Cronologia dels Països Catalans i del món

El sindicat UGT de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya convoca 13 dies de vagues parcials al cremallera de Montserrat. Les mobilitzacions tenen l’origen en el conveni pendent d’acordar. Segons el sindicat, les retallades repercuteixen en els sous dels empleats, inferiors als dels treballadors de les línies metropolitanes. La companyia justifica la diferència del sou per la categoria de servei turístic del cremallera, imposada per llei. Les vagues, que continuen al setembre, provoquen diversos col·lapses a l’accés al monestir per carretera.

El president de la Generalitat de Catalunya respon en una entrevista conjunta preguntes de cinc diaris europeus: el francès Le Monde, el britànic Financial Times, l’italià Corriere della Sera, l’alemany Süddeutsche Zeitung i el portuguès Diário de Notícias. Puigdemont nega que no es vulgui dialogar amb el Govern espanyol i diu que, si aquest executiu posa sobre la taula organitzar un referèndum, el Govern català està disposat a escoltar-lo. També explica per què no el satisfà la proposta de reforma constitucional del PSOE i afirma que els catalans no volen esperar cinc o deu anys més.

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) es ven per uns deu milions d’euros la històrica seu del carrer de Nicaragua de Barcelona, que durant gairebé quatre dècades ha estat el centre d’operacions del partit. El comprador és una empresa del sector immobiliari. La mesura és conseqüència del deute acumulat pel partit els darrers anys, paral·lel a la pèrdua de pes institucional. A l’agost, el partit anuncia l’adquisició d’un nou local. La nova seu està situada al carrer de Pallars de Barcelona, al Poblenou, i s’inaugura després del congrés del mes de novembre.

La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, rep la suspensió del Tribunal Constitucional (TC) sobre la Comissió d’estudi del Procés Constituent. La suspensió adverteix que qualsevol actuació encaminada a l’activació de la Resolució 263/XI del Parlament de Catalunya, que avala l’exercici del dret a decidir per la via de la desconnexió i l’activació d’un procés constituent propi, atesa la inexistència d’un marc legal espanyol que ho faci possible, contravé la sentència del TC i el faculta per a impedir-ne l’acompliment. El lliurament de la suspensió va ser precedit, el 6 d’octubre, de l’aprovació per unanimitat del TC de demanar a la fiscalia actuar contra Forcadell per no acatar-ne les resolucions. El mateix dia 6, el Tribunal Suprem va reclamar el suplicatori al Congrés contra l’exconseller Francesc Homs per poder-lo processar per haver facilitat la consulta del 9-N. D’altra banda, el 13 d’octubre, el jutge del cas 9-N obre judici oral contra Mas, Rigau i Ortega pels delictes de desobediència greu i prevaricació.

Després d’un intercanvi de trets, la policia captura ferit però viu al suburbi de Molenbeek (Brussel·les) el principal sospitós dels atemptats de París del 13 de novembre de 2015, Salah Abdeslam. Es creu que Abdeslam és un dels caps principals de la xarxa de l’Estat Islàmic a Europa.

El Govern xinès prohibeix als diputats Sixtus Leung i Yau Wai-Ching ocupar els escons al Parlament autònom de Hong Kong. Els dos diputats, elegits en les legislatives del 4 de setembre, pertanyen al partit Youngspiration, sorgit de l’anomenada "revolta dels paraigües" del 2014, que reivindica la independència total de l’excolònia britànica. Segons mitjans oficials xinesos, en la presa de possessió els dos diputats van utilitzar expressions no contemplades en la llei bàsica de Hong Kong.

La tarda del dia 15 una facció rebel de l’exèrcit duu a terme un intent de cop d’estat a Turquia. Els insurrectes ocupen edificis oficials a Ankara i Istambul, i en un missatge des d’una emissora de televisió pública justifiquen l’acció per salvar la democràcia, que consideren segrestada pel president Erdo?an. Després d’unes quantes hores de confusió i de combats, en els quals moren prop de 300 persones i resulten ferides unes 1.400, finalment el cop és sufocat. Els rebels no obtenen suport ni de la població ni de la majoria de l’exèrcit. El president Erdo?an culpa el clergue exiliat als Estats Units, Fethullah Gülen, d’orquestrar el cop en connivència amb sectors de l’exèrcit i la judicatura. Immediatament després de decretar l’estat d’emergència durant tres mesos, Erdo?an inicia una purga massiva de funcionaris: la primera setmana després del cop prop de 50.000 persones són detingudes, suspeses o acomiadades dels càrrecs, entre les quals hi ha 1.400 militars, 9.000 policies, 3.000 jutges, més de 10.000 funcionaris del Govern, 15.000 mestres i més de 1.500 alts càrrecs d’universitats. La UE, els EUA i les organitzacions de drets humans critiquen la campanya de repressió governamental.

El Banc Central Europeu (BCE) anuncia que deixa d’imprimir bitllets de 500 euros. El consell de govern de l’entitat especifica que aquesta mesura vol evitar el blanqueig i el finançament del terrorisme. Els bitllets que estan en circulació segueixen sent de curs legal indefinidament.

Federico Ramos de Armas, subsecretari de la Presidència del Govern espanyol, dimiteix del càrrec, acusat d’implicació en pagaments il·legals de l’empresa pública Acuamed a la constructora FCC, consignats en els pressupostos del 2015. Acuamed és l’empresa encarregada de la descontaminació de Flix, i es tem que aquest cas en dilati els treballs.

Els dies 4 i 5 de novembre se celebra, a la ciutat xinesa d’Hanghzou, l’onzena cimera del G20, que reuneix les principals economies del món desenvolupat i dels països emergents, amb la participació dels caps d’estat i de govern i també de representants del món econòmic i financer respectius. Entre els temes més destacats hi ha les repercussions del Brexit, la sobreproducció d’acer barat a la Xina i els dubtes de la Unió Europea pel que fa al Tractat Transatlàntic per al Comerç i les Inversions (TTIP)

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdoğan, interposa una denúncia per difamació contra l’humorista alemany Jan Böhmermann. El 31 de març Böhmermann va recitar en un programa de la televisió pública alemanya ZDF un poema satíric en el qual acusava Erdoğan de reprimir minories i dissidents, i associava la seva figura amb escenes de bestialisme i altres obscenitats. La decisió de la cancellera de no oposar-se a la denúncia d’Erdoğan adduint la independència del poder judicial li reporta dures crítiques per donar preferència a les relacions diplomàtiques davant de la llibertat de premsa i d’expressió. D’acord amb el Codi Penal alemany, Böhmermann pot ser condemnat a presó.

Seixanta-cinc exdirectius de Caja Madrid i Bankia, entre els quals hi ha l’antic president de Caja Madrid Miguel Blesa i l’exministre de Finances espanyol, expresident de l’FMI i expresident de Bankia, Rodrigo Rato, són els acusats en el judici pel cas de les targetes opaques, o targetes black. Les dues entitats facilitaven a directius i membres del consell d’administració targetes de crèdit de lliure disposició que no tributaven enlloc. Les quantitats retirades amb aquestes targetes entre els anys 2003 i 2011 (els anys anteriors han prescrit) sumen més de 9 milions d’euros. La Fiscalia demana penes d’entre un i sis anys de presó per als acusats. També van fer ús de les targetes membres del PP, del PSOE, representants sindicals i Rafael Spottorno, antic cap de la Casa del Rei Joan Carles.

Un avió militar TU-54 que s’enlaira des de la ciutat russa de Sotxi s’estavella a la mar Negra i causa la mort de les 92 persones que hi viatjaven, 64 de les quals eren membres del Grup Alexandrov, un cor de l’exèrcit rus. L’avió es dirigia a Síria, on aquest grup tenia previst actuar per a les tropes russes. Les investigacions descarten la possibilitat d’una explosió a bord i apunten, en canvi, a un defecte en els alerons que hauria estat la causa de l’accident.

En un informe sobre l’acollida dels refugiats, la Comissió Europea assenyala Espanya com un dels estats membres més incomplidors des que es van assignar quotes a principi d’any. Des d’aleshores, i sobretot des del tractat amb Turquia, els estats membres han acceptat un nombre creixent de refugiats, tret de casos com els de països de l’Est i Espanya, que va acceptar rebre’n 467 i només n’ha acollit 18.

El Govern xinès suspèn les operacions a la borsa durant un dia després que el principal índex xinès, el CSI 300, de les borses de Xangai i Shenzen, marqui una caiguda del 7%. És el primer cop que s’aplica aquesta mesura, implantada pel Govern xinès arran de les turbulències de final del 2015, destinada a controlar la volatilitat. La caiguda xinesa arrossega la d’altres índexs borsaris asiàtics, i segons els experts és una mostra de la desconfiança en la recuperació del ritme de creixement de la Xina.

El president dels Estats Units, Barack Obama, arriba a Cuba en una visita històrica, la primera d’un president nord-americà des del 1928. Obama va restablir les relacions amb el règim castrista el 2015. La visita inclou també una trobada del president nord-americà amb líders de l’oposició i una crítica al règim pels presos polítics, l’existència dels quals el president cubà, Raúl Castro, no reconeix.

A l’estadi de Maracanã de Rio de Janeiro se celebra la cerimònia de clausura dels XV Jocs Paralímpics d’estiu, en els quals, entre els dies 7 i 18 de setembre, han competit un total de 159 països i 4.333 esportistes discapacitats. Els estats que més medalles guanyen són la Xina (230, 107 d’or) i, a continuació, la Gran Bretanya (147, 64 d’or) i Ucraïna (117, 41 d’or). Rússia ha estat exclosa en bloc dels jocs pel dopatge planificat des de les autoritats esportives. En aquests Jocs mor el ciclista iranià Bahman Golbarnezhad després d’una topada a la pista. És la primera mort d’un esportista durant una competició olímpica. En la cerimònia, es passa el relleu a Tòquio, on el 2020 han de celebrar-se els següents Jocs.

En el 42è congrés confederal de la Unió General de Treballadors celebrat a Madrid, Josep Maria Álvarez és elegit nou secretari general del sindicat. El fins ara secretari general de la UGT de Catalunya és escollit amb el 51% dels vots dels 599 delegats, només 17 vots més que l’altre candidat, Miguel Ángel Cilleros, que tenia el suport de Cándido Méndez, l’anterior secretari general de la UGT.

Egipte celebra les primeres eleccions parlamentàries des del 2012. Després d’un cop d’estat el 2013, el general Abd al-Fatà al-Sissí va prohibir els Germans Musulmans, que dominaven l’anterior Parlament, i el 2014 es va convertir en president. El nou Parlament queda sota control dels partidaris d’Al-Sissí.

Maha Vajiralongkorn, fins ara príncep hereu de Tailàndia, és proclamat nou rei. Vajiralongkorn succeeix el seu pare, el rei Bhumibol Adulyadej (Rama IX),que va morir el 13 d’octubre, a 89 anys, i que era el monarca amb el regnat més llarg del món (70 anys). D’acord amb els rituals budistes, el nou monarca haurà d’esperar fins el 2017, un cop el rei difunt hagi estat sotmès a la cerimònia de cremació, per ser coronat amb el nom de Rama X.

El president de Rússia, Vladímir Putin, i el patriarca de l’Església ortodoxa russa, Ciril I, inauguren una estàtua de sant Vladímir a Moscou. El monument, de 16 metres d’alçària, és qualificat de provocació per la data de la inauguració, el Dia de la Unitat, una festivitat soviètica restablerta el 2005 pel president Putin, i també perquè sant Vladímir és considerat, alhora, la figura fundacional tant de Rússia com d’Ucraïna, estats enfrontats obertament des del 2014.

El periodista bielorús Pàvel Xeremet mor a la capital d’Ucraïna, Kíev, a conseqüència de l’explosió d’una bomba col·locada sota el seu cotxe. Xeremet, que el 1997 va ser empresonat per les denúncies al règim del president bielorús Lukaixenko era molt conegut, no només a Bielorrússia sinó també a Rússia i Ucraïna, per les crítiques als governs d’aquests països.

En presència de nombrosos líders internacionals, el president colombià, Juan Manuel Santos, i el líder de la guerrilla de las Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia (FARC), Rodrigo Londoño, àlies Timochenko, signen a Cartagena d’Índies l’acord de pau que posa fi a 52 anys de conflicte bèl·lic, amb un balanç de 300.000 morts, 45.000 desapareguts i més de 6 milions de desplaçats. En els acords, negociats durant gairebé quatre anys, hi ha tingut una gran rellevància la mediació de Cuba, on es va signar un acord previ el 24 d’agost a la ciutat de l’Havana. El 29 d’agost va entrar en vigor l’alto el foc. L’acord, que ha de ser ratificat en referèndum el 2 d’octubre, preveu la reparació a les víctimes i la reinserció dels guerrillers. La Unió Europea anuncia que retirarà les FARC de la llista de les organitzacions terroristes, mentre que els Estats Units es decanten per esperar.

Després de cinc dies de recompte, la comissió electoral del Perú declara guanyador de la segona volta de les eleccions a la presidència del Perú (5 de juny) Pedro Pablo Kuczynski, que amb el 50,1% dels vots supera la seva rival, Keiko Fujimori (49,8%). L’economista Kuczynski succeeix en el càrrec Ollanta Humala.

L’huracà Matthew, format al final de setembre i dissipat la segona setmana d’octubre, provoca grans destrosses i més de 1.500 morts, gairebé la totalitat dels quals a Haití. El Matthew és l’huracà més destructiu al Carib des del Sandy (2012), i també castiga Jamaica, Cuba, la República Dominicana, Veneçuela i diversos estats del sud dels Estats Units, entre d’altres.

El Tribunal Constitucional d’Àustria anul·la el resultat de la segona volta de les eleccions presidencials, en les quals el candidat ecologista Alexander van der Bellen va derrotar per poc més de 30.000 vots l’ultradretà Norbert Hofer. El partit de Hofer (Partit de la Llibertat d’Àustria) va impugnar la votació per irregularitats i el Tribunal Constitucional li dóna la raó i ordena repetir les eleccions, que es convoquen per al 2 d’octubre de 2016.

Les autoritats panamenyes i una setantena de caps d’estat i alts càrrecs de governs assisteixen a la inauguració de l’ampliació del canal de Panamà. Un vaixell de bandera xinesa del tipus Neopanamax de més de 400 m de llargada i amb capacitat per a uns 12.500 contenidors realitza el primer viatge. És l’obra d’enginyeria més gran del segle XXI i permetrà el pas d’embarcacions el doble de grans que les que hi passaven fins ara. Iniciada el 2005, en l’obra han participat uns 10.000 treballadors d’unes 40 nacionalitats. Liderada per la companyia espanyola Sacyr Vallehermoso, els sobrecostos s’han disparat i hi ha un litigi per aquesta qüestió encara pendent de resolució.

El Consell de Drets Humans de les Nacions Unides aprova la creació d’una llista negra d’empreses que mantenen tractes amb assentaments israelians als territoris ocupats. La llista és una proposta dels estats àrabs i de l’Autoritat Nacional Palestina. Els Estats Units hi voten en contra i la Unió Europea s’hi absté. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, qualifica la mesura de crida encoberta al boicot i d’antisemita, i demana per què l’òrgan no condemna violacions molt més greus dels drets humans en molts estats musulmans, Corea del Nord o altres estats no democràtics.

Amb una participació mínima (32,2%) els Països Baixos rebutgen en referèndum el tractat d’associació de la Unió Europea amb Ucraïna (27 d’abril de 2015) pel 61,1% contra el 38,1% dels vots. Tot i la baixa participació i que no és un referèndum vinculant, el resultat posa de manifest el fort creixement de l’euroescepticisme en un dels membres fundadors de la Unió Europea.

Àustria celebra eleccions presidencials per segona vegada en un any. Aquest cop el candidat ecologista Alexander Van der Bellen amplia la distància i aconsegueix el 53,6% dels vots, i el candidat opositor, el populista Norbert Hofer, accepta la derrota. Les primeres eleccions van tenir lloc al maig i van donar la victòria per un estret marge a Van der Bellen, però Hofer va impugnar el recompte, cosa que els tribunals van acceptar, alhora que van ordenar repetir les eleccions.

Amb una participació del 54%, els tailandesos donen un clar suport (61,5%) a la Constitució elaborada i proposada per la junta militar que controla el país des del cop d’estat del 2014. El referèndum també inclou una segona pregunta, que demana als votants si el Senat (els membres del qual són tots designats pel Govern) hauria de participar en la tria del primer ministre, proposta que també és acceptada. El Govern militar s’havia compromès a celebrar eleccions generals al final del 2017 en cas que la Constitució fos aprovada. L’oposició i els observadors internacionals denuncien greus irregularitats en la votació.

L’empresa de missatgeria WhatsApp anuncia en un comunicat la decisió de no dur a terme l’operació d’intercanvi de dades personals dels usuaris de la Unió Europea amb Facebook. Facebook va adquirir WhatsApp al febrer del 2014 i a mitjan 2016 va anunciar que el servei de missatgeria li transferiria les dades personals dels usuaris. Aquesta mesura va ser molt criticada en considerar-se una vulneració del dret a la privacitat, i les autoritats europees de protecció de dades van enviar una carta de protesta a la direcció de WhatsApp el 27 d’octubre.

El papa Francesc anuncia, en la carta apostòlica Misericordia et misera, que a partir d’ara els sacerdots catòlics podran absoldre les fidels del pecat de l’avortament. Fins ara, la doctrina de l’Església excomunicava qui hagués comès aquest pecat. Amb motiu de l’Any Sant de la Misericòrdia, celebrat del 8 de desembre de 2015 al 20 de novembre de 2016, el papa Francesc va aixecar aquesta sanció i la possibilitat del perdó, que, en el darrer dia del jubileu, estableix de manera indefinida.

Després de Guinea i Sierra Leone el 2015, amb la declaració de Libèria lliure de l’epidèmia del virus de l’Ebola, l’Organització Mundial de la Salut considera eradicada l’epidèmia. Tot i això, qualifica de "crítics" els mesos següents per la possible aparició de nous brots, i l’endemà se n’identifica un nou cas a Sierra Leone. En total han mort, des que es van descobrir els primers infectats el 2014, unes 11.300 persones, gairebé totes en aquests tres països.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) obliga les entitats bancàries espanyoles a tornar tots els diners de les hipoteques subjectes a les clàusules terra, que fixaven uns interessos mínims al marge del preu del diner. La sentència del TJUE en corregeix una altra del Tribunal Suprem que dictaminava que els diners s’havien de cobrar només a partir del 2013, quan va dictaminar que les clàusules terra eren il·legals. En canvi, el TJUE estableix que els diners s’hauran de tornar des de la data de formalització dels contractes hipotecaris, cosa que en conjunt representa, segons el Banc d’Espanya, almenys 4.000 milions d’euros.

En el curs de la roda de premsa en la qual anuncia noves mesures de control d’armes de foc, el president Barack Obama plora mentre enumera la successió d’atacs amb víctimes mortals dels darrers anys. Obama justifica els decrets presidencials pel que qualifica d’"inacció" del Congrés. La manifestació emocional del president provoca una polèmica als mitjans de comunicació. El dia 8, en una entrevista televisada, Obama acusa l’Associació Nacional del Rifle, el principal lobby armamentista dels Estats Units, de distorsionar les seves propostes i nega que vulgui requisar les armes dels ciutadans.

El primer ministre d’Eslovàquia, Robert Fico, agafa el relleu a la presidència de la Unió Europea del seu homòleg neerlandès, Mark Rutte. La presidència eslovaca (fins al final del 2016) té com a reptes la crisi dels refugiats (el Govern eslovac és contrari al pla de repartiment de quotes entre els estats membres de la UE) i la gestió del Brexit.

Amb la mediació del Vaticà, representants del Govern de Veneçuela i l’aliança opositora Mesa de la Unidad Democrática (MUD) acorden la declaració d’entesa Convivir en paz, per resoldre les diferències polítiques en el marc constitucional, un camí democràtic, pacífic i electoral. Els acords, que inclouen l’alliberament d’opositors, van ser precedits per una primera reunió el 31 d’octubre, encapçalada pel president de Veneçuela, Nicolás Maduro, i el cap de l’oposició, Jesús Torrealba, en la qual també es van explorar fórmules per superar la desastrosa situació econòmica del país.

Un refugiat afganès de 17 anys fereix 5 persones amb una destral en un tren que circulava per la ciutat de Würzburg, dues de les quals resten en estat crític. Després d’abatre el terrorista, la policia informa que en l’habitació on residia s’ha trobat una bandera de l’Estat Islàmic (EI). El dia 24 un refugiat sirià s’immola a la ciutat bavaresa d’Ansbach. L’explosió fereix 12 persones. Després dels fets el ministre de l’Interior alemany informa que el terrorista havia jurat lleialtat a l’EI en un vídeo. El dia 22 té lloc l’atemptat més mortífer d’aquest mes a Alemanya quan un individu obre foc en un centre comercial de Munic: mata 9 persones i en fereix 27, i després se suïcida. L’autor, un home de 18 anys amb doble nacionalitat iraniana i alemanya i amb antecedents psiquiàtrics, estava obsessionat amb les matances massives i feia un any que preparava l’atac. No tenia vincles polítics o ideològics coneguts.

Després de fer explotar un cotxe bomba en un centre comercial de la capital iraquiana, dos homes armats obren foc contra els vianants, atac en què moren 18 persones, fins que, acorralats per la policia, fan detonar els explosius que porten. Poc després, al nord de la ciutat, dues bombes causen una vintena de morts. Més tard, en un altre atac amb bomba moren 5 persones al suburbi de Nahrawan. Tots els atemptats es produeixen en zones de predomini xiïta i el mateix dia són reivindicats per l’anomenat Estat Islàmic.

Un terratrèmol de 6,3 graus en l’escala de Richter es fa sentir en nombroses localitats andaluses, entre les quals cal destacar Màlaga i Granada, així com també a Sevilla i Jaén. Una quinzena de persones en resulten ferides lleument, i hi ha també nombroses destrosses, sobretot a Melilla. L’epicentre se situa al mar, a uns 160 km de la costa de Màlaga.

Més de 70 persones moren quan explota una bomba en un hospital de Quetta, ciutat del Pakistan fronterera amb l’Afganistan. L’atac va dirigit contra un grup d’advocats i periodistes que havien anat a l’hospital poc després que el president de l’Associació d’Advocats del Balutxistan fos assassinat unes hores abans. L’atemptat, que duu a terme un terrorista suïcida, és reivindicat per l’Estat Islàmic i pels talibans amb poc temps de diferència.

El conservador Marcelo Rebelo és elegit nou president de Portugal amb el 52% dels vots, cosa que fa innecessària una segona volta. Rebelo, que succeeix en el càrrec Aníbal Cavaco Silva, derrota clarament el candidat socialista António Sampaio i la candidata de l’esquerra marxista Marisa Matias.

Moren 12 persones i una cinquantena més resulten ferides en un atemptat a Berlín, quan un camió envesteix un mercat de Nadal en plena activitat. Després de la matança, el conductor surt del camió i fuig. La policia troba mort dins el camió el conductor legal del vehicle, un ciutadà polonès amb ferides d’arma blanca i de bala, probablement assassinat pel terrorista. El dia 23, la policia abat a Milà (Itàlia) Anis Amri, el principal sospitós de la matança, que en un vídeo havia jurat venjar-se en nom de l’autoanomenat Estat Islàmic. Anis, a més, actuava en connexió amb familiars seus a Tunis, que són detinguts. L’atac, molt semblant al que es va produir el 18 de juliol a Niça, va ser reivindicat el 20 de desembre per l’anomenat Estat Islàmic.

El Tribunal Europeu de Drets Humans dicta sentència en el cas d’un ciutadà romanès que va denunciar la seva empresa per acomiadar-lo el 2007 després d’haver accedit als seus comptes de correu de l’empresa, que utilitzava per a assumptes privats. Aquesta ratificació de la sentència dels tribunals romanesos obre un debat sobre el dret a la privacitat a la xarxa.

El Govern italià, encapçalat pel primer ministre Paolo Gentiloni, autoritza una injecció de 20.000 milions d’euros per a rescatar la tercera entitat bancària del país, el Monte dei Paschi di Siena. El Govern anuncia la mesura l’endemà que l’entitat no hagi aconseguit reunir 5.000 milions d’euros d’inversors privats. Tanmateix, les noves normes de la Unió Europea prohibeixen rescatar bancs amb diners dels contribuents. És per això que el Govern italià assegura que compensarà els afectats pel rescat.

L’Audiència espanyola arxiva la causa contra nou activistes anarquistes detinguts pels Mossos d’Esquadra el 28 d’octubre de 2015 en l’anomenada "operació Pandora II". La jutgessa Carmen Lamela diu que l’operació estava basada en uns indicis que no permetien presumir la participació dels investigats en els fets imputats.

Almenys trenta soldats resulten morts en enfrontaments en el territori disputat de Nagorno-Karabakh, entre Armènia i l’Azerbaidjan. Són les pitjors hostilitats des del 1994, any que aquests dos estats van acordar un fràgil alto el foc en aquest territori de l’Azerbaidjan veí d’Armènia i, de fet, controlat per separatistes proarmenis. Rússia, els Estats Units i l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) fan una crida a aturar els enfrontaments.

França acull del 10 de juny al 10 de juliol el quinzè Campionat d’Europa de la UEFA. Per primera vegada la selecció de Portugal es proclama campiona en derrotar a la pròrroga la selecció amfitriona per 1 a 0. Els 51 partits es disputen en estadis de 10 ciutats, i la final és a l’Estadi de França, a Saint-Denis. En aquesta edició han estat especialment greus els problemes d’ordre públic i vandalisme. El dia abans de la inauguració el president Hollande adverteix que les vagues i mobilitzacions no han de perjudicar el desenvolupament de la competició. Els esdeveniments més greus es produeixen en el partit entre Rússia i Anglaterra, que desencadena violents enfrontaments entre els seguidors d’ambdues seleccions a Marsella el dia 11 de juny, arran dels quals la Comissió de Disciplina de la UEFA multa la federació russa amb 150.000 euros. El dia 13 el Govern francès prohibeix les begudes alcohòliques als estadis i a la seva àrea circumdant.

Moren 165 persones (incloent-hi 25 nens) en un centre comercial de Bagdad, Iraq, en un atemptat suïcida amb cotxe bomba reivindicat per l’autoanomenat Estat Islàmic. És el pitjor atemptat a la capital iraquiana des del 2007. Un dia abans, la mateixa organització reivindica el segrest i l’assassinat de 20 turistes en un cafè de Dacca, Bangladesh.

Onze milions de documents és el volum de la filtració procedent del despatx d’advocats amb seu a Panamà Mossack Fonseca, en la qual apareixen comptes de grans fortunes que la firma gestionava en paradisos fiscals arreu del món. Entre els titulars apareixen caps d’estat i de govern, polítics, financers, empresaris, homes de negocis i estrelles de l’esport i l’espectacle, entre d’altres. L’anunci és publicat pel diari alemany Süddeutsche Zeitung, que el 2015 va rebre la informació d’una font anònima i que l’ha compartida i analitzada durant un any amb el Consoci Internacional de Periodistes d’Investigació, format per un centenar de mitjans de comunicació de 78 països, part dels quals de reconegut prestigi. Els anomenats "papers de Panamà" són, amb diferència, la filtració d’informació més gran de la història.

El dia 10, el primer ministre ucraïnès, Arseni Iatseniuk, anuncia per sorpresa la seva dimissió, que formalitza dos dies després. Acusat de paralitzar les reformes econòmiques i de no encarar-se de manera prou decidida amb la corrupció, al mes de febrer Iatseniuk va superar una moció de confiança, però dos dels partits de la coalició de govern el van abandonar i va restar en minoria. El dia 14 pren possessió del càrrec Volodímir Gróisman, membre del partit del president Poroixenko.

S’inicia el desmantellament de l’anomenada Jungla de Calais, el camp improvisat prop d’aquesta ciutat des d’on un gran nombre d’immigrants provava de passar clandestinament a la Gran Bretanya aprofitant la proximitat dels ferris i l’entrada a l’Eurotúnel. Al febrer i març del 2016, el Govern francès va dur a terme un tancament parcial, que ara esdevé definitiu. El pla del Govern francès consisteix a dispersar els emigrants en "centres d’acollida i orientació", on rebran formació durant quatre mesos. El pla és dut a terme conjuntament amb la Gran Bretanya, que financia la construcció d’un mur d’un quilòmetre a la carretera d’accés al port i a l’entrada de l’Eurotúnel i es compromet a acollir emigrants que tinguin família a la Gran Bretanya i a acollir els menors en situació vulnerable. Els emigrants que compleixin les condicions d’asil seran acceptats per tots dos governs. Tanmateix, un cop completada l’evacuació, al llarg de la setmana següent continua l’afluència d’immigrants a Calais.

Agents de la Guàrdia Civil es presenten a la seu central del Banco Santander a Boadilla del Monte (Madrid) amb un requeriment judicial d’informació sobre blanqueig de capitals. El requeriment és cursat pel jutge José de la Mata i forma part de la causa contra el banc britànic HSBC, arran de la informació obtinguda de l’anomenada "llista Falciani" sobre presumptes defraudadors fiscals i blanquejadors. La investigació es troba sota secret de sumari.

Des del Centre de Llançament de Satèl·lits de Jiuquan, al desert de Gobi, la Xina llança un coet que transporta el primer satèl·lit quàntic de la història, el quantum science satellite (QUESS), que, en desprendre’s de la nau, orbitarà al voltant de la Terra. El QUESS és un satèl·lit experimental, destinat al desenvolupament de sistemes de comunicació basats en la física quàntica. En cas d’èxit, permetria dissenyar comunicacions invulnerables als atacs i les interferències. La idea original del satèl·lit va ser del físic austríac Anton Zeilinger, de la Universitat de Viena, que el 2001 va demanar fons a l’Agència Espacial Europea per al projecte, que li van ser denegats. Posteriorment, ha estat la Xina qui l’ha desenvolupat.

Hassan Rouhani comença un visita de cinc dies a Europa, la primera d’un cap d’estat iranià en 16 anys, resultat de l’aixecament de les sancions després del tractat nuclear del 2015. Rouhani visita Itàlia, el Vaticà i França, països on es reuneix amb els caps d’estat respectius, Sergio Mattarella, el papa Francesc i François Hollande. També es troba amb els primers ministres italià, Matteo Renzi, i francès, Manuel Valls. El viatge té sobretot una dimensió econòmica i obre la porta a contractes multimilionaris amb les principals multinacionals franceses i italianes. Durant les visites tenen lloc manifestacions que denuncien la falta de llibertats a l’Iran.

La Comissió Europea arriba a un acord amb el Govern portuguès per a rescatar el banc més gran del país, la Caixa Geral de Depósitos (CGD). El cost del rescat és de 4.600 milions d’euros. D’altra banda, l’Estat portuguès es compromet a aportar una injecció de capital de fins a 2.700 milions d’euros a l’entitat. A canvi del rescat l’entitat assegura que farà una reestructuració i que complirà un pla de viabilitat. El Govern portuguès aconsegueix que aquesta injecció de diners no sigui considerada una ajuda pública i que no es compti en el dèficit públic. Portugal ja va ser objecte de rescats bancaris el 2014 i el 2015.

L’exèrcit nigerià fa públic l’alliberament de 97 noies segrestades pel grup islamista Boko Haram en una operació que deixa 35 militants morts. Boko Haram ha segrestat milers de dones al nord de Nigèria els darrers anys. El segrest de 218 noies en una escola a la localitat de Chibok a l’abril del 2014 va desencadenar una campanya internacional per al seu alliberament.

La multinacional nord-americana d’alimentació Mars retira diversos dels seus productes en 55 països. L’ordre de direcció es dóna després que diversos usuaris reclamessin a l’empresa per haver trobat trossos de plàstic en barres de xocolata. Els productes defectuosos provenen de la fàbrica de Veghel, als Països Baixos.

Un centenar de líders mundials assisteixen als funerals d’estat de l’expresident i primer ministre d’Israel, Shimon Peres, mort el 28 de setembre als 93 anys, que és recordat per la seva tasca en favor de la pau entre israelians i palestins.

La diputada laborista Jo Cox mor assassinada al carrer prop de Leeds després que un home li dispari diversos trets i l’apunyali. Cox s’havia pronunciat a favor de la permanència de la Gran Bretanya a la Unió Europea durant la campanya del referèndum. El presumpte assassí, un home amb antecedents psiquiàtrics, és detingut per la policia. Segons testimonis, l’autor dels fets crida durant l’agressió consignes a favor de la Gran Bretanya. Immediatament tots els partits suspenen la campanya en senyal de dol. El primer ministre, David Cameron, suspèn un viatge previst a Gibraltar.

Alts càrrecs de l’exèrcit dels Estats Units i de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord inauguren a Deveselu (Romania) una base antimíssils, que forma part de l’escut Aegis, del qual forma part també una segona base inaugurada l’endemà a Redzikowo (Polònia). El Govern rus declara que considera l’escut una amenaça, però l’OTAN sosté que té com a finalitat protegir els estats membres de míssils de curt i mitjà abast procedents de l’Orient Mitjà.

Tots els partits menys el Partido Popular aproven la moció presentada pel Partit Demòcrata Europeu de Catalunya (PDECat) de condemna del ministre de l’Interior en funcions, Jordi Fernández Díaz, pel cas de les filtracions que mostraven com el 2014 planificava, junt amb l’excap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, acusacions sense fonament o directament falses contra polítics independentistes. La moció s’aprova l’endemà que la Fiscalia del Tribunal Suprem rebutgi investigar el contingut de les filtracions.

En el seu viatge per diversos països de Llatino-amèrica, el president nord-americà, Barack Obama, anuncia a l’Argentina que els Estats Units desclassificaran els documents sobre l’anomenada "guerra bruta", en la qual els serveis secrets nord-americans van donar suport al cop d’estat i la dictadura militar argentina posterior (1976-83). Es tracta de la primera visita d’un president nord-americà a l’Argentina des del 2005. Durant la presidència dels Kirchner (2003-15) les relacions entre ambdós estats van ser d’una gran tensió, però amb l’elecció de l’actual president, el centrista Mauricio Macri, les relacions han millorat. Arran de la visita també es renegocia el deute de l’Argentina.

Representants d’estats europeus reten homenatge als morts de la batalla del Somme (1916) al Thiepval Memorial to the Missing of the Somme erigit per la Gran Bretanya al lloc dels fets. L’homenatge es fa en ocasió del centenari de la batalla, la més cruenta de la Primera Guerra Mundial, amb prop d’un milió de víctimes entre morts i ferits (la majoria, britànics). La presència de voluntaris catalans en el bàndol aliat, liderats per l’independentista Camil Campanyà, és el motiu per a la presència institucional catalana, representada pel conseller Raül Romeva, separada de l’espanyola, fet que suposa un incident diplomàtic.

La Comissió Europea anuncia l’obertura d’una investigació sobre l’estat de dret a Polònia després de l’aprovació d’una controvertida legislació del Govern del conservador partit Llei i Justícia (PiS) que li permet designar els caps dels mitjans públics i un nombre clau de jutges del Tribunal Constitucional per a l’aprovació de les sentències.

El president francès François Hollande designa Bernard Cazeneuve nou primer ministre. Cazeneuve, fins ara ministre de l’Interior, substitueix Manuel Valls, que va dimitir el càrrec el dia 5 per presentar-se a les primàries del Partit Socialista per a les eleccions presidencials del mes d’abril del 2017. Per la seva banda, l’1 de desembre Hol-lande va anunciar que no es presentaria a la reelecció.

La missió espacial Rosetta de l’Agència Espacial Europea arriba a la seva fi amb la col·lisió controlada contra el cometa 67P/ChuryumovGerasimenko. La sonda va ser llançada a l’espai el 2 de març de 2004, i després d’un viatge de deu anys, va fer aterrar el vehicle explorador Philae sobre el cometa el 13 de novembre de 2014. Cinquanta-set hores després d’aterrar, el Philae va entrar en un estat d’inactivitat fins al juny del 2015, quan va reprendre les seves funcions. El 13 d’agost va tenir lloc l’aproximació màxima de la sonda Rosetta al Sol (uns 186 milions de quilòmetres). El Philae ha enviat milions de dades i d’imatges que seran analitzades.

La Unió Europea de Radiodifusió (EBU, per les sigles en anglès) exclou Romania de l’edició del 2016 del concurs de cançó d’Eurovisió, que se celebra a Estocolm el 12 de maig. El motiu és el deute de 16 milions de francs suïssos de la televisió estatal romanesa amb l’EBU.

Després de tres anys d’investigació, la Comissió Europea dictamina que els beneficis fiscals d’Apple per tenir la seu europea a Irlanda són il·legals, i que ha de pagar tretze mil milions d’euros al Govern d’aquest estat membre de la UE en concepte d’impostos no pagats, tot i que les le gislacions irlandeses del 1991 i el 2007 van reduir al mínim els impostos a aquesta companyia i a d’altres. El Tresor dels Estats Units adverteix la Comissió que es pot estar immiscint en l’ordenament fiscal d’estats tercers. L’1 de setembre, la comissària confirma la sentència i adverteix altres multinacionals que fan ús d’una pressió fiscal mínima per a atreure inversions en altres estats membres. Apple i el Govern irlandès recorren contra la decisió als tribunals.

El mul·là Àkhtar Mansur, líder dels talibans afganesos des del juliol del 2015, mor en un atac d’un vehicle aeri no tripulat al Balutxistan, a la frontera sud-oest del país amb el Pakistan. Els serveis de seguretat afganesos i l’agència d’espionatge dels Estats Units a l’Afganistan n’anuncien la mort, i el Pakistan protesta per l’atac amb el dron, que qualifica de violació de l’espai aeri. El dia 25, els talibans afganesos reconeixen la mort del seu líder i n’anuncien el successor, Haibatul·là Akhundzada.

Prop d’un centenar d’emmascarats es concentren al centre d’Estocolm, on reparteixen propaganda contra els immigrants i inciten els passavolants a agredir-los. La policia deté alguns dels emmascarats arran d’uns enfrontaments. Després d’Alemanya, Suècia és la principal destinació dels immigrats i refugiats en l’onada desencadenada pels conflictes a l’Orient Mitjà, tot i que el Govern va anunciar el dia 28 de gener que en deportaria uns 80.000, la petició d’asil dels quals ha estat denegada.

Reinhold Hanning, de 94 anys, és condemnat a cinc anys de presó per participar en qualitat accessòria en l’assassinat en massa de 170.000 persones al camp d’extermini d’Auschwitz. Del 1942 al 1944 Hanning va ser soldat de les SS en aquest camp de concentració. En el judici, que ha tingut lloc a la ciutat de Detmold (Rin del Nord-Westfàlia) al llarg de quatre mesos, va manifestar que coneixia la funció del camp, però que no va fer res per impedir-la, i que se’n penedia.

La policia de Colòmbia decomissa la partida de cocaïna més gran descoberta mai, vuit tones d’aquesta droga enterrades a tres metres de fondària prop de la frontera amb Panamà. La seva venda hauria suposat uns beneficis d’uns 212 milions d’euros.

Quatre persones moren a Medina quan explota una bomba. És el tercer atemptat (i l’únic amb víctimes mortals) en el mateix dia a l’Aràbia Saudita. La coordinació aparent dels tres atacs, la coincidència amb el final del ramadà i el fet que un dels atemptats tingui com a objectiu la segona ciutat santa de l’islam, on hi ha la tomba del profeta Mahoma, confereix a aquesta acció de l’anomenat Estat Islàmic, que reivindica els atacs, una dimensió particularment desafiant envers l’Aràbia Saudita, que veu com a aliada d’Occident.

Un tribunal de Luxemburg condemna dos treballadors de l’empresa comptable Pricewater houseCoopers (PwC) i absol un periodista per la difusió, el 2014, de dades confidencials en les quals es mostrava com grans empreses com Apple, Ikea i Pepsi rebien un tracte fiscal avantatjós del Govern de Luxemburg quan era encapçalat per Jean-Claude Juncker, actual president de la Comissió Europea. Els dos empleats de PwC van filtrar la informació (la més gran sobre l’opacitat fiscal fins als "papers de Panamà") al Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació, que la va publicar i va obrir un debat sobre les pràctiques fiscals de determinats països. Tot i que les condemnes són suspeses, diverses organitzacions qualifiquen d’escandaloses les sentències.

Un jutjat de Madrid declara nul·les les anomenades clàusules sòl de les hipoteques de 40 bancs. Aquestes clàusules es van incloure en moltes hi poteques durant la bombolla immobiliària, i obli- gaven els clients a pagar un mínim d’interessos encara que l’interès pactat fos inferior. El jutge considera que les clàusules sòl no complien els requisits de transparència. Al juny del 2013 el Tribunal Suprem ja va donar la raó a clients del BBVA, que va haver de retirar aquesta clàusula de les seves 425.000 hipoteques a tots els clients de manera automàtica. Tanmateix, els bancs anun- cien que recorreran la sentència.

De l’11 al 22 de maig té lloc la 69a edició del Festival de Canes. La Palma d’Or se l’enduu la pel·lícula I, Daniel Blake, del director anglès Ken Loach. El Gran Premi és per a Juste la fin du monde, del quebequès Xavier Dolan. El premi al millor director se l’enduen, ex aequo, el romanès Cristian Mungiu (Graduation) i el francès Olivier Assayas (Personal shopper), el premi especial del jurat és per a American honey, de l’anglesa Andrea Arnold, el premi a la millor actriu principal recau en la filipina Jaclyn Jose (Ma Rosa, de Brillante Mendoza), i el premi al millor actor, en l’iranià Shahab Hosseini (Forushande, ‘El client’, d’Asghar Farhadi). En la categoria de curtmetratges, la Palma d’Or és per a Timecode, del català Juanjo Giménez.

Durant la vista oral del macrojudici contra 35 militants de l’esquerra independentista basca, les parts (fiscalia, defensa i acusacions populars) arriben a un acord pel qual la defensa accepta penes d’entre un any i mig i dos anys, amb la qual cosa s’evita l’ingrés a presó dels acusats. La Fiscalia demanava penes de 10 anys per a cada un dels detinguts el 2007 per la presumpta pertinença a ETA. Els imputats admeten que la seva conducta anava "contra el Codi Penal", renuncien a la violència i reconeixen els danys causats a les víctimes.

Se celebra el dia de la Constitució espanyola, que el 2016 compleix trenta-vuit anys. A l’acte institucional celebrat al Congrés dels Diputats no assisteixen ni Units Podem ni els sobiranistes catalans i bascos. En el seu discurs, el president del Govern Mariano Rajoy adverteix sobre els riscos d’una reforma de la carta magna. A Catalunya, uns 350 ajuntaments fan algun tipus d’activitat, i alguns dels regidors de l’equip de govern d’un centenar més de consistoris treballen o ho intenten. A Celrà, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, presideix el canvi de nom de la plaça de la Constitució pel de Maria Mercè Marçal.

Maulama Akonjee, un imam nascut a Bangladesh, i el seu ajudant són morts a trets en una mesquita, l’Al-Furqan Jame Masjid de Queens, al veïnat d’Ozo Park d’aquest barri. Després de l’assassinat es convoquen concentracions de protesta pel que es considera un crim incitat per l’odi religiós. Tanmateix, el presumpte autor, un home d’origen hispà anomenat Oscar Morel, nega haver disparat i les investigacions no aclareixen el mòbil de l’atemptat.

El socialdemòcrata Werner Faymann dimiteix per sorpresa el càrrec de canceller d’Àustria, que ocupava des del 2008 encapçalant un govern de coalició amb els democratacristians. Faymann pren la decisió després del triomf del candidat ultradretà en la primera volta de les eleccions presidencials, celebrades el 24 d’abril. La dimissió de Faymann està relacionada amb la limitació de l’entrada de refugiats, que sectors del seu partit consideren concessions a l’extrema dreta. El dia 17 el substitueix en el càrrec el també socialdemòcrata Christian Kern.

Euskal Irrati Telebista (EiTB), la televisió pública basca, cessa les seves emissions en territori navarrès pels expedients sancionadors imposats per la secretaria de Telecomunicacions, del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme espanyol, a petició del Govern navarrès anterior, ocupat per la Unió del Poble Navarrès, per invasió de l’espai radioelèctric. L’endemà de l’apagada, el Parlament basc insta a recuperar les emissions i qualifica la decisió ministerial d’atac als drets fonamentals.

Romero Jucá, ministre de Planificació del Brasil, dimiteix el càrrec després de fer-se públiques unes gravacions en les quals presumptament conspirava per obstruir la investigació de l’escàndol de Petrobras. El dia 31, dimiteix també el ministre Anticorrupció, Fabiano Silveira, per una filtració similar. Ambdós formaven part del nou govern provisional presidit per Michel Temer, que el dia 12 va substituir la presidenta, Dilma Rousseff, a la qual el Parlament va forçar a dimitir per tal que fos jutjada pel "cas Petrobras".

Els colombians, amb una participació del 38%, rebutgen el tractat de pau signat a Cartagena el 27 de setembre entre la guerrilla de las Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia (FARC) i el Govern pel 50,2% contra el 49,8% dels vots. El rebuig al tractat, que l’encapçala l’expresident Uribe, es fonamenta en el que considera un tracte d’impunitat per als responsables dels crims de la guerrilla i una compensació insuficient per a les víctimes. Després d’haver-se’n sabut els resultats, ambdues parts reprenen les negociacions per a refer els acords. En els cinquanta anys de conflicte, el nombre de morts s’estima entre 220.000 i 300.000, el de desapareguts en uns 50.000 i el de desplaçats en uns sis milions.

Es detenen 12 persones a Brussel·les en una massiva operació antiterrorista. Fora de la capital, la policia interroga una quarantena de sospitosos i escorcolla uns 200 locals entre habitatges, magatzems i garatges. L’operació és el resultat d’una nota interna de la policia que alertava de risc imminent d’atemptat terrorista, que posteriorment es filtra a la premsa.

Més de 500 immigrants i refugiats desapareixen i es donen per morts quan l’embarcació en la qual viatjaven des de Sàbrata (Líbia) sotsobra en aigües de la Mediterrània central. És el pitjor naufragi dels que hi ha hagut a la mateixa zona, els quals provoquen només durant el mes de maig més de 700 morts.

Les companyies d’internet Facebook i Google responen simultàniament a l’onada de crítiques que acusen els seus llocs web de contribuir a disseminar notícies falses (fake news) o distorsionades. Les crítiques han agafat una gran força arran de la victòria de Donald Trump en les eleccions presidencials dels Estats Units, al resultat de les quals haurien contribuït de manera decisiva. Ambdues companyies es comprometen a evitar la disseminació d’informació falsa. Un dels mètodes que projecten implementar és tallar l’accés a la publicitat dels webs que publiquin notícies provadament falses.

Un informe presentat al Congrés Internacional de Geologia aconsella la introducció d’una nova subdivisió de la cronologia de la Terra. El període proposat succeeix l’Holocè, iniciat a la fi de la darrera glaciació, fa uns 12.000 anys, i rep el nom d’Antropocè, a causa del paper determinant que té l’activitat humana en el canvi climàtic, l’extinció massiva d’espècies, l’augment del nivell del mar, l’erosió causada per la desforestació i, fins i tot, la freqüència i intensitat dels fenòmens meteorològics. D’acord amb l’informe, els inicis de l’Antropocè se situen vers els anys cinquanta del segle XX, quan aquests i altres fenòmens d’influència humana van començar a tenir efectes realment globals. El terme ha estat difós sobretot pel premi Nobel de química Paul Crutzen des dels primers anys del segle XXI. Tot i que la proposta va rebre 30 vots favorables i només 3 en contra del Grup de Treball sobre l’Antropocè (WGA, per les sigles en anglès), que va elaborar l’informe, i un gran nombre de geòlegs hi és favorable, la nova denominació ha de superar nous escrutinis per a esdevenir oficial.

El Pentàgon anuncia el trasllat de 12 iemenites i 3 afganesos internats al centre de detenció de Guantánamo als Emirats Àrabs Units. Actualment, només resten 61 presoners a la base de Guantánamo. El centre va ser obert el 2002 per a empresonar els sospitosos de terrorisme, i va ser molt criticat per les detencions sense proves de la majoria dels interns i pels mètodes d’interrogació, sovint qualificats de tortura. L’administració Bush va alliberar-ne fins a 532, la majoria sense càrrecs. Quan va arribar a la presidència Barack Obama (2009) va prometre el tancament de la presó, però pocs mesos abans d’acabar el mandat encara continua operativa. Aquest és el grup més nombrós de presos del penal alliberats al llarg de tots aquests anys.

El president francès, François Hollande, signa el decret que imposa la polèmica reforma laboral impulsada pel primer ministre, Manuel Valls, impugnada fins i tot per una facció del Partit Socialista. A causa d’aquesta oposició, Valls evita portar la reforma a votació i fa ús de la prerrogativa constitucional que li permet aprovar una llei sense passar per l’Assemblea Nacional a canvi de sotmetre’s a una moció de censura, que supera el dia 12 (per 42 vots no s’arriba als 288 necessaris per a la destitució). No obstant això, les protestes i les mobilitzacions continuen. La vaga dels empleats de les benzineres i els treballadors de les centrals nuclears durant el maig és especialment greu. La reforma incideix, sobretot, en la facilitat de reducció de sous i en els acomiadaments.

Human Rights Watch (HRW), una de les principals ONG de defensa dels drets humans, presenta un informe en el qual acusa el Govern de Veneçuela d’exercir la violència indiscriminada amb l’excusa de la lluita contra la delinqüència i el crim. HRW sosté que, a través del pla conegut com "operació d’Alliberament i Protecció del Poble", diversos cossos de seguretat duen a terme abusos sistemàtics contra la població, que inclouen execucions extrajudicials, detencions arbitràries, desnonaments forçosos, destrucció de cases i deportacions massives de colombians acusats sense proves de pertànyer a grups paramilitars.

El Tribunal de Comptes Europeu fa públic un informe en el qual dirigeix fortes crítiques al Govern espanyol per les decisions que afecten el transport per ferrocarril. En particular, subratlla que la gran majoria dels ajuts de la Unió Europea es destinen a l’alta velocitat en detriment de les necessitats del transport de mercaderies en ferrocarril. Un dels autors de l’informe, Fernando Pascual Gil, també critica el baix rendiment de la línia entre Figueres i Perpinyà i en culpa la mala coordinació entre les administracions francesa i espanyola. També remarca el retard en la construcció de connexions amb els principals ports de la zona, Barcelona i Tarragona.

Milers de persones es manifesten els dies 6 i 7 de febrer en diverses ciutats de l’Europa central contra l’acollida d’immigrants i refugiats, convocats pel moviment antimusulmà alemany Pegida. La mobilització més important té lloc a Dresden, i congrega unes 8.000 persones, segons la policia. A Praga, Varsòvia, Copenhaguen i altres ciutats s’apleguen també manifestants, bé que en un nombre molt inferior. A Calais (França), on hi ha el camp d’immigrants i refugiats més gran d’Europa i on la manifestació ha estat prohibida, la policia deté un general de la legió estrangera que intentava manifestar-se.

El partit antisistema Moviment 5 Estrelles (M5S) és el clar guanyador de les eleccions municipals italianes. L’M5S derrota els partits tradicionals (especialment el Partit Democràtic) en ciutats tan importants com Roma, Milà, Bolonya i Torí. Virginia Raggi, candidata de l’M5S, esdevé la primera alcaldessa de la capital italiana, que es troba en una situació financera molt greu pel deute acumulat i després d’una etapa en què s’han succeït els escàndols i els serveis municipals han sofert un empitjorament.

El Ministeri de l’Interior anuncia el descobriment i la requisa d’un carregament de 809 armes a càrrec de la unitat d’anàlisi de riscos de la duana d’Algesires. Les armes procedien de Ghana i estaven destinades a operadors comercials d’armament als Estats Units dedicats al contraban d’armes.

Barack Obama és el primer president dels Estats Units en l’exercici del càrrec a visitar el memorial d’Hiroshima, construït en homenatge a les víctimes de la primera bomba atòmica (6 d’agost de 1945). Davant dels supervivents i del primer ministre japonès, Shinzo Abe, el president nord-americà fa una crida a construir un món sense armes nuclears, però no demana perdó, cosa que tampoc li reclamen ni els partits, ni el Govern japonès ni la gran majoria de la societat civil.

James Comey, director de l’Oficina Federal d’Investigació (FBI), declina presentar càrrecs contra la candidata a la presidència dels Estats Units i exsecretària d’estat, Hillary Clinton, pels correus electrònics interceptats dels seus comptes privats en els quals transmetia informació confidencial per a la qual hauria d’haver utilitzat la xarxa del Govern. La conclusió de Comey és que Clinton va actuar d’una manera "extremament descurada" tot i que no hi observa indicis d’un mal ús intencionat o de negligència en la informació.

Els Països Baixos inauguren la presidència semestral del Consell de la Unió Europea, l’òrgan de l’organització que reuneix els caps d’estat i de govern dels estats membres. Prenen el relleu a Luxemburg fins el 30 de juny, que han de passar-lo a Eslovàquia.

Mario Conde, l’expresident de Banesto que va enfonsar l’entitat a mitjan anys noranta, és detingut per la Guàrdia Civil, que detecta moviments en els seus comptes corrents des de Suïssa i altres països, presumptament pertanyents als fons procedents del desfalc. Les quantitats repatriades presumptament sumen uns 13 milions d’euros. Conde, per a qui la Fiscalia demana presó incondicional, va obtenir el 2005 el tercer grau.

El grup terrorista Al-Xabab reivindica l’assalt a una base militar de la Unió Africana a Somàlia prop de la ciutat d’El-Ade. Segons fonts islamistes, un centenar de soldats kenyans han mort en l’assalt, mentre que fonts d’aquest país sostenen que l’atac ha estat repel·lit i qualifica l’anunci d’Al-Xabab de propaganda. Les forces kenyanes representen la cinquena part de la missió militar de la Unió Africana que dóna suport al Govern somali en la lluita contra aquesta branca d’Al-Qaida, que controla àmplies zones del territori.

Entre els dies 27 i 31 d’octubre se succeeixen diversos terratrèmols al centre de la península Itàlica, a les regions d’Úmbria i les Marques. El dia 30 té lloc el sisme d’intensitat més elevada (6,5 graus en l’escala de Richter) i és el més potent enregistrat des del 1980, a causa del qual unes 40.000 persones han de ser evacuades. Segons els geòlegs, aquests terratrèmols estan relacionats amb el que a l’agost va devastar Amatrice, a la mateixa zona.

Moren 51 persones d’ètnia kurda, entre les quals, nombrosos infants, en un atemptat suïcida durant un casament a la ciutat de Gaziantep, al Kurdistan turc, prop de la frontera amb Síria. Segons el president turc, Erdo?an, que condemna l’atemptat, l’autor és un menor d’entre 12 i 14 anys que sembla que va detonar els explosius que transportava o que algú els va detonar per control remot. Erdo?an atribueix l’atemptat a l’Estat Islàmic, però poc després fonts del Govern turc neguen tenir-ne clars els motius i l’autor de l’atemptat, que ningú no reivindica. El dia 23, l’exèrcit turc llança una campanya de bombardejos massius a la mateixa zona fronterera contra posicions tant de l’Estat Islàmic com de la guerrilla kurda.

El líder islamista Motiur Rahman Nizami és penjat després de ser condemnat per genocidi, violació i tortures, crims comesos durant la guerra d’independència amb el Pakistan l’any 1971. Nizami va ser cap del principal partit islamista de Bangladesh, i el cinquè dels antics líders executats des del 2013. La sentència és força polèmica, i els defensors dels drets humans afirmen que Nizami ha estat jutjat sense garanties. El 4 de setembre també és executat Mir Quasem Ali, un magnat dels mitjans de comunicació condemnat per crims contra la humanitat comesos el 1971. Des que el 2010 es va instaurar el tribunal especial que jutja els crims comesos durant la guerra amb el Pakistan, sis líders islamistes han estat executats (cinc dels quals pertanyents al Jamaat-e-Islami).

El Tribunal Suprem acorda declarar nul i inacceptable el cànon digital, que estipulava un sobrepreu per la compra de dispositius i aparells de reproducció i enregistrament audiovisuals amb l’objectiu de compensar els creadors d’aquest sector per les còpies il·legals. Al febrer del 2013, entitats de gestió de drets van recórrer la llei al Tribunal Europeu de Justícia, que al juny del 2016 va dictaminar que el cànon l’havien de pagar els usuaris de còpies privades i no els contribuents, sentència que el Tribunal Suprem ara corrobora.

Se celebren a Rússia eleccions per a renovar escons a la Duma (Parlament), les primeres des del 2003 que combinen llistes de partit i candidatures uninominals per districte. Rússia Unida, el partit del president Vladímir Putin, obté el 44,5% dels vots. A continuació se situen l’ultranacionalista Partit Liberal Democràtic (15,3%), el Partit Comunista (14,9%) i el partit Rússia Justa (8,1%). El candidat uninominal que obté més vots és el primer ministre Dmitri Medvédev. Amb aquests resultats, Putin s’assegura que la Duma seguirà donant-li suport.

El tribunal constituït a Buenos Aires dicta la primera de les sentències dels acusats de l’anomenada "operació Còndor", un pla conjunt dels governs dictatorials de l’Argentina, l’Uruguai, el Brasil, Xile, el Paraguai i Bolívia per eliminar opositors d’esquerres en 1975-80, amb el resultat de més d’un centenar d’assassinats, segrestos i desaparicions. Catorze excaps militars són declarats culpables i la primera condemna és per a Reynaldo Bignone, el darrer cap de govern de la dictadura argentina, que és condemnat a cadena perpètua. El judici es va iniciar el 2013, i durant aquests anys han mort cinc dels acusats, entre els quals hi ha el general Videla.

A la seu de l’Audiència Nacional, a San Fernando de Henares, comença la vista oral del primer judici pel "cas Gürtel". L’extresorer del Partido Popular, Luis Bárcenas, i Francisco Correa són els principals acusats del primer macrojudici per aquest cas de presumpta corrupció vinculada al PP durant els anys 2003 i 2012.

L’exèrcit iraquià, forces kurdes del Kurdistan iraquià autònom i guerrillers àrabs sunnites i xiïtes, assistits per la coalició liderada pels Estats Units formada sobretot per avions militars, inicien una ofensiva massiva per recuperar Mossul, la segona ciutat de l’Iraq, en mans de l’anomenat Estat Islàmic (EI) des del juny del 2014. Tot i la diferència en el nombre d’efectius (uns 100.000 atacants contra uns 5.000 o 10.000 militants de l’EI), un mes després continuen els combats. Durant aquest temps, prop de 100.000 persones fugen de la ciutat i la majoria s’allotgen en camps construïts als afores pel Govern i les Nacions Unides. El dia 28, les Nacions Unides denuncien que els militants de l’EI han segrestat milers de persones dels voltants de la ciutat per utilitzar-los com a escuts humans.

Bankia, entitat rescatada per la UE i l’Estat espanyol, anuncia que tornarà als minoristes que van participar en la sortida a borsa (2011) el 100% de la seva inversió més interessos sense haver d’anar a judici. La decisió respon a les sentències del Tribunal Suprem que anul·len la compra d’accions perquè en la sortida a borsa la informació no s’ajustava a la situació real de l’entitat.

Més de 70 persones moren i més de 300 resulten ferides en un parc de Lahore, al Pakistan. La majoria són membres de la minoria cristiana, que celebrava la Pasqua. L’atemptat és reivindicat pel grup Jamàat al-Ahrar, una facció dissident dels talibans.

Es compleixen sis mesos del Reial decret sobre autoconsum (9 d’octubre de 2015), després dels quals les instal·lacions fotovoltaiques han d’haver-se adaptat a la nova normativa, que grava amb un impost les plaques solars que produeixen electricitat. El Govern justifica l’anomenat "impost al sol" per contribuir a pagar els costos del sistema quan les instal·lacions estan connectades a la xarxa elèctrica (la gran majoria). Se n’exclouen les plaques tèrmiques (per a escalfar aigua), les que tenen una potència màxima contractada de 10 quilowatts i els consumidors de les illes.

El jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz decreta presó incondicional i sense fiança per als màxims responsables del sindicat ultra Manos Limpias i de l’associació Ausbanc, Miguel Bernad i Luis Pineda. Segons les acusacions, ambdues organitzacions presentaven denúncies i querelles que retiraven a canvi de cobrar dels afectats determinades quantitats. Tot i això, el dia 21 el tribunal de l’Audiència de Palma descarta apartar Manos Limpias de la causa del "cas Nóos" contra la infanta Cristina, en què es presenta com a acusació popular, ja que considera que la investigació contra el sindicat està en fase embrionària.

La direcció de la xarxa social Twitter anuncia la suspensió de prop de 125.000 comptes per amenaces terroristes o encoratjament del terrorisme des de mitjan 2015. Twitter és la primera de les grans xarxes socials, incloent-hi YouTube i Facebook, que respon a la pressió dels governs perquè col·laborin en la lluita contra grups com l’anomenat Estat Islàmic.

La Reserva Federal dels Estats Units publica els resultats de les proves de resistència a les quals ha sotmès les entitats que operen en el seu territori. Les 31 grans entitats bancàries de matriu nord-americana aproven, llevat de Morgan Stanley, que ha de presentar un nou pla financer a final d’any. En canvi, per segon any consecutiu, el Deutsche Bank i el Banco Santander suspenen, ja que, tot i que l’organisme en valora la millora, considera que encara presenten febleses.

L’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood anuncia els guanyadors de la 88a edició dels Oscar, en la cerimònia que se celebra al Dolby Theatre, de Los Angeles. El film The Revenant obté 3 Oscar (millor director, actor principal i fotografia). El seu director, Alejandro González Iñárritu, és el tercer a guanyar dues estatuetes consecutives i el protagonista, Leonardo DiCaprio, obté el premi després de 5 nominacions. L’Oscar a l’actriu principal és per a Brie Larson, protagonista de Room, de Lenny Abrahamson. Mark Rylance, per Bridge of Spies, de Steven Spielberg, i Alicia Vikander, per The Danish Girl, de Tom Hooper, són guardonats amb l’estatueta de millor actor i actriu secundaris, respectivament. L’Oscar al millor guió és per a Tom McCarthy, director de Spotlight, film que també obté l’Oscar a la millor pel·lícula. El lliurament dels premis va precedit d’una polèmica sorgida d’acusacions de "deix racista" per l’absència d’afroamericans entre els nominats.

La multinacional Google guanya el judici que li permet mantenir el seu servei de consulta de llibres (Google Books), el qual, a més de la base de dades bibliogràfica, inclou fragments escanejats de les obres. El Tribunal Suprem dels Estats Units rebutja la demanda interposada pel Gremi d’Autors l’any 2004.

El Consell de Ministres aprova augmentar l’impost de societats, que passa del 12% al 23% per a uns 9.000 contribuents que facturen a partir de 10 milions. En el cas dels bancs, la quantitat és del 25%. A més, el Govern espanyol reclama el pagament immediat de l’impost. Es preveu que la reforma estigui en vigor fins al final del 2017, amb possibilitat de prórroga segons l’evolució del dèficit. Amb aquesta mesura es pretenen recaptar uns 8.000 milions per a eixugar parcialment el dèficit. La mesura és criticada com un maquillatge del dèficit públic davant la Unió Europea i, es qualifica de deslleial i confiscatòria, especialment des de Catalunya, on hi ha unes 5.000 empreses afectades.

El primer ministre britànic fa pública la data del referèndum sobre la permanència britànica a la Unió Europea: 23 de juny de 2016. El dia anterior (19 de febrer) Cameron, partidari de continuar a la UE, anuncia la signatura d’un pacte amb el Consell Europeu pel qual la Gran Bretanya conservarà un estatut especial i sobirà amb relació a immigració, integració política i garanties per a empreses europees per a romandre a la City de Londres malgrat que la Gran Bretanya no formi part de la Unió Europea. Per a evitar l’anomenat Brexit, el primer ministre ha de convèncer una part important del seu propi Partit Conservador, molt dividit sobre aquest tema.

L’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) comença a desplegar a la mar Egea una flota per a interceptar i desmantellar les embarcacions d’organitzacions mafioses que trafiquen amb immigrants en condicions molt precàries, que són la causa dels nombrosos naufragis i morts en alta mar. La decisió és el resultat de la cimera de ministres de Defensa de l’organització a Brussel·les, el dia 7, a petició d’Alemanya (receptora de la majoria de refugiats) i Grècia i Turquia (on s’acumula la majoria del trànsit).

La fiscal general de l’Estat, Consuelo Madrigal, dóna ordre a totes les fiscalies perquè impedeixin els interrogatoris de la jutgessa argentina Maria Servini a dinou presumptes involucrats en crims comesos per la dictadura franquista. La fiscal general justifica la mesura per la llei d’amnistia del 1977 i la prescripció dels delictes investigats.

Espanya anul·la el permís de parada tècnica de vaixells de guerra russos a Ceuta, que des del 2011 eren abastits al port de l’enclavament espanyol en la ruta cap a Síria. La mesura es deu a les crítiques de l’OTAN i la UE a la missió de la flota russa, encapçalada pel portaavions Kuznetsov, d’assistir el Govern sirià, condemnat per la violència indiscriminada en la guerra d’aquest país.

Amb la cerimònia d’inauguració a l’estadi de Maracanã, comencen els 31ns Jocs Olímpics de l’era moderna, que tenen com a seu la ciutat brasilera de Rio de Janeiro. Hi prenen part uns 10.500 esportistes de 206 estats, als quals cal afegir un equip de refugiats format per 10 esportistes procedents de Síria, del Sudan del Sud, de la República Democràtica del Congo i d’Etiòpia. Kosovo i el Sudan del Sud, sota bandera olímpica, hi participen per primera vegada. És el primer cop que se celebren unes olimpíades a Sud-amèrica, i arriben envoltades de polèmiques esportives i extraesportives, ja que el Brasil viu una profunda recessió i el mateix estat de Rio de Janeiro es va declarar el 17 de juny en fallida. També és un moment de greu crisi política, amb la presidenta Rousseff suspesa per un cas de corrupció d’abast nacional i a punt de ser jutjada, a la vegada que aquest mes és el país del món amb més incidència del virus del Zika. Tot i que l’Organització Mundial de la Salut només recomana a les dones embarassades no visitar el Brasil durant aquestes dates, alguns esportistes (especialment golfistes i tennistes) declinen participar-hi. En el terreny esportiu, l’escàndol del dopatge programat dels esportistes russos marca decisivament els Jocs de Rio. Malgrat que l’Agència Mundial Antidopatge va recomanar la cancel·lació de la participació russa en bloc, com va fer la Federació Internacional d’Atletisme, finalment el Comitè Olímpic Internacional (COI) decideix deixar la decisió a l’arbitri de les diferents federacions. Un dia abans de l’inici dels Jocs, el COI anuncia l’admissió de 271 dels 389 esportistes russos que hi havien de participar. A banda, hi ha algunes instal·lacions mal acabades o no acabades del tot i problemes de seguretat.

L’Agència Tributària emprèn una macrooperació contra les vendes amb diner negre al sector carni que afecta 75 empreses de 15 comunitats autònomes, quatre de les quals tenen presència a Mercabarna. S’estima que els beneficis declarats sobre els ingressos reals eren de només l’1% de mitjana, i algunes empreses declaraven pèrdues els últims anys.