OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Cronologia dels Països Catalans i del món

Taula       Línia del temps       Calendari: Any | Mes
Mostrant 501 - 750 de 3091
Imatge Dates Esdeveniment Època històrica Àrea geogràfica Àrea temàtica
25 de maig de 1999 La NASA i l’ESA fixen l’edat de l’Univers en 12.000 milions d’anys

Els responsables del telescopi espacial Hubble, que patrocinen les agències NASA (nord-americana) i ESA (europea), presenten els resultats de l’anàlisi per a determinar l’edat de l’Univers. Partint de les observacions del telescopi, els astrònoms han fixat la constant de Hubble (la mesura de la velocitat d’expansió de l’Univers, que deu el nom a l’astrònom Edwin Hubble) en 70 km/s per cada megaparsec (un megaparsec equival a 3,26 anys llum), de la qual cosa es desprèn que el big bang que va crear l’Univers es va produir fa almenys 12.000 milions d’anys.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
25 de maig de 1999 Dimiteix el consell d’administració de Telecom Italia

El conseller delegat de Telecom Italia (TI), Franco Bernabè, presenta la seva dimissió i la de tot el seu consell d’administració uns dies després que Olivetti hagi aconseguit el 51,86% del capital de la companyia per una quantitat de 68.000 milions d’euros. El passat 21 de maig l’equip de Bernabè va aprovar una fusió amb Deutsche Telekom amb la intenció d’evitar l’OPA d’Olivetti. Ara la previsió és que el conseller delegat d’Olivetti, Roberto Colannino, sigui elegit conseller delegat de TI a la junta d’accionistes que s’ha de fer al final de juny.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
24 de maig de 1999 Moren 39 persones en una explosió de grisú a Ucraïna

Una explosió de grisú causa la mort de 39 persones a la mina Zasiadko, a la conca hullera de Donetsk (Ucraïna). En el moment de l’explosió hi ha 159 persones dins la mina, una cinquantena de les quals ha de ser hospitalitzada. Abans d’aquest accident, uns 80 miners havien mort des del començament de l’any a la conca de Donetsk, on els treballadors viuen en unes dures condicions i amb mesos d’endarreriments en les pagues.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
23 de maig de 1999 Johannes Rau, elegit president d’Alemanya

El Parlament alemany elegeix Johannes Rau, el candidat proposat pel Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD), com a president d’Alemanya en substitució de Roman Herzog. Rau aconsegueix 690 vots, per davant dels 572 de Dagmar Schipanski, candidata de la CDU, i els 62 d’Uta Ranke-Heinemann, que havia presentat el Partit del Socialisme Democràtic. Rau, que té 68 anys, és el segon socialdemòcrata (el primer va ser Gustav Heinemann) dels vuit presidents que ha tingut Alemanya.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
23 de maig de 1999 Palmarès de la 52a edició del Festival de Cinema de Canes

El jurat de la 52a edició del Festival de Cinema de Canes concedeix la Palma d’Or a Rosetta, una pel·lícula dirigida pels germans belgues Luc i Jean-Pierre Dardenne. La decisió sorprèn la premsa especialitzada, que havia destacat l’alt nivell de les produccions de David Lynch (The Straight Story), Atom Egoyan (Felicia’s Journey), Takeshi Kitano (L’estiu de Kikujiro), Tim Robbins (The Craddle Will Rock) o Pedro Almodóvar, que rep el premi a la millor direcció per Todo sobre mi madre.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
22 de maig de 1999 L’equip de futbol del FC Barcelona guanya la quarta lliga del Centenari

El primer equip del FC Barcelona guanya per 1 a 4 al camp de l’Alavés i s’assegura el campionat de Lliga de futbol, el segon de l’etapa Van Gaal. Aquest títol s’afegeix al de l’equip de bàsquet, guanyat ahir a Sevilla després d’una victòria sobre el Caja San Fernando (54-60), i als que fa uns quants dies van aconseguir les seccions d’hoquei patins i handbol (que també ha guanyat la Copa d’Europa). És la primera vegada que els quatre equips professionals del Barça guanyen el títol de lliga en una mateixa temporada, una fita que s’assoleix justament en l’any del Centenari de l’entitat.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
21 de maig de 1999 Alemanya aprova el codi de nacionalitat

El Bundesrat (Cambra Alta del Parlament alemany) aprova el nou codi de nacionalitat alemanya, un text que ja va ser aprovat pel Bundestag (Cambra Baixa) el 7 de maig. El nou codi, acceptat després de llargues negociacions, facilitarà la naturalització dels nens nascuts de pares estrangers.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
21 de maig de 1999 Vaga general en favor de les 35 hores al País Basc

El País Basc celebra una vaga general de 24 hores per a defensar la setmana laboral de 35 hores i el salari social. La vaga, convocada per la majoria de sindicats bascos, té un seguiment notable a Biscaia i Guipúscoa, sobretot a les dues capitals, però poca incidència a Àlaba. La indústria, la banca, els serveis i els transports són els sectors on la convocatòria té més èxit.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
20 de maig de 1999 Les Brigades Roges s’atribueixen l’assassinat d’un advocat

L’advocat Massimo d’Antona, militant de Demòcrates d’Esquerra i assessor del Ministeri del Treball italià, és assassinat a trets per dos joves en ple centre de Roma. Dues organitzacions armades, Falange Armada i les Brigades Roges, s’atribueixen l’autoria de l’atemtat. La policia dóna més credibilitat al comunicat de les Brigades Roges, tot i que aquest grup es considerava dissolt des de feia 11 anys.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
20 de maig de 1999 Condemnat a mort l’antic número dos d’Abdullah Öcalan

El Tribunal d’Alta Seguretat de Diyarkabir condemna a mort Semdin Sakik, antic braç dret del dirigent kurd Abdullah Öcalan, i el seu germà Arif Sakik. La sentència es dicta 11 dies abans de l’inici del judici a Öcalan pels mateixos càrrecs pels quals s’han imposat les dues penes màximes: temptativa de dividir el territori turc i de crear-hi un Estat diferent. Semdin Sakik, a qui s’atribueix la mort de 33 soldats turcs l’any 1993 quan era al PKK, va abandonar posteriorment aquesta organització i Öcalan va dictar contra seu una sentència de mort.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
20 de maig de 1999 S’estrena als Estats Units la nova saga galàctica de George Lucas

Més de 3.000 sales de cinema dels Estats Units estrenen la pel·lícula The Phantom Menace: Episode I, la primera part de la nova trilogia de la sèrie Star Wars, un film amb què George Lucas torna a la direcció i recupera una de les sèries més cèlebres de la història del cinema. La gran expectació creada pel retorn de la saga fa que, tot i ser un dia laborable, la pel·lícula aconsegueixi una recaptació rècord de 28,5 milions de dòlars a tot el país.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
20 de maig de 1999 Doris Lessing rep el Premi Internacional Catalunya

L’escriptora britànica Doris Lessing rep el Premi Internacional Catalunya de mans del president de la Generalitat, Jordi Pujol. En el discurs d’acceptació del premi, Lessing fa una especial referència a l’exemple que per a la seva generació va representar l’experiència de Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola (Lessing vivia aleshores a Rhodèsia del Sud), que es va divulgar internacionalment amb obres com Homage to Catalonia, de George Orwell.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
20 de maig de 1999 Un cicló causa més de 400 morts al Pakistan

Un cicló amb vents superiors a 270 km/s afecta la regió costanera de Sind, al sud del Pakistan. El temporal destrueix nombroses barraques i cases de les poblacions de la costa de la mar d’Aràbia i hi deixa un rastre de més de 400 morts.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
19 de maig de 1999 Dimissió del Govern neerlandès

El laborista Wim Kok dimiteix el càrrec de primer ministre després de veure com el Parlament ha rebutjat un projecte de reforma constitucional per a introduir la possibilitat de convocar referèndums als Països Baixos. La reforma era una exigència dels reformistes de centreesquerra (D66), el grup minoritari de la coalició de Govern entre D66, el Partit Laborista i els liberals (VVD). L’oposició aconsegueix rebutjar el projecte gràcies al vot dissident d’un senador del VVD. El 8 de juny Kok anuncia que seguirà en el càrrec després d’haver pactat una remodelació de l’executiu amb els seus socis de govern.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
19 de maig de 1999 El Mallorca perd la final de la Recopa de futbol

El Reial Mallorca perd davant el Lazio italià la final de la Recopa de futbol, la primera final europea que disputa l’equip balear. El partit es juga al Villa Park de Birmingham, i acaba amb el resultat de 2 a 1, amb gols de Vieri i Nedved pel Lazio i de Dani pel Mallorca. El partit és també la darrera final d’aquesta competició, ja que l’any vinent es fusionarà amb la Copa de la UEFA.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
19 de maig de 1999 Descobert un nou satèl·lit d’Urà

La Unió Astrofísica Internacional fa públic el descobriment d’un nou satèl·lit del planeta Urà. La descoberta és obra d’un científic de la Universitat d’Arizona, Erich Karkoschka, a partir de les imatges preses per la nau Voyager 2 al gener del 1986, que ha comparat amb imatges més recents proporcionades pel Hubble. El satèl·lit, el divuitè que es troba a Urà, fa 40 km de diàmetre.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
18 de maig de 1999 Visita de José María Aznar a Moscou

El president del Govern espanyol, José María Aznar, viatja a Moscou per entrevistar-se amb el president rus, Borís Ieltsin. Aznar, però, no és rebut per Ieltsin, amb qui només manté una llarga conversa telefònica. La delegació espanyola atribueix la no-compareixença de Ieltsin a problemes de salut, una justificació desmentida per fonts russes que, sense donar cap explicació oficial, deixen entendre que Ieltsin ha suspès la trobada com a rebuig envers un dels països aliats de l’OTAN pel bombardeig de Iugoslàvia.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
18 de maig de 1999 PNB, EA i EH signen un pacte de legislatura al País Basc

El lehendakari, Juan José Ibarretxe, i els dirigents del Partit Nacionalista Basc, Xabier Arzalluz, d’Eusko Alkartasuna, Carlos Garaikoetxea, i d’Euskal Herritarrok, Arnaldo Otegi, signen un pacte de govern per a la present legislatura. L’acord, que advoca en favor de la “desaparició de totes les manifestacions de violència”, permetrà a Ibarretxe disposar de majoria absoluta al Parlament basc i representa el primer compromís d’Euskal Herritarrok de participar en les institucions de Govern al País Basc.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
17 de maig de 1999 Victòria laborista en les eleccions generals d’Israel

El laborista Ehud Barak és elegit primer ministre d’Israel amb un ampli marge sobre el conservador Benjamin Netanyahu (58% dels vots contra 35%). Barak treu profit de la retirada, a darrera hora, del centrista Yitzhak Mordehai i del candidat àrab Azmi Bixara. Pel que fa a la composició de la Knesset, el Partit Laborista aconsegueix 26 dels 120 escons, per davant del Likud, que n’obté 19 (fins ara en tenia 32), i el partit ultraortodox Shas, 17. Hi ha 12 partits més que hi aconsegueixen representació, la qual cosa obligarà a complexes negociacions perquè Barak pugui formar un executiu estable.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
16 de maig de 1999 Inauguració de la primera fase del parc de Can Zam

Unes 40.000 persones assisteixen a Santa Coloma de Gramenet a la festa d’inauguració de la primera fase del parc fluvial del Besòs, que ocupa 40 ha al recinte de Can Zam. El parc és una de les primeres actuacions del projecte de recuperació de la llera del Besòs en un recorregut de 7 km, entre Montcada i Santa Coloma, que es completarà amb la construcció de la depuradora de Montcada i la rehabilitació de la platja de Sant Adrià de Besòs.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
16 de maig de 1999 Moren 57 persones al Pakistan en l’explosió d’un camió cisterna

Almenys 57 persones moren a la població de Jhang, al N d’Islamabad, després que un camió cisterna pateixi un accident i quedi bolcat en un marge de la carretera. Quan un centenar de persones s’acosten al camió per arreplegar el combustible que vessava, es produeix una explosió que destrueix botigues, cases i altres vehicles. Segons els testimonis, la gravetat dels ferits i la precarietat de les instal·lacions hospitalàries podrien fer que la xifra de morts arribés a unes 80 persones.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
15 de maig de 1999 La Duma rebutja la destitució de Ieltsin

La Duma rebutja les acusacions presentades pels comunistes contra el president Borís Ieltsin, que d’aquesta manera supera l’intent de fer-lo caure mitjançant una moció de censura. Els diputats russos no aproven cap de les acusacions contra Ieltsin: dissolució de l’URSS, bombardeig del Soviet Suprem, guerra a Txetxènia, enfonsament del complex militar i genocidi contra el poble de Rússia.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
14 de maig de 1999 Josep Borrell renuncia a ser el candidat socialista al Govern

Josep Borrell presenta la seva renúncia a ser el candidat del PSOE a la presidència del Govern espanyol en les properes eleccions generals. Borrell, que va ser designat candidat després d’imposar-se en unes eleccions primàries al secretari general del partit, Joaquín Almunia, renuncia per la pressió que ha rebut des que dos antics col·laboradors seus al ministeri d’Hisenda han estat denunciats per irregularitats fiscals.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Política i institucions
14 de maig de 1999 Belgrad acusa l’OTAN d’haver matat un centenar d’albanesos

Fonts del Govern de Belgrad denuncien que un atac aeri de l’OTAN a la població kosovar de Korisa, prop de Prizren, ha causat la mort de 87 civils. L’endemà, l’OTAN nega que en aquest cas s’hagi produït un nou error i assegura que Korisa era un objectiu militar pel fet que hi havia un camp d’entrenament i un post de comandament. Segons la versió de l’OTAN, les víctimes eren civils utilitzats per Iugoslàvia com a escuts humans per a protegir les instal·lacions militars.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
13 de maig de 1999 Carlo Azeglio Ciampi, elegit president d’Itàlia

El ministre d’Economia, Carlo Azeglio Ciampi, és elegit president de la República italiana en una sessió parlamentària en què participen 1.010 electors (324 senadors, 628 diputats i 58 diputats regionals). Ahir el primer ministre, Massimo D’Alema, i el líder de l’oposició, Silvio Berlusconi, van pactar el nomenament de Ciampi, que és elegit amb 707 vots, entre els quals no hi ha els de la Lliga Nord, Refundació Comunista, ni els de 180 parlamentaris dels grups de D’Alema i Berlusconi. Ciampi, el desè president de la República italiana, pren possessió del càrrec el 18 de maig.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
13 de maig de 1999 Es dissol la Comissió d’autogovern del Parlament de Catalunya

La Comissió d’autogovern del Parlament de Catalunya, constituïda el 21 d’abril per a estudiar la millora de les atribucions del Govern català, es dissol després que el seu president, Josep Lluís Carod-Rovira, ha dimitit el càrrec. L’actitud d’ERC posa de manifest la paràlisi que vivia la comissió, sobretot després que dilluns fos abandonada pels representants del PP. La comissió queda oficialment congelada, però mentre que CiU pretén reprendre els treballs després de les eleccions municipals, PSC i IC-EV no volen més reunions fins la propera legislatura.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Política i institucions
13 de maig de 1999 El Perú i l’Equador fixen les seves fronteres

Reunits a la localitat fronterera de Cahuide, al peu de la serralada del Cóndor, el president del Perú, Alberto Fujimori, i el de l’Equador, Jamil Mahuad, tanquen l’acord sobre els límits fronterers entre tots dos països. La signatura del pacte i la col·locació simbòlica de la darrera fita fronterera representen l’entrada en vigor de l’acord de pau que es va signar a Brasília el 26 d’octubre passat, una data des de la qual s’han intensificat els intercanvis econòmics i personals a la zona.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
12 de maig de 1999 Ieltsin destitueix el primer ministre Primàkov

El president rus, Borís Ieltsin, destitueix el primer ministre Ievgueni Primàkov, que ocupava el càrrec des del passat mes de setembre. El substitut de Primàkov és el fins ara ministre de l’Interior, Serguei Vladímovitx Stepaixin, la designació del qual és ratificada per la Duma (Parlament rus) el 19 de maig.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
12 de maig de 1999 Entra en funcionament l’estació marítima del World Trade Center

El vaixelll Aïda estrena la terminal de creuers del World Trade Center, una instal·lació que a partir d’avui converteix Barcelona en la segona ciutat del món pel que fa a capacitat d’atracament de creuers. La ciutat capdavantera en aquest camp és Miami, que té una capacitat per a passatgers molt més alta que Barcelona. La inauguració oficial del World Trade Center i de les seves dues terminals de creuers està prevista per al 22 de juliol.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
11 de maig de 1999 Assalt a les oficines centrals d’Hisenda a Barcelona

Els treballadors de l’Oficina Nacional d’Inspecció de l’Agència Tributària de Barcelona constaten, en arribar al seu lloc de treball, que durant la nit la Unitat de Central de Grans Empreses ha patit un assalt amb robatori de documents. Segons les primeres avaluacions, els lladres no s’emporten cap arxiu rellevant.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
11 de maig de 1999 El Tribunal Suprem arxiva el cas Tomey

El magistrat del Tribunal Suprem Adolfo Prego arxiva el cas de presumpta malversació contra el senador i president de la Diputació de Guadalajara, Francisco Tomey, en entendre que no hi ha indicis de delicte de falsedat ni, per tant, de responsabilitat penal. El sumari contra Francisco Tomey es va obrir fa dos anys arran d’una denúncia presentada pel PSOE, que l’acusava d’ocultar un dèficit de 3.500 milions de pessetes en els pressupostos de la Diputació.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
11 de maig de 1999 Nova condemna contra l’industrial Josep Puigneró

L’industrial Josep Puigneró és condemnat a quatre anys i dos mesos de presó per un delicte continuat contra la salut pública i el medi ambient, en considerar-se provat que l’empresa Filats i Teixits Puigneró va fer abocaments contaminants a les rieres del Sorreig i la Tuta. La condemna contra Puigneró, que ja va passar un any a la presó per una sentència similar de l’any 1995 per abocaments del període 1990-93, correspon a denúncies presentades pels anys 1994 i 1995.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
10 de maig de 1999 Descobert al Pakistan el major mamífer terrestre

Un equip de paleontòlegs francesos presenta en públic les restes de l’esquelet fòssil del mamífer terrestre més gran que es coneix. Es tracta d’un exemplar de Baluchiterium, un animal semblant al rinoceront, però sense la característica banya, que ja va ser descrit el 1910 pel paleontòleg britànic Forster Cooper. Les restes han estat trobades al desert de Baluch, al Pakistan, i tenen una antiguitat d’entre 20 i 30 milions d’anys.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
10 de maig de 1999 Condemna contra el pilot que va causar l’accident del telefèric a Itàlia

Un tribunal militar de Camp Lejeune (Carolina del Nord) condemna a sis mesos de presó Richard Ashby, el pilot que al febrer del 1998 va causar la mort de 20 persones que viatjaven en un telefèric a Itàlia. Ashby, que el 3 de març va ser absolt de l’acusació d’homicidi involuntari amb relació a aquest fet, és condemnat per obstrucció a la justícia ja que va destruir una cinta de vídeo de l’accident que podria haver aportat informacions sobre el cas. La sentència també estableix que Ashby i l’altre pilot de l’avió, Joseph Schweitzer, siguin expulsats de l’exèrcit.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
10 de maig de 1999 Dos exalts càrrecs d’Hisenda declaren a l’Audiència Nacional

Ernesto de Aguiar i Josep Maria Huguet, dos exalts càrrecs del Ministeri d’Hisenda acusats de corrupció, declaren davant l’Audiència Nacional. Els dos implicats reconeixen que van amagar al fisc 470 milions de pessetes, que segons ells havien guanyat en operacions de borsa, però neguen haver rebut pagaments per part del Grup Torras, tal com assegura l’exassessor d’aquesta empresa Joan Josep Folchi. L’afer té derivacions polítiques per l’amistat dels dos acusats amb Josep Borrell, que era el secretari d’Estat d’Hisenda quan es van produir els fets.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
9 de maig de 1999 Dos líders de l’oposició demanen a Occident que derroqui Miloševi?

El president de Montenegro, Milo Djukanovi?, i el líder del Partit Democràtic de Sèrbia i exalcalde de Belgrad, Zoran Djindi?, fan públic un comunicat en què demanen als països occidentals que ajudin a fer caure del poder el president iugoslau, Slobodan Miloševi?. Els dos polítics adverteixen de l’amenaça que suposaria per a la pau el fet de cloure l’actual guerra amb un tractat que permetés la continuïtat de Miloševi?.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
8 de maig de 1999 Eleccions generals a Islàndia

Les eleccions generals celebrades a Islàndia revaliden l’hegemonia de la coalició de centredreta que des del 1995 és al govern. El Partit de la Independència, del primer ministre Davíð Oddsson, aconsegueix el 40,7% dels vots i 27 escons, mentre que el seu aliat en el govern, el Partit del Progrés, n’assoleix el 18,4% i 17 escons. La principal coalició de l’oposició, Esquerra Unida (que integra socialistes, socialdemòcrates i la Lliga Femenina), arriba al 26,8% i 12 escons. També entren al Parlament l’Aliança Verda d’Esquerres (6 escons) i el Partit Liberal (2).

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
7 de maig de 1999 França signa la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries

En una reunió del Comitè de Ministres de la UE a Budapest, el ministre delegat per a Afers Europeus del Govern francès, Pierre Moscovici, signa la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries. França s’incorpora, doncs, al conjunt d’estats que reconeixen com a patrimoni cultural les diverses llengües que es parlen al seu territori. Moscovici, però, només subscriu 39 dels prop de 70 articles de la Carta, ja que entén que la resta contradiu la Constitució francesa. A més, la decisió encara ha de ser ratificada per l’Assemblea Nacional de França.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
7 de maig de 1999 Entren en vigor les noves taxes d’alcoholèmia

Entra en vigor la nova normativa que rebaixa els límits d’alcoholèmia permesos als conductors de vehicles a l’Estat espanyol. Des d’ara, els agents de trànsit multaran els conductors amb una taxa d’alcohol a la sang superior als 0,5 g/l (fins ara la taxa era de 0,8 g/l). Per als conductors amb un carnet de menys de dos anys d’antiguitat, la taxa màxima permesa és de 0,3 g/l.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
6 de maig de 1999 Triomf laborista en les eleccions autonòmiques d’Escòcia i Gal·les

El Partit Laborista (PL) guanya per majoria relativa en les primeres eleccions per a decidir la composició de les cambres autonòmiques d’Escòcia i Gal·les. A Escòcia, el PL aconsegueix 56 escons, per davant de l’independentista Partit Nacional Escocès (35), el Partit Conservador (PC), amb 17 escons, i el Partit Liberal Demòcrata (PLD), amb 18. A Gal·les, el PL obté 28 escons, 17 el nacionalista Plaid Cymru, 9 el PC i 6 el PLD. La participació ha estat del 56% a Escòcia i per sota del 50% a Gal·les.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
6 de maig de 1999 La Real Academia Española reforma l’ortografia del castellà

El ple de la Real Academia Española aprova una nova Ortografía de la llengua castellana. El nou text, elaborat per un equip dirigit per Gregorio Salvador i que ha recollit els suggeriments de les 22 acadèmies de la llengua castellana d’Espanya, l’Amèrica Llatina i les Filipines, no modifica la doctrina general però introdueix reformes per a unificar els criteris d’escriptura. Una de les novetats és la possibilitat de prescindir de l’accent gràfic en paraules que a Amèrica es pronuncien com a monosíl·labs (guión, país, etc.).

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
5 de maig de 1999 Ibrahim Rugova viatja a Itàlia

El líder nacionalista moderat dels albanesos de Kosovo, Ibrahim Rugova, viatja a Itàlia, on s’entrevista amb el primer ministre, Massimo D’Alema. El viatge de Rugova, la vida del qual ha generat notícies contradictòries des que va començar l’atac aeri de l’OTAN sobre Iugoslàvia, desperta noves expectatives d’arribar a una situació negociada del conflicte.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
5 de maig de 1999 Romano Prodi, investit president de la Comissió Europea

El Parlament Europeu nomena Romano Prodi nou president de la Comissió Europea. La decisió de la cambra, adoptada per 392 vots a favor, 72 en contra i 41 abstencions, ratifica l’adoptada pel Consell Europeu el 24 de març. D’aquesta manera, Prodi relleva del càrrec el dimitit Jacques Santer, tot i que encara haurà de superar un altre vot d’investidura davant el Parlament Europeu un cop hagi designat els membres de la nova Comissió Europea, situació que es preveu per al mes de setembre.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
4 de maig de 1999 Uns tigres maten dos turistes al Safari Park del Verger

Una parella d’alemanys és morta per uns tigres al Safari Park del municipi del Verger (Marina Alta). Sense fer cas de les instruccions de la instal·lació, la parella baixa del cotxe quan era al recinte dels tigres, presumptament per fer fotografies, i és atacada pels animals, que en causen la mort abans que els serveis de vigilància puguin intervenir-hi. És el primer accident important que ha patit el Safari Park del Verger des que va entrar en funcionament, el 1977.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
4 de maig de 1999 Els tornados causen 45 morts als Estats Units

El Servei Meteorològic Nacional dels Estats Units detecta 75 tornados en un sol dia als estats d’Oklahoma, Kansas i Texas. La presència simultània de tants tornados deixa un panorama desolador, amb almenys 44 morts, un miler de ferits i milers de persones sense casa. L’estat més afectat és Oklahoma, on s’han registrat 40 morts i 30 tornados, alguns dels quals a la capital, Oklahoma City.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
4 de maig de 1999 Concessió de 38 noves llicències de ràdio de FM

El Consell Executiu de la Generalitat aprova la concessió de 38 emissores de ràdio de FM, que corresponen a 22 noves freqüències i 16 renovacions. El Grup Godó és el més beneficiat, ja que rep 10 freqüències, mentre que Ona Catalana (gestionada pel periodista Josep Puigbò i l’empresari Bartomeu Espadalé) n’obté 7. Els que es consideren més perjudicats pel repartiment són el Grup Zeta i Joaquim Maria Puyal, que reben tres emissores, COMRàdio, que no n’obté cap, i la COPE, que només veu renovada una emissora de les quatre que tenia. Onda Rambla (de Luis del Olmo) i el Bisbat de Girona, Ràdio Estel i Flash FM en reben una.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
4 de maig de 1999 Comença l’embassament d’aigua al pantà de Rialb

El president de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Tomàs Sancho, presideix el tancament de les comportes de la presa del pantà de Rialb. D’aquesta manera culminen unes obres iniciades l’any 1991 i comença l’embassament d’aigua, que en una primera fase proveirà d’aigua el canal d’Urgell. Segons les previsions l’aigua embassada garantirà el reg durant aquest estiu. El pantà ha d’assolir la seva màxima capacitat, 402 hm3, l’any 2002.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
3 de maig de 1999 Mireya Moscoso, elegida presidenta de Panamà

La candidata d’Unió per Panamà, Mireya Moscoso, guanya en les eleccions presidencials d’aquest país centreamericà. Moscoso, vídua de l’expresident Arnulfo Arias, obté el 45% dels vots, per davant de l’oficialista Martín Torrijos (37%), fill d’Omar Torrijos, el general que el 1988 va derrocar Arias mitjançant un cop d’estat. Moscoso serà la presidenta del país el proper 31 de desembre, la data històrica en què està previst que els Estats Units tornin la titularitat del canal a Panamà.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
3 de maig de 1999 Una expedició localitza el cos de George Mallory

Una expedició nord-americana localitza el cos de George Leigh Mallory, un alpinista que va desaparèixer l’any 1924 quan intentava fer la primera ascensió al cim de l’Everest. Mallory és trobat a una altitud de 8.327 metres, però sense la seva càmera fotogràfica, l’únic element que podria aclarir un dels grans enigmes de la història de l’alpinisme: si Mallory i el seu company d’expedició, Andrew Irvine, van ser els primers a pujar a l’Everest, 29 anys abans de la primera ascensió reconeguda, la d’Edmund Hillary i el xerpa Tensing l’any 1953.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
3 de maig de 1999 Arrest del prefecte de Còrsega, Bernard Bonnet

El prefecte de Còrsega, Bernard Bonnet, és arrestat i destituït després d’haver estat acusat pels seus subordinats com a responsable de l’incendi d’un restaurant. Bonnet va ser traslladat del departament dels Pirineus Orientals a Còrsega perquè apliqués els seus mètodes expeditius contra el terrorisme cors, però la malaptesa amb què uns gendarmes van atemptar contra un restaurant a Ajaccio ha permès descobrir-ne els autors materials, que han denunciat com a responsables els seus superiors.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
2 de maig de 1999 L’Igualada guanya per sisena vegada la Lliga Europea d’hoquei patins

El Caprabo-Igualada HC es proclama campió de la Lliga Europea d’hoquei patins al seu pavelló de Les Comes, on s’ha jugat la fase final de la competició. L’Igualada, que ahir va eliminar el FC Barcelona (3-2), empata a 5 en la final amb el Porto i guanya el títol en la tanda de penals, després d’11 llançaments fallats pels dos equips i un penal transformat per Santi Carda, que dóna el sisè títol en set anys per a l’equip de la capital de l’Anoia.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
1 de maig de 1999 Entrada en vigor del Tractat d’Amsterdam

Entra en vigor el Tractat d’Amsterdam, l’acord que substitueix el de Maastricht com a text fonamental de la Unió Europea. El Tractat d’Amsterdam va ser signat pels ministres d’Afers Estrangers dels països de la Unió Europea el 2 d’octubre de 1997. Els canvis més significatius del nou tractat afecten el Parlament Europeu, que duplicarà el nombre d’àmbits de les seves atribucions. Algunes de les actuacions on ampliarà competències corresponen a les polítiques de creació d’ocupació i les qüestions de cooperació policíaca i judicial.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
30 d’abril de 1999 500 aniversari de la Universitat de València

La Llotja de Mercaders de València acull l’acte de commemoració del 500 aniversari de la Universitat de València. La sessió solemne és presidida pel rector de la Universitat, Pedro Ruiz, el president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, i l’alcaldessa de la ciutat de València, Rita Barberà, que per un dia deixen de banda les serioses discrepàncies que mantenen per la política educativa i lingüística del Partit Popular. L’aniversari s’ha celebrat al llarg de la setmana amb un seguit d’activitats que han tingut una àmplia representació de la comunitat científica d’arreu del món.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
30 d’abril de 1999 Atemptat mortal en un bar del Soho londinenc

L’explosió d’una bomba de fabricació casolana causa 2 morts i 73 ferits en un pub freqüentat per homosexuals del barri del Soho, al centre de Londres. El grup neonazi Llops Blancs reivindica l’autoria de l’atemptat, però l’endemà agents de Scotland Yard detenen com a responsable únic David Copeland, un enginyer de 22 anys que també és acusat de la col·locació de dues bombes que en dies anteriors van causar uns 70 ferits als barris londinencs de Brixton i Brick Lane, i que van ser reivindicades pels Llops Blancs i una altra organització racista, Combat 18.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
29 d’abril de 1999 Catalunya celebra el Dia de l’Auto-reflexió

70 municipis catalans, entre els quals Barcelona, Girona, Lleida, Reus i Tarragona, celebren el Dia de l’Auto-reflexió, en què els ciutadans estan convidats a prescindir dels cotxes i a fer servir mitjans alternatius de transport per a conscienciar-se de la necessitat de millorar les condicions de vida a les grans ciutats. La majoria dels municipis tallen alguns carrers al trànsit rodat i reforcen els serveis de metro, autobús i trens de rodalia de RENFE. La convocatòria té un èxit moderat, i a l’àrea metropolitana de Barcelona el trànsit rodat es redueix per sota del 15%.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
29 d’abril de 1999 El basc Juan Oiarzabal completa l’ascensió a tots els cims de 8.000 metres

El muntanyenc basc Juan Oiarzabal completa l’ascensió a l’Annapurna (8.091 m) acompanyat de dos membres del programa de TVE “Al filo de lo imposible”, un dels quals és el càmera català Ferran Latorre. Oiarzabal va assolir el seu primer “vuit mil”, el Cho Oyu (8.153 m), l’any 1985, i des d’aleshores ha completat les ascensions de tots els cims del món que superen els 8.000 m, tots ells a l’Himàlaia. És el sisè alpinista del món que ha aconseguit coronar els catorze “vuit mil”.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
29 d’abril de 1999 Jesús Posada, nou ministre d’Agricultura del Govern espanyol

El president del Govern espanyol, José María Aznar, designa Jesús Posada Moreno com a nou ministre d’Agricultura en substitució de Loyola de Palacio, que deixa el càrrec per ser cap de llista del PP a les eleccions al Parlament Europeu del 13 de juny. Jesús Posada, enginyer de camins i llicenciat en ciències econòmiques, té 44 anys, és diputat per Sòria i fins avui presidia la comissió d’infraestructures del Congrés dels Diputats.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
28 d’abril de 1999 El FC Barcelona i la selecció del Brasil juguen el Partit del Centenari

El FC Barcelona empata a dos amb la selecció brasilera de futbol al Camp Nou, en un dels actes centrals de la commemoració del centenari de l’entitat. En l’equip brasiler destaca la presència dels exblaugranes Romário i Ronaldo, i dels actuals jugadors del Barça Rivaldo i Giovanni. En el mateix acte, l’afició del Barça ret homenatge a prop de 300 exjugadors i tècnics del club, convidats expressament per a l’ocasió.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
28 d’abril de 1999 Vuk Draškovi?, destituït per criticar el Govern serbi

El primer ministre federal de Iugoslàvia, Momir Bulatovi?, signa el decret de destitució del viceprimer ministre Vuk Draškovi?, dirigent del Moviment de Renovació Serbi (SPO) i el primer membre del Govern iugoslau que ha criticat en públic la posició oficial del règim de Miloševi? davant el conflicte de Kosovo. La destitució de Draškovi?, que els darrers dies ha defensat el desplegament d’una força internacional de l’ONU a Kosovo, provoca la immediata dimissió dels tres ministres del Govern que pertanyen a l’SPO.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
27 d’abril de 1999 Homenatge al cantant Carles Sabater

Una àmplia representació del món musical català actua al Palau Sant Jordi de Barcelona en un concert d’homenatge al cantant de Sau, Carles Sabater, mort al febrer passat. A més de Pep Sala i la resta de músics de Sau, grups i cantants com Sopa de Cabra, Pemi Fortuny, Lluís Llach, Sílvia Comes i Lídia Pujol, Sangtraït, Tomeu Penya, Ia & Batiste, Adrià Puntí, l’Elèctrica Dharma, Luz Casal i el grup teatral Dagoll-Dagom interpreten cançons de Sau davant d’unes 20.000 persones. Al concert també es fa un record al guitarrista i productor Marc Grau, mort aquesta mateixa setmana.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
27 d’abril de 1999 Detenció de l’exsecretari de Salvador Dalí John Peter Moore

Una vintena d’agents de policia confisquen més de 6.000 litografies falses a Cadaqués, en diversos edificis propietat de l’exsecretari de Dalí John Peter Moore, més conegut com a capità Moore. La investigació s’ha fet arran d’una denúncia presentada per la Fundació Gala-Dalí. Moore, un exmilitar irlandès que va ser secretari de Dalí entre el 1960 i el 1975, és interrogat sobre el cas, així com la seva esposa, Cathérine Perrot, però cap dels dos no és arrestat.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
27 d’abril de 1999 Joan Creus anuncia la seva retirada del bàsquet

El jugador de bàsquet Joan Creus, de 42 anys, anuncia la seva retirada com a jugador professional. Jugador del Ripollet, l’Hospitalet, el FC Barcelona, el Granollers i, les darreres temporades, del Bàsquet Manresa, Creus es retira després de 24 temporades en actiu, amb un palmarès de dues lligues i tres copes del Rei, a més de tenir els rècords estadístics de la lliga ACB en minuts jugats, punts anotats, assistències, triples i pilotes recuperades.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
26 d’abril de 1999 La Unió Europea amplia les sancions econòmiques contra Iugoslàvia

Els ministres d’Afers Estrangers de la UE, reunits a Luxemburg, aproven un seguit de sancions econòmiques contra Iugoslàvia. Entre les mesures adoptades hi ha l’embargament de la venda de petroli i productes derivats, l’anul·lació dels visats per als membres del Govern iugoslau i la suspensió de crèdits privats per a l’exportació i de les inversions europees a Iugoslàvia. Queda pendent la possibilitat de prohibir els vols comercials cap a Iugoslàvia, mentre que l’exclusió d’aquest Estat de les competicions esportives internacionals no prospera per l’oposició de Grècia i Itàlia.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
25 d’abril de 1999 Celebració del Dia Internacional de la Catalunya Exterior

Se celebra per primera vegada de manera oficial el Dia Internacional de la Catalunya Exterior, una celebració aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 4 de març per a recordar els catalans que viuen a l’estranger i fomentar el coneixement de Catalunya fora del Principat. La celebració, que l’any passat ja es va fer de manera extraoficial, és una iniciativa de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes, que agrupa més d’un centenar de casals catalans a l’estranger.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
25 d’abril de 1999 Cimera del cinquantenari de l’OTAN

Es clou a l’auditori Mellon, a Washington, la cimera del 50è aniversari de l’OTAN, que s’ha desenvolupat més com una reunió de treball que com una commemoració per la coincidència amb el conflicte de Kosovo. L’OTAN aprova un nou marc estratègic segons el qual deixarà de ser una aliança estrictament defensiva per a permetre la intervenció en temps de crisi, com la situació actual als Balcans. La Declaració de Washington especifica que en qualsevol cas l’OTAN sempre actuarà d’acord amb els principis de l’ONU i amb l’aprovació del seu Consell de Seguretat. Entre les propostes concretes, s’aprova la creació de la Identitat Europea de Defensa i Seguretat, una branca europea de l’OTAN.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
24 d’abril de 1999 Manifestació a València contra el nacionalisme d’Estat

Prop de 50.000 persones assisteixen a la manifestació organitzada a València per Acció Cultural del País Valencià sota el lema “Per l’Europa dels pobles lliures”. Entre els polítics convidats, destaca la presència del diputat kurd Ali Yigit. En la mateixa jornada es presenten la Declaració Universal dels Drets dels Pobles, elaborada per la Conferència de les Nacions sense Estat (CONSEU), i una declaració sobre els drets de les llengües catalana, basca i gallega redactada per l’Institut d’Estudis Catalans, la Real Academia Galega i l’Euskaltzaindia.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Política i institucions
24 d’abril de 1999 Inauguració a Camprodon del Museu Isaac Albéniz

S’inaugura a Camprodon un museu dedicat a la memòria del músic Isaac Albéniz, fill de la població. El Museu Albéniz està instal·lat de manera interina en un edifici que havia acollit una caserna militar i una cooperativa obrera, i en el futur es traslladarà a l’edifici històric de cal Marquès, pendent de restauració. La major part de les peces del museu han estat aportades per la família del músic. Entre les autoritats presents a l’acte d’inauguració hi ha el president de la Comunitat de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, familiar d’Albéniz.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
23 d’abril de 1999 Celebració de la festa de Sant Jordi

Catalunya celebra amb un gran èxit la tradicional festa de Sant Jordi. Literàriament, la diada ha arribat precedida per la polèmica sobre l’èxit de vendes que els darrers anys han tingut els llibres escrits per populars personatges televisius, i que aquest any es repeteix amb obres d’Andreu Buenafuente i Xavier Graset. En el balanç de la jornada, es constata un increment d’entre el 3 i el 4% de vendes amb relació a l’any passat, i el domini de les escriptores en les obres més venudes: Lola, de Maria de la Pau Janer; El gust amarg de la cervesa, d’Isabel-Clara Simó; Hija de la fortuna, d’Isabel Allende, i Mujeres en guerra, de Maruja Torres. El contrapunt de la jornada és la mort de l’escriptora Maria Àngels Anglada.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
23 d’abril de 1999 Inauguració de la Fira d’Abril de Catalunya

S’inaugura la Fira d’Abril, que aquest any canvia el seu habitual escenari de Santa Coloma de Gramenet per una àrea de 200.000 m2 a Sant Adrià de Besòs, un recinte més espaiós que l’anterior. La Fira acull casetes de 60 organitzacions col·laboradores i roman oberta fins el 2 de maig.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
22 d’abril de 1999 Primera ascensió catalana al Man?slu

Dos dels components d’una expedició de la UE Sabadell aconsegueixen fer el cim del Man?slu, a l’Himàlaia (8.163 m). És la primera expedició catalana a aquest cim, el vuitè més alt del món, i s’assoleix en el 25è aniversari del primer 8.000 català, l’ascensió a l’Annapurna. Després d’aquesta ascensió, els únics cims de 8.000 metres que encara no han estat conquerits per alpinistes catalans són el Lhotse i el Hidden Peak.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
22 d’abril de 1999 EH anuncia el seu suport al Govern basc

El lehendakari basc, Juan José Ibarretxe, i el dirigent d’Euskal Herritarrok, Arnaldo Otegi, anuncien un preacord de col·laboració d’EH amb el Govern basc mentre duri l’actual legislatura. Una de les condicions prèvies del Govern basc per a assolir una entesa era que EH es desmarqués totalment de qualsevol mena d’acte de violència amb rerefons polític, i l’anunci de preacord es dóna a conèixer quan ja fa tretze dies que els carrers del País Basc no són escenari de cap incident.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
22 d’abril de 1999 Miloševi? s’entrevista amb l’enviat especial de Rússia, Víktor Txernomirdin

Després d’entrevistar-se durant més de vuit hores amb Slobodan Miloševi?, Víktor Txernomirdin informa que el president iugoslau ha acceptat un principi d’acord per a permetre la presència d’observadors civils internacionals a Kosovo i la represa de les negociacions per a una solució pacífica del conflicte. L’acord, que encara s’ha de desenvolupar, posaria com a condicions que els observadors estiguin sota vigilància de l’ONU i que hi hagi representants de Rússia. El mateix dia l’OTAN bombardeja la residència de Miloševi? a Belgrad.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
22 d’abril de 1999 Dimissió de dos parlamentaris del PP imputats pel cas Zamora

El diputat José Manuel Peñalosa i el senador Dionisio García Carnero, tots dos del Partit Popular, renuncien els seus respectius escons per poder ser jutjats per un tribunal ordinari i treure càrrega política al cas Zamora. Aquesta investigació judicial estudia un possible pagament per part de tres constructors de la província de Zamora a polítics del PP per tal d’obtenir importants adjudicacions d’obres públiques. Un dels constructors, Antonio Sangregorio, va implicar en la seva declaració el president del Govern, José María Aznar.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
22 d’abril de 1999 El Žalguiris de Kaunas, campió d’Europa de bàsquet

El Žalguiris de Kaunas es proclama vencedor de la Lliga Europea de bàsquet en imposar-se en la final a la Kinder de Bolonya per 82 a 74. És la primera vegada que l’equip lituà guanya la màxima competició continental de clubs. El Žalguiris era l’equip que menys comptava en els pronòstics de la fase final, celebrada a Munic, ja que els altres tres equips classificats són dels més poderosos del bàsquet europeu: l’Olimpiakòs grec i els dos grans equips de Bolonya, Kinder i Teamsystem.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
21 d’abril de 1999 Telecom Italia aprova fusionar-se amb Deutsche Telekom

El consell d’administració de Telecom Italia aprova la fusió amb Deutsche Telekom després que el ministre d’Hisenda alemany, Hans Eichel, dóna garanties que no interferirà en la gestió de l’empresa, que serà el primer grup mundial de telefonia. Telecom Italia accepta l’oferta per a evitar ser absorbida per Olivetti, que havia anunciat la seva voluntat de comprar-hi el 100% de les accions (d’un valor de 68.000 milions d’euros). El Govern alemany posseeix el 74% de les accions de Deutsche Telekom i aspira a controlar el 60% de les de la nova societat.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
21 d’abril de 1999 Acord de pau a Timor Est

Representants de les milícies proindonèsies, dels grups de resistència de Timor Est i de l’Exèrcit indonesi signen un acord de pau per a posar fi a la violència que els darrers mesos ha causat desenes de morts a Timor Est. La signatura es fa a la residència del bisbe de Dili i premi Nobel de la pau el 1996, Carlos Filipe Ximenes Belo, mentre representants dels independentistes exiliats, com el també premi Nobel José Ramos Horta, dubten de l’abast real de l’acord. El mateix dia, el Parlament de Jakarta aprova un pla per a concedir autonomia a les 27 províncies en què es divideix Indonèsia.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
21 d’abril de 1999 Presentació de la Fundació Dia Mundial del Llibre

El president de la Generalitat, Jordi Pujol, presenta a Barcelona la Fundació Dia Mundial del Llibre, constituïda per a la promoció de la festa de Sant Jordi que el 1996 va ser declarada Dia Mundial del Llibre per la UNESCO. En formen part la Generalitat de Catalunya, el Gremi d’Editors de Catalunya i l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
20 d’abril de 1999 L’OTAN denuncia que Iugoslàvia ha portat la “neteja ètnica” a Montenegro

Basant-se en les declaracions de refugiats kosovars, l’OTAN denuncia que el Govern de Belgrad ha fet arribar la “neteja ètnica” a la república federada de Montenegro. El president de Montenegro, Dragisa Bruzan, confirma la mort de sis civils a mans de soldats serbis i ho qualifica de “crim contra la humanitat”, i també s’informa que les forces sèrbies separen de manera sistemàtica homes i dones de les columnes de refugiats que entren a Montenegro. Per la seva banda, el Govern de Zagreb denuncia davant l’ONU les primeres incursions militars sèrbies en territori croat.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
20 d’abril de 1999 Iberia suprimeix 77 vols per reduir el col·lapse aeri

La companyia aèria Iberia anuncia un pla per a reduir el col·lapse aeri que pateixen els aeroports espanyols, que les darreres setmanes han acumulat continus retards i cancel·lacions. La mesura, adoptada d’acord amb el ministre de Foment, Rafael Arias-Salgado, comportarà la reducció de 77 vols diaris entre els mesos de juny i desembre i una pèrdua de 10.000 milions de pessetes de beneficis per part d’Iberia. Arias-Salgado compareix al Congrés dels Diputats per a explicar les causes del col·lapse, que atribueix a la combinació de la vaga de pilots, un augment del 12% del trànsit aeri i els efectes de la guerra a Iugoslàvia.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
20 d’abril de 1999 Matança en un institut de Colorado, als Estats Units

Eric Harris i Dylan Klebold, dos nois de 17 i 18 anys respectivament, disparen a discreció contra els seus companys d’institut a Littleton, a la perifèria de Denver (Colorado), i causen la mort de 13 nois i noies abans de suïcidar-se en veure’s acorralats pels agents de l’FBI. Els agressors, que també havien col·locat 30 bombes a l’institut, pertanyien a un grup conegut com “la Màfia de les Gavardines”, que feia ostentació de símbols nazis. La matança es produeix l’endemà de l’aniversari del naixement de Hitler i de l’atemptat d’Oklahoma City del 1995.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
19 d’abril de 1999 Inauguració de la reforma del Reichstag

El Parlament alemany es reuneix per primera vegada a l’edifici que a partir del mes de setembre serà la seva nova seu, el Reichstag de Berlín, una construcció emblemàtica de la història alemanya. Inaugurat el 1894 com a seu del parlament del II Reich, va ser incendiat per Hitler el 1933 i bombardejat en la Segona Guerra Mundial. Després de dècades d’ostracisme, la recuperació del Reichstag marca l’inici del procés de retorn de la capitalitat d’Alemanya a Berlín. La principal novetat de la remodelació de l’edifici, a càrrec de l’arquitecte Norman Foster, és la cúpula de vidre, que substitueix la que hi havia fins el 1954.

  • Segona Guerra Mundial
    El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
    18 d’abril de 1999 S’inaugura a Barcelona el nou Jardí Botànic de la ciutat

    S’obre al públic el nou Jardí Botànic de Barcelona, situat a la muntanya de Montjuïc, al costat de l’anella olímpica. El jardí ocupa una superfície de 14 hectàrees destinades a acollir la vegetació autòctona de diferents zones del món amb clima mediterrani. El nou Botànic és obra de l’arquitecte Carles Ferrater amb la col·laboració de Josep Lluís Canosa, la paisatgista Beth Figueras i el biòleg Joan Pedrola. Les obres van començar el 1991 i per problemes de finançament es van aturar fins el 1997, quan la Unió Europea hi va destinar 700 milions de pessetes.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    18 d’abril de 1999 Fèlix Mantilla guanya el Comte de Godó

    El tennista català Fèlix Mantilla, de 24 anys, guanya la final del torneig Comte de Godó davant el marroquí Karim Alami en tres sets (7-6, 6-3, 6-3). És el vuitè torneig que aconsegueix Mantilla i el més important de la seva carrera. El torneig no ha aportat cap novetat en la lluita pel lideratge en la classificació de l’ATP perquè l’actual número 1, Pete Sampras, va retirar-se per una lesió després del primer partit, i el número 2, Carles Moyà, va caure en quarts de final davant Mantilla.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    18 d’abril de 1999 Eleccions legislatives i municipals a Turquia

    El Partit de l’Esquerra Democràtica (DSP) del primer ministre Bülent Ecevit guanya en les eleccions generals celebrades a Turquia, amb el 22% dels vots i 136 dels 550 escons del Parlament, al davant de la ultradretana Acció Nacionalista (130 escons). L’islamista Fazilet (Partit de la Virtut) pateix un fort retrocés (obté 110 escons davant els 158 que va obtenir el 1995 el seu predecessor, el Partit del Benestar), però aconsegueix les alcaldies d’Ankara i Istanbul en les eleccions municipals, que se celebren el mateix dia. El Partit de la Mare Pàtria de Mesut Yilmaz i el Partit de la Recta Via de Tansu Çiller obtenen 86 escons cadascun.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    17 d’abril de 1999 El Barça d’handbol guanya la cinquena Copa d’Europa

    L’equip d’handbol del Futbol Club Barcelona guanya per 29 a 18 el Badel Zagreb, en el partit de tornada de la final de la Copa d’Europa, disputat al Palau Blaugrana. Al partit d’anada els dos equips van empatar a 22, i per tant el Barça aconsegueix la seva cinquena Copa d’Europa i iguala el rècord que fins ara només havia aconseguit el Gummersbach. L’equip que entrena Valero Ribera és l’únic que ha obtingut els darrers quatre títols de manera consecutiva, i en les tres darreres ocasions contra el Badel Zagreb.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    17 d’abril de 1999 Entra en funcionament el primer tram del canal Algerri-Balaguer

    El president de la Generalitat, Jordi Pujol, inaugura l’entrada en funcionament del primer tram del canal Algerri-Balaguer, que regarà 600 hectàrees de les localitats d’Algerri i Albesa. Les obres d’aquesta primera part han costat 2.800 milions, si bé el pressupost global del canal, la construcció del qual es va iniciar el 1990, però es va haver d’aturar el 1992 pel desacord amb els agricultors, és de 18.000 milions, amb una superfície total de reg de 8.000 hectàrees.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
    16 d’abril de 1999 Inauguració a Alcarràs d’una planta de tractament de purins

    El conseller de Medi Ambient, Joan Ignasi Puigdollers, inaugura a Alcarràs (Segrià) la primera planta de l’Estat espanyol de tractament de purins amb cogeneració d’energia. La nova planta aconsegueix reduir la part líquida d’aquests residus sense necessitat de fer abocaments o emissions atmosfèriques contaminants i a més produeix 15.000 tones anuals d’adob orgànic i 15 megawatts de potència elèctrica. Es preveu que la planta, construïda i gestionada per l’empresa basca Guascor, estigui en ple funcionament en el termini d’un any.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
    15 d’abril de 1999 Eleccions presidencials a Algèria

    Algèria celebra eleccions per escollir el nou president del país en substitució de Liamine Zéroual. L’únic candidat és l’oficialista Abdelaziz Bouteflika, ja que ahir els sis candidats de l’oposició van retirar-se pel que consideren un frau massiu en les votacions que van començar dilluns a les urnes itinerants de les àrees del Sàhara i a les urnes reservades a les forces de seguretat. La participació és del 57% i Bouteflika, que obté el 73% dels vots, és proclamat president el dia 20.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    15 d’abril de 1999 La Gran Bretanya autoritza la tramitació de l’extradició de Pinochet

    El ministre de l’Interior de la Gran Bretanya, Jack Straw, autoritza que un tribunal de primera instància tiri endavant el procés legal per a extradir a Espanya el general Augusto Pinochet d’acord amb els termes fixats per la Cambra dels Lords. A petició dels advocats de Pinochet, la vista inicial del cas en el tribunal de primera instància de Londres s’ajornarà, però, uns quants dies per tal que la defensa pugui presentar els seus arguments i les possibles al·legacions a la decisió de Straw.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    15 d’abril de 1999 L’absentisme parlamentari impedeix aprovar un pla contra els maltractaments

    El Congrés dels Diputats aprova un projecte de llei per a introduir algunes reformes en el Codi Penal. L’absència de diputats del PP i CiU, combinada amb l’abstenció del PSOE, CC i el Grup Mixt, impedeix la inclusió d’unes esmenes ja aprovades al Senat per a poder qualificar de delictiu l’exercici de violència física o psíquica sobre la parella o els fills i les situacions d’assetjament sexual. El dia 29 la cambra torna a posar a votació les esmenes, que són aprovades gairebé per unanimitat, mentre els partits aprofiten el debat per a recriminar-se mútuament la situació viscuda quinze dies enrere.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    14 d’abril de 1999 Operació intrauterina a la Vall d’Hebron

    Un equip de metges de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron duu a terme la primera operació de cirurgia fetal intrauterina que s’ha fet a l’Estat espanyol. Utilitzant la tecnologia làser, per tal de fer una mínima perforació a l’abdomen de la mare, l’equip que dirigeix el doctor Eduard Gratacós, que ja ha fet operacions similars a Lovaina, on treballa, salva la vida a dos bessons de vint-i-una setmanes de gestació que compartien la circulació de la sang, una alteració que sovint provoca la mort dels fetus.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    14 d’abril de 1999 El Tribunal Constitucional suspèn l’acord del Parlament basc de cedir la cambra al Parlament kurd

    El Tribunal Constitucional (TC) admet a tràmit el recurs que el mes passat va presentar el Govern central contra l’acord del Parlament basc de cedir la seu de Vitòria per a celebrar-hi una reunió de l’assemblea kurda a l’exili. La decisió del TC, que interpreta que el Parlament basc es va atribuir unes competències en política exterior que són responsabilitat de Madrid, suspèn per uns quants mesos la decisió de la cambra basca, la qual cosa impedirà que els kurds facin la reunió en la data prevista, a l’estiu.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    14 d’abril de 1999 L’OTAN bombardeja per error una columna de refugiats kosovars

    Dos dies després de reconèixer la responsabilitat de l’accident de Grdelicka, l’OTAN bombardeja una columna de refugiats kosovars entre les localitats de Prizren i Djacovica, prop de la frontera amb Albània, un error que provoca 70 víctimes mortals. Mentrestant, Sèrbia duu a terme els primers bombardeigs sobre territori albanès, després que ahir es produís una incursió militar sèrbia en aquest Estat. Pel que fa a les gestions diplomàtiques per a resoldre el conflicte, destaca la decisió de Borís Ieltsin de designar l’exprimer ministre Víktor Txernomirdin com a representant especial rus a l’antiga Iugoslàvia.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    14 d’abril de 1999 Les administracions públiques són exculpades per la inundació del Francolí de l’any 1994

    L’Audiència Nacional absol l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona de les responsabilitats subsidiàries de les inundacions causades el 10 d’octubre de 1994 per la crescuda del riu Francolí al port de Tarragona. La sentència basa la seva decisió en els informes elaborats per la UPC i la Junta d’Aigües de Catalunya, que deslegitimen els arguments dels advocats dels afectats, els quals demanaven una indemnització de 1.100 milions de pessetes

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    13 d’abril de 1999 Madeleine Albright i Igor Ivànov s’entrevisten a Oslo

    La capital de Noruega és escenari de la primera trobada dels màxims responsables de política exterior de Rússia, Igor Ivànov, i els Estats Units, Madeleine Albright, des que va començar l’ofensiva de l’OTAN sobre Iugoslàvia. Tot i l’acord per a solucionar el conflicte per via diplomàtica, Albright i Ivànov no aconsegueixen acostaments significatius de les seves posicions. Ivànov reitera la seva oposició a la intervenció aliada i també discrepa de la necessitat de desplegar una força internacional a Kosovo.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    13 d’abril de 1999 Condemna de 10 anys de presó a Jack Kevorkian, el “Doctor Mort”

    Un tribunal de Michigan condemna a una pena mínima de 10 anys de presó, que podrien ser ampliats fins a 25, Jack Kevorkian, el metge nord-americà que des del 1990 ha ajudat a morir uns 130 malalts terminals que li ho havien demanat. Kevorkian, conegut com a “Doctor Mort”, és condemnat per l’assassinat en segon grau de Thomas Youk, un malalt d’esclerosi lateral amiotròfica. Kevorkian va filmar la mort de Youk, que posteriorment va ser emesa per una cadena de televisió.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    12 d’abril de 1999 Pacte entre democratacristians i PP a la Vall d’Aran

    Josep Calbetó, alcalde de Viella i dirigent d’Unió Democràtica Aranesa (UDA), que fins ara era la filial d’UDC a la Vall d’Aran, tanca un pacte polític amb el PP per presentar-se plegats a les eleccions municipals del mes de juny sota el nom d’Unió Popular Aranesa. L’acord provoca una escissió a l’UDA, mentre UDC anuncia la ruptura del pacte signat amb els democratacristians aranesos fa dotze anys i la voluntat de constituir una nova agrupació a la Vall d’Aran, democratacristiana, nacionalista i desvinculada del PP.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Política i institucions
    12 d’abril de 1999 L’OTAN reconeix la mort de civils a Sèrbia

    Portaveus de l’OTAN reconeixen que l’atac aeri d’ahir sobre un pont ferroviari a la localitat sèrbia de Grdelicka, uns 300 km al sud de Belgrad, va causar la mort de 10 víctimes civils que viatjaven en el tren que va entrar al pont quan aquest era bombardejat. L’OTAN afirma que el pont era un objectiu aliat pel fet de ser un punt important en la xarxa de proveïment de les forces sèrbies que actuen a Kosovo.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    12 d’abril de 1999 Representació del Misteri d’Elx a la seu de la UNESCO de París

    El Cor de la Capella del Misteri d’Elx ofereix un concert escenificat del Misteri o Festa d’Elx a l’auditori de la seu de la UNESCO, a París. L’escenificació complementa l’exposició que aquests dies s’ha presentat al mateix centre amb la intenció que el Misteri d’Elx sigui declarat Patrimoni de la Humanitat. L’acte es veu esquitxat per la polèmica lingüística al voltant del valencià, ja que el Govern de la Generalitat que presideix Eduardo Zaplana obliga a eliminar les referències al fet que la llengua del Misteri és el català, en la seva modalitat valenciana.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    11 d’abril de 1999 Estrena de la pista de curses de cavalls de Bàscara

    Se celebra a la localitat de Bàscara la cursa inaugural del I Campionat de Catalunya de curses de cavalls, una prova que serveix per a estrenar la pista de proves hípiques d’aquest municipi de l’Alt Empordà. La pista és la primera fase d’Equus Parc de Catalunya, un parc temàtic al voltant del cavall, amb hipòdrom, zona residencial i zones de lleure, que amb un pressupost de 30.000 milions de pessetes té l’oposició d’un sector del municipi.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    11 d’abril de 1999 Commemoració del mil·lenari del papa Silvestre II

    Els bisbes catalans oficien al monestir de Ripoll una missa que marca l’inici de la commemoració del mil·lenari del papa Silvestre II. L’aniversari del nomenament del monjo benedictí Gerbert d’Orlhac com a papa (Silvestre II) serà objecte d’un seguit de celebracions organitzades per l’Ajuntament de Ripoll, la Universitat de Vic, el bisbat de Vic i l’abadia de Montserrat. El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, assisteix a la missa i posteriorment presideix un acte institucional.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    11 d’abril de 1999 Escòcia guanya el darrer torneig de les Cinc Nacions de rugbi

    La derrota d’Anglaterra davant Gal·les (32-31) a Wembley dóna a Escòcia la victòria en la darrera edició del torneig de rugbi de les Cinc Nacions, que des del 1910 disputen Anglaterra, Escòcia, Irlanda, Gal·les i França. El torneig va ser fundat el 1883 pels quatre països britànics, i des de la incorporació de França, el 1910, se n’han disputat 70 edicions (amb els parèntesis 1915-19 i 1932-46). A partir de l’any vinent, amb la incorporació d’Itàlia, hi competiran sis seleccions.

    El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
    10 d’abril de 1999 Manifestació a Bilbao dels partits signants de la Declaració de Lizarra

    Entre 80.000 i 100.000 persones es manifesten a Bilbao en demanda d’un impuls del procés de pau, convocades pels partits que van signar la Declaració de Lizarra. La mobilització té continuïtat dilluns, amb una aturada d’una hora que té un seguiment irregular, alt entre els treballadors del sector públic, el transport i les grans empreses, però menor als altres sectors i al conjunt de Navarra. PP i PSOE llancen dures crítiques contra l’executiu de Juan José Ibarretxe, que se suma a la convocatòria davant la seu del Govern basc, a Vitòria.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    9 d’abril de 1999 El Parlament de Catalunya rep les signatures en favor de les seleccions esportives catalanes

    El president de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes, Jaume Llauradó, lliura al Parlament de Catalunya la iniciativa legislativa popular per a crear seleccions esportives catalanes, que està avalada per 258.000 signatures, xifra que supera de molt les 65.000 que exigeix la llei. La iniciativa s’afegirà a la reforma de la llei de l’esport, en tràmit al Parlament des del final de l’any passat, que comprèn un ventall més ampli de matèries esportives a més de les seleccions.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    9 d’abril de 1999 Mor en un cop d’estat el president de Níger

    El president de Níger, el general Ibrahim Baré Maïnassara, és assassinat per un grup de militars a l’aeroport de la capital del país quan intentava fugir després de ser apartat del poder per un cop d’estat. L’oposició al règim de Maïnassara, que va accedir al poder el 1996 mitjançant un cop d’estat, va incrementar-se després que el Tribunal Constitucional anul·lés el resultat de les eleccions municipals del 7 de febrer. El dia 11, el cap de la guàrdia presidencial, Daouda Malam Wanke, assumeix la presidència del Govern provisional del país.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    9 d’abril de 1999 Actuació de Bruce Springsteen al Palau Sant Jordi de Barcelona

    El músic i cantant de rock nord-americà Bruce Springsteen actua al Palau Sant Jordi de Barcelona en el primer concert de la gira mundial de promoció del seu darrer treball discogràfic, Tracks. La gira suposa el retrobament dalt d’un escenari, després de deu anys, de Springsteen amb els components de la E Street Band, el grup que el va acompanyar en l’etapa més brillant de la seva carrera. Tant al concert d’avui com al que fa l’endemà, el Palau Sant Jordi s’omple amb més de 20.000 espectadors.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    9 d’abril de 1999 El Govern britànic veta la compra del Manchester United per part de Rupert Murdoch

    El ministre de Comerç i Indústria del Govern britànic, Stephen Myers, prohibeix la compra del club de futbol Manchester United per part de l’empresa de televisió BSkyB, propietat del magnat Rupert Murdoch, que havia estat anunciada l’any passat. Segons el Govern britànic, l’operació infringiria les normes de la lliure competència, ja que Murdoch seria jutge i part en la comercialització dels drets televisius de la lliga de futbol britànica, la Premier League.

    El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
    9 d’abril de 1999 Agressió contra les pintures rupestres de l’Albi

    L’Ajuntament de l’Albi (les Garrigues) informa que les pintures rupestres del jaciment de la Vall de la Coma d’aquest municipi han estat ruixades amb esprai per uns desconeguts. Les pintures van ser descobertes el 1984 i formen part del conjunt de jaciments de l’arc mediterrani que al desembre del 1998 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Aquestes pintures ja havien sofert dos atemptats similars des del 1991.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    8 d’abril de 1999 Reobertura de la mina d’Aznalcóllar

    L’empresa multinacional Boliden reprèn l’activitat extractiva a la mina d’Aznalcóllar, escenari d’un greu vessament tòxic prop del parc de Doñana a l’abril de l’any passat. De moment, la justícia no ha dictaminat les possibles responsabilitats de l’accident. Avui es reincorporen a la mina 45 treballadors, que s’afegeixen a les 227 persones que han realitzat tasques de manteniment durant el darrer any, i els propers dies ho farà la resta de treballadors de l’empresa. Per la seva banda, les organitzacions ecologistes recelen de la represa de les extraccions de pirites a Aznalcóllar.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    8 d’abril de 1999 Inaugurada la remodelació del Museu Marès

    S’inaugura a Barcelona la primera fase de la reforma del Museu Frederic Marès, que va ser tancat l’any passat i que es preveu que pugui ser obert totalment l’any vinent. La remodelació, projectada per l’arquitecte Josep Llinàs, accentua l’obertura del museu al Barri Gòtic en què està enclavat, amb una ampliació de les finestres que donen una visibilitat més evident al museu des del carrer dels Comtes, on s’ha fet una nova entrada a l’edifici.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    8 d’abril de 1999 El Banc Central Europeu rebaixa mig punt el preu del diner

    El president del Banc Central Europeu (BCE), Wim Duisenberg, anuncia una reducció dels tipus d’interès del 3% al 2,5%. La rebaixa, que vol estimular el creixement econòmic de la zona de l’euro, s’aprova després de constatar el bon comportament de la inflació als països de la UE. La mesura provoca una important caiguda de la cotització de l’euro en relació amb el dòlar a les borses, mentre molts analistes opinen que la rebaixa pot suposar un risc d’inflació.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    7 d’abril de 1999 Atemptat dels GRAPO al Valle de los Caídos

    L’organització terrorista GRAPO s’atribueix l’autoria de la bomba que explota a la matinada a la basílica del Valle de los Caídos (Madrid), on hi ha enterrats José Antonio Primo de Rivera i Francisco Franco. L’explosió, que es produeix en el 40è aniversari de la inauguració del monument, l’1 d’abril de 1959, només provoca petites destrosses en bancs i confessionaris. Feia cinc anys que el GRAPO no s’atribuïa cap acció terrorista.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    6 d’abril de 1999 La UNESCO aprova una convenció per a la protecció dels béns culturals

    Representants de 93 estats subscriuen a la Haia una convenció patrocinada per la UNESCO per a la protecció dels béns culturals en cas de conflicte bèl·lic, que actualitza un text anterior aprovat el 1945. La principal novetat del text, que recorda casos recents com la destrucció del Museu Nacional de Kuwait o la biblioteca de Sarajevo, és que estableix la responsabilitat individual per a qui violi un bé cultural i per tant crea la figura del criminal de guerra cultural, que podrà ser jutjat per un tribunal internacional.

    El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
    5 d’abril de 1999 Líbia lliura els dos sospitosos de l’atemptat de Lockerbie

    Al-Amin Khalifa Fhimah i Abdel Basset Ali al-Megrahi, els dos libis acusats d’haver col·locat la bomba a l’avió de la companyia Pan Am que va esclatar el 1988 sobre la població escocesa de Lockerbie, arriben a la Haia després d’haver estat lliurats per les autoritats líbies. Un cop fet el lliurament, l’ONU aixeca les sancions internacionals que pesaven sobre Líbia, com l’embargament aeri i la prohibició de vendre material militar al règim de Gadaffi.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    4 d’abril de 1999 Prohibit l’accés als toros als menors de 14 anys

    Coincidint amb el primer dia de la temporada taurina, entra en vigor la norma aprovada per la Generalitat de Catalunya al desembre passat que prohibeix l’accés a les curses de braus als menors de 14 anys. La Federació d’Entitats Taurines de Catalunya té presentat un recurs contra la norma, que també afecta els combats de boxa i altres especialitats de lluita no reconegudes pel COI.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
    4 d’abril de 1999 Celebració unitària de l’Aberri Eguna

    Per primera vegada des de l’inici de la transició democràtica, els partits nacionalistes bascos celebren de manera unitària l’Aberri Eguna en diverses localitats del país, incloses les quatre capitals. La convocatòria de l’Assemblea d’Electes Municipals d’Euskal Herria és seguida per militants del PNB, Eusko Alkartasuna i HB, partits que també organitzen mítings centrals de manera independent.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    3 d’abril de 1999 Atacs al principal oleoducte iraquià al Golf

    Avions britànics i nord-americans destrueixen el principal oleoducte de l’Iraq, que porta el petroli fins a la terminal d’al-Bakr, al golf Pèrsic. L’operació, emmarcada en les tasques de control de les potències aliades respecte al compliment per part del règim de Bagdad de les resolucions de l’ONU després de la guerra del Golf, causa importants perjudicis al Govern iraquià perquè interromp el subministrament de cru a un dels principals ports exportadors del país.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    2 d’abril de 1999 Entrevista entre Slobodan Miloševi? i Ibrahim Rugova

    La televisió iugoslava difon unes imatges d’una encaixada de mans entre el president serbi, Slobodan Miloševi?, i el president kosovar, Ibrahim Rugova, en què aquest demana la fi de l’ofensiva de l’OTAN. El mateix dia, la policia sèrbia captura tres soldats nord-americans, els sergents Andrew A.Ramírez i Christopher Stone i el caporal Steven M.Gonzales, els primers presoners de Iugoslàvia des de l’inici de l’atac de l’Aliança Atlàntica. D’altra banda, la policia sèrbia deté dos periodistes de la cadena espanyola de televisió Tele 5, que són alliberats el dia 7 d’abril.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    1 d’abril de 1999 El llibre més gran del món comença el seu itinerari a Barcelona

    S’instal·la a la rambla de Santa Mònica de Barcelona The World Book on Tour, un llibre de 4,30 m d’alt i 4,20 d’ample i amb un nombre il·limitat de pàgines que estan obertes a la col·laboració de totes les persones que vulguin participar-hi. La iniciativa de fer el llibre més gran del món i amb un nombre més elevat d’autors va sortir de Berlín. Durant els propers cinc anys el llibre recorrerà moltes ciutats d’arreu del món i està previst que torni a ser a Barcelona el 2004, coincidint amb el Fòrum de les Cultures.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    1 d’abril de 1999 S’inaugura a Gandesa el Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre

    Coincidint amb el 60è aniversari de la fi de la Guerra Civil Espanyola, s’inaugura a Gandesa el Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre (CEBE), organisme que es dedicarà a recuperar i exhibir material bèl·lic, fotografies i documents sobre la que va ser la batalla amb més víctimes de la Guerra Civil. El centre, dirigit per Anton Munné, s’inaugura amb una exposició d’armes, utensilis, uniformes i fotografies d’aquell episodi.

  • Guerra Civil Espanyola
    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    31 de març de 1999 El FC Barcelona guanya la Copa Korac de bàsquet

    L’equip de bàsquet del FC Barcelona guanya per segona vegada en la seva història la Copa Korac en vèncer, al Palau Blaugrana, l’Estudiantes de Madrid per 97 a 70. L’àmplia victòria serveix per a remuntar el desavantatge del partit d’anada, en què el Barça va perdre per 93 a 77.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    30 de març de 1999 El Parlament balear aprova la Llei d’ordenació del territori

    En la darrera sessió de l’actual legislatura, el Parlament balear aprova la Llei que fixa les directrius d’ordenació territorial, amb els vots a favor del PP i l’oposició de la resta de grups de la cambra, és a dir, PSOE, PSM-Nacionalistes de Mallorca, Esquerra Unida i Unió Mallorquina. La Llei, que permet per als propers 10 anys un creixement urbanístic del 12% a Menorca i del 10% a Mallorca i Eivissa, és la norma més important aprovada en tota la legislatura, i la que va originar la marxa del PP de l’expresident Gabriel Cañellas.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Política i institucions
    29 de març de 1999 Intent de mediació de Primàkov en el conflicte de Iugoslàvia

    El primer ministre rus, Ievgueni Primàkov, s’entrevista a Belgrad amb el president serbi, Slobodan Miloševi?, per a mediar en el conflicte amb l’OTAN. Posteriorment Primàkov viatja a Viena per a informar del contingut de l’entrevista, que és considerat insuficient per a aturar els atacs aeris aliats. Mentrestant, l’OTAN anuncia que l’exèrcit iugoslau ha executat cinc líders kosovars, entre els quals hi ha dos membres de la delegació que va negociar a Rambouillet, però les autoritats de Belgrad neguen aquestes morts.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    28 de març de 1999 Dimissió del president del Paraguai

    El president del Paraguai, Raúl Cubas, dimiteix el seu càrrec unes hores abans que el Senat en voti la destitució per mal exercici de les seves funcions. Cubas ha rebut acusacions d’estar implicat en el recent assassinat del vicepresident del país, Luis María Argaña. Posteriorment viatja al Brasil, on rep asil polític, mentre que l’exgeneral i aliat seu Lino Oviedo abandona el país en direcció a l’Argentina, on també se li concedeix asil polític. L’endemà és designat nou president Luis González Marchi, que fins ara presidia el Senat.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    28 de març de 1999 Més d’un centenar de morts en un terratrèmol al nord de l’Índia

    Segons el recompte oficial, arriba a 110 el nombre de víctimes mortals d’un terratrèmol de 6,8 graus en l’escala de Richter que afecta el nord de l’Índia, a l’estat d’Utar Pradesh, en una zona situada a l’Himàlaia. Els efectes destructius de la primera onada sísmica, especialment greu al districte de Chamoli, es veuen agreujats per una catorzena de rèpliques entre els 2,4 i els 4,9 graus.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    28 de març de 1999 Llançament del primer coet des d’una plataforma flotant

    L’empresa Sea Launch llança el seu primer coet a l’espai, i ho fa des d’una antiga plataforma petrolífera reconvertida en base espacial i situada a l’oceà Pacífic, a uns 2.300 km de Hawaii. Sea Launch és un consorci empresarial encapçalat per Boeing i en què també participen l’empresa russa RSC Energia, la noruega Kvaerner i la ucraïnesa KB Yuzhnoye-PO Yuzhmash, i que té el domicili fiscal a les illes Caiman. Sea Launch té previst iniciar els seus llançaments comercials a l’estiu amb l’objectiu d’arrabassar a Ariane el lideratge en el llançament de satèl·lits.

    El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
    27 de març de 1999 Inauguració a Mollet del Vallès del Museu Abelló

    S’inaugura a Mollet del Vallès el Museu Municipal Joan Abelló, format per la col·lecció d’art que l’artista Joan Abelló i Prat ha cedit al municipi. El centre acull més de 5.800 obres d’art, valorades en 2.000 milions de pessetes, la majoria d’art català dels segles XIX i XX, a més de la producció de l’artista. El museu s’ha instal·lat en un edifici postmodernista del 1908 que ha estat rehabilitat amb fons de l’Ajuntament i de la Unió Europea.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    27 de març de 1999 Joan Romero dimiteix el càrrec de secretari general dels socialistes valencians

    El secretari general del PSPV-PSOE i candidat socialista a la presidència de la Generalitat Valenciana, Joan Romero, presenta la dimissió quan falten poc més de dos mesos per a les properes eleccions autonòmiques. La renúncia de Romero es fa efectiva en sentir-se deslegitimat pel comitè nacional del partit després que aquest hagués rebutjat la composició de les llistes electorals que havia presentat Romero. De moment, la direcció del PSPV-PSOE és assumida per una gestora encapçalada per José Luis Ábalos. El 6 d’abril, Antoni Asunción és designat nou candidat socialista a la Generalitat Valenciana.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Política i institucions
    27 de març de 1999 Renault compra el 36,8% de les accions de Nissan

    El president de Renault, Louis Schweitzer, anuncia la compra per part d’aquesta empresa automobilística francesa del 36,8% de les accions de la marca Nissan, amb la qual cosa Renault serà el principal accionista de Nissan i controlarà el quart grup mundial de constructors d’automòbils. Renault pagarà per l’operació 380.000 milions de pessetes, que serviran per a sanejar les finances de Nissan, el segon grup automobilístic japonès, que era en una fase de recessió.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    26 de març de 1999 El Consell Europeu arriba a un acord per a l’Agenda 2000

    Els caps d’Estat de la Unió Europea aproven a Berlín l’Agenda 2000, el marc pressupostari de la UE per al període 2000-06. Després de llargues negociacions, Alemanya cedeix en les seves pretensions de reduir la seva contribució al conjunt de la UE, i s’acorda pactar uns pressupostos restrictius amb una tendència a la baixa de les dues principals polítiques comunes, la PAC i els fons estructurals.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    26 de març de 1999 Margaret Thatcher visita Augusto Pinochet

    L’exprimera ministra britànica Margaret Thatcher visita Augusto Pinochet com a mostra de solidaritat amb la situació que està vivint l’exdictador xilè, retingut a Londres en espera de resoldre’s la demanda d’extradició presentada des d’Espanya. Thatcher expressa a Pinochet el seu agraïment pel suport que va donar a la Gran Bretanya durant la guerra de les Malvines i per haver contribuït a portar la democràcia a Xile.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    26 de març de 1999 Vaga dels pilots d’Iberia

    Els pilots d’avió de la companyia Iberia comencen la vaga convocada per als dies de Setmana Santa com a mesura de pressió per a reivindicar els canvis que proposen en l’elaboració del nou conveni col·lectiu. La vaga acaba, sense que s’hagi produït un acord entre les dues parts, el 5 d’abril. Iberia valora el cost de la protesta, que ha afectat uns 200.000 passatgers, en 1.000 milions de pessetes, mentre que el SEPLA rebaixa la xifra a 400 milions.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    25 de març de 1999 El coneixement del català serà un mèrit per a exercir com a jutge a Catalunya

    El president de la Generalitat, Jordi Pujol, i el del Consell General del Poder Judicial, Javier Delgado, firmen un conveni segons el qual el coneixement oral i escrit de la llengua catalana (que s’haurà de demostrar amb un certificat de nivell B expedit per la Junta de Català o un títol de grau superior) serà considerat com un mèrit equivalent a un plus d’entre un i tres anys (segons el grau de coneixement i la plaça a què s’aspiri) per als jutges que vulguin ocupar una plaça judicial a Catalunya.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    25 de març de 1999 Creació a Vilanova i la Geltrú del Front Portuari Català

    Es constitueix a Vilanova i la Geltrú el Front Portuari Català, un consorci per a la promoció exterior i la recerca de nous tràfics del qual formen part Ports de la Generalitat i les autoritats portuàries de Barcelona i Tarragona, i que té la seu a l’estació marítima de Vilanova. Dies després de la signatura, l’empresa pública Ports de la Generalitat comença l’ampliació de la dàrsena comercial de Vilanova.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
    24 de març de 1999 Atac aeri de l’OTAN sobre Iugoslàvia

    Un cop fracassat el darrer intent negociador del nord-americà Richard Holbrooke perquè el president de Iugoslàvia, Slobodan Miloševi?, accepti el pla de pau per a Kosovo, avions de l’OTAN inicien un atac aeri sobre objectius militars de Iugoslàvia. El president rus, Borís Ieltsin, demana una reunió urgent del Consell de Seguretat de l’ONU i amenaça d’adoptar mesures militars si no cessa l’atac. L’operació militar, en què participen efectius de set països de l’OTAN, també és condemnada per la Xina.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    24 de març de 1999 Romano Prodi, elegit president de la Comissió Europea

    Comença a Berlín la cimera del Consell Europeu que ha de debatre el marc pressupostari de la Unió Europea per als propers sis anys (Agenda 2000) i la reforma de la Política Agrària Comuna. En la primera jornada de la cimera, el president de torn de la UE, Gerhard Schröder, aconsegueix tancar la crisi oberta amb la dimissió de Jacques Santer amb un acord per a designar l’exprimer ministre italià Romano Prodi com a nou president de la Comissió Europea, mentre es negocia que Santer es mantingui al càrrec fins el nomenament oficial i la presa de possessió de Prodi.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    24 de març de 1999 La Cambra dels Lords denega la immunitat de Pinochet

    Els set jutges del tribunal de la Cambra dels Lords designats per a decidir la situació del general Augusto Pinochet acorden per sis vots a un negar la immunitat a l’exdictador xilè. La resolució limita la possibilitat de jutjar Pinochet pels crims comesos després del 1988, quan la Gran Bretanya va ratificar la Convenció contra la Tortura, però manté obert el procés i deixa en mans del ministre de l’Interior, Jack Straw, la decisió de concedir l’extradició de Pinochet a Espanya, on només podrà ser jutjat per tres delictes de tortura i de conspiració per a cometre tortura i un d’assassinat.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    24 de març de 1999 Moren 32 persones en el descarrilament d’un tren a Kenya

    Un tren de passatgers descarrila a Kenya quan travessava el parc natural de Tsavo, proper a la ciutat de destí, Mombasa. L’accident provoca la mort d’almenys 32 persones, cinc de les quals eren turistes francesos. Els testimonis que viatjaven en el tren apunten que la causa de l’accident és l’excés de velocitat.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    24 de març de 1999 Incendi mortal al túnel del Mont Blanc

    Un camió belga pateix un accident i s’incendia al mig del túnel del Mont Blanc, una via d’11 km entre França i Itàlia. El camió transportava farina i margarina, dues matèries que es consumeixen amb molta lentitud i que provoquen gran quantitat de fum i molta calor, circumstàncies que dificulten la tasca dels bombers, els quals fins dos dies després no poden accedir al lloc del sinistre. L’accident atrapa 20 camions i 11 turismes i causa la mort de 39 persones.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    23 de març de 1999 L’OPEP reduirà la producció de petroli

    Els ministres dels 11 estats de l’Organització de Països Exportadors de Petroli, reunits a Viena, aproven reduir la producció de cru d’1,7 milions de barrils diaris per a frenar la caiguda del preu del barril, que ara és de 13 dòlars, amb l’objectiu d’assolir els 17 dòlars abans de final d’any. L’OPEP baixarà la seva producció de 24.676.000 a 22.976.000 barrils diaris, i Mèxic, Noruega i Oman, que participen en la cimera de Viena, anuncien que també disminuiran la seva producció.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    23 de març de 1999 Mor en un atemptat el vicepresident del Paraguai

    El vicepresident del Paraguai, Luis María Argaña, és mort a trets al centre de la capital, Asunción, quan es dirigia amb cotxe al seu despatx. En l’atemptat moren també el xofer del vehicle i un guardaespatlles. Tot i que tots tres pertanyen al Partido Colorado, Argaña liderava una fracció enfrontada al president Raúl Cubas i a l’exgeneral colpista Lino Oviedo, amb la qual cosa l’atemptat obre una important crisi política al país.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    22 de març de 1999 Inauguració de l’Auditori de Barcelona

    Amb la presència de les principals autoritats polítiques de l’Estat, Catalunya i Barcelona, estrena a la ciutat comtal l’Auditori, la sala de concerts projectada per l’arquitecte Rafael Moneo. Del concert inaugural destaca la Fanfàrria, una peça escrita per a l’ocasió per Joan Guinjoan i interpretada per l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, que dirigeix Lawrence Foster, i l’actuació de la pianista Alícia de Larrocha.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    22 de març de 1999 Lliurament dels premis Oscar

    El Dorothy Chandler Pavillion de Los Angeles acull per darrera vegada la cerimònia dels premis Oscar, que en successives edicions s’atorgaran en la nova seu de l’Acadèmia de cinema nord-americana, actualment en construcció. La pel·lícula més premiada és Shakespeare in Love, de John Madden, amb set Oscar, entre els quals hi ha el de millor pel·lícula. Saving Private Ryan rep l’Oscar al millor director, Steven Spielberg, i quatre premis menors, mentre La vita è bella obté els premis a la pel·lícula estrangera, a l’actor (Roberto Benigni) i a la banda sonora. Tal com s’esperava, el lliurament de l’Oscar honorífic a Elia Kazan és acollit amb divisió d’opinions pel paper que aquest realitzador va tenir en l’etapa del maccarthisme.

    El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
    21 de març de 1999 Apareix mort un membre d’ETA a Errenteria

    L’Ertzaintza identifica com el membre del comando Donosti d’ETA José Luis Geresta el cos que dissabte va ser trobat mort d’un tret en un descampat del municipi d’Errenteria (Guipúscoa). Segons l’Ertzaintza es tracta d’un suïcidi, però HB atribueix la mort de Geresta a la guerra bruta dels aparells de l’Estat contra ETA. La identificació de Geresta es fa dilluns, l’endemà que 60.000 persones es manifestessin a Bilbao, convocades per HB, per denunciar la pressió policíaca sobre l’entorn d’ETA.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    21 de març de 1999 Completada la primera volta al món en globus

    El globus Breitling Orbiter III aterra a Egipte després de convertir-se en el primer d’aquests ginys que aconsegueix fer una volta al món sense escales. El globus, pilotat pel suís Bertrand Piccard i l’anglès Brian Jones, va enlairar-se l’1 de març a Suïssa, i ahir va completar la primera volta al món, d’acord amb les normes de la Federació Internacional d’Aeronàutica, en assolir els 9,27 graus de longitud oest quan volava sobre Mauritània. El globus ha fet un recorregut de 48.000 quilòmetres.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    21 de març de 1999 Els socialdemòcrates guanyen en les eleccions legislatives a Finlàndia

    El Partit Socialdemòcrata de l’actual primer ministre, Paavo Lipponen, confirma la seva condició de partit majoritari a Finlàndia en assolir el 22,9% dels vots i 51 escons en les eleccions legislatives, tot i que ha patit un notable descens en relació amb els comicis del 1995 (28,3% de vots i 63 escons). El Partit del Centre obté el 22,4% dels vots (19,9%) i 48 escons (45), i els conservadors, el 21% i 46 escons (39), resultats que obligaran a repetir la fórmula d’un govern de coalició.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    20 de març de 1999 Primer acte oficial al reconstruït Liceu

    El Gran Teatre del Liceu acull la sessió de clausura de Metròpolis 99, la cimera d’alcaldes de grans ciutats d’arreu del món que s’ha celebrat la darrera setmana a Barcelona, i que a partir de demà tindrà continuïtat amb el congrés de la Unió Internacional d’Autoritats Locals (IULA), que es farà al Palau de Congressos. És el primer acte públic que es fa al Liceu des de l’incendi del 31 de gener de 1994, tot i que la inauguració oficial del teatre està prevista per al proper 7 d’octubre.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    19 de març de 1999 Un atemptat causa 64 morts a Ossètia del Nord

    Una bomba de gran potència esclata al mercat de Vladikavkaz, la capital d’Ossètia del Nord, i provoca la mort de 64 persones, a més de nombrosos ferits. Les hipòtesis sobre els responsables de l’atemptat, el més sagnant que ha patit Rússia des de la dissolució de l’URSS, són diverses, ja que ningú en reivindica l’autoria, i a més Ossètia és situada a la conflictiva àrea del Caucas, sacsejada pels enfrontaments entre ossets i ingúixos i la situació de Txetxènia.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    18 de març de 1999 Jamil Mahuad desactiva la protesta social de l’Equador

    El president equatorià, Jamil Mahuad, pacta una forta rebaixa del preu de la gasolina amb el Parlament com a primera mesura per a desactivar la protesta social que viu el país des de fa dues setmanes deguda a les mesures adoptades per a combatre la crisi econòmica, entre les quals destaquen el tancament de les oficines bancàries durant una setmana, la congelació dels dipòsits bancaris i un increment del preu de la gasolina del 132%. La protesta ha col·lapsat l’activitat de productors, comerciants i distribuïdors i Mahuad va arribar a decretar l’estat d’emergència.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    18 de març de 1999 Els kosovars signen el pla de pau elaborat pel Grup de Contacte

    Els delegats kosovars Ibrahim Rugova i Hashim Thaci signen a París l’acord de pau per a Kosovo elaborat pel Grup de Contacte (Estats Units, Rússia, França, Gran Bretanya, Alemanya i Itàlia). El pla, però, es converteix en paper mullat, ja que els representants serbis abandonen París sense haver-lo ratificat. La signatura kosovar es fa, de manera significativa, sense la presència del mitjancer en les negociacions més proper als plantejaments serbis, el rus Borís Maiorski.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    18 de març de 1999 El Congrés dels Diputats aprova la nova Llei de propietat horitzontal

    El ple del Congrés dels Diputats aprova la nova Llei de propietat horitzontal. El nou text agilita el procés de reclamació judicial als veïns morosos, que fins i tot podran ser embargats, i obre la possibilitat de privar el dret de l’ús a l’habitatge als inquilins que molestin la comunitat. Una altra novetat és la que fa referència a l’adopció d’acords per part de la junta de propietaris, que a partir d’ara no requerirà la unanimitat per a la instal·lació de serveis d’interès general (com un ascensor).

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    17 de març de 1999 L’Institut d’Arquitectes Britànics premia la ciutat de Barcelona

    El Reial Institut d’Arquitectes Britànics (RIBA), una de les organitzacions més prestigioses del món en el camp de l’arquitectura, concedeix la seva Medalla d’Or a la ciutat de Barcelona en reconeixement dels projectes de regeneració de la ciutat executats els darrers anys. L’acta del premi esmenta la responsabilitat dels alcaldes Narcís Serra, Pasqual Maragall i Joan Clos, del coordinador d’urbanisme, Oriol Bohigas, i del director de projectes urbans de l’Ajuntament, Josep Anton Acebillo. És la primera vegada que aquesta medalla, fins ara lliurada a arquitectes, es concedeix de manera global a una ciutat.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    17 de març de 1999 El COI expulsa els membres acusats de corrupció

    Comença a Lausana una sessió extraordinària del Comitè Olímpic Internacional per a analitzar els escàndols de corrupció que han sortit a la llum els darrers mesos. La cimera s’inicia amb un vot de confiança a Joan Antoni Samaranch perquè dugui a terme la regeneració del COI (ratificada per 86 dels 90 membres assistents) i amb l’expulsió dels sis membres que van acceptar suborns de ciutats candidates a ser seus olímpiques, els quals s’han d’afegir als quatre que van dimitir i a un altre membre del COI que va morir recentment.

    El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
    16 de març de 1999 Dimissió en ple de la Comissió Europea

    El president de la Comissió Europea, Jacques Santer, anuncia la seva dimissió i la dels 19 comissaris del seu executiu després de conèixer les conclusions de l’informe elaborat sobre la Comissió pel comitè anticorrupció format pel Parlament Europeu. L’informe acusa la Comissió de mala gestió, d’haver perdut el control de l’administració comunitària i de fracassar en l’intent de respondre a les denúncies per corrupció. Dels 11 comissaris investigats, la més malparada és la francesa Édith Cresson, acusada de nepotisme.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    16 de març de 1999 L’índex Dow Jones arriba als 10.000 punts

    Per primera vegada en la seva història, l’índex Dow Jones (Dow Jones Industrial Average, DJIA) de la borsa de Nova York arriba als 10.000 punts. El rècord de 10.001,78 punts s’assoleix vint minuts després de l’inici de la sessió, i, si bé només dura uns segons, ja que les fluctuacions del mercat el tornen a situar per sota d’aquest marge, no deixa de ser un indici clar de l’eufòria borsària.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    16 de març de 1999 Pressió social contra l’anorèxia

    El director de Moda de Barcelona, Paco Flaqué, anuncia que es faran pressions perquè en la propera edició de la Passarel·la Gaudí no desfilin models que tinguin una talla inferior a la 38. La mesura s’inscriu en el debat social al voltant de l’anorèxia, una malaltia en alça provocada sovint per la voluntat de les joves de voler imitar els cossos molt prims que fixen els cànons estètics de la moda i la publicitat.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    15 de març de 1999 Lucien Bouchard inaugura la Casa del Quebec a Catalunya

    En la darrera jornada de la visita a Catalunya que des de dissabte fa el primer ministre quebequès, Lucien Bouchard, s’inaugura a Barcelona la Casa del Quebec, que acollirà una representació permanent d’aquesta nació nord-americana. Posteriorment, Bouchard i el president català, Jordi Pujol, signen una declaració conjunta en què es comprometen a aprofundir les relacions entre tots dos països.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    15 de març de 1999 Mor en atemptat una advocada catòlica d’Irlanda del Nord

    L’advocada catòlica nord-irlandesa Rosemary Nelson mor a la localitat de Lurgan, al comtat d’Armagh, en explotar una bomba col·locada al seu cotxe. Nelson era coneguda per ser la representant dels veïns del carrer de Garvaghy Road, un carrer de Portadown, en el litigi que mantenen per impedir-hi el pas de les marxes orangistes. L’atemptat és reivindicat per un grup paramilitar protestant poc conegut, els Defensors de la Mà Vermella. El dia 17, Belfast és escenari d’un altre atemptat, amb la mort a trets de l’activista unionista Frank Curry.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    15 de març de 1999 Un altre detingut pel segrest de M.À. Feliu

    La Guàrdia Civil continua l’operació pel segrest de la farmacèutica d’Olot Maria Àngels Feliu. A Sant Hipòlit de Voltregà és arrestat Sebastià Comas, un cambrer que era el segrestador que Feliu identificava amb el nom d’“Iñaki” i que per cansament va deixar en llibertat la segrestada. També és detingut l’entrenador de l’equip de futbol de la UE Vic, Joan Manuel Pérez, el qual és deixat en llibertat sense fiança després de declarar.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
    14 de març de 1999 Carles Moyà assoleix el lideratge del tennis mundial

    El tennista mallorquí Carles Moyà perd davant l’australià Mark Philippoussis en la final del torneig d’Indian Welles (5-7, 6-4, 6-4, 4-6 i 6-2). Tot i la derrota, pel sol fet d’accedir a la final Moyà obté els punts que necessitava per a esdevenir, a partir de demà, el número 1 del rànquing de l’Associació de Tennistes Professionals (ATP), amb 130 punts d’avantatge sobre el nord-americà Pete Sampras. És la primera vegada que un tennista de l’Estat espanyol lidera la classificació de l’ATP. Sampras, però, recupera el lideratge de l’ATP la setmana següent després dels resultats de tots dos tennistes al torneig de Key Biscayne.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    13 de març de 1999 Atemptat en un centre comercial d’Istanbul

    Diverses bombes incendiàries llançades contra uns grans magatzems del centre de la ciutat d’Istanbul provoquen un incendi que causa la mort a 13 persones. La policia sospita que l’autoria de l’atemptat, que s’emmarca en un intent de desestabilitzar les eleccions anticipades del proper 18 d’abril, correspon al grup d’extrema esquerra Exèrcit per a l’Alliberament dels Camperols a Turquia.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    12 de març de 1999 La República Txeca, Polònia i Hongria ingressen a l’OTAN

    Els ministres d’Afers Estrangers de la República Txeca, Jan Kavan, de Polònia, Bronis?aw Geremek, i d’Hongria, János Martonyi, signen a la Biblioteca Museu Harry S.Truman d’Independence (Missouri) el protocol d’adhesió a l’OTAN dels seus respectius estats. La cerimònia és presidida per la secretària d’Estat nord-americana, Madeleine Albright, que recorda en un parlament els seus orígens txecs. Són els primers països de l’antic pacte de Varsòvia que entren a l’OTAN.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    11 de març de 1999 Mohammad Khatami i Joan Pau II s’entrevisten al Vaticà

    El president de la República Islàmica d’Iran, Mohammad Khatami, s’entrevista durant mitja hora amb el papa, Joan Pau II, al Vaticà. Khatami va arribar dimarts a Itàlia, on va ser rebut pel president de la República, Oscar Luigi Scalfaro, i ahir es va entrevistar amb el primer ministre, Massimo D’Alema. És el primer viatge d’un president de la República Islàmica d’Iran, instaurada el 1979, a un país occidental.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    10 de març de 1999 Detinguts els segrestadors de Maria Àngels Feliu

    La Guàrdia Civil resol el cas de la farmacèutica d’Olot Maria Àngels Feliu, segrestada el 20 de novembre de 1992 i posada en llibertat el 27 de març de 1994. El policia local d’Olot Antoni Guirado reconeix la seva culpabilitat i delata els seus socis, Ramon Ullastre i Montserrat Teixidor, un matrimoni de Sant Pere de Torelló a la casa del qual Feliu va romandre segrestada 492 dies, i un veí de Camprodon, Josep Lluís Paz. Un cinquè membre de la banda, el també policia d’Olot Josep Zambrano, va morir el 1997. La investigació del cas continua oberta, ja que hi podria haver dos o tres implicats més, entre els quals el cervell de l’operació.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
    10 de març de 1999 Homenatge del FC Barcelona a Johan Cruyff

    El FC Barcelona homenatja l’exentrenador del club Johan Cruyff amb un partit amistós entre la plantilla actual i una selecció del dream team, l’equip que a les ordres de Cruyff va guanyar quatre lligues i l’única Copa d’Europa del Barça. Tot i la polèmica que ha envoltat els preparatius de l’acte a causa de l’enfrontament que Cruyff manté amb la directiva del club des que va ser acomiadat, els seguidors blaugranes omplen el Camp Nou amb un ambient festiu per a reviure una de les etapes més brillants de la història de l’entitat.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    9 de març de 1999 Detinguts a París diversos membres de la cúpula d’ETA

    La policia francesa deté a París set membres d’ETA, entre els quals hi ha José Javier Arizkuren Ruiz, “Kantauri”, considerat el màxim responsable de l’aparell militar d’ETA i dels seus comandos “il·legals” (els formats per persones fitxades per la policia). L’operació es fa tres dies després d’una reunió entre els ministres de l’Interior espanyol i francès, Jaime Mayor Oreja i Jean-Pierre Chevènement. La pressió policíaca prossegueix unes hores després a Guipúscoa, amb la detenció de nou persones del comando Donosti d’ETA i de Mikel Egibar, exresponsable internacional d’HB.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    9 de març de 1999 Fabius i Dufoix, absolts en el procés per la sang contaminada

    El Tribunal de Justícia de la República francesa absol l’exprimer ministre Laurent Fabius i l’exministra de Sanitat Georgina Dufoix en el judici per contagi de la sida per ús de sang contaminada l’any 1985. L’únic condemnat, per imprudència i negligència, és l’exsecretari d’Estat de Sanitat, Edmond Hervé, però la sentència el declara exempt d’haver de complir pena de presó.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    9 de març de 1999 RJR Nabisco es desprèn dels seus negocis tabaquers

    El consorci nord-americà RJR Nabisco Holdings, una de les principals companyies alimentàries i tabaqueres dels Estats Units, acorda desprendre’s de la seva divisió tabaquera i canviar el seu nom per Nabisco Group Holdings. Nabisco va ser adquirida el 1985 per la companyia tabaquera RJ Reynolds (productora de les marques Winston i Camel), i el 1998 va aconseguir la majoria d’accions de la societat. La companyia continuarà mantenint la tabaquera RJ Reynolds, però aquesta romandrà totalment independent dels negocis alimentaris. L’11 de maig es confirma la compra de RJ Reynolds International per part de Japan Tobacco. La nova companyia pren el nom de JT International i tindrà la seu a Ginebra.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    8 de març de 1999 Moren 100 persones en un naufragi a Sierra Leone

    Una embarcació que anava sobrecarregada de pes i passatgers naufraga quan navegava pel riu Rokel, a l’est de la capital de Sierra Leone, Freetown. Segons alguns testimonis, l’accident es produeix després d’una topada amb una roca. Fa tres setmanes Sierra Leone ja va ser escenari d’una altra tragèdia similar, en què van morir ofegades 50 persones que viatjaven a Guinea Conakry.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    7 de març de 1999 Es torna a posar en marxa un reactor de la central de Txernòbil

    Els tècnics de la central nuclear de Txernòbil posen en marxa el reactor número 3 de la central, l’únic dels cinc reactors que encara és operatiu, però que va haver de ser aturat fa tres mesos per una revisió en el sistema de seguretat. L’Organització Internacional de l’Energia Atòmica i les agències de seguretat nuclear de la UE i els Estats Units han manifestat la seva preocupació per la decisió, tenint en compte el possible estat del reactor.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    7 de març de 1999 Debut de dos catalans a la fórmula 1

    Els catalans Pere Martínez de la Rosa i Marc Gené debuten com a pilots de fórmula 1 en el Gran Premi d’Austràlia, la primera cursa de la temporada, que es disputa al circuit de Melbourne. Guanya la prova el pilot irlandès de Ferrari Eddie Irvine, i Pere Martínez de la Rosa, amb Arrows, l’acaba en sisè lloc, amb la qual cosa es converteix en el sisè pilot des del 1973 que aconsegueix puntuar en la classificació mundial en el seu debut. Marc Gené, de l’equip Minardi, ha d’abandonar en la volta 26, quan ocupava el dotzè lloc, a causa d’una topada amb l’italià Jarno Trulli.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    7 de març de 1999 Arrest del cap d’investigació del diari “Egin”, Pepe Rei

    El jutge Baltasar Garzón ordena l’arrest del periodista Pepe Rei, que va ser cap d’investigació del diari “Egin”, sota l’acusació d’haver col·laborat amb ETA. És la primera detenció relacionada amb ETA que fa la policia espanyola des de la treva declarada el 16 de setembre. La detenció de Rei és una conseqüència de l’escorcoll realitzat al diari al juliol del 1998. El dia 29 Garzón dicta l’ordre de processament de Rei, que l’endemà surt de la presó sota fiança.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    7 de març de 1999 El candidat d’ARENA, elegit president del Salvador

    Francisco Guillermo Flores Pérez, candidat de la dretana Aliança Republicana Nacionalista (ARENA), guanya en les eleccions presidencials celebrades al Salvador. En la primera volta de les eleccions, Flores obté el 51% dels vots, un resultat que fa innecessari convocar una segona volta. El segon candidat més votat és Facundo Guardado, del Front Farabundo Martí d’Alliberament Nacional (FMLN), que aconsegueix el 29% dels vots.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    6 de març de 1999 Pasqual Maragall, proclamat candidat del PSC a la presidència de la Generalitat

    El PSC celebra eleccions primàries per escollir el seu candidat a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. L’únic candidat de les primàries, Pasqual Maragall, és elegit amb els vots de 15.372 militants del partit, 13.089 simpatitzants i 31.367 ciutadans no vinculats al PSC, que també tenien la possibilitat de participar en les primàries.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Política i institucions
    5 de març de 1999 Carlos Westendorp destitueix el president de la República Sèrbia de Bòsnia

    Carlos Westendorp, alt representant per a Bòsnia de l’ONU, destitueix el president de la República Sèrbia de Bòsnia, Nikola Poplasen (membre del Partit Radical Serbi), a qui acusa d’obstruir el procés de reconciliació política a Bòsnia. A més, el Tribunal per a l’Arbitratge de Br?ko decideix que aquesta ciutat, fins ara sota sobirania serbobosniana, passi a ser un districte neutral sota supervisió internacional.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    5 de març de 1999 Inaugurat a Xile el telescopi més gran del món

    S’inaugura oficialment al cim de Cerro Paranal (situat a 2.635 m d’altitud al desert xilè d’Atacama) el VLT (Very Large Telescope), un conjunt de quatre telescopis de l’ESO (European Southern Observatory) que constituiran l’observatori astronòmic més gran del món. El primer telescopi és en funcionament des del maig de l’any passat, però el segon no començarà a funcionar fins el proper mes d’abril, i l’operativitat del conjunt no serà efectiva fins l’any 2001, quan es preveu que ja siguin actius els dos telescopis restants.

    El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
    5 de març de 1999 Dimiteix el ministre de Finances del Govern alemany

    El ministre de Finances del Govern alemany i president de l’SPD, Oskar Lafontaine, presenta la dimissió de tots dos càrrecs. Si bé el comunicat de renúncia no n’explica les raons, la premsa alemanya assegura que Lafontaine i el canceller Gerhard Schröder mantenien importants discrepàncies sobre la reforma tributària i les noves mesures econòmiques. L’endemà, Schröder assumeix la presidència de l’SPD i nomena Hans Eichel nou ministre de Finances.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    4 de març de 1999 Cinc ciutats celebren la Setmana del Llibre en Català

    Comencen a cinc ciutats els actes de la Setmana del Llibre en Català, que es prolongaran fins el dia 14. Per primera vegada, a més de l’exposició i venda de llibres a les Drassanes de Barcelona, el certamen se celebra de manera simultània a la Casa de Cultura de Girona, al Teatre Metropol de Tarragona, a l’Escorxador de Palma de Mallorca i al Palau de Congressos de Perpinyà.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    4 de març de 1999 Absolt el militar que va causar 20 morts en un telefèric a Itàlia

    Un jurat militar dels Estats Units absol Richard Ashby, el pilot nord-americà que va causar la mort de 20 persones a Itàlia el 3 de febrer de 1998 quan va tallar amb l’avió el cable d’un telefèric on hi havia les víctimes. El judici, pels delictes d’homicidi involuntari, destrucció de propietat i incompliment de la seva missió, s’ha celebrat a la base militar de Camp Lejeune (Carolina del Nord).

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    3 de març de 1999 Comença la celebració de l’Any Martí i Pol

    El president de la Generalitat, Jordi Pujol, i el conseller de Cultura, Joan Maria Pujals, presideixen al palau de la Generalitat la inauguració de l’Any Martí i Pol, una iniciativa nascuda d’amics i seguidors del poeta i assumida per les diferents institucions públiques catalanes per a commemorar el seu 70è aniversari. L’Any Martí i Pol se celebrarà amb diversos actes, col·loquis i edicions de llibres sobre el poeta, i una exposició que s’inaugurarà a Girona el 19 de març i que posteriorment viatjarà per diverses ciutats catalanes.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    3 de març de 1999 Monica Lewinsky, entrevistada a la televisió nord-americana

    La cadena nord-americana de televisió ABC emet una entrevista de dues hores amb Monica Lewinsky, protagonista de l’escàndol sexual que va fer perillar la continuïtat de Bill Clinton a la presidència dels Estats Units. L’entrevista amb la periodista Barbara Walters, seguida per 100 milions d’espectadors, és la primera compareixença pública de Lewinsky des que va esclatar l’escàndol, i s’emet el dia abans de posar-se a la venda Monica’s Story, una biografia autoritzada escrita per Andrew Morton.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    2 de març de 1999 Antonio María Rouco, elegit president de la Conferència Episcopal Espanyola

    La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) elegeix com a president per als propers tres anys l’actual arquebisbe de Madrid, Antonio María Rouco Varela. En la mateixa sessió, l’arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles, és elegit vicepresident de la CEE. El fins ara president de la Conferència, Elías Yanes, es manté com a primer vocal de l’organisme.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    2 de març de 1999 Fusió de les filials espanyoles de l’asseguradora alemanya Allianz

    L’empresa multinacional d’assegurances alemanya Allianz anuncia la fusió de les seves tres filials espanyoles, Allianz Ras, AGF-Unió Fènix i Athena. L’empresa resultant portarà el nom d’Allianz Seguros y Reaseguros SA i serà el tercer grup assegurador espanyol, darrere de Mapfre i Generali. L’operació és una conseqüència de la fusió d’Allianz i la francesa AGF, efectuada al maig del 1998.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    2 de març de 1999 Inaugurada l’ampliació del port de València

    El príncep Felip de Borbó i el ministre de Foment, Rafael Arias-Salgado, presideixen la inauguració del moll Príncep d’Astúries, que amplia cap al sud el port de València. El president de l’Autoritat Portuària, Juan Antonio Mompó, expressa l’esperança que el nou moll, de 1.500 metres de longitud, 16 metres de calat i una capacitat per a un milió de contenidors anuals, es converteixi en la sortida natural dels productes de l’interior de la Península i en un focus de desenvolupament econòmic de l’arc mediterrani.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
    2 de març de 1999 Toni Soler i Pepe Rubianes protagonitzen “L’entrevista del mil·lenni”

    El programa de TV3 “Malalts de tele” presenta l’entrevista televisiva més llarga de la història. Després del programa setmanal del dimarts, a dos quarts d’onze de la nit comença “L’entrevista del mil·lenni”, una llarga conversa que es prolonga fins a dos quarts de vuit del matí de dimecres entre el conductor del programa, Toni Soler, i l’actor Pepe Rubianes. L’entrevista, feta amb públic al plató (dividit en dos torns), s’alterna amb connexions amb una festa al local Nick Havana i amb la intervenció de l’equip habitual del programa i de diversos convidats.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    1 de març de 1999 Batuda policíaca contra els dissidents a l’Havana

    La policia cubana duu a terme una batuda a gran escala com a mesura de seguretat per a evitar incidents en l’inici del procés judicial contra quatre destacades figures de la dissidència política del país, Vladimiro Roca, Martha Beatriz, René Gómez Manzano i Félix Bonné. Segons un portaveu de la Comissió de Drets Humans i Reconciliació Nacional, s’han fet almenys 45 detencions. El dia 15 s’emet la sentència contra els quatre dissidents, que són condemnats a penes d’entre cinc i tres anys de presó.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    1 de març de 1999 Entra en vigor la prohibició de les mines antipersona

    Entra en vigor el tractat d’Ottawa, signat el 3 de desembre de 1997, que prohibeix la producció, el comerç i l’ús de mines antipersona. Tot i que l’esdeveniment se celebra amb un acte a la seu de l’ONU a Ginebra i amb un repic de campanes a molts països, l’eficàcia del tractat queda limitada perquè només l’han ratificat 65 estats, entre els quals no hi ha Rússia, la Xina, Israel, l’Iran, l’Iraq ni els Estats Units. Arreu del món hi ha 110 milions de mines actives que cada any maten o mutilen unes 25.000 persones.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    1 de març de 1999 Jordi Pujol planteja una nova forma de govern autonòmic

    El president de la Generalitat, Jordi Pujol, fa una conferència a l’auditori d’ESADE en què dóna per tancada l’etapa autonòmica de la transició i planteja que el Parlament de Catalunya pacti una relectura de la Constitució i l’Estatut per a ampliar l’autogovern. Pujol llança la seva proposta davant un públic format per empresaris, professionals i polítics, entre els quals hi ha la majoria dels actuals consellers del Govern català.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Política i institucions
    1 de març de 1999 Enfrontament entre pescadors i peixaters a Girona

    Forçats per les dificultats del sector, els pescadors de la província de Girona eliminen el descompte del 5% que des de feia 20 anys oferien als peixaters en la compra de peix blau. Com a resposta, els peixaters deixen de comprar peix blau a les llotges. El primer port on es planteja el conflicte és l’Escala, l’únic que avui ofereix peix blau, però en els dies següents es trasllada a la resta de ports. El dia 11, els pescadors cedeixen a la pressió i tornen a aplicar el descompte del 5%.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
    1 de març de 1999 Rebels hutus maten vuit turistes a Uganda

    Un centenar de guerrillers hutus assalta un campament de turistes i segresta 31 persones al parc nacional de Bwindi, a Uganda, l’únic lloc del món on encara es poden observar goril·les en el seu hàbitat natural. Posteriorment, els hutus assassinen vuit dels turistes i quatre guardes del parc alliberen la resta d’ostatges amb instruccions perquè els governs de Londres i Washington deixin de donar suport al règim de Rwanda, en mans dels tutsis.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    28 de febrer de 1999 Hizbul·là mata un general israelià al sud del Líban

    L’explosió d’una bomba col·locada per militants del grup xiïta Hizbul·là causa la mort del general de brigada israelià Erez Gershtein. En l’atemptat moren també dos soldats i un periodista, que circulaven en el mateix automòbil que Gershtein prop de Mardjauin, al sud del Líban. Es tracta de l’oficial israelià de més rang mort als territoris ocupats del sud del Líban des del 1982. Com a resposta, el primer ministre, Benjamin Netanyahu, ordena diversos atacs aeris contra les milícies xiïtes de la zona.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    28 de febrer de 1999 Etiòpia proclama la seva victòria militar sobre Eritrea

    Després de la conquesta de la regió fronterera de Badme, les autoritats d’Addis Abeba proclamen una “victòria total” en el conflicte armat que des del passat mes de maig mantenen amb Eritrea. Ahir mateix, Eritrea va comunicar al Consell de Seguretat de l’ONU que acceptava el pla de pau presentat per l’Organització per a la Unitat Africana, que ja compta amb el suport etíop, i que exigeix l’alto el foc i la retirada a les posicions existents abans de l’esclat de la guerra.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    28 de febrer de 1999 El Club Patí Vic guanya la Copa del Rei d’hoquei patins

    El Club Patí Vic i el Caprabo Igualada HC empaten a sis gols en la final de la Copa del Rei d’hoquei patins, la fase final de la qual s’ha disputat aquest cap de setmana a la localitat madrilenya d’Alcobendas. El Vic aconsegueix el trofeu en el llançament de penals, i guanya el primer títol de la història. El Club Patí Vic va accedir a la final després de superar el FC Barcelona en quarts de final i el Reus Deportiu en la semifinal.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    27 de febrer de 1999 Creació d’una nova formació política a Astúries

    Se celebra a Gijón el procés constituent d’Unión Renovadora Asturiana (URAS), el partit impulsat pel president asturià, Sergio Marqués, i els consellers del Govern autònom. L’URAS és formada bàsicament per exmilitants del Partit Popular que han abandonat aquesta formació arran de l’enfrontament que des de l’any passat mantenen Marqués i l’aleshores secretari general del PP, Francisco Álvarez-Cascos. Marqués, que és elegit president de l’URAS, serà el candidat a la presidència d’Astúries en les properes eleccions autonòmiques.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    27 de febrer de 1999 Olusegun Obasanjo, elegit president de Nigèria

    El candidat del Partit Democràtic Popular (PDP) de Nigèria, Olusegun Obasanjo, guanya les eleccions presidencials que completen la transició democràtica de l’Estat més poblat d’Àfrica després de 15 anys de dictadura militar. Obasanjo aconsegueix el 62% dels vots, mentre que el candidat de l’Aliança per la Democràcia i del Partit de Tots els Pobles, Olu Falae, llança denúncies de “frau monumental”. El resultat ratifica la victòria aconseguida la setmana passada pel PDP en les eleccions generals.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    26 de febrer de 1999 Eleccions municipals a l’Iran

    Per primera vegada des de la proclamació de la República Islàmica, l’any 1979, se celebren a l’Iran unes eleccions municipals convocades pel president Mohammad Khatami. Els resultats refermen la política reformista de Khatami, els partidaris del qual guanyen en el 75% dels municipis, i a la capital, Teheran, aconsegueixen tots els 15 escons del Consell Municipal. El resultat garanteix l’elecció com a alcalde de Teheran de l’exministre de l’Interior Abdollah Nouri.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    25 de febrer de 1999 La policia turca expulsa Àngel Colom del Kurdistan

    La policia turca reté durant algunes hores el dirigent del PI, Àngel Colom, que era a Diyarbakir per entrevistar-se amb uns advocats kurds per conèixer la situació d’Abdullah Öcalan. Colom era des de dimarts a Istanbul com a integrant d’una delegació de parlamentaris de la UE, i des d’allà va viatjar fins al Kurdistan. Després d’haver comprovat la seva condició de parlamentari, la policia el “convida a abandonar” el Kurdistan en direcció a Istanbul per “raons de seguretat”.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Política i institucions
    25 de febrer de 1999 Aragó reconeix la cooficialitat del català

    Les Corts d’Aragó aproven, amb els vots favorables de PSOE, IU i Chunta Aragonesista, la Llei de patrimoni cultural, que entre altres coses reconeix la cooficialitat de la llengua catalana en els territoris de la Franja de Ponent. La llei proposa l’elaboració d’una llei de llengües que doni un marc jurídic específic per a regular la cooficialitat del català i l’aragonès.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    25 de febrer de 1999 Accident d’aviació a l’aeroport de Gènova

    Un avió D-38 d’una companyia filial d’Alitalia perd el control quan feia l’operació d’aterratge a l’aeroport de Gènova i cau al mar, situat al costat mateix de la pista. L’impacte causa la mort de tres passatgers i una hostessa, però les restants 27 persones que anaven a l’avió poden abandonar l’aparell abans que s’enfonsi gràcies a la intervenció d’un noi de 15 anys que aconsegueix obrir la porta d’emergència.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    25 de febrer de 1999 Cuba talla les comunicacions telefòniques amb els Estats Units

    La companyia cubanoitaliana ETECSA talla la gran majoria de les línies telefòniques amb els Estats Units per falta de pagament per part dels operadors ATT, MCI, LDDS, IDB i Wiltel, que deuen 19 milions de dòlars. Aquests diners han estat embargats pel jutge nord-americà que porta la demanda presentada pels familiars de les víctimes de les avionetes anticastristes abatudes per caces cubans el 24 de febrer de 1996. Només es mantenen les comunicacions fetes a través de les companyies Spirit i TLDI, que estan al dia en els pagaments.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    24 de febrer de 1999 Fracassa l’intent de regular el comerç de productes transgènics

    Es tanca a la ciutat colombiana de Cartagena la Convenció sobre Biodiversitat, que en deu dies no ha pogut aconseguir regular el comerç internacional de productes i organismes vius modificats genèticament, un dels objectius previstos en la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro del 1992. Encapçalats pels Estats Units, els grans estats productors de cereals han impedit la signatura d’un protocol que obligui a identificar els productes que han estat modificats genèticament i que les companyies productores assumeixin el cost dels riscos mediambientals que puguin generar aquest tipus de productes.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    24 de febrer de 1999 Moren 61 persones en un accident d’aviació a la Xina

    Un avió Tupolev T-154 de la companyia aeronàutica xinesa Southwest Airlines esclata en ple vol i causa la mort dels seus 61 ocupants, 50 passatgers i 11 membres de la tripulació. L’avió feia el trajecte entre les ciutats de Chengdu i Wenzhou, on va esclatar quan iniciava les maniobres d’aproximació a l’aeroport.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    24 de febrer de 1999 Presentació de les primeres nétes de Floquet de Neu

    Els responsables del Zoo de Barcelona presenten dues goril·les femelles que van néixer al mes passat en aquest recinte, les primeres que hi neixen des del 1981. Les dues goril·les són filles de Machinda i Kena, dues de les filles de Floquet de Neu, i es tracta de les primeres nétes del goril·la albí. Les cries que reben els noms de Nimba i Batanga són negres, com correspon a l’espècie, però una d’elles té tres falanges clares, sense pigmentació.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
    24 de febrer de 1999 Lliurament dels premis Grammy

    Se celebra a Los Angeles la festa de lliurament dels premis Grammy de la música, marcada aquest any pel domini de les dones. L’artista més guardonada és la cantant de hip-hop Lauryn Hill, amb cinc premis. Madonna, que fins ara només havia aconseguit un Grammy en tota la seva carrera, en guanya quatre pel disc Ray of Light, i també són premiades Alanis Morisette i Sheryl Crow. Un altre punt destacat és la continuïtat de l’èxit de la pel·lícula Titanic, que de la mà de la cançó My Heart Will Go On i de la seva intèrpret, Céline Dion, rep quatre Grammy.

    El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
    23 de febrer de 1999 Les allaus provoquen noves víctimes mortals als Alps

    Diverses localitats suïsses i austríaques dels Alps són afectades aquests dies per nombroses allaus, que provoquen 28 morts i deixen aïllats durant uns quants dies més de cent mil turistes. Els principals accidents es produeixen a les valls austríaques de Montafon i Paznaun, on es registren 16 morts i més de 30 desapareguts a l’estació de Galtür, i a Evolène (Suïssa), amb nou morts i un desaparegut. També pateixen allaus localitats de França, Itàlia i Romania, en tots els casos per culpa de l’excessiva acumulació de neu.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    23 de febrer de 1999 Acord de mínims en el conflicte de Kosovo

    Finalitzen al castell de Rambouillet les negociacions per a aconseguir un acord de pau a Kosovo. Tot i la intervenció personal de darrera hora de la secretària d’Estat nord-americana, Margaret Albright, els representants serbis i kosovars només arriben a un acord verbal per a concedir un autogovern per a Kosovo i es comprometen a reprendre les negociacions a partir del 15 de març. Les potències occidentals valoren positivament el resultat de la cimera i desestimen la possibilitat d’una intervenció militar de l’OTAN a la regió, però el fracàs real queda palès amb el manteniment dels combats a Kosovo.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    23 de febrer de 1999 Gabriel Cañellas anuncia la seva retirada política

    L’expresident balear Gabriel Cañellas anuncia la seva decisió de renunciar a l’escó de diputat i de donar-se de baixa del Partit Popular. Considerat l’home fort del PP a les Illes els darrers 13 anys, Cañellas abandona la política per les discrepàncies amb la política territorial que duu a terme l’actual president de les Illes, Jaume Matas, que pretén reduir el creixement urbanístic, i perquè no comparteix el gir al centre del partit acordat en el congrés del darrer gener. Josep Ramon Orta substituirà Cañellas com a diputat.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Política i institucions
    22 de febrer de 1999 Ana Patricia Botín renuncia a les seves responsabilitats executives al BSCH

    El Banco Santander Central Hispano (BSCH), que es va constituir al mes passat, pateix el seu primer contratemps amb la renúncia d’Ana Patricia Botín al càrrec de consellera o directora general. Botín seguirà com a consellera i membre de la comissió executiva del banc, però sense responsabilitats executives. Després de la marxa del seu germà Emilio, el 1998, Ana Patricia era l’única dels sis fills d’Emilio Botín, actual copresident del BSCH, que seguia ocupant càrrecs de responsabilitat al Banco Santander, fundat per un avantpassat seu el 1857.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    22 de febrer de 1999 Manifestació dels pagesos contra la política agrària europea

    Més de 30.000 agricultors provinents dels diferents països europeus, amb una majoria de francesos, es manifesten a Brussel·les per protestar contra la retallada dels preus de garantia dels productes agraris que preveu l’Agenda 2000, el projecte de reforma de la Política Agrària Comuna de la UE. La manifestació es desenvolupa davant la seu del Consell d’Europa, on es reuneix el Consell de Ministres d’Agricultura per aprovar l’Agenda 2000. Tot i el desplegament de 5.000 policies, la protesta acaba amb 12 detinguts i 23 ferits.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    22 de febrer de 1999 Corea del Sud amnistia 8.800 persones

    Per a commemorar el primer aniversari de Kim Dae Jung com a cap d’Estat, el Govern de Corea del Sud aprova una amnistia per a 8.800 persones. Un dels beneficiats serà Wu Yong Gak, que ha estat 41 anys empresonat per haver espiat a favor de Corea del Nord. Wu Yong Gak ja va ser amnistiat el passat mes d’agost, però seguia a la presó per la seva negativa a jurar fidelitat a Corea del Sud, una condició que ara no li serà exigida. L’amnistia permetrà l’alliberament de 1.500 persones (41 de les quals són presos polítics), mentre que per a la resta suposarà la recuperació dels seus drets polítics.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    22 de febrer de 1999 Vittorio Gassman s’acomiada de l’escena teatral

    L’actor italià Vittorio Gassman s’acomiada de l’escena teatral amb una darrera representació en solitari al teatre Sistina de Roma, on ofereix un recull dels seus millors espectacles. Gassman, de 77 anys i amb una carrera de 150 espectacles teatrals, al marge del cinema i la televisió, anuncia que la seva retirada de l’escena és definitiva, però que encara seguirà vinculat als altres àmbits.

    El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
    21 de febrer de 1999 Terrence Malick guanya l’Ós d’Or al Festival de Berlín

    El cineasta nord-americà Terrence Malick guanya l’Ós d’Or del Festival de Cinema de Berlín amb la pel·lícula The Thin Red Line. Aquest film, ambientat en la Segona Guerra Mundial, és el tercer que dirigeix Malick, un esquiu cineasta que ha estat vint anys apartat del cinema i que no ha viatjat a Berlín. El premi és ben acollit pel públic i la crítica, que en canvi, mostra el seu desacord amb altres decisions del jurat que presideix l’actriu espanyola Ángela Molina, com ara l’escàs relleu de la menció per al film de Bertrand Tavernier Ça commence aujourd’hui.

    El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
    21 de febrer de 1999 L’Índia i el Pakistan firmen un acord de distensió nuclear

    Els primers ministres de l’Índia, Atal Behari Vajpayee, i del Pakistan, Nawaf Sharif, firmen a L?haur un acord en què tots dos mandataris es comprometen a disminuir la tensió entre tots dos estats, i evitar que es repeteixin situacions com els assaigs nuclears del maig de l’any passat. En la reunió, de la qual ha sortit la Declaració de L?haur, també s’ha debatut la signatura del Tractat de Prohibició Total d’Armes Nuclears i el conflicte del Caixmir, sense que s’hi hagi arribat a cap acord concret.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    20 de febrer de 1999 Miguel Gila rep el premi d’humor El Gat Perich

    L’humorista Miguel Gila, de 79 anys, rep de mans del ministre de Cultura, Mariano Rajoy, la quarta edició del Premi Internacional d’Humor El Gat Perich. El premi és concedit anualment per un grup d’humoristes gràfics catalans i es lliura en una festa a la localitat de Llançà. En les edicions anteriors el premi ha estat atorgat a Jean Henri Plantureux (“Plantu”), Andrés Rábago (“El Roto”) i Georges Wolinski.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    20 de febrer de 1999 Esclat de violència xiïta al sud de l’Iraq

    L’assassinat del principal dirigent xiïta de l’Iraq, l’aiatol·là Mohammad Sadeq al-Sadr, i dels seus dos fills, que va tenir lloc divendres a Najaf, provoca una onada de manifestacions als principals nuclis de població xiïta de l’Iraq. Al-Sadr, que darrerament havia accentuat la seva posició contrària al règim de Saddam Hussein, és el tercer aiatol·là mort els darrers mesos a l’Iraq. Les revoltes, que continuen els dies següents, provoquen una vintena de morts.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    19 de febrer de 1999 Liberalització del sector elèctric a la UE

    D’acord amb el que van pactar l’any 1996 els ministres d’Indústria i Energia de la UE, a partir d’avui entra en vigor la liberalització del sector elèctric a la UE. La fi del monopoli en el sector de l’electricitat, amb un mercat global de 150.000 milions d’euros, provocarà importants canvis i una baixada general dels preus. El procés, però, s’ha fet de manera desigual en cada Estat, i Itàlia i França hauran d’ajornar la liberalització perquè encara no han assumit la nova normativa.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    19 de febrer de 1999 Inauguració del Palau de Congressos de Bilbao

    S’inaugura a Bilbao el Palau de Congressos i de la Música Euskalduna, obra del matrimoni d’arquitectes format per Federico Solano i Dolores Palacios. L’edifici, que compaginarà les funcions de palau de congressos i d’auditori i serà la seu de l’Orquestra Simfònica de Bilbao, s’ha construït sobre l’antic emplaçament de les drassanes Euskalduna, en una vella àrea industrial propera al Museu Guggenheim que acabarà de ser remodelada quan s’hi construeixi la nova terminal del port de Bilbao.

    El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
    18 de febrer de 1999 L’arrest d’Öcalan provoca la dimissió de tres ministres grecs

    El primer ministre grec, Kostas Simitis, destitueix els ministres d’Afers Estrangers, d’Ordre Públic i de l’Interior per la seva implicació en la crisi originada arran de la detenció del líder kurd Abdullah Öcalan, capturat pels serveis secrets turcs a l’ambaixada grega a Nairobi. Segons el Govern grec, que vol evitar que l’afer enterboleixi les relacions amb Ankara, els tres ministres, aconsellats per simpatitzants de la causa kurda i sense el consentiment de la resta del gabinet grec, van afavorir l’entrada d’Öcalan a Grècia i el seu posterior viatge a Nairobi.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    18 de febrer de 1999 El Parlament basc aprova una declaració contra la violència

    PNB, EA, EH i IU-EB, els mateixos partits que van signar el Document de Lizarra, aproven al Parlament basc una declaració que defensa la validesa de continuar endavant el procés de pau en unes “condicions d’absència permanent de totes les expressions de violència”. Tot i que és la primera declaració institucional contra la violència que té el suport d’EH (i, per extensió, d’HB), els partits d’àmbit estatal (PP i PSOE) mantenen la seva crítica contra el que interpreten com un seguiment per part de PNB i EA dels postulats del nacionalisme radical i qualifiquen el document de decebedor i insuficient.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    18 de febrer de 1999 Professionalització de l’exèrcit espanyol

    El Congrés dels Diputats aprova la Llei de règim personal de les Forces Armades elaborat pel ministeri que encapçala Eduardo Serra. La llei fixa en 168.000 el nombre màxim d’efectius de l’exèrcit professional espanyol (48.000 comandaments i entre 102.000 i 120.000 soldats) i determina la desaparició del servei militar obligatori. El dictamen és aprovat amb els vots del PP i CiU, mentre que el PSOE, IU, el Grup Mixt, els diputats del PNB i de Coalició Canària hi voten en contra. La llei ha de ser ratificada pel Senat abans del mes de juny.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    17 de febrer de 1999 Signatura d’un conveni entre Telefónica i el Liceu

    El president de Telefónica, Juan Villalonga, el director general del Gran Teatre del Liceu, Josep Caminal, i el director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, Jordi Vilajoana, signen un conveni pel qual Telefónica pagarà 2.050 milions al Liceu en canvi del dret a emetre 12 estrenes per temporada en la modalitat de pagar per veure a través de Vía Digital. TVC es farà càrrec de la producció televisiva i podrà oferir 12 concerts en obert, però en diferit i almenys dos mesos després de l’estrena de l’obra.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
    16 de febrer de 1999 Condemna contra una dona que practicava ablacions de clítoris

    El Tribunal Criminal de París condemna a vuit anys de presó Hawa Gréou, una maliana de 52 anys acusada d’haver practicat 48 ablacions de clítoris a nenes de la comunitat africana de París. La sentència també condemna a penes d’entre dos i cinc anys de presó (sense compliment de pena ) 5 pares i 22 mares de les noies, acusats de col·laboració. L’ablació del clítoris va ser tipificada com a delicte a França el 1984 i fins ara s’havien fet dos judicis (la mateixa Gréou va ser condemnada el 1994), però és el primer cop en què la iniciativa parteix de la denúncia d’una víctima directa, una estudiant francesa d’origen malià de 24 anys a qui es va practicar l’ablació quan en tenia 8.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    16 de febrer de 1999 Protesta dels kurds contra l’arrest d’Abdullah Öcalan

    El primer ministre turc, Bülent Ecevit, anuncia que el líder del Partit dels Treballadors del Kurdistan, Abdullah Öcalan, va ser arrestat ahir a l’ambaixada de Grècia a Nairobi i posteriorment traslladat a Ankara per ser jutjat per terrorisme, un delicte que a Turquia pot suposar la pena de mort. La notícia desencadena nombroses manifestacions de protesta dels kurds exiliats per tot Europa, que assalten una vintena de delegacions diplomàtiques gregues i aconsegueixen ocupar les ambaixades de Grècia a Moscou, Londres, Brussel·les, Berna, Estocolm i la Haia.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    16 de febrer de 1999 Acord per a indemnitzar les víctimes del nazisme

    Un grup de 13 empreses i bancs alemanys acorden crear un fons per a indemnitzar les persones que en el període nazi van ser obligades a treballar-hi en un règim de semiesclavatge. El fons, creat per Basf, Bayer, Allianz, BMW, Daimler, Deutsche Bank, Degussa, Dresdner Bank, Krupp, Hoescht-Krupp, Hoescht, Siemens i Volkswagen, es repartirà entre fundacions contra el racisme i particulars. D’altra banda, el Govern alemany de Gerhard Schröder, que és qui ha impulsat el projecte, es compromet a evitar que aquestes empreses hagin d’afrontar noves reclamacions per la seva antiga relació amb el nazisme.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    16 de febrer de 1999 El règim cubà reforça el control sobre els dissidents

    L’Assemblea Nacional cubana aprova la Llei de protecció de la independència nacional i l’economia de Cuba, un text que reforça el control sobre totes les expressions de dissidència al règim de Fidel Castro. La nova llei permetrà que els periodistes independents o activistes dels drets humans puguin ser condemnats fins a 30 anys de presó si es considera que la seva activitat atempta contra la seguretat de l’Estat. També es preveu la pena de mort per als narcotraficants.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    15 de febrer de 1999 Condemnat a 18 anys de presó el líder dels miners romanesos

    Miron Cozma, el principal líder dels miners de la vall de Jiu, és condemnat a 18 anys de presó pel Tribunal Suprem de Romania per tinença il·lícita d’armes i per les seves responsabilitats en les violentes manifestacions que els miners van fer a Bucarest el 1991. La sentència, que n’anul·la una altra d’anterior en què Cozma era condemnat a tan sols 18 mesos de presó, genera les protestes dels miners romanesos. Un cop dictada la sentència, Cozma és detingut dimecres a Slatina.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    15 de febrer de 1999 Nou equilibri de forces a les Corts Valencianes

    Roberto García Blanes, diputat pel PSPV-PSOE a les Corts Valencianes, es dóna de baixa d’aquest partit i s’integra al Grup Mixt, el mateix que va fer fa 10 dies un altre diputat socialista, Josep Garés. D’aquesta manera, les Corts Valencianes passen a tenir 42 diputats del PP, 30 del PSPV, 7 d’EU, 4 d’UV i 6 del Grup Mixt (1 d’Iniciativa de Progrés, escindit d’UV, 3 de Nova Esquerra i els dos ara escindits del PSPV-PSOE), una composició més favorable al PP, ja que l’oposició depèn del Grup Mixt per a poder superar el partit majoritari de les Corts.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Política i institucions
    14 de febrer de 1999 Multitudinària manifestació dels jueus ortodoxos a Jerusalem

    Més de 250.000 jueus ortodoxos es manifesten a Jerusalem contra una sentència del Tribunal Suprem que autoritza la participació dels rabins reformistes en els consells religiosos, una decisió que entenen que afavoreix la supremacia de la llei civil i la laïcització de la societat. Les dones ultraortodoxes també participen en la marxa, però sense barrejar-se amb els homes, tal com indiquen els preceptes religiosos jueus. Els defensors del laïcisme convoquen una contramanifestació que aplega 60.000 persones.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    14 de febrer de 1999 Acaba el Campionat del Món d’esquí a Colorado

    Els esquiadors austríacs, amb cinc medalles d’or, tres de plata i cinc de bronze, i els noruecs (tres d’or, quatre de plata i dos de bronze) dominen les proves del Campionat del Món d’esquí, que s’han celebrat des del dia 2 fins avui a Vail (Colorado, Estats Units). El noruec Lasse Kjus guanya cinc medalles (dues d’or i tres de plata), un fet inèdit en la història de la competició, com també ho és que hagi de compartir la victòria en el supergegant amb Hermann Maier, després d’haver marcat el mateix temps. En categoria femenina destaquen les dues medalles d’or de l’austríaca Alexandra Meissnitzer.

    El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
    13 de febrer de 1999 Mor una persona a Salou per l’explosió d’una bomba

    Juan Manuel Sarmiento, un jubilat de 63 anys resident a Manresa, mor a la platja de Salou per l’impacte d’un artefacte explosiu. La Guàrdia Civil sospita inicialment que la víctima era l’autor dels anònims que havien rebut els darrers 15 dies els patronats de turisme de Salou i de Cambrils, on s’exigia el pagament de 100 milions de pessetes en canvi de no col·locar bombes que podrien perjudicar els interessos turístics. L’explosió d’una segona bomba el dia 21 descarta les sospites sobre Sarmiento, i alhora confirma l’existència d’un intent d’extorsió.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
    13 de febrer de 1999 Mor a Vilafranca del Penedès el cantant i actor Carles Sabater

    El cantant i actor Carles Sabater, membre del grup Sau, mor sobtadament a les dues de la matinada, a Vilafranca del Penedès, minuts després de finalitzar un concert. L’actuació era la primera d’una gira, “Dotze”, amb què el grup feia un recorregut pels seus dotze anys de carrera i que havia de portar Sau a una trentena de poblacions dels Països Catalans fins al mes d’octubre.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    12 de febrer de 1999 Comença la privatització d’Iberia

    La companyia espanyola d’aviació Iberia signa un acord amb British Airways i American Airlines pel qual aquestes dues companyies compraran el 10% del capital d’Iberia. D’aquesta manera es dóna el punt de sortida per a la privatització d’Iberia, una companyia valorada en 580.000 milions de pessetes, que s’ha de dur a terme al llarg d’aquest any. L’endemà mateix, Iberia anuncia la seva entrada a Oneworld, l’aliança comercial de les principals companyies aèries creada al setembre del 1998.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    12 de febrer de 1999 El Senat dels Estats Units absol Bill Clinton

    El ple del Senat dels Estats Units emet el veredicte sobre el procés de destitució del president nord-americà, Bill Clinton, pel cas Lewinsky. Pel delicte de perjuri, 55 senadors consideren Clinton no culpable i 45 culpable, mentre que pel d’obstrucció a la justícia es produeix un empat a 50 entre els dos veredictes, en tots dos casos molt lluny de la majoria necessària (dos terços) per a la destitució del president. La votació posa fi al cas Lewinsky, iniciat al gener de l’any passat.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    11 de febrer de 1999 Polèmica a Itàlia per una sentència absolutòria a un violador

    Un grup de diputades italianes acudeixen al Parlament vestides amb texans per protestar contra una decisió del Tribunal Suprem, que ha absolt un home acusat de violació perquè la víctima portava texans, una peça de roba que segons el tribunal no es pot treure sense el consentiment de qui la porta. Les diputades, encapçalades per la neofeixista Alessandra Mussolini, han anunciat que aniran amb texans al Parlament fins que la sentència no sigui anul·lada. La protesta assoleix un ressò important, i és secundada per presentadores de televisió i per la Federació de Mestresses de Casa italiana.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    11 de febrer de 1999 Tancada de ramaders del sector porcí a la catedral de Lleida

    Un grup de 50 ramaders d’Unió de Pagesos comencen una tancada indefinida a la catedral nova de Lleida per forçar una negociació amb la Generalitat, el Govern central i la Unió Europea sobre la crisi del sector porcí. Segons Unió de Pagesos, la caiguda de preus del sector porcí, que han patit els productors però que no ha transcendit als mercats, ha causat unes pèrdues de 15.000 milions de pessetes només a la província de Lleida. Les principals demandes dels productors són una regulació de preus i del conjunt del sector.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
    10 de febrer de 1999 Moren una quarantena de persones en l’incendi d’una comissaria a Rússia

    L’incendi d’una comissaria a la ciutat de Samara, al nord de la mar Càspia, provoca la mort de 45 persones i la desaparició de 27 més, segons el balanç de les autoritats locals alguns dies després de la tragèdia, ja que la quantitat de runa i la grandària de l’edifici, de quatre plantes, dificulten les tasques de localització de les víctimes i de recompte del nombre de persones que hi eren quan va començar el foc. No es descarta que es tracti d’un accident provocat per la màfia que actua a la zona.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    9 de febrer de 1999 Esperanza Aguirre, elegida presidenta del Senat

    L’exministra d’Educació i Cultura Esperanza Aguirre, que va ser rellevada del càrrec al mes passat, és elegida presidenta del Senat amb els vots del PP, CiU i PNB. Aguirre és la primera dona que ocupa la presidència de la Cambra Alta. En el seu discurs de presa de possessió, Aguirre fa ús de les quatre llengües oficials de l’Estat, castellà, català, èuscar i gallec.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    9 de febrer de 1999 Una allau causa 12 morts a la vall de Chamonix

    Una gran allau de neu arrasa un grup de xalets de la localitat francesa de Tour, a la vall de Chamonix, i deixa un balanç de 12 persones mortes. La causa de l’accident és la quantitat de neu acumulada a la zona, la més important dels darrers 50 anys. Dijous, unes 300 persones són evacuades de la localitat de Houches a la mateixa àrea, com a mesura de prevenció, després d’una petita allau.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    9 de febrer de 1999 Itàlia regularitza la situació dels immigrants

    El primer ministre italià, Massimo D’Alema, signa el decret que regularitzarà la situació de gran part dels immigrants il·legals residents a Itàlia. El decret és una conseqüència de la llei aprovada la passada tardor pel Parlament, que preveu la concessió de certificats de residència a aquells que demostrin que tenen feina i lloc de residència, que no tenen antecedents penals i que viuen a Itàlia des d’abans del 27 de març de 1998. Dels 310.000 immigrants que van presentar la sol·licitud, 250.000 compleixen tots els requisits.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    8 de febrer de 1999 La Generalitat crea una targeta de sanitat per als immigrants menors d’edat

    El Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya aprova la concessió d’una targeta que permetrà l’assistència sanitària a tots els immigrants menors d’edat residents a Catalunya, encara que la seva situació no estigui legalitzada. La mesura, presentada pel conseller Eduard Rius, és similar a la que va adoptar la setmana passada l’Insalud com a resposta a unes denúncies presentades els darrers dies per la Fiscalia de Madrid sobre casos d’immigrants que no van ser atesos en hospitals públics.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
    7 de febrer de 1999 Abdal·là és coronat rei de Jordània

    Només tres hores després de produir-se la mort del seu pare, el rei Hussein, el príncep Abdal·là jura al Parlament com a nou monarca de Jordània. A causa de la situació irreversible de la salut del rei Hussein, Abdal·là ja va assumir ahir les funcions de cap d’Estat. El funeral del rei Hussein es fa dilluns amb una àmplia representació de dignataris i cases reials d’arreu del món.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    6 de febrer de 1999 Conferència de pau per a Kosovo prop de París

    S’inicia al castell de Rambouillet, prop de París, una conferència de pau per a resoldre el conflicte de Kosovo que ha estat convocada per iniciativa del president francès, Jacques Chirac. En la primera jornada, les delegacions de serbis i kosovars es reuneixen per separat amb els mediadors de la cimera, el nord-americà Christopher Hill, l’austríac Wolfgang Petritsch, representant de la UE, i l’enviat rus Borís Maïorski. La negociacions estan codirigides pels ministres d’Afers Estrangers britànic i francès, Robin Cook i Hubert Védrine.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    6 de febrer de 1999 Constitució de l’Assemblea de Municipis basca

    616 alcaldes i regidors bascos del PNB, EH i EA es reuneixen a Pamplona per constituir l’Assemblea de Municipis d’Euskal Herria. Els assistents pertanyen a 302 municipis de Biscaia, Guipúscoa, Navarra, Àlaba i del País Basc francès. L’alcalde de Bilbao, Josu Ortuondo, és l’únic alcalde present de les quatre capitals basques, ja que els de Pamplona (UPN) i Sant Sebastià (PSE) són contraris a l’Assemblea, i el de Vitòria, del PNB, no hi assisteix per un imperatiu del ple municipal. L’Assemblea aprova la constitució d’una mesa permanent presidida per l’alcalde de Basauri, Roberto Otxandio (PNB).

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    6 de febrer de 1999 La televisió nord-americana emet la declaració de Monica Lewinsky

    Per primera vegada des que va esclatar el cas Lewinsky, els ciutadans nord-americans poden veure imatges de l’exbecària de la Casa Blanca Monica Lewinsky explicant la seva versió de la relació que va mantenir amb el president nord-americà, Bill Clinton. Les imatges corresponen a la declaració que Lewinsky va fer al Senat el passat 1 de febrer, tot i que no s’emet de manera íntegra sinó en fragments.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    5 de febrer de 1999 El TSJC anul·la part del decret del cinema

    El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya invalida de manera cautelar l’aplicació de dos dels articles del decret del cinema per entendre que contravenen la Llei de Política Lingüística. El decret, que ha d’entrar en vigor el 17 de març, estableix mesures de foment de l’oferta cinematogràfica en català, i els articles suspesos preveien sancions en cas d’incompliment.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    4 de febrer de 1999 Condemnat a la Xina el dissident polític Wang Ce

    El dissident polític xinès Wang Ce, president del Partit Liberal Democràtic, és condemnat a quatre anys de presó per atemptar contra la seguretat de l’Estat. Wang Ce va ser jutjat el passat 27 de gener pel Tribunal Intermedi Popular de Hangzhou, en un breu procés al qual no van tenir accés els periodistes estrangers. Wang va residir durant uns deu anys a València, on tenia estatut de refugiat polític, però al mes d’octubre passat va tornar a la Xina, on va ser arrestat per haver col·laborat amb el Partit Democràtic Xinès.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    4 de febrer de 1999 Cimera sobre el dopatge a Lausana

    Acaba a Lausana la Conferència Mundial del Dopatge convocada pel Comitè Olímpic Internacional, que durant tres dies ha reunit 600 personalitats entre membres del COI i representants de governs i federacions esportives. El president del COI, Joan Antoni Samaranch, aconsegueix que s’aprovi per aclamació la Declaració de Lausana, un document que preveu la creació de l’Agència Antidopatge, en què col·laboraran organismes esportius i estats d’arreu del món. La Declaració preveu una sanció mínima de dos anys per als atletes dopats, si bé els representants estatals, i especialment els de la UE, introdueixen molts canvis en la redacció inicial per les seves reticències a actuar com a subordinats del COI.

    El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
    4 de febrer de 1999 Arxivament del cas Movilma

    El jutge de Barcelona Emili Soler decideix sobreseure el cas Movilma en no trobar rastres de delicte. La investigació sobre Movilma va començar arran d’una denúncia per estafa contra les empreses constructores Movilma SA i Movilma SCCP, que van fer fallida l’any 1995. El cas es va polititzar quan va sortir a la llum que aquestes empreses havien estat regentades per dirigents del PSC, i que van rebre tracte de favor per part de l’Ajuntament de Barcelona en l’adjudicació de diverses obres municipals.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    4 de febrer de 1999 Condemnat a 20 anys de presó el narcotraficant Manuel Charlín

    L’Audiència Nacional de Madrid condemna Manuel Charlín Gama, capo del clan dels “Charlines”, a 20 anys de presó com a màxim responsable del transport de 600 kg de cocaïna des de Colòmbia fins a Galícia l’any 1989. Manuel Charlín va dirigir l’operació durant un permís penitenciari, ja que quan es van produir els fets era a la presó pel cas Nécora, pel qual va ser absolt l’any 1994. En aquest nou cas, Manuel Charlín ha pogut ser detingut i processat gràcies a la delació d’un altre traficant de drogues que posteriorment va ser assassinat.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    4 de febrer de 1999 El TSJC anul·la la setmana laboral de 35 hores als ajuntaments

    El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya suspèn cautelarment els acords adoptats per vuit ajuntaments de Catalunya que havien pactat una reducció de la setmana laboral a 35 hores. La mesura havia estat adoptada pels ajuntaments de Calonge de Mar, Premià de Mar, Salt, Sant Adrià de Besòs, Sant Feliu de Codines, Sant Pere de Ribes, Torelló i Tortosa. La decisió del TSJC provoca la reacció dels delegats sindicals de CCOO, UGT i CGT, que es manifesten a la tarda davant la Delegació del Govern de Catalunya a Barcelona.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
    Llegir més...