Cronologia dels Països Catalans i del món

S’inicien les emissions del segon canal autonòmic de televisió, Canal 33 (són regulars a partir de l’11 de setembre).

El Parlament de Catalunya aprova la nova Llei de ports, que preveu un ajornament en la concessió de noves llicències per a fer ports fins el 2001. La llei regula tots els aspectes relacionats amb els 42 ports de mar que hi ha a Catalunya, que tenen 21.500 amarratges. Els únics que queden al marge d’aquesta llei són els de Barcelona i Tarragona, que pel fet de ser d’interès general són regulats per la Llei de ports estatal.

Apareixen les revistes “Diàleg”, de la facultat de dret de la Universitat de València, i “Oriflama”, a Vic.

Joan Hortalà i Arau és elegit secretari general d’ERC, en substitució d’Heribert Barrera.

El Consell General de la Vall d’Aran modifica les normes ortogràfiques de la parla aranesa, oficials des de l’any 1983. Amb aquesta mesura es pretén facilitar la modernització de l’aranès i permetre la incorporació de nous conceptes, amb vista a la docència. També s’ha aprovat la unificació dels tres dialectes parlats a la Vall d’Aran, que igualment dificultaven les tasques dels docents. El Consell també aprova la creació de l’Institut d’Estudis Aranesos.

En les eleccions municipals, victòria socialista del PSC-PSOE a Barcelona i a Girona, on Joaquim Nadal i Farreras és reelegit com a alcalde. El PSOE obté també a Palma de Mallorca la majoria absoluta al consistori.

L’Ajuntament de Barcelona, que presideix l’alcalde Joan Clos, acorda suspendre el projecte urbanístic Barça 2000 presentat pel FC Barcelona per a construir un complex ludicoesportiu als voltants de l’estadi del Camp Nou. L’Ajuntament demana al club que refaci el projecte d’acord amb les nombroses al·legacions presentades per veïns, arquitectes, col·legis professionals i grups polítics. La decisió de l’Ajuntament coincideix amb una manifestació dels veïns del barri de les Corts per protestar contra el pla.

La Nueva Ley de Educación Primaria només permet l’ensenyament del castellà.

Es crea a Barcelona la societat d’aparcaments SABA.

S’obre una crisi a Esquerra Unida del País Valencià (EU-PV) arran de l’expulsió dels militants del Partido Democrático de Nueva Izquierda.

Pluges torrencials, de més de 200 l/m², afecten la Catalunya del Nord i alguns departaments d’Occitània. El temporal provoca les pitjors inundacions en aquesta àrea des dels anys seixanta, i hi deixa 27 persones mortes, totes elles arrossegades per l’aigua, a més de tres desapareguts. Del total de les víctimes, 19 s’han produït al departament d’Aude i tres a la Catalunya del Nord. Les autoritats desplacen a la zona 2.000 membres de Protecció Civil per ajudar els damnificats.

Apareixen associacions de veïns a Nou Barris, el Carmel, la Sagrada Família, Sants i la Barceloneta.

Se celebra (3-4 de juny) a Tolosa de Llenguadoc el congrés d’ERC, en què es reconstitueix la unitat del partit.

S’inicia vaga a l’empresa Ferroland del Port de Sagunt.

El ministre Solís inaugura les cases sindicals de la Central Nacionalsindicalista de Gandia i Sagunt.

Joan Clos i Matheu substitueix Pasqual Maragall en l’alcaldia de Barcelona.

Vaga a l’empresa Ferrys (Canals).

Una parella d’alemanys és morta per uns tigres al Safari Park del municipi del Verger (Marina Alta). Sense fer cas de les instruccions de la instal·lació, la parella baixa del cotxe quan era al recinte dels tigres, presumptament per fer fotografies, i és atacada pels animals, que en causen la mort abans que els serveis de vigilància puguin intervenir-hi. És el primer accident important que ha patit el Safari Park del Verger des que va entrar en funcionament, el 1977.

S’aprova el Nuevo Plan General de Ordenación de Valencia y su Comarca i es crea l’organisme Gran Valencia.

Albert Boadella, del grup Els Joglars, és detingut arran del muntatge La torna.

El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, el del Parlament, Joan Reventós, i l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, signen el conveni pel qual el consistori cedeix gratuïtament la titularitat de l’edifici del Parlament de Catalunya a la Generalitat. Aquesta signatura és el darrer acte públic de Reventós com a president del Parlament.

La Constitució andorrana és aprovada en referèndum.

Un equip de metges de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron duu a terme la primera operació de cirurgia fetal intrauterina que s’ha fet a l’Estat espanyol. Utilitzant la tecnologia làser, per tal de fer una mínima perforació a l’abdomen de la mare, l’equip que dirigeix el doctor Eduard Gratacós, que ja ha fet operacions similars a Lovaina, on treballa, salva la vida a dos bessons de vint-i-una setmanes de gestació que compartien la circulació de la sang, una alteració que sovint provoca la mort dels fetus.

S’aprova la creació d’una ciutat satèl·lit a 18 km de València: Vilanova.

Neix l’Institut d’Estudis Gerundenses.

El Senat espanyol aprova la llei de Règim Especial de les Balears. La llei va ser una iniciativa de Jaume Matas quan era conseller d’Economia i Hisenda per aconseguir que els costos que provoca la insularitat fossin compensats per un estatut fiscal similar al que tenen les comunitats dotades de règim foral. La llei aprovada rebaixa els continguts de la proposta inicial, equiparant-la al règim econòmic de les Canàries. El president balear, Jaume Matas, qualifica l’aprovació de la llei com ""un dia i un fet històrics’’.

Celebració del primer congrés d’Unió Democràtica del País Valencià.

Dionisio Ridruejo celebra un recital de poesia a l’Ateneu Barcelonès.

El Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya aprova la concessió d’una targeta que permetrà l’assistència sanitària a tots els immigrants menors d’edat residents a Catalunya, encara que la seva situació no estigui legalitzada. La mesura, presentada pel conseller Eduard Rius, és similar a la que va adoptar la setmana passada l’Insalud com a resposta a unes denúncies presentades els darrers dies per la Fiscalia de Madrid sobre casos d’immigrants que no van ser atesos en hospitals públics.

Joaquim Homs compon l’obra Via Crucis.

S’inaugura el túnel del Cadí, que travessa el Moixeró i uneix la Cerdanya amb la vall del Llobregat.

La fàbrica de l’empresa Borges a Reus és incendiada com a represàlia per la importació d’avellana turca. La Unió Revolucionària de Pagesos reivindica l’acció.

El govern central traspassa a la Generalitat totes les competències sobre política cultural.

Catalunya celebra amb un gran èxit la tradicional festa de Sant Jordi. Literàriament, la diada ha arribat precedida per la polèmica sobre l’èxit de vendes que els darrers anys han tingut els llibres escrits per populars personatges televisius, i que aquest any es repeteix amb obres d’Andreu Buenafuente i Xavier Graset. En el balanç de la jornada, es constata un increment d’entre el 3 i el 4% de vendes amb relació a l’any passat, i el domini de les escriptores en les obres més venudes: Lola, de Maria de la Pau Janer; El gust amarg de la cervesa, d’Isabel-Clara Simó; Hija de la fortuna, d’Isabel Allende, i Mujeres en guerra, de Maruja Torres. El contrapunt de la jornada és la mort de l’escriptora Maria Àngels Anglada.

Alexandre Argullós i Josep Maria Casamiglia funden a Barcelona Edicions Ariel.

Creació a Catalunya del PSAN-Provisional i a Mallorca del Moviment d’Alliberació Nacional de Mallorca.

S’inaugura el poliesportiu Palau Sant Jordi, obra de l’arquitecte japonès Arata Isozaki.

Posada en funcionament de la indústria petroquímica a Tarragona.

L’abat Escarré s’exilia al monestir de Viboldone, prop de Milà.

S’estrena al cinema Coliseum de Barcelona la pel·lícula Raza, dirigida per José Luis Sáenz de Heredia i amb guió de Franco.

El Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya aixeca la quarantena a les últimes granges catalanes afectades de pesta porcina, situades a la zona d’Albesa, a la Noguera. L’acord és anunciat pel conseller Francesc Xavier Marimon, el qual també recorda als ramaders la necessitat de mantenir la prudència que ha permès el control de l’epidèmia, declarada oficialment el 18 d’abril de 1997. Des d’aleshores s’han sacrificat a Catalunya 874.780 porcs, pels quals els ramaders han rebut 180.000 milions de pessetes en indemnitzacions.

La Fundació Antoni Tàpies estableix la seva seu a l’edifici de l’antiga editorial Montaner i Simon (remodelat per Lluís Domènech i Girbau), a Barcelona; el pintor rep el premi Príncep d’Astúries de les Arts.

Any de greus restriccions elèctriques a tot Catalunya.

L’arquitecte Òscar Tusquets i Guillèn rep l’encàrrec de remodelar el Palau de la Música Catalana.

S’estrena al cinema Tívoli de Barcelona la pel·lícula Mogambo, prèvia adequació de la censura.

Fundació del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN), a partir d’una escissió dins el Front Nacional de Catalunya del 1968.

La Generalitat valenciana sol·licita a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre la prolongació del canal Xerta-la Sénia (Tarragona) per a permetre el regatge d’una àmplia zona del nord de Castelló.

El català Andreu Gimeno i Tolaguera es proclama campió del món de tennis en la categoria de professionals.

Jordi Pujol inaugura a Tortosa el pont del Mil·lenari, el més llarg de Catalunya (384 m).

El valencià Vicent Gaos i González-Pola publica el volum Poesías completas.

Pere Calders obté el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Nou mesos més tard del que estava previst, es constitueix a Barcelona el consorci que organitzarà el Fòrum Universal de les Cultures de l’any 2004. L’organisme es fa realitat després que les administracions implicades, Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Govern central, han signat el conveni sobre els òrgans gestors, que copia l’organigrama del comitè que va organitzar els Jocs Olímpics, amb Jaume Sodupe com a conseller delegat.

L’alcalde de Sabadell, Josep Maria Marcet, és víctima d’un atemptat fallit.

Tomeu Penya edita el seu disc Carritx i roses.

El govern balear declara sa Dragonera parc natural.

S’imposen grans restriccions elèctriques.

El Partit Socialista de les Illes (PSI) es transforma en Partit Socialista de Mallorca.

Desbordament del Ter a Girona.

Obre les seves portes a València l’Institut Politècnic.

Creació a Catalunya de les primeres Comissions Obreres de Barri.

La companyia canadenca Le Cirque du Soleil comença a Barcelona les representacions de l’espectacle Alegría, que es poden veure fins el 10 de maig. Alegría es va estrenar el 1994 i és la novena producció d’aquesta companyia, cèlebre per l’espectacularitat i la qualitat dels seus muntatges, que fan una lectura contemporània dels tradicionals espectacles de circ.

Es crea a Barcelona l’Aliança Nacional de Forces Democràtiques de Catalunya, a instàncies de la CNT i el POUM, a imitació de l’ANFD constituïda a Madrid a l’octubre del 1944.

Es crea el Consell de Cambres de Comerç, Indústria i Navegació de la Comunitat Valenciana.

El realitzador valencià Lluís García Berlanga dirigeix el film Bienvenido Mr. Marshall, amb guió de Juan Antonio Bardem.

A les Illes, Gabriel Cañellas i Fonts, d’AP, es converteix en el primer president del govern balear.

La policia turca reté durant algunes hores el dirigent del PI, Àngel Colom, que era a Diyarbakir per entrevistar-se amb uns advocats kurds per conèixer la situació d’Abdullah Öcalan. Colom era des de dimarts a Istanbul com a integrant d’una delegació de parlamentaris de la UE, i des d’allà va viatjar fins al Kurdistan. Després d’haver comprovat la seva condició de parlamentari, la policia el “convida a abandonar” el Kurdistan en direcció a Istanbul per “raons de seguretat”.

El president del govern balear, Gabriel Cañellas, dimiteix a causa de la seva presumpta implicació en el cobrament il·legal de comissions.

Constitució de l’empresa Gas Natural SA i del Banc Industrial de Catalunya.

El Tribunal Suprem revoca les sentències dictades per dos tribunals de primera instància de Barcelona, que havien donat la raó a la demanda presentada pels familiars de Carlos Trias Bertran contra el programa de televisió “Sumaríssim 477”. El programa, dirigit per Dolors Genovès i emès per TV3, analitzava el procés que va condemnar a mort el polític Manuel Carrasco i Formiguera. El Suprem considera que el contingut del programa no va difamar la memòria de Carlos Trias, un dels testimonis del judici a Carrasco i Formiguera.

La companyia aèria Air Nostrum posa en marxa una línia regular directa entre els aeroports de Girona i Madrid. La línia efectuarà dos vols diaris en cada sentit de dilluns a divendres, l’un al matí i l’altre a la tarda. El dissabte només hi haurà un vol des de Girona cap a Madrid, al matí, i el diumenge, un des de Madrid cap a Girona, al vespre. La línia s’ha creat gràcies a un conveni entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat i la Diputació de Girona.

Comença a funcionar el pont aeri Barcelona-Madrid.

El Partit Socialista del País Valencià celebra un congrés extraordinari per a designar el nou secretari general del partit, un càrrec vacant des de la dimissió de Joan Romero al març. El congrés es tanca amb l’elecció de Joan Ignasi Pla com a secretari general i Joan Lerma com a president, però sense resoldre les diferències internes del partit, ja que la nova executiva només compta amb el suport del 42% de delegats del congrés i té l’oposició del secretari d’organització del PSOE, Ciprià Ciscar. L’endemà, el portaveu del PSPV al Parlament valencià, Antoni Asunción, renuncia a l’acta de diputat per manifestar el seu desacord amb el desenvolupament del congrés.

Josep Irla encomana a Carles Pi i Sunyer la formació d’un govern català, però aquest hi renuncia per manca de suport, malgrat la dissolució del Consell Nacional de Londres.

Els bombers aconsegueixen controlar un incendi de grans proporcions que des de divendres ha cremat 700 hectàrees als municipis mallorquins d’Artà i Capdepera. Els alcaldes dels municipis afectats i la consellera de Medi Ambient, Margalida Rosselló, consideren que podria ser un sinistre provocat, al darrere del qual hi podria haver pagesos i ramaders de la zona interessats a aconseguir noves àrees de pastura. És un dels pitjors incendis que ha afectat Mallorca els darrers cinc anys.

Carta de 100 intel·lectuals denunciant la tortura.

Es clausura a València el Congrés Internacional d’Intel·lectuals i Artistes, en commemoració del 40è aniversari del Congrés d’Intel·lectuals Antifeixistes que va tenir lloc durant la Guerra Civil.

Es crea el “Diario de Mallorca” com a fusió de “La Almudaina” i “El Correo de Mallorca”.

Les Corts Valencianes aproven la Llei d’ús i ensenyament del valencià.

Aureli Maria Escarré i Jané és proclamat abat titular de Montserrat.

S’inicia la primera vaga al de l’espectacle.

Neix el Partit Democràtic Andorrà.

Josep Borrell presenta la seva renúncia a ser el candidat del PSOE a la presidència del Govern espanyol en les properes eleccions generals. Borrell, que va ser designat candidat després d’imposar-se en unes eleccions primàries al secretari general del partit, Joaquín Almunia, renuncia per la pressió que ha rebut des que dos antics col·laboradors seus al ministeri d’Hisenda han estat denunciats per irregularitats fiscals.

Creació del Consell de Forces Polítiques de Catalunya, òrgan polític unitari de l’oposició democràtica al franquisme.

Greus inundacions a Carcaixent, Alzira, Bocairent i altres poblacions del País Valencià.

Té lloc una vaga a Aluminio del Mediterráneo, la primera a Alacant des de la fi de la Guerra Civil.

Se celebra per primer cop a la diòcesi de Barcelona la Santa Misión.

Diversos membres del grup Nova República són detinguts a Barcelona.

El segon premi del sorteig de Reis de les loteries de l’Estat, popularment conegut com del Nen, correspon a un número venut íntegrament a l’administració de loteria La Bruixa d’Or de Sort, que reparteix 4.200 milions de pessetes. No és la primera vegada que La Bruixa d’Or rep un premi important de la loteria de Reis, ja que va vendre íntegrament el primer premi del 1994 (9.548 milions) i part del primer premi del 1996 (6.820 milions), per la qual cosa és una de les administracions més populars i que més números ven de l’Estat.

El València Club de Futbol guanya la lliga, després d’haver-ho aconseguit també el 1942 i el 1944.

Publicació a “Diario 16” de l’anomenat Manifiesto de los 2.300 (Por la igualdad de los derechos lingüísticos en Cataluña).

Els Castellers de Vilafranca celebren la diada de la colla amb una construcció històrica, el primer dos de vuit sense folre que s’ha carregat al llarg del segle. La colla, però, no aconsegueix l’altre objectiu de la jornada, el tres de deu. També participen en l’exhibició castellera els Bordegassos de Vilanova, que carreguen el quatre de vuit amb agulla, i els Castellers de Sants, que carreguen el primer tres de vuit de la seva trajectòria.

El torero Chamaco obté a Barcelona el seu primer gran èxit.

Cent mil assistents a la celebració de l’Onze de Setembre a Sant Boi de Llobregat.

Comencen les obres del tram d’autopista Maçanet-Girona.

Franco visita el País Valencià i dies més tard arriba a Mallorca.

S’inaugura a Barcelona el Palau Blaugrana i la Pista de Gel.

TVE comença a emetre el programa en català “Mare Nostrum”, de caràcter informatiu i literari.

Moren quatre persones a l’aeroport de Girona quan l’avioneta en què viatjaven s’estavella contra terra. Les víctimes formaven part d’una colla de la comarca de la Garrotxa que havia llogat l’avioneta, un aparell de quatre places, per a sobrevolar la zona.

Dirigida per Juan de Orduña i protagonitzada per Sara Montiel, la pel·lícula ha estat filmada a El Molino de Barcelona.

Els reis inicien la primera visita oficial a Catalunya després de la restauració de la Generalitat.

Se celebra a Barcelona la sessió inaugural del 59è Congrés Mundial de la Federació Internacional de Farmàcia, organitzat pel Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona. Fins el dia 10, més de 3.000 farmacèutics d’arreu del món participaran en 45 simposis i sessions de treball per a debatre qüestions com la venda de medicaments a través d’Internet, els suplements dietètics, el tractament de la disfunció erèctil i la relació entre sida i drogues. Dins del Congrés també se celebra, el dia 7, la Jornada Iberoamericana de Farmàcia.

La Línia 4 del metro de Barcelona arriba fins a Roquetes i la Pau.

El POUM inicia una etapa de gran dinamisme i aconsegueix aplegar uns 300 militants.

Un grup de professors dels cursos de llengua catalana abandonen Lo Rat-Penat i funden el Centre Carles Salvador.

Un grup de 700 joves que participaven en una manifestació antifeixista contra l’acte convocat pel partit d’ultradreta Alianza por la Unidad Nacional a la plaça dels Països Catalans de Barcelona provoca greus incidents al barri de Sants. Després de ser dissolts per la policia per a evitar que es trobin amb els ultradretans, els joves destrossen contenidors, façanes d’entitats bancàries, oficines immobiliàries i altres establiments del barri. Els incidents acaben amb 26 detinguts, 14 dels quals són ingressats en presó preventiva durant una setmana.

S’aprova el Pla Sud, pla d’ordenació urbana de València després dels aiguats del 1957.

El gerent de l’empresa catalana Grup Roca Radiadors, Salvador Gabarró, anuncia la compra de l’empresa suïssa de sanitaris i ceràmica plana Keramik Holding AG Laufen per 420 milions de francs suïssos. Amb aquesta operació, Roca es converteix en el segon fabricant de sanitaris del món. Fundada l’any 1917, Roca és una empresa de capital familiar que actualment té 7.400 empleats i plantes de producció en 10 països.

El Parlament balear aprova per llei un nou redactat de la Compilació del dret civil especial de les Illes Balears.

Vaga a l’empresa Siemens de Cornellà.

Conflictes laborals a diverses empreses: La Maquinista, SEAT, Philips i la SAFA de Blanes.

Es constitueix la Junta Permanent de l’Aranès.

Es funda a Montserrat el Front Universitari de Catalunya (FUC).

L’Esquerra Democràtica de Catalunya es fusiona amb Convergència Democràtica de Catalunya.

Raimon, juntament amb Salomé, guanya el Festival de la Cançó Mediterrània de Barcelona amb Se’n va anar. Aquesta és la primera cançó en català retransmesa per TVE.

Un consell de guerra condemna a mort Salvador Puig i Antich.

La vaga finalitza el 18 del mateix mes.

Són detinguts nombrosos membres de l’MSC.

El torero mexicà Manuel Arruza debuta a Barcelona.

Fundació de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans (IREC), a partir d’una escissió del GREC.

S’inicien diverses accions guerrilleres al centre i al nord del País Valencià que duraran fins el 1947.

En l’àmbit de la poesia es publica pòstumament Mural del País Valencià, de Vicent Andrés i Estellés, i l’obra Mascarada, de Pere Gimferrer.

Se celebra la V Assemblea regional taronjaire per a tractar la greu crisi del sector.

Les Corts d’Aragó aproven, amb els vots favorables de PSOE, IU i Chunta Aragonesista, la Llei de patrimoni cultural, que entre altres coses reconeix la cooficialitat de la llengua catalana en els territoris de la Franja de Ponent. La llei proposa l’elaboració d’una llei de llengües que doni un marc jurídic específic per a regular la cooficialitat del català i l’aragonès.

Amb la col·lecció “El Dofí”, Edicions Destino comença a publicar en català.