OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Cronologia dels Països Catalans i del món

Taula       Línia del temps       Calendari: Any | Mes
Mostrant 251 - 500 de 641
Imatge Dates Esdeveniment Època històricaordenació ascendent Àrea geogràfica Àrea temàtica
6 de gener de 2016 L’ONU adverteix Corea del Nord sobre el darrer test nuclear

El Consell de Seguretat de l’ONU anuncia mesures contra Corea del Nord l’endemà que el règim comunista hagi anunciat l’explosió de la seva primera bomba d’hidrogen en una prova nuclear. L’organisme ho considera una amenaça a la pau i la seguretat internacionals. Tanmateix, tot i reconèixer indicis d’una explosió, els experts dubten que es tracti d’una bomba d’hidrogen. És probable que sigui la quarta prova nuclear del règim de Pyongyang des del 2006.

2016 Món Política i institucions
7 de gener de 2016 L’oposició de Veneçuela desafia els tribunals

Els diputats de la coalició opositora veneçolana Mesa de la Unidad Democrática (MUD) prometen el càrrec en la sessió d’investidura. La MUD va obtenir una rotunda victòria en les eleccions del 6 de desembre de 2015, que va posar fi a 16 anys de predomini del partit chavista. El 31 de desembre, però, el Tribunal Suprem va suspendre tres diputats de la MUD, sense els quals aquesta formació no arribava als dos terços necessaris per a cessar jutges del Tribunal Suprem i ministres, i tampoc per a convocar una Assemblea constituent. En ser investits, però, desafien el veredicte. Tanmateix, la primera sessió de l’Assemblea (12 de gener) ha de ser suspesa per falta de quòrum a causa de la divisió en les files opositores. El mateix dia 7 de gener el president Maduro nomena Luis Salas ministre d’Economia Productiva per afrontar la gravíssima crisi econòmica que passa el país. El dia 15, el president Maduro decreta 60 dies d’estat d’emergència econòmica, durant els quals governarà per decret.

2016 Món Política i institucions
8 de gener de 2016 Detingut el narcotraficant més buscat de Mèxic

El president mexicà Enrique Peña Nieto anuncia la detenció de Joaquín el Chapo Guzmán, el narcotraficant més poderós de Mèxic. El Chapo s’havia escapat de la presó d’alta seguretat d’El Altiplano al juliol del 2015 per un túnel d’un quilòmetre i mig de longitud. Guzmán és el líder del càrtel de Sinaloa, que és responsable de 3.000 morts i controla prop d’un terç del tràfic de drogues als Estats Units i una xarxa de blanqueig per tot Llatinoamèrica. Els seus beneficis formen una de les principals fortunes mundials.

2016 Món Política i institucions
9 de gener de 2016 Manifestació multitudinària per l’acostament dels presos d’ETA

Unes 70.000 persones assisteixen a la manifestació anual a Bilbao per reclamar la fi de la dispersió i l’acostament al País Basc dels més de 400 presos d’ETA. La marxa la convoca la plataforma Sare, i té el suport d’EH Bildu i els sindicats LAB i ELA. El PNB i Podem donen llibertat als seus afiliats per assistir-hi.

2016 Món Política i institucions
9 de gener de 2016 Artur Mas renuncia la presidència de la Generalitat

En la data límit per evitar la repetició d’eleccions al Parlament de Catalunya i després del veto de la CUP, el president en funcions de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, anuncia que renuncia a ser el candidat de Junts pel Sí i presenta en el seu lloc el convergent Carles Puigdemont, fins ara alcalde de Girona. Artur Mas explica que fa "un pas al costat" per a garantir l’estabilitat parlamentària i una fórmula de suport al govern pactada entre Junts pel Sí i la CUP fins al final de la legislatura. El dia 13 Mas renuncia l’escó al Parlament, amb la qual cosa perd també la condició d’aforat i ha d’afrontar els processos sobre el 9-N, pels quals se l’investiga.

2016 Països Catalans Política i institucions
10 de gener de 2016 Eleccions parlamentàries a Egipte

Egipte celebra les primeres eleccions parlamentàries des del 2012. Després d’un cop d’estat el 2013, el general Abd al-Fatà al-Sissí va prohibir els Germans Musulmans, que dominaven l’anterior Parlament, i el 2014 es va convertir en president. El nou Parlament queda sota control dels partidaris d’Al-Sissí.

2016 Món Política i institucions
10 de gener de 2016 Carles Puigdemont, investit nou president de la Generalitat de Catalunya

Després de la renúncia de l’anterior president, Artur Mas, el nou candidat de Junts pel Sí, Carles Puigdemont, és investit 130è president de la Generalitat de Catalunya amb 70 vots (62 de JxSí i 8 dels 10 diputats de la CUP), 2 abstencions i 63 vots en contra. El dia 11, el rei d’Espanya trenca el procediment protocol·lari habitual i no agraeix a Mas els serveis prestats ni rep presencialment la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que li havia de comunicar el cessament de Mas i el nomenament de Puigdemont.

2016 Països Catalans Política i institucions
11 de gener de 2016 Una quarantena de morts en una cadena d’atemptats a Bagdad

Després de fer explotar un cotxe bomba en un centre comercial de la capital iraquiana, dos homes armats obren foc contra els vianants, atac en què moren 18 persones, fins que, acorralats per la policia, fan detonar els explosius que porten. Poc després, al nord de la ciutat, dues bombes causen una vintena de morts. Més tard, en un altre atac amb bomba moren 5 persones al suburbi de Nahrawan. Tots els atemptats es produeixen en zones de predomini xiïta i el mateix dia són reivindicats per l’anomenat Estat Islàmic.

2016 Món Política i institucions
12 de gener de 2016 Atemptat al centre d’Istambul

Deu morts i una quinzena de ferits és el resultat d’una explosió al centre d’Istambul, on hi ha la Mesquita Blava i la basílica de Santa Sofia. Nou de les víctimes mortals són turistes alemanys. Tot i que l’atac no és reivindicat, el Govern turc l’atribueix a l’Estat Islàmic. Segons les mateixes fonts, el terrorista suïcida que l’ha perpetrat procedeix de Síria.

2016 Món Política i institucions
13 de gener de 2016 La Comissió Europea obre una investigació sobre garanties democràtiques a Polònia

La Comissió Europea anuncia l’obertura d’una investigació sobre l’estat de dret a Polònia després de l’aprovació d’una controvertida legislació del Govern del conservador partit Llei i Justícia (PiS) que li permet designar els caps dels mitjans públics i un nombre clau de jutges del Tribunal Constitucional per a l’aprovació de les sentències.

2016 Món Política i institucions
13 de gener de 2016 Primer acord en un judici pel conflicte basc a l’Audiència Nacional

Durant la vista oral del macrojudici contra 35 militants de l’esquerra independentista basca, les parts (fiscalia, defensa i acusacions populars) arriben a un acord pel qual la defensa accepta penes d’entre un any i mig i dos anys, amb la qual cosa s’evita l’ingrés a presó dels acusats. La Fiscalia demanava penes de 10 anys per a cada un dels detinguts el 2007 per la presumpta pertinença a ETA. Els imputats admeten que la seva conducta anava "contra el Codi Penal", renuncien a la violència i reconeixen els danys causats a les víctimes.

2016 Món Política i institucions
14 de gener de 2016 Derogada la llei de senyes d’identitat valenciana

Les Corts Valencianes aproven una proposició conjunta del PSPV-PSOE, Compromís i Podem, amb l’abstenció de part del grup Ciutadans i el vot contrari del PP, per la qual es deroga la llei de senyes d’identitat aprovada el 2015 pel Govern d’Albert Fabra. Aquesta llei rebutjava, entre d’altres, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i adoptava el discurs blaver, que nega la unitat de la llengua als Països Catalans.

2016 Països Catalans Política i institucions
15 de gener de 2016 Atac d’Al-Xabab a una base de la Unió Africana a Somàlia

El grup terrorista Al-Xabab reivindica l’assalt a una base militar de la Unió Africana a Somàlia prop de la ciutat d’El-Ade. Segons fonts islamistes, un centenar de soldats kenyans han mort en l’assalt, mentre que fonts d’aquest país sostenen que l’atac ha estat repel·lit i qualifica l’anunci d’Al-Xabab de propaganda. Les forces kenyanes representen la cinquena part de la missió militar de la Unió Africana que dóna suport al Govern somali en la lluita contra aquesta branca d’Al-Qaida, que controla àmplies zones del territori.

2016 Món Política i institucions
16 de gener de 2016 Segrest amb víctimes a Burkina Faso

Unitats de l’exèrcit de Burkina Faso alliberen 126 ostatges segrestats per militants d’Al-Qaida del Magrib Islàmic en un hotel de la capital, Ouagadougou. En l’operació moren 29 persones de 18 nacionalitats diferents, tres dels quals eren terroristes. El mateix dia, el grup segresta una parella de metges australians que havien instal·lat un hospital a la frontera amb Mali, en el qual treballaven des dels anys setanta. Jocelyn Elliott és alliberada el dia 7, mentre que el seu marit continua segrestat.

2016 Món Política i institucions
16 de gener de 2016 Duran i Lleida abandona la vida política

Josep Antoni Duran i Lleida posa fi a la seva trajectòria política en dimitir de la presidència d’Unió Democràtica de Catalunya, que ocupava des del 1987. Diputat al Congrés i al Parlament de Catalunya, va ser secretari general de Convergència i Unió del 2001 al 2014, federació que el 2015 es va trencar com a resultat de les tensions entre independentistes i federalistes, sector que ell encapçalava, i que va provocar també una fuga de militants d’UDC i la pèrdua de representació al Parlament i al Congrés.

2016 Països Catalans Política i institucions
17 de gener de 2016 Els Estats Units imposen noves sancions a l’Iran

Hores després de l’aixecament de les sancions internacionals a l’Iran per l’acord sobre energia nuclear assolit l’any anterior, els Estats Units imposen sancions a entitats i ciutadans iranians vinculats al programa de míssils d’aquest país. L’acord del juliol del 2015 sobre energia nuclear, en què l’Iran es comprometia al desenvolupament i ús de tecnologia nuclear amb finalitats exclusivament pacífiques i a permetre inspeccions periòdiques, posava fi a dècades de sancions imposades per l’ONU, per la UE i, sobretot, pels Estats Units. Entre els gestos previs a l’aixecament de les sancions, té lloc el dia 16 un intercanvi de presoners (set iranians per quatre nord-americans) entre l’Iran i els Estats Units.

2016 Món Política i institucions
18 de gener de 2016 Judici als ultres per les agressions al Centre Cultural Blanquerna del 2013

Comença a l’Audiència Provincial de Madrid el judici als militants d’extrema dreta que van assaltar la delegació de la Generalitat a Madrid (Centre Cultural Blanquerna) l’Onze de Setembre del 2013. Alguns acusats tenen un ampli historial de violència i argumenten que la seva actuació, que van qualificar de "pacífica", era a títol personal, per amor a Espanya i en defensa de la unitat consagrada per la Constitució. La sentència, que s’emet el 24 de febrer, condemna 14 dels 15 acusats a penes de presó d’entre 6 i 8 mesos i a multes d’entre els 1.800 i els 4.900 euros. La Fiscalia demanava entre 2 i 4 anys de presó, i la Generalitat, prop de 17 anys.

2016 Països Catalans Política i institucions
19 de gener de 2016 Primera exhumació d’una víctima de la Guerra Civil per ordre internacional

L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) inicia la primera exhumació d’una víctima de la Guerra Civil Espanyola per una ordre internacional. L’exhumació té lloc a la fossa comuna del cementiri de Guadalajara, a instàncies de la jutgessa argentina María Servini, a partir de la denúncia dels familiars de Timoteo Mendieta, membre de la UGT afusellat el 1939. El jutjat de primera instància de la ciutat autoritza l’operació, i després es procedeix a la identificació de les restes amb proves d’ADN.

2016 Països Catalans Política i institucions
20 de gener de 2016 L’Ajuntament de Barcelona aprova revocar la Medalla d’Or a la infantaCristina

Amb el suport de BComú, CiU, el PSC i la CUP i l’abstenció de Ciutadans i el PP l’Ajuntament de Barcelona aprova revocar la Medalla d’Or a la infanta Cristina, germana del rei Felip VI i imputada en el "cas Nóos". A més, s’argumenta que no ha fet cap mèrit que justifiqui el guardó, que li va ser atorgat el 1997. La iniciativa se suma a les que el nou govern municipal té previst emprendre el 2016 per restar protagonisme als Borbó del nomenclàtor de la ciutat i amb la retirada del bust de Joan Carles I al juliol del 2015.

2016 Països Catalans Política i institucions
21 de gener de 2016 Es presenta l’informe Litvinenko

El Ministeri de l’Interior britànic presenta l’informe Litvinenko, elaborat durant un any per un equip d’especialistes, en el qual es conclou que la mort de l’exagent del KGB i dissident rus Aleksandr Litvinenko a Londres el 2006 va ser causada per l’enverinament amb poloni 210, una substància radioactiva, amagat en els aliments. Segons l’informe, va ser el també exagent del KGB Andrei Lugovoi l’autor material de l’enverinament, però també s’afirma que l’ordre de l’assassinat procedia molt probablement del Kremlin, una referència clara al president rus, Vladímir Putin. L’informe origina una crisi diplomàtica entre els governs de la Gran Bretanya i Rússia, que qualifica l’informe d’intent d’erosionar el president.

2016 Món Política i institucions
22 de gener de 2016 Dimissió d’un alt càrrec del Govern espanyol pel "cas Acuamed"

Federico Ramos de Armas, subsecretari de la Presidència del Govern espanyol, dimiteix del càrrec, acusat d’implicació en pagaments il·legals de l’empresa pública Acuamed a la constructora FCC, consignats en els pressupostos del 2015. Acuamed és l’empresa encarregada de la descontaminació de Flix, i es tem que aquest cas en dilati els treballs.

2016 Món Política i institucions
22 de gener de 2016 Albert Ballesta, nou alcalde de Girona

Albert Ballesta pren possessió de l’alcaldia de Girona després d’un accidentat procés. Ballesta succeeix en el càrrec Carles Puigdemont, que el 10 de gener va ser nomenat president de la Generalitat de Catalunya. Ballesta, número 19 de la llista de CDC i que no havia entrat al consistori en les eleccions del maig del 2015, és elegit per 10 vots a favor, 1 en contra i 14 nuls. En prendre possessió del càrrec utilitza una fórmula equivocada que obliga a repetir el ple d’investidura.

2016 Països Catalans Política i institucions
23 de gener de 2016 Neix la Institució Francesc de Borja Moll

L’exconseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya, Francesc Homs i Ferret, presideix la Institució Francesc de Borja Moll, fundada amb la intenció de salvar els fons de l’editorial, que es trobava en situació concursal des de l’octubre del 2014. En la institució hi participen Toni Mir, expresident de l’Obra Cultural Balear, i el sociolingüista Isidor Marí.

2016 Països Catalans Política i institucions
24 de gener de 2016 Elegit el nou president de Portugal

El conservador Marcelo Rebelo és elegit nou president de Portugal amb el 52% dels vots, cosa que fa innecessària una segona volta. Rebelo, que succeeix en el càrrec Aníbal Cavaco Silva, derrota clarament el candidat socialista António Sampaio i la candidata de l’esquerra marxista Marisa Matias.

2016 Món Política i institucions
25 de gener de 2016 El president de l’Iran visita Europa

Hassan Rouhani comença un visita de cinc dies a Europa, la primera d’un cap d’estat iranià en 16 anys, resultat de l’aixecament de les sancions després del tractat nuclear del 2015. Rouhani visita Itàlia, el Vaticà i França, països on es reuneix amb els caps d’estat respectius, Sergio Mattarella, el papa Francesc i François Hollande. També es troba amb els primers ministres italià, Matteo Renzi, i francès, Manuel Valls. El viatge té sobretot una dimensió econòmica i obre la porta a contractes multimilionaris amb les principals multinacionals franceses i italianes. Durant les visites tenen lloc manifestacions que denuncien la falta de llibertats a l’Iran.

2016 Món Política i institucions
25 de gener de 2016 El Parlament de Líbia rebutja el govern d’unitat proposat per l’ONU

Per 89 vots contra 15 el Parlament internacionalment reconegut de Líbia rebutja el govern d’unitat proposat per l’ONU, nomenat el 19 de gener. Des de l’enderrocament del dictador Al-Gaddafi, el país es troba sumit en el caos i en una guerra civil. L’ONU intenta, amb la seva mediació, posar fi a les lluites de faccions i alhora evitar que el gihadisme acabi controlant el país. El 15 de febrer l’ONU presenta una nova proposta de govern d’unitat.

2016 Món Política i institucions
26 de gener de 2016 Dinamarca aprova confiscar els béns dels refugiats

Per 81 vots contra 27, el Parlament danès aprova confiscar els béns dels immigrants i refugiats per valor superior a les 1.000 corones (1.340 euros). Hi voten a favor tant els socialdemòcrates a l’oposició com l’antiimmigració Partit Popular. El Govern danès respon a les crítiques de les organitzacions humanitàries, i també de les Nacions Unides, que la mesura s’aplica també als aturats que volen beneficiar-se de determinades ajudes socials. El Parlament també aprova allargar d’un a tres anys el període per a sol·licitar l’arribada de familiars i la reducció del període dels permisos de residència temporal i de les condicions per a obtenir el permís permanent. El 2015 Dinamarca va rebre 15.000 refugiats, i espera rebre’n 20.000 més el 2016. A mitjan gener Suïssa aprova una llei semblant.

2016 Món Política i institucions
26 de gener de 2016 Detingut l’expresident del PP de València per presumpta corrupció

Alfonso Rus, expresident provincial del PP i de la Diputació de València i alcalde de Xàtiva durant 20 anys, és detingut amb 24 persones més, la majoria del PP, en l’anomenada "operació Taula" per presumpta participació en una xarxa de corrupció. Entre els detinguts hi ha María del Carmen García Fuster, persona de confiança de l’exalcaldessa de València Rita Barberà. L’anomenat "cas Imelsa", que va ser el que va provocar les detencions, té l’origen en unes gravacions del 2005 i del 2006, en què Rus comptava bitllets presumptament procedents de comissions il·legals i arran de les quals va ser suspès de militància. El dia 29 el jutge deixa en llibertat provisional Rus amb una fiança de dos milions d’euros i la direcció central del PP dissol el partit de la ciutat de València, al capdavant del qual posa una gestora.

2016 Països Catalans Política i institucions
28 de gener de 2016 Comença el judici a Laurent Gbagbo

L’expresident de Costa d’Ivori, Laurent Gbagbo, nega els càrrecs que se li imputen el darrer any del seu mandat (2010) el primer dia del judici al Tribunal Penal Internacional de l’Haia, que es preveu que durarà entre tres i quatre anys. Laurent Gbagbo és acusat de crims contra la humanitat en els enfrontaments entre els seus partidaris i els del seu rival en les eleccions, Alassane Ouattara, en els quals van ser assassinades unes 3.000 persones.

2016 Món Política i institucions
31 de gener de 2016 L’Assemblea Nacional Catalana presenta el pla d’acció per als propers 18 mesos

Sota el lema "Endavant, República", l’ANC presenta a la Fira de Cornellà de Llobregat les línies mestres dels 18 mesos següents. Amb presència de representants de Junts pel Sí i la CUP, l’organització es proposa, juntament amb Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència, que la societat civil recuperi el protagonisme en la nova etapa que s’obre després de la constitució del nou govern, al qual exigeix la ruptura i la construcció de la República de Catalunya i Aran "sense dilacions innecessàries".

2016 Països Catalans Política i institucions
31 de gener de 2016 Lliurament dels premis Gaudí

Presentada per l’actriu Rossy de Palma, se celebra a l’Auditori Fòrum de Barcelona la vuitena edició de la cerimònia de lliurament dels premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català. La pel·lícula més premiada és Truman, que obté els premis a la millor pel·lícula en llengua no catalana, al millor director (Cesc Gay), als millors actors principal (Ricardo Darín) i secundari (Javier Cámara), a la millor actriu secundària (Dolores Fonzi) i al millor guió (Cesc Gay i Tomàs Aragay). Altres premis destacats són el de millor pel·lícula en català (El camí més llarg per tornar a casa, de Sergi Pérez) i el de millor actriu principal (Laia Costa, en el film Victòria). L’actriu Rosa Maria Sardà, absent a l’acte, rep el premi a la trajectòria, que recull el seu fill, Pol Mainat.

2016 Països Catalans Política i institucions
2 de febrer de 2016 Inici de les primàries per a les presidencials dels Estats Units

A Des Moines (Iowa) se celebren els primers caucus per a la tria dels delegats que han de seleccionar els candidats presidencials en les eleccions primàries dels Estats Units. Pel Partit Demòcrata parteixen com a favorits l’exprimera dama i exsecretària d’estat, Hillary Clinton, i el senador per Vermont, Bernie Sanders, que s’autodefineix com a socialista i demòcrata. Pel Partit Republicà destaquen Ted Cruz, advocat i senador per Texas, considerat proper a l’aparell del partit, i el multimilionari Donald Trump, populista antiestablishment i polèmic per les seves declaracions provocadores i estridents. Els guanyadors de les primàries hauran d’enfrontar-se en les eleccions presidencials del 9 de novembre per a succeir Barack Obama.

2016 Món Política i institucions
2 de febrer de 2016 Rajoy rebutja presentar-se a la investidura en primera volta

El PSOE rebutja formar part d’una gran coalició amb el Partit Popular presidida per Mariano Rajoy, i el candidat del PP a la presidència del Govern espanyol declina presentar-se a la investidura, ja que no té prou suport parlamentari. Aquesta negativa provoca una paràlisi institucional inèdita a l’Estat espanyol des del 1978. L’endemà, Felip VI proposa al líder socialista, Pedro Sánchez, la formació de govern.

2016 Món Política i institucions
2 de febrer de 2016 Pacte de govern a l’Ajuntament de Tarragona

El PSC, partit amb més representació a l’Ajuntament de Tarragona, arriba a un acord per a sumar al govern de la ciutat el PP i UDC. Des de les eleccions del maig del 2015, el PSC governava en minoria amb 9 regidors. El pacte incorpora quatre regidors populars i un democristià, segons anuncia l’alcalde socialista, Josep Fèlix Ballesteros, que ha rebutjat l’oferta d’ERC d’entrar al govern municipal.

2016 Països Catalans Política i institucions
3 de febrer de 2016 La Generalitat indemnitza una víctima de l’impacte d’una pilota de goma

El Govern català indemnitza amb 200.000 euros Nicola Tanno, que va perdre un ull el 2010 per una pilota de goma durant els aldarulls que van seguir la celebració de la victòria d’Espanya al Mundial de futbol. Tanno retira el procés penal després de l’acord, però retreu que no s’ha identificat el mosso d’esquadra que va disparar la pilota.

2016 Països Catalans Política i institucions
4 de febrer de 2016 Conferència de donants per a Síria

Se celebra a Londres la cinquena conferència de donants per a Síria, convocada per la Gran Bretanya, Alemanya, Kuwait, Noruega i les Nacions Unides. Un total de 60 estats es comprometen a donar 6.000 milions de dòlars en ajut humanitari durant l’any 2016, tot i que l’objectiu eren 7.700 milions. És la quantitat més gran des del 2012, que van començar les donacions. Diversos països, com Alemanya, els Estats Units o la Gran Bretanya, es comprometen en ajuts addicionals fins el 2020. El dia abans (3 de febrer) les Nacions Unides suspenen les negociacions de pau a Ginebra a causa dels bombardeigs de l’exèrcit sirià (assistit per Rússia) sobre la ciutat d’Alep.

2016 Món Política i institucions
8 de febrer de 2016 L’ONU acusa el Govern sirià de pràctiques d’extermini

Un informe encarregat pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides acusa el president de Síria, Baixar al-Assad, de crims contra la humanitat. Segons aquest informe, amb dades que van començar a recollir-se el 2011, l’exèrcit del règim sotmet de manera rutinària a tortures, execucions sumàries i condicions deliberadament pèssimes detinguts i presoners de guerra. Les víctimes d’aquestes pràctiques, que el règim nega, s’estimen en milers. El mateix dia 8, un atac amb míssils causa la mort d’una cinquantena de persones en quatre hospitals de la zona rebel. Metges Sense Fronteres, que gestiona un dels quatre hospitals, acusa Rússia i el règim d’Al-Assad de bombardeig deliberat d’instal·lacions sanitàries, acció que segons la legislació internacional constitueix un crim de guerra. El dia 26 Rússia nega categòricament les acusacions en un comunicat oficial.

2016 Món Política i institucions
9 de febrer de 2016 El PP nomena Rita Barberà al Senat

El Partit Popular nomena l’exalcaldessa de València Rita Barberà suplent en la Diputació Permanent del Senat, l’únic òrgan que manté l’aforament dels seus membres i que la protegeix de ser processada en cas de dissolució de les Corts. Tot i això, Rita Barberà, que se l’està investigant pel "cas Taula" i el "cas Imelsa", anuncia que no prendrà possessió del càrrec fins que no s’aclareixin els fets investigats.

2016 Països Catalans Política i institucions
10 de febrer de 2016 Nomenat el cap de l’exèrcit de Corea del Nord després de l’execució del seu predecessor

L’agència oficial de notícies de la República Democràtica Popular de Corea, KCNA, anuncia el nomenament del nou cap de les Forces Armades, Ri Myong-su. El 10 de febrer, mitjans de comunicació de Corea del Sud havien informat sobre l’execució del seu predecessor, Ri Yong-gil, per "corrupció i conspiració faccional". Ri Myong-su és el quart cap de les Forces Armades des que el president Kim Jong-un va accedir al càrrec el 2011.

2016 Món Política i institucions
10 de febrer de 2016 L’expresident Jordi Pujol i la seva esposa declaren a l’Audiència Nacional

Jordi Pujol i Soley, expresident de la Generalitat de Catalunya, i la seva esposa, Marta Ferrusola, declaren a l’Audiència Nacional per primera vegada en qualitat d’investigats per un presumpte delicte de blanqueig de capitals. El jutge José de la Mata acusa tota la família de funcionar com un entramat de cobrament i blanqueig de comissions a canvi de l’adjudicació d’obra pública. Durant les més de quatre hores que l’expresident contesta a les preguntes del jutge manté que l’origen de la fortuna familiar detectada en diversos comptes a Andorra procedeix de les inversions fetes a partir de l’herència rebuda del seu pare, Florenci Pujol. A més, remarca que no té res a veure amb els negocis del seu fill gran. D’altra banda, Marta Ferrusola s’acull al dret a no declarar.

2016 Països Catalans Política i institucions
14 de febrer de 2016 Mor Muriel Casals

La diputada de Junts pel Sí i expresidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, mor a conseqüència del traumatisme cranioencefàlic que va patir el 31 de gener en ser atropellada per un ciclista. El dia 18 se li reten dos homenatges: un, al Parlament de Catalunya, en el qual són presents tots els presidents de la Generalitat vius, Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla i Artur Mas, a més de Carles Puigdemont, i l’altre, de caràcter cívic, al parc de la Ciutadella, organitzat per Òmnium Cultural i al qual assisteixen personalitats de la societat civil. El 8 de març, el diputat de JxSí Lluís Llach pren possessió de la presidència de la comissió d’estudi del procés constituent en substitució de Muriel Casals.

2016 Països Catalans Política i institucions
15 de febrer de 2016 Bòsnia i Hercegovina sol·licita formalment l’adhesió a la UE

Bòsnia i Hercegovina presenta la sol·licitud formal d’adhesió a la UE, vint-i-un anys després de la fi de la guerra dels Balcans. Si es descompta Kosovo, d’estatus encara incert, és el darrer dels estats sorgits de l’antiga Iugoslàvia a demanar l’adhesió, pas previ a la candidatura. Les de Macedònia (2005), Montenegro (2010) i Sèrbia (2012) ja han estat acceptades.

2016 Món Política i institucions
17 de febrer de 2016 Vint-i-vuit morts en un atemptat a Turquia

L’explosió d’un vehicle en un carrer de la capital turca, Ankara, proper al Parlament i a diverses seus de l’exèrcit, provoca 28 morts, 26 dels quals són militars, i una seixantena de ferits. El president Erdo?an acusa un grup kurd sirià de ser-ne l’autor i ordena atacs de represàlia. El dia 19 els Falcons de la Llibertat del Kurdistan (TAK), una escissió del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), reivindica l’atemptat com a revenja pels atacs de l’exèrcit.

2016 Món Política i institucions
18 de febrer de 2016 Vigilància amb càmeres per al Pi de les Tres Branques

L’Ajuntament de Castellar del Riu, la Generalitat, la Diputació de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans acorden instal·lar càmeres de vigilància als voltants del Pi de les Tres Branques, tant del Pi Vell com el Pi Jove, amb la finalitat d’evitar els atacs vandàlics contra aquest símbol dels Països Catalans. Des del 2014 ambdós han estat objecte de destrosses i intents de tala, que el 2015 van fer necessaris treballs de restauració.

2016 Països Catalans Política i institucions
19 de febrer de 2016 Arxivada la xiulada contra el rei d’Espanya

El jutge de l’Audiència Nacional rebutja investigar per un delicte d’injúries contra el rei d’Espanya, i un altre d’ultratge als símbols i emblemes de l’Estat, per la xiulada a l’himne espanyol del 30 de maig de 2015 a la final de la Copa del Rei, presidida per Felip VI. Segons el jutge, aquests fets no són constitutius de cap infracció penal, com pretenia l’acusació del sindicat Manos Limpias.

2016 Països Catalans Política i institucions
20 de febrer de 2016 David Cameron anuncia la data del referèndum sobre la permanència de la Gran Bretanya a la UE

El primer ministre britànic fa pública la data del referèndum sobre la permanència britànica a la Unió Europea: 23 de juny de 2016. El dia anterior (19 de febrer) Cameron, partidari de continuar a la UE, anuncia la signatura d’un pacte amb el Consell Europeu pel qual la Gran Bretanya conservarà un estatut especial i sobirà amb relació a immigració, integració política i garanties per a empreses europees per a romandre a la City de Londres malgrat que la Gran Bretanya no formi part de la Unió Europea. Per a evitar l’anomenat Brexit, el primer ministre ha de convèncer una part important del seu propi Partit Conservador, molt dividit sobre aquest tema.

2016 Món Política i institucions
20 de febrer de 2016 Primer Consell Nacional de Demòcrates de Catalunya

Demòcrates de Catalunya, que reuneix els afiliats escindits d’Unió Democràtica de Catalunya, celebra el seu primer congrés nacional a Sant Cugat del Vallès. Hi participen 200 consellers i uns 2.000 voluntaris. Joan Rigol és escollit president del nou partit, entre altres càrrecs. El portaveu i principal líder de la formació, Antoni Castellà, presenta el programa, que té com a prioritat ampliar la base social de l’independentisme.

2016 Països Catalans Política i institucions
21 de febrer de 2016 Els bolivians rebutgen ampliar els mandats presidencials

Amb el 51,3% dels vots negatius contra el 48,7% de positius, els bolivians rebutgen en referèndum ampliar la presidència de tres a quatre mandats consecutius. El president Evo Morales, en el poder des de l’any 2006 i reelegit el 2009 i el 2014, va convocar aquest referèndum sobre l’esmena constitucional que li permetria presentar la candidatura el 2020. Malgrat admetre el resultat, Morales adverteix que "ha perdut una batalla, però no la guerra".

2016 Món Política i institucions
21 de febrer de 2016 Més de 140 morts en atemptats a Damasc i Homs

Amb poques hores de diferència exploten bombes a les ciutats de Homs i Damasc, que tenen com a resultat més de 140 morts i centenars de ferits. Els atemptats, reivindicats per l’Estat Islàmic, tenen lloc en barris de la minoria xiïta: al barri atacat de Homs resideixen sobretot alauites, una branca del xiisme a la qual pertany el president Al-Assad, i a Damasc les explosions es produeixen al temple xiïta més important de Síria.

2016 Món Política i institucions
22 de febrer de 2016 Condemna de la cúpula d’Unió Mallorquina per desviació de fons públics

Maria Antònia Munar, Miquel Nadal, Francesc Buils i Miquel Àngel Flaquer, antics dirigents de la desapareguda Unió Mallorquina (UM), són condemnats a pagar una multa de 57.300 euros per haver desviat 200.000 euros de l’erari públic (que els condemnats ja han retornat). És el primer cop que Maria Antònia Munar, màxima dirigent d’UM, que compleix pena de presó des del 2013, admet una acusació de corrupció.

2016 Països Catalans Política i institucions
24 de febrer de 2016 Declaració del presumpte cervell del "cas Nóos"

Diego Torres, exsoci d’Iñaki Urdangarin a l’Institut Nóos, declara davant del jutge de Palma sobre la presumpta implicació en el cas de la trama de desviació de fons públics. Durant 27 hores, desvia les responsabilitats cap a Urdangarin, la Casa del Rei, Corinna zu Sayn-Wittgenstein --amiga de Joan Carles I-- i Miguel Tejeiro, --cunyat de Torres--, que era al càrrec de la gestió econòmica de Nóos. El dia 26 declara Urdangarin, que reitera la seva innocència al·legant desconeixement, oblit i ignorància.

2016 Món Política i institucions
26 de febrer de 2016 Eleccions a l’Iran

L’Iran celebra les primeres eleccions legislatives després del tractat nuclear del 2015 i amb el nou president, Hassan Rouhani. El recompte es duu a terme molt lentament i els resultats, que es fan públics a final d’abril, donen majoria als reformistes, insuficient (121 escons sobre 290) a l’Assemblea Consultiva i absoluta (46 sobre 88) a l’Assemblea d’Experts. Ambdues cambres estan controlades pel Consell dels Guardians, un cos d’elecció no directa en el qual predominen els conservadors.

2016 Món Política i institucions
26 de febrer de 2016 Eleccions a la República d’Irlanda

Els resultats de les eleccions generals a Irlanda formen un Parlament fragmentat, que complica molt la formació de govern. El Fine Gael (FG), el partit del primer ministre sortint, Enda Kenny, obté 50 escons sobre 158. El segueixen el Fianna Fáil (44), el Sinn Féin (23) i els laboristes (7), que formaven part del govern en l’anterior legislatura. Els 34 escons restants corresponen a altres partits i independents. Després de 70 dies de negociacions (6 de maig), Enda Kenny és elegit per 59 vots a favor i 49 en contra primer ministre al capdavant d’un govern en minoria format pel FG i independents. És el primer cop en la història d’Irlanda que un cap de govern és reelegit.

2016 Món Política i institucions
27 de febrer de 2016 Entra en vigor la treva a Síria impulsada pels Estats Units i Rússia

La treva proposada per Rússia i els Estats Units és acceptada el 22 de febrer pel Govern sirià, presidit per Baixar al-Assad, i els grups d’oposició, que la condicionen a l’aturada dels setges i els atacs sobre la població civil de les forces governamentals. D’aquesta treva, en són exclosos, tanmateix, l’anomenat Estat Islàmic, que controla extenses zones del país i protagonitza gran part de les accions bèl·liques, i el Front al-Nusra, branca siriana d’Al-Qaida. Fins el dia d’entrada en vigor, però, s’intensifiquen els combats, i posteriorment tenen lloc interrupcions, que el Govern justifica adduint que combat el terrorisme.

2016 Món Política i institucions
1 de març de 2016 El Govern canvia el nom de la Conselleria d’Exteriors

Raül Romeva, conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, anuncia la decisió del Govern de modificar el nom de la conselleria pel de Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència. La mesura es pren arran de la suspensió de l’organisme (17 de febrer) pel Tribunal Constitucional (TC) en resposta al recurs del Govern espanyol, el qual considera que la Generalitat usurpa competències de representació internacional i que les delegacions de la conselleria estan concebudes com a instrument per a la secessió de Catalunya. El 29 de juny, el TC aixeca parcialment la suspensió, tot i que continua vetant-ne el nom. El conseller Romeva afirma que el Govern continuarà aplicant el seu pla, independentment dels pronunciaments del TC.

2016 Països Catalans Política i institucions
4 de març de 2016 Un atac dels Estats Units mata un cap de l’Estat Islàmic

Abú Umar al-Xixaní, un militant islamista d’origen georgià de nom real Tarkhan Batiraixvili, és abatut en un atac aeri nord-americà a la ciutat de Şeddadê, al nord de Síria. El Pentàgon anuncia la mort d’Al-Xixaní, el qual, entre altres títols, rebia el de "ministre de la Guerra", quan fa més d’una setmana que és clínicament mort.

2016 Món Política i institucions
4 de març de 2016 Pedro Sánchez fracassa en el vot d’investidura

El líder del PSOE no aconsegueix el suport necessari per a ser investit cap de govern, després que el líder del PP, Mariano Rajoy, declinés presentar-se al febrer. En la segona votació, que requeria tan sols majoria simple, Sánchez ha obtingut només 131 vots (PSOE, Ciutadans i Coalició Canària) i 219 en contra. Aquest resultat obliga el rei Felip VI a una tercera ronda de contactes amb els partits que, si no prospera, ha de desembocar en la convocatòria d’eleccions generals anticipades.

2016 Món Política i institucions
6 de març de 2016 L’Ajuntament de Vic retira els honors a Felip VI

Amb els vots dels regidors de Capgirem Vic, Vic per a Tots, ERC, el PSC i alguns de CDC, el ple de l’Ajuntament de Vic aprova la moció presentada pel primer d’aquests grups per a declarar el rei Felip VI de Borbó persona non grata a la capital d’Osona. És una més de les ciutats catalanes que al llarg de l’any aproven per majoria alguna mena de rebuig institucional al rei d’Espanya. Entre d’altres, ho han fet Olot (29 de gener), Cervera (31 de gener), Terrassa (26 de febrer) i Torelló (1 de març). Posteriorment s’hi afegeixen municipis com Alpicat (5 d’abril), Esparreguera (14 d’abril) i Sitges (28 de juny).

2016 Països Catalans Política i institucions
7 de març de 2016 Homs declara voluntàriament pel 9-N

Francesc Homs, diputat per Democràcia i Llibertat al Congrés dels Diputats, declara al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per un presumpte delicte de desobediència a propòsit de la carta que va enviar cinc dies abans del 9-N del 2014, quan era conseller de la Presidència i portaveu de l’executiu, al director del Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació (CTTI). Homs declara a petició pròpia tot i la condició d’aforat, i manté davant del jutge que la querella presentada contra ell, l’expresident Mas i les conselleres Ortega i Rigau té caràcter polític. A la sortida, Homs és rebut per unes 300 persones. També li donen suport presencial la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, els consellers Raül Romeva, Jordi Baiget, Josep Rull, Neus Munté i Meritxell Borràs, diputats com Lluís Llach, Toni Castellà, Fabián Mohedano o Eduardo Reyes, i l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias.

2016 Països Catalans Política i institucions
11 de març de 2016 La Lliga Àrab inclou Hezbol·là entre les organitzacions terroristes

La Lliga Àrab classifica oficialment l’organització libanesa xiïta Hezbol·là com a organització terrorista. Dels 22 membres, només 2 no han donat suport a la mesura: el Líban, on Hezbol·là forma part del Govern, i l’Iraq, on els xiïtes són majoritaris. La Lliga Àrab és liderada per l’Aràbia Saudita, la primera potència sunnita.

2016 Món Política i institucions
12 de març de 2016 Nova direcció a Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV)

El consell nacional d’ICV proclama David Cid i la diputada Marta Ribas nous coordinadors nacionals de la formació, i l’eurodiputat Ernest Urtasun, nou portaveu. Aquesta candidatura és l’única que es presenta a les primàries i obté el 91,6% dels vots a favor de la militància. La nova direcció succeeix la sortint, formada per Joan Herrera i Dolors Camats.

2016 Països Catalans Política i institucions
13 de març de 2016 Trenta-set morts en un atemptat a Ankara

Un cotxe bomba provoca 37 morts i més de 100 ferits en un cèntric districte comercial de la capital turca, Ankara. El dia 17, el grup terrorista kurd TAK, una escissió del Partit dels Treballadors del Kurdistan, reivindica l’atac, que justifica com una represàlia per les operacions del Govern contra els militants kurds. El mateix grup va ser l’autor d’un atemptat al febrer contra un comboi militar, que va causar 28 morts.

2016 Món Política i institucions
13 de març de 2016 Fort retrocés del partit d’Angela Merkel en les eleccions regionals

En les eleccions en tres parlaments regionals la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el partit de la cancellera alemanya, Angela Merkel, perd Baden-Württemberg, un dels bastions del partit i una gran part del suport a Renània-Palatinat. Només reté el govern a Saxònia-Anhalt, on, tanmateix, té lloc un fort ascens del populista i xenòfob partit Alternativa per Alemanya (AfD), que també augmenta en els dos primers länder.

2016 Món Política i institucions
14 de març de 2016 Putin anuncia la retirada de Rússia a Síria

El president de la Federació Russa, Vladímir Putin, anuncia per sorpresa la fi de les operacions militars russes a Síria. L’anunci té lloc dos dies després de la represa de les converses de pau a Ginebra entre les diverses faccions enfrontades (amb exclusió de l’Estat Islàmic i el Front al-Nusra). Gràcies a la intervenció russa, iniciada al setembre del 2015, el president Al-Assad ha recuperat una gran part del territori perdut des de l’inici de la guerra.

2016 Món Política i institucions
14 de març de 2016 UDC sol·licita preconcurs de creditors

La direcció d’Unió Democràtica de Catalunya presenta preconcurs de creditors per a afrontar el deute del partit, que xifra en 19 milions d’euros. El secretari general del partit, Ramon Espadaler, anuncia també l’endarreriment del congrés extraordinari previst per a l’abril. Els ingressos del partit van caure en picat arran del trencament amb CDC i de no obtenir representació en les eleccions del 27 de setembre i del 20 de desembre de 2015. El 30 de setembre de 2015 UDC va vendre les seus de Tarragona, Lleida i Girona a una immobiliària. El 13 de juliol UDC presenta un expedient de regulació d’ocupació (ERO) per als seus treballadors.

2016 Països Catalans Política i institucions
15 de març de 2016 Primer president civil a Myanmar en més de cinquanta anys

Amb els vots de 360 dels 652 diputats, el Parlament de Myanmar elegeix Htin Kyaw president del país. És el primer cap d’estat no militar des del 1954. Kyaw és un estret col·laborador de la líder opositora i premi Nobel de la pau Aung San Suu Kyi, vetada pels militars per a ocupar el càrrec. Tanmateix, Suu Kyi és nomenada el 5 d’abril consellera d’estat, amb atribucions similars al càrrec de primera ministra.

2016 Món Política i institucions
15 de març de 2016 Cessat el secretari d’organització de Podem

Sergio Pascual, secretari d’organització de Podem, cessa per intervenció directa del secretari general del partit, Pablo Iglesias. Iglesias justifica la decisió dient que la gestió de Pascual ha perjudicat el partit. La dimissió té lloc en un moment de crisis obertes en les organitzacions territorials de Madrid, el País Basc, Galícia i la Rioja.

2016 Món Política i institucions
18 de març de 2016 L’Ajuntament de Girona escull nova alcaldessa

Marta Madrenas, regidora per Convergència i Unió, és elegida nova alcaldessa de Girona en substitució d’Albert Ballesta. Madrenas és elegida amb el suport dels regidors de CiU i del PSC. La seva elecció posa fi a dos mesos convulsos al consistori protagonitzats per l’anterior alcalde, que va ser designat substitut de Carles Puigdemont quan ell va ser, al seu torn, nomenat president de la Generalitat en substitució d’Artur Mas. Va causar malestar que Ballesta accedís al càrrec malgrat ocupar el 19è lloc de la candidatura, i la seva actuació va ser molt qüestionada quan una de les seves primeres mesures va ser apujar-se el sou (per a la qual cosa no va tenir suports suficients) i perquè va intentar aprovar el cartipàs municipal amb el suport de Ciutadans. En ser substituït, Ballesta renuncia també l’acta de regidor.

2016 Països Catalans Política i institucions
19 de març de 2016 Detingut el principal sospitós dels atemptats de París

Després d’un intercanvi de trets, la policia captura ferit però viu al suburbi de Molenbeek (Brussel·les) el principal sospitós dels atemptats de París del 13 de novembre de 2015, Salah Abdeslam. Es creu que Abdeslam és un dels caps principals de la xarxa de l’Estat Islàmic a Europa.

2016 Món Política i institucions
21 de març de 2016 Primera visita d’un president nord-americà a Cuba en 88 anys

El president dels Estats Units, Barack Obama, arriba a Cuba en una visita històrica, la primera d’un president nord-americà des del 1928. Obama va restablir les relacions amb el règim castrista el 2015. La visita inclou també una trobada del president nord-americà amb líders de l’oposició i una crítica al règim pels presos polítics, l’existència dels quals el president cubà, Raúl Castro, no reconeix.

2016 Món Política i institucions
21 de març de 2016 El TPI declara culpable Jean-Pierre Bemba

El Tribunal Penal Internacional (TPI) declara culpable de crims contra la humanitat i crims de guerra l’exvicepresident de la República Democràtica del Congo, Jean-Pierre Bemba. Els crims van ser comesos a la República Centreafricana el 2002 i el 2003 per milicians a les seves ordres. El 21 de juny és condemnat a divuit anys de presó. És el primer cop que el TPI dicta condemna per crims sexuals.

2016 Món Política i institucions
22 de març de 2016 Atemptats terroristes a Brussel·les

Trenta-cinc morts i més de tres-cents ferits és el balanç d’un doble atemptat a Brussel·les. Les explosions tenen lloc a l’aeroport de Zaventem, al nord-est de la capital belga, i en una cèntrica estació de metro, propera a seus d’institucions europees. L’atac és reivindicat per l’Estat Islàmic, i les investigacions policials posteriors posen al descobert les connexions amb l’atemptat de París del 13 de novembre de 2015. Es confirma que els autors formaven part d’una mateixa cèl·lula terrorista, que tenia la base a Molenbeek i altres suburbis de Brussel·les. Els dies següents s’identifiquen dos dels terroristes suïcides i es duen a terme diverses detencions. Amb grans mesures de seguretat, l’aeroport reprèn l’activitat el dia 3 d’abril, i l’estació de metro, el 25 d’abril.

2016 Món Política i institucions
23 de març de 2016 Referèndum a Nova Zelanda sobre la bandera

Els neozelandesos aproven en referèndum mantenir la bandera actual (56,6% contra 43,2%). La proposta derrotada substituïa la bandera britànica que hi ha al marge superior per una falguera. La participació és del 67,8%. El 15 de desembre de 2015 es va fer un referèndum preliminar per a escollir la proposta de nova bandera entre quatre opcions.

2016 Món Política i institucions
23 de març de 2016 Els Estats Units desclassifiquen documentació sobre la "guerra bruta" argentina

En el seu viatge per diversos països de Llatino-amèrica, el president nord-americà, Barack Obama, anuncia a l’Argentina que els Estats Units desclassificaran els documents sobre l’anomenada "guerra bruta", en la qual els serveis secrets nord-americans van donar suport al cop d’estat i la dictadura militar argentina posterior (1976-83). Es tracta de la primera visita d’un president nord-americà a l’Argentina des del 2005. Durant la presidència dels Kirchner (2003-15) les relacions entre ambdós estats van ser d’una gran tensió, però amb l’elecció de l’actual president, el centrista Mauricio Macri, les relacions han millorat. Arran de la visita també es renegocia el deute de l’Argentina.

2016 Món Política i institucions
24 de març de 2016 Condemna a Radovan Karadžić

Després de vuit anys de judici, el Tribunal Penal Internacional de l’Haia dicta sentència contra el líder serbobosnià Radovan Karadžić, acusat de múltiples crims en la guerra de Bòsnia (1992-95). Els jutges declaren Karadžić, de 70 anys, culpable de genocidi a la localitat de Srebrenica, de crims contra la humanitat i de crims de guerra, i el condemnen a quaranta anys de presó. Els càrrecs formen part de l’anomenada "neteja ètnica" orquestrada per ell, Slobodan Milošević i altres dirigents del bàndol serbobosnià.

2016 Món Política i institucions
24 de març de 2016 Desfilada dels legionaris espanyols a l’Hospitalet de Llobregat

La Germandat d’Antics Cavallers Legionaris desafia la prohibició de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i desfila el Dijous Sant amb el Crist de la Bona Mort. Vestits amb uniforme de la Legió espanyola, els membres desfilen en processó cridant visques a la Legió i a Franco. L’endemà, desfilen a Palafolls, on l’Ajuntament també ha prohibit l’acte i on es convoca simultàniament una manifestació antifeixista. El sindicat ultra Manos Limpias denuncia els dos ajuntaments per les prohibicions.

2016 Països Catalans Política i institucions
25 de març de 2016 Bescanvi de presoners entre Rússia i Ucraïna

Dos soldats russos capturats a l’est d’Ucraïna són intercanviats per una pilot ucraïnesa. Els dos soldats van ser sentenciats a catorze anys de presó per un tribunal de Kíev per incitar al conflicte civil. La pilot ucraïnesa Nadia Sàvtxenko va ser sentenciada a vint-i-dos anys per un tribunal rus per l’assassinat de dos periodistes russos. La seva negativa a reconèixer l’acusació i la confrontació amb el tribunal que la jutjava van convertir Sàvtxenko en una heroïna a Ucraïna. L’alta comissària per als Afers Exteriors de la Unió Europea, Federica Mogherini, també n’havia exigit l’alliberament.

2016 Món Política i institucions
27 de març de 2016 Més de 70 morts en un atemptat a Lahore

Més de 70 persones moren i més de 300 resulten ferides en un parc de Lahore, al Pakistan. La majoria són membres de la minoria cristiana, que celebrava la Pasqua. L’atemptat és reivindicat pel grup Jamàat al-Ahrar, una facció dissident dels talibans.

2016 Món Política i institucions
27 de març de 2016 L’exèrcit reconquereix Palmira

L’exèrcit sirià anuncia la presa del control total de la ciutat de Palmira, que el 2015 va ser conquerida per l’Estat Islàmic i hi va instaurar un règim de terror, perpetrant nombroses execucions públiques que va difondre arreu del món. D’altra banda, la destrucció del jaciment arqueològic sembla, segons les primeres estimacions, menys greu del que en un principi es creia.

2016 Món Política i institucions
29 de març de 2016 Descodificat l’iPhone del terrorista de San Bernardino

L’FBI descodifica l’iPhone del terrorista de l’Estat Islàmic que el 2 de desembre de 2015 va perpetrar un atemptat en un centre per a discapacitats de San Bernardino (Califòrnia) i va matar 14 persones i en va ferir 22. L’agència federal de seguretat havia requerit a l’empresa Apple que desencriptés el telèfon, però s’hi va negar, adduint que creava un precedent de violació de la privacitat dels clients. El 19 de febrer el Departament de Justícia dels Estats Units va cursar una ordre per a obligar Apple a introduir-se al mòbil del terrorista, però l’empresa va recórrer-hi en contra i el dia 29 un jutge va dictaminar en contra del Govern federal. L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans també es va pronunciar a favor de l’empresa. Segons tots els indicis, la desencriptació ha estat duta a terme per una empresa informàtica israeliana.

2016 Món Política i institucions
30 de març de 2016 La coalició de govern del Brasil perd un dels socis

En una votació interna, el Partit del Moviment Democràtic Brasiler (PMDB) aprova abandonar el govern de coalició que comparteix amb el Partit dels Treballadors de la presidenta, Dilma Rousseff, el qual queda en minoria. El PMDB pren aquesta mesura perquè està a favor del processament (impeachment) de Rousseff per l’escàndol de Petrobras.

2016 Món Política i institucions
30 de març de 2016 François Hollande es fa enrere en la reforma constitucional

El president francès, François Hollande, retira finalment la reforma constitucional que tenia com a objectiu combatre el terrorisme. El 10 de febrer l’Assemblea Nacional havia aprovat per 317 vots a favor, 199 en contra i 51 abstencions les esmenes constitucionals que introduïen l’estat d’emergència i la possibilitat de retirar la nacionalitat als condemnats per terrorisme. Tanmateix, aquest segon punt de la reforma havia provocat una oposició contundent dins del seu propi partit, el Partit Socialista, i la dimissió de la ministra de Justícia, Christiane Taubira, el 27 de febrer. A banda, el projecte de reforma no obté prou suport del Senat, cosa que finalment determina el president a abandonar-lo.

2016 Món Política i institucions
1 d’abril de 2016 Acaba la Cimera de Seguretat Nuclear

Un discurs del president dels Estats Units, Barack Obama, clou la quarta Cimera de Seguretat Nuclear, que se celebra a Washington. De la cinquantena de participants, destaca la significativa absència de Rússia, en resposta a les crítiques del Govern nord-americà pel rearmament nuclear promogut pel president Putin. En les seves intervencions, Obama defensa l’acord del 2015 amb l’Iran i subratlla el perill dels assaigs de Corea del Nord i la possibilitat que els terroristes controlin armes nuclears.

2016 Món Política i institucions
1 d’abril de 2016 Dimissió de la consellera balear de Cultura

Esperança Camps, consellera de Transparència, Participació i Cultura del Govern Balear, dimiteix del càrrec nou mesos després de la presa de possessió. Camps justifica la decisió per les males relacions amb alts càrrecs de la conselleria, als quals acusa de deslleialtat i falta de compromís. El dia 7 Ruth Mateu substitueix Camps al capdavant de la conselleria.

2016 Països Catalans Política i institucions
4 d’abril de 2016 La Generalitat Valenciana i el Ministeri d’Hisenda arriben a un acord de finançament per al 2016

En una reunió a Madrid, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i el ministre d’Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro, arriben a un acord per a garantir la liquiditat de la Generalitat fins a final d’any, que inclou un crèdit extraordinari del Fons de Liquiditat Autonòmic al 0% d’interès. A banda, el president Puig reclama al ministre que el Govern central es faci càrrec dels impagaments i de la multa imposada per la Comissió Europea per la manipulació del dèficit, perquè, argumenta, ambdós són conseqüència de polítiques del Govern valencià anterior del PP.

2016 Països Catalans Política i institucions
5 d’abril de 2016 Dimissió del primer ministre d’Islàndia pels "papers de Panamà"

Sigmundur Gunnlaugsson, primer ministre islandès, dimiteix el càrrec després d’haver-se conegut pels anomenats "papers de Panamà" que era propietari d’una empresa pantalla en un paradís fiscal, a través de la qual presumptament ha evadit milions d’euros. El dia 7 el Govern aprova el nomenament de Sigurður Ingi Jóhannsson com a primer ministre interí. Gunnlaugsson és el primer polític que dimiteix perquè el seu nom figura en els "papers de Panamà".

2016 Món Política i institucions
6 d’abril de 2016 Els Països Baixos rebutgen l’acord entre la UE i Ucraïna

Amb una participació mínima (32,2%) els Països Baixos rebutgen en referèndum el tractat d’associació de la Unió Europea amb Ucraïna (27 d’abril de 2015) pel 61,1% contra el 38,1% dels vots. Tot i la baixa participació i que no és un referèndum vinculant, el resultat posa de manifest el fort creixement de l’euroescepticisme en un dels membres fundadors de la Unió Europea.

2016 Món Política i institucions
10 d’abril de 2016 Cessat l’ambaixador espanyol a Bèlgica

L’endemà del Consell de Ministres, el BOE publica el cessament d’Ignacio Jesús Matellanes, ambaixador espanyol a Bèlgica des del 2012. El cessament es produeix després de la publicació d’un informe del Ministeri d’Exteriors en què s’assenyalaven disfuncionalitats i anomalies molt greus en l’actuació de Matellanes, entre les quals cal destacar l’absentisme i l’abús d’autoritat a l’ambaixada a través de la por, l’amenaça i l’enfrontament.

2016 Món Política i institucions
12 d’abril de 2016 Dimissió del primer ministre ucraïnès

El dia 10, el primer ministre ucraïnès, Arseni Iatseniuk, anuncia per sorpresa la seva dimissió, que formalitza dos dies després. Acusat de paralitzar les reformes econòmiques i de no encarar-se de manera prou decidida amb la corrupció, al mes de febrer Iatseniuk va superar una moció de confiança, però dos dels partits de la coalició de govern el van abandonar i va restar en minoria. El dia 14 pren possessió del càrrec Volodímir Gróisman, membre del partit del president Poroixenko.

2016 Món Política i institucions
12 d’abril de 2016 Homenatge a Guillem Agulló

Les Corts Valencianes reten homenatge a Guillem Agulló, el militant independentista de Maulets assassinat l’11 d’abril de 1993 a Montanejos (Alt Millars) per un grup de feixistes. El president de la cambra, Enric Morera, pronuncia la frase que es va fer coneguda per a denunciar l’assassinat del jove i la impunitat dels assassins: "Guillem Agulló, ni oblit ni per- dó!".

2016 Països Catalans Política i institucions
15 d’abril de 2016 Dimiteix el ministre d’Indústria

José Manuel Soria, ministre d’Indústria espanyol en funcions, dimiteix el càrrec després de ser identificat en les llistes de titulars de comptes en paradisos fiscals de Panamà i l’illa de Jersey, informació coneguda pels anomenats "papers de Panamà". Soria també renuncia a la presidència del PP de les illes Canàries i a l’escó de diputat al Parlament. L’endemà assumeix les seves funcions el ministre d’Economia, Luis de Guindos.

2016 Món Política i institucions
17 d’abril de 2016 L’ANC rebutja donar suport a llistes conjuntes

En l’assemblea general celebrada a Manresa els socis de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) aproven el nou full de ruta, en el qual es rebutja donar suport a una candidatura única dels independentistes en les eleccions espanyoles. L’estret marge (971 contra 913 vots) posa de manifest les fortes diferències a l’interior de l’organització. També es rebutja l’esmena que reclamava escollir directament el president, perquè no arriba al 65% dels vots que marquen els estatuts.

2016 Països Catalans Política i institucions
17 d’abril de 2016 La plaça de Llucmajor canvia el nom per plaça de la República

En un acte que clou la commemoració dels 85 anys de la proclamació de la Segona República, s’inaugura el canvi de nom de la plaça de Llucmajor del districte de Nou Barris de Barcelona pel de plaça de la República. El canvi aixeca nombroses protestes dels que ho consideren un greuge a la memòria històrica (entre d’altres, l’alcalde de Llucmajor). Critiquen també que no s’hagi retornat a l’emplaçament original, a la cruïlla de l’avinguda Diagonal amb el passeig de Gràcia, l’estàtua d’homenatge a la Primera República que l’Ajuntament socialista de Barcelona va situar el 1990 a l’aleshores plaça de Llucmajor, en treure-la del magatzem on els franquistes l’havien retirat el 1939. El dia 19 de juliol, amb la signatura del decret, entra en vigor a tots els efectes el canvi de nom. Aquest és un dels canvis més polèmics de la redenominació del nomenclàtor de Barcelona de l’Ajuntament presidit per Ada Colau, entre els quals hi ha el de la plaça de Joan Carles I, a l’esmentada confluència entre l’avinguda Diagonal i el passeig de Gràcia, per la del Cinc d’Oros (14 d’abril).

2016 Països Catalans Política i institucions
18 d’abril de 2016 Presó per als dirigents de Manos Limpias i Ausbanc

El jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz decreta presó incondicional i sense fiança per als màxims responsables del sindicat ultra Manos Limpias i de l’associació Ausbanc, Miguel Bernad i Luis Pineda. Segons les acusacions, ambdues organitzacions presentaven denúncies i querelles que retiraven a canvi de cobrar dels afectats determinades quantitats. Tot i això, el dia 21 el tribunal de l’Audiència de Palma descarta apartar Manos Limpias de la causa del "cas Nóos" contra la infanta Cristina, en què es presenta com a acusació popular, ja que considera que la investigació contra el sindicat està en fase embrionària.

2016 Món Política i institucions
18 d’abril de 2016 El president de la Generalitat es reuneix amb el president de Còrsega

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, rep en visita oficial el president del Consell Regional de Còrsega, Gilles Simeoni. Simeoni és el líder dels sobiranistes de l’illa, que, per primer cop, agrupats en la coalició Pè a Corsica, van guanyar les eleccions a l’Assemblea corsa al desembre del 2015, amb 24 escons dels 51 existents.

2016 Països Catalans Política i institucions
19 d’abril de 2016 Atemptat al centre de Kàbul

Una cèntrica zona de la capital afganesa pròxima al Ministeri de Defensa és objecte d’un atac suïcida amb un cotxe carregat d’explosius. El Govern xifra els morts en 64 i els ferits en 347. Després de l’explosió, els talibans, que reivindiquen l’atemptat, inicien un tiroteig. És l’atemptat més mortífer a Kàbul en 15 anys.

2016 Món Política i institucions
20 d’abril de 2016 L’assassí d’Utøya guanya un recurs contra l’Estat noruec

Anders Breivik, el terrorista d’ideologia nazi que al juliol del 2011 va assassinar 77 persones en un acte de les joventuts socialistes a l’illa noruega d’Utøya, guanya a l’Estat noruec un recurs per vulneració de drets humans. Condemnat a vint-i-un anys de presó, Breivik va denunciar el Govern pel confinament solitari que se li aplicava i per altres maltractaments. El jutge li dóna la raó i al·lega que el règim a què ha estat sotmès viola la Convenció Europea de Drets Humans en casos d’empresonament.

2016 Món Política i institucions
22 d’abril de 2016 Enviat a judici l’expresident de les Corts Valencianes

El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata dicta una resolució per la qual activa el processament de 24 persones, entre les quals hi ha l’expresident de les Corts Valencianes i exconseller de la Generalitat Valenciana, Juan Cotino, per presumptes irregularitats en l’organització de la visita del papa a València l’any 2006, així com diversos directius vinculats a la "trama Gürtel" que presumptament van desviar fons públics en contractes per a la transmissió de l’acte a partir d’una adjudicació de 7,4 milions d’euros.

2016 Països Catalans Política i institucions
23 d’abril de 2016 Commemoració del 25 d’abril

Organitzada per Acció Cultural del País Valencià, unes 40.000 persones, segons els organitzadors, es manifesten pel centre de València sota el lema "Fem País Valencià", en la commemoració del 25 d’abril per la desfeta d’Almansa del 1707, que va significar la pèrdua dels drets i les llibertats del Regne de València. Posteriorment es dóna inici a la Festa de la Cultura, amb diversos espectacles i homenatges a Muriel Casals i Guillem Agulló. Després de 16 anys, la festa es pot celebrar a la plaça de bous de València, espai que el PP els havia vetat.

2016 Països Catalans Política i institucions
24 d’abril de 2016 Marxa contra el feixisme a Sabadell

Unes 6.700 persones, segons la Guàrdia Urbana, duen a terme una marxa al centre de Sabadell contra el feixisme i el nazisme. La manifestació és la resposta ciutadana a les agressions rebudes al Centre Social Alliberat L’Obrera les darreres setmanes.

2016 Països Catalans Política i institucions
30 d’abril de 2016 Primer viatge oficial del president Puigdemont a l’estranger

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, visita Flandes (Bèlgica) en el que és el seu primer viatge oficial fora de Catalunya, de tres dies de durada (del 30 d’abril al 2 de maig). Puigdemont es reuneix amb el president de Flandes, Geert Bourgeois, el qual defensa el dret a l’autodeterminació, el president del Parlament federal belga, Siegfried Bracke, i l’alcalde d’Anvers i líder de la Nova Aliança Flamenca, Bart de Wever. Acompanyen el president el conseller Raül Romeva i el representant permanent de la Generalitat davant de la Unió Europea, Amadeu Altafaj.

2016 Països Catalans Política i institucions
3 de maig de 2016 Acord per a promoure una nova llei d’emergència social

El Govern català, ajuntaments i entitats del tercer sector acorden promoure una nova llei d’emergència social en resposta al recurs del Govern espanyol contra alguns aspectes de la llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 2015. El dia 6, una cinquantena d’alcaldes de Catalunya es concentren davant la Delegació del Govern espanyol, a la qual comuniquen que seguiran tramitant els expedients de famílies en risc d’exclusió. La protesta és iniciativa de l’alcalde de Sabadell, Juli Fernández (ERC), i també rep el suport de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. El mateix dia el Tribunal Constitucional (TC) suspèn la llei aprovada pel Parlament de Catalunya de l’impost sobre els habitatges buits, la d’igualtat i la de règim local. D’altra banda, el dia 31 de maig el TC suspèn part de la llei catalana contra la pobresa energètica. És la resposta a la presentació del recurs del Govern espanyol (29 de maig).

2016 Països Catalans Política i institucions
3 de maig de 2016 Felip VI signa la convocatòria d’eleccions generals

Després de l’intent fallit d’investidura de Pedro Sánchez al mes de març i els contactes infructuosos entre els partits per a obtenir prou suports per a un tercer intent d’investidura, el rei d’Espanya signa el decret de convocatòria de noves eleccions generals per al 26 de juny. És el primer cop que, des del restabliment de la democràcia, es repeteixen eleccions generals per incapacitat de formar govern.

2016 Món Política i institucions
4 de maig de 2016 Escorcoll a l’Ajuntament de Tarragona

La Guàrdia Civil duu a terme l’"operació Amfiteatre", que investiga el "cas Inipro", de presumpte finançament il·legal del PSC, en el decurs de la qual efectua vuit escorcolls als ajuntaments de Tarragona, Viladecans, Palau-solità i Plegamans, a dos registres mercantils, el de Barcelona i Viladecans, a un despatx professional d’aquesta ciutat, i a un altre a Reus. S’efectuen quatre detencions: dos empresaris, l’excap de gabinet de l’alcaldia de Tarragona i el tinent d’alcalde de Viladecans.

2016 Països Catalans Política i institucions
6 de maig de 2016 Irlanda forma govern 70 dies després de les eleccions

El primer ministre irlandès, Enda Kenny, anuncia un nou govern després de més de dos mesos de negociacions. Tot i que el Fine Gael va tornar a ser el partit més votat, de les eleccions del 26 de febrer en va sortir un Parlament molt fragmentat. Per a revalidar el mandat, Kenny ha hagut d’aconseguir el suport de diversos partits i d’independents.

2016 Món Política i institucions
7 de maig de 2016 Baixes en la direcció de Moviment d’Esquerres

L’exconseller d’Ensenyament i exmembre destacat del Partit dels Socialistes de Catalunya, Ernest Maragall, renuncia als càrrecs de Moviment d’Esquerres juntament amb 9 membres més de la direcció. Moviment d’Esquerres va ser fundat pel mateix Maragall després de marxar del PSC. Els dimissionaris justifiquen la decisió perquè no s’identifiquen amb l’orientació i el rumb del partit, que consideren contradictori.

2016 Països Catalans Política i institucions
9 de maig de 2016 Dimiteix per sorpresa el canceller austríac

El socialdemòcrata Werner Faymann dimiteix per sorpresa el càrrec de canceller d’Àustria, que ocupava des del 2008 encapçalant un govern de coalició amb els democratacristians. Faymann pren la decisió després del triomf del candidat ultradretà en la primera volta de les eleccions presidencials, celebrades el 24 d’abril. La dimissió de Faymann està relacionada amb la limitació de l’entrada de refugiats, que sectors del seu partit consideren concessions a l’extrema dreta. El dia 17 el substitueix en el càrrec el també socialdemòcrata Christian Kern.

2016 Món Política i institucions
10 de maig de 2016 Aprovada per decret la reforma laboral a França

El president francès, François Hollande, signa el decret que imposa la polèmica reforma laboral impulsada pel primer ministre, Manuel Valls, impugnada fins i tot per una facció del Partit Socialista. A causa d’aquesta oposició, Valls evita portar la reforma a votació i fa ús de la prerrogativa constitucional que li permet aprovar una llei sense passar per l’Assemblea Nacional a canvi de sotmetre’s a una moció de censura, que supera el dia 12 (per 42 vots no s’arriba als 288 necessaris per a la destitució). No obstant això, les protestes i les mobilitzacions continuen. La vaga dels empleats de les benzineres i els treballadors de les centrals nuclears durant el maig és especialment greu. La reforma incideix, sobretot, en la facilitat de reducció de sous i en els acomiadaments.

2016 Món Política i institucions
11 de maig de 2016 Bangladesh executa un exlíder islamista

El líder islamista Motiur Rahman Nizami és penjat després de ser condemnat per genocidi, violació i tortures, crims comesos durant la guerra d’independència amb el Pakistan l’any 1971. Nizami va ser cap del principal partit islamista de Bangladesh, i el cinquè dels antics líders executats des del 2013. La sentència és força polèmica, i els defensors dels drets humans afirmen que Nizami ha estat jutjat sense garanties. El 4 de setembre també és executat Mir Quasem Ali, un magnat dels mitjans de comunicació condemnat per crims contra la humanitat comesos el 1971. Des que el 2010 es va instaurar el tribunal especial que jutja els crims comesos durant la guerra amb el Pakistan, sis líders islamistes han estat executats (cinc dels quals pertanyents al Jamaat-e-Islami).

2016 Món Política i institucions
11 de maig de 2016 Diversos atemptats provoquen 93 morts a Bagdad

El balanç de les diverses explosions amb cotxe bomba que tenen lloc aquest dia a Bagdad és de 93 persones mortes. El nombre més alt de víctimes correspon al de les d’un mercat al districte xiïta de Sadr (63). Els atemptats són reivindicats per l’Estat Islàmic.

2016 Món Política i institucions
11 de maig de 2016 El Parlament italià aprova les unions civils entre persones del mateix sexe

Per 369 vots a favor i 193 en contra, la cambra baixa d’Itàlia aprova la llei impulsada pel Govern de Matteo Renzi que permet les unions homosexuals. La llei, que no esmenta el terme matrimoni sinó unió civil, és més restrictiva que les que s’han aprovat en la majoria d’estats europeus, perquè conté una clàusula segons la qual l’adopció s’exclou en principi o bé està sotmesa a la decisió dels jutges, que examinen cada cas per separat.

2016 Món Política i institucions
12 de maig de 2016 El Senat brasiler suspèn la presidenta Rousseff

El Senat del Brasil aprova suspendre Dilma Rousseff de la presidència per 55 vots a favor i 22 en contra. És el darrer dels passos del procés iniciat el 17 d’abril a la Cambra dels Diputats contra Rousseff, i supera àmpliament els dos terços necessaris per a jutjar la presidenta pel finançament del Partit dels Treballadors a través del desviament de fons de la petroliera estatal Petrobras. El mateix dia Michel Temer, líder del Partit del Moviment Democràtic Brasiler, que fins al març formava part del govern, és nomenat president provisional del Brasil.

2016 Món Política i institucions
13 de maig de 2016 Mor en atemptat un dels líders de Hezbol·là

Moustapha Amine Badreddine, cap militar de l’organització xiïta Hezbol·là, que controla en part el Govern del Líban i dóna suport al règim d’Al-Assad a Síria, mor en una explosió prop de l’aeroport de Damasc. Badreddine és considerat l’organitzador de nombrosos atemptats, entre d’altres, el que va matar el president libanès Rafiq al-Harirí. Després d’una acusació inicial contra Israel, Hezbol·là assenyala un grup islamista rival com a probable autor.

2016 Món Política i institucions
13 de maig de 2016 El president Puigdemont, de visita a Londres

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, presenta en una conferència a la seu del think tank Chatham House de Londres la via catalana a la independència, en la qual subratlla la negativa del Govern espanyol al diàleg --en contrast amb l’acceptació d’un referèndum per a Escòcia del Govern britànic--, que ha abocat el Govern català a cercar la via unilateral. En el seu viatge, Puigdemont també manté una trobada amb Catalans UK, el casal català al Regne Unit. Entre el 30 d’abril i el 2 de maig Puigdemont va fer el seu primer viatge com a president a Brussel·les, on les autoritats europees van al·legar problemes d’agenda per a no reunir-s’hi. Sí que es va reunir amb autoritats belgues i amb el president dels liberals europeus.

2016 Països Catalans Política i institucions
14 de maig de 2016 Eleccions al secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana

Els socis de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) escullen els 77 membres del secretariat de l’entitat. Voten un total de 7.247 persones, el 21,4% dels socis, i qui recull més vots és, novament, Liz Castro, seguida de l’actual president, Jordi Sàn-chez. El dia 21 el secretariat elegeix en segona votació per una majoria qualificada de 40 vots a 35 que Sànchez continuï en el càrrec. D’altra banda, Castro emet un missatge d’unitat.

2016 Països Catalans Política i institucions
16 de maig de 2016 Aprovat el suport militar internacional al Govern libi

En una cimera celebrada a Viena, en la qual participen els ministres d’Afers Estrangers dels EUA, Rússia i diversos estats de la Unió Europea, s’aprova aixecar l’embargament d’armes al govern d’unitat libi per tal de combatre l’Estat Islàmic i els traficants de persones. Al febrer del 2011 el Consell de Seguretat de l’ONU va imposar un embargament d’armes quasi total a Líbia en resposta a la situació caòtica del país després de l’enderrocament de Moammar al-Gaddafi.

2016 Món Política i institucions
18 de maig de 2016 Piratejades dades del Twitter del Sindicat de Mossos d’Esquadra

El segon sindicat de la policia catalana, el Sindicat de Mossos d’Esquadra (SME), és objecte d’un atac informàtic en el seu perfil de Twitter i difon a la xarxa dades personals de més de 5.600 agents. Acompanya l’enllaç el missatge: "D’acord amb la llei de transparència, avui publiquem la llista dels nostres membres", i s’hi afegeixen també imatges d’Ester Quintana, del documental Ciutat morta i de la mort de Juan Andrés Benítez. L’endemà, un hacker sota el pseudònim de Phineas Fisher es reivindica com l’autor de l’atac.

2016 Països Catalans Política i institucions
18 de maig de 2016 Atac espanyolista a l’Espai Macià

Dos encaputxats entren a l’Espai Macià, de les Borges Blanques, dedicat a l’expresident de la Generalitat de Catalunya, n’amenacen el tècnic i provoquen destrosses mentre criden consignes espanyolistes i contra l’independentisme. El 2013 es va produir un altre incident quan van aparèixer pintades del mateix signe a la placeta davant de l’Espai.

2016 Països Catalans Política i institucions
19 de maig de 2016 El Tribunal Suprem només accepta investigar Francesc Homs pel 9-N

El Tribunal Suprem rebutja investigar l’expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau pel 9-N, i només obre diligències contra l’exconseller de la Presidència Francesc Homs (actualment aforat per la seva condició de diputat) per presumptes delictes de "desobediència, prevaricació i malversació de fons públics". Els casos de Mas, Ortega i Rigau són retornats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

2016 Països Catalans Política i institucions
19 de maig de 2016 Barcelona en Comú avala el pacte amb el PSC

Les bases de Barcelona en Comú donen suport al pacte amb el Partit dels Socialistes de Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona. Amb una participació del 27,59%, els militants aproven amb el 62% de suport el preacord del dia 13 pel qual el socialista Jaume Collboni, al capdavant de la tinència d’alcaldia d’Empresa, Cultura i Innovació, resta com a tercer home fort del consistori, darrere de l’alcaldessa Ada Colau i el tinent d’Economia, Treball i Planificació Estratègica, Gerardo Pisarello.

2016 Països Catalans Política i institucions
20 de maig de 2016 Alliberades un centenar de noies segrestades per Boko Haram

L’exèrcit nigerià fa públic l’alliberament de 97 noies segrestades pel grup islamista Boko Haram en una operació que deixa 35 militants morts. Boko Haram ha segrestat milers de dones al nord de Nigèria els darrers anys. El segrest de 218 noies en una escola a la localitat de Chibok a l’abril del 2014 va desencadenar una campanya internacional per al seu alliberament.

2016 Món Política i institucions
21 de maig de 2016 Un dron mata el líder dels talibans afganesos

El mul·là Àkhtar Mansur, líder dels talibans afganesos des del juliol del 2015, mor en un atac d’un vehicle aeri no tripulat al Balutxistan, a la frontera sud-oest del país amb el Pakistan. Els serveis de seguretat afganesos i l’agència d’espionatge dels Estats Units a l’Afganistan n’anuncien la mort, i el Pakistan protesta per l’atac amb el dron, que qualifica de violació de l’espai aeri. El dia 25, els talibans afganesos reconeixen la mort del seu líder i n’anuncien el successor, Haibatul·là Akhundzada.

2016 Món Política i institucions
24 de maig de 2016 Un ministre del Govern brasiler dimiteix per acusacions de corrupció

Romero Jucá, ministre de Planificació del Brasil, dimiteix el càrrec després de fer-se públiques unes gravacions en les quals presumptament conspirava per obstruir la investigació de l’escàndol de Petrobras. El dia 31, dimiteix també el ministre Anticorrupció, Fabiano Silveira, per una filtració similar. Ambdós formaven part del nou govern provisional presidit per Michel Temer, que el dia 12 va substituir la presidenta, Dilma Rousseff, a la qual el Parlament va forçar a dimitir per tal que fos jutjada pel "cas Petrobras".

2016 Món Política i institucions
25 de maig de 2016 Cuba legalitza les petites i mitjanes empreses

El Govern de Cuba anuncia la legalització de les petites i mitjanes empreses. És la darrera de les reformes aplicades pel president, Raúl Castro, des que va prendre el poder l’any 2008, per a reactivar la deprimida economia cubana. Aquesta legalització treu de l’alegalitat el gran nombre de petits negocis privats oberts darrerament.

2016 Món Política i institucions
28 de maig de 2016 Veredicte pels acusats per l’"operació Còndor"

El tribunal constituït a Buenos Aires dicta la primera de les sentències dels acusats de l’anomenada "operació Còndor", un pla conjunt dels governs dictatorials de l’Argentina, l’Uruguai, el Brasil, Xile, el Paraguai i Bolívia per eliminar opositors d’esquerres en 1975-80, amb el resultat de més d’un centenar d’assassinats, segrestos i desaparicions. Catorze excaps militars són declarats culpables i la primera condemna és per a Reynaldo Bignone, el darrer cap de govern de la dictadura argentina, que és condemnat a cadena perpètua. El judici es va iniciar el 2013, i durant aquests anys han mort cinc dels acusats, entre els quals hi ha el general Videla.

2016 Món Política i institucions
28 de maig de 2016 Tortosa vota a favor de mantenir el monument al franquisme

Amb una participació del 29,7%, els tortosins voten a favor de preservar el monument erigit el 1966 a l’Ebre en homenatge als soldats del bàndol franquista morts a la batalla de l’Ebre. L’opció guanyadora (68,36%) en la consulta convocada a iniciativa de l’alcalde de CDC, Ferran Bel, preveu mantenir el monument en l’emplaçament actual i reinterpretar-lo per promoure la memòria històrica i la pau. L’opció derrotada, que defensa retirar i museïtzar el monument, obté el 31,2%. La consulta suscita des de la seva convocatòria l’oposició d’organitzacions cíviques, especialment d’Òmnium Cultural i de la Comissió de la Dignitat, que la consideren un afront a les víctimes del govern democràtic i legítim de la República, a més de contravenir la Llei de la memòria històrica. El 2007 el govern municipal format pel PSC, ERC i ICV van catalogar el monument de bé cultural d’interès local. Dos dies abans de la consulta (26 de maig), en un ple extraordinari, l’Ajuntament de Tortosa revoca per unanimitat el títol d’alcalde "honorari i perpetu" a Franco, amb què se’l va distingir el 31 de març de 1964.

2016 Països Catalans Política i institucions
30 de maig de 2016 L’expresident del Txad, condemnat per crims contra la humanitat

Hissène Habré, president del Txad entre el 1982 i el 1990, és declarat culpable de crims contra la humanitat, violació, esclavitud sexual i d’ordenar assassinats. La pena que se li imposa és de cadena perpètua. Després del seu enderrocament va ser acusat de la mort d’unes 40.000 persones. El 2005 un tribunal belga, aplicant la jurisdicció universal, va declarar-lo culpable i va ordenar el seu arrest, que no es va produir fins el 2013 al Senegal, on s’havia exiliat. L’Estat senegalès, però, va exigir que l’havia de jutjar un tribunal adscrit a la Unió Africana. És el primer cop que un tribunal africà condemna un excap d’estat per violació de drets humans.

2016 Món Política i institucions
4 de juny de 2016 El partit liberal europeu accepta Ciutadans com a membre de ple dret

En el consell anual celebrat a Vílnius (Lituània), l’Aliança de Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE) aprova l’entrada de Ciutadans com a membre de ple dret per 66 vots a favor, 2 en contra i 3 abstencions. L’ingrés oficial d’aquest partit, que ja formava part del grup liberal al Parlament Europeu des del 2014 i hi incrementa clarament el pes de l’ALDE, incomoda visiblement els representants de Convergència Democràtica de Catalunya per l’antagonisme en qüestions fonamentals com la independència de Catalunya. El portaveu de CDC al grup, Ramon Tremosa, considera la possibilitat d’abandonar-lo.

2016 Món Política i institucions
4 de juny de 2016 El Partit Popular diposita una fiança milionària pel "cas Bárcenas"

El Partit Popular (PP) entrega al jutge la fiança com a responsable civil subsidiari de la presumpta caixa B del partit, que presenta en forma d’aval. El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata va dictar el 23 de maig una fiança d’1,2 milions d’euros pel "cas Bárcenas". De la Mata inicialment va demanar la fiança directament als extresorers Luis Bárcenas (8,9 milions), Álvaro Lapuerta (8,9) i Cristóbal Páez (7,4), els quals no la van satisfer. De la Mata tampoc no va respondre al recurs interposat pel PP el dia 26 sobre la fiança.

2016 Món Política i institucions
5 de juny de 2016 Els suïssos rebutgen la renda bàsica

Per gairebé el 77% dels vots emesos contra el 23%, els ciutadans suïssos opten per no acceptar la proposta d’introduir una renda bàsica garantida universal. La proposta, presentada a través del sistema d’iniciativa popular amb el suport d’unes 100.000 signatures, consistia a proporcionar una renda mensual per adult de 2.500 francs suïssos (uns 2.285 euros).

2016 Món Política i institucions
5 de juny de 2016 Inici de consultes sobiranistes al País Basc

Amb el lema "5-J: comencem a decidir", 34 municipis del País Basc celebren consultes sobre la independència. Organitzades per la plataforma Gure Esku Dago, que habilita 111 meses electorals per a un cens de més de 125.000 persones, les consultes segueixen el model de les que es van dur a terme a Catalunya en 2009-2011. La Delegació del Govern al País Basc adverteix que les votacions no es poden fer en edificis públics.

2016 Món Política i institucions
7 de juny de 2016 El PSC es ven la seu

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) es ven per uns deu milions d’euros la històrica seu del carrer de Nicaragua de Barcelona, que durant gairebé quatre dècades ha estat el centre d’operacions del partit. El comprador és una empresa del sector immobiliari. La mesura és conseqüència del deute acumulat pel partit els darrers anys, paral·lel a la pèrdua de pes institucional. A l’agost, el partit anuncia l’adquisició d’un nou local. La nova seu està situada al carrer de Pallars de Barcelona, al Poblenou, i s’inaugura després del congrés del mes de novembre.

2016 Països Catalans Política i institucions
8 de juny de 2016 Rebutjats els pressupostos per al 2017

Per 71 vots (de Ciutadans, el PSC, Catalunya Sí que es Pot, el PP i la CUP), contra 62 (de JxSí) el Parlament de Catalunya rebutja els pressupostos presentats pel conseller d’Economia i vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras. És clau en aquesta votació el vot en contra de la CUP, teòric aliat de JxSí en una legislatura excepcional per a la consecució de la independència. En resposta, el president Puigdemont anuncia immediatament després que se sotmetrà a una qüestió de confiança al setembre i, en cas de no passar-la, dissoldrà la legislatura.

2016 Països Catalans Política i institucions
10 de juny de 2016 Pedro Pablo Kuczynski, nou president del Perú

Després de cinc dies de recompte, la comissió electoral del Perú declara guanyador de la segona volta de les eleccions a la presidència del Perú (5 de juny) Pedro Pablo Kuczynski, que amb el 50,1% dels vots supera la seva rival, Keiko Fujimori (49,8%). L’economista Kuczynski succeeix en el càrrec Ollanta Humala.

2016 Món Política i institucions
11 de juny de 2016 Forces líbies recuperen Sirte

Després d’una ofensiva de gairebé dues setmanes, en la qual moren prop de 100 combatents i uns 400 més resulten ferits, les forces del govern d’unitat de Líbia amb base a Trípoli recuperen Sirte, la principal plaça ocupada per l’Estat Islàmic fora de Síria i l’Iraq, que es trobava en el seu poder des del juny del 2015.

2016 Món Política i institucions
15 de juny de 2016 Arxivada la causa contra els detinguts de l’"operació Pandora II"

L’Audiència espanyola arxiva la causa contra nou activistes anarquistes detinguts pels Mossos d’Esquadra el 28 d’octubre de 2015 en l’anomenada "operació Pandora II". La jutgessa Carmen Lamela diu que l’operació estava basada en uns indicis que no permetien presumir la participació dels investigats en els fets imputats.

2016 Món Política i institucions
16 de juny de 2016 Assassinat en plena campanya del referèndum sobre el Brexit

La diputada laborista Jo Cox mor assassinada al carrer prop de Leeds després que un home li dispari diversos trets i l’apunyali. Cox s’havia pronunciat a favor de la permanència de la Gran Bretanya a la Unió Europea durant la campanya del referèndum. El presumpte assassí, un home amb antecedents psiquiàtrics, és detingut per la policia. Segons testimonis, l’autor dels fets crida durant l’agressió consignes a favor de la Gran Bretanya. Immediatament tots els partits suspenen la campanya en senyal de dol. El primer ministre, David Cameron, suspèn un viatge previst a Gibraltar.

2016 Món Política i institucions
17 de juny de 2016 Condemna per a un exguardià d’Auschwitz

Reinhold Hanning, de 94 anys, és condemnat a cinc anys de presó per participar en qualitat accessòria en l’assassinat en massa de 170.000 persones al camp d’extermini d’Auschwitz. Del 1942 al 1944 Hanning va ser soldat de les SS en aquest camp de concentració. En el judici, que ha tingut lloc a la ciutat de Detmold (Rin del Nord-Westfàlia) al llarg de quatre mesos, va manifestar que coneixia la funció del camp, però que no va fer res per impedir-la, i que se’n penedia.

2016 Món Política i institucions
18 de juny de 2016 Batuda policial contra sospitosos de terrorisme a Brussel·les

Es detenen 12 persones a Brussel·les en una massiva operació antiterrorista. Fora de la capital, la policia interroga una quarantena de sospitosos i escorcolla uns 200 locals entre habitatges, magatzems i garatges. L’operació és el resultat d’una nota interna de la policia que alertava de risc imminent d’atemptat terrorista, que posteriorment es filtra a la premsa.

2016 Món Política i institucions
19 de juny de 2016 Avanç dels antisistema en les eleccions locals italianes

El partit antisistema Moviment 5 Estrelles (M5S) és el clar guanyador de les eleccions municipals italianes. L’M5S derrota els partits tradicionals (especialment el Partit Democràtic) en ciutats tan importants com Roma, Milà, Bolonya i Torí. Virginia Raggi, candidata de l’M5S, esdevé la primera alcaldessa de la capital italiana, que es troba en una situació financera molt greu pel deute acumulat i després d’una etapa en què s’han succeït els escàndols i els serveis municipals han sofert un empitjorament.

2016 Món Política i institucions
20 de juny de 2016 Tunísia prorroga l’estat d’emergència

El president de Tunísia, Béji Caïd Essebsi, anuncia que es prorroga un mes l’estat d’emergència instaurat al novembre del 2015, arran d’un atemptat de l’anomenat Estat Islàmic en el qual van morir 12 membres de la guàrdia presidencial. El 19 de juliol el president Essebsi n’anuncia una nova extensió de dos mesos més. Tot i que en aquest temps no hi ha hagut atemptats importants, el Govern tunisià justifica la mesura per l’amenaça que suposa la guerra a la veïna Líbia, des d’on els militants de l’Estat Islàmic duen a terme incursions en territori tunisià.

2016 Món Política i institucions
21 de juny de 2016 La Diputació de Girona retira els títols honorífics a Franco

La Diputació de Girona aprova per unanimitat retirar els títols honorífics a Franco i a sis alts càrrecs de la dictadura, com l’almirall Carrero Blanco, que encara eren vigents. El dia 27 el plenari de l’Ajuntament de Tarragona acorda retirar el títol d’alcalde honorari i perpetu de la ciutat al dictador, en una moció presentada per ERC que rep el suport de tots els partits. El 30 de juny la Diputació de Barcelona aprova la retirada dels honors a Franco també per unanimitat. La Diputació de Lleida ja va aprovar la revocació d’aquests honors el 2008 a proposta de la CUP, en la qual el PP es va abstenir.

2016 Països Catalans Política i institucions
22 de juny de 2016 Filtració de converses secretes entre el ministre de l’Interior espanyol i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya

El diari Público treu a la llum la transcripció de les converses entre el ministre de l’Interior espanyol, Jordi Fernández Díaz, i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso. La notícia provoca un gran escàndol perquè les converses, mantingudes al mes d’octubre del 2014, un mes abans de la consulta del 9-N, busquen formes d’incriminar per corrupció polítics independentistes, si cal, sense proves. És la primera de les converses obtingudes de la filtració anònima que aquest diari publica al llarg dels dies següents.

2016 Països Catalans Política i institucions
23 de juny de 2016 La Gran Bretanya decideix sortir de la Unió Europea

Se celebra a la Gran Bretanya el referèndum sobre la permanència a la Unió Europea. Amb una participació del 71,8% (la més alta en unes votacions generals des del 1992), el resultat és clarament favorable al Brexit, acrònim amb què es coneix l’opció de sortida (52% contra 48%). Hi ha fortes diferències segons les regions: mentre Anglaterra i Gal·les són clarament favorables a abandonar la UE (53,4% contra el 46,6% i 52,5% contra el 47,5%), Escòcia i Irlanda del Nord hi són rotundament contràries (62% contra 38% i 55,8% contra 44,2%, respectivament), com també Londres (59,9% contra 40,1%), el pol econòmic del país. L’endemà, David Cameron, que s’havia posicionat clarament a favor de quedar-se a la UE, dimiteix dels càrrecs de primer ministre i de líder d’un Partit Conservador molt dividit. Per sorpresa, el 4 de juliol també dimiteix Nigel Farage, líder del populista Partit per la Independència del Regne Unit (UKIP), el principal partit favorable al Brexit.

2016 Món Política i institucions
24 de juny de 2016 Occitània, nom més votat pels consellers regionals per a la nova regió de França

Els consellers de les regions de Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus trien Occitània com a designació de la regió creada a partir de la fusió d’ambdues. El nom triat deixa de banda qualsevol esment a Catalunya, que forma part del Llenguadoc-Rosselló. L’elecció ha anat precedida d’una consulta ciutadana per internet entre els dies 9 de maig i 10 de juny, en la qual el nom d’Occitània va obtenir el 44,9% dels vots. Tanmateix, la decisió definitiva sobre el nom l’ha de prendre el Consell d’Estat a l’octubre.

2016 Països Catalans Política i institucions
26 de juny de 2016 El Govern de l’Iraq anuncia la recuperació d’Al-Fal·luja

El primer ministre iraquià, Haydar al-Ibadí, anuncia per televisió la presa de la ciutat d’Al-Fal·luja. Situada a la província d’Al-Anbar i a uns 100 km de Bagdad, Al-Fal·luja va ser la primera ciutat gran que va caure en mans de les milícies de l’anomenat Estat Islàmic, al gener del 2014, i ha estat recuperada després d’una ofensiva de prop d’un mes i en la qual han mort, segons el primer ministre, uns 1.800 militants. En aquests més de dos anys, desenes de milers de persones han fugit de la ciutat.

2016 Món Política i institucions
26 de juny de 2016 Eleccions generals a Espanya

Amb una participació molt similar a la dels anteriors comicis (69,8%), i gairebé sis mesos després de les del 20 de desembre de 2015, se celebren a l’Estat espanyol eleccions generals, conseqüència del fracàs per a formar govern. Els resultats, però, varien poc, i confirmen la fragmentació política més gran des de l’establiment de la monarquia constitucional: el PP continua com a força més votada (137 diputats, 14 més que el 2015) però encara està lluny de la majoria absoluta. El segueixen el PSOE (90, 5 menys), Podem (71, 2 més) i Ciutadans (32, 8 menys). A molta distància hi ha Esquerra Republicana de Catalunya (9), CDC (ara Partit Demòcrata Europeu Català, que el 2015 es va presentar en la coalició Democràcia i Llibertat, amb 8), el PNB (5), Bildu (2) i Coalició Canària (1). A Catalunya, la coalició En Comú Podem torna a ser la primera força (12), seguida d’ERC i CDC, el PSC obté 7 diputats i Ciutadans, 5. A les Illes Balears el PP obté 3 diputats, Podem i el PSOE, 2 cadascun, i Ciutadans, 1. Al País Valencià el PP, 13, Podem, 9, el PSOE, 6, i Ciutadans, 5.

2016 Món Política i institucions
27 de juny de 2016 Reconciliació de Turquia amb Rússia i Israel

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdoğan, es disculpa per haver abatut un caça rus que volava per la zona fronterera entre Síria i Turquia al novembre del 2015. L’incident va desencadenar una greu crisi diplomàtica entre ambdós estats i Rússia va imposar una sèrie de sancions sobre importacions i de suspensions de projectes i inversions, entre les quals hi ha el gasoducte de la mar Negra. El mateix dia, el primer ministre turc, Binali Yıldırım, anuncia un acord amb Israel que posa fi al litigi per l’atac de l’exèrcit israelià a un vaixell d’ajut humanitari a Gaza en el qual van morir 10 activistes turcs. Israel es compromet a pagar uns 20 milions de dòlars en compensació i a permetre a Turquia l’enviament de material als territoris palestins per a construcció d’infraestructures.

2016 Món Política i institucions
28 de juny de 2016 Atemptat a l’aeroport d’Istambul

En un atemptat terrorista a l’aeroport Atatürk, d’Istambul, moren 42 persones i 239 resulten ferides. Tres homes armats han arribat amb taxi i després d’obrir foc han fet explotar una primera bomba a la terminal d’arribades, una segona a la terminal de sortides i una tercera al pàrquing. Els tres terroristes s’immolen al mateix aeroport quan són encerclats per la policia. Tot i que ningú no reivindica l’atemptat, per les característiques que presenta la policia assegura que és obra de l’anomenat Estat Islàmic, contra l’aliança amb què Turquia participa en la guerra de Síria.

2016 Món Política i institucions
29 de juny de 2016 El Parlament de Catalunya destitueix el director de l’Oficina Antifrau

Fent ús de les seves atribucions, el Parlament de Catalunya destitueix, amb els vots en contra del PP (11) i la resta a favor (121), el director de l’Oficina Antifrau (OAC). El motiu són les filtracions d’un enregistrament clandestí al diari Público, en les quals l’aleshores director d’Antifrau, Daniel de Alfonso, manté una conversa amb el ministre de l’Interior espanyol, Jordi Fernández Díaz, per intentar incriminar polítics independentistes. La cambra considera que el director fa un ús polític del seu càrrec. El 28 de juliol el Parlament de Catalunya elegeix nou director de l’OAC, amb les abstencions de Ciutadans i el PP, l’expresident del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Miguel Ángel Gimeno, que pren possessió del càrrec el 6 de setembre.

2016 Països Catalans Política i institucions
1 de juliol de 2016 Anul·lats els resultats de les eleccions presidencials d’Àustria

El Tribunal Constitucional d’Àustria anul·la el resultat de la segona volta de les eleccions presidencials, en les quals el candidat ecologista Alexander van der Bellen va derrotar per poc més de 30.000 vots l’ultradretà Norbert Hofer. El partit de Hofer (Partit de la Llibertat d’Àustria) va impugnar la votació per irregularitats i el Tribunal Constitucional li dóna la raó i ordena repetir les eleccions, que es convoquen per al 2 d’octubre de 2016.

2016 Món Política i institucions
1 de juliol de 2016 Eslovàquia agafa el relleu als Països Baixos en la presidència de la UE

El primer ministre d’Eslovàquia, Robert Fico, agafa el relleu a la presidència de la Unió Europea del seu homòleg neerlandès, Mark Rutte. La presidència eslovaca (fins al final del 2016) té com a reptes la crisi dels refugiats (el Govern eslovac és contrari al pla de repartiment de quotes entre els estats membres de la UE) i la gestió del Brexit.

2016 Món Política i institucions
2 de juliol de 2016 Atac suïcida a Bagdad amb més de 160 morts

Moren 165 persones (incloent-hi 25 nens) en un centre comercial de Bagdad, Iraq, en un atemptat suïcida amb cotxe bomba reivindicat per l’autoanomenat Estat Islàmic. És el pitjor atemptat a la capital iraquiana des del 2007. Un dia abans, la mateixa organització reivindica el segrest i l’assassinat de 20 turistes en un cafè de Dacca, Bangladesh.

2016 Món Política i institucions
4 de juliol de 2016 Dimissió del president del PP de Palma

José María Rodríguez, president de la junta territorial del PP de Palma, dimiteix del càrrec en ser relacionat amb una trama corrupta de la policia municipal. En concret, se l’acusa d’haver ofert serveis sexuals i beguda als agents a canvi que l’avisessin d’inspeccions en locals d’oci. També dimiteixen dos alts càrrecs del partit a Palma.

2016 Països Catalans Política i institucions
5 de juliol de 2016 Atemptat a la ciutat santa de Medina

Quatre persones moren a Medina quan explota una bomba. És el tercer atemptat (i l’únic amb víctimes mortals) en el mateix dia a l’Aràbia Saudita. La coordinació aparent dels tres atacs, la coincidència amb el final del ramadà i el fet que un dels atemptats tingui com a objectiu la segona ciutat santa de l’islam, on hi ha la tomba del profeta Mahoma, confereix a aquesta acció de l’anomenat Estat Islàmic, que reivindica els atacs, una dimensió particularment desafiant envers l’Aràbia Saudita, que veu com a aliada d’Occident.

2016 Món Política i institucions
5 de juliol de 2016 Operació anticorrupció de la Guàrdia Civil en ajuntaments catalans

La Guàrdia Civil escorcolla els ajuntaments de Tortosa, l’Ametlla de Mar, Vandellòs i Ascó. Es tracta d’una operació anticorrupció en la qual es busquen proves de presumptes contractes irregulars adjudicats a dit a la consultora Efial. També es fan alguns escorcolls en ajuntaments de Madrid, però la majoria es duen a terme a Catalunya i en consistoris governats per CDC.

2016 Països Catalans Política i institucions
6 de juliol de 2016 L’FBI exonera Hillary Clinton de l’afer dels correus electrònics

James Comey, director de l’Oficina Federal d’Investigació (FBI), declina presentar càrrecs contra la candidata a la presidència dels Estats Units i exsecretària d’estat, Hillary Clinton, pels correus electrònics interceptats dels seus comptes privats en els quals transmetia informació confidencial per a la qual hauria d’haver utilitzat la xarxa del Govern. La conclusió de Comey és que Clinton va actuar d’una manera "extremament descurada" tot i que no hi observa indicis d’un mal ús intencionat o de negligència en la informació.

2016 Món Política i institucions
6 de juliol de 2016 Es fa públic l’"informe Chilcot"

Es fan públics a la Gran Bretanya els resultats de la investigació sobre l’Iraq popularment coneguda com "informe Chilcot", encarregada el 2009 pel Govern britànic amb la finalitat d’aclarir si hi havia motius que justifiquessin el suport de l’aleshores primer ministre Tony Blair per a la guerra de l’Iraq. L’informe sosté que no hi havia raons sòlides per a la guerra, i també que les tropes enviades no estaven ni ben equipades ni ben preparades i que no es van preveure les conseqüències de l’ocupació.

2016 Món Política i institucions
7 de juliol de 2016 Cinc policies assassinats a Dallas

Cinc policies moren a Dallas (Texas) quan són sorpresos en un tiroteig després d’una manifestació en protesta per la mort de dos homes negres per trets de la policia a Missouri i Louisiana. L’atacant, que és un reservista afroamericà, és mort per la policia en ser encerclat al seu domicili. En la conversa amb els agents diu que volia matar policies blancs com a venjança per les morts indiscriminades de negres per les forces de l’ordre. En els dos dies següents moren diversos agents blancs. El president Barack Obama, de viatge a Polònia, condemna els atemptats.

2016 Món Política i institucions
8 de juliol de 2016 La UE aprova l’acord amb els Estats Units sobre privacitat de dades personals

La comissària europea de Justícia V?ra Jourová anuncia en un comunicat l’aprovació dels governs dels estats membres de la UE del nou tractat amb els Estats Units sobre privacitat de dades d’empreses i individus. El nou tractat, anomenat Escut de Privacitat, substitueix l’anterior, Port Segur, declarat no vàlid a l’octubre del 2015 pel Tribunal de Justícia de la UE després de descobrir-se que grans multinacionals d’internet com Google i Facebook espiaven els usuaris i filtraven dades amb finalitats publicitàries.

2016 Món Política i institucions
10 de juliol de 2016 Acaba el congrés de clausura de Convergència Democràtica de Catalunya i de fundació del Partit Demòcrata Català (PDC)

Entre el 8 i el 10 de juliol té lloc a Barcelona el congrés que dóna per acabat el partit Convergència Democràtica de Catalunya i funda el Partit Demòcrata Català, que el succeeix. Xavier Trias tanca l’etapa CDC instant el partit a demanar perdó, alhora que reconeix la figura de Jordi Pujol com a referent. El debat sobre el nom del nou partit ocupa bona part del congrés. Descartat que contingui el nom convergència, finalment s’imposa Partit Demòcrata Català (871) a la segona opció més votada, Partit Nacional Català (657). El congrés defineix el PDC com a independentista, partidari d’una República catalana, de centre, europeista, i pel que fa a l’organització estableix una jerarquia menys marcada que a CDC: el secretari general se substitueix per la figura del coordinador, i s’acorda una presidència que serà institucional, no executiva, i paritària en forma de tàndem, fórmula que s’aplica a tots els òrgans de direcció, sotmesos a control i transparència independent de la direcció. S’anuncia també que el dia 23 s’escolliran els càrrecs en primàries. Tot i que la nova formació es registra al Congrés amb el nom de Partit Demòcrata Català, el Ministeri de l’Interior es nega a inscriure’l adduint que el nom pot induir a confusió, malgrat que hi ha nombrosos partits inscrits que contenen termes semblants. A més a més, Demòcrates de Catalunya, l’escissió d’Unió Democràtica de Catalunya ja registrada, s’oposa a la nova denominació.

2016 Països Catalans Política i institucions
12 de juliol de 2016 Les Corts Valencianes aproven el dictamen sobre l’accident del metro de València

Amb el vot favorable del PSPV-PSOE, Compromís, Podem i Ciutadans, i el vot en contra del PP, les Corts Valencianes aproven el dictamen de la comissió d’investigació sobre l’accident del metro de València de l’any 2006, en què van morir 43 persones i 47 van resultar ferides. El document sosté que l’accident era previsible i evitable, i en considera responsables polítics l’expresident Francesc Camps, l’exconseller Juan Cotino i onze càrrecs més per la manca d’inversió en seguretat. El dia 3 es van recordar els 10 anys de l’accident en un acte en què van ser presents representants de la societat civil, del Consell, de la Generalitat i de tots els partits tret del PP.

2016 Països Catalans Política i institucions
13 de juliol de 2016 Theresa May pren possessió com a primera ministra britànica

El fins ara primer ministre de la Gran Bretanya David Cameron duu a terme el protocol de dimissió amb un discurs al Parlament britànic, on és ovacionat, i al qual segueixen una declaració als mitjans de comunicació al davant del número 10 de Downing Street i la renúncia formal davant la reina d’Anglaterra. Poc després Elisabet II designa nova cap de govern la també conservadora Theresa May. El dia 15, May designa un nou executiu. Entre els canvis destaquen la substitució del ministre d’Economia George Osborne per Philip Hammond i la designació de l’exalcalde de Londres Boris Johnson com a ministre d’Afers Estrangers. Johnson, destacat partidari del Brexit, haurà de negociar la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea.

2016 Món Política i institucions
14 de juliol de 2016 Moren 84 persones en un atac terrorista a Niça

Durant les celebracions de la festa nacional de França, un camió envesteix els espectadors que esperaven l’inici dels focs artificials al passeig dels Anglesos de la ciutat francesa de Niça. El conductor, que va armat, recorre uns dos quilòmetres amb el camió atropellant la gent alhora que dispara contra la multitud fins que mor pels trets de la policia. En total hi ha 84 víctimes mortals i més d’un centenar de persones resulten ferides de gravetat. L’autor és un ciutadà francès de 31 anys d’origen tunisià, Mohamed Lahouaiej-Bouhlel. L’anomenat Estat Islàmic reivindica l’atemptat. El dia 20, l’Assemblea Nacional aprova prorrogar sis mesos l’estat d’emergència decretat després dels atemptats del 13 de novembre de 2015 a París. El dia 22, cinc sospitosos d’haver participat en la preparació de l’atemptat de Niça són portats davant dels tribunals amb càrrecs de delictes per terrorisme.

2016 Món Política i institucions
15 de juliol de 2016 Cop d’estat fallit a Turquia

La tarda del dia 15 una facció rebel de l’exèrcit duu a terme un intent de cop d’estat a Turquia. Els insurrectes ocupen edificis oficials a Ankara i Istambul, i en un missatge des d’una emissora de televisió pública justifiquen l’acció per salvar la democràcia, que consideren segrestada pel president Erdo?an. Després d’unes quantes hores de confusió i de combats, en els quals moren prop de 300 persones i resulten ferides unes 1.400, finalment el cop és sufocat. Els rebels no obtenen suport ni de la població ni de la majoria de l’exèrcit. El president Erdo?an culpa el clergue exiliat als Estats Units, Fethullah Gülen, d’orquestrar el cop en connivència amb sectors de l’exèrcit i la judicatura. Immediatament després de decretar l’estat d’emergència durant tres mesos, Erdo?an inicia una purga massiva de funcionaris: la primera setmana després del cop prop de 50.000 persones són detingudes, suspeses o acomiadades dels càrrecs, entre les quals hi ha 1.400 militars, 9.000 policies, 3.000 jutges, més de 10.000 funcionaris del Govern, 15.000 mestres i més de 1.500 alts càrrecs d’universitats. La UE, els EUA i les organitzacions de drets humans critiquen la campanya de repressió governamental.

2016 Món Política i institucions
16 de juliol de 2016 L’ANC aprova exigir el referèndum d’independència

En una consulta interna en què participen menys d’un terç dels socis, l’Assemblea Nacional Catalana aprova amb el 75% dels vots introduir el referèndum com a mecanisme central del full de ruta. La pregunta exacta de la consulta és: "Vols que l’ANC exigeixi a les institucions catalanes que convoquin el poble de Catalunya a un referèndum per decidir sobre la independència?" D’altra banda, dos dies abans un centenar de personalitats del món independentista signen un manifest en què exi-geixen al Govern la celebració d’un RUI (referèndum unilateral d’independència) el 2017, també reivindicat per la CUP i Demòcrates de Catalunya.

2016 Països Catalans Política i institucions
17 de juliol de 2016 Veneçuela reobre la frontera amb Colòmbia

Els governs de Veneçuela i de Colòmbia obren la frontera entre els dos països durant un dia. Uns quants dies abans, el 10 de juliol, la frontera es va obrir durant només 12 hores. La mesura és aprofitada sobretot per veneçolans, que compren a Colòmbia béns de primera necessitat exhaurits al seu país per la gravíssima crisi econòmica. La frontera entre ambdós paï-sos resta tancada des del 19 d’agost de 2015, quan el president Maduro va ordenar el seu tancament per tal de lluitar contra les organitzacions criminals.

2016 Món Política i institucions
18 de juliol de 2016 Atemptat terrorista en un tren a Alemanya

Un refugiat afganès de 17 anys fereix 5 persones amb una destral en un tren que circulava per la ciutat de Würzburg, dues de les quals resten en estat crític. Després d’abatre el terrorista, la policia informa que en l’habitació on residia s’ha trobat una bandera de l’Estat Islàmic (EI). El dia 24 un refugiat sirià s’immola a la ciutat bavaresa d’Ansbach. L’explosió fereix 12 persones. Després dels fets el ministre de l’Interior alemany informa que el terrorista havia jurat lleialtat a l’EI en un vídeo. El dia 22 té lloc l’atemptat més mortífer d’aquest mes a Alemanya quan un individu obre foc en un centre comercial de Munic: mata 9 persones i en fereix 27, i després se suïcida. L’autor, un home de 18 anys amb doble nacionalitat iraniana i alemanya i amb antecedents psiquiàtrics, estava obsessionat amb les matances massives i feia un any que preparava l’atac. No tenia vincles polítics o ideològics coneguts.

2016 Món Política i institucions
19 de juliol de 2016 Inici de legislatura al Congrés amb pacte PP-Ciutadans

El Congrés dels Diputats inicia la XII legislatura de la monarquia constitucional. Ana Pastor (PP) és escollida presidenta del Congrés amb 169 vots, del seu partit (137) i de Ciutadans (32), que han acordat repartir-se els càrrecs a les meses. Els deu vots restants provenen presumptament del Partit Demòcrata Català (PDC), que havia anunciat el seu vot negatiu. S’especula que el PDC, que buscava mantenir el grup parlamentari tot i que no arriba al mínim previst pel reglament, ha prestat els seus vots, tot i que el seu portaveu, Francesc Homs, ho nega. La votació provoca una agra controvèrsia dins del mateix PDC.

2016 Món Política i institucions
21 de juliol de 2016 El CGPJ acorda el reingrés a l’Audiència de Barcelona de l’exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) acorda el reingrés de Daniel de Alfonso a l’Audiència de Barcelona, on tenia plaça reservada mentre ocupava la direcció de l’Oficina Antifrau. El dia 14 la Fiscalia del Tribunal Suprem va anunciar que no veia indicis de delicte en la conspiració per a inculpar polítics independentistes en la qual va participar De Alfonso, tot i que el 6 de juliol un alt comandament de la policia, el comissari José Manuel Villarejo, va reconèixer en la instrucció sobre la filtració l’existència d’una "operació Catalunya" orquestrada des del Ministeri de l’Interior i la Policia.

2016 Països Catalans Política i institucions
22 de juliol de 2016 Podem celebra primàries

La secció catalana de Podem, Podem Catalunya, celebra primàries entre els dies 22 i 24 de juliol per a renovar la direcció. Albano Dante Fachin, que disputava el lideratge a quatre candidatures, és elegit nou secretari general amb el 42% dels vots.

2016 Món Política i institucions
23 de juliol de 2016 El Partit Demòcrata Català escull els seus dirigents en primàries

Durant aquest dia 5.430 persones, més del 60% dels inscrits en el nou Partit Demòcrata Català sorgit del congrés dels dies 8 al 10 de juliol, elegeixen els càrrecs a la direcció. Artur Mas i Neus Munté obtenen el 95% dels vots a la presidència, per a la qual són l’única candidatura, mentre que, a la direcció exe-cutiva, el tàndem format per Marta Pascal i David Bonvehí s’imposa pel 87,76% a la candidatura rival liderada per Ignasi Planas (12,27%). Al consell nacional, l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, s’imposa clarament al conseller Santi Vila.

2016 Països Catalans Política i institucions
26 de juliol de 2016 Dos islamistes radicals degollen un capellà a França

Dos homes armats amb ganivets retenen durant una hora un sacerdot, dues monges i dues fidels en una església de la localitat francesa de Saint-Étienne-du-Rouvray, a Normandia. Abans que la policia abati els segrestadors, aquests degollen el capellà. El president Hollande es desplaça al lloc dels fets i confirma que els assaltants pertanyien a l’Estat Islàmic.

2016 Món Política i institucions
26 de juliol de 2016 Processat el PP per destruir proves

En la conclusió de la instrucció del "cas Bárcenas", la jutgessa Rosa María Freire decideix processar el PP com a persona jurídica per la destrucció dels discs durs i la presumpta comissió d’un delicte de danys informàtics i d’encobriment. La destrucció de discs durs de l’extresorer del PP sembla que va impedir l’accés a proves determinants en el cas del presumpte finançament il·legal del partit. És el primer cop en tota la història del règim constitucional del 1978 que es processa un partit polític.

2016 Món Política i institucions
27 de juliol de 2016 La Comissió Europea no multa Espanya pel dèficit

Tres mesos després que l’Eurostat fes públic que l’Estat espanyol havia incomplert l’objectiu de dèficit per a l’any 2015 imposat per la Comissió Europea, aquest organisme decideix no aplicar la sanció que preveu el reglament. El 2015 Espanya va presentar un dèficit del 5% (5,1% comptant-hi les ajudes als bancs), mentre que l’objectiu estava en el 4,2%. A canvi d’aplicar una multa simbòlica de 0 euros, la CE imposa per al 2016 un objectiu de dèficit del 3,1% i dóna fins al 2018 per a reduir-lo per sota del 3%. Espanya és l’estat membre amb el dèficit més alt després de Grècia.

2016 Món Política i institucions
27 de juliol de 2016 El Parlament de Catalunya aprova la desconnexió

El ple del Parlament vota la desconnexió a partir de les conclusions de la Comissió del Procés Constituent. Abans de la sessió, la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, adverteix que debatre i votar significa desobeir el Tribunal Constitucional, que va suspendre la declaració del 9-N, de la qual emanen les conclusions. Les conclusions de la Comissió s’aproven amb els 72 vots a favor de Junts pel Sí i la CUP, Catalunya Sí que es Pot hi vota en contra i Ciutadans, el PSC i el PP renuncien a votar.

2016 Països Catalans Política i institucions
28 de juliol de 2016 Hillary Clinton, nominada candidata a la presidència dels Estats Units

Entre els dies 25 i 28 de juliol se celebra a Filadèlfia la Convenció del Partit Demòcrata dels Estats Units, durant la qual es designa el candidat a la presidència per a les eleccions del novembre del 2016. L’exsecretària d’estat i esposa de l’expresident Bill Clinton és qui obté més suports, davant de Bernie Sanders, de l’ala esquerra del partit, amb el qual ha competit durant les primàries des de principi d’any. Clinton és la primera dona candidata a la presidència dels Estats Units i s’enfronta al populista republicà Donald Trump, que amb molta menys oposició ha liderat quasi totes les primàries i ha estat elegit candidat en la Convenció del Partit Republicà, celebrada a Cleveland (Ohio) entre els dies 18 i 21 de juliol.

2016 Món Política i institucions
30 de juliol de 2016 El Parlament de Tunísia destitueix el primer ministre

Habib Essid, cap de govern de Tunísia des del 6 de febrer de 2015, és destituït ja que no supera la moció de confiança, que perd per 118 vots en contra, 3 a favor i 27 abstencions. Essid era primer ministre d’un govern de coalició, en què hi havia el principal partit de la cambra, l’islamista Ennahda. Essid ha estat molt criticat en la gestió dels dos grans problemes del país: el terrorisme i l’atur, que supera el 15%.

2016 Món Política i institucions
1 d’agost de 2016 L’Ajuntament de Barcelona sanciona Barcelona amb la Selecció

L’Ajuntament de Barcelona imposa una multa de 3.000 euros a la plataforma Barcelona amb la Selecció, que va instal·lar una pantalla gegant a la plaça de Catalunya per a retransmetre el partit de l’Eurocopa de futbol del 27 de juny entre les seleccions espanyola i italiana. El motiu és la instal·lació d’una pantalla gegant sense autorització ni llicència i sense mesures de seguretat a la via pública.

2016 Països Catalans Política i institucions
2 d’agost de 2016 Condemnat per subversió un activista xinès

Zhai Yanmin, un prominent advocat i activista per la democràcia i els drets humans xinès, és condemnat a una vigilància constant i és inhabilitat per a prendre part en activitats polítiques. Zhai Yanmin és un dels 300 detinguts més destacats en una operació contra la dissidència que va començar el 9 de juliol, i és condemnat per posar en perill l’ordre públic i la seguretat nacional i per ser un agent a sou. El seu judici, com el d’altres detinguts en l’operació, és qualificat d’"obert" per les autoritats, però l’accés dels mitjans de comunicació és en realitat molt restringit. Els estats occidentals critiquen aquests judicis, que consideren polítics i que van contra la llibertat d’expressió.

2016 Món Política i institucions
3 d’agost de 2016 Boko Haram anuncia un nou líder

En una entrevista publicada en un setmanari de l’Estat Islàmic, aquest hi anuncia que la seva branca nigeriana, Boko Haram, té com a nou líder Abú Mussab al-Barnawí. No s’esmenta l’anterior líder de l’organització terrorista, Abubakar Shekau, que ocupava el càrrec des del 2009.

2016 Món Política i institucions
6 d’agost de 2016 Elegit el nou secretariat nacional de la CUP

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) culmina, amb l’elecció del secretariat nacional, el procés de renovació de la cúpula iniciat al maig a Esparreguera (Baix Llobregat), quan es va decidir que la majoria de l’òrgan el formés una llista conjunta. El 76,23% de la militància vota a favor de la llista única i diverses candidatures individuals. Integren el nou secretariat l’exdiputat Quim Arrufat, el regidor gironí Lluc Salellas i l’exalcaldessa de Sant Pere de Ribes Anna Gabaldà, entre d’altres. La votació es va fer entre el 30 de juliol i el 4 d’agost, i hi van participar 1.098 persones, el 63% de la militància.

2016 Països Catalans Política i institucions
7 d’agost de 2016 Els tailandesos voten una nova constitució proposada pels militars

Amb una participació del 54%, els tailandesos donen un clar suport (61,5%) a la Constitució elaborada i proposada per la junta militar que controla el país des del cop d’estat del 2014. El referèndum també inclou una segona pregunta, que demana als votants si el Senat (els membres del qual són tots designats pel Govern) hauria de participar en la tria del primer ministre, proposta que també és acceptada. El Govern militar s’havia compromès a celebrar eleccions generals al final del 2017 en cas que la Constitució fos aprovada. L’oposició i els observadors internacionals denuncien greus irregularitats en la votació.

2016 Món Política i institucions
8 d’agost de 2016 Atemptat en un hospital del Pakistan

Més de 70 persones moren quan explota una bomba en un hospital de Quetta, ciutat del Pakistan fronterera amb l’Afganistan. L’atac va dirigit contra un grup d’advocats i periodistes que havien anat a l’hospital poc després que el president de l’Associació d’Advocats del Balutxistan fos assassinat unes hores abans. L’atemptat, que duu a terme un terrorista suïcida, és reivindicat per l’Estat Islàmic i pels talibans amb poc temps de diferència.

2016 Món Política i institucions
12 d’agost de 2016 Atemptats coordinats en zones turístiques de Tailàndia

En menys de 24 hores, els dies 11 i 12 d’agost tenen lloc explosions en cinc zones turístiques de Tailàndia. Els atacs es produeixen a Hua Hin (3 morts), Phang-nga (cap mort), Surat Thani (un mort), Trang (un mort) i Phuket (cap mort). Hi ha, a més, uns 30 ferits, de nacionalitat tailandesa, alemanya, italiana, austríaca i neerlandesa. Cap grup reivindica l’atemptat, però les sospites recauen en organitzacions separatistes musulmanes del sud. És el primer cop que el terrorisme a Tailàndia té com a objectiu el turisme, sector clau en l’economia del país.

2016 Món Política i institucions
13 d’agost de 2016 Amenaces homòfobes a l’alcalde de Terrassa

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, denuncia haver estat objecte d’insults i amenaces homòfobes per un individu no identificat per haver canviat el nom d’un carrer de la ciutat fins ara dedicat a Salvador Gros, un voluntari de la División Azul, pel de Font de la Noguera. Ballart rep immediatament milers de missatges de suport de ciutadans per la xarxa, així com del president de la Generalitat, Carles Puig- demont, i de la majoria de partits polítics catalans. L’Observatori contra l’Homofòbia demana al Govern que sancioni l’autor dels insults en aplicació de la Llei per a garantir els drets del col·lectiu LGTB (lèsbic, gai, transsexual i bisexual).

2016 Països Catalans Política i institucions
14 d’agost de 2016 Un imam és assassinat a Nova York

Maulama Akonjee, un imam nascut a Bangladesh, i el seu ajudant són morts a trets en una mesquita, l’Al-Furqan Jame Masjid de Queens, al veïnat d’Ozo Park d’aquest barri. Després de l’assassinat es convoquen concentracions de protesta pel que es considera un crim incitat per l’odi religiós. Tanmateix, el presumpte autor, un home d’origen hispà anomenat Oscar Morel, nega haver disparat i les investigacions no aclareixen el mòbil de l’atemptat.

2016 Món Política i institucions
15 d’agost de 2016 Els Estats Units envien quinze detinguts de Guantánamo als Emirats Àrabs Units

El Pentàgon anuncia el trasllat de 12 iemenites i 3 afganesos internats al centre de detenció de Guantánamo als Emirats Àrabs Units. Actualment, només resten 61 presoners a la base de Guantánamo. El centre va ser obert el 2002 per a empresonar els sospitosos de terrorisme, i va ser molt criticat per les detencions sense proves de la majoria dels interns i pels mètodes d’interrogació, sovint qualificats de tortura. L’administració Bush va alliberar-ne fins a 532, la majoria sense càrrecs. Quan va arribar a la presidència Barack Obama (2009) va prometre el tancament de la presó, però pocs mesos abans d’acabar el mandat encara continua operativa. Aquest és el grup més nombrós de presos del penal alliberats al llarg de tots aquests anys.

2016 Món Política i institucions
19 d’agost de 2016 Una cinquantena de morts en un atemptat en un casament a Turquia

Moren 51 persones d’ètnia kurda, entre les quals, nombrosos infants, en un atemptat suïcida durant un casament a la ciutat de Gaziantep, al Kurdistan turc, prop de la frontera amb Síria. Segons el president turc, Erdo?an, que condemna l’atemptat, l’autor és un menor d’entre 12 i 14 anys que sembla que va detonar els explosius que transportava o que algú els va detonar per control remot. Erdo?an atribueix l’atemptat a l’Estat Islàmic, però poc després fonts del Govern turc neguen tenir-ne clars els motius i l’autor de l’atemptat, que ningú no reivindica. El dia 23, l’exèrcit turc llança una campanya de bombardejos massius a la mateixa zona fronterera contra posicions tant de l’Estat Islàmic com de la guerrilla kurda.

2016 Món Política i institucions
22 d’agost de 2016 Trobada de líders europeus amb Merkel

A l’illa de Ventotene, al davant de Nàpols, se celebra la primera de les trobades dels líders europeus que impulsa la cancellera alemanya, Angela Merkel, per a fixar una estratègia comuna sobre la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea i la crisi dels emigrants i refugiats. Hi participen el president francès, François Hollande, i el primer ministre italià, Matteo Renzi. Els dies següents de la setmana, Merkel es reuneix amb 14 caps d’estat o de govern (la meitat dels membres de la Unió). Aquestes trobades són, de fet, reunions preparatòries per a la cimera de Bratislava del 16 de setembre, en què es definirà l’estratègia de la UE sobre el Brexit.

2016 Món Política i institucions
24 d’agost de 2016 La Junta Electoral prohibeix a Arnaldo Otegi presentar-se a les eleccions basques

La Junta Electoral de Guipúscoa impedeix que el líder de Bildu, Arnaldo Otegi, presenti la candidatura a les eleccions basques del 25 de setembre. L’òrgan fonamenta la mesura en la sentència de l’Audiència Nacional del 18 de gener de 2016, que va inhabilitar Otegi per a l’exercici de càrrecs públics i a presentar-se com a candidat fins el 28 de febrer de 2021. El 6 de setembre, el Tribunal Constitucional rebutja admetre a tràmit el recurs de Sortu (una de les formacions que integren Bildu) en contra de la inhabilitació, amb la qual cosa es ratifica la decisió de la Junta.

2016 Món Política i institucions
26 d’agost de 2016 Assassinat el viceprimer ministre bolivià

Uns miners segresten i maten a cops el viceprimer ministre de Bolívia, Rodolfo Illanes. Els fets tenen lloc a la regió de Panduro, on des del dia 10 els miners estan en vaga. El conflicte té l’origen en la nova llei de sindicats, que imposa la sindicació obligatòria i a la qual s’oposen les cooperatives mineres, integrades per 150.000 treballadors. Els vaguistes reivindiquen poder ser contractats directament per les empreses privades.

2016 Món Política i institucions
30 d’agost de 2016 Dimissió del ministre d’Economia francès

El president francès, François Hollande, accepta la dimissió del ministre d’Economia, Emmanuel Macron. La causa de la dimissió té a veure amb el rumb de l’executiu encapçalat pel primer ministre, Manuel Valls. Macron, que és substituït pel titular de Finances, Michel Sapin, anuncia la creació d’un nou moviment polític liderat per ell anomenat En Marxa. També dimiteix la ministra d’Ultramar, George Pau-Langevin, que és rellevada per la secretària d’estat d’Igualtat, Ericka Bareigts.

2016 Món Política i institucions
31 d’agost de 2016 Executat el viceprimer ministre de Corea del Nord

Un diari de Seül, Corea del Sud, informa que el viceprimer ministre i ministre d’Educació de Corea del Nord, Kim Yong-jin, va ser executat pel règim de Kim Jong-un al juliol, juntament amb un altre alt funcionari del Govern. Ambdós van ser acusats de contrarevolucionaris. Els darrers mesos, el Govern comunista de Pyongyang ha dut a terme purgues en l’Administració i el Govern. Al maig del 2015 el ministre de Defensa va ser exe-cutat per haver-se adormit en un acte públic.

2016 Món Política i institucions
31 d’agost de 2016 L’EI anuncia la mort d’un dels seus líders

L’Estat Islàmic confirma la mort del seu portaveu, el xeic Abú Muhàmmad al-Adnaní, sirià fundador de l’organització en aquest país i portaveu, mentre supervisava les operacions de les seves tropes a Alep, al nord de Síria. El Pentàgon reconeix haver fet un atac selectiu a Síria, que pot haver provocat la mort del cap gihadista.

2016 Món Política i institucions
2 de setembre de 2016 Rajoy fracassa en la investidura en la segona votació

El president del Govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, no aconsegueix en segona votació la investidura a la presidència del Govern després de les eleccions del 6 de juny. Rajoy, que necessita la majoria absoluta, obté 170 vots contra 180 i només obté el suport de Ciutadans i Coalició Canària, a més del PP. El 25 d’octubre, el rei Felip VI el proposa novament en una nova sessió d’investidura, que té lloc el dia 29.

2016 Món Política i institucions
4 de setembre de 2016 Se celebra la cimera del G20

Els dies 4 i 5 de novembre se celebra, a la ciutat xinesa d’Hanghzou, l’onzena cimera del G20, que reuneix les principals economies del món desenvolupat i dels països emergents, amb la participació dels caps d’estat i de govern i també de representants del món econòmic i financer respectius. Entre els temes més destacats hi ha les repercussions del Brexit, la sobreproducció d’acer barat a la Xina i els dubtes de la Unió Europea pel que fa al Tractat Transatlàntic per al Comerç i les Inversions (TTIP)

2016 Món Política i institucions
6 de setembre de 2016 El Govern català amplia la seva xarxa exterior

L’endemà de l’obertura de la delegació de la Generalitat de Catalunya a Portugal (Lisboa), el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, anuncia la creació de quatre noves delegacions a Copenhaguen (Dinamarca), Ginebra (Suïssa), Varsòvia (Polònia) i Zagreb (Croàcia), que s’afegeixen a les vuit ja existents. Romeva justifica les delegacions com a mandat legal que emana de l’Estatut, i les presenta com una "necessitat econòmica i sociopolítica" i com una "oportunitat" per al Govern espanyol.

2016 Països Catalans Política i institucions
9 de setembre de 2016 Acte de les esquerres en commemoració de l’Onze de Setembre de 1976

Esquerra Republicana de Catalunya, Podem i la CUP protagonitzen un míting a la plaça de Catalunya de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) en el qual commemoren el primer Onze de Setembre després del franquisme, el qual es va celebrar en aquest mateix lloc. La convocatòria pretén homenatjar les forces catalanistes d’arrel popular que van lluitar contra el franquisme i que van ser les impulsores d’aquella mobilització. L’acte aixeca malestar entre polítics i sectors del catalanisme, perquè no s’hi convida a participar ni el Partit Demòcrata Europeu Català (hereu de Convergència Democràtica de Catalunya) ni el Partit dels Socialistes de Catalunya.

2016 Països Catalans Política i institucions
11 de setembre de 2016 Cinquè Onze de Setembre multitudinari

Catalunya es mobilitza massivament en ocasió de l’Onze de Setembre per cinquè any consecutiu. La mobilització del 2016, organitzada novament per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, se celebra simultàniament de manera descentralitzada en cinc poblacions diferents: Barcelona, Tarragona, Lleida, Salt (Gironès) i Berga (Berguedà). En total, les cinc manifestacions, que tenen com a lema "A punt per la independència", congreguen aproximadament el mateix nombre de persones que les dels anys anteriors. De les cinc manifestacions, la més nombrosa és a Barcelona, on al passeig de Sant Joan es concentren centenars de milers de persones. Com els anys anteriors, la manifestació atreu l’atenció d’un gran nombre de mitjans internacionals, i en una roda de premsa amb periodistes estran-gers al Palau de la Generalitat, el president Carles Puigdemont explicita la intenció de plantejar de nou a l’Estat la celebració d’un referèndum acordat amb motiu de la qüestió de confiança del 28 de setembre, i preveu també celebrar eleccions de caràcter constituent, després de l’onze de setembre de 2017.

2016 Països Catalans Política i institucions
13 de setembre de 2016 Dimiteix un dels principals impulsors de la causa contra la presidenta suspesa del Brasil

El president de la cambra baixa del Brasil, Eduardo Cunha, dimiteix el càrrec després que la gran majoria de diputats n’hagin votat la destitució. Cunha va ser acusat de ser titular de comptes a Suïssa amb fons procedents de la corrupció. Tot i que ell ho va negar, les autoritats suïsses van confirmar l’existència dels comptes. Cunha és considerat un dels principals impulsors de l’encausament de la presidenta Dilma Rousseff, motiu pel qual va ser suspesa del càrrec al mes de maig. El 19 d’octubre Cunha és arrestat.

2016 Món Política i institucions
13 de setembre de 2016 Bárcenas retira l’acusació contra el PP de destruir proves

Luis Bárcenas, l’extresorer del Partit Popular processat per la comptabilitat irregular que assignava sobresous il·legals, retira l’acusació que va fer contra el seu antic partit de destruir els discos durs en què suposadament s’emmagatzemaven proves de l’acusació. Tanmateix, el procés judicial continua perquè es mantenen la resta d’acusacions.

2016 Món Política i institucions
14 de setembre de 2016 Rita Barberà abandona el PP, però continua com a senadora

L’exalcaldessa de València Rita Barberà comunica al Partit Popular la baixa del partit, l’endemà que el Tribunal Suprem obri la causa contra ella per un presumpte delicte de blanqueig de capitals. Barberà, però, manté l’escó de senadora i passa a formar part del grup mixt, malgrat que fins i tot des del seu partit se li demana que renunciï a l’acta. La decisió del Suprem es basa en l’informe que va enviar el Jutjat d’Instrucció número 18 de València, que investiga el "cas Imelsa" i que acusa l’exalcaldessa d’ingressos irregulars el 2003, el 2010 i el 2011 per un import superior a 200.000 euros. L’exfiscal general de l’Estat Cándido Conde-Pumpido és el magistrat designat per a investigar Rita Barberà.

2016 Països Catalans Política i institucions
16 de setembre de 2016 Reunió de líders europeus a Bratislava

Se celebra a Bratislava, Eslovàquia, la primera cimera dels caps d’estat i de govern de la Unió Europea sense la Gran Bretanya. En aquest Consell Europeu, la cancellera alemanya Angela Merkel qualifica de "crítica" la situació de l’organització. La reunió, que dura només un dia, posa de manifest les profundes diferències entre els estats membres amb relació a temes com la crisi de la zona euro, la política relativa a immigrants i refugiats, les mesures d’austeritat, la sortida de la Gran Bretanya i els tractats de lliure comerç.

2016 Món Política i institucions
18 de setembre de 2016 El partit de Vladímir Putin guanya les eleccions al Parlament rus

Se celebren a Rússia eleccions per a renovar escons a la Duma (Parlament), les primeres des del 2003 que combinen llistes de partit i candidatures uninominals per districte. Rússia Unida, el partit del president Vladímir Putin, obté el 44,5% dels vots. A continuació se situen l’ultranacionalista Partit Liberal Democràtic (15,3%), el Partit Comunista (14,9%) i el partit Rússia Justa (8,1%). El candidat uninominal que obté més vots és el primer ministre Dmitri Medvédev. Amb aquests resultats, Putin s’assegura que la Duma seguirà donant-li suport.

2016 Món Política i institucions
19 de setembre de 2016 Trobada dels presidents català i valencià

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, visita el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig. El principal propòsit de la trobada és posar de manifest el compromís conjunt de reivindicar el Corredor Mediterrani. És la tercera visita d’un president català a València, després de la de Jordi Pujol a Joan Lerma (1993) i de la de José Montilla a Francesc Camps (2009).

2016 Països Catalans Política i institucions
20 de setembre de 2016 Les Nacions Unides suspenen l’ajuda humanitària a Síria

Les Nacions Unides decideixen suspendre l’ajuda humanitària a Síria després que un bombardeig aeri destrueixi divuit camions d’un comboi amb aliments, vestits i medicaments a les portes d’Alep. En l’atac moren un nombre indeterminat de conductors i voluntaris. Les investigacions indiquen que els avions que han bombardejat el comboi són russos o sirians. Aquest bombardeig també assenyala la fi del fràgil acord a què van arribar Rússia i els Estats Units el dia 10 per tal de reduir els atacs sobre la població civil i concentrar-se en l’anomenat Estat Islàmic, acord que, tanmateix, totes dues parts s’han acusat mútuament de violar durant els dies següents.

2016 Món Política i institucions
21 de setembre de 2016 Admès el judici a l’expresident del Brasil

Un jutge admet obrir la causa contra el president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, la seva dona i sis persones més. El fiscal federal els acusa de desviar fons de la petroliera estatal Petrobras, l’escàndol de corrupció política al voltant del Partit dels Treballadors que ha significat la suspensió de la presidenta Dilma Rousseff, també pendent de judici.

2016 Món Política i institucions
22 de setembre de 2016 Comencen les festes de la Mercè de Barcelona

Del 22 al 25 de setembre se celebra la festa major de Barcelona, la festa de la Mercè, que organitza l’Ajuntament. Aquest any, el consistori escull com a pregoner l’escriptor Javier Pérez Andújar, el qual rep crítiques del sobiranisme per la publicació d’alguns articles en què qualificava els independentistes de totalitaris. Com a acte de protesta es convoca un pregó alternatiu al pla de Palau, en el qual l’actor Toni Albà satiritza la classe política i critica l’escriptor per falta de respecte cap als que no pensen com ell.

2016 Països Catalans Política i institucions
24 de setembre de 2016 Cimera a Viena sobre els refugiats

La cancellera Angela Merkel i els caps d’estat i de govern de deu països balcànics es reuneixen a Viena per consensuar la política que cal seguir sobre els refugiats i els immigrants. La majoria d’aquests països són molt crítics amb Alemanya, país al qual acusen d’una excessiva tolerància amb els fluxos d’entrada de refugiats i immigrants. El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que ha tancat la frontera sud del seu país amb filats i policies, és qui manté una posició més dura, ja que proposa la creació d’un camp d’asil gegant a la costa de Líbia. Merkel també exposa la seva estratègia, que consisteix a combinar el control de fronteres amb un acolliment de refugiats dosificat, la distribució entre els estats membres de la UE i l’establiment d’acords amb els països de procedència de refugiats i immigrants, llevat de Síria i Líbia, que es troben en estat de guerra.

2016 Món Política i institucions
24 de setembre de 2016 Jeremy Corbyn guanya la moció de confiança al Partit Laborista

El líder laborista Jeremy Corbyn supera àmpliament la moció de confiança plantejada pel sector crític del seu partit amb el 61,8% dels vots en la conferència celebrada a Liverpool. Jeremy Corbyn va ser elegit líder dels laboristes al juny del 2015. Després del "no" de la Gran Bretanya en el referèndum celebrat al juny sobre la permanència a la Unió Europea, 172 diputats laboristes van exigir la seva dimissió en una moció de no confiança, però ell no la va acceptar i la va traslladar als militants en una conferència, que guanya. Després de saber-se’n el resultat, Corbyn fa una crida a la unitat del partit.

2016 Món Política i institucions
25 de setembre de 2016 Eleccions als parlaments del País Basc i de Galícia

Se celebren eleccions als parlaments basc i gallec, amb resultats similars als de l’anterior legislatura. A Galícia, el Partit Popular manté els 41 diputats (majoria absoluta) que asseguren la continuïtat d’Alberto Núñez Feijóo al capdavant de la Xunta. En segon lloc, empaten amb 14 diputats En Marea, confluència de Podem, Izquierda Unida i Anova, l’escissió del Bloque Nacionalista Galego (BNG), encapçalada per l’històric Xosé Manuel Beiras, i el PSOE, que perd quatre escons. El BNG en perd un (6). La participació és del 63,7%. Al País Basc, la força més votada segueix sent el Partit Nacionalista Basc (PNB), amb un escó més (28) que el 2012, però que es troba lluny de la majoria absoluta (38). Bildu manté la segona posició amb tres escons menys (19). A continuació, se situen Elkarrekin Podemos (11) i el PSOE (que obté el seu pitjor resultat, 9) i el PP (9).

2016 Món Política i institucions
26 de setembre de 2016 Comença el judici per les targetes opaques

Seixanta-cinc exdirectius de Caja Madrid i Bankia, entre els quals hi ha l’antic president de Caja Madrid Miguel Blesa i l’exministre de Finances espanyol, expresident de l’FMI i expresident de Bankia, Rodrigo Rato, són els acusats en el judici pel cas de les targetes opaques, o targetes black. Les dues entitats facilitaven a directius i membres del consell d’administració targetes de crèdit de lliure disposició que no tributaven enlloc. Les quantitats retirades amb aquestes targetes entre els anys 2003 i 2011 (els anys anteriors han prescrit) sumen més de 9 milions d’euros. La Fiscalia demana penes d’entre un i sis anys de presó per als acusats. També van fer ús de les targetes membres del PP, del PSOE, representants sindicals i Rafael Spottorno, antic cap de la Casa del Rei Joan Carles.

2016 Món Política i institucions
27 de setembre de 2016 Acord de pau entre les FARC i Colòmbia

En presència de nombrosos líders internacionals, el president colombià, Juan Manuel Santos, i el líder de la guerrilla de las Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia (FARC), Rodrigo Londoño, àlies Timochenko, signen a Cartagena d’Índies l’acord de pau que posa fi a 52 anys de conflicte bèl·lic, amb un balanç de 300.000 morts, 45.000 desapareguts i més de 6 milions de desplaçats. En els acords, negociats durant gairebé quatre anys, hi ha tingut una gran rellevància la mediació de Cuba, on es va signar un acord previ el 24 d’agost a la ciutat de l’Havana. El 29 d’agost va entrar en vigor l’alto el foc. L’acord, que ha de ser ratificat en referèndum el 2 d’octubre, preveu la reparació a les víctimes i la reinserció dels guerrillers. La Unió Europea anuncia que retirarà les FARC de la llista de les organitzacions terroristes, mentre que els Estats Units es decanten per esperar.

2016 Món Política i institucions
29 de setembre de 2016 El president Puigdemont supera la qüestió de confiança

Amb els 72 vots de Junts pel Sí i la CUP el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, supera la qüestió de confiança a què es va sotmetre després que la CUP votés en contra dels pressupostos (9 de juny) i el Govern donés per trencat l’acord d’estabilitat amb aquesta formació. La resta de les formacions vota en sentit negatiu. Tanmateix, la CUP adverteix que el Govern no té garantit el suport als pressupostos, que insta a negociar. En el debat, Puigdemont anuncia que al setembre del 2017 convocarà un referèndum d’independència acordat o no amb Espanya.

2016 Països Catalans Política i institucions
29 de setembre de 2016 El nom de la nova regió francesa que inclou la Catalunya del Nord, oficial

El Consell d’Estat francès aprova Occitània (Occitanie) com a nom oficial de la nova regió francesa resultat de la fusió de les antigues regions Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló, després que al juny fos el nom més votat en una consulta ciutadana. Poc abans de la declaració d’oficialitat, el 10 de setembre entre 7.000 i 12.000 persones es manifesten pels carrers de Perpinyà perquè el nom inclogui també la denominació "País Català" (Pays Catalan). Els manifestants, entre els quals hi ha 147 batlles dels 226 de la Catalunya del Nord, representants de partits polítics i organitzacions ciutadanes, també demanen la creació d’una entitat autònoma que agrupi les comarques catalanes de l’Estat francès.

2016 Països Catalans Política i institucions
30 de setembre de 2016 El funeral de Shimon Peres congrega líders mundials

Un centenar de líders mundials assisteixen als funerals d’estat de l’expresident i primer ministre d’Israel, Shimon Peres, mort el 28 de setembre als 93 anys, que és recordat per la seva tasca en favor de la pau entre israelians i palestins.

2016 Món Política i institucions
1 d’octubre de 2016 Pedro Sánchez dimiteix la secretaria general del PSOE

En una reunió de dotze hores de durada, el màxim òrgan del PSOE, el comitè federal, derrota la proposta del secretari general Pedro Sánchez de celebrar un congrés extraordinari i eleccions primàries per a resoldre la qüestió que manté dividit el partit: continuar impedint la investidura de Mariano Rajoy amb un nou vot negatiu o permetre-la amb l’abstenció, proposta que s’imposa per 133 vots a favor contra 107. L’atac a Sánchez és impulsat per Susana Díaz i altres presidents autonòmics socialistes, i té un clar suport de l’expresident del Govern i exsecretari general del PSOE, Felipe González. La derrota de Sánchez comporta que anunciï la dimissió immediata i la designació d’una gestora provisional en la direcció del partit, encapçalada pel president de la comunitat autònoma d’Astúries, Javier Fernández.

2016 Món Política i institucions
2 d’octubre de 2016 Els colombians rebutgen en referèndum l’acord de pau entre el Govern i les FARC

Els colombians, amb una participació del 38%, rebutgen el tractat de pau signat a Cartagena el 27 de setembre entre la guerrilla de las Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia (FARC) i el Govern pel 50,2% contra el 49,8% dels vots. El rebuig al tractat, que l’encapçala l’expresident Uribe, es fonamenta en el que considera un tracte d’impunitat per als responsables dels crims de la guerrilla i una compensació insuficient per a les víctimes. Després d’haver-se’n sabut els resultats, ambdues parts reprenen les negociacions per a refer els acords. En els cinquanta anys de conflicte, el nombre de morts s’estima entre 220.000 i 300.000, el de desapareguts en uns 50.000 i el de desplaçats en uns sis milions.

2016 Món Política i institucions
3 d’octubre de 2016 Aprovades les dates del judici del "cas Palau"

L’Audiència de Barcelona estableix el calendari de l’anomenat "cas Palau", en el qual s’ha de jutjar l’antic president de l’entitat Fèlix Millet, l’exdirector administratiu Jordi Montull i l’extresorer de CDC Daniel Osácar, entre d’altres, acusats de la presumpta estafa que va provocar l’espoli del Palau de la Música. El judici ha de començar l’1 de març de 2017 i està previst que duri 4 mesos.

2016 Països Catalans Política i institucions
4 d’octubre de 2016 Comença el judici pel "cas Gürtel"

A la seu de l’Audiència Nacional, a San Fernando de Henares, comença la vista oral del primer judici pel "cas Gürtel". L’extresorer del Partido Popular, Luis Bárcenas, i Francisco Correa són els principals acusats del primer macrojudici per aquest cas de presumpta corrupció vinculada al PP durant els anys 2003 i 2012.

2016 Món Política i institucions
5 d’octubre de 2016 Espanya rebutja ajudar a investigar els crims del franquisme

La fiscal general de l’Estat, Consuelo Madrigal, dóna ordre a totes les fiscalies perquè impedeixin els interrogatoris de la jutgessa argentina Maria Servini a dinou presumptes involucrats en crims comesos per la dictadura franquista. La fiscal general justifica la mesura per la llei d’amnistia del 1977 i la prescripció dels delictes investigats.

2016 Món Política i institucions
6 d’octubre de 2016 El Parlament de Catalunya aprova celebrar un referèndum unilateral d’independència

L’endemà del debat de política general, el Parlament de Catalunya aprova la proposta del referèndum unilateral de la majoria independentista del Parlament, amb els 72 vots de Junts pel Sí i la CUP i l’abstenció dels 11 diputats de Catalunya Sí que es Pot. La resta de grups hi vota en contra. La cambra també aprova la resolució de Catalunya Sí que es Pot d’un referèndum pactat amb Madrid, amb el suport de Junts pel Sí i l’abstenció de la CUP. El president Puigdemont anuncia que es preveu celebrar-lo com a molt tard al setembre del 2017.

2016 Països Catalans Política i institucions
7 d’octubre de 2016 Els islamistes moderats tornen a guanyar les eleccions del Marroc

El Partit per la Justícia i el Desenvolupament (PJD) del primer ministre Abd al-Ilah Binkiran guanya les eleccions generals del Marroc amb 125 escons d’un total de 395. A continuació se situen el liberal Partit de l’Autenticitat i la Modernitat (102) i el conservador Istiqlal (46). Malgrat que el PJD se situa lluny de la majoria absoluta, pot continuar les reformes iniciades el 2011, any que prengué el poder i el Marroc esdevingué nominalment una monarquia constitucional malgrat que el rei Muhàmmad VI conserva la major part del poder executiu.

2016 Món Política i institucions
7 d’octubre de 2016 Un regidor de Vic, acusat de sedició per la fiscalia

La fiscalia de l’Audiència Nacional demana al jutge que citi a declarar el regidor de la CUP -- Capgirem Vic, Joan Coma, per unes declaracions durant el Ple de l’Ajuntament de Vic del 9 de desembre de 2015, en què es va aprovar una moció de suport a la resolució rupturista del Parlament de Catalunya. Coma va demanar la desobediència a les institucions espanyoles, cosa que el ministeri públic va interpretar com un indici d’incitació a la sedició. Joan Coma no es presenta a declarar a Madrid el dia citat (24 d’octubre) i el 2 de novembre el jutge demana informes als Mossos d’Esquadra, a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil sobre les intervencions públiques de Coma.

2016 Països Catalans Política i institucions
8 d’octubre de 2016 Massacre en un funeral al Iemen

Unes 140 persones moren i més de 500 resulten ferides a causa d’un atemptat amb bomba a Sanà, la capital del Iemen. El Govern rebel dels xiï-tes houthis acusa la coalició del Govern enderrocat el 2015 de ser-ne l’autora, i també acusa l’Aràbia Saudita de donar suport a l’atac, cosa que aquest regne nega.

2016 Món Política i institucions
9 d’octubre de 2016 Celebració del Nou d’Octubre

Diversos actes configuren la primera celebració del Nou d’octubre, dia del País Valencià, després de vint anys ininterromputs de Govern del Partit Popular. Ximo Puig, el president de la Generalitat Valenciana, centra el seu discurs en la demanda d’una millora del finançament. Abans del discurs s’ha concedit l’Alta Distinció de la Generalitat a una vintena de personalitats, entre les quals hi ha el pintor Joan Genovés, l’artista Manolo Boix, l’escriptor Joan Francesc Mira i el científic Fernando Mojica.

2016 Països Catalans Política i institucions
11 d’octubre de 2016 La presidenta del Parlament de Catalunya rep la suspensió de la Comissió Constituent

La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, rep la suspensió del Tribunal Constitucional (TC) sobre la Comissió d’estudi del Procés Constituent. La suspensió adverteix que qualsevol actuació encaminada a l’activació de la Resolució 263/XI del Parlament de Catalunya, que avala l’exercici del dret a decidir per la via de la desconnexió i l’activació d’un procés constituent propi, atesa la inexistència d’un marc legal espanyol que ho faci possible, contravé la sentència del TC i el faculta per a impedir-ne l’acompliment. El lliurament de la suspensió va ser precedit, el 6 d’octubre, de l’aprovació per unanimitat del TC de demanar a la fiscalia actuar contra Forcadell per no acatar-ne les resolucions. El mateix dia 6, el Tribunal Suprem va reclamar el suplicatori al Congrés contra l’exconseller Francesc Homs per poder-lo processar per haver facilitat la consulta del 9-N. D’altra banda, el 13 d’octubre, el jutge del cas 9-N obre judici oral contra Mas, Rigau i Ortega pels delictes de desobediència greu i prevaricació.

2016 Països Catalans Política i institucions
13 d’octubre de 2016 Designat el nou secretari general de l’ONU

L’Assemblea General de les Nacions Unides aprova per aclamació el nomenament de l’exprimer ministre portuguès António Guterres com a nou secretari general en substitució del sud-coreà Ban Ki-moon a partir de l’1 de gener de 2017. El 5 d’octubre, els cinc membres del Consell de Seguretat de l’ONU amb dret a veto van avalar la candidatura de Guterres, que s’imposa a les candidatures de les que haurien estat les primeres dones al capdavant de l’organització, les exprimeres ministres de Noruega, Gro Harlem Brundtland, i de Nova Zelanda, Helen Clark. Guterres va dirigir l’Agència de l’ONU per als refugiats des del 2005 fins al 2015.

2016 Món Política i institucions
14 d’octubre de 2016 Es crea una nova organització política nord-catalana

Oui au Pays Catalan, la plataforma que va reivindicar sense èxit la inclusió de Pays Catalan al nom de la nova regió francesa, finalment anomenada Occitània, s’organitza com a moviment polític. El nucli el formen exmilitants de l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya a la Catalunya del Nord encapçalats pel seu antic líder, Jordi Vera. Aquest moviment es desmarca de l’independentisme de l’antic soci i es proposa, sobretot, el reconeixement oficial de la Catalunya del Nord a França com a col·lectivitat diferenciada i renuncia, així mateix, a emprar el català en els actes públics.

2016 Països Catalans Política i institucions
15 d’octubre de 2016 El PSC confirma Miquel Iceta com a primer secretari

En les primàries celebrades a Barcelona, Miquel Iceta és confirmat com a primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya, càrrec que ocupa des del juny del 2014. Iceta s’imposa a l’aspirant Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, amb el 54,14% dels vots contra el 45,86%.

2016 Països Catalans Política i institucions
15 d’octubre de 2016 Homenatge a Lluís Companys

En el 76è aniversari de l’afusellament de Lluís Companys, el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i l’alcaldessa accidental de Barcelona, Laia Ortiz, reten homenatge al president Lluís Companys al castell de Montjuïc, on va ser executat. En el seu parlament, Puigdemont manifesta que la voluntat clara i manifesta del poble de Catalunya no es pot impedir dictant lleis en contra seu, i remarca que el president Companys és l’únic president europeu escollit democràticament afusellat a Europa, i que són els vestigis de la legalitat que va permetre la seva execució el que impedeix que els catalans decideixin lliurement el seu futur.

2016 Països Catalans Política i institucions
18 d’octubre de 2016 Burundi, primer Estat a retirar-se del Tribunal Penal Internacional

El president de Burundi, Pierre Nkurunziza, signa un decret pel qual retira el país del Tribunal Penal Internacional. La mesura té lloc en el curs d’una investigació del TPI sobre la violència política al país, en la qual s’acusa el president de violació dels drets humans. El dia 21, Sud-àfrica anuncia mesures per a la retirada i, el 26, el Govern de Gàmbia també anuncia una decisió en el mateix sentit. Des de la seva instauració, la majoria de processos del TPI s’han dirigit contra líders africans, cosa que ha alimentat les queixes de molts dels governs del continent (un gran nombre dels quals són règims autoritaris) acusant el TPI de prejudicis racistes.

2016 Món Política i institucions
18 d’octubre de 2016 El Congrés reprova Fernández Díaz

Tots els partits menys el Partido Popular aproven la moció presentada pel Partit Demòcrata Europeu de Catalunya (PDECat) de condemna del ministre de l’Interior en funcions, Jordi Fernández Díaz, pel cas de les filtracions que mostraven com el 2014 planificava, junt amb l’excap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, acusacions sense fonament o directament falses contra polítics independentistes. La moció s’aprova l’endemà que la Fiscalia del Tribunal Suprem rebutgi investigar el contingut de les filtracions.

2016 Món Política i institucions
19 d’octubre de 2016 Declarat culpable de suborn l’expresident de la República del Congo

Jean-Pierre Bemba, exvicepresident de la República Democràtica del Congo, és declarat culpable d’haver intentat subornar testimonis en el judici contra ell al Tribunal Penal Internacional. El 21 de març, aquest Tribunal el va declarar culpable de crims contra la humanitat durant el conflicte a la República Centreafricana dels anys 2002-03.

2016 Món Política i institucions
19 d’octubre de 2016 El Parlament de Catalunya tramita la llei que il·legalitza les sentències del franquisme

El Parlament de Catalunya aprova, per unanimitat, tramitar la proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme que presenten conjuntament Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP. La llei comporta declarar nul·les i sense cap efecte jurídic les sentències dels prop de 20.000 consells de guerra sumaríssims i dels judicis polítics dictats a Catalunya durant el franquisme. La proposta ha estat presentada per la Comissió de la Dignitat.

2016 Països Catalans Política i institucions
21 d’octubre de 2016 Retirada l’estàtua de Franco al Born

L’Ajuntament de Barcelona retira l’estàtua de Francisco Franco al Born després d’haver estat tombada per un grup de joves. L’estàtua decapitada del dictador, obra de l’escultor Josep Viladomat, era, juntament amb el monument a la victòria franquista de Frederic Marès, l’element central de l’exposició "Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà", que l’Ajuntament de Barcelona va inaugurar el 18 d’octubre al Born Centre de Cultura i Memòria, i que serà vigent fins al febrer del 2017. L’exposició va donar lloc a una gran polèmica i des del primer dia l’estàtua del dictador va ser objecte d’atacs.

2016 Països Catalans Política i institucions
22 d’octubre de 2016 S’aprova el nom del partit hereu de CDC

En una consulta electrònica i presencial, el 85% dels 11.028 associats vota a favor que el nom del partit hereu de Convergència Democràtica de Catalunya sigui Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat). El Ministeri de l’Interior havia rebutjat el nom original de Partit Demòcrata Català. El nom aprovat consta en el registre de partits espanyols des del 29 de setembre.

2016 Països Catalans Política i institucions
25 d’octubre de 2016 Atemptat en una acadèmia militar del Pakistan

Unes seixanta persones, la majoria cadets i militars, moren en un atemptat perpetrat per terroristes suïcides a la ciutat pakistanesa de Quetta, prop de la frontera amb l’Afganistan. Hi ha, a més, un centenar de ferits. L’atemptat no és rei- vindicat, però les sospites recauen sobre el grup fonamentalista Lashkar e Jhangvi. Al mes d’agost van morir a la ciutat unes noranta persones en dos atemptats: un contra advocats i l’altre contra un hospital.

2016 Món Política i institucions
29 d’octubre de 2016 Mariano Rajoy és investit nou president del Govern espanyol

El president del Partido Popular, Mariano Rajoy, és investit president del Govern espanyol en segona votació per 170 vots a favor, 111 en contra i 68 abstencions. Es tanca així un llarg període de paràlisi (314 dies de Govern en funcions) que va començar l’endemà de les eleccions del 20 de desembre de 2015 i que va portar a repetir les eleccions generals el 6 de juny de 2016. En la votació, Rajoy ha rebut el suport del seu partit, Ciutadans i Coalición Canaria, i ha tingut l’abstenció del PSOE. El dilluns 31, Mariano Rajoy jura el càrrec de nou president del Govern. El dijous 3 de novembre, presenta el nou Govern que, entre altres canvis, substitueix el ministre de l’Interior Jordi Fernández Díaz per Juan Ignacio Zoido, i el ministre d’Exteriors José Manuel García-Margallo per Alfonso Dastis. Soraya Sáenz de Santamaria, per la seva banda, manté la vicepresidència i assumeix la cartera d’Administracions Territorials.

2016 Món Política i institucions
30 d’octubre de 2016 S’aprova el tractat de Lliure Comerç entre el Canadà i la Unió Europea

Després d’un bloqueig de dues setmanes, el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, i representants dels vint-i-vuit membres de la Unió Europea signen el tractat de Lliure Comerç CETA (Comprehensive Economic and Trade Agreement), pel qual s’eliminen la pràctica totalitat dels aranzels entre la Unió Europea i el Canadà. S’estima que gràcies al CETA el comerç entre ambdues parts s’incrementarà en uns 11.000 milions d’euros. Les negociacions van ser bloquejades pel Parlament de Valònia (Bèlgica), que va utilitzar el seu dret de veto (com a part constitutiva d’un estat membre de la UE) per a paralitzar la signatura (14 d’octubre). Finalment, ambdues parts accedeixen a reformar algunes clàusules per a protegir els interessos de la regió.

2016 Món Política i institucions
30 d’octubre de 2016 Detingut el director del principal diari opositor turc

La policia deté Murat Sabuncu, director del diari Cumhuriyet, el periòdic secular més antic de Turquia i un dels principals portaveus de l’oposició a les polítiques del president Recep Tayyip Erdo?an. S’acusa el diari de tenir vincles amb el clergue exiliat Fethullah Gülen, a qui el Govern acusa d’orquestrar el cop d’estat fallit al mes de juliol. Des d’aleshores, el Govern ha tancat una quinzena de mitjans de comunicació. L’anterior director del diari, Can Dündar, va dimitir el càrrec a l’agost en ser condemnat a cinc anys de presó per revelar secrets d’estat, sentència que va ser molt criticada per organitzacions de defensa dels drets humans.

2016 Món Política i institucions
2 de novembre de 2016 El Tribunal Constitucional aprova la reforma del PP

El Tribunal aprova la reforma del Tribunal Constitucional que li permet suspendre polítics en actiu. L’aprovació, però, s’ha fet sense unanimitat, ja que vuit dels membres hi han votat a favor i tres en contra. La reforma, molt criticada des de la Generalitat, que la considera "nefasta" des de la perspectiva de la democràcia, permetrà suspendre càrrecs com la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, acusada per la Fiscalia de desobediència. La majoria del PP va permetre aprovar la reforma del TC a l’octubre del 2015.

2016 Món Política i institucions
4 de novembre de 2016 Els ministres del Govern del PP juren el càrrec

Els membres del nou executiu del Partit Popular sorgit de les eleccions del 6 de juny de 2016, presidit per Mariano Rajoy, juren o prometen el càrrec en una cerimònia al palau de la Zarzuela. El nou Govern té tretze carteres, com l’anterior. Els canvis més importants són la substitució de Jordi Fernández Díaz i José Manuel García-Margallo per Juan Ignacio Zoido i Alfonso Dastis a Interior i Afers Estrangers, respectivament. Soraya Sáenz de Santamaría continua com a vicepresidenta i ministra de la Presidència i assumeix la cartera d’Administracions Territorials, fet pel qual es converteix en màxima responsable de les relacions amb Catalunya. La substitueix com a portaveu Íñigo Méndez de Vigo, també ministre d’Educació. L’única cartera confiada a un català és Sanitat, que recau en Dolors Montserrat.

2016 Món Política i institucions
7 de novembre de 2016 El Govern xinès prohibeix a diputats electes ocupar l’escó a l’assemblea de Hong Kong

El Govern xinès prohibeix als diputats Sixtus Leung i Yau Wai-Ching ocupar els escons al Parlament autònom de Hong Kong. Els dos diputats, elegits en les legislatives del 4 de setembre, pertanyen al partit Youngspiration, sorgit de l’anomenada "revolta dels paraigües" del 2014, que reivindica la independència total de l’excolònia britànica. Segons mitjans oficials xinesos, en la presa de possessió els dos diputats van utilitzar expressions no contemplades en la llei bàsica de Hong Kong.

2016 Món Política i institucions
8 de novembre de 2016 Eleccions presidencials als Estats Units

Se celebren les eleccions presidencials, que enfronten el magnat nord-americà Donald Trump, candidat pel Partit Republicà, amb la candidata pel Partit Demòcrata, Hillary Clinton, exsecretària d’estat els anys 2009-12 i esposa de qui va ser també president en el període 1992-2000, Bill Clinton. Amb un discurs agressivament antiestablishment que incomoda gran part de la cúpula del seu partit, però que obté una gran acollida en molts estats, Trump guanya les eleccions a la presidència dels Estats Units. En nombre absolut de vots, Clinton té un clar avantatge (el 48,2% contra el 46,3%), però, a causa del sistema electoral dels Estats Units, el candidat republicà obté un avantatge rotund en el nombre de vots electorals (306 contra 232). A banda, en aquestes eleccions, els republicans s’asseguren el control tant del Senat com de la Cambra de Representants. La presa de possessió del nou president ha de tenir lloc el 20 de gener de 2017, data en la qual Trump succeirà el demòcrata Barack Obama i es convertirà en el 45è president dels Estats Units

2016 Món Política i institucions
10 de novembre de 2016 El president de Sud-àfrica supera una moció de censura

Per 214 vots contra 126, el Parlament de Sud-àfrica rebutja la moció de censura al president Jacob Zuma, que podrà continuar en el càrrec. La majoria absoluta de què disposa el Congrés Nacional Africà, el partit del president, permet derrotar amb comoditat l’oposició de l’Aliança Nacional, que havia tramitat la moció de censura (la tercera en menys d’un any). Zuma és acusat de tràfic d’influències en el nomenament de diversos càrrecs ministerials, en els quals hauria seguit les indicacions dels Gupta, una influent família en el món dels negocis.

2016 Món Política i institucions
13 de novembre de 2016 Acord de mínims entre el règim chavista i l’oposició de Veneçuela

Amb la mediació del Vaticà, representants del Govern de Veneçuela i l’aliança opositora Mesa de la Unidad Democrática (MUD) acorden la declaració d’entesa Convivir en paz, per resoldre les diferències polítiques en el marc constitucional, un camí democràtic, pacífic i electoral. Els acords, que inclouen l’alliberament d’opositors, van ser precedits per una primera reunió el 31 d’octubre, encapçalada pel president de Veneçuela, Nicolás Maduro, i el cap de l’oposició, Jesús Torrealba, en la qual també es van explorar fórmules per superar la desastrosa situació econòmica del país.

2016 Món Política i institucions
13 de novembre de 2016 Protesta multitudinària a Barcelona contra l’encausament de polítics independentistes

Unes 80.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, participen en la manifestació convocada per l’ANC, Òmnium Cultural i l’AMI a l’avinguda de Maria Cristina de Barcelona contra l’encausament de càrrecs electes, entre els quals cal esmentar Carme Forcadell, Francesc Homs, Montse Venturós, Joan Coma, l’expresident Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega per defensar accions vinculades a la independència de Catalunya. L’acte també dóna suport a Santiago Espot, encausat per instigar la xiulada a l’himne espanyol i a Felip VI durant la final de Copa de l’any 2015. La manifestació té per lema "Per la democràcia. Defensem les nostres institucions", i, entre els diversos discursos i actuacions, s’enumeren les suspensions i les anul·lacions del Tribunal Constitucional de lleis catalanes aprovades pel Parlament de Catalunya.

2016 Països Catalans Política i institucions
14 de novembre de 2016 El TSJC suspèn una consulta popular a Tossa

Responent al requeriment de la delegada del Govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya suspèn la consulta popular convocada per l’Ajuntament de Tossa de Mar (Baix Empordà) sobre la construcció d’un port, un hotel de luxe i quatre xalets en una zona verge del litoral. El 20 de novembre, dia previst per a la votació, una cinquantena de veïns es concentren a la plaça de l’Església per protestar. L’Ajuntament anuncia que buscarà alternatives al veto de l’Estat per fer una consulta popular.

2016 Països Catalans Política i institucions
Llegir més...