Cronologia dels Països Catalans i del món

Fundació de la Societat Catalana per a l’Enllumenat per Gas, distribuïdora de gas a la ciutat de Barcelona.

Joseph Mallad William Turner, paisatgista anglès preocupat per la captació de la llum, pinta Tempesta de neu a la mar.

Constitució de La Gerundense, primera fàbrica catalana de paper continu.

Antoni Aparici i Guijarro, polític i advocat valencià, funda “La Restauración”, òrgan de premsa del tradicionalisme catòlic a València.

Creació de la Companyia Fabril de Teixidors de Cotó de Barcelona, fàbrica cooperativa impulsada per l’Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera.

Fundació de la Caixa d’Estalvis de la Província de Barcelona, amb l’objectiu de fomentar l’estalvi obrer.

Introducció del guano com a adob.

Sinibald de Mas i Sans, diplomàtic i escriptor, publica L’idéographie, proposta de llengua universal.

Vicent Boix i Ricarte publica la Historia de la Ciudad y Reyno de Valencia.

Comença a publicar-se el Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, de Pascual Madoz.

Francesc Vendrell de Pedralbes i Estaper, cirurgià i filòsof, publica Ensayo de un catecismo social para la educación primaria, de tendència rousseauniana.

Joaquim Espalter i Rull, pintor vinculat als natzarens catalans, pinta el conegut retrat col·lectiu La família Flaquer.

L’arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó reconstrueix la façana del teatre de la Santa Creu de Barcelona, destruïda per un incendi.

Bartomeu-Tomàs Coromina i Subirà, gravador i calcògraf, grava els primers segells de correus de l’Estat espanyol.

Fundació de la Societat d’Agricultura de l’Empordà.

L’arquitecte Antoni Rovira i Trias planteja un projecte d’ordenació urbanística de la ciutat de Barcelona de caràcter semipoligonal.

Jaume Batlle i Mir, pintor destacat dins el romanticisme català, pinta Una escena del diluvio, la seva obra més important.

Miguel Colmeiro y Penido publica el Catálogo metódico de las plantas observadas en Cataluña con sus nombres botánicos y en catalán.

Josep Campo i Pérez crea la Societat Valenciana de Crèdit i Foment com a mecanisme d’absorció d’estalvi per al finançament d’obres públiques.

Data legal d’extinció de la Junta de Comerç de Barcelona.

Josep Maria Quadrado i Nieto publica Forenses y ciudadanos, estudi de les lluites socials mallorquines del segle XV.

Tomàs Bertran i Soler publica Itinerario descriptivo de Cataluña, on exposa un pla de reforma urbanística de la ciutat de Barcelona.

Carestia provocada per un cicle de males collites a Castella.

Creació de la Junta de Perpinyà, organisme conspiratiu de caràcter progressista i republicà.

Dessecació del Prat de Sant Jordi, important obra d’extensió del regadiu balear.

Francesc Aragó és nomenat membre del govern revolucionari provisional francès.

Josep Roca i Bros construeix el Teatre Principal de Figueres, obra mestra de l’arquitectura civil neoclàssica.

Lluís Ferrant i Llausàs, pintor del grup de natzarens catalans a Roma, retrata el seu germà Ferran Ferrant.

Narcís Monturiol publica a Barcelona una traducció castellana del Voyage en Icarie d’Étienne Cabet, ideòleg del socialisme utòpic amb fort arrelament a Catalunya.

Primera edició del Catecisme de la Doctrina Cristiana d’Antoni Maria Claret i Clarà.

Charles Dickens publica David Copperfield, retrat melodramàtic del Londres pobre de mitjan segle.

Laureà Figuerola i Ballester publica la Estadística de Barcelona en 1849, obra pionera en la moderna utilització de l’estadística.

Reacció de la burgesia conservadora i de l’Institut Industrial de Catalunya contra la reforma aranzelària de Bravo Murillo.

Josep Anselm Clavé crea La Fraternitat, societat de socors mutus, primera coral d’Espanya i origen de les “societats euterpenses” o Cors de Clavé, agrupacions musicals que volen allunyar els obrers de la taverna i donar-los una educació moral i cultural.

Construcció del teatre de Girona, obra de Lluís Barnoya i Martí Sureda.

Víctor Balaguer i Cirera comença a publicar la Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón.

Josep Roca i Bros construeix la casa Romaguera a Figueres.

Pau Milà i Fontanals és nomenat professor de teoria i història de l’art a l’Acadèmia de Barcelona.

Concordat de l’Estat espanyol amb la Santa Seu que liquida els problemes derivats de la desamortització de Mendizábal.

Creació del Casino Mercantil de Barcelona, anomenat Borsí, associació d’homes de negocis amb finalitats borsàries.

El pintor Josep Galofre i Goma publica El artista en Italia y demás países de Europa, on sistematitz.a l’ideari artístic purista basat en el mestratge d’Overbeck i el model de Rafael

Inici de la construcció de la línia ferroviària entre Barcelona i Granollers, que ha d’enllaçar la capital catalana amb el jaciment huller de Sant Joan de les Abadesses.

Damià Campeny, Francesc Daniel Molina i Josep Anicet fan el Monument a Galzeran Marquet, destinat a promoure el ferro colat com a element constructiu.

El ferrocarril arriba a la ciutat de València.

Crisi de la viticultura catalana a causa de la plaga de l’oïdi de la vinya (fong).

Creació de la Caixa d’Estalvis de Sabadell.

La Societat del Canal d’Urgell comença a construir una gran obra de canalitzacions per irrigar aquest pla lleidatà.

S'inaugura, amb el nom de Teatro de la Princesa, el nou Teatre de Palma. La inauguració compta amb l'assistència de la Reina Isabel II i de la Princesa d'Astúries. Antoni Sureda i Vilallonga, arquitecte mallorquí, havia iniciat la construcció del teatre el 1854.

Epizoòtia de pebrina que afecta el conreu de moreres i que marca la decadència definitiva de la producció sedera valenciana.

Francesc Pi i Margall, polític republicà, publica La reacción y la revolución, on exposa la seva noció d’autodeterminació i autogovern de l’individu.

Martí Sureda i Deulovol construeix les cases de les Voltes de la Bisbal d’Empordà.

S’inicia la publicació de les Oeuvres complètes del científic i polític rossellonès Francesc Aragó.

Creació del Casino Menestral de Figueres.

Amalio Maestre publica un informe sobre la conca carbonífera de Sant Joan de les Abadesses afirmant que existeixen reserves d’hulla suficients per a sostenir la industrialització catalana.

Josep Criviller, enginyer militar, traça la Rambla Nova de Tarragona, eix de l’eixample posterior de la ciutat.

Pelegrí Clavé i Roqué pinta a Mèxic La bogeria d’Isabel de Portugal, quadre d’història que segueix els cànons del romanticisme.

Creació de la Industrial Maonesa, empresa menorquina dedicada a la fabricació de teixits de cotó.

Inici de la fase de construcció de les grans vies fèrries de Catalunya, època d’autèntica febre ferroviària.

Creació de la figura de sotsgovernador de Menorca.

Joan Planas i Castañer i quatre socis més creen a Girona una societat per a construir la turbina Fontaine.

Juli Soler i Siquier publica una Exposició de lo estat actual de l’agricultura en la isla de Menorca.

Cens de població. Primer cens del segle XIX.

Gustave Flaubert comença a publicar Madame Bovary a "La Revue de Paris". El darrer fascicle es publica el 15 de desembre del 1856. En format llibre veurà la llum el 1857.

Giuseppe Verdi compon l’òpera Un ballo in maschera.

El pintor realista Ramon Martí i Alsina exposa en la segona edició de les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid.

Jacint Barrau i Cortès, fabricant reusenc, inventa el tissatge del vellut en doble peça.

Ramon Anglasell i Serrano, professor d’economia a la Universitat de Barcelona, publica Compendio de las lecciones de economía política, on defensa la filosofia de l’escola escocesa i el proteccionisme.

El naturalista britànic Charles Darwin publica L’origen de les espècies, on exposa la teoria evolucionista.

El músic francès Charles Gounod compon l’òpera Faust.

El filòsof alemany Karl Marx publica Contribució a la crítica de l’economia política.

S’inicia el procés definitiu de la primera unificació alemanya.

Immersió de Narcís Monturiol i Estarriol, inventor i polític, amb el submarí Ictíneo, a Alacant.

Jeroni Rosselló i Ribera, poeta mallorquí, edita Obras rimadas de Ramon Llull, precedent del lul·lisme.

Les línies de ferrocarril connecten València, Alacant i Madrid.

Primera ballada popular de sardanes a Barcelona.

L’arquitecte Sebastià Monleón i Estellés construeix la plaça de braus de València.

L’escriptor i polític Víctor Balaguer i Cirera publica Los trobadors moderns.

Abraham Lincoln, republicà antiesclavista, és elegit president dels Estats Units d’Amèrica.

Procedent dels Estats Units, la segadora mecànica es difon arreu d’Europa.

El Vaticà accepta la llei de desamortització espanyola, i el govern restableix la venda de béns eclesiàstics.

Comença a funcionar la Borsa de Barcelona, al Nuevo Casino Mercantil.

L’escriptor i historiador Joan Cortada i Sala publica Cataluña y los catalanes, una de les primeres reflexions rigoroses sobre els trets diferencials dels catalans.

Antoni de Bofarull i de Brocà, historiador i impulsor de la Renaixença, publica una edició bilingüe de la Crònica de Ramon Muntaner.

Creació de l’Escola Normal de Mestresses a Barcelona.

Es funda a València La Proletària, la cooperativa de producció sedera més antiga del País Valencià.

Evarist Ventosa, progressista exaltat, publica La Regeneración de España.

El metge Francesc Rubió i Galí realitza una ovariotomia.

Es funda l’Editorial Espasa Germans, a Barcelona.

S’inicia la "fam del cotó", generada per la guerra civil nord-americana (1861-65), que accentua la crisi tèxtil. Gran nombre d’obrers perden la feina.

Comença a publicar-se a Palma de Mallorca l’"Almanac Balear", bilingüe i de caràcter literari.

El filòleg i historiador de la literatura Manuel Milà i Fontanals publica De los trovadores en España, rigorós estudi sobre la literatura trobadoresca.

Emancipació definitiva dels serfs de la gleva a Rússia. Uns 40 milions de camperols són afectats per la mesura.

Intents de rebel·lió pagesa i demòcrata a Andalusia, durament reprimida.

El general Joan Prim i Prats dirigeix les tropes espanyoles que embarquen cap a la guerra de Mèxic.

Quinze mil obrers catalans signen una petició a les Corts de Madrid de llibertat d’associació "per combatre el capital de manera noble i pacífica".

Reinauguració del Gran Teatre del Liceu, a Barcelona, després de l’incendi de l’any anterior.

Guerra de Mèxic: intervenció militar de la Gran Bretanya, França i Espanya per a enderrocar el president Benito Juárez.

El físic francès Léon Foucault calcula la velocitat de la llum.

L’historiador i literat Antoni de Bofarull i de Brocà publica la novel·la històrica L’orfeneta de Menargues o Catalunya agonitzant, la primera de la Renaixença.

Les línies de ferrocarril connecten Barcelona amb Girona, i València amb Castelló.

Fundació de l’Ateneu Balear, a Palma de Mallorca.

L’escriptor i polític Víctor Balaguer acaba de publicar la seva Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón, romàntica i divulgadora.

El pintor francès Edouard Manet pinta El dinar campestre, considerat el manifest de l’escola impressionista.

Comença a funcionar el primer metro subterrani a Londres.

L’artista valencià Bernat Ferrandis i Badenes pinta el quadre El Tribunal de les Aigües.

Mogudes eleccions a Corts, amb múltiples actes públics i amb sorolloses polèmiques entre moderats, progressistes i demòcrates.

Fundació de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera.

La línia de ferrocarril Barcelona-Saragossa queda connectada amb Madrid.

Fundació de l’Associació Internacional de Treballadors (AIT), o Primera Internacional, a Londres.

Es constitueix a Mataró la cooperativa de producció L’Obrera Mataronenca, per a filar i teixir cotó.

Es funda La Unión y el Fénix Español, a Barcelona.

Fundació a Manresa de l’Ateneu Manresà de la Classe Obrera.

Fundació del Cercle d’Artesans d’Alacant.

Intent de pronunciament progressista del general Joan Prim i Prats al País Valencià.

Espanya evacua Santo Domingo i en reconeix la independència.

Acaba la guerra de Secessió als Estats Units, amb la victòria dels estats del nord. Abolició efectiva de l’esclavatge.

El botànic austríac Johann Mendel formula les lleis sobre l’herència genètica.

L’escriptor rus Lleó Tolstoi publica el primer volum de la novel·la Guerra i Pau.

Complot antidinàstic a València.

La línia de ferrocarril connecta Barcelona amb Tarragona.

Es comença a publicar a Barcelona "Un Tros de Paper", el primer periòdic humorístic.

Es funda l’agència de notícies Fabra, a Barcelona.

Ordres dels bisbes de redactar els llibres sacramentals en castellà.

Es restaura el monestir de Cardó per a explotar-hi un balneari.