Cronologia dels Països Catalans i del món

Fundació del Partit Socialista Obrer Alemany.

Introducció a Barcelona del fotogravat i de la cromolitografia, que permet la impressió de grans cartells a colors.

El general Martínez Campos entra a la Seu d’Urgell, que estava a les mans dels carlins.

Pronunciament del general Arsenio Martínez Campos y Antón, a Sagunt. Restauració de la monarquia borbònica a Espanya. Alfons XII, rei.

Primera exposició de pintors impressionistes, a París.

Comença a publicar-se a Nova York la revista en català "la Llumanera de Nova York".

Després del cop d’estat del general Pavía, destitució de les autoritats republicanes, supressió de les milícies urbanes i il·legalització de l’internacionalisme obrer.

Es publica a València "Lo Rat-Penat", bilingüe, impulsat per Constantí Llombart, pseudònim de l’escriptor Carmel Navarro i Llombart.

Teoria de conjunts, nombres irracionals, nombres transcendents, nombres transfinits (Georg Cantor)

Ocupació d’Olot pels carlins.

Abdicació d’Amadeu I. Es proclama la República a Espanya, amb Estanislau Figueras i Moragas com a primer president.

Manifestacions i vaga general a Barcelona.

Es funda als Estats Units la National Farmers Alliance, organització dels treballadors agrícoles.

El partit federal guanya les eleccions. Francesc Pi i Margall, president de la República Federal. Aixecaments cantonals a l’àrea mediterrània.

Antoni Bergnes de las Casas publica El progreso. Con algunas consideraciones históricas, filosóficas y políticas.

Eleccions a diputats a Corts: victòria republicana, amb una enorme abstenció popular. República Federal.

S’inaugura el ferrocarril de Sarrià a Barcelona.

Insurrecció popular a Alcoi (Alacant), durament reprimida.

L’escriptor francès Jules Verne publica La volta al món en vuitanta dies.

Amb l’entrada del pretendent Carles VII, comença la tercera guerra Carlina a Espanya, que dura fins el 1876.

A les illes Filipines es produeix una rebel·lió contra Espanya.

S’aconsegueixen al Pla de Barcelona les 11 hores de jornada laboral.

Es funda a Barcelona la Societat X, precedent de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques.

Aixecaments de partides federals al pla de Barcelona.

Primers aixecaments carlins a Catalunya i al País Valencià. Comença la tercera guerra Carlina (1872-76). Ocupació de diverses ciutats importants, com Xàtiva, Reus, Manresa o Igualada.

Eduard Pérez i Pujol, sociòleg, publica La cuestión social en Valencia.

Manifest del pretendent Carles VII, en el qual promet retornar a les terres catalanes els furs que els havia arrabassat Felip V.

Es comença a publicar a Barcelona "L’Esquella de la Torratxa", publicació satírica molt popular.

Es publica a Barcelona Los catalans i sos furs. Llibret dictat per un fill de la terra.

Divisions a l’AIT entre marxistes i anarquistes. Escissió obrera.

Decret de Práxedes Mateo Sagasta declarant l’AIT fora de la llei.

Arran de la Comuna de París, s’inicia la repressió contra els internacionalistes arreu d’Espanya.

Josep Anselm Clavé i Camps és elegit president de la Diputació Provincial de Barcelona.

El músic italià Giuseppe Verdi estrena l’òpera Aïda.

La Federació Regional Espanyola de l’AIT, a la conferència secreta de València, opta per un ideari anarquista i col·lectivista.

L’abolició dels vells feus permet la modernització progressiva del Japó.

Temptativa de crear una Comuna perpinyanesa a imatge de la de París, que s’acaba amb la repressió per part de l’exèrcit francès.

Comença a publicar-se a Barcelona el periòdic "La Renaixença", catalanista, fundat per Àngel Guimerà i Jorge, del grup La Jove Catalunya.

El rei Amadeu I visita el País Valencià, Catalunya i Aragó. A Barcelona rep una comissió d’obrers, que li demana que sigui protegit el dret d’associació.

Es publica Lo rondallaire, recull de rondalles de Francesc Maspons i Labrós.

Comença a introduir-se l’internacionalisme a Menorca.

Les Corts elegeixen Amadeu I de Savoia rei d’Espanya.

Revolta federal i popular a Barcelona i el seu Pla contra les lleves forçoses per a l’exèrcit, restablertes per Prim, reprimida sagnantment.

Amalio Gimeno i Cabañas publica El Partido Republicano de Valencia ante la historia.

Publicació del setmanari "La Gramalla", portaveu de La Jove Catalunya, amb l’objectiu de propagar el català a tots els sectors socials.

Fundació a Barcelona de La Jove Catalunya, la primera associació declaradament catalanista, presidida per Francesc Ubach i Vinyeta. L’entitat proposa la cançó Els Segadors com a himne de Catalunya.

Comença la popularització de les màquines de cosir.

El pintor Marià Fortuny acaba La vicaria, que representa el seu èxit internacional.

Primer Congrés Obrer Espanyol, a Barcelona. Constitució de la Federació Regional Espanyola de l’AIT.

S’instal·la a Barcelona la primera agència publicitària, Roldós i Cia.

Revolta republicana federal a Catalunya, País Valencià i Aragó, amb un suport popular massiu. Manifestacions i avalots contra les quintes. A Barcelona, vaga general. El fracàs del moviment i la repressió porten a l’abstencionisme polític i afavoreixen l’anarquisme.

A Espanya se celebren eleccions de diputats a Corts constituents. S’aprova la nova constitució democràtica, que estableix la monarquia parlamentària. Primeres insurreccions federals.

Constitució a Barcelona del Foment de la Producció Nacional, organisme patronal impulsat per Pere Bosch i Labrús i Joan Güell i Ferrer, de caire proteccionista.

Constitució del Centre Federal de les Societats Obreres de València.

Es decreta l’enderroc de l’antiga Ciutadella de Barcelona, símbol de l’opressió, i la conversió de l’espai en un parc.

Gran míting i manifestació proteccionista a Barcelona.

Pacte de Tortosa entre els republicans federals de Catalunya, País Valencià, illes Balears i Aragó, en defensa del contingut revolucionari dels fets de setembre del 1868 i per a la constitució d’una república d’estructura confederal.

Pere Garriga i Marill publica el mètode de taquigrafia que porta el seu nom.

Constitució dels primers nuclis internacionalistes. Comencen a publicar-se els periòdics "La Federación", a Barcelona, i "El Obrero", a Palma de Mallorca, el primer periòdic obrerista balear.

Victòria electoral republicana a les circumscripcions catalanes. El dirigent obrer català Pau Alsina és elegit primer diputat obrer.

Alçaments de partides carlines.

Destronament de la reina Isabel II a Espanya. Pronunciament militar amb suport popular. Formació de juntes revolucionàries. Comença el Sexenni Democràtic. Sufragi universal masculí, dret d’associació obrera i llibertat de cultes.

Fundació de l’Ateneu Científic, Artístic i Literari de València.

L’anarquista italià Giuseppe Fanelli, deixeble de Bakunin, visita Barcelona, Tarragona i València, i contribueix a la creació de nuclis internacionalistes, que s’inclinen cap a la tendència anarquista de l’AIT.

El màxim dirigent anarquista Mikhail Bakunin funda a Suïssa l’Aliança Internacional de la Democràcia Socialista.

Com a conseqüència de la revolució espanyola del 1868, es produeix a Cuba la primera rebel·lió contra el domini colonial espanyol. Comença la guerra dels Deu Anys. També es revolta Puerto Rico.

Publicació de textos anticentralistes i antiassimilacionistes a "La Barretina", de Barcelona.

Congrés Obrer de Barcelona, de tendència republicana federal, mutualista i cooperativista.

Les línies de ferrocarril connecten Barcelona i Tarragona amb València.

Es publica a Mallorca la Biblioteca de escritores baleares, de l’historiador i bibliògraf Joaquim Maria Bover de Rosselló.

L’emperador Maximilià és afusellat, a Mèxic, pels partidaris de Benito Juárez.

Als Estats Units es declara la guerra als sioux i s’inicia la sistemàtica aniquilació dels indis.

El filòsof alemany Karl Marx publica el primer volum d’El Capital.

Comencen a publicar-se a Barcelona els periòdics satírics "L’Ase" i "La Rambla".

Frederic Soler constitueix el grup Teatre Català, al Teatre Romea de Barcelona.

Nous intents d’aixecaments progressistes, d’àmplia base civil, al País València, Catalunya i Aragó.

Fundació a Tennessee (Estats Units) del Ku Klux Klan, societat secreta i instrument violent dels racistes, instrument dels terratinents del sud.

Es publica a Barcelona el periòdic cooperativista "La Asociación", dirigit per Josep Roca i Galés.

La diputació de Barcelona proposa la creació d’un panteó de catalans il·lustres a Ripoll o a Montserrat.

Ramon Martí i Alsina, un dels introductors del realisme en la pintura catalana, pinta La migdiada.

S’inaugura la fàbrica de gas de Badalona.

Víctor Balaguer publica Esperances i records, amb un important pròleg sobre la Renaixença.

Es posa en funcionament el primer cable transoceànic, entre Europa i Amèrica.

Avalots i aixecaments fracassats a València, Girona i d’altres localitats contra el règim. Es declara l’estat de guerra i s’inicia la repressió.

Es funda la cooperativa L’Antiga del Camp de L’Arpa, a Barcelona, i La Protectora, a Llucmajor (Mallorca).

El compositor alemany Richard Wagner estrena l’òpera Tristany i Isolda, composta el 1859.

La destrucció de les vinyes franceses per la fil·loxera provoca una gran demanda de vins de la Catalunya del Nord.

Ordres dels bisbes de redactar els llibres sacramentals en castellà.

Acaba la guerra de Secessió als Estats Units, amb la victòria dels estats del nord. Abolició efectiva de l’esclavatge.

El botànic austríac Johann Mendel formula les lleis sobre l’herència genètica.

L’escriptor rus Lleó Tolstoi publica el primer volum de la novel·la Guerra i Pau.

Eixample de Lleida, amb el pla geomètric de Josep Fontserè i Cornet.

Epidèmia de còlera.

Es comença a publicar la revista literària "Calendari Català" a Barcelona, dirigida per Francesc Pelagi Briz.

L’escriptor i polític Josep Maria Bonilla i Martínez publica a València la revista liberal i satírica, que s’edita en català, "El Mole".

Fundació de l’Associació Internacional de Treballadors (AIT), o Primera Internacional, a Londres.

Es constitueix a Mataró la cooperativa de producció L’Obrera Mataronenca, per a filar i teixir cotó.

Es funda La Unión y el Fénix Español, a Barcelona.

Fundació a Manresa de l’Ateneu Manresà de la Classe Obrera.

Fundació del Cercle d’Artesans d’Alacant.

Intent de pronunciament progressista del general Joan Prim i Prats al País Valencià.

A Espanya, cau el govern d’Unió Liberal de Leopoldo O’Donnell y Jorris, a causa de la negativa d’Isabel II a reconèixer el nou regne d’Itàlia.

Fundació de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera.

La línia de ferrocarril Barcelona-Saragossa queda connectada amb Madrid.

L’escriptor i polític Víctor Balaguer acaba de publicar la seva Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón, romàntica i divulgadora.

El pintor francès Edouard Manet pinta El dinar campestre, considerat el manifest de l’escola impressionista.

Comença a funcionar el primer metro subterrani a Londres.

S’inicia a Alcúdia (Mallorca) la dessecació de s’Albufera.

Unificació d’Alemanya. Otto von Bismark, canceller de Prússia.

Comença la construcció del nou edifici de la Universitat de Barcelona, de l’arquitecte Elies Rogent i Amat.

Es publica a Barcelona "Revista de Catalunya", primera revista de la Renaixença.

Quinze mil obrers catalans signen una petició a les Corts de Madrid de llibertat d’associació "per combatre el capital de manera noble i pacífica".

Reinauguració del Gran Teatre del Liceu, a Barcelona, després de l’incendi de l’any anterior.

Guerra de Mèxic: intervenció militar de la Gran Bretanya, França i Espanya per a enderrocar el president Benito Juárez.

El físic francès Léon Foucault calcula la velocitat de la llum.

El filòleg i historiador de la literatura Manuel Milà i Fontanals publica De los trovadores en España, rigorós estudi sobre la literatura trobadoresca.

Emancipació definitiva dels serfs de la gleva a Rússia. Uns 40 milions de camperols són afectats per la mesura.

Intents de rebel·lió pagesa i demòcrata a Andalusia, durament reprimida.

El general Joan Prim i Prats dirigeix les tropes espanyoles que embarquen cap a la guerra de Mèxic.

S’inicia la "fam del cotó", generada per la guerra civil nord-americana (1861-65), que accentua la crisi tèxtil. Gran nombre d’obrers perden la feina.

Comença a publicar-se a Palma de Mallorca l’"Almanac Balear", bilingüe i de caràcter literari.

Tractat de pau entre Espanya i el Marroc.

Primer cable telegràfic submarí d’Espanya entre Ciutadella (Menorca) i Pollença (Mallorca), a les illes Balears.

S’instal·len les primeres màquines per al trenat del jute per a espardenyes, a Elx (Alacant), embrió de la indústria valenciana del calçat.