Cronologia dels Països Catalans i del món

Els diputats de la coalició opositora veneçolana Mesa de la Unidad Democrática (MUD) prometen el càrrec en la sessió d’investidura. La MUD va obtenir una rotunda victòria en les eleccions del 6 de desembre de 2015, que va posar fi a 16 anys de predomini del partit chavista. El 31 de desembre, però, el Tribunal Suprem va suspendre tres diputats de la MUD, sense els quals aquesta formació no arribava als dos terços necessaris per a cessar jutges del Tribunal Suprem i ministres, i tampoc per a convocar una Assemblea constituent. En ser investits, però, desafien el veredicte. Tanmateix, la primera sessió de l’Assemblea (12 de gener) ha de ser suspesa per falta de quòrum a causa de la divisió en les files opositores. El mateix dia 7 de gener el president Maduro nomena Luis Salas ministre d’Economia Productiva per afrontar la gravíssima crisi econòmica que passa el país. El dia 15, el president Maduro decreta 60 dies d’estat d’emergència econòmica, durant els quals governarà per decret.

Unes 70.000 persones assisteixen a la manifestació anual a Bilbao per reclamar la fi de la dispersió i l’acostament al País Basc dels més de 400 presos d’ETA. La marxa la convoca la plataforma Sare, i té el suport d’EH Bildu i els sindicats LAB i ELA. El PNB i Podem donen llibertat als seus afiliats per assistir-hi.

Egipte celebra les primeres eleccions parlamentàries des del 2012. Després d’un cop d’estat el 2013, el general Abd al-Fatà al-Sissí va prohibir els Germans Musulmans, que dominaven l’anterior Parlament, i el 2014 es va convertir en president. El nou Parlament queda sota control dels partidaris d’Al-Sissí.

Després de fer explotar un cotxe bomba en un centre comercial de la capital iraquiana, dos homes armats obren foc contra els vianants, atac en què moren 18 persones, fins que, acorralats per la policia, fan detonar els explosius que porten. Poc després, al nord de la ciutat, dues bombes causen una vintena de morts. Més tard, en un altre atac amb bomba moren 5 persones al suburbi de Nahrawan. Tots els atemptats es produeixen en zones de predomini xiïta i el mateix dia són reivindicats per l’anomenat Estat Islàmic.

La Comissió Europea anuncia l’obertura d’una investigació sobre l’estat de dret a Polònia després de l’aprovació d’una controvertida legislació del Govern del conservador partit Llei i Justícia (PiS) que li permet designar els caps dels mitjans públics i un nombre clau de jutges del Tribunal Constitucional per a l’aprovació de les sentències.

Les Corts Valencianes aproven una proposició conjunta del PSPV-PSOE, Compromís i Podem, amb l’abstenció de part del grup Ciutadans i el vot contrari del PP, per la qual es deroga la llei de senyes d’identitat aprovada el 2015 pel Govern d’Albert Fabra. Aquesta llei rebutjava, entre d’altres, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i adoptava el discurs blaver, que nega la unitat de la llengua als Països Catalans.

Unitats de l’exèrcit de Burkina Faso alliberen 126 ostatges segrestats per militants d’Al-Qaida del Magrib Islàmic en un hotel de la capital, Ouagadougou. En l’operació moren 29 persones de 18 nacionalitats diferents, tres dels quals eren terroristes. El mateix dia, el grup segresta una parella de metges australians que havien instal·lat un hospital a la frontera amb Mali, en el qual treballaven des dels anys setanta. Jocelyn Elliott és alliberada el dia 7, mentre que el seu marit continua segrestat.

Hores després de l’aixecament de les sancions internacionals a l’Iran per l’acord sobre energia nuclear assolit l’any anterior, els Estats Units imposen sancions a entitats i ciutadans iranians vinculats al programa de míssils d’aquest país. L’acord del juliol del 2015 sobre energia nuclear, en què l’Iran es comprometia al desenvolupament i ús de tecnologia nuclear amb finalitats exclusivament pacífiques i a permetre inspeccions periòdiques, posava fi a dècades de sancions imposades per l’ONU, per la UE i, sobretot, pels Estats Units. Entre els gestos previs a l’aixecament de les sancions, té lloc el dia 16 un intercanvi de presoners (set iranians per quatre nord-americans) entre l’Iran i els Estats Units.

L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) inicia la primera exhumació d’una víctima de la Guerra Civil Espanyola per una ordre internacional. L’exhumació té lloc a la fossa comuna del cementiri de Guadalajara, a instàncies de la jutgessa argentina María Servini, a partir de la denúncia dels familiars de Timoteo Mendieta, membre de la UGT afusellat el 1939. El jutjat de primera instància de la ciutat autoritza l’operació, i després es procedeix a la identificació de les restes amb proves d’ADN.

El Ministeri de l’Interior britànic presenta l’informe Litvinenko, elaborat durant un any per un equip d’especialistes, en el qual es conclou que la mort de l’exagent del KGB i dissident rus Aleksandr Litvinenko a Londres el 2006 va ser causada per l’enverinament amb poloni 210, una substància radioactiva, amagat en els aliments. Segons l’informe, va ser el també exagent del KGB Andrei Lugovoi l’autor material de l’enverinament, però també s’afirma que l’ordre de l’assassinat procedia molt probablement del Kremlin, una referència clara al president rus, Vladímir Putin. L’informe origina una crisi diplomàtica entre els governs de la Gran Bretanya i Rússia, que qualifica l’informe d’intent d’erosionar el president.

Albert Ballesta pren possessió de l’alcaldia de Girona després d’un accidentat procés. Ballesta succeeix en el càrrec Carles Puigdemont, que el 10 de gener va ser nomenat president de la Generalitat de Catalunya. Ballesta, número 19 de la llista de CDC i que no havia entrat al consistori en les eleccions del maig del 2015, és elegit per 10 vots a favor, 1 en contra i 14 nuls. En prendre possessió del càrrec utilitza una fórmula equivocada que obliga a repetir el ple d’investidura.

El conservador Marcelo Rebelo és elegit nou president de Portugal amb el 52% dels vots, cosa que fa innecessària una segona volta. Rebelo, que succeeix en el càrrec Aníbal Cavaco Silva, derrota clarament el candidat socialista António Sampaio i la candidata de l’esquerra marxista Marisa Matias.

Per 89 vots contra 15 el Parlament internacionalment reconegut de Líbia rebutja el govern d’unitat proposat per l’ONU, nomenat el 19 de gener. Des de l’enderrocament del dictador Al-Gaddafi, el país es troba sumit en el caos i en una guerra civil. L’ONU intenta, amb la seva mediació, posar fi a les lluites de faccions i alhora evitar que el gihadisme acabi controlant el país. El 15 de febrer l’ONU presenta una nova proposta de govern d’unitat.

Alfonso Rus, expresident provincial del PP i de la Diputació de València i alcalde de Xàtiva durant 20 anys, és detingut amb 24 persones més, la majoria del PP, en l’anomenada "operació Taula" per presumpta participació en una xarxa de corrupció. Entre els detinguts hi ha María del Carmen García Fuster, persona de confiança de l’exalcaldessa de València Rita Barberà. L’anomenat "cas Imelsa", que va ser el que va provocar les detencions, té l’origen en unes gravacions del 2005 i del 2006, en què Rus comptava bitllets presumptament procedents de comissions il·legals i arran de les quals va ser suspès de militància. El dia 29 el jutge deixa en llibertat provisional Rus amb una fiança de dos milions d’euros i la direcció central del PP dissol el partit de la ciutat de València, al capdavant del qual posa una gestora.

Sota el lema "Endavant, República", l’ANC presenta a la Fira de Cornellà de Llobregat les línies mestres dels 18 mesos següents. Amb presència de representants de Junts pel Sí i la CUP, l’organització es proposa, juntament amb Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència, que la societat civil recuperi el protagonisme en la nova etapa que s’obre després de la constitució del nou govern, al qual exigeix la ruptura i la construcció de la República de Catalunya i Aran "sense dilacions innecessàries".

A Des Moines (Iowa) se celebren els primers caucus per a la tria dels delegats que han de seleccionar els candidats presidencials en les eleccions primàries dels Estats Units. Pel Partit Demòcrata parteixen com a favorits l’exprimera dama i exsecretària d’estat, Hillary Clinton, i el senador per Vermont, Bernie Sanders, que s’autodefineix com a socialista i demòcrata. Pel Partit Republicà destaquen Ted Cruz, advocat i senador per Texas, considerat proper a l’aparell del partit, i el multimilionari Donald Trump, populista antiestablishment i polèmic per les seves declaracions provocadores i estridents. Els guanyadors de les primàries hauran d’enfrontar-se en les eleccions presidencials del 9 de novembre per a succeir Barack Obama.

El PSC, partit amb més representació a l’Ajuntament de Tarragona, arriba a un acord per a sumar al govern de la ciutat el PP i UDC. Des de les eleccions del maig del 2015, el PSC governava en minoria amb 9 regidors. El pacte incorpora quatre regidors populars i un democristià, segons anuncia l’alcalde socialista, Josep Fèlix Ballesteros, que ha rebutjat l’oferta d’ERC d’entrar al govern municipal.

Se celebra a Londres la cinquena conferència de donants per a Síria, convocada per la Gran Bretanya, Alemanya, Kuwait, Noruega i les Nacions Unides. Un total de 60 estats es comprometen a donar 6.000 milions de dòlars en ajut humanitari durant l’any 2016, tot i que l’objectiu eren 7.700 milions. És la quantitat més gran des del 2012, que van començar les donacions. Diversos països, com Alemanya, els Estats Units o la Gran Bretanya, es comprometen en ajuts addicionals fins el 2020. El dia abans (3 de febrer) les Nacions Unides suspenen les negociacions de pau a Ginebra a causa dels bombardeigs de l’exèrcit sirià (assistit per Rússia) sobre la ciutat d’Alep.

El Partit Popular nomena l’exalcaldessa de València Rita Barberà suplent en la Diputació Permanent del Senat, l’únic òrgan que manté l’aforament dels seus membres i que la protegeix de ser processada en cas de dissolució de les Corts. Tot i això, Rita Barberà, que se l’està investigant pel "cas Taula" i el "cas Imelsa", anuncia que no prendrà possessió del càrrec fins que no s’aclareixin els fets investigats.

Jordi Pujol i Soley, expresident de la Generalitat de Catalunya, i la seva esposa, Marta Ferrusola, declaren a l’Audiència Nacional per primera vegada en qualitat d’investigats per un presumpte delicte de blanqueig de capitals. El jutge José de la Mata acusa tota la família de funcionar com un entramat de cobrament i blanqueig de comissions a canvi de l’adjudicació d’obra pública. Durant les més de quatre hores que l’expresident contesta a les preguntes del jutge manté que l’origen de la fortuna familiar detectada en diversos comptes a Andorra procedeix de les inversions fetes a partir de l’herència rebuda del seu pare, Florenci Pujol. A més, remarca que no té res a veure amb els negocis del seu fill gran. D’altra banda, Marta Ferrusola s’acull al dret a no declarar.

Bòsnia i Hercegovina presenta la sol·licitud formal d’adhesió a la UE, vint-i-un anys després de la fi de la guerra dels Balcans. Si es descompta Kosovo, d’estatus encara incert, és el darrer dels estats sorgits de l’antiga Iugoslàvia a demanar l’adhesió, pas previ a la candidatura. Les de Macedònia (2005), Montenegro (2010) i Sèrbia (2012) ja han estat acceptades.

L’Ajuntament de Castellar del Riu, la Generalitat, la Diputació de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans acorden instal·lar càmeres de vigilància als voltants del Pi de les Tres Branques, tant del Pi Vell com el Pi Jove, amb la finalitat d’evitar els atacs vandàlics contra aquest símbol dels Països Catalans. Des del 2014 ambdós han estat objecte de destrosses i intents de tala, que el 2015 van fer necessaris treballs de restauració.

El primer ministre britànic fa pública la data del referèndum sobre la permanència britànica a la Unió Europea: 23 de juny de 2016. El dia anterior (19 de febrer) Cameron, partidari de continuar a la UE, anuncia la signatura d’un pacte amb el Consell Europeu pel qual la Gran Bretanya conservarà un estatut especial i sobirà amb relació a immigració, integració política i garanties per a empreses europees per a romandre a la City de Londres malgrat que la Gran Bretanya no formi part de la Unió Europea. Per a evitar l’anomenat Brexit, el primer ministre ha de convèncer una part important del seu propi Partit Conservador, molt dividit sobre aquest tema.

Amb el 51,3% dels vots negatius contra el 48,7% de positius, els bolivians rebutgen en referèndum ampliar la presidència de tres a quatre mandats consecutius. El president Evo Morales, en el poder des de l’any 2006 i reelegit el 2009 i el 2014, va convocar aquest referèndum sobre l’esmena constitucional que li permetria presentar la candidatura el 2020. Malgrat admetre el resultat, Morales adverteix que "ha perdut una batalla, però no la guerra".

Maria Antònia Munar, Miquel Nadal, Francesc Buils i Miquel Àngel Flaquer, antics dirigents de la desapareguda Unió Mallorquina (UM), són condemnats a pagar una multa de 57.300 euros per haver desviat 200.000 euros de l’erari públic (que els condemnats ja han retornat). És el primer cop que Maria Antònia Munar, màxima dirigent d’UM, que compleix pena de presó des del 2013, admet una acusació de corrupció.

L’Iran celebra les primeres eleccions legislatives després del tractat nuclear del 2015 i amb el nou president, Hassan Rouhani. El recompte es duu a terme molt lentament i els resultats, que es fan públics a final d’abril, donen majoria als reformistes, insuficient (121 escons sobre 290) a l’Assemblea Consultiva i absoluta (46 sobre 88) a l’Assemblea d’Experts. Ambdues cambres estan controlades pel Consell dels Guardians, un cos d’elecció no directa en el qual predominen els conservadors.

La treva proposada per Rússia i els Estats Units és acceptada el 22 de febrer pel Govern sirià, presidit per Baixar al-Assad, i els grups d’oposició, que la condicionen a l’aturada dels setges i els atacs sobre la població civil de les forces governamentals. D’aquesta treva, en són exclosos, tanmateix, l’anomenat Estat Islàmic, que controla extenses zones del país i protagonitza gran part de les accions bèl·liques, i el Front al-Nusra, branca siriana d’Al-Qaida. Fins el dia d’entrada en vigor, però, s’intensifiquen els combats, i posteriorment tenen lloc interrupcions, que el Govern justifica adduint que combat el terrorisme.

Abú Umar al-Xixaní, un militant islamista d’origen georgià de nom real Tarkhan Batiraixvili, és abatut en un atac aeri nord-americà a la ciutat de Şeddadê, al nord de Síria. El Pentàgon anuncia la mort d’Al-Xixaní, el qual, entre altres títols, rebia el de "ministre de la Guerra", quan fa més d’una setmana que és clínicament mort.

Amb els vots dels regidors de Capgirem Vic, Vic per a Tots, ERC, el PSC i alguns de CDC, el ple de l’Ajuntament de Vic aprova la moció presentada pel primer d’aquests grups per a declarar el rei Felip VI de Borbó persona non grata a la capital d’Osona. És una més de les ciutats catalanes que al llarg de l’any aproven per majoria alguna mena de rebuig institucional al rei d’Espanya. Entre d’altres, ho han fet Olot (29 de gener), Cervera (31 de gener), Terrassa (26 de febrer) i Torelló (1 de març). Posteriorment s’hi afegeixen municipis com Alpicat (5 d’abril), Esparreguera (14 d’abril) i Sitges (28 de juny).

La Lliga Àrab classifica oficialment l’organització libanesa xiïta Hezbol·là com a organització terrorista. Dels 22 membres, només 2 no han donat suport a la mesura: el Líban, on Hezbol·là forma part del Govern, i l’Iraq, on els xiïtes són majoritaris. La Lliga Àrab és liderada per l’Aràbia Saudita, la primera potència sunnita.

Un cotxe bomba provoca 37 morts i més de 100 ferits en un cèntric districte comercial de la capital turca, Ankara. El dia 17, el grup terrorista kurd TAK, una escissió del Partit dels Treballadors del Kurdistan, reivindica l’atac, que justifica com una represàlia per les operacions del Govern contra els militants kurds. El mateix grup va ser l’autor d’un atemptat al febrer contra un comboi militar, que va causar 28 morts.

El president de la Federació Russa, Vladímir Putin, anuncia per sorpresa la fi de les operacions militars russes a Síria. L’anunci té lloc dos dies després de la represa de les converses de pau a Ginebra entre les diverses faccions enfrontades (amb exclusió de l’Estat Islàmic i el Front al-Nusra). Gràcies a la intervenció russa, iniciada al setembre del 2015, el president Al-Assad ha recuperat una gran part del territori perdut des de l’inici de la guerra.

Amb els vots de 360 dels 652 diputats, el Parlament de Myanmar elegeix Htin Kyaw president del país. És el primer cap d’estat no militar des del 1954. Kyaw és un estret col·laborador de la líder opositora i premi Nobel de la pau Aung San Suu Kyi, vetada pels militars per a ocupar el càrrec. Tanmateix, Suu Kyi és nomenada el 5 d’abril consellera d’estat, amb atribucions similars al càrrec de primera ministra.

Marta Madrenas, regidora per Convergència i Unió, és elegida nova alcaldessa de Girona en substitució d’Albert Ballesta. Madrenas és elegida amb el suport dels regidors de CiU i del PSC. La seva elecció posa fi a dos mesos convulsos al consistori protagonitzats per l’anterior alcalde, que va ser designat substitut de Carles Puigdemont quan ell va ser, al seu torn, nomenat president de la Generalitat en substitució d’Artur Mas. Va causar malestar que Ballesta accedís al càrrec malgrat ocupar el 19è lloc de la candidatura, i la seva actuació va ser molt qüestionada quan una de les seves primeres mesures va ser apujar-se el sou (per a la qual cosa no va tenir suports suficients) i perquè va intentar aprovar el cartipàs municipal amb el suport de Ciutadans. En ser substituït, Ballesta renuncia també l’acta de regidor.

El president dels Estats Units, Barack Obama, arriba a Cuba en una visita històrica, la primera d’un president nord-americà des del 1928. Obama va restablir les relacions amb el règim castrista el 2015. La visita inclou també una trobada del president nord-americà amb líders de l’oposició i una crítica al règim pels presos polítics, l’existència dels quals el president cubà, Raúl Castro, no reconeix.

Trenta-cinc morts i més de tres-cents ferits és el balanç d’un doble atemptat a Brussel·les. Les explosions tenen lloc a l’aeroport de Zaventem, al nord-est de la capital belga, i en una cèntrica estació de metro, propera a seus d’institucions europees. L’atac és reivindicat per l’Estat Islàmic, i les investigacions policials posteriors posen al descobert les connexions amb l’atemptat de París del 13 de novembre de 2015. Es confirma que els autors formaven part d’una mateixa cèl·lula terrorista, que tenia la base a Molenbeek i altres suburbis de Brussel·les. Els dies següents s’identifiquen dos dels terroristes suïcides i es duen a terme diverses detencions. Amb grans mesures de seguretat, l’aeroport reprèn l’activitat el dia 3 d’abril, i l’estació de metro, el 25 d’abril.

En el seu viatge per diversos països de Llatino-amèrica, el president nord-americà, Barack Obama, anuncia a l’Argentina que els Estats Units desclassificaran els documents sobre l’anomenada "guerra bruta", en la qual els serveis secrets nord-americans van donar suport al cop d’estat i la dictadura militar argentina posterior (1976-83). Es tracta de la primera visita d’un president nord-americà a l’Argentina des del 2005. Durant la presidència dels Kirchner (2003-15) les relacions entre ambdós estats van ser d’una gran tensió, però amb l’elecció de l’actual president, el centrista Mauricio Macri, les relacions han millorat. Arran de la visita també es renegocia el deute de l’Argentina.

La Germandat d’Antics Cavallers Legionaris desafia la prohibició de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i desfila el Dijous Sant amb el Crist de la Bona Mort. Vestits amb uniforme de la Legió espanyola, els membres desfilen en processó cridant visques a la Legió i a Franco. L’endemà, desfilen a Palafolls, on l’Ajuntament també ha prohibit l’acte i on es convoca simultàniament una manifestació antifeixista. El sindicat ultra Manos Limpias denuncia els dos ajuntaments per les prohibicions.

Més de 70 persones moren i més de 300 resulten ferides en un parc de Lahore, al Pakistan. La majoria són membres de la minoria cristiana, que celebrava la Pasqua. L’atemptat és reivindicat pel grup Jamàat al-Ahrar, una facció dissident dels talibans.

L’FBI descodifica l’iPhone del terrorista de l’Estat Islàmic que el 2 de desembre de 2015 va perpetrar un atemptat en un centre per a discapacitats de San Bernardino (Califòrnia) i va matar 14 persones i en va ferir 22. L’agència federal de seguretat havia requerit a l’empresa Apple que desencriptés el telèfon, però s’hi va negar, adduint que creava un precedent de violació de la privacitat dels clients. El 19 de febrer el Departament de Justícia dels Estats Units va cursar una ordre per a obligar Apple a introduir-se al mòbil del terrorista, però l’empresa va recórrer-hi en contra i el dia 29 un jutge va dictaminar en contra del Govern federal. L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans també es va pronunciar a favor de l’empresa. Segons tots els indicis, la desencriptació ha estat duta a terme per una empresa informàtica israeliana.

El president francès, François Hollande, retira finalment la reforma constitucional que tenia com a objectiu combatre el terrorisme. El 10 de febrer l’Assemblea Nacional havia aprovat per 317 vots a favor, 199 en contra i 51 abstencions les esmenes constitucionals que introduïen l’estat d’emergència i la possibilitat de retirar la nacionalitat als condemnats per terrorisme. Tanmateix, aquest segon punt de la reforma havia provocat una oposició contundent dins del seu propi partit, el Partit Socialista, i la dimissió de la ministra de Justícia, Christiane Taubira, el 27 de febrer. A banda, el projecte de reforma no obté prou suport del Senat, cosa que finalment determina el president a abandonar-lo.

Esperança Camps, consellera de Transparència, Participació i Cultura del Govern Balear, dimiteix del càrrec nou mesos després de la presa de possessió. Camps justifica la decisió per les males relacions amb alts càrrecs de la conselleria, als quals acusa de deslleialtat i falta de compromís. El dia 7 Ruth Mateu substitueix Camps al capdavant de la conselleria.

Sigmundur Gunnlaugsson, primer ministre islandès, dimiteix el càrrec després d’haver-se conegut pels anomenats "papers de Panamà" que era propietari d’una empresa pantalla en un paradís fiscal, a través de la qual presumptament ha evadit milions d’euros. El dia 7 el Govern aprova el nomenament de Sigurður Ingi Jóhannsson com a primer ministre interí. Gunnlaugsson és el primer polític que dimiteix perquè el seu nom figura en els "papers de Panamà".

L’endemà del Consell de Ministres, el BOE publica el cessament d’Ignacio Jesús Matellanes, ambaixador espanyol a Bèlgica des del 2012. El cessament es produeix després de la publicació d’un informe del Ministeri d’Exteriors en què s’assenyalaven disfuncionalitats i anomalies molt greus en l’actuació de Matellanes, entre les quals cal destacar l’absentisme i l’abús d’autoritat a l’ambaixada a través de la por, l’amenaça i l’enfrontament.

Les Corts Valencianes reten homenatge a Guillem Agulló, el militant independentista de Maulets assassinat l’11 d’abril de 1993 a Montanejos (Alt Millars) per un grup de feixistes. El president de la cambra, Enric Morera, pronuncia la frase que es va fer coneguda per a denunciar l’assassinat del jove i la impunitat dels assassins: "Guillem Agulló, ni oblit ni per- dó!".

En l’assemblea general celebrada a Manresa els socis de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) aproven el nou full de ruta, en el qual es rebutja donar suport a una candidatura única dels independentistes en les eleccions espanyoles. L’estret marge (971 contra 913 vots) posa de manifest les fortes diferències a l’interior de l’organització. També es rebutja l’esmena que reclamava escollir directament el president, perquè no arriba al 65% dels vots que marquen els estatuts.

El jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz decreta presó incondicional i sense fiança per als màxims responsables del sindicat ultra Manos Limpias i de l’associació Ausbanc, Miguel Bernad i Luis Pineda. Segons les acusacions, ambdues organitzacions presentaven denúncies i querelles que retiraven a canvi de cobrar dels afectats determinades quantitats. Tot i això, el dia 21 el tribunal de l’Audiència de Palma descarta apartar Manos Limpias de la causa del "cas Nóos" contra la infanta Cristina, en què es presenta com a acusació popular, ja que considera que la investigació contra el sindicat està en fase embrionària.

Una cèntrica zona de la capital afganesa pròxima al Ministeri de Defensa és objecte d’un atac suïcida amb un cotxe carregat d’explosius. El Govern xifra els morts en 64 i els ferits en 347. Després de l’explosió, els talibans, que reivindiquen l’atemptat, inicien un tiroteig. És l’atemptat més mortífer a Kàbul en 15 anys.

El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata dicta una resolució per la qual activa el processament de 24 persones, entre les quals hi ha l’expresident de les Corts Valencianes i exconseller de la Generalitat Valenciana, Juan Cotino, per presumptes irregularitats en l’organització de la visita del papa a València l’any 2006, així com diversos directius vinculats a la "trama Gürtel" que presumptament van desviar fons públics en contractes per a la transmissió de l’acte a partir d’una adjudicació de 7,4 milions d’euros.

Unes 6.700 persones, segons la Guàrdia Urbana, duen a terme una marxa al centre de Sabadell contra el feixisme i el nazisme. La manifestació és la resposta ciutadana a les agressions rebudes al Centre Social Alliberat L’Obrera les darreres setmanes.

El Govern català, ajuntaments i entitats del tercer sector acorden promoure una nova llei d’emergència social en resposta al recurs del Govern espanyol contra alguns aspectes de la llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 2015. El dia 6, una cinquantena d’alcaldes de Catalunya es concentren davant la Delegació del Govern espanyol, a la qual comuniquen que seguiran tramitant els expedients de famílies en risc d’exclusió. La protesta és iniciativa de l’alcalde de Sabadell, Juli Fernández (ERC), i també rep el suport de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. El mateix dia el Tribunal Constitucional (TC) suspèn la llei aprovada pel Parlament de Catalunya de l’impost sobre els habitatges buits, la d’igualtat i la de règim local. D’altra banda, el dia 31 de maig el TC suspèn part de la llei catalana contra la pobresa energètica. És la resposta a la presentació del recurs del Govern espanyol (29 de maig).

La Guàrdia Civil duu a terme l’"operació Amfiteatre", que investiga el "cas Inipro", de presumpte finançament il·legal del PSC, en el decurs de la qual efectua vuit escorcolls als ajuntaments de Tarragona, Viladecans, Palau-solità i Plegamans, a dos registres mercantils, el de Barcelona i Viladecans, a un despatx professional d’aquesta ciutat, i a un altre a Reus. S’efectuen quatre detencions: dos empresaris, l’excap de gabinet de l’alcaldia de Tarragona i el tinent d’alcalde de Viladecans.

L’exconseller d’Ensenyament i exmembre destacat del Partit dels Socialistes de Catalunya, Ernest Maragall, renuncia als càrrecs de Moviment d’Esquerres juntament amb 9 membres més de la direcció. Moviment d’Esquerres va ser fundat pel mateix Maragall després de marxar del PSC. Els dimissionaris justifiquen la decisió perquè no s’identifiquen amb l’orientació i el rumb del partit, que consideren contradictori.

El president francès, François Hollande, signa el decret que imposa la polèmica reforma laboral impulsada pel primer ministre, Manuel Valls, impugnada fins i tot per una facció del Partit Socialista. A causa d’aquesta oposició, Valls evita portar la reforma a votació i fa ús de la prerrogativa constitucional que li permet aprovar una llei sense passar per l’Assemblea Nacional a canvi de sotmetre’s a una moció de censura, que supera el dia 12 (per 42 vots no s’arriba als 288 necessaris per a la destitució). No obstant això, les protestes i les mobilitzacions continuen. La vaga dels empleats de les benzineres i els treballadors de les centrals nuclears durant el maig és especialment greu. La reforma incideix, sobretot, en la facilitat de reducció de sous i en els acomiadaments.

El balanç de les diverses explosions amb cotxe bomba que tenen lloc aquest dia a Bagdad és de 93 persones mortes. El nombre més alt de víctimes correspon al de les d’un mercat al districte xiïta de Sadr (63). Els atemptats són reivindicats per l’Estat Islàmic.

El Senat del Brasil aprova suspendre Dilma Rousseff de la presidència per 55 vots a favor i 22 en contra. És el darrer dels passos del procés iniciat el 17 d’abril a la Cambra dels Diputats contra Rousseff, i supera àmpliament els dos terços necessaris per a jutjar la presidenta pel finançament del Partit dels Treballadors a través del desviament de fons de la petroliera estatal Petrobras. El mateix dia Michel Temer, líder del Partit del Moviment Democràtic Brasiler, que fins al març formava part del govern, és nomenat president provisional del Brasil.

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, presenta en una conferència a la seu del think tank Chatham House de Londres la via catalana a la independència, en la qual subratlla la negativa del Govern espanyol al diàleg --en contrast amb l’acceptació d’un referèndum per a Escòcia del Govern britànic--, que ha abocat el Govern català a cercar la via unilateral. En el seu viatge, Puigdemont també manté una trobada amb Catalans UK, el casal català al Regne Unit. Entre el 30 d’abril i el 2 de maig Puigdemont va fer el seu primer viatge com a president a Brussel·les, on les autoritats europees van al·legar problemes d’agenda per a no reunir-s’hi. Sí que es va reunir amb autoritats belgues i amb el president dels liberals europeus.

En una cimera celebrada a Viena, en la qual participen els ministres d’Afers Estrangers dels EUA, Rússia i diversos estats de la Unió Europea, s’aprova aixecar l’embargament d’armes al govern d’unitat libi per tal de combatre l’Estat Islàmic i els traficants de persones. Al febrer del 2011 el Consell de Seguretat de l’ONU va imposar un embargament d’armes quasi total a Líbia en resposta a la situació caòtica del país després de l’enderrocament de Moammar al-Gaddafi.

Dos encaputxats entren a l’Espai Macià, de les Borges Blanques, dedicat a l’expresident de la Generalitat de Catalunya, n’amenacen el tècnic i provoquen destrosses mentre criden consignes espanyolistes i contra l’independentisme. El 2013 es va produir un altre incident quan van aparèixer pintades del mateix signe a la placeta davant de l’Espai.

Les bases de Barcelona en Comú donen suport al pacte amb el Partit dels Socialistes de Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona. Amb una participació del 27,59%, els militants aproven amb el 62% de suport el preacord del dia 13 pel qual el socialista Jaume Collboni, al capdavant de la tinència d’alcaldia d’Empresa, Cultura i Innovació, resta com a tercer home fort del consistori, darrere de l’alcaldessa Ada Colau i el tinent d’Economia, Treball i Planificació Estratègica, Gerardo Pisarello.

El mul·là Àkhtar Mansur, líder dels talibans afganesos des del juliol del 2015, mor en un atac d’un vehicle aeri no tripulat al Balutxistan, a la frontera sud-oest del país amb el Pakistan. Els serveis de seguretat afganesos i l’agència d’espionatge dels Estats Units a l’Afganistan n’anuncien la mort, i el Pakistan protesta per l’atac amb el dron, que qualifica de violació de l’espai aeri. El dia 25, els talibans afganesos reconeixen la mort del seu líder i n’anuncien el successor, Haibatul·là Akhundzada.

El Govern de Cuba anuncia la legalització de les petites i mitjanes empreses. És la darrera de les reformes aplicades pel president, Raúl Castro, des que va prendre el poder l’any 2008, per a reactivar la deprimida economia cubana. Aquesta legalització treu de l’alegalitat el gran nombre de petits negocis privats oberts darrerament.

Amb una participació del 29,7%, els tortosins voten a favor de preservar el monument erigit el 1966 a l’Ebre en homenatge als soldats del bàndol franquista morts a la batalla de l’Ebre. L’opció guanyadora (68,36%) en la consulta convocada a iniciativa de l’alcalde de CDC, Ferran Bel, preveu mantenir el monument en l’emplaçament actual i reinterpretar-lo per promoure la memòria històrica i la pau. L’opció derrotada, que defensa retirar i museïtzar el monument, obté el 31,2%. La consulta suscita des de la seva convocatòria l’oposició d’organitzacions cíviques, especialment d’Òmnium Cultural i de la Comissió de la Dignitat, que la consideren un afront a les víctimes del govern democràtic i legítim de la República, a més de contravenir la Llei de la memòria històrica. El 2007 el govern municipal format pel PSC, ERC i ICV van catalogar el monument de bé cultural d’interès local. Dos dies abans de la consulta (26 de maig), en un ple extraordinari, l’Ajuntament de Tortosa revoca per unanimitat el títol d’alcalde "honorari i perpetu" a Franco, amb què se’l va distingir el 31 de març de 1964.

En el consell anual celebrat a Vílnius (Lituània), l’Aliança de Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE) aprova l’entrada de Ciutadans com a membre de ple dret per 66 vots a favor, 2 en contra i 3 abstencions. L’ingrés oficial d’aquest partit, que ja formava part del grup liberal al Parlament Europeu des del 2014 i hi incrementa clarament el pes de l’ALDE, incomoda visiblement els representants de Convergència Democràtica de Catalunya per l’antagonisme en qüestions fonamentals com la independència de Catalunya. El portaveu de CDC al grup, Ramon Tremosa, considera la possibilitat d’abandonar-lo.

Per gairebé el 77% dels vots emesos contra el 23%, els ciutadans suïssos opten per no acceptar la proposta d’introduir una renda bàsica garantida universal. La proposta, presentada a través del sistema d’iniciativa popular amb el suport d’unes 100.000 signatures, consistia a proporcionar una renda mensual per adult de 2.500 francs suïssos (uns 2.285 euros).

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) es ven per uns deu milions d’euros la històrica seu del carrer de Nicaragua de Barcelona, que durant gairebé quatre dècades ha estat el centre d’operacions del partit. El comprador és una empresa del sector immobiliari. La mesura és conseqüència del deute acumulat pel partit els darrers anys, paral·lel a la pèrdua de pes institucional. A l’agost, el partit anuncia l’adquisició d’un nou local. La nova seu està situada al carrer de Pallars de Barcelona, al Poblenou, i s’inaugura després del congrés del mes de novembre.

Després de cinc dies de recompte, la comissió electoral del Perú declara guanyador de la segona volta de les eleccions a la presidència del Perú (5 de juny) Pedro Pablo Kuczynski, que amb el 50,1% dels vots supera la seva rival, Keiko Fujimori (49,8%). L’economista Kuczynski succeeix en el càrrec Ollanta Humala.

L’Audiència espanyola arxiva la causa contra nou activistes anarquistes detinguts pels Mossos d’Esquadra el 28 d’octubre de 2015 en l’anomenada "operació Pandora II". La jutgessa Carmen Lamela diu que l’operació estava basada en uns indicis que no permetien presumir la participació dels investigats en els fets imputats.

Reinhold Hanning, de 94 anys, és condemnat a cinc anys de presó per participar en qualitat accessòria en l’assassinat en massa de 170.000 persones al camp d’extermini d’Auschwitz. Del 1942 al 1944 Hanning va ser soldat de les SS en aquest camp de concentració. En el judici, que ha tingut lloc a la ciutat de Detmold (Rin del Nord-Westfàlia) al llarg de quatre mesos, va manifestar que coneixia la funció del camp, però que no va fer res per impedir-la, i que se’n penedia.

El partit antisistema Moviment 5 Estrelles (M5S) és el clar guanyador de les eleccions municipals italianes. L’M5S derrota els partits tradicionals (especialment el Partit Democràtic) en ciutats tan importants com Roma, Milà, Bolonya i Torí. Virginia Raggi, candidata de l’M5S, esdevé la primera alcaldessa de la capital italiana, que es troba en una situació financera molt greu pel deute acumulat i després d’una etapa en què s’han succeït els escàndols i els serveis municipals han sofert un empitjorament.

La Diputació de Girona aprova per unanimitat retirar els títols honorífics a Franco i a sis alts càrrecs de la dictadura, com l’almirall Carrero Blanco, que encara eren vigents. El dia 27 el plenari de l’Ajuntament de Tarragona acorda retirar el títol d’alcalde honorari i perpetu de la ciutat al dictador, en una moció presentada per ERC que rep el suport de tots els partits. El 30 de juny la Diputació de Barcelona aprova la retirada dels honors a Franco també per unanimitat. La Diputació de Lleida ja va aprovar la revocació d’aquests honors el 2008 a proposta de la CUP, en la qual el PP es va abstenir.

Se celebra a la Gran Bretanya el referèndum sobre la permanència a la Unió Europea. Amb una participació del 71,8% (la més alta en unes votacions generals des del 1992), el resultat és clarament favorable al Brexit, acrònim amb què es coneix l’opció de sortida (52% contra 48%). Hi ha fortes diferències segons les regions: mentre Anglaterra i Gal·les són clarament favorables a abandonar la UE (53,4% contra el 46,6% i 52,5% contra el 47,5%), Escòcia i Irlanda del Nord hi són rotundament contràries (62% contra 38% i 55,8% contra 44,2%, respectivament), com també Londres (59,9% contra 40,1%), el pol econòmic del país. L’endemà, David Cameron, que s’havia posicionat clarament a favor de quedar-se a la UE, dimiteix dels càrrecs de primer ministre i de líder d’un Partit Conservador molt dividit. Per sorpresa, el 4 de juliol també dimiteix Nigel Farage, líder del populista Partit per la Independència del Regne Unit (UKIP), el principal partit favorable al Brexit.

El primer ministre iraquià, Haydar al-Ibadí, anuncia per televisió la presa de la ciutat d’Al-Fal·luja. Situada a la província d’Al-Anbar i a uns 100 km de Bagdad, Al-Fal·luja va ser la primera ciutat gran que va caure en mans de les milícies de l’anomenat Estat Islàmic, al gener del 2014, i ha estat recuperada després d’una ofensiva de prop d’un mes i en la qual han mort, segons el primer ministre, uns 1.800 militants. En aquests més de dos anys, desenes de milers de persones han fugit de la ciutat.

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdoğan, es disculpa per haver abatut un caça rus que volava per la zona fronterera entre Síria i Turquia al novembre del 2015. L’incident va desencadenar una greu crisi diplomàtica entre ambdós estats i Rússia va imposar una sèrie de sancions sobre importacions i de suspensions de projectes i inversions, entre les quals hi ha el gasoducte de la mar Negra. El mateix dia, el primer ministre turc, Binali Yıldırım, anuncia un acord amb Israel que posa fi al litigi per l’atac de l’exèrcit israelià a un vaixell d’ajut humanitari a Gaza en el qual van morir 10 activistes turcs. Israel es compromet a pagar uns 20 milions de dòlars en compensació i a permetre a Turquia l’enviament de material als territoris palestins per a construcció d’infraestructures.

Fent ús de les seves atribucions, el Parlament de Catalunya destitueix, amb els vots en contra del PP (11) i la resta a favor (121), el director de l’Oficina Antifrau (OAC). El motiu són les filtracions d’un enregistrament clandestí al diari Público, en les quals l’aleshores director d’Antifrau, Daniel de Alfonso, manté una conversa amb el ministre de l’Interior espanyol, Jordi Fernández Díaz, per intentar incriminar polítics independentistes. La cambra considera que el director fa un ús polític del seu càrrec. El 28 de juliol el Parlament de Catalunya elegeix nou director de l’OAC, amb les abstencions de Ciutadans i el PP, l’expresident del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Miguel Ángel Gimeno, que pren possessió del càrrec el 6 de setembre.

El primer ministre d’Eslovàquia, Robert Fico, agafa el relleu a la presidència de la Unió Europea del seu homòleg neerlandès, Mark Rutte. La presidència eslovaca (fins al final del 2016) té com a reptes la crisi dels refugiats (el Govern eslovac és contrari al pla de repartiment de quotes entre els estats membres de la UE) i la gestió del Brexit.

José María Rodríguez, president de la junta territorial del PP de Palma, dimiteix del càrrec en ser relacionat amb una trama corrupta de la policia municipal. En concret, se l’acusa d’haver ofert serveis sexuals i beguda als agents a canvi que l’avisessin d’inspeccions en locals d’oci. També dimiteixen dos alts càrrecs del partit a Palma.

La Guàrdia Civil escorcolla els ajuntaments de Tortosa, l’Ametlla de Mar, Vandellòs i Ascó. Es tracta d’una operació anticorrupció en la qual es busquen proves de presumptes contractes irregulars adjudicats a dit a la consultora Efial. També es fan alguns escorcolls en ajuntaments de Madrid, però la majoria es duen a terme a Catalunya i en consistoris governats per CDC.

Es fan públics a la Gran Bretanya els resultats de la investigació sobre l’Iraq popularment coneguda com "informe Chilcot", encarregada el 2009 pel Govern britànic amb la finalitat d’aclarir si hi havia motius que justifiquessin el suport de l’aleshores primer ministre Tony Blair per a la guerra de l’Iraq. L’informe sosté que no hi havia raons sòlides per a la guerra, i també que les tropes enviades no estaven ni ben equipades ni ben preparades i que no es van preveure les conseqüències de l’ocupació.

La comissària europea de Justícia V?ra Jourová anuncia en un comunicat l’aprovació dels governs dels estats membres de la UE del nou tractat amb els Estats Units sobre privacitat de dades d’empreses i individus. El nou tractat, anomenat Escut de Privacitat, substitueix l’anterior, Port Segur, declarat no vàlid a l’octubre del 2015 pel Tribunal de Justícia de la UE després de descobrir-se que grans multinacionals d’internet com Google i Facebook espiaven els usuaris i filtraven dades amb finalitats publicitàries.

Amb el vot favorable del PSPV-PSOE, Compromís, Podem i Ciutadans, i el vot en contra del PP, les Corts Valencianes aproven el dictamen de la comissió d’investigació sobre l’accident del metro de València de l’any 2006, en què van morir 43 persones i 47 van resultar ferides. El document sosté que l’accident era previsible i evitable, i en considera responsables polítics l’expresident Francesc Camps, l’exconseller Juan Cotino i onze càrrecs més per la manca d’inversió en seguretat. El dia 3 es van recordar els 10 anys de l’accident en un acte en què van ser presents representants de la societat civil, del Consell, de la Generalitat i de tots els partits tret del PP.

Durant les celebracions de la festa nacional de França, un camió envesteix els espectadors que esperaven l’inici dels focs artificials al passeig dels Anglesos de la ciutat francesa de Niça. El conductor, que va armat, recorre uns dos quilòmetres amb el camió atropellant la gent alhora que dispara contra la multitud fins que mor pels trets de la policia. En total hi ha 84 víctimes mortals i més d’un centenar de persones resulten ferides de gravetat. L’autor és un ciutadà francès de 31 anys d’origen tunisià, Mohamed Lahouaiej-Bouhlel. L’anomenat Estat Islàmic reivindica l’atemptat. El dia 20, l’Assemblea Nacional aprova prorrogar sis mesos l’estat d’emergència decretat després dels atemptats del 13 de novembre de 2015 a París. El dia 22, cinc sospitosos d’haver participat en la preparació de l’atemptat de Niça són portats davant dels tribunals amb càrrecs de delictes per terrorisme.

En una consulta interna en què participen menys d’un terç dels socis, l’Assemblea Nacional Catalana aprova amb el 75% dels vots introduir el referèndum com a mecanisme central del full de ruta. La pregunta exacta de la consulta és: "Vols que l’ANC exigeixi a les institucions catalanes que convoquin el poble de Catalunya a un referèndum per decidir sobre la independència?" D’altra banda, dos dies abans un centenar de personalitats del món independentista signen un manifest en què exi-geixen al Govern la celebració d’un RUI (referèndum unilateral d’independència) el 2017, també reivindicat per la CUP i Demòcrates de Catalunya.

Un refugiat afganès de 17 anys fereix 5 persones amb una destral en un tren que circulava per la ciutat de Würzburg, dues de les quals resten en estat crític. Després d’abatre el terrorista, la policia informa que en l’habitació on residia s’ha trobat una bandera de l’Estat Islàmic (EI). El dia 24 un refugiat sirià s’immola a la ciutat bavaresa d’Ansbach. L’explosió fereix 12 persones. Després dels fets el ministre de l’Interior alemany informa que el terrorista havia jurat lleialtat a l’EI en un vídeo. El dia 22 té lloc l’atemptat més mortífer d’aquest mes a Alemanya quan un individu obre foc en un centre comercial de Munic: mata 9 persones i en fereix 27, i després se suïcida. L’autor, un home de 18 anys amb doble nacionalitat iraniana i alemanya i amb antecedents psiquiàtrics, estava obsessionat amb les matances massives i feia un any que preparava l’atac. No tenia vincles polítics o ideològics coneguts.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) acorda el reingrés de Daniel de Alfonso a l’Audiència de Barcelona, on tenia plaça reservada mentre ocupava la direcció de l’Oficina Antifrau. El dia 14 la Fiscalia del Tribunal Suprem va anunciar que no veia indicis de delicte en la conspiració per a inculpar polítics independentistes en la qual va participar De Alfonso, tot i que el 6 de juliol un alt comandament de la policia, el comissari José Manuel Villarejo, va reconèixer en la instrucció sobre la filtració l’existència d’una "operació Catalunya" orquestrada des del Ministeri de l’Interior i la Policia.

Durant aquest dia 5.430 persones, més del 60% dels inscrits en el nou Partit Demòcrata Català sorgit del congrés dels dies 8 al 10 de juliol, elegeixen els càrrecs a la direcció. Artur Mas i Neus Munté obtenen el 95% dels vots a la presidència, per a la qual són l’única candidatura, mentre que, a la direcció exe-cutiva, el tàndem format per Marta Pascal i David Bonvehí s’imposa pel 87,76% a la candidatura rival liderada per Ignasi Planas (12,27%). Al consell nacional, l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, s’imposa clarament al conseller Santi Vila.

En la conclusió de la instrucció del "cas Bárcenas", la jutgessa Rosa María Freire decideix processar el PP com a persona jurídica per la destrucció dels discs durs i la presumpta comissió d’un delicte de danys informàtics i d’encobriment. La destrucció de discs durs de l’extresorer del PP sembla que va impedir l’accés a proves determinants en el cas del presumpte finançament il·legal del partit. És el primer cop en tota la història del règim constitucional del 1978 que es processa un partit polític.

El ple del Parlament vota la desconnexió a partir de les conclusions de la Comissió del Procés Constituent. Abans de la sessió, la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, adverteix que debatre i votar significa desobeir el Tribunal Constitucional, que va suspendre la declaració del 9-N, de la qual emanen les conclusions. Les conclusions de la Comissió s’aproven amb els 72 vots a favor de Junts pel Sí i la CUP, Catalunya Sí que es Pot hi vota en contra i Ciutadans, el PSC i el PP renuncien a votar.

Habib Essid, cap de govern de Tunísia des del 6 de febrer de 2015, és destituït ja que no supera la moció de confiança, que perd per 118 vots en contra, 3 a favor i 27 abstencions. Essid era primer ministre d’un govern de coalició, en què hi havia el principal partit de la cambra, l’islamista Ennahda. Essid ha estat molt criticat en la gestió dels dos grans problemes del país: el terrorisme i l’atur, que supera el 15%.

Zhai Yanmin, un prominent advocat i activista per la democràcia i els drets humans xinès, és condemnat a una vigilància constant i és inhabilitat per a prendre part en activitats polítiques. Zhai Yanmin és un dels 300 detinguts més destacats en una operació contra la dissidència que va començar el 9 de juliol, i és condemnat per posar en perill l’ordre públic i la seguretat nacional i per ser un agent a sou. El seu judici, com el d’altres detinguts en l’operació, és qualificat d’"obert" per les autoritats, però l’accés dels mitjans de comunicació és en realitat molt restringit. Els estats occidentals critiquen aquests judicis, que consideren polítics i que van contra la llibertat d’expressió.

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) culmina, amb l’elecció del secretariat nacional, el procés de renovació de la cúpula iniciat al maig a Esparreguera (Baix Llobregat), quan es va decidir que la majoria de l’òrgan el formés una llista conjunta. El 76,23% de la militància vota a favor de la llista única i diverses candidatures individuals. Integren el nou secretariat l’exdiputat Quim Arrufat, el regidor gironí Lluc Salellas i l’exalcaldessa de Sant Pere de Ribes Anna Gabaldà, entre d’altres. La votació es va fer entre el 30 de juliol i el 4 d’agost, i hi van participar 1.098 persones, el 63% de la militància.

Més de 70 persones moren quan explota una bomba en un hospital de Quetta, ciutat del Pakistan fronterera amb l’Afganistan. L’atac va dirigit contra un grup d’advocats i periodistes que havien anat a l’hospital poc després que el president de l’Associació d’Advocats del Balutxistan fos assassinat unes hores abans. L’atemptat, que duu a terme un terrorista suïcida, és reivindicat per l’Estat Islàmic i pels talibans amb poc temps de diferència.

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, denuncia haver estat objecte d’insults i amenaces homòfobes per un individu no identificat per haver canviat el nom d’un carrer de la ciutat fins ara dedicat a Salvador Gros, un voluntari de la División Azul, pel de Font de la Noguera. Ballart rep immediatament milers de missatges de suport de ciutadans per la xarxa, així com del president de la Generalitat, Carles Puig- demont, i de la majoria de partits polítics catalans. L’Observatori contra l’Homofòbia demana al Govern que sancioni l’autor dels insults en aplicació de la Llei per a garantir els drets del col·lectiu LGTB (lèsbic, gai, transsexual i bisexual).

El Pentàgon anuncia el trasllat de 12 iemenites i 3 afganesos internats al centre de detenció de Guantánamo als Emirats Àrabs Units. Actualment, només resten 61 presoners a la base de Guantánamo. El centre va ser obert el 2002 per a empresonar els sospitosos de terrorisme, i va ser molt criticat per les detencions sense proves de la majoria dels interns i pels mètodes d’interrogació, sovint qualificats de tortura. L’administració Bush va alliberar-ne fins a 532, la majoria sense càrrecs. Quan va arribar a la presidència Barack Obama (2009) va prometre el tancament de la presó, però pocs mesos abans d’acabar el mandat encara continua operativa. Aquest és el grup més nombrós de presos del penal alliberats al llarg de tots aquests anys.

A l’illa de Ventotene, al davant de Nàpols, se celebra la primera de les trobades dels líders europeus que impulsa la cancellera alemanya, Angela Merkel, per a fixar una estratègia comuna sobre la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea i la crisi dels emigrants i refugiats. Hi participen el president francès, François Hollande, i el primer ministre italià, Matteo Renzi. Els dies següents de la setmana, Merkel es reuneix amb 14 caps d’estat o de govern (la meitat dels membres de la Unió). Aquestes trobades són, de fet, reunions preparatòries per a la cimera de Bratislava del 16 de setembre, en què es definirà l’estratègia de la UE sobre el Brexit.

Uns miners segresten i maten a cops el viceprimer ministre de Bolívia, Rodolfo Illanes. Els fets tenen lloc a la regió de Panduro, on des del dia 10 els miners estan en vaga. El conflicte té l’origen en la nova llei de sindicats, que imposa la sindicació obligatòria i a la qual s’oposen les cooperatives mineres, integrades per 150.000 treballadors. Els vaguistes reivindiquen poder ser contractats directament per les empreses privades.

Un diari de Seül, Corea del Sud, informa que el viceprimer ministre i ministre d’Educació de Corea del Nord, Kim Yong-jin, va ser executat pel règim de Kim Jong-un al juliol, juntament amb un altre alt funcionari del Govern. Ambdós van ser acusats de contrarevolucionaris. Els darrers mesos, el Govern comunista de Pyongyang ha dut a terme purgues en l’Administració i el Govern. Al maig del 2015 el ministre de Defensa va ser exe-cutat per haver-se adormit en un acte públic.

El president del Govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, no aconsegueix en segona votació la investidura a la presidència del Govern després de les eleccions del 6 de juny. Rajoy, que necessita la majoria absoluta, obté 170 vots contra 180 i només obté el suport de Ciutadans i Coalició Canària, a més del PP. El 25 d’octubre, el rei Felip VI el proposa novament en una nova sessió d’investidura, que té lloc el dia 29.

L’endemà de l’obertura de la delegació de la Generalitat de Catalunya a Portugal (Lisboa), el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, anuncia la creació de quatre noves delegacions a Copenhaguen (Dinamarca), Ginebra (Suïssa), Varsòvia (Polònia) i Zagreb (Croàcia), que s’afegeixen a les vuit ja existents. Romeva justifica les delegacions com a mandat legal que emana de l’Estatut, i les presenta com una "necessitat econòmica i sociopolítica" i com una "oportunitat" per al Govern espanyol.

Catalunya es mobilitza massivament en ocasió de l’Onze de Setembre per cinquè any consecutiu. La mobilització del 2016, organitzada novament per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, se celebra simultàniament de manera descentralitzada en cinc poblacions diferents: Barcelona, Tarragona, Lleida, Salt (Gironès) i Berga (Berguedà). En total, les cinc manifestacions, que tenen com a lema "A punt per la independència", congreguen aproximadament el mateix nombre de persones que les dels anys anteriors. De les cinc manifestacions, la més nombrosa és a Barcelona, on al passeig de Sant Joan es concentren centenars de milers de persones. Com els anys anteriors, la manifestació atreu l’atenció d’un gran nombre de mitjans internacionals, i en una roda de premsa amb periodistes estran-gers al Palau de la Generalitat, el president Carles Puigdemont explicita la intenció de plantejar de nou a l’Estat la celebració d’un referèndum acordat amb motiu de la qüestió de confiança del 28 de setembre, i preveu també celebrar eleccions de caràcter constituent, després de l’onze de setembre de 2017.

Luis Bárcenas, l’extresorer del Partit Popular processat per la comptabilitat irregular que assignava sobresous il·legals, retira l’acusació que va fer contra el seu antic partit de destruir els discos durs en què suposadament s’emmagatzemaven proves de l’acusació. Tanmateix, el procés judicial continua perquè es mantenen la resta d’acusacions.

Se celebra a Bratislava, Eslovàquia, la primera cimera dels caps d’estat i de govern de la Unió Europea sense la Gran Bretanya. En aquest Consell Europeu, la cancellera alemanya Angela Merkel qualifica de "crítica" la situació de l’organització. La reunió, que dura només un dia, posa de manifest les profundes diferències entre els estats membres amb relació a temes com la crisi de la zona euro, la política relativa a immigrants i refugiats, les mesures d’austeritat, la sortida de la Gran Bretanya i els tractats de lliure comerç.

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, visita el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig. El principal propòsit de la trobada és posar de manifest el compromís conjunt de reivindicar el Corredor Mediterrani. És la tercera visita d’un president català a València, després de la de Jordi Pujol a Joan Lerma (1993) i de la de José Montilla a Francesc Camps (2009).

Un jutge admet obrir la causa contra el president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, la seva dona i sis persones més. El fiscal federal els acusa de desviar fons de la petroliera estatal Petrobras, l’escàndol de corrupció política al voltant del Partit dels Treballadors que ha significat la suspensió de la presidenta Dilma Rousseff, també pendent de judici.

La cancellera Angela Merkel i els caps d’estat i de govern de deu països balcànics es reuneixen a Viena per consensuar la política que cal seguir sobre els refugiats i els immigrants. La majoria d’aquests països són molt crítics amb Alemanya, país al qual acusen d’una excessiva tolerància amb els fluxos d’entrada de refugiats i immigrants. El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que ha tancat la frontera sud del seu país amb filats i policies, és qui manté una posició més dura, ja que proposa la creació d’un camp d’asil gegant a la costa de Líbia. Merkel també exposa la seva estratègia, que consisteix a combinar el control de fronteres amb un acolliment de refugiats dosificat, la distribució entre els estats membres de la UE i l’establiment d’acords amb els països de procedència de refugiats i immigrants, llevat de Síria i Líbia, que es troben en estat de guerra.

Se celebren eleccions als parlaments basc i gallec, amb resultats similars als de l’anterior legislatura. A Galícia, el Partit Popular manté els 41 diputats (majoria absoluta) que asseguren la continuïtat d’Alberto Núñez Feijóo al capdavant de la Xunta. En segon lloc, empaten amb 14 diputats En Marea, confluència de Podem, Izquierda Unida i Anova, l’escissió del Bloque Nacionalista Galego (BNG), encapçalada per l’històric Xosé Manuel Beiras, i el PSOE, que perd quatre escons. El BNG en perd un (6). La participació és del 63,7%. Al País Basc, la força més votada segueix sent el Partit Nacionalista Basc (PNB), amb un escó més (28) que el 2012, però que es troba lluny de la majoria absoluta (38). Bildu manté la segona posició amb tres escons menys (19). A continuació, se situen Elkarrekin Podemos (11) i el PSOE (que obté el seu pitjor resultat, 9) i el PP (9).

En presència de nombrosos líders internacionals, el president colombià, Juan Manuel Santos, i el líder de la guerrilla de las Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia (FARC), Rodrigo Londoño, àlies Timochenko, signen a Cartagena d’Índies l’acord de pau que posa fi a 52 anys de conflicte bèl·lic, amb un balanç de 300.000 morts, 45.000 desapareguts i més de 6 milions de desplaçats. En els acords, negociats durant gairebé quatre anys, hi ha tingut una gran rellevància la mediació de Cuba, on es va signar un acord previ el 24 d’agost a la ciutat de l’Havana. El 29 d’agost va entrar en vigor l’alto el foc. L’acord, que ha de ser ratificat en referèndum el 2 d’octubre, preveu la reparació a les víctimes i la reinserció dels guerrillers. La Unió Europea anuncia que retirarà les FARC de la llista de les organitzacions terroristes, mentre que els Estats Units es decanten per esperar.

El Consell d’Estat francès aprova Occitània (Occitanie) com a nom oficial de la nova regió francesa resultat de la fusió de les antigues regions Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló, després que al juny fos el nom més votat en una consulta ciutadana. Poc abans de la declaració d’oficialitat, el 10 de setembre entre 7.000 i 12.000 persones es manifesten pels carrers de Perpinyà perquè el nom inclogui també la denominació "País Català" (Pays Catalan). Els manifestants, entre els quals hi ha 147 batlles dels 226 de la Catalunya del Nord, representants de partits polítics i organitzacions ciutadanes, també demanen la creació d’una entitat autònoma que agrupi les comarques catalanes de l’Estat francès.

En una reunió de dotze hores de durada, el màxim òrgan del PSOE, el comitè federal, derrota la proposta del secretari general Pedro Sánchez de celebrar un congrés extraordinari i eleccions primàries per a resoldre la qüestió que manté dividit el partit: continuar impedint la investidura de Mariano Rajoy amb un nou vot negatiu o permetre-la amb l’abstenció, proposta que s’imposa per 133 vots a favor contra 107. L’atac a Sánchez és impulsat per Susana Díaz i altres presidents autonòmics socialistes, i té un clar suport de l’expresident del Govern i exsecretari general del PSOE, Felipe González. La derrota de Sánchez comporta que anunciï la dimissió immediata i la designació d’una gestora provisional en la direcció del partit, encapçalada pel president de la comunitat autònoma d’Astúries, Javier Fernández.

L’Audiència de Barcelona estableix el calendari de l’anomenat "cas Palau", en el qual s’ha de jutjar l’antic president de l’entitat Fèlix Millet, l’exdirector administratiu Jordi Montull i l’extresorer de CDC Daniel Osácar, entre d’altres, acusats de la presumpta estafa que va provocar l’espoli del Palau de la Música. El judici ha de començar l’1 de març de 2017 i està previst que duri 4 mesos.

La fiscal general de l’Estat, Consuelo Madrigal, dóna ordre a totes les fiscalies perquè impedeixin els interrogatoris de la jutgessa argentina Maria Servini a dinou presumptes involucrats en crims comesos per la dictadura franquista. La fiscal general justifica la mesura per la llei d’amnistia del 1977 i la prescripció dels delictes investigats.

El Partit per la Justícia i el Desenvolupament (PJD) del primer ministre Abd al-Ilah Binkiran guanya les eleccions generals del Marroc amb 125 escons d’un total de 395. A continuació se situen el liberal Partit de l’Autenticitat i la Modernitat (102) i el conservador Istiqlal (46). Malgrat que el PJD se situa lluny de la majoria absoluta, pot continuar les reformes iniciades el 2011, any que prengué el poder i el Marroc esdevingué nominalment una monarquia constitucional malgrat que el rei Muhàmmad VI conserva la major part del poder executiu.

Unes 140 persones moren i més de 500 resulten ferides a causa d’un atemptat amb bomba a Sanà, la capital del Iemen. El Govern rebel dels xiï-tes houthis acusa la coalició del Govern enderrocat el 2015 de ser-ne l’autora, i també acusa l’Aràbia Saudita de donar suport a l’atac, cosa que aquest regne nega.

La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, rep la suspensió del Tribunal Constitucional (TC) sobre la Comissió d’estudi del Procés Constituent. La suspensió adverteix que qualsevol actuació encaminada a l’activació de la Resolució 263/XI del Parlament de Catalunya, que avala l’exercici del dret a decidir per la via de la desconnexió i l’activació d’un procés constituent propi, atesa la inexistència d’un marc legal espanyol que ho faci possible, contravé la sentència del TC i el faculta per a impedir-ne l’acompliment. El lliurament de la suspensió va ser precedit, el 6 d’octubre, de l’aprovació per unanimitat del TC de demanar a la fiscalia actuar contra Forcadell per no acatar-ne les resolucions. El mateix dia 6, el Tribunal Suprem va reclamar el suplicatori al Congrés contra l’exconseller Francesc Homs per poder-lo processar per haver facilitat la consulta del 9-N. D’altra banda, el 13 d’octubre, el jutge del cas 9-N obre judici oral contra Mas, Rigau i Ortega pels delictes de desobediència greu i prevaricació.

Oui au Pays Catalan, la plataforma que va reivindicar sense èxit la inclusió de Pays Catalan al nom de la nova regió francesa, finalment anomenada Occitània, s’organitza com a moviment polític. El nucli el formen exmilitants de l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya a la Catalunya del Nord encapçalats pel seu antic líder, Jordi Vera. Aquest moviment es desmarca de l’independentisme de l’antic soci i es proposa, sobretot, el reconeixement oficial de la Catalunya del Nord a França com a col·lectivitat diferenciada i renuncia, així mateix, a emprar el català en els actes públics.

En el 76è aniversari de l’afusellament de Lluís Companys, el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i l’alcaldessa accidental de Barcelona, Laia Ortiz, reten homenatge al president Lluís Companys al castell de Montjuïc, on va ser executat. En el seu parlament, Puigdemont manifesta que la voluntat clara i manifesta del poble de Catalunya no es pot impedir dictant lleis en contra seu, i remarca que el president Companys és l’únic president europeu escollit democràticament afusellat a Europa, i que són els vestigis de la legalitat que va permetre la seva execució el que impedeix que els catalans decideixin lliurement el seu futur.

Tots els partits menys el Partido Popular aproven la moció presentada pel Partit Demòcrata Europeu de Catalunya (PDECat) de condemna del ministre de l’Interior en funcions, Jordi Fernández Díaz, pel cas de les filtracions que mostraven com el 2014 planificava, junt amb l’excap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, acusacions sense fonament o directament falses contra polítics independentistes. La moció s’aprova l’endemà que la Fiscalia del Tribunal Suprem rebutgi investigar el contingut de les filtracions.

El Parlament de Catalunya aprova, per unanimitat, tramitar la proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme que presenten conjuntament Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP. La llei comporta declarar nul·les i sense cap efecte jurídic les sentències dels prop de 20.000 consells de guerra sumaríssims i dels judicis polítics dictats a Catalunya durant el franquisme. La proposta ha estat presentada per la Comissió de la Dignitat.

En una consulta electrònica i presencial, el 85% dels 11.028 associats vota a favor que el nom del partit hereu de Convergència Democràtica de Catalunya sigui Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat). El Ministeri de l’Interior havia rebutjat el nom original de Partit Demòcrata Català. El nom aprovat consta en el registre de partits espanyols des del 29 de setembre.

El president del Partido Popular, Mariano Rajoy, és investit president del Govern espanyol en segona votació per 170 vots a favor, 111 en contra i 68 abstencions. Es tanca així un llarg període de paràlisi (314 dies de Govern en funcions) que va començar l’endemà de les eleccions del 20 de desembre de 2015 i que va portar a repetir les eleccions generals el 6 de juny de 2016. En la votació, Rajoy ha rebut el suport del seu partit, Ciutadans i Coalición Canaria, i ha tingut l’abstenció del PSOE. El dilluns 31, Mariano Rajoy jura el càrrec de nou president del Govern. El dijous 3 de novembre, presenta el nou Govern que, entre altres canvis, substitueix el ministre de l’Interior Jordi Fernández Díaz per Juan Ignacio Zoido, i el ministre d’Exteriors José Manuel García-Margallo per Alfonso Dastis. Soraya Sáenz de Santamaria, per la seva banda, manté la vicepresidència i assumeix la cartera d’Administracions Territorials.

La policia deté Murat Sabuncu, director del diari Cumhuriyet, el periòdic secular més antic de Turquia i un dels principals portaveus de l’oposició a les polítiques del president Recep Tayyip Erdo?an. S’acusa el diari de tenir vincles amb el clergue exiliat Fethullah Gülen, a qui el Govern acusa d’orquestrar el cop d’estat fallit al mes de juliol. Des d’aleshores, el Govern ha tancat una quinzena de mitjans de comunicació. L’anterior director del diari, Can Dündar, va dimitir el càrrec a l’agost en ser condemnat a cinc anys de presó per revelar secrets d’estat, sentència que va ser molt criticada per organitzacions de defensa dels drets humans.

Els membres del nou executiu del Partit Popular sorgit de les eleccions del 6 de juny de 2016, presidit per Mariano Rajoy, juren o prometen el càrrec en una cerimònia al palau de la Zarzuela. El nou Govern té tretze carteres, com l’anterior. Els canvis més importants són la substitució de Jordi Fernández Díaz i José Manuel García-Margallo per Juan Ignacio Zoido i Alfonso Dastis a Interior i Afers Estrangers, respectivament. Soraya Sáenz de Santamaría continua com a vicepresidenta i ministra de la Presidència i assumeix la cartera d’Administracions Territorials, fet pel qual es converteix en màxima responsable de les relacions amb Catalunya. La substitueix com a portaveu Íñigo Méndez de Vigo, també ministre d’Educació. L’única cartera confiada a un català és Sanitat, que recau en Dolors Montserrat.

Se celebren les eleccions presidencials, que enfronten el magnat nord-americà Donald Trump, candidat pel Partit Republicà, amb la candidata pel Partit Demòcrata, Hillary Clinton, exsecretària d’estat els anys 2009-12 i esposa de qui va ser també president en el període 1992-2000, Bill Clinton. Amb un discurs agressivament antiestablishment que incomoda gran part de la cúpula del seu partit, però que obté una gran acollida en molts estats, Trump guanya les eleccions a la presidència dels Estats Units. En nombre absolut de vots, Clinton té un clar avantatge (el 48,2% contra el 46,3%), però, a causa del sistema electoral dels Estats Units, el candidat republicà obté un avantatge rotund en el nombre de vots electorals (306 contra 232). A banda, en aquestes eleccions, els republicans s’asseguren el control tant del Senat com de la Cambra de Representants. La presa de possessió del nou president ha de tenir lloc el 20 de gener de 2017, data en la qual Trump succeirà el demòcrata Barack Obama i es convertirà en el 45è president dels Estats Units

Amb la mediació del Vaticà, representants del Govern de Veneçuela i l’aliança opositora Mesa de la Unidad Democrática (MUD) acorden la declaració d’entesa Convivir en paz, per resoldre les diferències polítiques en el marc constitucional, un camí democràtic, pacífic i electoral. Els acords, que inclouen l’alliberament d’opositors, van ser precedits per una primera reunió el 31 d’octubre, encapçalada pel president de Veneçuela, Nicolás Maduro, i el cap de l’oposició, Jesús Torrealba, en la qual també es van explorar fórmules per superar la desastrosa situació econòmica del país.