtils de la localitat.

Manuel Sanelo i Lagardela, lexicògraf, proposa des del “Diario de Valencia” la reglamentació i l’ensenyament de l’ortografia valenciana.

Jean-Baptiste Say publica Traité d’économie politique.

La Junta de Comerç de Barcelona crea una càtedra de química aplicada a l’agricultura i a les arts i una altra de botànica i agricultura.

Joan Sala i Banyuls, romanista de la Universitat de València, publica Ilustración del derecho real en España.

Damià Campeny i Estany esculpeix Lucrècia, peça cabdal del neoclacissisme escultòric català.

Ludwig van Beethoven compon la Simfonia heroica, la sisena, dedicada a Napoleó.

Leandro Fernández de Moratín publica El sí de las niñas.

Estrena de Joan i Eulàlia o el sarau de la patacada, sainet de Josep Robrenyo i Tort.

Disposició en virtut de la qual l’Estat pot posar en venda béns eclesiàstics fins a la suma de 215 milions de rals.

Decret de Napoleó que restableix, a petició dels mateixos andorrans, els drets feudals a Andorra.

Tomàs Manuel Villanova i Muñoz-Poyano publica l’Índice de las aves de la Albufera.

La Santa Seu autoritza l’alienació d’una setena part de la riquesa rústica de l’Església.

Johann Wolfgang von Goethe publica la versió definitiva de la primera part de Faust.

S’inicia la construcció del Teatre Principal de València, ajornada des del 1775 per manca de recursos.

Jean-Baptiste-Pierre Antoine de Monet, més conegut per Lamarck, publica Philosophie zoologique.

Bernard Arnaud, gran propietari rural i membre de l’antiga classe dirigent rossellonesa, és nomenat maire de Perpinyà.

Josep Bernat Flaugier, introductor del neoclassicisme de Jacques-Louis David, pinta el Retrat de Josep I.

S’inicia la construcció del passeig dels plàtans de Perpinyà.

Antoni Puig i Blanch, polític i escriptor, publica La Inquisición sin máscara, al·legat contra l’absolutisme.

Pere Josep Avellà i Navarro, canonge barceloní, publica des del seu confinament a Mallorca un polèmic Manifiesto que presenta al juicio y censura de la nación española, de signe absolutista.

Adrià Ferran i Vallès esculpeix Sant Bru per a la cartoixa de Valldemossa.

Tot i que el tractat de Valençay dóna la guerra per acabada, Barcelona i altres places al sud resten ocupades per l’exèrcit francès.

Joan B. Galí i Salvador Vinyals, fabricants llaners de Terrassa, viatgen a França per observar les màquines de filar.

El metge i químic menorquí Mateu Orfila i Rotger publica Traité des poisons tirés des règnes minéral, végétal et animal, ou toxicologie, obra traduïda a diversos idiomes.

Publicació dels Voyages d’Ali Bey en Afrique et en Asie pendant les années 1803, 1804, 1805, 1806 et 1807, de Domènec Badia i Leblich, conegut per Ali Bei-el-Abbassi.

L’exèrcit espanyol dirigit pel general Francisco Javier Castaños ocupa Perpinyà.

La Junta de Comerç de Barcelona inicia la publicació de la revista “Memorias de Agricultura y Artes” que es manté fins el 1821.

Exposició sobre el dret supletori vigent a Catalunya elaborada per Joan de Balle i altres juristes, considerada el punt de partença de la defensa del dret civil català.

Antoni Bonaventura Gassó escriu España con industria rica y fuerte, al·legat proteccionista.

Introducció a Catalunya del cilindre d’estampació de teixits, instal·lat a la fàbrica de Joan Rull per Benjamin Lefèbvre, mecànic parisenc.

S’intensifica la participació catalana en el tràfic d’esclaus.

Ramon Strauch i Vidal és nomenat bisbe de Vic.

Antoni Cellers i Azcona comença a fer classes d’arquitectura tècnica a la Llotja amb l’objectiu de proporcionar una titulació legal als mestres d’obres.

Comencen les obres de construcció del canal d’Urgell, que, després de diversos abandonaments, no s’acaben fins el 1861.

Antoni Cellers i Azcona finalitza la construcció del Palau Dou, d’estil neoclàssic.

La caiguda dels preus provoca una forta crisi agrària a Europa que, a Catalunya, s’agreuja pel desballestament del comerç colonial.

Josep Salat i Mora publica el Tratado de monedas labradas en el Principado de Cataluña.

Mateu Orfila i Rotger publica Éléments de chimie médicale.

Walter Scott, màxim exponent de la novel·la històrica del romanticisme, publica The Bride of Lammermoor.

Inauguració del canal de regadiu de l’esquerra del Llobregat, anomenat canal de la Infanta.

Joan Ramis i Ramis, historiador menorquí, escriu una Historia civil y política de Menorca, obra que segueix els patrons de la Il·lustració.

Joseph de Maistre, polític i filòsof savoià, publica Du Pape.

Fundació de la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó, associació de fabricants cotoners.

Francesc Xavier de Bolòs i Germà publica Noticia de los extinguidos volcanes de la villa de Olot, on els dóna a conèixer per primer cop.

Juan del Castillo y Carroz publica a València una traducció anotada de L’ordre naturel et essentiel des sociétés politiques de P.F. Le Mercier de la Rivière.

Alphonse de Lamartine publica Méditations poétiques.

Espanya il·legalitza el tràfic d’esclaus.

Claude Henri de Rouvroy, conegut per Saint-Simon, publica Du sistème industriel.

Franz Schubert compon la Simfonia en Si menor, també dita La inacabada.

Francesc Andreví i Castellar compon l’oratori El juicio final.

Ferran Sorts i Muntades, màxim representant del romanticisme musical català, estrena a París el ballet Cendrillon (òpera).

Creació de la càtedra de paisatgisme a l’escola de la Llotja, símptoma d’un ambient de revaloració de la pintura de paisatge.

Mor Fèlix Amat de Palou i Pont, un dels màxims exponents del corrent regalista i jansenitzant dins l’església catalana.

El poeta Aleksandr Sergejevic Puskin escriu el poema tràgic Boris Godunov.

Mor Francesc Queralt, compositor de música religiosa i mestre de Baltasar Saldoni i Ramon Vilanova.

Hercule et Omphale, ballet de Ferran Sorts i Muntades, escrit i estrenat a Moscou amb motiu de la coronació de Nicolau I.

El Col·legi de Cirurgia de Barcelona es transforma en Col·legi de Medicina i Cirurgia, la qual cosa posa fi a un llarg litigi entre totes dues especialitats.

La insurrecció absolutista dels Malcontents s’estén en altres punts de l’Estat espanyol.

Héctor Berlioz estrena la Symphonie fantastique.

Promulgació del primer codi de comerç espanyol, que desplaça l’ordenació jurídica establerta pel consolat de mar barceloní.

Ferran VII suprimeix la Universitat Lul·liana de Mallorca.

Els “tres dies gloriosos”, jornades revolucionàries a París (27-28 de juliol).

Baltasar Simó Saldoni i Remendo és nomenat professor del conservatori de Madrid, des d’on compon òperes de clara influència italiana.

Creació de l’Acadèmia de Medicina de València, òrgan de caràcter absolutista amb amplis poders.

Inici de la davallada de la fecunditat de la població catalana, indicador de l’alentiment del creixement vegetatiu.

La crisi agrària i la forta sequera enceten un període d’emigració de valencians a Algèria.

Alçament liberal a Inca (Mallorca Septentrional), ràpidament sufocat.

Fundació de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Mallorca.

Ramon Carnicer i Batlle estrena al Teatro Príncipe de Madrid l’òpera Cristoforo Colombo.

Antoni Cellers i Azcona construeix l’església del convent de carmelites descalces de Barcelona.

Josep-Melcior Prat i Solà, metge i polític liberal, publica a Londres una traducció catalana del Nou Testament.

Nova divisió administrativa del territori de l’Estat espanyol en províncies.

Es publica “El Vapor”, òrgan de premsa del liberalisme radical i romàntic.

Fundació de la Societat Filomàtica dels Pirineus Orientals.

Eudald Jaumeandreu escriu per encàrrec de la Junta de Fàbriques la Memoria sobre la necesidad del sistema prohibitivo en España, text bàsic del prohibicionisme.

La Companyia Catalana de Vapors inaugura una línia de transport regular amb el primer vaixell de vapor català, el paquebot Balear.

Honoré de Balzac comença a treballar en el vast conjunt de novel·les agrupades sota el títol de La Comédie Humaine.

Francesc Renart escriu un dels seus sainets més populars, La casa de despesas ó sea la calumnia descubierta.

Charles Alexis de Tocqueville publica La démocratie en Amérique.

Nikolaj Vasilevic Gogol publica el poema èpic Taras Bulba.

Jasó, escultura acadèmica de l’escultor natzarè Manuel Vilar i Roca, encara dins l’estètica neoclàssica.

Publicació de Los Condes de Barcelona vindicados, de Pròsper de Bofarull i Mascaró.

La Junta de Comerç promou l’excavació del temple romà de Barcelona.

Josep Casademunt i Torrents, professor d’arquitectura, presenta plantes i alçats del convent gòtic de Santa Caterina, un dels primers símptomes de la revaloració de l’art medieval després de la crema de convents.

Creació del Liceu Filharmònico-Dramàtic Barcelonès a partir de les activitats organitzades pel VIII Batalló de la Milícia Nacional de Barcelona.

El pare Joan Arolas publica La Sílfide del Acueducto, poema que evoca el romanticisme progressista.

Pelegrí Clavé i Roqué pinta El somni d’Elies, obra d’estil natzarenista.

Josep Massanés, enginyer militar, elabora un projecte d’eixample de Barcelona que, significativament, no inclou una nova muralla que substitueixi l’enderrocada.

Abdó Terradas i Pulí publica la farsa El Rey Micomicó.

Louis Blanc, polític i teòric socialista francès, publica L’organisation du travail.

Malgrat el conveni de Bergara, els carlins mantenen les hostilitats a Catalunya.

Josep Antoni Llobet i Vall-llosera, geòleg, publica Descripción de un Atlas catalán.

Josep Roura i Estrada publica la Memoria sobre los vinos y su destilación, y sobre los aceites, important obra d’enologia.

Pau Piferrer i Fàbregas comença a escriure els primers volums de l’obra Recuerdos y Bellezas de España, dedicats a Catalunya i Mallorca, amb il·lustracions de Francesc Xavier Parcerisa i Boada.

Antoni Solà esculpeix Paris i Helena, d’estil neoclàssic.

Claudi Lorenzale i Sugrañes, introductor del natzarenisme, és nomenat professor supernumerari de l’escola de la Llotja, des d’on projecta una gran influència.

Valentí Esparó, fabricant tèxtil, introdueix les primeres perrotines, màquines d’estampació de teixits creades per l’enginyer francès Louis Jerôme Perrot.

La cort i la regent Maria Cristina es traslladen a Barcelona.

Restabliment de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.

Antoni Maria Claret i Clarà comença la seva campanya de predicació antirevolucionària per Catalunya.

Creació del Casino Balear.

Es publica el Curso de filosofía elemental, de Ramon Martí d’Eixalà.

L’exabat Joan de Safont i de Ferrer organitza un museu de ciències naturals amb retrats d’alabastre de filòsofs clàssics i moderns, obra de Josep Morató i Puig.

Per decisió del Consell General, s’aboleixen els delmes que Andorra paga a la mitra.