Cronologia dels Països Catalans i del món

A l’Hotel Palace de Barcelona té lloc l’acte de lliurament del 75è premi Nadal de novel·la en castellà i el 51è premi Josep Pla en català. L’escriptor Guillermo Martínez guanya el Nadal amb Los crímenes de Alicia i Marc Artigau el Josep Pla amb La vigília.

El cap d'Estat de Malàisia, el soldà Muhammad V de Kelantan, abdica el seu càrrec sense donar explicacions. El rei havia accedit al tron el desembre de 2016. És la primera abdicació des que Malàisia és un estat independent. La monarquia de Malàisia és l’única del món que té caràcter rotatori, on cadascun dels nou monarques ocupa el tron durant cinc anys.

Els Estats Units i Israel abandonen la UNESCO, una decisió anunciada l’octubre del 2017, acusant l’organització de biaix antiisraelià. Des del 2011, en què Palestina hi ingressà, deixaren de contribuir a l'organització.

Laurent Gbagbo, expresident de Costa d’Ivori, és declarat innocent de l’acusació de crims contra la humanitat que li va imputar el Tribunal Penal Internacional arran dels disturbis postelectorals de l’octubre del 2010, en què unes 3.000 persones van ser assassinades. El judici va començar el gener del 2016. Per càrrecs semblants el president de Kenya, Uhuru Kenyatta, va eludir el judici el 2012, i el juny del 2018 a l’exvicepresident de la RD del Congo Jean-Pierre Bemba li va ser revocada la sentència.

El canadenc Robert Lloyd Schellenberg és condemnat a mort per tràfic de drogues per un tribunal xinès, que considera “massa indulgent” la sentència de cinc anys de presó que se li va imposar el novembre del 2018. El 28 de novembre i el 13 de desembre d’aquest any els també canadencs Michael Kovrig, diplomàtic d’una organització internacional, i Michael Spavor, membre d’una oenagé, van ser detinguts acusats d’espionatge. L’1 de desembre de 2018, a instàncies dels Estats Units, el Canadà va detenir a Vancouver la cap de finances de Huawei, multinacional xinesa a la qual acusava de violar les sancions contra l’Iran.

Bolívia extradita a Itàlia Cesare Battisti, antic membre de les Brigades Roges, després que el dia anterior agents de la Interpol el detinguin a la ciutat de Santa Cruz. Battisti, que el 2010 va obtenir del govern brasiler l’estatut de refugiat polític al Brasil, es va fugar d’una presó italiana el 1980 després de ser acusat de quatre assassinats, que nega haver comès. Amb l’elecció del president Jair Bolsonaro, Cesare Battisti fugí a Bolívia.

La Cambra dels Comuns britànica acorda per 317 vots contra 301 seguir negociant el Brexit. La decisió emplaça la primera ministra britànica, Theresa May, a reformular els termes de la sortida de la Gran Bretanya de la UE, en referència sobretot a la frontera amb Irlanda.

La secretària d’estat d’Espanya, Irene Lozano, comença una gira per diverses cancelleries estrangeres per presentar España Global. Es tracta d’un organisme per defensar “la reputació d’Espanya” contrarestant el que el govern espanyol qualifica d’informacions falses difoses per l’independentisme sobre la repressió d’aquest moviment i de les irregularitats del sistema judicial espanyol que ha de jutjar els presos polítics i líders encausats pel referèndum de l’1 d’octubre.

El Centre LGTBI de Barcelona, el primer de Catalunya, que va ser inaugurat el 19 de gener, és objecte, durant la matinada, d’actes vandàlics i destrosses. L’Ajuntament de Barcelona, col·lectius i partits condemnen l’atac d’odi.

Se celebra al Palau de Congressos de Catalunya (Barcelona) l’onzena edició dels premis Gaudí. Les pel·lícules més premiades són Entre dos aguas, d'Isaki Lacuesta; Les distàncies, d'Elena Trapé, i Viaje al cuarto de una madre. Joan Pera rep el Gaudí d’honor. Com en l’edició anterior es reivindica l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats.

El relator de minories de l'ONU, Fernand de Varennes, afirma a Madrid que "la dissidència política no violenta no hauria de comportar càrrecs penals" en referència a la causa de l’u d’octubre, com ho han fet anteriorment altres representants de l’organització.

Amb l’assistència d’unes 4.000 persones se celebra al Centre de Convencions Internacional de Barcelona el Congrés Constituent de la Crida Nacional per la República, el moviment impulsat per Carles Puigdemont, inscrit com a partit polític el 16 de gener. Entre els estatuts aprovats hi ha el compromís d’utilitzar exclusivament mètodes pacífics i democràtics i de dissoldre’s un cop aconseguida la independència. Amb uns 17.000 associats, són elegits Jordi Sánchez i Toni Morral a la presidència i a la secretaria general, repectivament. Incorpora també entre els dirigents les conselleres Laura Borràs i Elsa Artadi.

Nou productors catalans de vins escumosos agrupats en la marca Corpinnat, creada el 2018, abandonen el Consell Regulador del Cava, l’organisme del qual depèn la denominació. Les nou empreses vitivinícoles consideren insuficients els criteris de qualitat establerts pel Consell i limiten per a la nova marca els vins produïts a 46 municipis catalans. El 2014 hi va haver una primera escissió que va donar lloc a la marca Clàssic Penedès.

Josep Maria Soler, abat de Montserrat, demana públicament perdó pels abusos sexuals comesos per membres de l’orde i denunciats durant les darreres setmanes per persones que en van ser víctimes quan eren menors d’edat.

L'endemà que els Estats Units anunciïn la retirada del Tractat de Míssils Nuclears d’Abast Mitjà (INF), Rússia suspèn també la seva participació. Els Estats Units, amb el suport de tots els aliats de l’OTAN, havien acusat reiteradament Rússia de violar el Tractat, que data del 1987, quan encara existia la URSS.

Dos trens de rodalies xoquen frontalment a l’altura de Castellgalí (Bages) i provoquen un mort i quatre ferits greus. És el segon accident mortal en el tram final de l'R4 en menys de 3 mesos. El ministre de Foment, José Luis Ábalos, reconeix que "falten inversions" en la xarxa ferroviària a Catalunya, que és de competència estatal, però desvincula aquest fet de l’accident.

Unes 45.000 persones es manifesten per la unitat d’Espanya i contra el govern de Pedro Sánchez. Entre els assistents hi ha els líders de PP i Ciudadanos, i també dels partits d’ultradreta Vox, Falange, Hogar Social, entre d’altres, així com el candidat a l’alcaldia de Barcelona Manuel Valls. Els manifestants demanen a Pedro Sánchez la convocatòria immediata d’eleccions. Qualifiquen de “traïdor” el president del govern socialista perquè consideren que és ostatge del govern català, i reclamen suspendre l’autonomia de Catalunya i tornar a aplicar l’article 155.

El govern francès crida a consultes l’ambaixador d’Itàlia l’endemà que el viceprimer ministre, Luigi di Maio, expressés a París el suport als “armilles grogues”, el moviment de protesta francès que des del novembre del 2018 es troba enfrontat al govern francès i al president, Emmanuel Macron. La crisi arriba després d’un llarg intercanvi de retrets entre els dos governs, sobretot en relació amb la immigració.

Amb el nom, Causa Especial 20907/2017 té lloc al Tribunal Suprem l’inici del judici contra els acusats pel referèndum de l’1 d’octubre de 2017 de la independència i els fets relacionats. Els principals dotze encausats (Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila), alguns dels quals en presó preventiva des de fa més d’un any, afronten penes d’entre 7 i 74 anys de presó pels presumptes delictes de rebel·lió, malversació i desobediència que mantenen la Fiscalia de l’Estat, l’Advocacia de l’Estat (que no té en compte el delicte de rebel·lió) i l’acusació popular, representada pel partit d’ultradreta Vox. La resta d’encausats només per desobediència han de ser jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Els encausats a l'exili per rebel·lió i malversació van ser separats en una segona causa durant la instrucció. El primer dia del judici les defenses se centren en la inexistència dels delictes i sobretot, en la vulneració dels drets fonamentals i les irregularitats processals. El dia 13 l’acusació fa èmfasi en el relat de la violència per part de l’independentisme per justificar el delicte de rebel·lió. A partir del dia 15 comencen a declarar els acusats.

Després de vuit mesos d’intents, la NASA renuncia definitivament a localitzar el robot explorador de Mart Opportunity. L’Opportunity va començar la missió el 2004, amb una durada prevista d’entre tres i quatre mesos, però finalment ha estat actiu més de 14 anys. El principal objectiu era investigar i enviar informació sobre possibles condicions per a la vida al planeta.

La multinacional aeronàutica Airbus anuncia que deixa de fabricar l’A380, l’avió de passatgers més gran en la història de l’aviació. La decisió d’Airbus es fa pública poc temps després de la retirada de comandes del principal client, la Unió dels Emirats Àrabs. És previst que l’últim aparell es lliuri el 2021.

El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, prohibeix la conferència del president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, i del president de la Generalitat, Quim Torra, a la seu de la institució, a Brussel·les. Tajani al·lega motius de seguretat, i pren la decisió després que eurodiputats del PP, PSOE i Ciudadanos li demanessin per carta impedir l'acte.

El Vaticà exclou del sacerdoci l’arquebisbe emèrit de Washington i excardenal Theodore McCarrick per abusos sexuals. La mateixa Santa Seu informa que és el primer cop que una dignitat tan alta és expulsada de l’Església catòlica per aquest motiu. El 26 de febrer un tribunal d’Austràlia declara el cardenal George Pell culpable d’un cas d’abusos a menors del 1996. El 13 de març és condemnat a sis anys de presó. Com a tresorer del Vaticà (fins al febrer), Pell era el tercer càrrec més poderós de l’Església catòlica.

Acaba la 69a edició del Festival Internacional de Cinema de Berlín, un dels més importants. L’Os d’Or a la millor pel·lícula és per a Synonymes de l’israelià Nadav Lapid, i l’Os de Plata al millor director per a l’alemanya Angela Schalenec, realitzadora d'Ich war zu Hause, aber (‘Jo era a casa, però’). La cineasta catalana Isabel Coixet protagonitza una polèmica quan els exhibidors alemanys demanen vetar la seva pel·lícula, Elisa & Marcela, perquè l’ha produït la plataforma Netflix.

Milers de persones es manifesten a les grans ciutats franceses en contra de l’onada de recents atacs i expressions antisemites, que s’han triplicat en 2017-2018. Entre els atacs, tots anònims, hi ha la destrossa de retrats de l’exministra francesa jueva, Simone Veil, la profanació de cementiris jueus i insults a Alain Finkielkraut, un conegut filòsof d’origen jueu, per part d’uns membres dels anomenats “armilles grogues”. Aquest darrer atac és rebutjat per altres membres del moviment.

En el vídeo, insults a Alain Finkielkraut.

Amb el nom de Protecció de menors a l’Església, es reuneix al Vaticà una assemblea extraordinària que reuneix bisbes i cardenals de tot el món. El papa Francesc insta l’Església catòlica a prendre mesures “concretes” contra els abusos sexuals de sacerdots a menors i contra la pràctica habitual de la jerarquia d’encobrir els infractors. Un nombrós grup de víctimes dels abusos es congrega prop de les dependències on se celebra la conferència a porta tancada.

Set diputats laboristes abandonen el partit en protesta per l’actitud del seu líder, Jeremy Corbyn, envers el Brexit, que consideren poc constructiva, i envers l’antisemitisme, la resposta contra el qual consideren tèbia. Juntament amb tres diputats conservadors que també abandonen les pròpies files, formen el grup parlamentari Els Independents, el quart a la Cambra dels Comuns.

A la localitat egípcia de Šarm al-Šayh se celebra la primera cimera conjunta entre la Lliga Àrab i la Unió Europea (24 i 25 de febrer). La representació de la UE és encapçalada pel seu president, Donald Tusk, i pel de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker i compta amb la presència de la majoria de caps de govern dels estats membres. Per la part de la Lliga Àrab hi assisteixen presidents o caps de govern o ministres d’Afers Estrangers dels estats membres. Els temes de la cimera se centren sobretot en la immigració, el control de fronteres, el terrorisme, la criminalitat i la cooperació socioeconòmica. El tema del respecte als drets humans resta en un segon pla. Es preveu donar continuïtat a la cimera. La següent és previst que se celebri a Brussel·les l’any 2022.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea dona la raó al FC Barcelona, el Real Madrid, l'Osasuna i l'Athletic de Bilbao contra la multa de 5 milions imposada per la Comissió Europea. Aquest organisme considerava que s’havien beneficiat il·legalment d’ajudes d’Estat, però el tribunal dictamina que, per raó de no ser societats anònimes, tenen dret a una fiscalitat diferenciada.

La cadena de menjar preparat Nostrum sol·licita el concurs de creditors en no poder refinançar el deute de 10 milions d'euros. Nostrum té uns 130 establiments als estats espanyol i francès i a Andorra. Al desembre, l'empresa d'alimentació lleidatana Masia Artesana, amb la qual ja col·laborava, adquireix Nostrum, incloent-hi els contractes amb els més de setanta locals franquiciats.

La reforma de l’Estatut d’Autonomia del País Valencià rep l’aprovació de tots els grups de la cambra del País Valencià llevat dels nou diputats de Ciudadanos, que s’abstenen. La reforma, prèviament aprovada pel Senat espanyol, garanteix que les inversions de l’Estat siguin proporcionals al pes de la població. Entra en vigor el 13 de març.

El Ministeri de Foment canvia de nom de l’aeroport de Barcelona-el Prat pel de Josep Tarradellas Barcelona-el Prat. La decisió no va ser consultada amb la Generalitat, i cap representant del govern català assisteix a la cerimònia d’inauguració, que presideix el ministre de Foment espanyol, José Luis Ábalos.

La junta directiva de la patronal catalana Foment del Treball Nacional aprova per unanimitat la readmissió de la Confederació Empresarial de Terrassa (CECOT). CECOT va ser suspesa de Foment al febrer del 2018 a instàncies de l’aleshores president Joaquim Gay de Montellà, contrari a l’expansió territorial de la patronal vallesana i, sobretot, a la seva posició no bel·ligerant amb l’independentisme.

El Govern de la Generalitat de Catalunya prohibeix a l’organització ultraconservadora Hazte Oír la circulació del seu autobús amb propaganda antifeminista, que equipara el feminisme amb el nazisme. L’autobús és aturat per manifestants en entrar a Barcelona i posteriorment és escortat pels Mossos d’Esquadra fora de la ciutat. La fiscalia demana immobilitzar el vehicle per incitació a l’odi però el jutge ho refusa adduint el dret a la llibertat d’expressió.

Un terrorista suïcida s’immola en un atemptat a Pulwama, al Caixmir indi i provoca la mort de quaranta soldats que anaven en combois militars. L’organització fonamentalista islàmica Jaish e-Mohammad (JeM) reivindica l’atemptat. El 26 de febrer l’Índia, que acusa el Pakistan de donar suport al grup, bombardeja el que en considera una base en territori pakistanès. El Pakistan abat, el dia 28, un caça indi i en captura el pilot, que és lliurat a les autoritats índies l’u de març. Després d’una escalada verbal entre tots dos governs, el 6 de març el govern del Pakistan anuncia la detenció preventiva de més de quaranta militants de JeM. La regió del Caixmir, dividida entre l’Índia i el Pakistan, és un dels principals motius de tensions des de la independència d’ambdós estats (1947).

Per 103 vots a favor i 243 en contra el Congrés dels Diputats rebutja el decret de mesures urgents en matèria d'habitatge que recuperava els cinc anys de durada mínima dels lloguers. És el primer cop que Podemos vota en contra de Pedro Sánchez des que aquest presideix el govern.

La Generalitat de Catalunya suspèn les llicències d'obres en tràmit al litoral de la Costa Brava entre Portbou i Blanes en una franja de 500 metres. La mesura, que afecta 22 municipis i uns 250 projectes, serà vigent durant un any fins a l’aprovació del Pla Director Urbanístic. L’agost es va crear SOS Costa Brava, una plataforma formada per 15 col·lectius ecologistes per denunciar l'excessiva urbanització d'aquest territori.

Es lliuren les medalles d'or de la Generalitat a l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, l'exmagistrat del Tribunal Constitucional i expresident del Consell Assessor per a la Transició Nacional Carles Viver i Pi-Sunyer, i el despatx d'arquitectes RCR. El lloc de Forcadell, a la presó, és assenyalat amb una cadira buida i un llaç groc. En el seu discurs, el president Quim Torra afirma que "La presó de Forcadell és la metàfora de la nostra presó col·lectiva".

Un portaveu del govern del Gabon anuncia que militars lleials han sufocat l’intent de cop d’estat contra el president Ali Bongo, que es troba en tractament mèdic al Marroc. Els militars rebels havien ocupat l’edifici de la televisió. El balanç és de dos morts i vuit detinguts. El principal partit de l’oposició es distancia del president, però l'emplaça a replantejar-se el rumb del país.

Almenys vuit persones moren a causa d'una de les onades de fred polar més greus en dècades, que afecta els estats de l'Oest Mitjà, amb temperatures de fins a -37ºC. El fenomen, que paralitza també moltes activitats habituals, rep el nom de vòrtex polar i és una acumulació d’aire fred a l’Àrtic que, de manera ocasional, es desplaça cap al sud a causa de les altes pressions.

L’economista sud-coreà Jim Yong Kim dimiteix de la presidència del Banc Mundial sobtadament i sense donar explicacions. El càrrec l’ocupa interinament des de l’1 de febrer l’economista búlgara Kristalina Georgieva. Algunes de les directrius de Jim Yong Kim, que havia estat reelegit el 2017, divergien molt de la política econòmica del president dels Estats Units, Donald Trump.

Del 22 al 25 de gener se celebra a Davos (Suïssa) l’edició del 2019 del Fòrum Econòmic Mundial. A causa del tancament de l’Administració, els Estats Units només hi fan una intervenció per videoconferència a càrrec del secretari d'estat, Mike Pompeo. El tema central és l’aplicació de l’arquitectura global en l’era de la quarta revolució industrial, però hi té una presència important la controvèrsia sobre el canvi climàtic.

36 recintes i locals d’oci de Barcelona, entre els quals el Palau Sant Jordi, l’Estadi Olímpic i el Fòrum s’uneixen al protocol de l’Ajuntament de la ciutat contra les agressions sexuals. El mateix dia els mossos d’esquadra detenen fins a vuit persones presumptament involucrades en una violació múltiple en una nau abandonada del barri de Can Feu (Sabadell) el dia 4. Prop de 4.000 persones es manifesten davant de l'Ajuntament, per solidaritzar-se amb la víctima i, al mateix temps, protestar contra l'ús xenòfob de l'agressió.

El motociclista Toni Bou guanya a Marsella el Campionat del Món de trial indoor. És el tercer títol mundial de Bou en la categoria.

En el que és el primer comunicat conjunt dels bisbes sobre la qüestió, la Conferència Episcopal Tarraconense expressa la repulsa unànime pels abusos i insten a la “tolerància zero” pels abusos sexuals que qualifiquen de “pecat horrible".

El president nord-americà, Donald Trump, assumeix poders especials per al finançament del mur amb Mèxic. La qüestió, que provoca el desacord amb el Congrés, ha portat al tancament de l’Administració. Congressistes, tant demòcrates com republicans, alerten que l’ús que fa Trump de la llei d’emergència és inconstitucional. El 18 de febrer, setze estats presenten una querella contra el president, i el 15 de març, amb el vot d’alguns senadors republicans, el Senat vota a favor de revocar la declaració, revocació que Trump veta el mateix dia.

Karen Uhlenbeck, professora de la Universitat d’Austin, Texas, rep el premi Abel de matemàtiques per les seves aportacions sobre les anomenades superfícies mínimes. Uhlenbeck és la primera dona a rebre aquest guardó, el més prestigiós en el camp de les matemàtiques, juntament amb la medalla Fields (que el 2014 va rebre per primer cop una dona, la iraniana Maryam Mirzakhani).

La revista Science publica un article en el qual s’exposen les grans línies de la genètica humana dels darrers 8.000 anys a la península Ibèrica. Una de les principals conclusions és la substitució de la quasi totalitat de la població masculina arran d’una invasió de pastors de les estepes de l’est d'Europa fa 4.000 anys. L'estudi és codirigit per Carles Lalueza Fox, de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), i David Reich, de la Universitat de Harvard.

Al seu pas per Beira, ciutat a la costa de Moçambic, els vents huracanats del cicló arriben als 177 km/h, i l’aigua de l'oceà inunda zones fins a 50 km terra endins. S’estima en uns 1,7 milions la població de Moçambic afectada directament per l’Idai. Malawi, amb prop d’un milió, és el segon país més afectat, i el segueix Zimbàbue. El nombre de persones que han de ser rescatades se situa en gairebé 20.000, i el de víctimes mortals en uns 600 (21 de març), tot i que es tem que superin el miler. La devastació mobilitza l’ajut internacional.

Radovan Karadžić, un dels principals responsables de les matances a les guerres de l’antiga Iugoslàvia (1992), és condemnat a cadena perpètua per un tribunal de l’ONU. El 2016 el Tribunal Especial per a l’antiga Iugoslàvia va condemnar-lo a quaranta anys de presó per genocidi i crims de guerra. Karadžić va recórrer la sentència el 2018, però un any després el tribunal de l'ONU li augmenta la condemna.

La comissària de la Competència europea Margrethe Vestager anuncia una multa d’1,5 mil milions d'euros a Google per bloquejar publicitat rival en les cerques del seu navegador. És la tercera multa imposada per la CE a Google per abús de posició dominant després de les del 2017 (2,4 mil milions d’euros) i el 2018 (4,3 mil milions d’euros).

El president del Kazakhstan, Nursultan Nazarbajev, anuncia per sorpresa la dimissió. Nazarbajev ha estat l’únic president del Kazakhstan independent (1991). L’endemà el substitueix Kassym-Jomart Tokajev fins a la fi del mandat presidencial (abril del 2020). El mateix dia, el nou cap d’estat anuncia el canvi de nom de la capital, Astana, pel de Nursultan, en honor del líder retirat.

Per 348 vots a favor, 274 en contra i 36 abstencions els diputats del Parlament Europeu aproven la nova directiva del copyright, per la qual les plataformes d’internet es converteixen en corresponsables del que publiquen els ususaris. YouTube, Instagram, Facebook i altres podran aplicar filtres preventius que bloquegin els continguts que considerin susceptibles de vulnerar els drets d'algun autor. Nombrosos científics i activistes a favor de la llibertat d'expressió consideren que la llei afavoreix la censura prèvia dels continguts. La directiva resta pendent de l'aprovació del Consell Europeu.

El president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, concedeix al pioner d’internet Vinton Cerf el Premi Internacional Catalunya en la seva trentena edició.

L'Audiència Nacional confirma la sentència del tribunal que al mes de gener va condemnar vuit joves a penes de fins a tretze anys de presó per desordres públics en una baralla amb guàrdies civils de paisà en un bar de la localitat navarresa d’Altsasu. Tot i que l'Audiència Nacional descarta el delicte de terrorisme, manté l'agreujant de "discriminació ideològica". El 24 de març entre 35 i 60 mil persones segons les fonts es manifesten a Altsasu contra la sentència, que consideren construïda a partir de fets poc clars i políticament motivada i que imposa penes desproporcionades.

Tres persones moren i altres resulten ferides quan un home dispara una arma de foc en un tramvia de la ciutat d’Utrecht (Països Baixos). El mateix dia la policia deté un home d’origen turc sospitós de l’atac. El descobriment d’una nota manuscrita al seu vehicle reforça la hipòtesi d’una motivació terrorista, tot i que sembla que actuava sol.

Acaben les excavacions de Luxor (Egipte) que deixen al descobert els murs exteriors del temple de Tuthmosis III. Dirigides des del 2008 per l’arqueòloga espanyola Myriam Seco, les excavacions han anat donant a conèixer el temple d’un dels faraons més importants de l’antic Egipte.

Abdelaziz Bouteflika, president d’Algèria des de fa 20 anys, retira la candidatura a les eleccions presidencials del 18 d’abril. Greument malalt des del 2013, les seves aparicions públiques han estat gairebé inexistents, i l’anunci que es presentaria va desencadenar mobilitzacions de milers de persones que també protesten contra el règim. Després de la renúncia les eleccions es posposen indefinidament.

El Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) perd les eleccions municipals a Istanbul i a Ankara (capital de Turquia), les principals ciutats del país, per primera vegada des del 2002. En aquestes ciutats i en moltes altres s’imposa el secularista Partit Republicà. L’AKP, que durant la campanya es beneficia de la repressió contra els mitjans opositors, qüestiona els resultats. El 6 de maig, la Comissió electoral ordena la repetició de les votacions a Istanbul (on l'oposició guanya per un estret marge) el 23 de juny

Amb el 58% dels vots, l’activista anticorrupció Zuzana Čaputová guanya les eleccions presidencials a Eslovàquia, derrotant el candidat del partit del govern, Maroš Šefčovič. El febrer del 2018 el primer ministre Robert Fico va dimitir després de l’assassinat d’un periodista que investigava els vincles entre polítics i el crim organitzat.

El jutge José de la Mata fa pública la investigació sobre l’atac a l’ambaixada nord-coreana de Madrid el 22 de febrer, que s’havia mantingut en secret. Poc després, el grup opositor nord-coreà Defensa Civil Cheollima es reivindica com a autor de l’atac, però nega que utilitzés la violència. Els assaltants es van endur mòbils i material informàtic de l’ambaixada, amb una finalitat que no queda clara. El grup, que també es fa anomenar Free Joseon, estaria relacionat amb el germanastre del president Kim Jong-un, Kim Jong-nam, exiliat i assassinat el 2017.

La Junta Electoral Central ordena a la Generalitat retirar els llaços grocs i altres manifestacions a favor dels presos polítics dels edificis públics. Segons l’organisme, perjudiquen la neutralitat institucional durant el període electoral. El 22 de març el govern de la Generalitat penja una pancarta al balcó del palau amb la consigna “Llibertat d’opinió i d’expressió” que la JEC permet. Ordena, però, retirar el llaç groc de la delegació del govern a Londres el dia 27. El 2 d’abril el TSJC admet a tràmit la querella contra el president de la Generalitat, Quim Torra, per desobediència. El dia 28 la JEC prohibeix als mitjans de la CCMA utilitzar les expressions “presos polítics” i “exiliats”.

Un portaveu de les Forces Democràtiques Sirianes, formades per milicians kurds que reben el suport dels Estats Units, anuncià la presa de la localitat siriana de Baghuz, el darrer bastió de l’anomenat Estat Islàmic. D’aquesta manera EI perd el control territorial a Síria i l’Iraq, que en el moment culminant, a l'inici del 2015, havia estat d’un terç del conjunt d’aquests dos estats.

36 estats condemen en un comunicat del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides el regne saudita per les detencions d’activistes pels drets de les dones des del maig, algunes de les quals afirmen haver estat torturades. És la primera condemna des que existeix aquest organisme (2006) a l’Aràbia Saudita, que ho qualifica d’”ingerència en els afers interns”.

Prop de 25 encaputxats entren en un centre de MENA (menors no acompanyats) a Castelldefels, on provoquen destrosses i intenten agredir educadors i menors. Un atac similar es repeteix l’endemà. El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, condemna l’atac, que qualifica de racista, i anuncia que la Generalitat es personarà com a acusació. El dia 11 té lloc una concentració de rebuig a l’agressió que és contrarestada per una altra de sentit contrari.

El mateix dia acordat inicialment per la Comissió Europea i el govern britànic per fer efectiva la sortida de la Gran Bretanya de l'organització, la Cambra dels Comuns rebutja per tercer cop el pla de la primera ministra per al Brexit (344 vots contra 286). Després que el 21 de març la Comissió Europea accedís a posposar la data del 29 de març de 2019, aquesta derrota significa que la Gran Bretanya perd la possibilitat de traslladar la sortida al 22 de maig amb un acord. La Comissió Europea dona a May un termini de 13 dies (12 d’abril) per pactar una fórmula que eviti la sortida i continuar negociant.

El president Andrés Manuel López Obrador exigeix al Vaticà i a Espanya disculpes als pobles indígenes per la conquesta i colonització de l’actual Mèxic. El govern espanyol rebutja la crida i insta a dialogar des d’una “perspectiva constructiva”.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, dissol les Corts i convoca eleccions al parlament valencià el 28 d’abril. Puig s’avança així a la convocatòria prevista per al 26 de maig i fa coincidir els comicis amb les eleccions generals espanyoles.

La revista Nature publica un article d’un equip internacional d’antropòlegs amb els resultats de l’anàlisi de restes òssies i dentals localitzades a la cova Callao, a l’illa filipina de Luzon en excavacions iniciades el 2007. Les restes, que tenen entre 50.000 i 60.000 anys d’antiguitat, corresponen a un homínid d’una espècie diferenciada a partir de les anàlisis de l’ADN, a la qual es dona el nom d’Homo luzonensis.

La Policia metropolitana de Londres arresta el ciberactivista Julian Assange a l’ambaixada de l’Equador, on vivia refugiat des del 2012. Assange, fundador de Wikileaks, està acusat de revelació de secrets d’estat pels Estats Units i altres països, tot i que el càrrec pel qual se’l deté és per haver desobeït la citació judicial aquell any. L'1 de maig el jutge el condemna a un any de presó. La seva detenció podria comportar l’extradició als Estats Units.

La matinada del 16 d’abril es declara controlat l’incendi que ha afectat prop de dos terços de la catedral de Notre-Dame de París. L’incendi, que va començar la matinada del dia 15, destrueix l’agulla central, la coberta i el transsepte. Les investigacions posteriors descarten que hagi estat intencionat i apunten a un curtcircuit elèctric. El president Macron fa una crida a la reconstrucció del monument, i immediatament algunes de les primeres fortunes de França responen amb donacions de centenars de milions d’euros.

Un equip d’arqueòlegs desenterra importants restes a Tortosa, que corresponen a l’antiga Dertosa romana i a la ciutat renaixentista. Les restes romanes són un conjunt de tabernae o petits establiments comercials al voltant d'un espai públic, entre l’actual catedral i el riu. Les construccions renaixentistes són de la façana fluvial de Tortosa i coincideixen amb la panoràmica renaixentista de la ciutat dibuixada per l'artista flamenc Anton van den Wyngaerde al segle XVI.

Més de 350 morts i uns 500 ferits és el balanç de diversos atemptats en l’espai d’unes poques hores. Totes les bombes són accionades per terroristes suïcides, i els objectius principals són tres esglésies, una de les quals a la capital, Colombo, on se celebraven oficis de Pasqua, i tres hotels de la capital. Posteriorment exploten o són desactivats altres artefactes. El dia 23 Amaq, un web de propaganda gihadista vinculada a Estat Islàmic, atribueix els atemptats a aquesta organització, bé que les autoritats els vinculen a una organització local del mateix signe. La policia fa una vintena de detencions.

Després de cent dies immobilitzat al port de Barcelona, el govern espanyol autoritza el vaixell de l’oenagé Proactiva Open Arms a tornar a navegar pel Mediterrani. Tanmateix, l’autorització permet només el transport d’ajuda humanitària i no el rescat d’immigrants i refugiats, i es limita a les illes gregues de Lesbos i Samos. Open Arms està vetat al Mediterrani central, on ha desenvolupat la major part de l’activitat.

Finlàndia celebra eleccions anticipades convocades pel primer ministre, el centrista Juha Sipilä, el 8 de març en ser derrotada la seva proposta de reforma de l’estat del benestar. El guanyador és el partit socialdemòcrata liderat per Antti Rinne (17,7%), seguit molt de prop per l’ultradretà Partit dels Finlandesos (17,5%). En tercer lloc se situa el partit de l’anterior govern, el Partit del Centre (13,8%).

El Likud, el partit del primer ministre sortint Benjamin Netanyahu, i la coalició Blau i Blanc empaten a 35 escons en les eleccions anticipades convocades arran de la disputa sobre el servei militar obligatori als religiosos. Blau i Blanc, liderat per Benny Gantz, és una coalició centrista favorable a aquesta mesura. Amb vuit escons cadascun, els altres dos partits més votats són els ultrareligiosos Shas i el Judaisme Unit de la Torà, mentre que els laboristes obtenen el pitjor resultat de la seva història (6). Els escons restants del total de 120 se’ls reparteixen sis partits més. Malgrat l’empat, es considera que Netanyahu té moltes opcions d’aconseguir el cinquè mandat pactant amb els partits religiosos.

Amb una de les participacions més altes (75%) des de l'establiment de la monarquia constitucional, se celebren eleccions generals a l’Estat espanyol. El PSOE, liderat per Pedro Sánchez, és clarament la força més votada (123 escons dels 350 al Congrés), amb un augment substancial respecte a les eleccions del 2016 (38 escons més). El PP, malgrat continuar com a segona força (66), perd 71 escons. En tercer lloc, Ciutadans (57) creix en 25. La coalició liderada per Podemos (42) experimenta una forta davallada (29). Com a cinquena força irromp per primera vegada al Congrés el partit d’extrema dreta Vox (24). La sisena força és ERC, que obté la primera victòria a Catalunya en unes eleccions generals (15) amb la segona participació més alta de la història (77,5%), per davant del PSC-PSOE (12 diputats). Empatats a 7 escons se situen els Comuns (inclosos dins Podem) i Junts x Catalunya, que perd un escó respecte a la formació predecessora, CDC. El PNB (6), Bildu (5) i Coalición Canaria (2) mantenen una representació similar. Navarra Suma, coalició entre PP i Cs en aquesta comunitat autònoma per a aquestes eleccions, guanya dos diputats, i entren per primer cop Compromís, el Partido Regionalista de Cantabria i la Coalición por Melilla, amb un escó cadascun. Al Senat, el PSOE aconsegueix majoria absoluta (122 de 208 electes), i és la formació més votada per primera vegada des del 1993. El PP obté 55 senadors, 74 menys que el 2016; segueixen ERC amb 11 senadors, el PNB (9) i Junts per Catalunya (2). Amb 1 senador se situen Coalición Canaria i Coalición por Melilla, Bildu i la Agrupación Socialista de la Gomera.

Tres jornades abans de la finalització del calendari oficial, el Futbol Club Barcelona es proclama campió de la Lliga espanyola en superar el Llevant per 1-0, gol marcat per Leo Messi. És la 26a Lliga i la vuitena en les últimes onze edicions.

En una breu cerimònia celebrada al Palau Imperial de Tòquio, Naruhito és investit emperador del Japó, inaugurant l’era Reiwa (“bella harmonia”). Naruhito succeeix el seu pare, Akihito, que el dia abans va celebrar la cerimònia d’abdicació, que havia anunciat per primer cop un any abans. Akihito ha regnat durant 30 anys en el que es coneix com l’era Heisei (“pau arreu”).

La nau espacial Crew Dragon, de l’empresa SpaceX de l’emprenedor nord-americà Elon Musk, explota en un enlairament de prova a cap Canaveral (Estats Units). La Crew Dragon, que no va tripulada, havia de servir per portar passatgers a l’Estació Espacial Internacional.

L’expresident del F.C. Barcelona Alexandre Rosell és absolt de tots els càrrecs. En presó preventiva des del 25 de maig de 2017, Rosell i un soci seu també empresonat, Joan Besolí, van ser acusats de blanqueig de capitals. La jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela en va ordenar la presó preventiva. El 3 de juliol la Sala d'apel·lacions de l'Audiència espanyola desestima el recurs contra la sentència absolutòria de la fiscalia.

Un portal d’internet vinculat a l’anomenat Estat Islàmic emet un vídeo del líder del grup, Abu Bakr al-Baghdadi. En la filmació, Al-Baghdadi reconeix la pèrdua de Baghuz (Síria), darrer reducte d'EI, i reivindica l’atemptat de Sri Lanka com la venjança per la caiguda de la ciutat. Afirma també que EI ha estat derrotat però no vençut. Al-Baghdadi va ser vist per darrer cop el 2014 en la proclamació d’un “califat” en territoris de Síria i l’Iraq.

L’exministre d’Educació francès (2014) i excandidat presidencial socialista Benoît Hamon visita Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Cuixart a la presó de Soto del Real acompanyat del conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, i la número 2 de les europees, Diana Riba. Hamon critica l’empresonament dels líders independentistes catalans, que considera una vulneració de la democràcia i dels drets fonamentals, i reclama una solució democràtica per al conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol.

En un acte celebrat a l’Espai Endesa de Barcelona, presidit per l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, té lloc la 53a edició dels premis Serra d’Or. Entre d’altres, reben el premi els escriptors Melcior Comes, Sebastià Alzamora, Sergi Pàmies i Agustí Pons, l’assagista Ingrid Guardiola, la traductora Esther Tallada i el sociolingüista Georg Kremnitz.

El president nord-americà Donald Trump anuncia la inclusió de la Guàrdia Revolucionària de l’Iran en la llista d’organitzacions terroristes dels Estats Units. La Guàrdia Revolucionària és un cos armat d’elit establert el 1979 amb la missió de protegir el règim teocràtic d’atacs externs i interns. Controla també altres milícies i organismes de l’Estat i té influència en altres zones de l’Orient Mitjà.

El líder opositor Juan Guaidó, president del parlament de Veneçuela i autoproclamat president del país, crida els militars a enderrocar el règim presidit per Nicolás Maduro. Després d’unes hores d’enfrontaments i d’incertesa, l’1 de maig Maduro declara derrotat el que qualifica “d’intent de cop d’estat”.

El papa Francesc nomena nou arquebisbe de Tarragona el capellà i antic degà de la Facultat de Teologia de Catalunya Joan Planellas. Planellas substitueix Jaume Pujol, que, conforme al codi de dret canònic, va presentar al febrer la renúncia en complir els 75 anys. El nomenament aixeca crítiques des de sectors conservadors i espanyolistes, inclosos els eclesiàstics.

El cicló Fani arriba a la màxima intensitat en entrar a la costa nord-oriental de l’Índia, a l’estat d’Odissa, després de recórrer l’oceà Índic i afectar Sri Lanka i l’estat d’Andhra Pradesh. Amb vents de fins a 200 km/h, és una de les tempestes tropicals més violentes en el que va de segle. Prop de 800.000 persones són evacuades i la xifra de 89 morts es considera un èxit de les prediccions i les previsions. Posteriorment el cicló es despalaça al nord, vers el Bhutan, on es dissol dies després.

La llei aprovada per la Duma (parlament rus) i signada pel president Vladímir Putin l’1 de maig comença a ser vàlida a tots els efectes. La seva funció és, segons fonts oficials, millorar la seguretat de la xarxa i, entre altres mesures, inclou la d’interrompre connexions tant a l’interior de Rússia com amb l’estranger en casos considerats d’emergència. Els crítics creuen que la llei té com a objectiu facilitar la censura per part de l’Estat i la consideren un atac a la llibertat d’expressió.

La comissió electoral tailandesa fa públics els resultats de les eleccions generals celebrades el 24 de març. El complicat sistema d’adjudicació d’escons, que difereix considerablement del nombre de vots obtinguts, no dona cap guanyador clar, tot i que el Phalang Pracharat, partit proper als militars, supera el Pheu Thai Party de l’expresident exiliat Thaksin Shinawatra. Són les primeres eleccions des del cop d’estat del 2014.

Se celebren eleccions a l’Assemblea Nacional de Sud-àfrica: l’African National Congress (ANC), que guanya totes les eleccions des del 1994, continua com a primera força tot i una lleugera minva (230 diputats sobre 400 de la cambra). A continuació se situen l’Aliança Democràtica (centredreta) amb 84 diputats, eI partit radical d’esquerra EFF (44) i el partit zulu Inkatha (14).

El Futbol Club Girona baixa a la Segona Divisió en perdre per 2-1 contra l’Alabès. L'equip va pujar a Primera Divisió en acabar la temporada 2016-17.

El Consell General d’Andorra elegeix en la primera votació d’investidura el nou govern del Principat. Presidit per Xavier Espot de Demòcrates per Andorra, el nou executiu és una coalició d’aquest partit, els Liberals d’Andorra i Ciutadans Compromesos.

L’Audiència de Barcelona emet la sentència de l’anomenat cas Maristes, un dels casos d’abusos a menors de més ressò dels darrers anys. L’acusat, l’exprofessor d’educació física de l’escola Maristes-les Corts Joaquín Benítez, és condemnat a 21 anys i 9 mesos de presó per abusos continuats a 4 alumnes entre els anys 1999 i 2011. El jutge el deixa en llibertat fins que la sentència no sigui ferma, cosa que provoca protestes de les víctimes i els seus familiars. Tretze denúncies més en contra de Benítez es van arxivar perquè els delictes havien prescrit.

A l’Estat espanyol se celebren el mateix dia eleccions municipals, autonòmiques en algunes comunitats, i al Parlament Europeu.

En les eleccions municipals, el PSOE és clarament la força més votada arreu amb més del 29% dels vots, tret de Catalunya i el País Basc. A Catalunya, ERC és la força més votada (23,4%) i primera força en la majoria de municipis. Segueix el PSC (21,9%), i és tercer per nombre de municipis. JXCat és la tercera força en vots (15%), però segona en nombre de municpis, mentre que els comuns són quarts tant en vots (8%) com en majories municipals. En els darrers llocs se situen per nombre de vots Ciutadans (7,9%), sense cap majoria municipal, la CUP (3,4%) i el PP (3,1%). Per primera vegada ERC guanya en vots a Barcelona i empata en regidors amb els comuns. A Tarragona i Lleida ERC empaten en regidors per primer cop amb el PSC i a Girona JXCat és la primera força. A Palma el PSIB continua com a força més votada i a València ho és Compromís.

En les eleccions al Parlament Balear, el PSIB s’imposa amb 19 escons per primer cop al PP (16). Segueixen Podemos (6), Ciutadans (5), MÉS (4), el Pi (3) i Vox (3), que hi entra per primer cop.

A les eleccions al Parlament Europeu s’imposa a Catalunya la candidatura Lliures per Europa (28,5%) encapçalada pel president a l’exili Carles Puigdemont, seguida pel PSC (22,1%) i Ara Repúbliques (21,1%), encapçalada pel vicepresident Oriol Junqueras, empresonat i sotmès a judici. A la resta de l’Estat espanyol guanya amb claredat el PSOE (32,8%) per davant del PP (20,1%). En el conjunt de la Unió Europea, destaca la caiguda dels dos grans grups fins ara hegemònics: tot i continuar com a grups més votats, populars i socialistes no sumen majoria absoluta. Destaca l’ascens dels liberals i dels ecologistes i també dels partits euroescèptics i populistes de dreta. A causa del bloqueig del Brexit, la Gran Bretanya ha hagut de votar en aquestes eleccions (amb l’enfonsament dels conservadors i l’auge dels euroescèptics).

El Grup de Treball contra la Detenció Arbitrària de l’ONU denuncia en un informe la presó preventiva dels líders independentistes Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que qualifica d’arbitràries i n’exigeix la immediata posada en llibertat. També denuncia l’acció concertada dels poders de l’Estat espanyol per impedir la consecució per mitjans polítics dels objectius de l’independentisme.

El PEN Internacional, organització que agrupa escriptors, periodistes i intel·lectuals en general i que té la defensa de la llibertat d’expressió entre els principals objectius, inclou els líders independentistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart en la seva llista anual d’escriptors perseguits i demana el seu alliberament immediat. Al gener el PEN va fer una crida en aquest sentit que va causar la baixa de l’escriptor Mario Vargas Llosa. En el mateix informe hi ha el cantant Valtònyc, exiliat a Bèlgica i acusat per l'Audiència Nacional d'injúries a la corona i apologia del terrorisme.

El rei Joan Carles I es retira de la vida pública. Després de 38 anys, el rei emèrit deixa d'encapçalar esdeveniments de caràcter oficial. Joan Carles va abdicar el 2015 en el seu fill Felip VI, però com a rei emèrit encara presidia alguns actes públics.

La comissió electoral anuncia el resultats de les eleccions generals a l’Índia, celebrades entre l’11 d’abril i el 19 de maig. Amb majoria absoluta, el guanyador és el nacionalista indi Baratija Janata Party, liderat pel fins ara primer ministre Narendra Modi, que amplia la victòria de l’any 2014: de 282 passa a 303 diputats sobre un total de 542 de la cambra baixa (Lok Sabha), que s’amplien a 352 comptant-hi la coalició que lidera, l’Aliança Nacional Democràtica. El Partit del Congrés, principal partit de l’oposició, millora en 8 escons els resultats del 2014 (44), els pitjors de la seva història. El 30 de maig Modi pren possessió del càrrec i es converteix en el primer cap de govern que no és del Partit del Congrés a repetir mandat.

El govern aprova el decret que imposa un límit als preus dels lloguers en les zones on hi hagi escassetat d’habitatges, qualificació a càrrec del Departament de Territori i, a Barcelona, de l’Ajuntament. La regulació, però, conté nombroses excepcions i no inclou un règim sancionador.

Prop del 64% dels votants suïssos aproven en referèndum que el govern adopti la regulació de la Unió Europea sobre possessió d’armes. Suïssa té una de les legislacions més laxes d’Europa en la matèria i s’estima que en prop d’un 50% de les llars hi ha armes de foc. El referèndum és la resposta a les pressions de la UE perquè Suïssa (que no n’és membre) estableixi controls d’armament entre els particulars després dels atemptats de París (2015). Tanmateix, en el cas suís la normativa preveu certes exempcions.

La coalició conservadora Liberal-Nacional, liderada pel fins ara primer ministre Scott Morrison, guanya les eleccions generals a Austràlia. Morrison, que va convocar eleccions anticipades l’11 d’abril, obté 77 diputats, un per sobre de la majoria absoluta a la Cambra de representants. Els laboristes queden a 11 escons de distància (66).

Un equip d'arqueòlegs descobreix una nova sala durant unes obres de restauració a la Domus Aurea, el palau imperial construït per Neró a Roma en el segle I dC. La sala, ara plena de runa, és coberta per una volta on s’han preservat els motius ornamentals (frescos d’animals i figures mitològiques).

Una amnistia presidencial allibera els periodistes de l’agència Reuters Wa Lone i Kyaw Soe, juntament amb milers d’altres presos. Els dos periodistes han passat divuit mesos a la presó per investigar sobre els assassinats de deu rohingyes, activitat que els tribunals van condemnar aplicant la llei de secrets oficials. Per aquestes investigacions Wa Lone i Kyaw Soe van rebre el premi Pulitzer de periodisme el mes d’abril.

El canceller austríac, Sebastian Kurz, perd la moció de confiança presentada per l’oposició socialdemòcrata. En el resultat són decisius els vots en contra del seu antic soci de govern, l’ultradretà Partit de la Llibertat, els membres del qual van dimitir en bloc el 20 de maig arran d'unes converses del seu líder, Heinz-Christian Strache, que el relacionaven amb un oligarca rus. El dia 30 Brigitte Bierlein és designada cancellera interina fins a les eleccions del setembre. Bierlein és la primera dona que ocupa la cancelleria a Àustria.

El Tribunal Suprem suspèn temporalment el trasllat de les restes de Francisco Franco, que el govern espanyol preveia per al 10 de juny. El Tribunal considera que primer s’han de resoldre els recursos en contra interposats per la família del dictador, la Fundación Francisco Franco i la comunitat de benedictins del Valle de los Caídos.

El jutge Manuel Marchena deixa vist per a sentència el judici contra els dotze líders independentistes designat amb el nom de causa especial 20907/2017. Des del 12 de febrer i durant quatre mesos s’han celebrat 52 sessions en les quals, a més dels acusats, les defenses i les acusacions, han intervingut 426 testimonis. El judici ha girat entorn de dos fets: l’escorcoll a la Conselleria d’Economia del 20 de setembre de 2017 i la manifestació que va congregar, d’una banda, i el referèndum de l’1 d’octubre, amb les consideracions sobre l’actuació de la policia espanyola, els mossos i els votants que la consulta va comportar, de l’altra. El principal debat del judici ha girat entorn de l’existència o no del delicte de rebel·lió, sobre el qual l’acusació (llevat de l’advocacia de l’estat) i les defenses han mantingut posicions diametralment oposades.

Entra en vigor el Tractat Panafricà de Lliure Comerç (AfCFTA, Africa Continental Free Trade Area). Signat per 52 estats africans i ratificat per 24, a partir del 7 de juliol instaura progressivament un mercat unificat de béns i serveis. En una fase posterior es preveu la lliure circulació de persones. Nigèria, la primera economia del continent, no signa fins el 7 de juliol. Tampoc hi són Eritrea (pel conflicte amb Etiòpia) i el Benín.

Comença el primer judici civil per les obres d’art de la Franja que enfronta els bisbats de Lleida i Barbastre-Montsó. De les 111 en disputa, el bisbat de Lleida en reclama com a pròpies 83. L’origen de la disputa es troba en el canvi de límits entre les dues diòcesis (1995) i en l’ordre del Vaticà (1998) que ordenava el retorn de les obres al seu lloc d’origen.

Unes 240 persones resulten ferides a Tbilissi en enfrontaments entre la policia i manifestants amb motiu de la intervenció d’un diputat rus en un acte oficial de l’Església ortodoxa. Sota l’eslògan de “No a Rússia”, els manifestants critiquen l’intervencionisme rus a Geòrgia. Per la seva banda, la presidenta Salome Zurabishvili qualifica Rússia d’”enemic” i “ocupant”. El 22 de juny Rússia suspèn temporalment els vols a Geòrgia, que rep més d’un milió de turistes russos cada any.

El candidat de l’opositor Partit Republicà, Ekrem Imamoglu, derrota clarament (53%) l’exprimer ministre Binali Yildirim en la repetició de les eleccions a l’Ajuntament d’Istanbul. Yildirim, candidat de l’AKP, el partit del president turc Recep Tayyip Erdogan, ja va ser derrotat en les primeres eleccions municipals del 31 de març, però la Comissió Electoral no en va aprovar el resultat i va ordenar la repetició de la votació.

Per 118 vots contra 62, l’Assemblea de Parlamentaris del Consell d’Europa aprova el restabliment de totes les prerrogatives de Rússia, entre les quals el dret a vot. L’Assemblea va sancionar Rússia el 2014 a causa de les intervencions a Crimea i a l’Est d’Ucraïna. L’any 2017 Rússia va deixar de pagar la quota del Consell d’Europa. El retorn com a membre de ple dret és en principi sense contrapartides, però tot i això, es considera un mal menor comparat a una sortida de Rússia del l’organisme.

L’oposició en bloc al Parlament de Catalunya vota en contra del decret del govern de la Generalitat del 21 de juny que limitava els preus dels lloguers d’habitatges en zones on la pressió de la demanda els converteix en inassequibles. Ciutadans, PP i PSC consideren que envaeix competències estatals. Per la seva banda, els Comuns qualifiquen l’elaboració d’opaca i la CUP considera les mesures insuficients.

El ministre de Cultura italià revoca el permís a l’institut catòlic Dignitatis Humanae per obrir un centre d’ensenyament superior dedicat a ensenyar i difondre els “fonaments de la cultura judeocristiana”. El centre era un projecte impulsat per l’exassessor del president dels Estats Units Steve Bannon, el qual després del seu pas per la Casa Blanca s’ha dedicat a coordinar l’extrema dreta a Europa. Al setembre del 2018 va aconseguir el permís per convertir la cartoixa de Trisulti en la seu d’aquesta universitat, ara denegat.

La policia troba al seu domicili el polític alemany Walter Lübcke mort d’un tret al cap. Lübcke, cap dels democristians del consell local de Kassel (Hessen) s’havia significat per criticar la xenofòbia i la posició favorable a l’acolliment d’immigrants. El 26 de juny, un home confessa a la policia ser l’autor de l’assassinat. El sospitós, un simpatitzant de l'extrema dreta que va actuar en solitari admet durant el judici (5 d'agost) ser l'autor de l'assassinat.

El president de la constructora Castor, Florentino Pérez, compareix al Parlament de Catalunya per respondre a les acusacions de negligència en la sèrie de petits terratrèmols associats a aquest magatzem de gas i que en van comportar la clausura l’any 2013. Florentino Pérez nega qualsevol responsabilitat i reivindica el seu dret a una indemnització pel tancament del magatzem.

El presidents dels Estats Units, Donald Trump, i de França, Emmanuel Macron, i la primera ministra britànica encapçalen la celebració del 75è aniversari del desembarcament de Normandia. Aquesta operació dels aliats del 1944 va ser decisiva per derrotar l’Alemanya nazi. Es calcula que hi van morir entre 8.000 i 13.000 soldats dels dos bàndols.

Izquierda Unida (UI) acorda suspendre el vincle estable amb Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) pel que considera incompliments d’aquesta formació. El detonant és la inclusió de Joan Josep Nuet en la llista d’ERC a les eleccions al Congrés del 28 d’abril (en les quals va ser elegit). El 3 de juny Nuet va dimitir del càrrec de coordinador d’EUiA, que el dia 14 va designar una direcció col·legiada provisional. El 3 de juliol IU aprova la creació d’una delegació a Catalunya independent d’EUiA.

Fonts oficials de Mali informen d’un centenar de morts de l’ètnia dogon en una localitat de la província de Mopti, al centre del país. Els assassinats, que no són reivindicats, haurien estat una represàlia de membres de l’ètnia fulani, que mantenen una antiga rivalitat amb els dogon. Els darrers anys la presència del terrorisme vinculat a l’islam radical a la regió ha agreujat el conflicte.

Als petroliers "Front Line" i "Kokuka Courageous", amb bandera de les illes Marshall i Panamà, respectivament, tenen lloc sengles explosions quan naveguen per l’estret d’Ormuz en direcció sud-est. No hi ha cap mort ni ferit greu i les tripulacions són rescatades per un vaixell iranià i un destructor nord-americà, mentre que el carregament de cru també es pot salvar. És el segon incident d’aquestes característiques en un mes: el 12 de maig quatre petroliers van patir també explosions en les mateixes aigües. Els Estats Units acusen l’Iran d’estar al darrere del sabotatge causant de les deflagracions, cosa que Teheran nega.

Se celebra a Doha (Qatar) la setena ronda de negociacions iniciades a l’octubre del 2018 entre els talibans i els Estats Units (representats pel diplomàtic Zalmay Khalilzad) per posar fi al conflicte armat que viu el pais des de fa divuit anys. No hi participa el govern afganès, que els talibans consideren un titella dels Estats Units. Des del 2017 hi ha hagut també tres trobades a Moscou entre els talibans i personalitats del govern afganès, entre els quals l’expresident Hamid Karzai.

Els dies 28 i 29 de juny se celebra a Osaka (Japó) la vintena edició del G20. Hi destaca la negativa del president dels Estats Units, Donald Trump, a subscriure l'Acord de París sobre el canvi climàtic. També té un gran ressò l’anunci de Trump sobre la trobada amb el president xinès, Xi Jinping, segons el qual ambdues potències tornen a la taula de negociacions després de mesos de guerra comercial.

Un equip d’arqueòlegs germanokurd de la Universitat de Tübingen anuncia la descoberta de les restes d’un palau de 3.400 anys d’antiguitat a Mossul. La sequera ha fet emergir les restes del palau del riu Tigris. Es creu que el palau, de grans dimensions, pertany a l’antic regne de Mitanni, que va ocupar Mesopotàmia entre el 1560 i el 1350 aC.

L’exèrcit etíop frustra un cop d’estat contra el president Abiy Ahmed. En l’intent moren el cap de la revolta, el general de brigada Asaminew Tsige, el cap de l’exèrcit etíop Seare Mekonnen i el governador amhara, Ambachew Mekonnen. Poc després de ser elegit, el president Abiy va ser objecte d’un atemptat (23 de juny de 2018).