Cronologia dels Països Catalans i del món
Imatge | Dates | Esdeveniment | Època històrica | Àrea geogràfica | Àrea temàtica | ||
---|---|---|---|---|---|---|---|
13 de setembre de 1999 |
Un sisme afecta la zona de Turquia que va patir el terratrèmol al mes d’agost La zona d’Izmit, la mateixa que va patir el sisme del 17 d’agost, es veu sacsejada per un terratrèmol de 5,8 graus en l’escala de Richter. El moviment de terres provoca una onada de pànic a l’oest de Turquia per por que es repeteixin els efectes del mes anterior, però el balanç de víctimes és només de set persones mortes, i gairebé tots els edificis destruïts són els que havien quedat afectats per l’anterior sisme. Els sismòlegs preveuen que els propers dies es repetiran els moviments de terra, rèpliques del terratrèmol del 17 d’agost. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
12 de setembre de 1999 |
Indonèsia accepta la presència d’una força de pau de l’ONU a Timor Est Després de reunir-se amb els caps de l’exèrcit, el president indonesi, Habibie, comunica que accepta la presència d’una força de pau de l’ONU a Timor Est per a pacificar el territori, escenari de violents disturbis des que es va anunciar el resultat del referèndum del 30 d’agost. El Govern de Jakarta, contrari a acceptar la força internacional, ha cedit davant la condemna del Consell de Seguretat de l’ONU i l’amenaça dels Estats Units d’imposar dures sancions econòmiques. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
11 de setembre de 1999 |
El xinès Zhang Yimou guanya el Lleó d’Or de Venècia El cineasta xinès Zhang Yimou guanya el Lleó d’Or del Festival de Venècia amb la pel·lícula Ni un de menys. Zhang ja havia rebut el mateix guardó l’any 1992 amb La història de Qiu Ju. L’iranià Abbas Kiarostami rep el Gran Premi Especial del Jurat amb Le vent nous emportera, mentre les copes Volpi que es concedeixen als millors intèrprets són per a l’anglès Jim Broadbent per Topsy-Turvy i la francesa Nathalie Baye per Une liaison pornographique. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
11 de setembre de 1999 |
Serena Williams i Andre Agassi guanyen el torneig de Flushing Meadow La tennista nord-americana Serena Williams, de 17 anys, supera la suïssa Martina Hingis per 6-3 i 7-6 en la final del torneig de Flushing Meadow (Nova York) i aconsegueix el seu primer títol del Grand Slam. En la final masculina, el nord-americà Andre Agassi s’imposa en cinc sets (6-4, 6-7, 6-7, 6-3 i 6-2) al seu compatriota Todd Martin i es col·loca en el primer lloc del rànquing de l’ATP. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
11 de setembre de 1999 |
Washington implanta el toc de queda per als menors d’edat L’Ajuntament de Washington, la capital federal dels EUA, aplica el toc de queda per als menors de 18 anys, una mesura que va ser aprovada el 1995 però que fins ara no ha estat confirmada pel Tribunal d’Apel·lacions dels Estats Units. El toc de queda prohibeix als menors de 18 anys de ser al carrer entre les 11 de la nit (les 12 els caps de setmana) i les 6 del matí si no van amb els seus pares. La mesura, que ja és vigent en moltes altres ciutats nord-americanes, pretén apartar els joves de les drogues, la prostitució i la violència. Les infraccions poden ser castigades amb penes de treball comunitari per als menors o multes per als seus pares. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
10 de setembre de 1999 |
Inauguració de “Les columnes de la UAB” El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, l’alcaldessa de Cerdanyola del Vallès, Cristina Real, el rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Carles Solà, i el rector de la Universitat de Lleida i president de l’Institut Joan Lluís Vives, Jaume Porta, inauguren Les columnes de la UAB, una obra de l’escultor Andreu Alfaro situada a la UAB. L’escultura és formada per quatre columnes de pedra i està dedicada a les universitats de l’Institut Joan Lluís Vives, un organisme que aplega totes les universitats de l’àrea dels Països Catalans. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
10 de setembre de 1999 |
El Barça de bàsquet guanya un combinat de l’NBA L’equip de bàsquet del FC Barcelona guanya per 84 a 78 un combinat de jugadors de l’NBA al Palau Sant Jordi, en un partit amistós que tanca la celebració del centenari de l’entitat per part de la secció de bàsquet. És la primera vegada que un equip de la FIBA guanya un equip de jugadors de l’NBA, entre els quals hi ha dues de les grans estrelles del bàsquet nord-americà, Charles Barkley i el sis cops campió de l’NBA Scottie Pippen. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
10 de setembre de 1999 |
La BBC revela la identitat d’una espia al servei de l’URSS Una sèrie de la BBC basada en arxius del KGB revela la identitat de Nelita Norwood, una anglesa de 87 anys que durant els 20 anys que va treballar de secretària en un organisme del Govern va passar valuosa informació al KGB sobre el programa nuclear britànic. Norwood, que ja va ser identificada pel Govern britànic l’any 1992, no renega el seu passat perquè va actuar d’acord amb el seu ideari comunista. El 14 de setembre surt a la venda The Mitrokin Archive, llibre en què s’ha basat la sèrie i que delata altres espies, entre els quals John Symmonds, un exoficial de policia que el 1980 es va lliurar a les autoritats britàniques. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
9 de setembre de 1999 |
El Govern israelià posa en llibertat 199 presos palestins Israel comença a aplicar l’acord de Sharm al-Sheikh, signat dissabte passat, amb la posada en llibertat de 199 presos palestins, una xifra que els dies següents s’amplia fins als 350 previstos. El Govern israelià també presenta els mapes per a dur a terme la primera etapa de la retirada de l’exèrcit hebreu del 7% de Cisjordània, com preveu el mateix acord, que es realitza a partir del 10 de setembre, un cop hi ha donat el vistiplau el líder palestí, Arafat. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
9 de setembre de 1999 |
94 morts en un atemptat islamista a Moscou 94 morts és el balanç d’una explosió en un bloc de pisos en un barri obrer de Moscou. Unes hores després de l’accident, la guerrilla islamista del Daguestan reivindica l’autoria de l’atemptat mitjançant una trucada anònima, i el justifica com una resposta a la darrera intervenció de l’exèrcit rus al Daguestan i a Txetxènia. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
9 de setembre de 1999 |
Ingrés a la presó de Julián Sancristóbal i Rafael Masa El jutge instructor de l’assassinat del dirigent d’HB Santiago Brouard ordena l’ingrés a la presó dels implicats en el cas, l’exdirector general de Seguretat de l’Estat Julián Sancristóbal i el tinent coronel de la Guàrdia Civil Rafael Masa. Sancristóbal ingressa al penal d’Ocaña i Masa ho fa al d’Alcalá Meco II. A més de ser una mesura preventiva d’una hipotètica fugida, el jutge vol evitar que puguin actuar contra Luis Morcillo Pinillos, l’empresari que els ha denunciat com a organitzadors i finançadors de l’atemptat contra Brouard, l’any 1984. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
8 de setembre de 1999 |
Es crea a Lleida l’associació de productors de fruita La Federació de Cooperatives Agràries de Lleida i el Comitè Econòmic de la Fruita creen l’associació Catalonia Qualitat per a coordinar les activitats en defensa del sector fruiter català. Catalonia Qualitat, que aplega el 60% de la producció de poma i el 40% de la de pera, préssec i nectarina de Catalunya, serà l’associació de productors de fruita més important de l’Estat espanyol. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Societat i economia | |||
7 de setembre de 1999 |
Un terratrèmol afecta el nord-oest d’Atenes Un terratrèmol de 5,9 graus a l’escala de Richter sacseja el nord-oest d’Atenes i provoca la mort de 60 persones i centenars de ferits. L’epicentre se situa a la muntanya de Parnàs, uns 20 km al nord-oest del centre de la capital grega, i la ciutat més afectada és Menidi. El sisme, el més important que s’ha registrat a la regió d’Atenes des del 1981, també es nota a Izmit, a l’oest de Turquia, on el 17 d’agost es va localitzar l’epicentre d’un terratrèmol de 7,4 graus a l’escala de Richter. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
7 de setembre de 1999 |
Fusió de Viacom i CBS Sumner Redstone, president del grup nord-americà Viacom, propietari de la productora de cinema Paramount, de les cadenes de televisió per cable MTV i Nickelodeon i de la cadena de distribuïdors de vídeos Blockbuster, anuncia la fusió, en forma de compra, de la cadena de ràdio i televisió CBS per 37.000 milions de dòlars. Amb aquesta operació, Viacom esdevé la segona empresa més gran del sector després de Time-Warner. El president de la CBS, Mel Karmazin (55 anys), serà el segon en l’escalafó de Viacom com a futur relleu de Redstone, que té 76 anys. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
6 de setembre de 1999 |
La Generalitat de Catalunya rebaixa el peatge de les autopistes El Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya aprova una rebaixa del peatge de les autopistes que entrarà en vigor el 15 de setembre. La rebaixa afectarà el trànsit en dies feiners dels usuaris de l’autopista del túnel del Garraf, els qui utilitzin la A-17 per a accedir a Mollet i que disposin d’un teletac especial i, al túnel del Cadí, els residents a la Cerdanya, el Berguedà i l’Alt Urgell. En tots els casos la rebaixa situarà el cost del peatge en unes 10 pessetes per quilòmetre, com a la resta d’autopistes catalanes. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Societat i economia | |||
5 de setembre de 1999 |
Llibertat per als principals implicats del cas UCIFA Una cadena de televisió informa que el passat mes d’agost un jutge militar va ordenar la posada en llibertat dels principals implicats del cas UCIFA, tres alts comandaments de la Guàrdia Civil empresonats per pagar confidents amb droga comissada. Els condemnats, amb penes de vuit anys de reclusió, havien entrat a la presó d’Alcalá de Henares el passat gener, després que el Tribunal Suprem ratifiqués les condemnes dictades el 1997. El 20 de setembre l’Audiència Nacional revoca la concessió del tercer grau penitenciari als condemnats i decideix que a partir d’ara compleixin la sentència en presons no militars. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
5 de setembre de 1999 |
Barcelona acull el Congrés Mundial de Farmàcia Se celebra a Barcelona la sessió inaugural del 59è Congrés Mundial de la Federació Internacional de Farmàcia, organitzat pel Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona. Fins el dia 10, més de 3.000 farmacèutics d’arreu del món participaran en 45 simposis i sessions de treball per a debatre qüestions com la venda de medicaments a través d’Internet, els suplements dietètics, el tractament de la disfunció erèctil i la relació entre sida i drogues. Dins del Congrés també se celebra, el dia 7, la Jornada Iberoamericana de Farmàcia. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
5 de setembre de 1999 |
Els paramilitars indonesis ataquen els grups independentistes de Timor Els sectors paramilitars indonesis de Timor Est responen amb violència a la confirmació de la victòria dels partidaris de la independència d’aquesta província en el referèndum del 30 d’agost. Durant el cap de setmana són assassinades més de 100 persones, i a la capital, Dili, són atacades la seu de la diòcesi, un hotel on de fa dies estan assetjats els periodistes i diplomàtics estrangers, i la seu de la UNAMET, la missió de l’ONU a Timor. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
5 de setembre de 1999 |
Dissolució del Partit per la Independència El Partit per la Independència celebra un congrés extraordinari a Barcelona per a decidir la seva continuïtat després del fracàs en les eleccions municipals del 13 de juny, en què només va assolir 12.000 vots a tot Catalunya. El 72% dels delegats del congrés ratifica la dissolució del PI proposada pels diputats de la formació, Àngel Colom, Pilar Rahola, Benet Tugues i Xavier Bosch. Amb vista al futur, Colom convocarà els simpatitzants a crear una fundació o moviment per a fomentar l’ideari independentista. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
4 de setembre de 1999 |
Israel i Palestina signen un nou acord de pau El primer ministre israelià, Ehud Barak, i el president palestí, Iàsser Arafat, signen a la ciutat egípcia de Sharm al-Sheikh un acord per a rellançar el pla de pau de Wye Plantation de l’octubre del 1998. El document, signat en presència del president egipci, Hosni Mubàrak, del rei jordà, Abdal·là II, i de la secretària d’Estat nord-americana, Madeleine Albright, preveu l’alliberament de presos palestins, la retirada militar israeliana de Cisjordània, l’obertura del port de Gaza i l’establiment de negociacions per a fixar l’estatut definitiu dels territoris ocupats per Israel. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
3 de setembre de 1999 |
Un aiguat col·lapsa Barcelona i les comarques de l’entorn Un fort aiguat col·lapsa part de la circulació viària de Barcelona i, entre altres efectes, obliga a suspendre els enlairaments de vols de l’aeroport. La plaça Cerdà, una de les darreres grans obres realitzades a la ciutat, queda inundada per una tempesta que també causa forts perjudicis a diverses comarques, sobretot el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Bages, la Segarra i la Conca de Barberà. Els dies següents fortes tempestes continuen afectant les comarques catalanes, amb importants danys a les collites de raïm de l’Alt Penedès. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Societat i economia | |||
2 de setembre de 1999 |
El TDK Manresa guanya la Lliga Catalana de bàsquet El TDK Manresa guanya el Pinturas Bruguer de Badalona per 81 a 65 en la final de la Lliga Catalana de bàsquet, que es disputa al Pavelló Olímpic de Granollers. És el segon cop que l’equip de Manresa guanya la Lliga Catalana, una competició en què ha jugat la final els quatre darrers anys. L’any passat la va perdre davant el PB Badalona per 86 a 71. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
1 de setembre de 1999 |
Iberia prohibeix fumar durant els vols Iberia, que fins ara era l’única gran companyia aèria de la Unió Europea que deixava fumar en vols europeus i transoceànics, prohibeix a partir d’avui fumar en tots els seus avions. D’aquesta manera, Iberia s’avança al reial decret aprovat pel Govern espanyol pel qual a partir del novembre es prohibirà fumar en tots els vols que tinguin com a punt d’origen o d’arribada qualsevol aeroport de l’Estat espanyol. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
1 de setembre de 1999 |
Obertura del procés contra el nazi Alois Brunner El jutge d’instrucció de París decreta el processament d’Alois Brunner, un nazi col·laborador d’Adolf Eichmann que està considerat un dels ideòlegs de la “solució final”. El 1992, l’advocat Serge Klarsfeld va presentar una querella contra Brunner per haver ordenat la deportació d’un comboi de nens jueus al camp de Dracy, el 1943, però fins ara no ha estat admesa per la justícia francesa. Es creu que des del 1954 Brunner és a Síria, on va ser vist per última vegada el 1992. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
1 de setembre de 1999 |
Accident aeri a l’Argentina Un Boeing 737 de les Líneas Aéreas Privadas Argentinas amb 103 passatgers s’accidenta quan s’enlairava des de l’aeroport Jorge Newbery, a Buenos Aires. A causa d’una fallada en una turbina, l’avió no aconsegueix aixecar el vol i va a parar a un camp de golf annex a l’aeroport després de traspassar una avinguda. L’accident provoca més de 80 morts, la majoria passatgers de l’avió, però també persones que ocupaven vehicles que van ser envestits per l’aparell. És l’accident més greu de la història de l’aviació a l’Argentina. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
31 d’agost de 1999 |
El Govern de la Generalitat aprova un increment de les pensions no contributives El consell executiu de la Generalitat de Catalunya aprova un increment de les pensions dels jubilats catalans per a compensar la pèrdua del seu poder adquisitiu pel major grau d’inflació de Catalunya en relació amb Espanya. L’increment es donarà en forma de paga extra de 7.500 pessetes per als que cobren pensions no contributives i de 5.600 per als que reben pensions assistencials, i en total se’n beneficiaran 70.000 persones. Immediatament després de donar-se a conèixer l’acord, el Govern central anuncia que recorrerà la mesura davant el Tribunal Constitucional. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Societat i economia | |||
31 d’agost de 1999 |
Alliberats els turistes segrestats a l’Iran Les autoritats de l’Iran aconsegueixen l’alliberament dels cinc turistes que van ser segrestats a Kerman per una banda de narcotraficants el 14 d’agost. Entre els segrestats hi ha un informàtic català, a més de dos religiosos espanyols, un enginyer italià i un tècnic iranià. Tot i que no hi ha hagut confirmació oficial, sembla que els segrestadors han alliberat els ostatges després que la policia iraniana ha complert la petició dels segrestadors de deixar en llibertat dos dels integrants de la seva banda. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
31 d’agost de 1999 |
Un atemptat provoca 40 ferits al centre de Moscou L’explosió d’una bomba en un centre comercial de Moscou, a pocs metres del Kremlin, provoca 40 ferits, la majoria adolescents, però cap víctima mortal. El dia 2 de setembre l’anomenat Exèrcit d’Alliberament del Daguestan reivindica l’atemptat i confirma les sospites de la policia, ja que la setmana passada el líder guerriller txetxè Xamil Bassàiev va amenaçar amb accions per tot Rússia com a represàlia per la recent derrota soferta al Daguestan. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
31 d’agost de 1999 |
Iberia absorbeix Aviaco Iberia culmina els tràmits jurídics que li donen el control total d’Aviaco, una companyia de la qual fins ara tenia el 99,04% de les accions. L’operació, que de manera progressiva implicarà la desaparició de la sigla i de la imatge corporativa d’Aviaco de la seva flota, es fa per a permetre la sortida a borsa del 54% del capital d’Iberia. Aviaco és una companyia fundada l’any 1948 i que actualment té 32 avions i una plantilla de 1.500 treballadors. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
30 d’agost de 1999 |
Referèndum d’autodeterminació a Timor Est Amb una participació del 99%, Timor Est celebra el referèndum en què decideix si accepta el pla d’autonomia proposat per Jakarta o si prefereix iniciar el procés de transició cap a la independència. Durant la jornada un treballador de l’ONU mor en un enfrontament en un col·legi electoral de Dili i tres observadors de l’ONU són assassinats, poc després del tancament de les urnes, per grups de paramilitars proindonesis, que ja durant la campanya havien provocat nombrosos incidents i una dotzena de morts. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
30 d’agost de 1999 |
Roca Radiadors es converteix en la segona empresa mundial del sector El gerent de l’empresa catalana Grup Roca Radiadors, Salvador Gabarró, anuncia la compra de l’empresa suïssa de sanitaris i ceràmica plana Keramik Holding AG Laufen per 420 milions de francs suïssos. Amb aquesta operació, Roca es converteix en el segon fabricant de sanitaris del món. Fundada l’any 1917, Roca és una empresa de capital familiar que actualment té 7.400 empleats i plantes de producció en 10 països. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Societat i economia | |||
30 d’agost de 1999 |
Fusió de Pryca i Continente Dues de les principals cadenes de distribució franceses, Carrefour i Promodès, anuncien la seva fusió, que dóna lloc al segon grup més gran del món després del nord-americà Wal-Mart, que al final del 1998 va obrir a Alemanya el seu primer establiment a Europa. Carrefour Espanya, resultat de la fusió de les seves filials espanyoles, serà la primera del sector a l’Estat, amb el 22% de la quota de mercat que sumen les seves filials Continente, Pryca i Día, entre d’altres, i tindrà 13 grans superfícies comercials a Catalunya i 9 al País Valencià. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
30 d’agost de 1999 |
L’Assemblea Nacional Constituent de Veneçuela assumeix les funcions del Parlament L’Assemblea Nacional Constituent de Veneçuela (ANC) aprova un decret “d’emergència legislativa” pel qual assumeix totes les funcions del Parlament bicameral veneçolà. El decret també limita les atribucions de les assemblees legislatives dels 24 estats de Veneçuela i prohibeix als ajuntaments que modifiquin els plans de desenvolupament urbà de cada municipi. Els partits de l’oposició, com Acció Democràtica i COPEI, consideren que la concentració de poders en l’ANC, on el president Hugo Chávez disposa d’una majoria aclaparadora, és un cop d’estat encobert. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
30 d’agost de 1999 |
Els Jocs Panpacífics estableixen 10 noves marques mundials de natació Els nedadors que participen en els Jocs Panpacífics fixen 10 rècords del món, en la mateixa piscina que l’any vinent acollirà les proves dels Jocs Olímpics de Sydney. L’australià Ian Thorpe, de 16 anys, fa noves marques en els 400 metres lliures (3.41.18), 200 metres lliures (on millora el rècord en dues ocasions i el deixa en 1.46.00) i relleus 4 x 200 m lliures, amb W.Kirby, G.Hackett i M.Klim (7.08.79). El nord-americà Lenny Krayzelburg fa nous rècords en els 50 (24.99.53),100 (53.60) i 200 m esquena (1.55.87), i la sud-africana Penny Heyns els estableix en 50 (30.83), 100 (1.06.52) i, en dues ocasions, 200 m braça (2.23.64). L’altre rècord correspon a la nord-americana Jenny Thompson en els 100 m papallona (57.88). |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
29 d’agost de 1999 |
Clausura del Campionat del Món d’atletisme a Sevilla L’estadi de la Cartuja de Sevilla acull la darrera jornada de la VIIa edició del Campionat del Món d’atletisme. Els atletes nord-americans són els que aconsegueixen més medalles (11 d’or, 3 de plata i 3 de bronze) i a més han aportat les principals estrelles dels campionats, els velocistes Maurice Greene (3 medalles d’or) i Michael Johnson (dues medalles d’or i rècord del món dels 400 m, l’únic dels campionats). La principal decepció és Marion Jones, que només conquereix una de les quatre medalles d’or a què aspirava, per culpa d’una lesió. Espanya obté quatre medalles, entre les quals la de bronze del català Reyes Estévez als 1.500 m. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
28 d’agost de 1999 |
Barcelona acull el XXI congrés de la Societat Europea de Cardiologia Comencen a Barcelona les sessions del XXI congrés anual de la Societat Europea de Cardiologia, de cinc dies de durada, que aplega 25.000 persones de 150 països. Al congrés es presenten 8.746 ponències sobre les darreres novetats de les malalties cardiovasculars, que són la principal causa de mortalitat a Europa, i els seus factors de risc i prevenció. Barcelona ja va acollir aquest congrés a l’agost del 1992, i en aquella ocasió s’hi van aplegar 15.000 persones. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
28 d’agost de 1999 |
ETA denuncia en un comunicat l’aturada del procés de pau L’organització ETA fa públic un comunicat sobre la situació del procés de pau en què, per primera vegada des de la declaració de la treva al setembre del 1998, deixa entreveure que es podria produir un retorn a l’ús de la violència si no hi ha avenços en les negociacions. Fa dos dies ETA ja havia fet un comunicat on exposava que s’havia cancel·lat la segona reunió prevista entre representants d’ETA i del Govern espanyol. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
28 d’agost de 1999 |
Les autoritats bancàries impedeixen la fusió BNP-Société Générale El Comitè dels Establiments de Crèdit i Empreses d’Inversió (CECEI) francès veta el procés de fusió de la Banque Nationale de París (BNP) i Société Générale, una operació que hauria donat com a resultat el segon banc més important del món gràcies al fet que prèviament ja es va fer una unió entre la BNP i Paribas. La fusió BNP-Société Générale va començar el 9 de març amb una opa mitjançant la qual la BNP adquiria el 37% de les accions de la Société Générale, però amb la decisió del CECEI la BNP haurà de desfer la compra de les accions. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
28 d’agost de 1999 |
La secció de bàsquet del FC Barcelona s’afegeix als actes del Centenari Un equip d’exjugadors de bàsquet del FC Barcelona de la dècada dels anys vuitanta s’enfronta a una selecció catalana dels mateixos anys per a commemorar el Centenari de l’entitat. El partit suposa el retrobament de jugadors com Epi, Solozábal, Norris, Jiménez, De la Cruz i Trumbo, entre d’altres. El públic que assisteix al Palau Blaugrana també té ocasió d’homenatjar jugadors més veterans i tècnics de la secció. La jornada es completa amb un partit entre l’actual plantilla i el vigent campió d’Europa, el Žalguiris de Kaunas lituà, amb victòria local per 108-104. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
27 d’agost de 1999 |
Els tripulants de la Mir abandonen l’estació Els astronautes russos Serguei Abdéiev i Viktor Afanasíev i el francès Jean-Pierre Haignére abandonen l’estació orbital Mir amb la nau Soiuz-29. Abans de deixar la Mir deshabitada, els astronautes posen en marxa el sistema automàtic que mantindrà l’estació en òrbita fins l’any 2000, en què es farà caure sobre la Terra. Hores després d’abandonar la Mir, ja el dia 28, els tres astronautes aterren sense contratemps al Kazakhstan. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
26 d’agost de 1999 |
Avió segrestat a l’aeroport del Prat Aterra a Barcelona un avió de la companyia Royal Air Marroc segrestat quan feia el trajecte entre Casablanca i Tunis. A punta de pistola (que al final resulta ser de plàstic), el segrestador obliga el pilot a desviar-se en direcció a Frankfurt. Quan l’avió aterra a l’aeroport de Barcelona per a proveir-se de combustible, la policia aconsegueix que el segrestador es lliuri a la policia sense que es produeixi cap situació de violència. L’objectiu del segrestador, un camperol marroquí, era emigrar per poder trobar feina, però de moment haurà de complir a Espanya la pena que li sigui imposada pel segrest. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Societat i economia | |||
26 d’agost de 1999 |
Michael Johnson bat el rècord del món de 400 metres L’atleta texà Michael Johnson guanya la medalla d’or en la final dels 400 m llisos del Campionat del Món de Sevilla. Amb un temps de 43.18, Johnson estableix un nou rècord del món que supera els 43.29 de Harry Butch Reynolds l’any 1988. Amb aquest triomf, Johnson ja ha obtingut vuit medalles d’or en campionats del món (quatre en 400 m, dues en 200 m i dues en els relleus 4 x 400 m), una fita que fins ara només havia aconseguit Carl Lewis. Diumenge Johnson aconsegueix la novena medalla d’or, en els 4 x 400 m. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
26 d’agost de 1999 |
Mo Mowlam dictamina que l’IRA manté l’alto el foc La secretària d’Estat per a Irlanda del Nord, Mo Mowlam, anuncia que considera que l’IRA no ha trencat l’alto el foc, i per tant manté obertes les negociacions sobre el procés de pau a Irlanda del Nord. L’assassinat el mes passat d’un taxista catòlic a Belfast, que l’IRA atribueix a una acció individual, i la descoberta d’un suposat pla per a importar armes des dels Estats Units havien qüestionat la vigència de la treva. L’anunci frena les especulacions sobre l’aturada del procés de pau, tot i que els unionistes critiquen la decisió de Mowlam. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
26 d’agost de 1999 |
Un home se suïcida dins la basílica de Sant Pere del Vaticà Un italià de 62 anys mor en disparar-se un tret a la boca a pocs metres de l’altar major de la basílica de Sant Pere del Vaticà. El fet que una persona hagi aconseguit entrar amb una pistola a l’interior de la basílica qüestiona les mesures de seguretat del recinte, i més tenint en compte que del 24 de desembre al 6 de gener el Vaticà acollirà el darrer jubileu del segle, un període en què Roma espera rebre uns 30 milions de visitants. L’endemà, les autoritats vaticanes fan el ritu de reparació que exigeix el Coerimoniale Episcoporum quan es comet un acte de violència en un recinte sagrat. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
25 d’agost de 1999 |
Detingut per crims de guerra el cap de l’exèrcit serbobosnià El general Momir Tali?, actual cap de l’exèrcit de la República Sèrbia de Bòsnia, és arrestat a Viena i traslladat a la Haia per a ser jutjat per crims de guerra. Tali?, que el 1992 comandava les tropes serbobosnianes a la Krajina sota les ordres de Ratko Mladi?, és acusat d’haver participat en l’expulsió de 100.000 croats i musulmans de la regió de Prijedor. L’arrest es fa a l’Acadèmia de Defensa Nacional de Viena, on Tali?, que no sabia que era a les llistes de criminals de guerra, tenia previst assistir a una conferència de l’OSCE. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
25 d’agost de 1999 |
El PKK comença la retirada de Turquia El Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) anuncia que ha començat la retirada de les seves forces del Kurdistan del Nord, la part del Kurdistan situada dins de l’Estat turc, tal com ho va demanar en un comunicat el seu líder Abdullah Öcalan, condemnat a mort per un tribunal turc i pres al penal d’Imrali. El PKK deixa en mans del Govern d’Ankara, que de moment es nega a cap mena de negociació, les properes iniciatives per a solucionar la situació dels kurds a Turquia. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
25 d’agost de 1999 |
El FC Barcelona guanya el torneig Joan Gamper El FC Barcelona guanya per 3 a 1 el Sporting Club de Lisboa en la XXIVa edició del torneig Joan Gamper, amb gols de Figo, Dani i Déhu. Després del partit Manel Gamper, nét del fundador del club, demana que es deixi de celebrar un torneig que els darrers anys ha perdut bona part del seu prestigi per culpa de la manca de dates. Aquest any el Gamper només ha aplegat 20.000 persones al Camp Nou, un estadi que els darrers dies ja ha acollit dos partits oficials, un de Supercopa i un de Lliga. La directiva, però, té la intenció de mantenir el torneig. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
24 d’agost de 1999 |
Berlín torna a exercir com a capital d’Alemanya Per primera vegada des de la reunificació del país, el Govern alemany celebra el Consell de Ministres a Berlín, en un acte que marca la recuperació per part d’aquesta ciutat de la condició de capital, tal com ho va decidir el Bundestag el 1991. El trasllat de tots els òrgans de Govern de Bonn a Berlín s’ha fet de manera gradual, amb moments simbòlics com la restauració del Reichstag, que entrarà en funcionament aquesta tardor. El despatx del canceller Gerhard Schröder estarà situat en l’antiga seu del Consell d’Estat de l’RDA fins que l’any 2000 es pugui estrenar la nova seu de la cancelleria. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
24 d’agost de 1999 |
Rússia expulsa els rebels del Daguestan L’estat major de l’exèrcit rus comunica que ha aconseguit desallotjar la guerrilla islàmica wahhabita dels darrers reductes que controlava al Daguestan, tot i que de moment l’exèrcit mantindrà les seves posicions a la zona. Uns 2.000 guerrillers van entrar el 7 d’agost al Daguestan amb la intenció de proclamar-hi una república islàmica independent de Rússia, però ahir mateix el líder txetxè Xamil Bassàiev va anunciar la seva retirada de la zona. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
23 d’agost de 1999 |
Antonio Sampietro, del GIL, elegit president de Ceuta Una moció de censura aparta del poder de Ceuta el popular Antonio Fortes, elegit després de les votacions del 13 de juny, i permet l’elecció com a president d’aquesta ciutat d’Antonio Sampietro, del Grupo Independiente Liberal (GIL). L’elecció de Sampietro ha estat possible gràcies al vot de la diputada socialista Susana Bermúdez, que fa uns dies va abandonar la disciplina del PSOE. El canvi ha provocat forts intercanvis dialèctics entre el PSOE, el GIL i el PP, que ha acusat Bermúdez d’haver acceptat suborns del GIL. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
22 d’agost de 1999 |
M. Greene i M. Jones, campions del món de 100 m llisos Els nord-americans Maurice Greene i Marion Jones guanyen en la final de les proves de 100 m llisos en el Campionat del Món d’atletisme de Sevilla. Greene, que és en possessió del rècord del món de la distància, guanya la prova amb la segona millor marca de tots els temps (9.80 s). En categoria femenina Jones fa la millor marca de l’any i estableix un rècord del campionat, amb 10.70 s. Jones està casada amb el llançador de pes C.J.Hunter, que dissabte va guanyar la medalla d’or en el mateix campionat. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
22 d’agost de 1999 |
Turquia posa fi a les tasques de rescat de víctimes del terratrèmol El Govern turc dóna per acabades les tasques de rescat de possibles víctimes del terratrèmol del dia 16, i els equips internacionals de rescat desplaçats a la zona tornen als seus llocs d’origen. La xifra oficial de morts a causa del sisme és de 13.895 persones i la de 27.233 la de ferits, i les estimacions calculen que amb les víctimes que queden sota les runes la xifra de desapareguts es podria acostar a les 40.000 persones de desapareguts. Ara la prioritat és evitar la propagació d’epidèmies. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
22 d’agost de 1999 |
Destitució del cap dels serveis secrets suís El Govern de Suïssa destitueix Peter Regli, cap dels serveis secrets de l’Estat, per la seva possible implicació en la creació d’un exèrcit secret segons les declaracions de Dino Bellassi, excapità de l’exèrcit suís, arrestat l’11 d’agost sota l’acusació de desviar uns 9 milions de francs suïssos del departament federal de Defensa. Bellassi ha denunciat els seus superiors, afirmant que els diners van servir per a finançar la creació d’una unitat secreta de l’exèrcit. Les investigacions han descobert un gran arsenal, i s’especula amb possibles vinculacions amb les màfies russes. Uns dies després, Bellassi reconeix que tot era una invenció per a intentar amagar el seu desfalc. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
21 d’agost de 1999 |
Els tres principals bancs japonesos constitueixen el “holding” bancari més gran del món La fusió dels tres bancs principals del Japó, l’Industrial Bank of Japan, el Dai-Ichi Kangyo Bank i el Fuji Bank, crea el holding bancari més gran del món. La nova corporació, que es farà efectiva la tardor de l’any 2000, tindrà uns actius de 198,8 bilions de pessetes i 268.000 milions de pessetes en dipòsits. La fusió, una aliança estratègica contra la crisi que pateixen els bancs japonesos, comportarà una reducció de 6.000 llocs de treball dels 41.000 que tenen actualment els tres bancs. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
21 d’agost de 1999 |
Inauguració a Sevilla del VIIè Campionat del Món d’atletisme Se celebra a l’Estadi Olímpic de la Cartuja de Sevilla la inauguració del VIIè Campionat del Món d’atletisme, que se celebrarà fins el 29 d’agost. Durant la cerimònia, presidida pel príncep Felip, activistes bascos despleguen pancartes que demanen l’acostament de presos al País Basc, i dos d’ells, disfressats com la mascota del campionat, aconsegueixen romandre uns minuts dalt de l’escenari situat al mig de l’estadi, però sense obstaculitzar la cerimònia. La policia deté nou persones, que són posades en llibertat els dies següents. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
21 d’agost de 1999 |
El RCE Mallorca estrena un nou camp de futbol Coincidint amb la primera jornada del campionat de lliga 1999-2000, el RCE Mallorca rep la visita del Real Madrid al nou estadi mallorquí, Son Moix, que a partir d’ara substituirà el camp del Lluís Sitjar, inaugurat el 1945. Son Moix, que té una capacitat de 23.000 espectadors, és de propietat municipal i el passat mes de juliol ja va acollir la Universíada, els jocs olímpics universitaris. El mallorquinista Carlos fa el primer gol al nou estadi, però el Real Madrid s’emporta la victòria gràcies a dos gols en els minuts de descompte. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
20 d’agost de 1999 |
Presa de possessió dels nous diputats socialistes de Melilla Javier de Pro i Rafael Hernández prenen possessió com a nous diputats socialistes per Melilla en substitució dels dos elegits el 13 de juny, que la direcció del PSOE va expulsar per haver pactat amb el GIL i Coalición por Melilla en l’elecció del líder d’aquest grup, Mustafá Aberchan, com a president de la comunitat. El PSOE ha aconseguit que Aberchan signi la destitució de Malika Mohamed, la diputada socialista que no va voler renunciar a l’escó. A canvi, el PSOE accepta la continuïtat d’Aberchan com a president sempre que el GIL quedi fora del govern. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
19 d’agost de 1999 |
Multitudinària manifestació contra Miloševi? a Belgrad L’oposició al Govern de Iugoslàvia aplega 150.000 manifestants davant del Parlament federal de Belgrad per exigir la dimissió de Slobodan Miloševi? i la convocatòria d’eleccions democràtiques. La manifestació reuneix els màxims representants de l’oposició: Vuk Draškovi?, president del Moviment de Ren Serbi (SPO), i Zoran Djindji?, president del Partit Democràtic (DS). Tant l’Església Ortodoxa com el príncep Aleksandr Karadjordjevi?, hereu del tron de Sèrbia, donen suport als manifestants. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
18 d’agost de 1999 |
El president de Melilla trenca amb el GIL Mustafá Aberchan, que va ser elegit president de Melilla gràcies als vots del Grupo Independiente Liberal (GIL), oficialitza el trencament amb aquest partit. La decisió, que es justifica per tal d’evitar un enfrontament entre Melilla i la resta de l’Estat, frena les possibilitats que Aberchan perdi el càrrec per una moció de censura auspiciada pel PSOE i el PP, i obre la porta a un canvi de majoria en l’actual govern de la ciutat. Els darrers dies, tant el PP com el PSOE han flexibilitzat la seva oposició inicial de pactar amb el grup d’Aberchan, Coalición por Melilla. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
17 d’agost de 1999 |
L’Ajuntament de Barcelona enderroca la casa de Josep Clarà L’Ajuntament de Barcelona inicia les obres d’enderroc de la casa de l’escultor Josep Clarà, al barri de Sant Gervasi, malgrat l’oposició de la família. Al mes de maig l’Audiència de Barcelona havia declarat l’Ajuntament de Barcelona hereu universal del llegat de l’escultor i havia criticat el municipi per no haver complert la voluntat de Clarà que la seva casa es convertís en museu permanent de la seva obra. L’Ajuntament aprofitarà el solar de la casa per a ampliar la biblioteca del districte de Sarrià-Sant Gervasi, mentre l’obra de Clarà es repartirà entre Olot i el Museu d’Art Modern de Barcelona. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
17 d’agost de 1999 |
Un terratrèmol de 7,4 graus sacseja el nord-oest de Turquia Un terratrèmol de 7,4 graus en l’escala de Richter sacseja durant 45 segons el nord-oest de Turquia, la regió que concentra el 35% de la producció industrial turca. L’epicentre del moviment sísmic es localitza a Izmit, on s’incendia la principal refineria de petroli turca, i també es nota a Istanbul i la costa de la mar Negra, però no perjudica el sector turístic. La majoria de les regions afectades queden sense subministrament d’aigua i d’electricitat, i amb les comunicacions viàries interrompudes. Les tasques de rescat de les víctimes es reforcen amb 65 equips de salvament i 180 gossos ensinistrats en la cerca de persones, vinguts de l’estranger. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
16 d’agost de 1999 |
Comença a Prada de Conflent la 31a edició de la Universitat Catalana d’Estiu S’inicien a la localitat de Prada de Conflent les sessions de la Universitat Catalana d’Estiu, que aquest any arriba a la 31a edició sota el lema El progrés a l’horitzó del 2000. Entre els actes de rellevància previstos hi ha els homenatges als poetes Joan Brossa i Pere Quart i al fundador del cant coral, Josep Anselm Clavé. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
15 d’agost de 1999 |
El València guanya la Supercopa de futbol El València CF s’adjudica la Supercopa de futbol en superar el FC Barcelona en l’eliminatòria jugada entre diumenge passat i avui. A Mestalla el València va guanyar per 1 a 0, amb gol de Claudio López, mentre al Camp Nou els dos equips empataven a tres, amb gols de Kluivert (2) i Ronald de Boer pel Barça i Albelda, Sánchez i Farinós pel València. Amb Van Gaal d’entrenador, el Barça ha perdut les tres darreres finals de la Supercopa. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
15 d’agost de 1999 |
Un incendi forestal arrasa més de 2.500 hectàrees a la serra d’Énguera Els serveis d’extinció desplaçats a la zona aconsegueixen controlar l’incendi que des de la setmana passada ha destruït 2.500 hectàrees a la serra d’Énguera (Canal de Navarrés). El foc, que es va iniciar amb una crema de rostolls, és el més important que ha afectat el País Valencià els darrers anys, i ha deixat arrasada una muntanya de propietat pública amb un gran interès ecològic i paisatgístic. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Societat i economia | |||
14 d’agost de 1999 |
Segrest a l’Iran de tres turistes provinents de Barcelona Una banda de narcotraficants pren com a ostatges un grup de cinc persones en un hotel dels afores de Kerman, a l’est de l’Iran. Els segrestadors exigeixen l’alliberament de dos membres de la seva banda en canvi dels ostatges. Els segrestats són un informàtic de Barcelona, dos religiosos espanyols, un italià i un iranià. Els tres primers formen part d’una expedició de nou persones que havien sortit de Barcelona el dimarts 10 d’agost per realitzar un viatge turístic per l’Iran. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Societat i economia | |||
14 d’agost de 1999 |
Unió del pont que comunicarà Suècia i Dinamarca La princesa Victòria de Suècia i el príncep Frederic de Dinamarca presideixen un acte per a simbolitzar la connexió del pont sobre l’estret d’Øresund, una obra que a partir del juliol de l’any 2000, data en què s’obrirà al trànsit ferroviari i de cotxes, unirà els dos països en menys d’un quart d’hora. Els prínceps hereus dels trons dels dos països es troben al mig del pont, una construcció de 8 km que uneix Malmö amb una illa artificial, des de la qual s’accedirà a Dinamarca per un túnel. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
13 d’agost de 1999 |
Retirada de la tennista alemanya Steffi Graf La tennista alemanya Steffi Graf, de 30 anys, anuncia en una roda de premsa a Heidelberg la seva retirada del tennis professional. Amb 22 títols de Grand Slam al seu palmarès, l’últim dels quals aconseguit en la darrera edició de Roland Garros, Graf ha estat la gran dominadora del tennis en la darrera dècada i una de les millors tennistes de tots els temps. La retirada de Graf coincideix amb la de l’altra gran figura del tennis alemany, Boris Becker, anunciada en la passada edició de Wimbledon. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
12 d’agost de 1999 |
Biòlegs australians descobreixen les molècules més antigues del món Un equip d’investigadors de la universitat de Sydney, Austràlia, presenta el descobriment de les molècules biològiques més antigues del món. Es tracta de les molècules d’una alga de fa 2.700 milions d’anys, que van ser trobades en una formació rocosa d’Austràlia Occidental. El descobriment endarrereix les evidències de l’origen de la vida complexa en uns mil milions d’anys. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
12 d’agost de 1999 |
L’Udinese guanya el torneig Ciutat de Barcelona L’Udinese i el RCE Espanyol empaten a un gol a l’Estadi Olímpic de Montjuïc en la 26a edició del torneig Ciutat de Barcelona de futbol, i en la tanda de penals s’imposa l’equip italià gràcies als tres llançaments aturats pel porter de l’Udinese. Abans del partit es fa la presentació de la plantilla i de tots els equips base de l’Espanyol, i també els tradicionals parlaments del president, Daniel Sánchez Llibre, i l’entrenador, Miguel Ángel Brindisi. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
12 d’agost de 1999 |
Kansas limita l’ensenyament de les teories evolucionistes El Consell Educatiu de l’estat nord-americà de Kansas decideix que a partir de l’any 2000 els exàmens dels centres públics fins a secundària eliminin totes les qüestions relacionades amb la teoria evolucionista de Charles Darwin. Encara que el Consell dóna llibertat als centres per a explicar el darwinisme, a la pràctica la decisió implicarà un relegament d’aquest concepte en els plans d’estudi en favor del creacionisme bíblic. Els sis rectors de les universitats de Kansas i el governador republicà de l’estat, Bill Graves, havien demanat que no s’apliqués aquesta mesura, aprovada per les pressions dels grups religiosos integristes. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
11 d’agost de 1999 |
Expectació davant l’últim eclipsi solar del mil·lenni Uns dos mil milions de persones segueixen l’eclipsi solar que es pot observar en una franja del planeta compresa entre la costa est del Canadà i l’est de l’Índia entre les 11 i les 14 hores. Només en alguns punts d’Europa Occidental, sobretot a Anglaterra, els núvols impedeixen una correcta visió del fenomen. L’ombra de la Lluna sobre la Terra es desplaça a una velocitat de més de 2.500 km/h. A Catalunya la durada de l’eclipsi és de 2 hores i 46 minuts i la cobertura solar arriba al 75 per cent. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
10 d’agost de 1999 |
Mor un palestí en un atemptat suïcida a Jerusalem Un jove palestí mor als afores de Jerusalem després d’intentar atropellar en dues ocasions un grup de soldats israelians que esperaven un autobús. Amb un marge de deu minuts de diferència, i amb el mateix cotxe, l’agressor es llança dos cops a tota velocitat contra els mateixos soldats, que després del segon intent, quan es fan evidents les intencions del conductor, abaten a trets l’agressor mentre fugia. El jove no pertanyia a cap organització islàmica i actuava pel seu compte. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
9 d’agost de 1999 |
Ieltsin destitueix Stepaixin i nomena Putin nou primer ministre rus El president rus, Borís Ieltsin, destitueix el primer ministre Serguei Stepaixin i tot el seu equip i nomena Vladímir Putin nou cap de Govern en funcions. El dia 16, la Duma ratifica la designació de Putin amb 233 vots a favor, 84 en contra i 17 abstencions. Nascut a Sant Petersburg el 1952, Putin ocupava la direcció de l’FSB (l’antiga KGB) i era secretari del Consell de Seguretat rus. Stepaixin ocupava el càrrec de primer ministre des del 12 de maig, que Ieltsin va destituir el seu antecessor, Ievgueni Primàkov. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
9 d’agost de 1999 |
L’exbanquer Mario Conde surt en llibertat Mario Conde, expresident de Banesto, surt de la presó d’Alcalá-Meco, on ha passat 17 mesos de la pena de quatre anys i dos mesos que li va ser imposada per la seva implicació en el cas Argentia Trust. Conde, que des del setembre de l’any passat ja gaudia del tercer grau penitenciari, queda en llibertat condicional per bona conducta i els treballs realitzats a la presó. Mario Conde encara té pendent la sentència del cas Banesto. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
8 d’agost de 1999 |
La FINA inhabilita per quatre anys el nedador català David Meca La Federació Internacional de Natació (FINA) sanciona amb quatre anys d’inhabilitació el nedador català David Meca, actual campió del món de llarga distància, per dopatge. Meca és informat de la sanció després de guanyar la Marató de l’Oceà, a Atlantic City, la primera prova que disputava des que al març se li va imposar una sanció cautelar per consum de nandrolona. Ara la FINA considera provat el dopatge, una decisió que posa punt i final a la temporada per a Meca, que aquest any també era líder del campionat del món de l’especialitat. Per la seva part, el nedador continua negant el seu dopatge. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
7 d’agost de 1999 |
Guerrillers islamistes del Caucas entren al Daguestan Un destacament format per 2.000 guerrillers islamistes wahhabites txetxens, daguestanesos, tadjiks, uzbeks, saudites i russos procedent de Txetxènia ocupa les regions de Botlikh i Tsumadinsk, a l’oest del Daguestan, i s’enfronta a les tropes russes. Els guerrillers, capitanejats pel comandant txetxè Xamil Bassàiev, difonen un manifest en què proclamen la independència del Daguestan i declaren la guerra santa a Rússia. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
6 d’agost de 1999 |
Se celebra a Torelló la 7a edició del festival U-Zona Reggae Torelló (Osona) acull durant tot el cap de setmana la 7a edició del festival U-Zona Reggae, la concentració rasta més important del món fora de l’illa de Jamaica, d’on és originari aquest moviment i la seva música. El festival compta amb la presència d’un total de 24 grups, entre els quals destaquen The Wailers, el grup que acompanyava Bob Marley, i Lee Scratcher Perry amb els Ariwa Warriors Band. Les diferents actuacions són seguides per un total de 12.000 assistents. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
6 d’agost de 1999 |
Baltasar Garzón autoritza la reobertura del diari “Egin” El jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón autoritza la reobertura del diari “Egin” i de l’emissora de ràdio Egin Irratia, clausurats per una ordre seva al juliol del 1998, en entendre ara que la vigència de la treva d’ETA ha creat una nova situació al País Basc. Com a condició de la reobertura d’ambdós mitjans, l’Audiència Nacional es reserva el dret de controlar les finances de les empreses que els gestionen, d’intervenir-ne els comptes bancaris i d’embargar-ne els béns fins l’1 de març de l’any 2000. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
6 d’agost de 1999 |
Constitució de les entitats metropolitanes de Barcelona El PSC, que disposa de majoria absoluta, pacta amb IC-EV i ERC la composició de les entitats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, tot i que manté la presidència dels tres organismes. L’alcalde de Barcelona, Joan Clos, és elegit president de la Mancomunitat de Municipis, José Ignacio Cuervo ocupa la presidència de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient, i l’alcalde de l’Hospitalet de Llobregat, Celestí Corbacho, serà el president de l’Entitat Metropolitana del Transport. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Societat i economia | |||
5 d’agost de 1999 |
Equiparació dels sous de les ETT Entra en vigor la llei aprovada pel Congrés dels Diputats el passat 1 de juliol segons la qual els treballadors de les Empreses de Treball Temporal han de cobrar el mateix salari que els treballadors fixos de les empreses on prestin el seu servei. La llei, que no té efectes retroactius, també recull l’obligatorietat de les empreses de crear llocs de treball fixos. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
4 d’agost de 1999 |
George Robertson, elegit secretari general de l’OTAN L’OTAN elegeix l’escocès George Robertson, actual ministre de Defensa de la Gran Bretanya, com a secretari general de l’organització per a cobrir la plaça que actualment ocupa Javier Solana. El nou secretari general prendrà possessió del càrrec al setembre, en què Solana assumirà la representació exterior de la Unió Europea. Robertson serà el desè secretari general de l’OTAN i el tercer britànic, després de lord Ismay (1952-57) i lord Carrington (1984-88). |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
4 d’agost de 1999 |
La corporació nord-americana Dow Chemical compra Union Carbide La corporació química nord-americana Dow Chemical anuncia la compra d’Union Carbide mitjançant un intercanvi d’accions valorat en 11.600 milions de dòlars. Dow Chemical es convertirà d’aquesta manera en la segona corporació mundial del sector químic, per darrere de la nord-americana Dupont, i serà líder mundial en el sector dels plàstics. Com és habitual en aquests casos, l’operació queda supeditada al vistiplau de les autoritats nord-americanes i als consells d’accionistes de les dues corporacions. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
4 d’agost de 1999 |
Dopatge dels campions olímpics J. Sotomayor i L. Christie Quan falten pocs dies per a l’inici dels campionats del món d’atletisme de Sevilla, el saltador cubà Javier Sotomayor perd la medalla d’or guanyada als Jocs Panamericans per haver donat positiu per cocaïna en el control antidopatge i la seva participació en els mundials queda descartada. El cas es difon simultàniament al d’un altre campió olímpic a Barcelona’92, el velocista britànic Linford Christie, pràcticament retirat, que va donar positiu per nandrolona el passat mes de febrer. Els dies següents s’afegeix una altra baixa important per a Sevilla a causa del dopatge, la de la velocista jamaicana Marlene Ottey. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
3 d’agost de 1999 |
Inundacions al Sud-est asiàtic Les inundacions que pateixen diversos països del Sud-est asiàtic, especialment les Filipines, el Vietnam, Tailàndia, Corea del Sud, Cambodja, la Xina, l’Índia i el Nepal, provoquen més d’un miler de víctimes i centenars de milers de desplaçats. A la Xina, el desbordament del riu Iang-Tsé causa almenys 725 morts i força l’evacuació de més de 5,5 milions de persones. A les Filipines, les pluges provoquen uns 150 morts i una esllavissada de terra que esfondra 25 cases. A l’Índia, el nombre de víctimes s’eleva a més de 400. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
2 d’agost de 1999 |
L’ONU reobre la universitat de Priština als albanokosovars Milers d’estudiants albanokosovars es congreguen al campus de la universitat de Priština, la principal universitat de Kosovo, en presència del rector Zenel Kelmedni, per a reprendre les classes vuit anys després de l’expulsió dels estudiants albanesos per ordre del Govern de Slobodan Miloševi?, que va restringir la universitat exclusivament per als serbis. La reobertura de la universitat, on de moment les classes es faran en anglès, està tutelada per les Nacions Unides. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
2 d’agost de 1999 |
Maximilià Morales és elegit president del Parlament de les Illes Balears Maximilià Morales, d’Unió Mallorquina, és elegit nou president del Parlament de les Illes Balears, en substitució del socialista Antoni Diéguez. El nomenament de Morales s’emmarca en el conjunt de pactes establerts pels diversos partits nacionalistes i d’esquerra, PSIB-PSOE, PSM-Nacionalistes de Mallorca i de Menorca, Esquerra Unida-Els Verds i UM, destinats a desplaçar el Partit Popular de les institucions autonòmiques de les Illes, que ha governat durant 16 anys. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
2 d’agost de 1999 |
Catàstrofe ferroviària a l’Índia Un tren de passatgers i un altre que transportava soldats xoquen frontalment a l’estació de Gaisal, a l’estat de Bengala Occidental, a l’est de l’Índia, per causa d’un error en les senyalitzacions. El balanç oficial és de 228 morts, la majoria soldats, ja que el tren en què anaven és el que sortí més malparat de l’accident, i centenars de ferits. L’Índia és l’estat del món amb un grau més alt de sinistralitat en el transport ferroviari, amb una mitjana de 194 morts cada any. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
1 d’agost de 1999 |
Les altes temperatures provoquen 182 morts als Estats Units Una forta onada de calor, amb temperatures inusualment altes que agreugen els efectes de la sequera més important dels darrers 30 anys, afecta des de fa dues setmanes l’oest dels Estats Units. Les temperatures mantenen encara uns dies en estat d’alerta les empreses de subministrament d’aigua i energia elèctrica i els serveis d’urgència dels hospitals. El balanç final és de 182 morts, la majoria persones grans, malalts o gent que vivia sense aire condicionat a les grans ciutats de la zona. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
1 d’agost de 1999 |
La policia francesa deté l’home de confiança del cap polític d’ETA Joaquín Etxebarria Lagisket, àlies “Jokin”, un dels responsables de relacions internacionals d’ETA des del 1994 i col·laborador del cap polític del grup armat, Mikel Albizu, és detingut a Tarba (Gascunya) en un control rutinari de la gendarmeria francesa. Relacionat amb el comando Mugarri d’ETA, actiu a Cantàbria fins a la seva desarticulació el 1992, Etxebarria tenia pendent una ordre de cerca i captura dictada per l’Audiència Nacional espanyola pels delictes de col·laboració amb banda armada i de tinença il·lícita d’armes. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
1 d’agost de 1999 |
Acaba a Istanbul el Campionat d’Europa de natació Se celebra a Istanbul la darrera jornada del Campionat d’Europa de natació. El nedador més destacat dels campionats ha estat el neerlandès Pieter van den Hoogenband, que ha aconseguit sis medalles d’or. Per estats, Alemanya ha aconseguit 37 medalles, de les quals 12 d’or, per davant de Rússia amb 25 (11 d’or) i els Països Baixos amb 14 (9 d’or). Espanya obté sis medalles, dues d’or i quatre de plata. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
31 de juliol de 1999 |
La sonda Lunar Prospector impacta en la superfície de la Lluna La sonda Lunar Prospector, que la NASA va llançar a l’espai des de cap Canaveral el 6 de gener de 1998, s’estavella tal com estava previst a 5.000 km/h contra un cràter al pol sud de la Lluna. Amb l’anàlisi del núvol de pols aixecat per la nau, la NASA espera determinar la presència d’aigua a la Lluna, un element clau per a futurs assentaments humans al satèl·lit. El seguiment de l’operació es fa des del telescopi espacial Hubble i des d’observatoris terrestres nord-americans. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
30 de juliol de 1999 |
Sarajevo acull una cimera internacional sobre els Balcans Els caps d’Estat i de Govern de 39 països i els dirigents de 17 organismes internacionals es reuneixen a Sarajevo per a impulsar el pacte d’Estabilitat per al Sud-est d’Europa, un acord per a garantir l’estabilitat política dels Balcans. La cimera és presidida pel finlandès Martti Ahtisaari, en qualitat de president de torn de la UE, i l’alemany Bodo Hombach és el coordinador del pacte d’Estabilitat, un pla de reconstrucció dels Balcans que s’exposa en el document final de la reunió, la Declaració de Sarajevo. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
30 de juliol de 1999 |
Prades acull la segona edició del Senglar Rock 30 grups i disc-jockeys dels Països Catalans participen en la segona edició del festival de música Senglar Rock, que se celebra al Cap del Pla, al municipi de Prades. En aquesta edició del festival, deslluïda per la pluja i el mal temps del cap de setmana, es ret homenatge al desaparegut músic i productor Marc Grau, mort al mes d’abril. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
30 de juliol de 1999 |
L’editorial Planeta adquireix el 85 per cent de Columna L’editorial Planeta es converteix en el soci majoritari de l’editorial catalana Columna i del seu segell en castellà, Ediciones del Bronce. L’editor de Columna, Miquel Alzueta, conserva el 15% de les accions de l’editorial, mentre que la resta de socis, Àlex Susanna, Ricard Badia i Julián Viñuales, han venut les seves participacions. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
29 de juliol de 1999 |
El socialista Marcel·lí Iglesias, elegit president d’Aragó El candidat socialista Marcel·lí Iglesias és investit president d’Aragó gràcies al vot dels diputats del seu partit (23), del PAR (10) i d’IU. Aquest acord tripartit, afegit a l’abstenció dels cinc diputats de la Chunta Aragonesista, supera els 28 vots del PP, partit que ha governat Aragó els darrers 12 anys (amb l’excepció del període 1993-95, en mans dels socialistes). Nascut a Bonansa (Ribagorça) el 1951, Iglesias és el primer catalanoparlant que presideix Aragó. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
29 de juliol de 1999 |
Un home assassina 12 persones a Atlanta Mark Barton, un químic de 44 anys aparentment afectat per les pèrdues de les seves inversions en borsa, dispara a discreció contra els empleats i els clients de dues oficines inversores d’Atlanta, amb un resultat de nou morts i diversos ferits greus. Barton se suïcida al cap d’unes hores, i posteriorment la policia localitza a casa seva els cossos de la seva esposa i els dos fills, també morts a trets. Fa alguns anys Barton ja va ser investigat sobre la seva implicació en el doble assassinat de la seva primera dona i la seva sogra. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
28 de juliol de 1999 |
Wesley Clark, rellevat com a cap de les tropes de l’OTAN a Europa El secretari de Defensa dels Estats Units, William Cohen, anuncia que a l’abril del 2000 el general Wesley Clark serà substituït pel general Joseph Ralston com a cap de les forces de l’OTAN a Europa. La notícia, feta pública hores abans per “The Washington Post”, sorprèn perquè el relleu es farà uns mesos abans que Clark compleixi els tres anys del seu mandat, però tant la Casa Blanca com l’OTAN neguen que es pugui considerar una sanció pels desacords entre el Pentàgon i Clark mentre aquest dirigia la intervenció aliada a Kosovo. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
28 de juliol de 1999 |
El Tribunal Europeu de Drets Humans condemna França per tortures a detinguts El Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg condemna l’Estat francès a indemnitzar amb uns 15 milions de pessetes Ahmed Selmouni, un narcotraficant neerlandès d’origen marroquí, que actualment compleix una condemna de 13 anys de presó per tràfic d’heroïna, per haver estat sotmès a tortures quan va ser detingut, l’any 1991. Al març passat la justícia francesa va condemnar els policies que van torturar Selmouni a penes d’entre 2 i 4 anys de presó. És la primera vegada que el TEDH condemna un país de la UE per delictes de tortura. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
28 de juliol de 1999 |
El Parlament de Catalunya aprova la llei de les seleccions esportives Amb els vots a favor de CiU, PSC, ERC i IC-EV i l’única oposició del PP, el Parlament de Catalunya aprova la proposició de llei que regula la participació de les seleccions esportives catalanes en competicions internacionals. Per a evitar recursos d’inconstitucionalitat la llei substitueix el terme “internacional” pel de “supraautonòmic”. A partir d’ara, les federacions catalanes de cada esport hauran de tramitar la seva admissió en les federacions i competicions d’àmbit internacional. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
28 de juliol de 1999 |
El Parlament regula la tinença de gossos perillosos El Parlament de Catalunya aprova la primera llei de l’Estat que regula la possessió de gossos de races que puguin ser considerades perilloses. Entre altres mesures, obliga els propietaris a portar els gossos sempre lligats i amb morrió i a contractar una assegurança, i preveu multes per incompliment. Les races que la llei considera perilloses són el dòberman, el dog argentí, el fila brasiler, el dog de Bordeus, el bullmastiffs, el mastí napolità, el pitt-bull, el gos de presa canari, l’american staffordshire, el staffordshire bull terrier i el tosa japonès. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Societat i economia | |||
27 de juliol de 1999 |
Manifestacions contra el racisme a Barcelona i Terrassa Els carrers de Barcelona i Terrassa acullen dues manifestacions contra el racisme convocades per més d’un centenar d’associacions, entitats, partits polítics i institucions com a resposta als recents incidents de Banyoles, Girona i el barri terrassenc de Ca n’Anglada. Tot i l’ampli espectre dels convocants, només es reuneixen 3.000 persones a Terrassa i 2.500 a Barcelona. Les dues manifestacions finalitzen amb la lectura d’un manifest on es demana una nova llei d’estrangeria. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Societat i economia | |||
27 de juliol de 1999 |
Moren 21 persones que practicaven barranquisme a Suïssa 21 persones perden la vida per la crescuda sobtada del riu mentre feien el descens del barranc de Saxet-Bach, prop de la ciutat suïssa d’Interlaken. De les 52 persones que formaven el grup, 21 (entre els quals hi ha dos dels vuit monitors) són arrossegades per l’aigua i localitzades els dies següents al llac de Brienz. La majoria de les víctimes són turistes anglosaxons que havien contractat l’estada en un càmping d’Interlaken des de Londres. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
26 de juliol de 1999 |
Miguel Sanz, d’UPN, reelegit president del Govern de Navarra Miguel Sanz, dirigent d’Unió del Poble Navarrès i president de Navarra en l’anterior legislatura, és reelegit en el càrrec per majoria absoluta gràcies als vots a favor dels diputats d’UPN (22). Voten en contra de Sanz els 16 diputats d’EH, CDN i EA-PNB, mentre els 11 del PSN-PSOE s’hi abstenen en virtut de l’acord amb UPN per a permetre el Govern de la formació més votada el 13 de juny. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
25 de juliol de 1999 |
Lance Armstrong guanya el Tour de França El ciclista nord-americà Lance Armstrong arriba a París com a guanyador del Tour de França amb més de set minuts d’avantatge sobre el segon classificat, el suís Alex Zülle, i de deu sobre el tercer, l’espanyol Fernando Escartín. És la victòria més important de la vida professional d’Armstrong, un ciclista a qui el 1996 van diagnosticar un càncer de testicles, que més tard se li va estendre als pulmons i al cervell, però que finalment va poder superar. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
25 de juliol de 1999 |
Chávez arrasa en les eleccions a l’Assemblea Constituent veneçolana Els ciutadans de Veneçuela ratifiquen el suport al president Hugo Chávez en les eleccions per a designar els 131 membres de l’Assemblea Constituent. Amb una abstenció del 52,9% del cens, el Front Patriòtic de Chávez aconsegueix el 66,4% dels vots i 20 dels 24 assembleistes que s’elegien en la circumscripció d’abast nacional (els 5 restants són per al Front Democràtic, ara a l’oposició). Pel que fa als altres 107 assembleistes, elegits pels estats veneçolans, Chávez obté 101 escons, 3 l’oposició i 3 els grups indigenistes. L’Assemblea Constituent neix amb l’encàrrec de redactar una nova constitució. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
24 de juliol de 1999 |
Mohammed VI és entronitzat rei del Marroc L’endemà mateix de la mort de Hassan II, el seu fill gran, Sidi Mohammed, és entronitzat com a nou rei del Marroc amb el nom de Mohammed VI. Mohammed, de 35 anys, presideix el dia 25 la cerimònia fúnebre pel seu pare, a la qual assisteixen importants dignataris com Bill Clinton, Jacques Chirac, Joan Carles I i Iàsser Arafat, entre molts d’altres. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
24 de juliol de 1999 |
Matança de civils serbis a Kosovo Un grup de 14 pagesos serbis és assassinat a trets a la localitat de Gracko, prop de Priština, per un grup armat desconegut. La matança posa en perill el procés de pacificació a Kosovo, i el president iugoslau Miloševi? aprofita per a atacar el paper de la KFOR i demanar el retorn dels soldats i la policia iugoslaus per a protegir la població sèrbia de la zona. La UÇK nega tenir cap mena de relació amb la matança, sobre la qual el Tribunal Penal de la Haia anuncia l’obertura d’una investigació. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
24 de juliol de 1999 |
El PSOE designa Joaquín Almunia candidat a la presidència del Govern Joaquín Almunia, el candidat derrotat per Josep Borrell en les eleccions primàries del 1998, és designat candidat a la presidència del Govern espanyol amb el 94% dels vots del comitè nacional del PSOE. El corrent Esquerra Socialista és l’únic que s’oposa a la designació d’Almunia, mentre els sectors “guerristes” donen un “suport crític” al candidat. Després de la votació el president extremeny, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, anuncia que deixa la secretaria general del partit a Extremadura per dirigir el corrent guerrista del partit. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
23 de juliol de 1999 |
Francesc Antich, elegit president de les Balears El Parlament balear elegeix, per 31 vots contra 28, el socialista Francesc Antich com a nou president de les Balears. Antich és elegit gràcies al pacte de tots els grups nacionalistes i d’esquerra que la setmana passada ja va permetre l’elecció d’un altre membre del PSIB-PSOE com a president del Parlament. L’accés al poder d’Antich posa fi a 16 anys ininterromputs de govern d’AP-PP a les Balears. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
23 de juliol de 1999 |
Per primera vegada, una dona comanda la missió del transbordador Columbia La nau Columbia és llançada a l’espai des de cap Canaveral per a dur a terme la primera missió espacial comandada per una dona, Eileen Colli. En la nau, hi viatgen quatre astronautes més, entre els quals hi ha una altra dona, Catherine Coleman. En una missió que es completa dimecres, el Columbia situa en òrbita el Chandra, un poderós observatori de raigs X que durant cinc anys proporcionarà dades sobre la matèria obscura procedent del Big Bang i els forats negres. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
23 de juliol de 1999 |
Nova edició del festival de Woodstock La localitat de Rome (Nova York) acull un macrofestival de música per a commemorar el 30è aniversari del festival de Woodstock, que ja va ser objecte d’una primera repetició el 1994. El festival aplega 225.000 persones, a les quals cal afegir-hi les que el segueixen a través de les cadenes de televisió de pagament i per Internet. La nit de diumenge, a les acaballes del festival, les protestes de part dels assistents contra els preus massa alts desencadenen un seguit de saqueigs, incendis i actes vandàlics que converteixen l’evocació del moviment hippy en un camp de batalla. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
22 de juliol de 1999 |
S’inaugura a Barcelona el World Trade Center Amb una festa popular s’inaugura al Port Vell de Barcelona el World Trade Center, el complex de negocis més gran de Catalunya, amb 400.000 m2. La construcció del World Trade Center va començar el 1990, però la fallida de la societat promotora va deixar aturat el projecte fins que el 1995 l’Autoritat Portuària se’n va fer càrrec i hi va aportar 23.000 milions de pessetes. El complex ja fa uns mesos que és en funcionament, des que s’hi van instal·lar les primeres oficines i, més tard, quan va iniciar la seva activitat la terminal de creuers. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Societat i economia | |||
22 de juliol de 1999 |
El Govern xinès prohibeix la principal secta del país El Govern de Pequín anuncia la il·legalització de la secta Falun Gong, que acusa d’amenaçar l’estabilitat del règim xinès amb la difusió de supersticions. L’arrest, des de dimarts passat, d’un centenar dels seus dirigents (una xifra que Falun Gong eleva a diversos milers) ha provocat un creixent moviment de protesta que Pequín intenta tallar amb la il·legalització. Falun Gong, que assegura tenir 80 milions d’adeptes a la Xina i 170 arreu del món, és una secta fundada el 1992 per Li Hongzhi, un xinès instal·lat als Estats Units considerat pels seus seguidors una reencarnació del Buda. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
22 de juliol de 1999 |
Intent de fuga d’“El Vaquilla” Juan José Moreno Cuenca, més conegut com “El Vaquilla”, no compareix a la presó de Quatre Camins (la Roca del Vallès), d’on havia sortit amb permís per a anar a classe per treure’s el carnet de conduir. Després de cometre diversos atracaments, “El Vaquilla” és detingut el dia 27 mentre anava en un cotxe robat. Cèlebre per les seves repetides condemnes i fugues, “El Vaquilla” fins i tot ha protagonitzat pel·lícules inspirades en la seva vida, però mai no ha estat condemnat per delictes de sang i havia de sortir de la presó al febrer del 2001. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Societat i economia | |||
21 de juliol de 1999 |
El Govern turc anuncia l’arrest d’un líder del PKK El primer ministre turc, Bülent Ecevit, anuncia el trasllat a Ankara de Cevat Soysal, el segon en l’organigrama de l’organització kurda PKK, que va ser arrestat a Moldova en circumstàncies no aclarides, en una operació similar a la que va permetre l’arrest d’Abdullah Öcalan. Soysal gaudeix, des del 1985, de l’estatut de refugiat polític a Alemanya i viu normalment a Möenchengladbach. El Govern alemany assegura que té constància de la militància de Soysal al PKK però no que sigui dirigent de l’organització. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
21 de juliol de 1999 |
Inauguració de les obres de restauració de Sant Pere de Rodes El príncep Felip de Borbó presideix els actes d’inauguració de les obres de restauració del monestir de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà), als quals també assisteixen el president de la Generalitat, Jordi Pujol, i altres personalitats del món polític i cultural. La restauració, que va començar amb els treballs arqueològics del 1989 i que es va rellançar a partir de l’elaboració del pla director l’any 1992, ha costat 600 milions de pessetes, que han aportat la Generalitat de Catalunya i Caja Madrid. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
20 de juliol de 1999 |
Obertura de la legislatura del nou Parlament Europeu Se celebra a Estrasburg la primera sessió de la nova legislatura del Parlament Europeu, que estrena una nova seu, un edifici que porta el nom de la sociòloga francesa Louise Weiss. En la sessió inaugural, Nicole Fontaine, diputada per la Unió per la Democràcia Francesa, és elegida presidenta de la Cambra. Entre els 14 membres de la nova vicepresidència, hi ha els catalans Aleix Vidal Quadras (PP) i Joan Colom (PSOE). |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
20 de juliol de 1999 |
Rússia invalida la nacionalització de les obres d’art confiscades als nazis El Tribunal Constitucional rus anul·la la llei de nacionalització dels béns confiscats durant la Segona Guerra Mundial als nazis, que va ser aprovada pel Parlament el 1998 contra el parer del president Borís Ieltsin. Amb tot, la sentència considera que Rússia no haurà de tornar les obres a Alemanya perquè es tracta de béns que aquest país posseïa per haver envaït altres estats, com Bèlgica, els Països Baixos o França, als quals la sentència obre al camí a reclamar la devolució de 200.000 obres d’art, 500.000 llibres i el tresor de Príam. Segona Guerra Mundial |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
20 de juliol de 1999 |
El Tribunal Constitucional ordena l’excarceració de la Mesa Nacional d’HB El ple del Tribunal Constitucional anul·la la sentència emesa l’any 1997 pel Tribunal Suprem contra Herri Batasuna pel delicte de col·laboració amb banda armada i per la difusió d’un vídeo de propaganda d’ETA i ordena la posada en llibertat dels 22 membres de la Mesa Nacional de la coalició abertzale. L’antiga cúpula d’HB va estar en presó preventiva entre el febrer i l’abril del 1997 i, un cop condemnada a set anys de presó, des del desembre del 1997, surt en llibertat l’endemà mateix. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
20 de juliol de 1999 |
Freixenet, condemnada a pagar 500 milions a Codorniu Un jutjat de Vilafranca del Penedès condemna l’empresa Freixenet a indemnitzar amb 400 milions la seva principal competidora en l’elaboració de cava, Codorniu, per no complir els nou mesos preceptius d’envelliment del vi que fixa el reglament del Consell Regulador del Cava. Pel mateix concepte, Freixenet també haurà de pagar a Codorniu el 8% dels seus beneficis dels exercicis 1994-95 i 1995-96 (uns 100 milions de pessetes). Freixenet anuncia la presentació d’un recurs contra la sentència. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Societat i economia | |||
19 de juliol de 1999 |
Incendis provocats en cases d’immigrants africans a Banyoles Uns desconeguts calen foc durant la nit a una casa de Banyoles on vivien cinc famílies d’origen africà, en una acció racista que es produeix pocs dies després dels fets del barri de Ca n’Anglada, a Terrassa. L’incendi provoca desperfectes a la planta baixa, i ferides a tres dones que intenten fugir de les flames saltant des d’un segon pis. Simultàniament, Girona també és víctima d’un atemptat similar, amb l’incendi d’una mesquita. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Societat i economia | |||
18 de juliol de 1999 |
Avions de l’exèrcit turc bombardegen territori iranià Per primera vegada, avions de les forces armades de Turquia entren en territori de l’Iran per a atacar les forces kurdes, en una operació similar a les que habitualment duen a terme contra els kurds de l’Iraq. El bombardeig provoca la mort de diversos civils, tot i que Turquia no reconeix oficialment l’autoria de l’atac. D’altra banda, avions dels Estats Units i la Gran Bretanya bombardegen la zona d’exclusió aèria de l’Iraq, amb un balanç de 17 morts. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
17 de juliol de 1999 |
Manifestació contra Slobodan Miloševi? a Kragujevac Prop de 15.000 persones es manifesten a la ciutat de Kragujevac per demanar la dimissió del president iugoslau, Slobodan Miloševi?. L’acte ha estat convocat pel líder del Moviment de Renovació Serbi (SPO) i fins fa poc membre del gabinet de Miloševi?, Vuk Draškovi?. La mateixa ciutat va ser escenari dijous passat d’una altra manifestació contra Miloševi?, en aquesta ocasió convocada pel líder de l’Aliança per al Canvi (SZP), Zoran Djindji?, que va aplegar 10.000 persones. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
16 de juliol de 1999 |
Desapareix l’avió on viatjava John Kennedy John Kennedy, fill de l’expresident John Fitzgerald Kennedy, desapareix quan pilotava la seva avioneta des de Nova Jersey cap a l’illa de Martha’s Vineyard (Massachusetts), des d’on havia d’anar a Hyannis Port per a assistir al casament d’una cosina, filla de Robert Kennedy. John Kennedy viatjava en companyia de la seva esposa, Carolyn Bessette, i la germana d’aquesta, Lauren. Els cossos de tots tres són localitzats, després d’una intensa recerca, el dia 21. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
16 de juliol de 1999 |
Eduardo Zaplana, reelegit president de la Generalitat Valenciana El Parlament valencià, on el PP té majoria absoluta des del 13 de juny, reelegeix el seu candidat, Eduardo Zaplana, com a president de la Generalitat. En el discurs de presa de possessió, fet íntegrament en castellà, Zaplana anuncia per a la propera legislatura un interès especial en les polítiques socials i la voluntat de tancar, mitjançant consens, la reforma de l’Estatut d’Autonomia i la composició de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Zaplana presenta el seu govern el dia 22. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
15 de juliol de 1999 |
El Partit Unionista bloqueja la formació del govern d’Irlanda del Nord El Partit Unionista de l’Ulster impedeix la constitució del govern autonòmic d’Irlanda del Nord en negar-se a designar els seus ministres a l’executiu. La decisió, justificada pel seu líder David Trimble perquè l’IRA no ha fet lliurament de les armes, és secundada pel Partit de l’Aliança i pel Partit Unionista Democràtic. Tot seguit es constitueix un govern format pel Partit Socialdemòcrata i Laborista i el Sinn Féin, però que es dissol immediatament perquè no s’adiu amb els acords del Divendres Sant. La crisi deixa obert el futur del procés de pau a Irlanda del Nord. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
15 de juliol de 1999 |
El PNB abandona el Partit Popular Europeu El president del PNB, Xabier Arzalluz, anuncia que els diputats d’aquest partit al Parlament Europeu deixaran de formar part del grup del Partit Popular Europeu i s’integraran al grup Els Verds-Aliança Lliure Europea. El PNB pren la decisió després de constatar un gir a la dreta del PPE i per l’actitud del president d’aquesta formació, Wilfried Maertens, que en les darreres eleccions basques va prendre partit en favor del PP i, per tant, contra el PNB. Unió Democràtica de Catalunya no segueix el PNB i continua formant part del PPE. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
14 de juliol de 1999 |
Manifestació progovernamental a l’Iran Prop d’un milió de persones es concentra al campus de la Universitat de Teheran en defensa dels principis de la llei islàmica. L’acte ha estat convocat per l’Organització de la Propaganda Islàmica per a contrarrestar l’efecte de les manifestacions reformistes d’estudiants dels darrers sis dies, que han suposat la major crisi del règim islàmic des de la revolució que va derrocar el xa. Representants del Govern anuncien una “gran neteja general” i judicis exemplars contra els manifestants detinguts. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
14 de juliol de 1999 |
Manifestació contra els immigrants magribins a Terrassa Un miler de persones es manifesta al barri de Ca n’Anglada de Terrassa per demanar l’expulsió dels immigrants magribins, que constitueixen un 10% de la població del barri. L’origen de la protesta són els incidents del cap de setmana passat, durant la festa major, en què hi va haver dues baralles multitudinàries amb membres de la comunitat magribina. Divendres es fa una contramanifestació convocada per nombroses entitats de la ciutat per a demanar la fi de les manifestacions de xenofòbia. Els dies següents són arrestades 13 persones per la seva participació en els incidents. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Societat i economia | |||
14 de juliol de 1999 |
La UE posa fi a l’embargament de carn de vedella britànica La Comissió Europea posa fi a la crisi de les “vaques boges” en aixecar la prohibició implantada al març del 1996 contra l’exportació de carn bovina de la Gran Bretanya. La Comissió autoritza l’exportació d’aquesta carn a partir de l’1 d’agost sempre que es tracti d’animals nascuts després de l’1 d’agost de 1996. El sector boví prepara una forta estratègia comercial per a recuperar la competitivitat, ja que en el cas d’Irlanda del Nord, on les exportacions es van autoritzar fa més d’un any, no hi ha hagut una reactivació de les vendes a l’exterior. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
13 de juliol de 1999 |
El Parlament kurd ajorna la reunió de Vitòria Yasar Kaya, president del Parlament kurd a l’exili, envia una carta als grups del Parlament basc per a anunciar-los la decisió d’ajornar la reunió dels parlamentaris kurds a la cambra de Vitòria. El Tribunal Constitucional té pendent la resolució del recurs presentat pel Govern espanyol contra l’acord dels partits bascos a cedir la cambra al Parlament kurd. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
13 de juliol de 1999 |
Un temporal causa almenys 32 morts a Romania Les intenses pluges caigudes els darrers dies a Romania provoquen importants crescudes dels rius, la inundació de carreteres i poblacions, esllavissades i greus danys en les comunicacions, la indústria i l’agricultura. L’estació meteorològica de Budapest ha registrat les precipitacions més altes dels darrers 100 anys. El balanç de víctimes és almenys de 32 morts. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
13 de juliol de 1999 |
Milers d’adolescents assisteixen al concert dels Backstreet Boys a Barcelona Els Backstreet Boys, un quintet de cantants nord-americans que actualment és un dels màxims exponents del fenomen de les fans, actua al Palau Sant Jordi de Barcelona davant gairebé 19.000 adolescents. L’obertura de les portes del Palau Sant Jordi provoca escenes de tensió per les presses amb què hi entren les noies, algunes de les quals feia quinze dies que havien acampat davant el recinte. Els Backstreet Boys fan un segon concert l’endemà amb el mateix èxit. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
12 de juliol de 1999 |
Formació del nou govern belga El polític liberal flamenc Guy Verhofstadt jura el càrrec de primer ministre de Bèlgica com a cap d’un govern multipartidista sorgit de les eleccions del 13 de juny. Verhofstadt encapçala la coalició Arc Iris, integrada per sis partits liberals, socialistes i ecologistes, flamencs i francòfons. És la primera vegada que els ecologistes entren al Govern belga i per als socialistes és el primer cop que formen part del Govern en 40 anys. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
12 de juliol de 1999 |
Funeral de Pere Duran i Farell Una amplíssima representació del món polític i econòmic català assisteix, al cementiri a Collserola, al funeral de l’empresari Pere Duran i Farell, mort diumenge a causa d’una crisi cardíaca. Duran i Farell, de 78 anys, era un dels empresaris més respectats a Catalunya pel seu paper en la modernització industrial, al qual cal afegir la seva actuació com a intermediari en qüestions de rellevància social i política i el mecenatge artístic. Conegut com l’introductor del gas natural a l’Estat espanyol, durant 36 anys va presidir l’empresa Gas Natural. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
12 de juliol de 1999 |
El socialista Antoni Diéguez, elegit president del Parlament balear El socialista Antoni Diéguez és elegit president del Parlament balear gràcies als vots dels 31 diputats de PSIB-PSOE, PSM-Nacionalistes de Mallorca, EU-els Verds, Unió Mallorquina i Pacte Progressista d’Eivissa i Formentera, és a dir, totes les formacions parlamentàries excepte el PP. Es tracta només d’un acord provisional, i Diéguez presenta la dimissió poc després per a facilitar que el 2 d’agost el diputat d’Unió Mallorquina Maximilià Morales sigui nomenat president del Parlament balear. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
11 de juliol de 1999 |
Accident de Michael Schumacher a Silverstone El pilot alemany de fórmula 1 de Ferrari Michael Schumacher pateix un accident poc després de l’inici del Gran Premi de Silverstone, a Anglaterra. Schumacher es trenca la tíbia i el peroné en estavellar-se contra una tanca, cosa que li fa perdre la majoria d’opcions a conquerir el campionat del món. El guanyador de la cursa és el pilot escocès de McLaren David Coulthard, el company d’equip del qual, Mika Hakkinen, conserva el lideratge del mundial tot i que no pot acabar la prova. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
10 de juliol de 1999 |
Més d’un milió de persones a la Love Parade de Berlín Més d’un milió de persones assisteixen a Berlín a la Love Parade, la festa anual dels amants de la música techno, a l’avinguda del 17 de Juny de la capital alemanya. A part els inconvenients inevitables d’una convocatòria d’aquesta magnitud (l’any passat s’hi van recollir 150 tones de brossa), l’única nota negativa de la festa és la mort d’un jove apunyalat. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
9 de juliol de 1999 |
Revoltes estudiantils contra el Govern de Teheran Les forces de seguretat iranianes causen un mort en voler dissoldre una manifestació d’estudiants a Teheran que protestaven contra la clausura del diari reformista “Salam”. La violència de la repressió genera noves mostres de protesta els dies següents, a més de la dimissió del ministre d’Ensenyament i del rector de la Universitat de Teheran. Diumenge, el Consell Nacional de Seguretat Nacional intenta frenar les protestes amb el cessament de dos alts càrrecs de la policia. ”Salam” va ser clausurat per publicar un document on un agent dels serveis secrets defensava l’enduriment de la llei de premsa. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
9 de juliol de 1999 |
Prodi presenta la composició de la nova Comissió Europea El president electe de la Comissió Europea, Romano Prodi, dóna a conèixer la composició del seu equip, que entrarà en funcionament a partir del mes de setembre. Dels 19 comissaris, destaca la forta presència de polítics dels països del sud i de forces d’esquerra. Entre els comissaris hi ha els espanyols Loyola de Palacio, responsable de Relacions amb el Parlament i de Transports i Energia, i Pedro Solbes, d’Afers Econòmics i Monetaris. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
8 de juliol de 1999 |
Letònia aprova una llei lingüística El Parlament de Letònia aprova, amb el vot de 73 dels diputats de la cambra, la llei lingüística impulsada pel Partit Popular per a reforçar l’ús de la llengua letona. El contingut de la llei rep crítiques del Govern de Moscou, que creu que discrimina els drets de la nombrosa comunitat russa que no coneix el letó. També alguns representants de les diplomàcies occidentals mostren reticències per alguns articles de la llei que podrien deteriorar les relacions entre Letònia i la Unió Europea. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
8 de juliol de 1999 |
Subhasta de la col·lecció d’art dels Rothschild a Christie’s Comença a la seu de Christie’s de Londres la subhasta de la col·lecció dels Rothschild, una de les col·leccions d’art privades més importants del món. Els béns de la família Rothschild van ser embargats pels nazis durant la Segona Guerra Mundial i han estat retornats a la família els darrers anys després de comprovar-ne la procedència. En la primera jornada de la subhasta s’aconsegueixen uns 600 milions de pessetes per 93 lots. Segona Guerra Mundial |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
7 de juliol de 1999 |
Concessió de les Creus de Sant Jordi Se celebra a la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc l’acte de lliurament de les Creus de Sant Jordi 1999. De les 41 persones i 11 entitats distingides amb el guardó, només hi falten el missioner Vicenç Ferrer, que la va rebre el 19 de maig, abans de retornar a l’Índia, el cineasta Francesc Rovira i Beleta, desaparegut recentment, i el poeta Rafael Alberti, que és representat per la seva filla. Amb els guardons d’avui, la Creu de Sant Jordi ja s’ha concedit a 618 persones i 165 institucions. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
7 de juliol de 1999 |
Sopar de Pasqual Maragall amb els grans empresaris catalans El candidat socialista a la presidència de la Generalitat, Pasqual Maragall, celebra un sopar a l’Hotel Juan Carlos I de Barcelona amb un grup d’empresaris catalans per a exposar els seus projectes i recaptar diners per a la campanya. Al sopar hi assisteixen prop de 400 empresaris, cadascun dels quals paga 100.000 pessetes. La iniciativa, criticada per la resta de partits polítics catalans, crea polèmica perquè només s’hi permet la presència de periodistes de dos diaris de Barcelona i dos de Madrid, però no de cap altre mitjà de comunicació. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
7 de juliol de 1999 |
Els Mossos d’Esquadra posen fi a un festival “techno” de Torroella de Montgrí Els Mossos d’Esquadra desallotgen els darrers assistents al festival techno que va començar dissabte a la punta Milà del municipi de Torroella de Montgrí. L’anomenat Tecnival de la Fi del Món havia congregat unes 2.000 persones, la majoria francesos, holandesos i anglesos, en uns envelats que no tenien cap mena de permís. Davant les protestes dels veïns pel soroll, els Mossos d’Esquadra van començar a desallotjar la zona, que va tancar després de llargues negociacions amb els organitzadors. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
6 de juliol de 1999 |
Nova etapa del diari “El Mundo Deportivo” El degà de la premsa esportiva de Barcelona, “El Mundo Deportivo”, comença una nova etapa. A partir d’avui, el diari es publicarà amb una nova maqueta i amb més pàgines de color. Un dels canvis principals és la capçalera, que perd l’article i des d’ara adopta el nom de “Mundo Deportivo”. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
6 de juliol de 1999 |
Ehud Barak assumeix el càrrec de primer ministre israelià El Parlament israelià ratifica Ehud Barak en el càrrec de primer ministre. Barak, que va ser elegit en les votacions del 17 de maig, ha completat les negociacions per a formar un govern de coalició que compta amb el suport del Partit Laborista (23 escons), Shass (17), Meretz (10), Partit del Centre (6), Israel Ba-Alia (6), Partit Nacional Religiós (5) i Judaisme de la Torà Unit (5), és a dir, amb 72 dels 120 diputats de la Knesset. En la mateixa sessió l’exministre Netanyahu fa oficial la seva renúncia a l’escó i la retirada política. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
6 de juliol de 1999 |
Sentència d’un tribunal de Miami contra les empreses tabaqueres Un jurat de Miami dictamina que les empreses tabaqueres són responsables de totes les malalties derivades del consum del tabac, com l’emfisema o el càncer de pulmó. La demanda havia estat presentada l’any 1994 per un grup de sis fumadors en representació de 500.000 més contra les cinc principals tabaqueres nord-americanes, el Consell d’Investigació per al Tabac i l’Institut del Tabac, basant-se en el fet que els consumidors no havien estat advertits dels riscos de fumar tot i que les indústries en tenien coneixement. Ara el tribunal haurà de fixar la indemnització als afectats, que podria desencadenar la presentació de noves demandes. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
5 de juliol de 1999 |
Constitució del Consell General d’Aran El conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, Xavier Pomés, presideix a Viella l’acte de constitució del Consell General d’Aran elegit el 13 de juny. Carles Barrera és escollit nou síndic del Consell gràcies als vots dels nou regidors de Convergència Democràtica Aranesa. Queden a l’oposició la coalició PSC-Unitat d’Aran, amb dos consellers, i Unió Popular Aranesa i Partit Renovador d’Arties-Garòs, amb un conseller cadascuna. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
4 de juliol de 1999 |
Se celebra sense incidents la desfilada unionista a Portadown Els unionistes de l’Orde d’Orange celebren sense incidents la seva tradicional desfilada de Portadown. Els 15.000 orangistes que participen en la marxa respecten majoritàriament l’ordre de la comissió que regula les marxes republicanes d’Irlanda del Nord, que la setmana passada va prohibir el pas de la desfilada pel barri catòlic de Portadown per evitar incidents com els del 1998, que van costar la vida a tres nens. Al final de l’acte uns 200 orangistes s’enfronten al fort dispositiu policíac desplegat, davant observadors internacionals i centenars de periodistes. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
4 de juliol de 1999 |
Pete Sampras guanya per sisena vegada el torneig de Wimbledon El tennista nord-americà Pete Sampras guanya el seu compatriota Andre Agassi en la final del torneig de Wimbledon per 6-3, 6-4 i 7-5. És la sisena victòria de Sampras a Wimbledon i el seu 12è títol de Grand Slam, una fita que fins ara només havia aconseguit l’australià Roy Emerson. En la final femenina, la nord-americana Lindsay Davenport s’imposa a l’alemanya Stefi Graff per 6-4 i 7-5 i se situa com a número 1 de la classificació de la WTA. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
4 de juliol de 1999 |
Bouteflika decreta una amnistia per als islamistes sense delictes de sang El president algerià, Abdelaziz Bouteflika, anuncia un decret d’amnistia per als islamistes que no estiguin implicats en delictes de sang. En un primer moment s’anuncia que l’amnistia podria beneficiar de 5.000 a 15.000 islamistes, entre els quals hi ha el líder del Front Islàmic de Salvació, Abassi Madani. L’endemà surten al carrer els primers 300 presos islamistes, però al cap d’uns dies el mateix Bouteflika redueix l’abast de l’amnista a 2.300 islamistes i descarta l’alliberament de Madani. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
4 de juliol de 1999 |
Arrestat el màxim representant dels càrtels colombians a Espanya La policia espanyola intervé un vaixell que navegava en aigües internacionals prop de Canàries amb una càrrega de 10.000 quilos de cocaïna. Aquesta quantitat, afegida a les cinc tones trobades a Galícia en la mateixa operació, representa la segona partida més gran que mai s’ha trobat d’aquesta droga. En total són arrestades 56 persones en diferents llocs de Canàries i la Península, entre les quals hi ha Alfonso León, considerat el màxim representant dels càrtels colombians a Espanya. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
3 de juliol de 1999 |
Itàlia, campiona d’Europa de bàsquet La selecció italiana de bàsquet guanya per 64 a 56 la selecció espanyola en la final de l’Eurobasket, disputada al Palais Omnisports de París-Bercy. Itàlia, que va superar en la semifinal Iugoslàvia, la gran favorita al títol, conquereix el seu segon títol de campiona d’Europa, mentre Espanya iguala la seva millor posició en el campionat i aconsegueix classificar-se per als Jocs Olímpics de Sydney. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
3 de juliol de 1999 |
Presa de possessió dels nous ajuntaments espanyols Els municipis de l’Estat espanyol celebren els actes de presa de possessió dels regidors elegits el passat 13 de juny. El PP, que des del 1995 governava en 41 capitals de província, ara només ho farà en 30, mentre que el PSOE ha incrementat les seves alcaldies de 5 a 15 capitals gràcies als pactes amb altres formacions. Els principals canvis es produeixen a Pontevedra, Vigo i Ferrol (per al BNG), Còrdova (IU), Sevilla (PSOE) i Vitòria i Pamplona (PP). |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
2 de juliol de 1999 |
Concert de solidaritat amb Kosovo al Palau Sant Jordi El Palau Sant Jordi de Barcelona acull un festival de música de solidaritat amb Kosovo organitzat per la Plataforma Catalunya per Kosovo i per la Generalitat de Catalunya. Amb Andreu Buenafente com a presentador, unes 6.000 persones segueixen les actuacions de Lluís Llach, Sopa de Cabra, Els Pets, Gossos, Marina Rossell, Sílvia Comes i Lídia Pujol, el gallec Carlos Núñez i el grup kosovar Juvenilia, entre altres músics. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
2 de juliol de 1999 |
Creació de la denominació d’origen Catalunya per als vins catalans El “Diari Oficial de la Generalitat” publica una ordre que crea la denominació d’origen Catalunya per a tots els vins de qualitat que es produeixin al Principat, segons un acord del Departament de Ramaderia, Agricultura i Pesca de 22 de juny. La nova denominació aplega 336 municipis catalans, i serà compatible amb les altres denominacions d’origen que ja existeixen. El decret, on també s’especifica el reglament de la D.O. i les varietats permeses, ha de ser ratificat pel Ministeri d’Agricultura. L’IACSI i l’Associació de Viticultors del Penedès impugnen la creació de la nova D.O. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Societat i economia | |||
1 de juliol de 1999 |
Moren 20 persones als Alps en caure un telefèric 20 persones moren prop del municipi de Saint-Étienne-en-Dévouly, als Alps francesos, en caure la cabina de telefèric en què viatjaven des d’una altura de 100 m. Les víctimes treballaven a l’observatori del Pic de Bure, on accedien mitjançant el telefèric, que servia per a proveir l’observatori de personal i material i no era d’ús públic. El telefèric era en funcionament des del 1982 i cada any passava una exhaustiva revisió. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
1 de juliol de 1999 |
El Parlament de Catalunya aprova la nova llei de l’aigua El Parlament de Catalunya aprova la Llei d’ordenació i gestió de l’aigua, que regularà la política hidràulica de Catalunya a partir del gener del 2000. La llei, que implica els ajuntaments en la gestió, unifica el pagament pel consum d’aigua en un nou cànon. Queden exempts de la contribució els usos agrícoles i ramaders, a més de les indústries que, com les centrals nuclears i hidroelèctriques, utilitzen l’aigua per a refrigerar i no la consumeixen. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
1 de juliol de 1999 |
Constitució del Parlament d’Escòcia Se celebra a l’Assembly Hall de l’Església d’Escòcia, a Edimburg, la cerimònia d’inauguració del Parlament escocès sorgit de les eleccions del 6 de maig, una cerimònia que coincideix amb el traspàs formal de poder de Londres al govern autònom del primer ministre escocès Donald Dewar. Utilitzant un protocol similar al de la constitució del Parlament gal·lès, l’acte és presidit per la reina Elisabet II i no hi assisteix el primer ministre britànic, Tony Blair. L’Assembly Hall és la seu provisional del Parlament mentre no estigui construït el nou edifici, obra de l’arquitecte català Enric Miralles. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
1 de juliol de 1999 |
Obre les seves portes el Gran Casino de Barcelona Entra en funcionament el nou Gran Casino de Barcelona, que ha traslladat les seves instal·lacions de Sant Pere de Ribes a la Vila Olímpica de Barcelona. El nou Gran Casino dobla l’oferta de joc i de personal (que inclou 610 empleats) en relació amb l’antiga seu, i espera rebre més de mig milió de visitants i doblar els ingressos. L’empresa concessionària, Casinos de Catalunya-Inverama, obrirà un balneari a Sant Pere de Ribes, on manté el servei de restauració. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Societat i economia | |||
30 de juny de 1999 |
Telefónica fitxa Martin Bangemann com a assessor de presidència El president de Telefónica, Juan Villalonga, presenta Martin Bangemann com a nou assessor de presidència i membre del consell d’administració del grup. El fet que Bangemann sigui l’actual comissari europeu de telecomunicacions, indústria audiovisual, indústria i tecnologia és vist amb reticències pel Grup Socialista del Parlament Europeu, ja que, encara que el mandat de Bangemann acaba el proper 21 de juliol, des del seu càrrec actual ha tingut accés a informació privilegiada sobre el sector. Demà Bangemann és suspès de les seves funcions. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
30 de juny de 1999 |
El Vila-real baixa a segona divisió Una derrota per 1 a 0 a l’estadi Sánchez Pizjuán davant el Sevilla CF condemna al descens a segona divisió el Vila-real, que l’any passat havia aconseguit per primera vegada l’ascens a primera. El Sevilla ja havia guanyat el partit d’anada de l’eliminatòria de promoció al camp del Vila-real per 0 a 2. Després d’un bon inici de temporada, en què va arribar a vèncer el Barça al Camp Nou per 1 a 3, els mals resultats del tram final del campionat van portar el Vila-real a disputar la promoció i a la pèrdua de categoria. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
30 de juny de 1999 |
Boris Becker s’acomiada del torneig de Wimbledon El tennista alemany Boris Becker s’acomiada des de la pista central de Wimbledon després de ser eliminat en vuitens de final per l’australià Patrick Rafter. Becker, de 31 anys, és un tennista molt apreciat a Wimbledon, on es va proclamar campió el 1985 a 17 anys (és el campió més jove de la història del torneig), el 1986 i el 1989, i en va arribar a disputar quatre finals més. L’adéu definitiu de Becker al tennis serà durant el proper torneig de Stuttgart. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
30 de juny de 1999 |
Acord entre AENA i els controladors aeris Els controladors aeris de l’Estat espanyol i AENA arriben a un acord segons el qual AENA pagarà 1.500 milions de pessetes en hores extres els propers sis mesos per cobrir la manca de personal a les torres de control, un dels conflictes que havia generat els nombrosos retards en els vols les darreres setmanes. Un cop resolts els conflictes amb pilots i controladors, la normalitat aèria per a l’estiu no queda garantida perquè el personal de terra dels aeroports amenaça de fer mobilitzacions, ja que considera que l’acord amb els controladors és un greuge comparatiu. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
29 de juny de 1999 |
Els metges dels grans hospitals catalans s’afegeixen a la vaga dels MIR Les plantilles mèdiques dels grans hospitals catalans s’uneixen a les manifestacions dels MIR, que ahir van iniciar una aturada de 12 dies per protestar contra el projecte de decret que concedeix el títol d’especialista als metges sense titulació oficial (MESTO). El seguiment se situa entre el 65% i el 80%, segons les fonts. El mateix dia, representants dels MIR i dels MESTO reunits a Madrid arriben a un principi d’acord que no atura la vaga però que podria ser l’inici de la resolució del conflicte. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Societat i economia | |||
29 de juny de 1999 |
Turquia condemna a mort Abdullah Öcalan El tribunal de seguretat número 2 d’Ankara condemna a mort el dirigent del PKK Abdullah Öcalan pels delictes de traïció i d’atemptat contra la sobirania i la integritat territorial de Turquia, una sentència que haurà de ser ratificada pel Parlament. Mentre que el públic de la sala, format en la seva majoria per familiars de víctimes del PKK, celebra la decisió del tribunal, el PKK fa una crida a la calma i la Unió Europea demana al Govern turc que Öcalan no sigui executat. La defensa d’Öcalan ha impugnat la sentència davant el Tribunal d’Estrasburg, de manera que, si fos executada en contra de la resolució d’aquest tribunal, Turquia podria ser expulsada del Consell d’Europa. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
28 de juny de 1999 |
Cimera de caps d’Estat de la UE i Mercosur a Rio de Janeiro Acaba a Rio de Janeiro la primera cimera de caps d’Estat i de Govern de la UE, l’Amèrica del Sud i el Carib, celebrada entre ahir i avui, i que ha acollit la presència de 48 mandataris. La cimera finalitza amb la signatura de la Declaració de Rio de Janeiro, un document de 12 punts sense cap resolució de fons i que els analistes consideren de compromís. En canvi, just abans de l’inici de la cimera, els caps d’Estat de la UE i Mercosur van acordar a Rio mateix que a partir del novembre s’iniciaran negociacions per a crear una zona de lliure comerç comuna. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
28 de juny de 1999 |
L’ACNUR comença l’operació de retorn dels refugiats a Kosovo L’ACNUR posa en marxa l’operació de retorn a Kosovo dels refugiats que viuen en els camps de Macedònia i Albània. Els primers repatriats són els kosovars originaris de Priština, Prizren i Uroševac, els nuclis considerats més segurs, però l’operació continuarà a la resta de poblacions de Kosovo a mesura que la KFOR pugui garantir que no hi haurà problemes. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
27 de juny de 1999 |
Els Barcelona Dragons perden la final de la NFL Europa Els Barcelona Dragons perden per 38 a 24 davant els Frankfurt Galaxy la final de la NFL Europa, nom que rep actualment la Lliga Mundial de futbol americà que l’equip de Barcelona va guanyar el 1997. Una de les claus del resultat és la lesió del millor home dels Dragons, el runningback Lawrence Phillips, en el segon quart del partit. La final es juga a Düsseldorf, tot i que els Dragons eren oficialment l’equip local per la seva millor classificació durant la temporada regular. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
26 de juny de 1999 |
El consell polític federal d’IU debat els resultats del 13 de juny El consell polític federal d’Izquierda Unida es reuneix per primera vegada des de les eleccions del 13 de juny, que van suposar una important davallada de la coalició. El consell rebutja la dimissió del coordinador general d’IU, Julio Anguita, que accepta continuar en el càrrec sempre que els resultats electorals no condicionin un canvi en els plantejaments polítics de la coalició, i en tot cas a l’espera de la nova composició del consell, que s’ha d’aprovar el proper 20 de juliol. Dels grups integrats a IU, només Tercera Vía i Espacio Alternativo han exigit la renúncia d’Anguita. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
26 de juny de 1999 |
El València guanya la Copa del Rei de futbol El València CF s’imposa per 3 a 0 a l’Atlético de Madrid en la final de la Copa del Rei disputada a l’Estadi Olímpic de Sevilla, amb dos gols de Claudio López i un de Mendieta. El partit és el darrer per als entrenadors dels dos clubs, ja que un cop finalitzat es fa públic que l’actual entrenador del València, l’italià Claudio Ranieri, ho serà la temporada que ve de l’Atlético de Madrid. És el primer títol oficial del València des de la Copa del Rei guanyada el 1979. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
25 de juny de 1999 |
Andorra comença els tràmits de la llei del català El Consell de Ministres del Govern andorrà aprova el projecte de llei d’ordenació lingüística per a regular l’ús de la llengua oficial d’Andorra, el català. El projecte, que preveu sancions de fins a 500.000 pessetes en cas d’incompliment, començarà a ser tramitat pel Consell General andorrà la setmana vinent i es preveu que sigui aprovat de manera definitiva a la tardor. La nova llei no canviarà el marc educatiu, i tampoc no preveu quotes de pantalla als cinemes. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
24 de juny de 1999 |
S’obre al públic la residència imperial de Neró a Roma La Domus Aurea, la luxosa residència de l’emperador Neró, s’obre al públic a Roma després de dues dècades de restauració. La Domus Aurea va ser edificada després de l’incendi que va destruir Roma l’any 64 dC per a ser la seu del govern imperial. De l’edifici original, es conserva un gran pavelló amb 150 sales, 32 de les quals han estat obertes al públic. La tasca dels arqueòlegs seguirà en les altres restes de l’edifici. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
24 de juny de 1999 |
Manuel Beltrán guanya la Volta Ciclista a Catalunya El ciclista andalús Manuel Beltrán (Banesto) es proclama vencedor de la 79a edició de la Volta Ciclista a Catalunya. Beltrán va aconseguir el lideratge ahir mateix, en l’etapa reina de la volta, entre Banyoles i Cortals d’Encamp, a Andorra, i confirma la seva victòria guanyant la darrera etapa, una cronoescalada a l’alt de la Rabassa, també a Andorra. Dels 118 corredors que van començar la prova, només 57 l’han completada. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
24 de juny de 1999 |
La UE congela la producció d’aliments transgènics El Consell de Ministres de la Unió Europea suspèn les autoritzacions per a desenvolupar nous organismes modificats genèticament, els anomenats productes transgènics. La decisió, aprovada a Luxemburg, suposa que la UE no autoritzarà la comercialització de noves substàncies transgèniques fins que no s’hagin aprovat normes més estrictes. Es tracta d’una moratòria, tal com havien demanat Grècia, França, Luxemburg i Àustria, tot i que la resolució no fa servir aquest terme perquè no està inclòs en la normativa comunitària. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
23 de juny de 1999 |
El fiscal anticorrupció vincula Jesús Gil i una jutgessa amb la màfia El fiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo presenta una denúncia al Consell General del Poder Judicial contra la jutgessa degana de Marbella, Pilar Ramírez. Jiménez Villarejo considera faltes molt greus que el germà i el pare de la jutgessa estiguin relacionats amb persones de la màfia siciliana residents a Marbella, i que es considera que es dediquen a operacions de blanqueig de diners. La denúncia també exposa la relació amb els mateixos mafiosos de l’alcalde de la ciutat, Jesús Gil, que anuncia que es querellarà contra Jiménez Villarejo. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
22 de juny de 1999 |
Sentència a Londres contra els antics gestors de KIO El Tribunal Comercial de Londres condemna Javier de la Rosa, Fahad Mohamed al-Sabah, Fouat Jaffar i Khaled al-Sabbah, antics gestors del grup kuwaitià KIO, a pagar conjuntament els 450 milions de dòlars que van defraudar a aquesta empresa, més uns 100 milions d’interessos. La sentència, la primera de l’anomenat “cas KIO”, implicarà l’embargament dels béns dels condemnats excepte a Espanya, on el mateix cas és actualment jutjat per l’Audiència Nacional. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
22 de juny de 1999 |
Condemnat el membre d’ETA que va assassinar un regidor de Sevilla i la seva esposa L’Audiència Nacional condemna a 60 anys de presó José Luis Barrios, el membre d’ETA que al gener del 1998 va assassinar el regidor del PP de Sevilla Alberto Jiménez Becerril i la seva esposa. Malgrat la condemna, Barrios, que va ser elegit diputat al Parlament de Navarra per EH en les darreres eleccions autonòmiques, és autoritzat a acreditar-se com a diputat per a assistir el 2 de juliol a la sessió constitutiva del Parlament navarrès. El 13 de juny, 30 presos preventius d’ETA van ser elegits per a ocupar càrrecs públics en les files d’EH. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
22 de juny de 1999 |
Detingut a Bèlgica el possible causant de la intoxicació per dioxines Per ordre de la fiscalia de Gant, és detingut a Bèlgica el gerent de la companyia Fogra, especialitzada en reciclatge d’olis usats, com a responsable de la crisi d’intoxicació per dioxines. La hipòtesi de la fiscalia és que Fogra va barrejar accidentalment una partida d’oli amb un líquid refrigerant amb policlorobifenils (PCB), una substància que degenera en dioxines. També són deixats en llibertat els propietaris (pare i fill) de la companyia Verkest, l’elaboradora dels pinsos contaminats, de la qual és proveïdora Fogra. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
21 de juny de 1999 |
Lliurament dels Premis Nacionals d’Ensenyament de les Arts El conseller d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Xavier Hernàndez, lliura els Premis Nacionals d’Ensenyament de les Arts, en un acte celebrat a la Fundació Joan Miró. En la primera edició d’aquests guardons, que porten el nom d’artistes coneguts en els diferents àmbits, com Jordi Savall, Gerard Quintana, Xavier Montsalvatge, Cesc Gelabert o Daniel Giralt-Miracle, es premien 13 centres d’ensenyaments musicals, escoles de dansa i centres d’arts plàstiques, i reben dues distincions especials l’Escolania de Montserrat i la pintora i pedagoga Ester Boix. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
21 de juny de 1999 |
L’empresa tèxtil Coma Cros anuncia el seu tancament Els propietaris de la indústria tèxtil Coma Cros, de Salt (Gironès), comuniquen als treballadors el tancament d’aquesta històrica empresa, fundada fa gairebé 150 anys. Coma Cros, on treballen 147 empleats, arrossega un deute de 6.000 milions de pessetes. La setmana passada els propietaris d’una altra històrica empresa tèxtil, Serra i Feliu, de l’Ametlla de Merola (Berguedà), també van comunicar-ne oficialment el tancament per problemes econòmics. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Societat i economia | |||
21 de juny de 1999 |
Barcelona celebra la Festa de la Música amb el Bram! Barcelona celebra la Festa de la Música amb un original concert, el Bram!, a la plaça de Catalunya. Es tracta d’un concert obert a la participació ciutadana ideat pel compositor Xavier Maristany, on tots els participants reben gratuïtament un instrument creat per a l’ocasió, l’“embutrompet”, que fan sonar quan se’ls indica per acompanyar la música d’una orquestra instal·lada dalt d’un escenari. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
20 de juny de 1999 |
Àlex Crivillé guanya el Gran Premi de 500 cc a Montmeló El pilot català Àlex Crivillé (Honda) guanya el Gran Premi d’Espanya de 500 cc al Circuit de Catalunya per davant dels seus companys d’equip, el japonès Tadayuki Okada i el català Sete Gibernau. És la quarta victòria consecutiva de Crivillé, que d’aquesta manera consolida el seu lideratge en la classificació del campionat del món. Un altre català, Emili Alzamora (Honda), es manté també com a líder del mundial de 125 cc després de classificar-se en segona posició. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
20 de juny de 1999 |
L’OTAN certifica la retirada sèrbia de Kosovo Un cop el general Wesley Clark, cap suprem de les forces aliades, ha certificat que l’exèrcit serbi ha complert els terminis de la retirada dels seus efectius de Kosovo, el secretari general de l’OTAN, Javier Solana, comunica de manera oficial la fi de l’operació Força Aliada sobre Iugoslàvia, que es va iniciar el 24 de març. El mateix dia l’ONU instal·la la seu central de la missió de pau a la que fins ara era la caserna central de l’exèrcit iugoslau a Kosovo, a Priština, i l’endemà l’OTAN i la UÇK signen un acord de desarmament de la guerrilla albanesa. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
20 de juny de 1999 |
72 ciutats d’arreu del món ballen “La sardana que envolta el món” 72 ciutats d’arreu del món i 150 localitats catalanes segueixen la convocatòria “La sardana que envolta el món”, organitzada per l’Associació Conèixer Catalunya amb la col·laboració d’altres entitats. L’acte, que coincideix amb el Dia Mundial de la Sardana, pretén reivindicar que aquesta dansa sigui declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
20 de juny de 1999 |
Entra en servei una agència de notícies en català a Internet Entra en funcionament a Internet una agència de notícies en català, Intra-ACN, creada especialment per a cobrir les necessitats informatives dels mitjans de comunicació d’àmbit local i comarcal. Intra-ACN és propietat d’Intracatalònia SA, una empresa de la qual formen part el Consorci Local i Comarcal de Comunicació, les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona i diversos consells comarcals i ajuntaments. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
20 de juny de 1999 |
Sisena edició del festival de música electrònica de Barcelona, Sónar Més de 40.000 persones assisteixen durant el cap de setmana, a Barcelona, als diferents concerts i altres activitats del Festival Internacional de Música Avançada i Art Multimèdia, el Sónar. Com en edicions anteriors, el Sónar concentra les seves activitats al Centre de Cultura Contemporània i al pavelló de la Mar Bella. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
19 de juny de 1999 |
Accident mortal a la Volta Ciclista a Catalunya El ciclista de 22 anys Manuel Sanroma, de l’equip Fuenlabrada, mor a causa de les ferides causades en una caiguda quan s’iniciava l’esprint de final d’etapa de la Volta Ciclista a Catalunya, a Vilanova i la Geltrú. Després de ser atès d’urgència al lloc de la caiguda, Sanroma mor durant el trasllat en ambulància a l’hospital Sant Camil de Sant Pere de Ribes. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
19 de juny de 1999 |
El COI designa Torí com a seu dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2006 El Comitè Olímpic Internacional designa la ciutat italiana de Torí com a seu dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2006. Per primera vegada, el COI ha utilitzat un nou sistema en l’elecció per a evitar els casos de corrupció detectats els darrers mesos en la nominació de les seus olímpiques, un afer que va comportar l’expulsió de sis membres del COI i la dimissió de quatre més. En el nou sistema, la votació final ha recaigut en un col·legi de 15 persones membres del comitè i de federacions olímpiques i atletes, designats a darrera hora per a evitar el contacte directe d’aquests amb les ciutats candidates. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
19 de juny de 1999 |
Inauguració del Museu de les Mines de Cercs El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, inaugura a Cercs el Museu de les Mines, un centre adscrit a la xarxa del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. El museu està instal·lat a l’antiga colònia minera de Sant Corneli, i a més de l’exposició permanent a l’antiga Llar del Miner permet la visita a una de les galeries de la mina i a un habitatge d’una família minera tal com era els anys quaranta. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
18 de juny de 1999 |
El G-7 aprova a Colònia una reducció del deute dels països pobres Els caps d’Estat i de Govern del G-7 acorden a Colònia una reducció del deute dels països pobres de 70.000 milions de dòlars, xifra que representa una tercera part del deute extern dels 41 països més pobres, tot i que en la declaració final de la cimera, diumenge, no s’especifica el repartiment d’aquesta càrrega entre els diferents estats. El G-7 no accepta la petició de Ieltsin de reduir el deute rus, tot i que la reunió suposa la reconciliació de Rússia amb Occident després del conflicte de Kosovo. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
18 de juny de 1999 |
L’Audiència Nacional absol l’etarra “Pello el Viejo” L’Audiència Nacional absol el membre d’ETA José Luis Ansola Larrañaga, “Pello el Viejo”, acusat d’haver col·laborat en la preparació d’un atemptat que va causar la mort a sis guàrdies civils, l’any 1980. Pello el Viejo, que va ser lliurat a la policia espanyola el passat mes de juny, és un històric membre d’ETA, i el passat 13 de juny va ser elegit regidor d’Elgoibar per Euskal Herritarrok. Un cop notificada la sentència, Pello el Viejo surt en llibertat. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
17 de juny de 1999 |
Inauguració del complex Centre Comercial Cornellà Obre les seves portes a Cornellà de Llobregat el Centre Comercial Cornellà, el primer equipament comercial de la cadena El Corte Inglés que aplega en un mateix edifici uns grans magatzems i un dels hipermercats de la firma, Hipercor. L’edifici, el sisè establiment d’El Corte Inglés a Catalunya, té 50.000 m2 i una plantilla de 950 treballadors. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Societat i economia | |||
17 de juny de 1999 |
Canal Satélite Digital i Vía Digital arriben a un acord sobre els drets del futbol Les dues plataformes de televisió digital de l’Estat espanyol, Canal Satélite Digital i Vía Digital, tanquen la “guerra del futbol” amb una entesa sobre els drets de retransmissió de partits fins l’any 2009. L’acord estableix que Audiovisual Sport, empresa de la qual formen part Telefónica, Sogecable i Televisió de Catalunya, conservarà els drets fins aquella data, és a dir, cinc anys més dels que fins ara disposava, en canvi de permetre a Vía Digital l’emissió de partits de pagament, que fins ara era exclusiva de Canal Satélite. L’acord també preveu mantenir en les condicions actuals les emissions en obert i les codificades. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
16 de juny de 1999 |
Maurice Greene bat el rècord del món dels 100 m llisos El corredor nord-americà Maurice Greene bat el rècord del món dels 100 m llisos en el míting d’atletisme celebrat a la capital de Grècia, Atenes, amb un temps de 9.79 s. La marca de Greene, que rebaixa cinc centèsimes l’establerta per Donovan Bailey als Jocs Olímpics d’Atlanta el 1996, és la mateixa que va fer el canadenc Ben Johnson a la final dels Jocs de Seül, i que no es va homologar perquè va ser desqualificat per dopatge. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
16 de juny de 1999 |
El Consell Constitucional francès veta l’ús del català en l’ensenyament públic El Consell Constitucional francès es manifesta en contra de la Carta Europea de les Llengües Regionals, que va ser signada per França el passat 5 de maig amb la condició que fos ratificada per l’Assemblea Nacional. Abans, però, el president francès, Jacques Chirac, va demanar un informe al Consell Constitucional sobre la compatibilitat amb l’article 2 de la Constitució, segons el qual “el francès és l’idioma de la República”. En aquest informe el Consell dictamina que la resta d’idiomes poden ser permesos però no utilitzats en la vida pública i, per tant, tampoc en àmbits com l’ensenyament. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
15 de juny de 1999 |
Enfrontament armat entre vaixells de les dues Corea Vaixells de l’armada de Corea del Sud enfonsen un torpediner de Corea del Nord i provoquen seriosos desperfectes en altres vaixells de l’armada d’aquest Estat a la mar Groga. L’incident, que causa 17 morts, és el més greu produït en aquest escenari, que els darrers nou dies ha viscut un increment de la tensió militar, tot i que des de la signatura de l’armistici del 1953 en aquesta zona no hi havia hagut cap enfrontament. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
15 de juny de 1999 |
Un terratrèmol afecta el centre de Mèxic Un terratrèmol de 6,7 graus en l’escala de Richter afecta els estats del centre i el sud-est de Mèxic. El sisme provoca la mort de 23 persones i uns 800 damnificats. Tot i resultar-ne la ciutat més afectada, Puebla és on l’exèrcit pot intervenir amb més rapidesa, ja que hi té efectius en estat d’alerta en previsió d’una erupció del volcà Popocatepetl. El terratrèmol causa importants danys en històrics edificis colonials del centre de Puebla, una ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
15 de juny de 1999 |
Fi del monopoli petrolier al Brasil L’Agència Nacional de Petroli del Brasil posa fi a 50 anys de monopoli estatal en el sector petrolier en treure a subhasta 27 explotacions menors de la zona litoral del país. Entre les empreses que adquireixen les explotacions hi ha l’argentina Yacimientos Petrolíferos Fiscales (YPF), l’accionista majoritària de la qual és Repsol, la italiana Agip i la nord-americana Texaco. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
14 de juny de 1999 |
El FC Barcelona ven els drets televisius a Vía Digital El president del FC Barcelona, Josep Lluís Núñez, i el president de Telefónica Media, Arturo Baldesano, fan públic que dissabte es va signar el contracte de cessió dels drets televisius del Barça a la plataforma Vía Digital per al període 2003-08, per 62.000 milions de pessetes. TV3, que posseeix els drets fins l’any 2003, té l’opció de renovar la concessió si iguala l’oferta de Vía Digital. Ahir, aquesta plataforma va començar les emissions, en fase de proves, de Canal Barça, un canal temàtic de televisió. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
14 de juny de 1999 |
El Govern belga retira del mercat els productes Coca-Cola El ministre belga de Sanitat, Jean-Luc van den Bossche, ordena la retirada del mercat de tots els productes de la companyia Coca-Cola pels casos d’intoxicació que s’han detectat els darrers dies, sobre els quals els responsables de la companyia no han donat cap explicació. L’afer és independent de la intoxicació per dioxines en animals de granja, causant d’una crisi que ha portat el primer ministre Jean-Luc Dehaene a presentar la dimissió arran de la derrota electoral d’ahir. L’endemà Luxemburg, França i, de manera parcial, els Països Baixos també prohibeixen la comercialització de la marca Coca-Cola. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
13 de juny de 1999 |
Els partits de centredreta assoleixen la majoria al Parlament Europeu El Partit Popular Europeu (PPE) desbanca els socialdemòcrates (PSE) com a grup majoritari al Parlament Europeu. El PPE assoleix 210 escons, per davant del PSE (185), els liberals (48) i els Verds (38). A més del descens general dels partits socialistes que governen a la majoria d’estats de la UE, la nota més rellevant és l’alta abstenció, superior al 50%, amb taxes de participació molt baixes a la Gran Bretanya (24%) i als Països Baixos (30%). A Bèlgica, l’escàndol de les dioxines enfonsa la coalició de govern de Jean-Luc Dehaene, de la qual cosa es beneficien els liberals i els Verds tant en les eleccions europees com en les legislatives. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
13 de juny de 1999 |
El PP guanya en la majoria de comunitats autònomes espanyoles El Partit Popular guanya en les eleccions autonòmiques que se celebren en 13 comunitats de l’Estat espanyol. El PP aconsegueix la majoria absoluta al País Valencià, Madrid, Castella i Lleó, Múrcia i la Rioja, i una majoria relativa a les Balears, Cantàbria, Aragó i, coalitzat amb UPN, a Navarra. El PSOE repeteix majoria absoluta a Extremadura i Castella-la Manxa i l’aconsegueix també a Astúries, on es beneficia de l’escissió del PP en l’anterior legislatura, mentre que Coalició Canària guanya a la seva comunitat. En les eleccions europees el PP supera per 27 escons contra 24 el PSOE, que treu profit de l’enfonsament d’Izquierda Unida. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
13 de juny de 1999 |
Les grans ciutats dels Països Catalans ratifiquen els seus alcaldes Les eleccions municipals revaliden la majoria d’alcaldes de les grans ciutats catalanes. És el cas de Joan Clos (PSC) a Barcelona, Rita Barberà (PP) a València, Joan Fageda (PP) a Palma, Joaquim Nadal (PSC) a Girona, Celestí Corbacho (PSC) a l’Hospitalet, Joan Miquel Nadal (CiU) a Tarragona, Antoni Ciurana (PSC) a Lleida, Manuel Royes (PSC) a Terrassa i Diego Macià (PSC) a Elx. Els principals canvis són a Sabadell, on la retirada d’Antoni Farrés permet la victòria del socialista Manuel Bustos, i a Igualada i Manresa, on l’esquerra s’imposa a CiU. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
13 de juny de 1999 |
Moren cinc persones en incidents armats a Kosovo Dos dies després de l’entrada a Kosovo de les forces aliades i russes, les tropes britàniques prenen possessió de Priština, la capital del país, però no poden impedir que l’aeroport quedi sota el control de l’exèrcit rus, la primera força que va arribar a Kosovo. D’altra banda, es registren els primers incidents armats, amb tiroteigs a Priština i Prizren que causen la mort d’un policia serbi i dos franctiradors serbis, dos periodistes alemanys i un civil albanokosovar. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
12 de juny de 1999 |
Argentina guanya el Campionat del Món d’hoquei sobre patins La selecció argentina guanya la 34a edició del Campionat del Món d’hoquei sobre patins, que s’ha celebrat a Reus des del dia 3. Argentina, que conquereix el títol per quarta vegada, supera en la final la selecció espanyola per 1 a 0, amb un gol de Gabriel Cairo, que fa anys que juga en equips catalans i que actualment pertany al FC Barcelona. En el partit pel tercer lloc, Portugal supera Itàlia per 5 a 4. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
11 de juny de 1999 |
Un nord-americà assumeix la presidència del Palamós Dmitry Piterman, un nord-americà d’origen ucraïnès que viu a Tossa de Mar, on és mecenes de l’equip local, arriba a un acord amb la directiva del Palamós CF per a convertir-se en el president de l’entitat, la degana dels equips catalans de futbol. Piterman es compromet a eixugar el deute de 6,4 milions de pessetes que arrossega el Palamós des que es va convertir en Societat Anònima Esportiva. L’actual vicepresident del club, Josep Miquel Martí, assumirà la vicepresidència de la junta de Piterman. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
10 de juny de 1999 |
L’Assemblea francesa reconeix la seva participació en la guerra d’Algèria L’Assemblea Nacional francesa aprova una proposició de llei que reconeix que França va mantenir una guerra a Algèria entre el 1952 i el 1962. La proposta, impulsada pel president Jacques Chirac i assumida pel Govern de Lionel Jospin, és aprovada per tots els grups de la Cambra. Fins ara els textos oficials sempre s’havien referit al conflicte que va culminar amb la independència d’Algèria com a “operacions de manteniment de l’ordre”. La proposta significarà l’equiparació dels harkis, els algerians que van combatre en l’exèrcit francès, amb els excombatents de l’exèrcit, i per tant el reconeixement del mateix dret a rebre assignacions i beneficis. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
10 de juny de 1999 |
S’inaugura a Alacant la seu de l’oficina europea de patents El president del Govern espanyol, José María Aznar, el de la Comissió Europea, Jacques Santer, i Hansjörg Geiger, secretari d’Estat del Ministeri de Justícia alemany, assisteixen a Alacant a la inauguració de l’Oficina d’Harmonització del Mercat Interior, l’oficina europea de patents i marques, que té la seu a la ciutat valenciana. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Societat i economia | |||
9 de juny de 1999 |
El Parlament turc avala la coalició de govern d’Ecevit El Parlament turc aprova per una àmplia majoria la coalició de govern presentada pel primer ministre, Bülent Ecevit, líder del Partit de l’Esquerra Democràtica (DSP). La coalició, formada pel DSP, el conservador Partit de la Mare Pàtria, i l’ultradretà Acció Nacionalista (MHP), té 351 diputats del Parlament i el seu principal objectiu és la recuperació de l’economia turca. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
9 de juny de 1999 |
L’exèrcit iugoslau signa l’acord de pau a Kosovo El cap de la delegació militar de l’OTAN, Michael Jackson, i el de Iugoslàvia, el general Svetozar Marjanovi?, anuncien la signatura de l’acord per a la retirada militar iugoslava de Kosovo. L’endemà, un cop verificat l’inici de la retirada, el secretari general de l’OTAN, Javier Solana, ordena la fi de la campanya militar a Iugoslàvia, que ha durat 79 dies. Mentrestant, el Consell de Seguretat de l’ONU aprova, amb l’abstenció de la Xina, enviar-hi una força internacional de seguretat i crear una administració interina per a Kosovo. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
8 de juny de 1999 |
L’Inter de Milà fitxa Vieri per 6.800 milions de pessetes L’Inter de Milà estableix un nou rècord en el camp del traspàs de jugadors de futbol en pagar 6.800 milions de pessetes pel davanter centre italià del Lazio Christian Vieri. Des que el 1989 va tornar a Europa des d’Austràlia, on va viure de petit, Vieri ha jugat les deu darreres temporades en deu clubs diferents. L’any que ve ho farà al costat de Ronaldo, que està considerat un dels millors jugadors del món. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
7 de juny de 1999 |
Indonèsia celebra les primeres eleccions lliures en 45 anys Indonèsia celebra eleccions per a escollir 462 diputats dels 500 que formen el Parlament indonesi, ja que 38 diputats seran designats directament per l’exèrcit. Els resultats oficials que no es donen a conèixer fins el mes d’agost, suposen una clara victòria del Partit Democràtic d’Indonèsia-Lluita (PDI-P) de Megawati Sukarnoputri, la filla de Sukarno, que obté el 33,7% dels vots, per davant del Golkar del president Habibie (22%) i del musulmà Partit del Despertar (12,6%), proper al PDI-P. Els diputats de la Cambra legislativa indonèsia seran els encarregats de designar el president del país, el proper mes de novembre. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
7 de juny de 1999 |
Aznar revela l’existència de negociacions directes amb ETA Durant una roda de premsa al palau de la Moncloa, el cap del Govern espanyol, José María Aznar, reconeix que s’ha establert un primer contacte directe amb representants d’ETA per a conèixer l’actitud d’aquesta organització pel que fa a la treva. La reunió entre representants del Govern i d’ETA es va fer al mes de maig a Bèlgica, i per part governamental hi van prendre part el secretari d’Estat de Seguretat, Ricardo Martí Fluxá, i el secretari de Presidència, Javier Zarzalejos. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
7 de juny de 1999 |
Ricardo Sáenz de Ynestrillas, condemnat a set anys de presó L’Audiència de Madrid condemna a set anys de presó Ricardo Sáenz de Ynestrillas, president del partit d’ultradreta Alianza por la Unidad Nacional, per intent d’homicidi i tinença il·lícita d’armes. Ynestrillas, que el 1992 va ser absolt de l’assassinat del diputat d’HB Josu Muguruza, és condemnat per haver disparat contra un traficant de drogues que es va negar a fiar-li un gram de cocaïna. Els fets es van produir al setembre del 1997 en una discoteca de Majadahonda. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
7 de juny de 1999 |
British Steel i Hoogovens es fusionen en el primer grup siderúrgic europeu Els presidents executius de les empreses siderúrgiques British Steel Corporation (britànica), John Bryant, i Koninklijke Hoogovens (holandesa), Fokko van Duyne, anuncien la fusió de les dues corporacions. La nova empresa, BSKH, serà el primer grup siderúrgic d’Europa, una posició que fins ara ocupava ARBED, de Luxemburg, i el tercer del món pel darrere de la sud-coreana Posco i la japonesa Nippon Steel. BSKH, grup del qual l’empresa britànica controlarà el 61,7% de les accions, tindrà un valor en borsa de 4.624 milions d’euros. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
6 de juny de 1999 |
Fracassen les converses de pau per a Kosovo Els representants aliats i els militars iugoslaus trenquen les negociacions de pau per a Kosovo. Després de negociar durant el cap de setmana amb una delegació de l’exèrcit iugoslau a Kumanovo (Macedònia), Michael Jackson, el general que encapçala la delegació aliada, explica que l’oferta iugoslava no garanteix ni el retorn dels refugiats ni la retirada de les forces sèrbies. Un cop trencades les negociacions, l’OTAN anuncia la intensificació dels bombardeigs. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
5 de juny de 1999 |
Mor una dona en un atemptat a Portadown Una dona catòlica mor a causa d’un atemptat a la localitat nord-irlandesa de Portadown. La víctima, Elizabeth O’Neill, veïna d’un barri protestant, mor per l’explosió d’un artefacte llançat a casa seva des del carrer. Portadown és una petita localitat que els darrers anys ha estat notícia pels incidents causats en les tradicionals marxes protestants que se celebren al mes de juny. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
5 de juny de 1999 |
Marco Pantani, expulsat del Giro El ciclista italià Marco Pantani és expulsat del Giro d’Itàlia per haver donat un nivell massa alt d’hematòcrit (glòbuls vermells) en una anàlisi de sang feta abans de començar l’etapa del dia. L’increment de glòbuls vermells a la sang és un dels efectes del consum d’eritropoetina (EPO), una substància dopant, però no n’és una prova concloent, i segons les normes de la Unió Ciclista Internacional significa l’exclusió del ciclista per raons de salut. L’expulsió de Pantani, guanyador del Giro de l’any passat i líder destacat en el moment de ser desqualificat, suposa un nou escàndol en el món del ciclisme. El Giro acaba diumenge amb el triomf de l’italià Ivan Gotti. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
5 de juny de 1999 |
Els veterans Steffi Graf i Andre Agassi guanyen a Roland Garros L’alemanya Steffi Graf i el nord-americà Andre Agassi tornen a l’elit del tennis mundial amb una victòria al torneig de Roland Garros. Graf s’imposa a la suïssa Martina Hingis per 4-6, 7-5 i 6-2 i guanya per sisena vegada el torneig. L’endemà, Agassi, que va ser-ne finalista els anys 1990 i 1991, guanya el seu primer títol a París davant l’ucraïnès Andrei Medvedev per 1-6, 2-6, 6-4, 6-3 i 6-4. És el 22è títol del Grand Slam de Graf, que s’acosta al rècord de 24 títols de Margareth Court, mentre que Agassi és el cinquè tennista que ha guanyat els quatre torneigs del Grand Slam. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
4 de juny de 1999 |
Suspensió de la sentència contra el propietari de la Llibreria Europa L’Audiència de Barcelona suspèn cautelarment la sentència contra el propietari de la Llibreria Europa, Pedro Varela, que va ser condemnat a cinc anys de presó per apologia del genocidi. Segons l’Audiència, la sentència podria ser anticonstitucional, ja que la negació de l’Holocaust estaria emparada per la llibertat d’expressió i no és delicte si no va acompanyada de vexacions. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Societat i economia | |||
3 de juny de 1999 |
Miloševi? accepta els principis del pla de pau per a Kosovo El president de Iugoslàvia, Slobodan Miloševi?, i el Parlament serbi accepten els principis del pla de pau que ahir van presentar el mediador de la UE, Martti Ahtisaari, i el representant de Rússia a l’antiga Iugoslàvia, Viktor Txernomirdin. L’acord preveu l’arribada a Kosovo d’una força internacional amb soldats de l’OTAN i de Rússia que vetllarà pel retorn dels refugiats kosovars. Mentre no es faci efectiva la retirada de les forces iugoslaves, l’OTAN mantindrà els atacs aeris. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
3 de juny de 1999 |
Josep Palau i Fabre, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes Òmnium Cultural concedeix al poeta Josep Palau i Fabre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes en la seva XXXI edició. El lliurament del premi, com els darrers anys, es fa al Palau de la Música Catalana, en un acte en què intervenen el president d’Òmnium Cultural, Josep Millàs, l’historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte, l’actor Jordi Dauder, la cantant Maria del Mar Bonet i el pianista Jordi Masó. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
3 de juny de 1999 |
Iberia i els pilots arriben a un acord per a posar fi a la vaga Després de dos mesos de negociacions i de vagues, la companyia Iberia i el sindicat de pilots SEPLA signen el conveni col·lectiu que posa fi al conflicte. A més de fixar els augments salarials dels propers tres anys, el pacte aconsegueix que els pilots acceptin la fusió entre Iberia i Aviaco en canvi de cobrar una paga única de 700.000 pessetes i de tenir dret a comprar el 4% de les accions de la companyia amb un 10% de descompte. Per la seva banda, Iberia retira la demanda de 4.000 milions contra el SEPLA per la vaga dels pilots durant la Setmana Santa. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
3 de juny de 1999 |
Ieltsin indulta tots els condemnats a mort de Rússia El president rus, Borís Ieltsin, signa el decret que commuta per cadena perpètua o 25 anys de presó totes les penes de mort pendents d’executar a Rússia. El 1996, arran de l’ingrés de Rússia al Consell d’Europa, Ieltsin es va comprometre a abolir la pena de mort en un termini de tres anys, un compromís que no ha fet realitat, en part per l’oposició de la Duma i de l’opinió pública russa, favorables al manteniment de la pena màxima. Al començament de l’any hi havia 716 presos als corredors de la mort russos. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
2 de juny de 1999 |
El CNA guanya en les eleccions generals de Sud-àfrica El Congrés Nacional Africà revalida l’hegemonia en les eleccions generals celebrades a Sud-àfrica, les segones des que es va abolir l’apartheid. El líder del CNA, Thabo Mbeki, serà el nou president sud-africà en substitució de Nelson Mandela, que abandona l’activitat política. El CNA, amb 266 diputats en un Parlament de 400, es queda a un escó d’aconseguir els dos terços de la cambra, com era el seu objectiu. El primer grup de l’oposició és el Partit Demòcratic, liberal, que amb 38 escons supera el gran perdedor, el Partit Nacional, que ha baixat de 82 diputats a 28. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
1 de juny de 1999 |
Retirada israeliana del sud del Líban La milícia proisraeliana de l’Exèrcit del Sud del Líban (ELS) comença la seva retirada de Jezzin, un enclavament del sud del país ocupat des del 1985. El futur de Jezzin pot condicionar les negociacions de pau entre els dos estats sobre la zona ocupada del Líban, sobretot si el Govern de Beirut permet que la zona es converteixi en un enclavament de la guerrilla proiraniana d’Hezbol·là. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
1 de juny de 1999 |
Crisi al Govern belga per la cria de pollastres amb pinso contaminat Els ministres belgues de Sanitat i Agricultura dimiteixen arran de la crisi causada per l’ús, en 416 granges avícoles de Bèlgica, de pinso contaminat amb dioxines, una substància cancerígena. Divendres, el Govern belga ja va prohibir la venda de pollastres, una mesura que ahir es va ampliar a uns 200 productes derivats. El 3 de juny, la Unió Europea ordena que la mesura es faci extensiva a tot el mercat europeu, i a Bèlgica es decreta la prohibició de sacrificar porcs que hagin consumit pinso contaminat. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
1 de juny de 1999 |
S’inaugura la variant de la N-340 a Santa Margarida i els Monjos El ministre de Foment, Rafael Arias-Salgado, inaugura la variant de la carretera N-340 a Santa Margarida i els Monjos. La N-340 és una de les vies de Catalunya que causen més col·lapses en la circulació, problema que es resoldrà parcialment amb aquesta variant i amb les ja inaugurades a Vilafranca del Penedès i el Vendrell. A més, s’està construint la variant a Torredembarra-Altafulla. Els propers mesos començaran les obres de les variants de Cervelló i Tarragona, i n’hi ha d’altres que són en fase d’estudi o licitació. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Societat i economia | |||
31 de maig de 1999 |
Comença el judici contra Abdullah Öcalan Comencen a la presó d’Imrali, situada en una illa de la mar de Màrmara, les sessions del judici contra el líder del PKK, Abdullah Öcalan. En la sessió d’obertura Öcalan, que s’enfronta a una petició de pena de mort, fa una crida al PKK a abandonar la lluita armada i demana perdó pels morts causats per la rebel·lió kurda. El tribunal militar que jutga Öcalan permet la presència de 20 periodistes i d’alguns diplomàtics estrangers a la sala, però no la d’observadors internacionals. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
31 de maig de 1999 |
55 morts en una allau humana al metro de Minsk La celebració d’una festa popular al centre de Minsk, la capital de Bielorússia, es transforma en tragèdia quan una sobtada tempesta d’aigua i pedra fa que centenars de persones es llancin a buscar refugi a la boca de metro més propera. L’allau humana provoca 54 víctimes mortals i uns 200 ferits d’importància. Entre els morts hi ha alguns passatgers del metro envestits per la multitud, dos policies i 42 noies. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
31 de maig de 1999 |
Lliurament dels premis Max de teatre Se celebra a l’Auditori de Barcelona la segona edició dels premis Max de teatre. Tot i que no assisteix a la cerimònia, el gran triomfador de la nit és Josep Maria Flotats, amb els cinc premis per a Arte, l’obra amb què ha debutat a Madrid després del seu pas pel Teatre Nacional de Catalunya. Entre la resta de premiats, fins a 20 categories, hi ha Els pirates de Dagoll Dagom, Pere Ponce i, en dansa, Nacho Duato, Sara Baras i Antonio Canales. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
30 de maig de 1999 |
Victòria de Mika Hakkinen a Montmeló El pilot finlandès Mika Hakkinen, actual campió de fórmula 1, guanya el Gran Premi d’Espanya disputat al Circuit de Catalunya, a Montmeló. El company d’equip de Hakkinen, l’escocès David Coulthard, és el segon classificat, amb la qual cosa McLaren repeteix el doblet de l’any passat. Gràcies a la presència de dos pilots catalans, Montmeló bat el seu rècord d’espectadors, amb 81.000 persones que presencien com Pere Martínez de la Rosa (Arrows) es classifica onzè, mentre que Marc Gené (Minardi) no pot iniciar la cursa per problemes mecànics. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
30 de maig de 1999 |
L’ELN colombià segresta més de 100 persones a Cali Una quarantena de guerrillers de l’Exèrcit d’Alliberament Nacional de Colòmbia (ELN) irrompen en una missa en un barri benestant de Cali (Colòmbia) i s’emporten prop de 140 persones en diversos vehicles. En l’operació es produeix un tiroteig en què moren cinc feligresos i quatre guerrillers. L’endemà, l’ELN allibera 84 segrestats, la majoria dones, vells i nens, però encara en podria retenir uns 55. De manera paral·lela, l’ELN té segrestats els 25 passatgers d’un avió a la zona de Bolívar, en plena selva. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
29 de maig de 1999 |
Inauguració del santuari de Montferri S’inaugura a Montferri (Alt Camp) el santuari de Montserrat, una obra de l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol iniciada el 1926 i que va quedar paralitzada el 1931. La represa de les obres va ser una iniciativa del capellà de la població, Josep Maria Jané, que a partir del 1984 va emprendre diverses campanyes per a recaptar els 200 milions de pessetes que ha costat completar el santuari, sota la direcció de l’arquitecte Joan Bassegoda i l’enginyer Josep Maria Llauradó a partir dels dibuixos de Jujol. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
29 de maig de 1999 |
Rudolf Schuster, elegit president d’Eslovàquia Rudolf Schuster guanya en la segona volta de les eleccions presidencials a Eslovàquia. Schuster, popular per la seva condició d’alcalde de la segona ciutat del país, Košice, era el candidat de la coalició d’esquerra en el Govern a Bratislava, i supera amb el 57% dels vots l’exprimer ministre Vladimir Me?iar, que n’aconsegueix el 42,8%. Rudolf és el primer president d’Eslovàquia elegit en sufragi universal directe, ja que anteriorment era el Parlament qui elegia el president. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
29 de maig de 1999 |
Incendi mortal en un túnel als Alps Més de 60 vehicles es veuen implicats en un xoc en cadena al túnel de Tauern, als Alps, prop de la ciutat austríaca de Salzburg. Tal com va passar fa pocs mesos en un túnel del Mont Blanc, l’incendi que segueix l’accident impedeix l’accés a la zona dels bombers i equips de salvament fins al cap de moltes hores. El balanç de víctimes és d’11 morts i uns 50 ferits. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
28 de maig de 1999 |
Fidel Castro destitueix el ministre d’Afers Estrangers, Roberto Robaina El president cubà, Fidel Castro, destitueix el ministre d’Afers Estrangers, Roberto Robaina, considerat un dels elements més aperturistes del règim de l’Havana. Robaina ocupava el càrrec des del juny del 1993, i en els darrers dos mesos la seva absència en diversos actes havia generat rumors sobre la seva caiguda, que s’anuncia tres dies abans d’un viatge que l’havia de dur a Veneçuela, Panamà i Haití. El substitut de Robaina és Felipe Pérez Roque, que ocupava el càrrec de secretari particular de Castro. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
27 de maig de 1999 |
Constitució del Fòrum Universal de les Cultures Nou mesos més tard del que estava previst, es constitueix a Barcelona el consorci que organitzarà el Fòrum Universal de les Cultures de l’any 2004. L’organisme es fa realitat després que les administracions implicades, Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Govern central, han signat el conveni sobre els òrgans gestors, que copia l’organigrama del comitè que va organitzar els Jocs Olímpics, amb Jaume Sodupe com a conseller delegat. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Ciència i cultura | |||
27 de maig de 1999 |
Acaba la restauració de la “Santa cena” S’exposa novament al públic la Santa cena, la pintura mural que Leonardo da Vinci va fer al refectori de Santa Maria delle Grazie de Milà. En la restauració de l’obra, iniciada el 1978, hi han treballat 40 empreses i ha costat 700 milions de pessetes, aportats per Olivetti. La pintura recupera part de la seva nitidesa original, però no la brillantor dels colors que utilitzava Leonardo, per culpa de la humitat de l’església. La contemplació de l’obra es farà des d’ara segons uns estrictes mesures de seguretat, en grups de 25 persones i a una distància mínima de 15 metres. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
27 de maig de 1999 |
Retirada política de Benjamin Netanyahu Deu dies després de la seva derrota electoral davant el laborista Ehud Barak, l’exprimer ministre israelià Benjamin Netanyahu fa efectiu el seu adéu a la política. Netanyahu renuncia l’escó de diputat i la presidència del Likud, càrrec que assumeix temporalment Ariel Sharon, que en un termini de tres mesos ha de convocar eleccions per a designar el nou president del partit. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
27 de maig de 1999 |
Comissió parlamentària per a estudiar les subvencions al lli El Congrés dels Diputats crea una comissió per a investigar les subvencions de la UE a les plantacions de lli espanyoles. Els repetits incendis en indústries elaboradores de lli, algunes de les quals són propietat d’alts càrrecs del Ministeri d’Agricultura, han posat de manifest una espectacular expansió de les plantacions de lli en els darrers anys, que podria tenir com a únic objectiu aconseguir les subvencions de la UE. Des que es va destapar el cas, amb acusacions mútues entre PSOE i PP, han presentat la dimissió tres alts càrrecs d’Agricultura. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
27 de maig de 1999 |
El Tribunal de la Haia ordena la detenció de Miloševi? Louise Arbour, fiscal del Tribunal Penal Internacional de la Haia, anuncia el processament del president de la República Federal de Iugoslàvia, Slobodan Miloševi?, per la seva responsabilitat directa en la deportació de 740.000 kosovars i en l’assassinat de 340 persones a Kosovo a mans de l’exèrcit serbi. L’acusació es fa extensiva a Milan Milutinovi? (president de Sèrbia), Nikola Sainovi? (viceprimer ministre de Iugoslàvia), Vlajko Stojilkovi? (ministre de l’Interior de Sèrbia) i Dragoljub Ojdani? (cap de l’Estat Major de l’exèrcit iugoslau), contra tots els quals es dicta ordre de detenció. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
26 de maig de 1999 |
La reina Elisabet II inaugura el Parlament de Gal·les La reina Elisabet, vestida de carrer i no amb el tradicional vestit reial amb què cada any assisteix a la primera sessió del Parlament de Westminster, presideix a Cardiff la cerimònia d’obertura del Parlament de Gal·les, que va ser elegit el dia 6 de maig. A la sessió també hi assisteix el príncep Carles, que, com també fan el primer ministre gal·lès, Alun Michael, i el president de la cambra, Elis-Thomas, utilitza el gal·lès en part del seu discurs. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
26 de maig de 1999 |
Envelliment prematur de l’ovella Dolly La revista “Nature” publica un estudi on s’explica que l’ovella Dolly, el primer mamífer creat mitjançant la tècnica de clonació, té deficiències en l’estructura del DNA. En lloc de l’edat que correspondria als tres anys que té, Dolly té l’edat genètica de la seva mare, és a dir, dels gens a partir dels quals va ser clonada. Sortint al marge de les possibles crítiques, l’Institut Roslin de Glasgow, on es va crear Dolly, constata que de moment l’ovella no presenta símptomes d’envelliment prematur i que no es poden establir conclusions definitives sense saber l’evolució que tindrà Dolly en el futur. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
26 de maig de 1999 |
Inauguració del parc eòlic del Perelló El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, inaugura al Perelló (Baix Ebre) el parc eòlic de les Colladetes, el més gran de Catalunya. El parc, situat en una superfície de 19 ha, té 36 aerogeneradors, amb una potència de 24,75 megawatts i una capacitat per a produir 65 milions de quilowatts l’any. El parc és propietat de l’empresa Enervent. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Societat i economia | |||
26 de maig de 1999 |
El Manchester United guanya la Lliga de Campions al Camp Nou El Manchester United guanya per 2 a 1 el Bayern de Munic al Camp Nou en la final de la Lliga de Campions, un trofeu que l’equip anglès només havia aconseguit un cop, el 1968 (quan es deia Copa d’Europa). El partit es resol en un final inesperat, ja que el Bayern s’avança al minut cinc del partit amb un gol de Basler i no és fins els minuts de pròrroga que Sheringham i Solskjaer capgiren el marcador a favor del Manchester. D’altra banda, la temuda presència de milers d’afeccionats anglesos i alemanys que han viatjat a Barcelona per veure el partit es resol sense incidents destacables. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
25 de maig de 1999 |
El Congrés dels Estats Units detecta espionatge nuclear per part de la Xina El Congrés dels Estats Units revela que el Govern xinès ha espiat la indústria nuclear nord-americana. En un extens informe, elaborat per nou congressistes sota la coordinació del republicà Christopher Fox, s’arriba a la conclusió que des dels anys setanta la Xina ha modernitzat el seu arsenal atòmic gràcies al coneixement directe de la tecnologia nord-americana, i que ha compartit aquest coneixement amb països “enemics” de Washington (Iran, Corea del Nord, Líbia, Síria i Pakistan). El Govern xinès desqualifica les conclusions de l’informe, que considera “paranoies de la guerra freda”. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
25 de maig de 1999 |
Principi d’acord per a posar fi a la guerra de l’aigua La Generalitat de Catalunya i la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC) signen un acord per a desbloquejar el conflicte que des de fa vuit anys mantenen 80.000 famílies que es neguen a pagar els rebuts de l’aigua pels elevats impostos. L’acord signat pel conseller de Medi Ambient, Joan Ignasi Puigdollers, recull les propostes de la CONFAVC sobre unificació i reducció d’impostos i la negociació del deute acumulat, que és de 7.500 milions de pessetes. La CONFAVC afirma que no es començarà a pagar fins que no signin el compromís les altres administracions implicades, l’Entitat Metropolitana de Medi Ambient i l’Ajuntament de Barcelona. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Societat i economia |
- ‹ anterior
- 2 de 13
- següent ›