Cronologia dels Països Catalans i del món

El primer ministre japonès, Shinzo Abe, visita la base naval de Pearl Harbor (Hawaii) en el 75è aniversari del bombardeig nipó que va causar la mort de 2.400 nord-americans, majoritàriament personal militar, i que va determinar l’entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial. Shinzo Abe és rebut pel president Barack Obama, que al maig va ser el primer president nord-americà a visitar Hiroshima. La visita de Shinzo Abe també és la primera d’un cap de govern japonès a la base de Pearl Harbor.

Les Nacions Unides decideixen suspendre l’ajuda humanitària a Síria després que un bombardeig aeri destrueixi divuit camions d’un comboi amb aliments, vestits i medicaments a les portes d’Alep. En l’atac moren un nombre indeterminat de conductors i voluntaris. Les investigacions indiquen que els avions que han bombardejat el comboi són russos o sirians. Aquest bombardeig també assenyala la fi del fràgil acord a què van arribar Rússia i els Estats Units el dia 10 per tal de reduir els atacs sobre la població civil i concentrar-se en l’anomenat Estat Islàmic, acord que, tanmateix, totes dues parts s’han acusat mútuament de violar durant els dies següents.

Hissène Habré, president del Txad entre el 1982 i el 1990, és declarat culpable de crims contra la humanitat, violació, esclavitud sexual i d’ordenar assassinats. La pena que se li imposa és de cadena perpètua. Després del seu enderrocament va ser acusat de la mort d’unes 40.000 persones. El 2005 un tribunal belga, aplicant la jurisdicció universal, va declarar-lo culpable i va ordenar el seu arrest, que no es va produir fins el 2013 al Senegal, on s’havia exiliat. L’Estat senegalès, però, va exigir que l’havia de jutjar un tribunal adscrit a la Unió Africana. És el primer cop que un tribunal africà condemna un excap d’estat per violació de drets humans.

En vista del flux massiu de refugiats i immigrants (prop d’un milió des del 2015), la Comissió Europea dóna a Grècia tres mesos per a controlar les seves fronteres exteriors. Alguns països membres de l’espai de Schengen (Alemanya, Àustria, Suècia, entre d’altres) han imposat controls fronterers temporals. Si després d’aquest període la situació persisteix, la Comissió adverteix que podria permetre controls durant dos anys, mesura que afectarà greument la llibertat de moviment de persones i béns, un dels pilars de la UE.

Se celebra a la Gran Bretanya el referèndum sobre la permanència a la Unió Europea. Amb una participació del 71,8% (la més alta en unes votacions generals des del 1992), el resultat és clarament favorable al Brexit, acrònim amb què es coneix l’opció de sortida (52% contra 48%). Hi ha fortes diferències segons les regions: mentre Anglaterra i Gal·les són clarament favorables a abandonar la UE (53,4% contra el 46,6% i 52,5% contra el 47,5%), Escòcia i Irlanda del Nord hi són rotundament contràries (62% contra 38% i 55,8% contra 44,2%, respectivament), com també Londres (59,9% contra 40,1%), el pol econòmic del país. L’endemà, David Cameron, que s’havia posicionat clarament a favor de quedar-se a la UE, dimiteix dels càrrecs de primer ministre i de líder d’un Partit Conservador molt dividit. Per sorpresa, el 4 de juliol també dimiteix Nigel Farage, líder del populista Partit per la Independència del Regne Unit (UKIP), el principal partit favorable al Brexit.

Forces de l’exèrcit iraquià i milícies kurdes assistides per l’aviació dels Estats Units entren a Mossul en la darrera etapa d’una ofensiva que va començar el 17 d’octubre. Mossul és la segona ciutat del país, i va ser ocupada per l’anomenat Estat Islàmic (EI) al juny del 2014. Tot i que els efectius dels atacants són uns 100.000 i els militants islamistes tan sols uns 5.000, un mes després de l’assalt els combats, que es lliuren carrer a carrer, continuen. La pèrdua de Mossul significaria per a l’EI la derrota gairebé definitiva del control del territori iraquià. La batalla a la ciutat és un dels desastres humanitaris més greus dels darrers anys: els primers dies de desembre, més de 85.000 residents de la ciutat es refugien en camps dels voltants, i l’ONU calcula que el nombre de desplaçats pot arribar a prop del milió (la població de Mossul és d’1,5 milions).

El president del Partido Popular, Mariano Rajoy, és investit president del Govern espanyol en segona votació per 170 vots a favor, 111 en contra i 68 abstencions. Es tanca així un llarg període de paràlisi (314 dies de Govern en funcions) que va començar l’endemà de les eleccions del 20 de desembre de 2015 i que va portar a repetir les eleccions generals el 6 de juny de 2016. En la votació, Rajoy ha rebut el suport del seu partit, Ciutadans i Coalición Canaria, i ha tingut l’abstenció del PSOE. El dilluns 31, Mariano Rajoy jura el càrrec de nou president del Govern. El dijous 3 de novembre, presenta el nou Govern que, entre altres canvis, substitueix el ministre de l’Interior Jordi Fernández Díaz per Juan Ignacio Zoido, i el ministre d’Exteriors José Manuel García-Margallo per Alfonso Dastis. Soraya Sáenz de Santamaria, per la seva banda, manté la vicepresidència i assumeix la cartera d’Administracions Territorials.

L’FBI descodifica l’iPhone del terrorista de l’Estat Islàmic que el 2 de desembre de 2015 va perpetrar un atemptat en un centre per a discapacitats de San Bernardino (Califòrnia) i va matar 14 persones i en va ferir 22. L’agència federal de seguretat havia requerit a l’empresa Apple que desencriptés el telèfon, però s’hi va negar, adduint que creava un precedent de violació de la privacitat dels clients. El 19 de febrer el Departament de Justícia dels Estats Units va cursar una ordre per a obligar Apple a introduir-se al mòbil del terrorista, però l’empresa va recórrer-hi en contra i el dia 29 un jutge va dictaminar en contra del Govern federal. L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans també es va pronunciar a favor de l’empresa. Segons tots els indicis, la desencriptació ha estat duta a terme per una empresa informàtica israeliana.

Les autoritats de Lekeitio (Biscaia) anuncien la descoberta de gravats rupestres d’una gran rellevància arqueològica. Els gravats es troben a uns 50 m de profunditat a la cova d’Armintxe, dins del terme municipal, i tenen uns 14.500 anys d’antiguitat. Es tracta de figures d’animals (bisons, cavalls, cabres i lleons) en l’estil realista del magdalenià, com les d’Altamira (Cantàbria) o Las Caus (Occitània). La descoberta, però, va tenir lloc al maig.

Hores després de l’aixecament de les sancions internacionals a l’Iran per l’acord sobre energia nuclear assolit l’any anterior, els Estats Units imposen sancions a entitats i ciutadans iranians vinculats al programa de míssils d’aquest país. L’acord del juliol del 2015 sobre energia nuclear, en què l’Iran es comprometia al desenvolupament i ús de tecnologia nuclear amb finalitats exclusivament pacífiques i a permetre inspeccions periòdiques, posava fi a dècades de sancions imposades per l’ONU, per la UE i, sobretot, pels Estats Units. Entre els gestos previs a l’aixecament de les sancions, té lloc el dia 16 un intercanvi de presoners (set iranians per quatre nord-americans) entre l’Iran i els Estats Units.

Moren 24 persones, la majoria infants i dones, moren en un atemptat amb bomba durant una cerimònia religiosa a la catedral de Sant Marc del Caire, el principal temple d’aquesta minoria cristiana d’Egipte, que representa el 10% de la població en un país majoritàriament musulmà. El president Al-Sissí condemna l’atac i decreta tres dies de dol al país.

Uns miners segresten i maten a cops el viceprimer ministre de Bolívia, Rodolfo Illanes. Els fets tenen lloc a la regió de Panduro, on des del dia 10 els miners estan en vaga. El conflicte té l’origen en la nova llei de sindicats, que imposa la sindicació obligatòria i a la qual s’oposen les cooperatives mineres, integrades per 150.000 treballadors. Els vaguistes reivindiquen poder ser contractats directament per les empreses privades.

El Senat del Brasil aprova suspendre Dilma Rousseff de la presidència per 55 vots a favor i 22 en contra. És el darrer dels passos del procés iniciat el 17 d’abril a la Cambra dels Diputats contra Rousseff, i supera àmpliament els dos terços necessaris per a jutjar la presidenta pel finançament del Partit dels Treballadors a través del desviament de fons de la petroliera estatal Petrobras. El mateix dia Michel Temer, líder del Partit del Moviment Democràtic Brasiler, que fins al març formava part del govern, és nomenat president provisional del Brasil.

El Govern de l’Índia prohibeix per sorpresa la circulació dels bitllets de 500 i 1.000 rupies. L’objectiu és la lluita contra la corrupció, ja que la majoria de les transaccions fraudulentes es fan utilitzant aquests bitllets. Tanmateix, la mesura, que s’ha anunciat per sorpresa, provoca moltes situacions de caos: alguns bancs es queden sense diner en metàl·lic i en altres s’acumulen les cues. La mesura rep un gran nombre de crítiques, perquè moltes petites empreses i negocis realitzen les seves operacions en metàl·lic. El 7 de desembre, el Banc Central de l’Índia comunica que la mesura ha alentit el creixement i pot perjudicar l’impuls econòmic dels darrers anys.

En el consell anual celebrat a Vílnius (Lituània), l’Aliança de Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE) aprova l’entrada de Ciutadans com a membre de ple dret per 66 vots a favor, 2 en contra i 3 abstencions. L’ingrés oficial d’aquest partit, que ja formava part del grup liberal al Parlament Europeu des del 2014 i hi incrementa clarament el pes de l’ALDE, incomoda visiblement els representants de Convergència Democràtica de Catalunya per l’antagonisme en qüestions fonamentals com la independència de Catalunya. El portaveu de CDC al grup, Ramon Tremosa, considera la possibilitat d’abandonar-lo.

En un hospital d’Anglaterra neix el primer nadó amb material genètic de tres persones. El motiu és evitar la síndrome de Leigh, una malaltia genètica, de la qual la mare és portadora, que afecta el desenvolupament del sistema nerviós. La tècnica consisteix a substituir els gens defectuosos de la mare, localitzats als mitocondris, per gens sans de l’òvul d’una donant, del qual es retira el nucli, que se substitueix pel de la mare. L’òvul resultant és fecundat per l’esperma del pare. De fet, només el 0,1% del genoma del nadó procedeix de la donant. Aquesta tècnica de reproducció assistida és un projecte nord-americà, però ha estat duta a terme a la Gran Bretanya, l’únic país on és permesa (des del febrer del 2015).

El Partit per la Justícia i el Desenvolupament (PJD) del primer ministre Abd al-Ilah Binkiran guanya les eleccions generals del Marroc amb 125 escons d’un total de 395. A continuació se situen el liberal Partit de l’Autenticitat i la Modernitat (102) i el conservador Istiqlal (46). Malgrat que el PJD se situa lluny de la majoria absoluta, pot continuar les reformes iniciades el 2011, any que prengué el poder i el Marroc esdevingué nominalment una monarquia constitucional malgrat que el rei Muhàmmad VI conserva la major part del poder executiu.

Del 8 al 14 d’octubre, se celebra a Kigali (Ruanda) la 28a edició del Protocol de Mont-real sobre substàncies que destrueixen la capa d’ozó. El darrer dia de la cimera, els participants signen un acord qualificat de trascendental per a eliminar gradualment la producció i l’ús dels fluorohidrocarburs (HFC), que potencien l’efecte hivernacle. L’acord entra en vigor el 4 de novembre.

La Comissió Europea i Facebook, Twitter i YouTube aproven un codi de conducta per a perseguir la incitació a l’odi i la violència a internet. Entre altres mesures, preveu que els missatges d’aquest tipus es retirin de les xarxes o se’n talli l’accés dins d’un termini de 24 hores.

Després d’un bloqueig de dues setmanes, el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, i representants dels vint-i-vuit membres de la Unió Europea signen el tractat de Lliure Comerç CETA (Comprehensive Economic and Trade Agreement), pel qual s’eliminen la pràctica totalitat dels aranzels entre la Unió Europea i el Canadà. S’estima que gràcies al CETA el comerç entre ambdues parts s’incrementarà en uns 11.000 milions d’euros. Les negociacions van ser bloquejades pel Parlament de Valònia (Bèlgica), que va utilitzar el seu dret de veto (com a part constitutiva d’un estat membre de la UE) per a paralitzar la signatura (14 d’octubre). Finalment, ambdues parts accedeixen a reformar algunes clàusules per a protegir els interessos de la regió.

El Consell de Seguretat de l’ONU anuncia mesures contra Corea del Nord l’endemà que el règim comunista hagi anunciat l’explosió de la seva primera bomba d’hidrogen en una prova nuclear. L’organisme ho considera una amenaça a la pau i la seguretat internacionals. Tanmateix, tot i reconèixer indicis d’una explosió, els experts dubten que es tracti d’una bomba d’hidrogen. És probable que sigui la quarta prova nuclear del règim de Pyongyang des del 2006.

Entre els dies 25 i 28 de juliol se celebra a Filadèlfia la Convenció del Partit Demòcrata dels Estats Units, durant la qual es designa el candidat a la presidència per a les eleccions del novembre del 2016. L’exsecretària d’estat i esposa de l’expresident Bill Clinton és qui obté més suports, davant de Bernie Sanders, de l’ala esquerra del partit, amb el qual ha competit durant les primàries des de principi d’any. Clinton és la primera dona candidata a la presidència dels Estats Units i s’enfronta al populista republicà Donald Trump, que amb molta menys oposició ha liderat quasi totes les primàries i ha estat elegit candidat en la Convenció del Partit Republicà, celebrada a Cleveland (Ohio) entre els dies 18 i 21 de juliol.

La multinacional informàtica Microsoft anuncia un acord per a adquirir la xarxa social professional Linkedin per 26.200 milions de dòlars (més de 23.000 milions d’euros). L’operació s’ha de tancar a final d’any. Linkedin és la primera xarxa social professional del món.

La comissària de la Competència Margrethe Vestager anuncia una investigació contra Google pel que considera abús de posició dominant en la compra per internet i en la limitació de la publicitat de competidors en les seves pàgines. Les acusacions s’afegeixen als càrrecs d’abús de posició dominant en el seu sistema operatiu Android.

Ambdues esglésies es van separar en l’anomenat Cisma d’Orient (1054). El papa Francesc i el patriarca Ciril I, que inicien un viatge a Mèxic i al Brasil i al Paraguai, respectivament, conversen durant dues hores. De la trobada, en surt una declaració que insta a la restauració de la unitat del cristianisme i a la protecció dels cristians a l’Orient Mitjà.

El PSOE rebutja formar part d’una gran coalició amb el Partit Popular presidida per Mariano Rajoy, i el candidat del PP a la presidència del Govern espanyol declina presentar-se a la investidura, ja que no té prou suport parlamentari. Aquesta negativa provoca una paràlisi institucional inèdita a l’Estat espanyol des del 1978. L’endemà, Felip VI proposa al líder socialista, Pedro Sánchez, la formació de govern.

S’anuncia el descobriment dels diaris del capitost nazi Heinrich Himmler. Identificades en un arxiu militar de Podolsk, una ciutat al sud de Moscou, les més de 1.000 pàgines del document corresponen als anys 1938, 1943 i 1944, i seran estudiades per especialistes, que els compararan amb els diaris de Joseph Goebbels. Himmler va ser el principal dissenyador i executor del sistema d’extermini massiu de jueus en camps de concentració.

El Govern colombià ordena la intervenció de la distribuïdora d’energia Electricaribe, filial del grup Gas Natural Fenosa. Electricaribe es troba immersa en una crisi financera que acumula un deute d’uns 1.260 milions d’euros. El Govern presidit per Juan Manuel Santos considera que la crisi ha repercutit negativament en la prestació del servei als seus clients. Electricaribe va ser adquirida per Unión Fenosa l’any 2000, empresa que l’any 2009 va passar a Gas Natural.

El Partit Popular (PP) entrega al jutge la fiança com a responsable civil subsidiari de la presumpta caixa B del partit, que presenta en forma d’aval. El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata va dictar el 23 de maig una fiança d’1,2 milions d’euros pel "cas Bárcenas". De la Mata inicialment va demanar la fiança directament als extresorers Luis Bárcenas (8,9 milions), Álvaro Lapuerta (8,9) i Cristóbal Páez (7,4), els quals no la van satisfer. De la Mata tampoc no va respondre al recurs interposat pel PP el dia 26 sobre la fiança.

Amb un minut de silenci a tot el país i una cerimònia presidida per l’emperador, Aki Hito, i el primer ministre, Shinzo Abe, es commemoren les 18.000 víctimes que van perdre la vida o van desaparèixer en el tsunami provocat pel terratrèmol marí que va devastar el nord-est de l’illa de Honshu. El tsunami va provocar també el pitjor accident nuclear des de Txernòbil (1986), a les centrals nuclears de Fukushima, amb unes 180.000 persones evacuades de la zona.

El primer ministre iraquià, Haydar al-Ibadí, anuncia per televisió la presa de la ciutat d’Al-Fal·luja. Situada a la província d’Al-Anbar i a uns 100 km de Bagdad, Al-Fal·luja va ser la primera ciutat gran que va caure en mans de les milícies de l’anomenat Estat Islàmic, al gener del 2014, i ha estat recuperada després d’una ofensiva de prop d’un mes i en la qual han mort, segons el primer ministre, uns 1.800 militants. En aquests més de dos anys, desenes de milers de persones han fugit de la ciutat.

El president de Nigèria, Muhammadu Buhari, anuncia que l’exèrcit ha pres una de les bases principals de Boko Haram al bosc de Sambisa, a l’estat del nord-est de Borno, on aquesta organització terrorista islamista és més forta. Al principi del 2015, Boko Haram controlava una gran extensió al nord de Nigèria, però al llarg dels mesos següents ha anat retrocedint.

El Comitè Paralímpic Internacional (CPI) anuncia la negativa a la participació als Jocs Paralímpics de tots els esportistes russos. Pocs dies abans, el Tribunal Arbitral de l’Esport (TAS) va rebutjar el recurs presentat per Rússia. El motiu del vet és el dopatge sistemàtic promogut des de les autoritats esportives d’aquest país. La prohibició també s’estén als Jocs Paralímpics d’hivern de Pyeongchang, Corea del Sud, previstos per al 2018.

El president francès, François Hollande, retira finalment la reforma constitucional que tenia com a objectiu combatre el terrorisme. El 10 de febrer l’Assemblea Nacional havia aprovat per 317 vots a favor, 199 en contra i 51 abstencions les esmenes constitucionals que introduïen l’estat d’emergència i la possibilitat de retirar la nacionalitat als condemnats per terrorisme. Tanmateix, aquest segon punt de la reforma havia provocat una oposició contundent dins del seu propi partit, el Partit Socialista, i la dimissió de la ministra de Justícia, Christiane Taubira, el 27 de febrer. A banda, el projecte de reforma no obté prou suport del Senat, cosa que finalment determina el president a abandonar-lo.

El Consell d’Estat, el màxim òrgan judicial de França, declara nuls els bans promulgats per alcaldes d’alguns municipis del sud de França que prohibeixen el burquini, el vestit de bany de les dones musulmanes. Segons els alcaldes (molts, de poblacions de platja pròximes a Niça, on el mes anterior hi va haver un dels atemptats més greus de l’Estat Islàmic), el burquini atempta contra la llibertat de la dona i fomenta el radicalisme islamista, però el Consell d’Estat considera que prohibir-lo vulnera drets fonamentals.

Desenes de milers de manifestants protesten a les principals ciutats de França contra la reforma laboral, protestes que degeneren en enfrontaments. Vint-i-quatre policies resulten ferits i es practiquen un centenar de detencions. L’aspecte més polèmic del projecte de llei preveu facilitar l’acomiadament amb l’objectiu de reduir l’atur.

La multinacional de telecomunicacions nord-americana Verizon anuncia l’acord per a la compra de l’empresa tecnològica Yahoo!, propietària del cercador d’internet del mateix nom, molt utilitzat els primers anys de la xarxa però que des del 2010 es troba en situació crítica. L’operació, valorada en uns cinc mil milions de dòlars, s’emmarca en l’estratègia d’adquisicions de Verizon per a fer front a gegants com Google o Facebook.

Amb el títol Amoris laetitia (‘L’alegria de l’amor’), el papa Francesc fa públiques les directrius per a les famílies catòliques en una exhortació apostòlica després de la celebració de tres sínodes. Tot i que no introdueix canvis en la doctrina tradicional, demana als representants de l’Església més flexibilitat respecte a les realitats actuals, amb referència sobretot als matrimonis homosexuals i la contracepció, sobre els quals, tot i no acceptar-los plenament, demana més comprensió.

La Comissió Europea (CE) finalment opta per no aplicar a Espanya la sanció per no haver complert els objectius de dèficit pactats per a l’exercici. Espanya rebrà, per tant, els 1.200 milions d’euros previstos, però, a canvi, el Govern espanyol es compromet a tancar l’exercici amb un dèficit del 4,6% el 2016 i del 3,1% per al 2017, cosa que implica retallades de 5.500 milions d’euros. El 3 d’octubre, el Parlament Europeu va demanar a la Comissió no suspendre els fons estructurals perquè castigaria l’economia i la inversió a l’Estat espanyol.

La Comissió Nacional de Drets Humans del Govern mexicà denuncia el cas de violència policial més greu en una dècada. Segons les investigacions, la policia va matar 22 persones de manera arbitrària en una operació contra el narcotràfic. Els fets es van produir el 22 de maig de 2015, quan la policia va encerclar un grup de narcotraficants en un ranxo de l’estat de Mi-choacán. A més de les execucions sumaríssimes, segons la comissió, la policia va manipular els cadàvers per a amagar proves. Des del març, els narcotraficants havien assassinat una trentena d’agents.

Un avió de la companyia boliviana Lamia s’estavella poc abans de l’aterratge a l’aeroport José María Córdova, de la ciutat colombiana de Medellín. En l’accident moren 71 persones i 6 en sobreviuen. La majoria dels 77 passatgers perta nyien a l’equip de futbol Chapecoense, la revelació de la darrera temporada a la primera divisió brasilera, que havia de jugar l’anada de la final de la Copa sud-americana amb l’Atlético Nacional de Medellín. Les investigacions posteriors conclouen que l’accident es va produir perquè l’avió no tenia prou combustible.

Grècia comença a evacuar Idomeni, el principal camp de refugiats i immigrants procedents sobretot de Síria i l’Iraq, a tocar de Macedònia. Aquest país ha tancat les fronteres, fet que ha bloquejat unes 14.000 persones durant prop d’un any. Les autoritats gregues comencen el transport de centenars de persones a camps oficials i mantenen un estricte control d’accés als mitjans de comunicació. Al mateix temps, s’anuncia que les arribades d’immigrants i refugiats a les illes gregues disminueix dràsticament a conseqüència de l’acord entre Turquia i la UE la setmana anterior.

Unes 140 persones moren i més de 500 resulten ferides a causa d’un atemptat amb bomba a Sanà, la capital del Iemen. El Govern rebel dels xiï-tes houthis acusa la coalició del Govern enderrocat el 2015 de ser-ne l’autora, i també acusa l’Aràbia Saudita de donar suport a l’atac, cosa que aquest regne nega.

Amb una participació molt similar a la dels anteriors comicis (69,8%), i gairebé sis mesos després de les del 20 de desembre de 2015, se celebren a l’Estat espanyol eleccions generals, conseqüència del fracàs per a formar govern. Els resultats, però, varien poc, i confirmen la fragmentació política més gran des de l’establiment de la monarquia constitucional: el PP continua com a força més votada (137 diputats, 14 més que el 2015) però encara està lluny de la majoria absoluta. El segueixen el PSOE (90, 5 menys), Podem (71, 2 més) i Ciutadans (32, 8 menys). A molta distància hi ha Esquerra Republicana de Catalunya (9), CDC (ara Partit Demòcrata Europeu Català, que el 2015 es va presentar en la coalició Democràcia i Llibertat, amb 8), el PNB (5), Bildu (2) i Coalició Canària (1). A Catalunya, la coalició En Comú Podem torna a ser la primera força (12), seguida d’ERC i CDC, el PSC obté 7 diputats i Ciutadans, 5. A les Illes Balears el PP obté 3 diputats, Podem i el PSOE, 2 cadascun, i Ciutadans, 1. Al País Valencià el PP, 13, Podem, 9, el PSOE, 6, i Ciutadans, 5.

Eagles of Death Metal, el grup de rock nord-americà que tocava en un concert a París quan l’anomenat Estat Islàmic va perpetrar el seu atemptat més greu a Europa el 13 de novembre de 2015, torna a la capital francesa. El grup actua a la mateixa sala, Bataclan, en un concert precedit per un silenci de 89 segons, el nombre de víctimes mortals de l’atemptat.

El Tribunal aprova la reforma del Tribunal Constitucional que li permet suspendre polítics en actiu. L’aprovació, però, s’ha fet sense unanimitat, ja que vuit dels membres hi han votat a favor i tres en contra. La reforma, molt criticada des de la Generalitat, que la considera "nefasta" des de la perspectiva de la democràcia, permetrà suspendre càrrecs com la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, acusada per la Fiscalia de desobediència. La majoria del PP va permetre aprovar la reforma del TC a l’octubre del 2015.

El fins ara primer ministre de la Gran Bretanya David Cameron duu a terme el protocol de dimissió amb un discurs al Parlament britànic, on és ovacionat, i al qual segueixen una declaració als mitjans de comunicació al davant del número 10 de Downing Street i la renúncia formal davant la reina d’Anglaterra. Poc després Elisabet II designa nova cap de govern la també conservadora Theresa May. El dia 15, May designa un nou executiu. Entre els canvis destaquen la substitució del ministre d’Economia George Osborne per Philip Hammond i la designació de l’exalcalde de Londres Boris Johnson com a ministre d’Afers Estrangers. Johnson, destacat partidari del Brexit, haurà de negociar la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea.

El president mexicà Enrique Peña Nieto anuncia la detenció de Joaquín el Chapo Guzmán, el narcotraficant més poderós de Mèxic. El Chapo s’havia escapat de la presó d’alta seguretat d’El Altiplano al juliol del 2015 per un túnel d’un quilòmetre i mig de longitud. Guzmán és el líder del càrtel de Sinaloa, que és responsable de 3.000 morts i controla prop d’un terç del tràfic de drogues als Estats Units i una xarxa de blanqueig per tot Llatinoamèrica. Els seus beneficis formen una de les principals fortunes mundials.

La multinacional coreana fabricant de mòbils i tauletes digitals atura la venda del Galaxy Note 7, el mòbil intel·ligent d’última generació que va llançar al mercat el 19 d’agost. El motiu és que diversos aparells s’han incendiat durant la càrrega. Inicialment, la companyia ofereix als clients la revisió de tots els mòbils venuts i substituir-los per un mòbil temporal. Tanmateix, el 10 d’octubre, Samsung atura la fabricació del Galaxy Note 7.

L’Estat Islàmic confirma la mort del seu portaveu, el xeic Abú Muhàmmad al-Adnaní, sirià fundador de l’organització en aquest país i portaveu, mentre supervisava les operacions de les seves tropes a Alep, al nord de Síria. El Pentàgon reconeix haver fet un atac selectiu a Síria, que pot haver provocat la mort del cap gihadista.

Els reis d’Espanya presideixen, a Oviedo, la cerimònia de concessió dels premis Princesa de Asturias. Els premiats d’enguany són l’actriu catalana Núria Espert (arts), la Convenció Marc de l’ONU sobre el Canvi Climàtic i l’Acord de París (cooperació internacional), la historiadora britànica Mary Beard (ciències socials), el fotògraf nord-americà James Nachtwey (comunicació i humanitats), el bioenginyer nord-americà Hugh Herr (investigació científica i tècnica), l’escriptor nord-americà Richard Ford (lletres), el triatleta espanyol Javier Gómez Noya (esports) i les Aldees Infantils SOS (concòrdia).

El líder laborista Jeremy Corbyn supera àmpliament la moció de confiança plantejada pel sector crític del seu partit amb el 61,8% dels vots en la conferència celebrada a Liverpool. Jeremy Corbyn va ser elegit líder dels laboristes al juny del 2015. Després del "no" de la Gran Bretanya en el referèndum celebrat al juny sobre la permanència a la Unió Europea, 172 diputats laboristes van exigir la seva dimissió en una moció de no confiança, però ell no la va acceptar i la va traslladar als militants en una conferència, que guanya. Després de saber-se’n el resultat, Corbyn fa una crida a la unitat del partit.

Amb el lema "5-J: comencem a decidir", 34 municipis del País Basc celebren consultes sobre la independència. Organitzades per la plataforma Gure Esku Dago, que habilita 111 meses electorals per a un cens de més de 125.000 persones, les consultes segueixen el model de les que es van dur a terme a Catalunya en 2009-2011. La Delegació del Govern al País Basc adverteix que les votacions no es poden fer en edificis públics.

L’avió PK-661, amb 47 passatgers (incloent-hi els 5 membres de la tripulació) s’estavella prop de la ciutat de Havelian, al nord del Pakistan. No hi ha supervivents. Les investigacions posteriors revelen que la causa de l’accident és una avaria en un dels motors. La companyia Pakistan International Airways (PIA) té un llarg historial d’accidents. En l’aparell, que cobria el trajecte Chitral-Islamabad, hi viatjava un conegut predicador i cantant pakistanès.

En una cerimònia presidida pel president, Michael D. Higgins, Irlanda celebra una desfilada militar a Dublín i altres actes per a commemorar el centenari de l’alçament de Pasqua, la revolta amb la qual es considera que es va iniciar la independència del país. Entre els dies 24 i 29 de març de 1916 els rebels irlandesos van ocupar l’oficina general de Correus i altres edificis oficials. En la repressió de l’exèrcit van morir més de 455 persones, entre les quals hi havia 14 líders rebels i 116 soldats britànics. Per a tots ells s’oficien cerimònies d’homenatge.

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdoğan, es disculpa per haver abatut un caça rus que volava per la zona fronterera entre Síria i Turquia al novembre del 2015. L’incident va desencadenar una greu crisi diplomàtica entre ambdós estats i Rússia va imposar una sèrie de sancions sobre importacions i de suspensions de projectes i inversions, entre les quals hi ha el gasoducte de la mar Negra. El mateix dia, el primer ministre turc, Binali Yıldırım, anuncia un acord amb Israel que posa fi al litigi per l’atac de l’exèrcit israelià a un vaixell d’ajut humanitari a Gaza en el qual van morir 10 activistes turcs. Israel es compromet a pagar uns 20 milions de dòlars en compensació i a permetre a Turquia l’enviament de material als territoris palestins per a construcció d’infraestructures.

Els membres del nou executiu del Partit Popular sorgit de les eleccions del 6 de juny de 2016, presidit per Mariano Rajoy, juren o prometen el càrrec en una cerimònia al palau de la Zarzuela. El nou Govern té tretze carteres, com l’anterior. Els canvis més importants són la substitució de Jordi Fernández Díaz i José Manuel García-Margallo per Juan Ignacio Zoido i Alfonso Dastis a Interior i Afers Estrangers, respectivament. Soraya Sáenz de Santamaría continua com a vicepresidenta i ministra de la Presidència i assumeix la cartera d’Administracions Territorials, fet pel qual es converteix en màxima responsable de les relacions amb Catalunya. La substitueix com a portaveu Íñigo Méndez de Vigo, també ministre d’Educació. L’única cartera confiada a un català és Sanitat, que recau en Dolors Montserrat.

Unes 70.000 persones assisteixen a la manifestació anual a Bilbao per reclamar la fi de la dispersió i l’acostament al País Basc dels més de 400 presos d’ETA. La marxa la convoca la plataforma Sare, i té el suport d’EH Bildu i els sindicats LAB i ELA. El PNB i Podem donen llibertat als seus afiliats per assistir-hi.

Zhai Yanmin, un prominent advocat i activista per la democràcia i els drets humans xinès, és condemnat a una vigilància constant i és inhabilitat per a prendre part en activitats polítiques. Zhai Yanmin és un dels 300 detinguts més destacats en una operació contra la dissidència que va començar el 9 de juliol, i és condemnat per posar en perill l’ordre públic i la seguretat nacional i per ser un agent a sou. El seu judici, com el d’altres detinguts en l’operació, és qualificat d’"obert" per les autoritats, però l’accés dels mitjans de comunicació és en realitat molt restringit. Els estats occidentals critiquen aquests judicis, que consideren polítics i que van contra la llibertat d’expressió.

La Comissió Europea (CE) renuncia a limitar l’eliminació gradual del sobrepreu de les trucades de mòbil des de l’estranger (itinerància, o roaming). Pressionada per les companyies de telefonia, el dia 6 de setembre la CE va proposar limitar la gratuïtat només a 90 dies "per evitar abusos", contra la directiva europea que havia començat a aplicar-se el 30 d’abril. Tanmateix, davant de les protestes dels diputats del Parlament Europeu, la CE anuncia l’eliminació de la proposta, però diu també que la vol reformular.

El president del Govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, no aconsegueix en segona votació la investidura a la presidència del Govern després de les eleccions del 6 de juny. Rajoy, que necessita la majoria absoluta, obté 170 vots contra 180 i només obté el suport de Ciutadans i Coalició Canària, a més del PP. El 25 d’octubre, el rei Felip VI el proposa novament en una nova sessió d’investidura, que té lloc el dia 29.

En una cimera celebrada a Viena, en la qual participen els ministres d’Afers Estrangers dels EUA, Rússia i diversos estats de la Unió Europea, s’aprova aixecar l’embargament d’armes al govern d’unitat libi per tal de combatre l’Estat Islàmic i els traficants de persones. Al febrer del 2011 el Consell de Seguretat de l’ONU va imposar un embargament d’armes quasi total a Líbia en resposta a la situació caòtica del país després de l’enderrocament de Moammar al-Gaddafi.

La multinacional de l’automòbil japonesa Mitsubishi reconeix haver falsificat les proves d’emissió de gasos de més de 600.000 vehicles fabricats per l’empresa, gran part dels quals per a Nissan, que va denunciar incoherències en la presentació dels resultats dels tests. Mitsubishi retira els vehicles i inicia una investigació. És la segona empresa a reconèixer aquesta mena de manipulacions des de l’escàndol de Volkswagen el 2015.

El Tribunal Penal Internacional (TPI) condemna el malià Àhmad al-Faqí al-Mahdí a nou anys de presó per la destrucció del patrimoni cultural de la humanitat. Al-Mahdi, militant del grup islamista radical Ansar al-Din, és declarat culpable d’haver dirigit la destrucció de mesquites i mausoleus de gran valor monumental a Timbuctú l’estiu del 2012 durant la guerra que tingué lloc a Mali. Des de l’inici del judici Al-Mahdi va reconèixer la seva culpabilitat. És la primera condemna del TPI per destrucció del patrimoni cultural.

El ministre de Foment espanyol, Íñigo de la Serna, anuncia que l’Estat es farà càrrec de les autopistes radials de Madrid anomenades Accesos de Madrid, construïdes per un consorci participat per Abertis, ACS, Sacyr i Bankia, i de cinc més, entre d’altres, l’Eix Aeroport de Barajas. El cost del rescat s’estima en uns 5.500 milions d’euros. Algunes de les entitats que van finançar la construcció d’aquestes autopistes han venut el deute amb un descompte important, de fins el 70%, a fons d’inversió especulatius.

L’Assemblea Nacional francesa aprova la llei que penalitza els clients de la prostitució amb multes que poden arribar als 3.750 euros. Fora de la cambra, s’hi manifesten en contra prostitutes, perquè segons diuen dificultarà les condicions de vida del col·lectiu. El Govern presenta la llei com un mitjà per a lluitar contra el tràfic de persones. Suècia va ser el primer país a penalitzar els clients de prostitutes l’any 1999.

Amb un concert que rep el nom de Marató Granados es commemora dins del Festival de Pasqua de Cervera la data del naixement d’Enric Granados. De fet, l’Any Granados va començar el 28 de gener amb un concert de les Goyescas, interpretades pel pianista José Menor, a l’Auditori de Lleida, ciutat natal del pianista i compositor.

En una reunió a Madrid, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i el ministre d’Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro, arriben a un acord per a garantir la liquiditat de la Generalitat fins a final d’any, que inclou un crèdit extraordinari del Fons de Liquiditat Autonòmic al 0% d’interès. A banda, el president Puig reclama al ministre que el Govern central es faci càrrec dels impagaments i de la multa imposada per la Comissió Europea per la manipulació del dèficit, perquè, argumenta, ambdós són conseqüència de polítiques del Govern valencià anterior del PP.

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, lliura la Medalla d’Or de la institució, a títol pòstum, a Muriel Casals, diputada de Junts pel Sí i expresidenta d’Òmnium Cultural, que va morir el 4 de febrer a causa d’un accident.

En una sentència provisional, la jutge del jutjat d’instrucció número 2 d’Osca ordena l’execució de la sentència del 4 de juliol, per la qual obliga el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a lliurar les pintures murals de Sixena. Aquestes pintures murals romàniques van ser malmeses per un incendi perpetrat per milicians anarquistes el 1936. El comissari de patrimoni de la Generalitat, Josep Gudiol, va dirigir l’operació d’arrencada i trasllat de les restes de les pintures a Barcelona, on van ser restaurades i on, des del 1960, es van exposar al Museu d’Art de Barcelona (actual MNAC). Al juny del 2013, l’orde de Sant Joan de Jerusalem, propietari del monestir de Sixena, va cedir els drets sobre les pintures murals al Govern d’Aragó, que des d’aleshores en reclama el retorn a Sixena per la via judicial. El dia 10 de novembre de 2016 el Govern de la Generalitat de Catalunya anuncia un recurs a la sentència. També assenyala els perills de deteriorament de les pintures si són novament sotmeses a una operació de trasllat.

Els ajuntaments de la Franja de Ponent acorden declarar el català llengua d’ús preferent en el seu territori. Aquesta declaració serà utilitzada pel Govern d’Aragó per a establir un mapa lingüístic de la comunitat autònoma.

Deutsche Bank arriba a un acord amb el fons britànic Northwood Investors pel qual adquireix el macrocentre comercial Diagonal Mar, del districte 22@ de Barcelona. Northwood Investors era propietari de Diagonal Mar des del 2013, quan el va adquirir al "banc dolent" irlandès Nama per 160 milions d’euros.

El segon sindicat de la policia catalana, el Sindicat de Mossos d’Esquadra (SME), és objecte d’un atac informàtic en el seu perfil de Twitter i difon a la xarxa dades personals de més de 5.600 agents. Acompanya l’enllaç el missatge: "D’acord amb la llei de transparència, avui publiquem la llista dels nostres membres", i s’hi afegeixen també imatges d’Ester Quintana, del documental Ciutat morta i de la mort de Juan Andrés Benítez. L’endemà, un hacker sota el pseudònim de Phineas Fisher es reivindica com l’autor de l’atac.

Se celebra a Alzira (Ribera Alta) l’assemblea de la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull, unes quantes setmanes després que la ciutat s’hi adherís amb els vots de tots els partits menys Ciutadans i el PP. El propòsit de l’assemblea és expressar l’adhesió a l’Any Llull, i també iniciar una nova etapa, en la qual l’alcalde d’Alzira, Diego Gómez, és escollit nou president de l’entitat, en substitució de Tomàs Ferrandis, alcalde de Xeresa (Safor). En el Manifest que signen la quarantena de ciutats valencianes adherides es constata que, amb el Govern d’esquerres, el País Valencià ha entrat en una nova etapa, i s’insta la Generalitat a adherir-se a la Institució Ramon Llull juntament amb Catalunya i les Illes Balears, propòsit últim per al qual va ser creada la xarxa l’any 2008.

Per 71 vots (de Ciutadans, el PSC, Catalunya Sí que es Pot, el PP i la CUP), contra 62 (de JxSí) el Parlament de Catalunya rebutja els pressupostos presentats pel conseller d’Economia i vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras. És clau en aquesta votació el vot en contra de la CUP, teòric aliat de JxSí en una legislatura excepcional per a la consecució de la independència. En resposta, el president Puigdemont anuncia immediatament després que se sotmetrà a una qüestió de confiança al setembre i, en cas de no passar-la, dissoldrà la legislatura.

Oui au Pays Catalan, la plataforma que va reivindicar sense èxit la inclusió de Pays Catalan al nom de la nova regió francesa, finalment anomenada Occitània, s’organitza com a moviment polític. El nucli el formen exmilitants de l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya a la Catalunya del Nord encapçalats pel seu antic líder, Jordi Vera. Aquest moviment es desmarca de l’independentisme de l’antic soci i es proposa, sobretot, el reconeixement oficial de la Catalunya del Nord a França com a col·lectivitat diferenciada i renuncia, així mateix, a emprar el català en els actes públics.

A Ulldecona (Montsià) té lloc un acte en record de la primera etapa de la Marxa de la Llibertat de l’any 1976. És una de les moltes celebracions amb què a l’estiu del 2016 es commemoren els quaranta anys d’aquesta iniciativa política unitària que consistí en la marxa de cinc columnes de persones arreu del Principat --amb ramificacions al País Valencià i la Catalunya del Nord-- que difonien, mitjançant concentracions, mítings, col loquis, etc., i malgrat la repressió policial, les rei- vindicacions del catalanisme en acabar-se el franquisme.

La Federació d’Entitats Culturals Andaluses a Catalunya (FECAC), que organitza la Feria de Abril a Barcelona, abandona la seu que ocupa al carrer de Mallorca, propietat de la Diputació de Barcelona, després que aquesta institució cursés un requeriment judicial en contra de l’entitat per impagament. La FECAC no pagava el lloguer del local des del 2014, i el deute acumulat és de 41.500 euros.

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) culmina, amb l’elecció del secretariat nacional, el procés de renovació de la cúpula iniciat al maig a Esparreguera (Baix Llobregat), quan es va decidir que la majoria de l’òrgan el formés una llista conjunta. El 76,23% de la militància vota a favor de la llista única i diverses candidatures individuals. Integren el nou secretariat l’exdiputat Quim Arrufat, el regidor gironí Lluc Salellas i l’exalcaldessa de Sant Pere de Ribes Anna Gabaldà, entre d’altres. La votació es va fer entre el 30 de juliol i el 4 d’agost, i hi van participar 1.098 persones, el 63% de la militància.

El Govern català, ajuntaments i entitats del tercer sector acorden promoure una nova llei d’emergència social en resposta al recurs del Govern espanyol contra alguns aspectes de la llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 2015. El dia 6, una cinquantena d’alcaldes de Catalunya es concentren davant la Delegació del Govern espanyol, a la qual comuniquen que seguiran tramitant els expedients de famílies en risc d’exclusió. La protesta és iniciativa de l’alcalde de Sabadell, Juli Fernández (ERC), i també rep el suport de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. El mateix dia el Tribunal Constitucional (TC) suspèn la llei aprovada pel Parlament de Catalunya de l’impost sobre els habitatges buits, la d’igualtat i la de règim local. D’altra banda, el dia 31 de maig el TC suspèn part de la llei catalana contra la pobresa energètica. És la resposta a la presentació del recurs del Govern espanyol (29 de maig).

Es presenta, en una roda de premsa encapçalada pel president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros, la nova Gramàtica de la llengua catalana. Dirigida per Gemma Rigau, Manuel Pérez Saldanya --presidenta de la Comissió de Gramàtica i director de l’Oficina de Gramàtica, respectivament--, i per Joan Solà, que va morir abans de la finalització del projecte, l’obra es reclama hereva de la normativa establerta per Pompeu Fabra el 1918. El tret més rellevant de l’obra de l’IEC és l’establiment de la norma partint de la descripció gramatical i atenent a la diversitat dialectal i de registres. El 15 de desembre té lloc l’acte institucional de presentació de l’obra al Palau Macaya de Barcelona.

En aplicació del nou Pla municipal d’habitatges d’ús turístic, l’Ajuntament de Barcelona ordena el tancament de 256 pisos turístics il·legals i sanciona amb multes de 30.000 euros les plataformes Airbnb i HomeAway, que n’han gestionat el lloguer. A més, anuncia la imposició d’una multa de 600.000 euros als dos portals si comprova que les plataformes han reincidit en la publicació d’anuncis de pisos turístics sense llicència. L’endemà Airbnb i HomeAway anuncien recursos contra les sancions. Les primeres multes van ser imposades al desembre del 2015.

Dos encaputxats entren a l’Espai Macià, de les Borges Blanques, dedicat a l’expresident de la Generalitat de Catalunya, n’amenacen el tècnic i provoquen destrosses mentre criden consignes espanyolistes i contra l’independentisme. El 2013 es va produir un altre incident quan van aparèixer pintades del mateix signe a la placeta davant de l’Espai.

Comença la cloenda de l’Any Llull, que ha celebrat el setè centenari de la mort de l’escriptor i filòsof, amb dos actes simultanis: un a Jerusalem i l’altre a Barcelona. L’elecció de Jerusalem obeeix al fet que la ciutat representa la confluència de les tres grans religions que van centrar la vida de Llull. A Barcelona es representa l’espectacle Entre la vinya i el fenollar, al Teatre Nacional de Catalunya. El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, el conseller català de Cultura, Santi Vila, i la consellera de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears, Ruth Mateu Vinent, presideixen l’acte. A Jerusalem, la Universitat de Jerusalem acull una conferència del Dr. Harvey Hames sobre la relació entre el pensador mallorquí i el món jueu, i el dia 14, el músic català Jordi Savall dirigeix al Jerusalem International YMCA un concert d’homenatge a Llull, interpretat pel seu grup Hespèrion XXI i la Jerusalem Baroque Orchestra, titulat Ramon Llull. Temps de conquestes, de diàleg i desconhort.

El Futbol Club Barcelona guanya el seu 24è títol de Lliga després de derrotar el Granada per 0-3, amb gols de Luis Suárez. El dia 22 se celebra la final de la Copa del Rei, a l’estadi Vicente Calderón, en la qual el Barça conquereix el trofeu contra el Sevilla (2-0), amb gols de Jordi Alba i Neymar. Aquesta final de Copa ve marcada per la prohibició d’exhibir estelades a l’estadi dictada per la delegada del Govern espanyol a Madrid el dia 18, però que revoca el dia 21. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, havien anunciat que no assistirien a la final si se’n mantenia la prohibició.

La direcció de l’empresa química Ercros anuncia el tancament de la planta de producció de clor a Flix (Baix Ebre) el 2017, que comportarà l’acomiadament de 120 treballadors. Ercros també reduirà la producció el 30% a la fàbrica que té a Vila-seca (Tarragonès). El principal motiu és la reducció de la demanda de clor del principal client, Covestro, filial de Bayer, que tanca la planta de Tarragona, i també l’entrada en vigor de la prohibició del sistema de producció amb mercuri decretada per la UE a partir del 2017.

Tanca la primera edició del Barcelona Games World, la fira dedicada al món dels videojocs, celebrada a Barcelona del 6 al 9 d’octubre. L’èxit ha superat les expectatives, amb gairebé 122.000 visitants. El recinte de Montjuïc és proveït per més d’un miler de terminals perquè hi juguin unes 480.000 partides de la setantena de videojocs exposats.

Després de la renúncia de l’anterior president, Artur Mas, el nou candidat de Junts pel Sí, Carles Puigdemont, és investit 130è president de la Generalitat de Catalunya amb 70 vots (62 de JxSí i 8 dels 10 diputats de la CUP), 2 abstencions i 63 vots en contra. El dia 11, el rei d’Espanya trenca el procediment protocol·lari habitual i no agraeix a Mas els serveis prestats ni rep presencialment la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que li havia de comunicar el cessament de Mas i el nomenament de Puigdemont.

En un acte públic a l’Arxiu Nacional de Catalunya es restitueixen documents decomissats pel franquisme a Catalunya després de la Guerra Civil Espanyola coneguts com Papers de Salamanca. És el quart d’aquests actes, després dels ja celebrats el 20 de febrer de 2012, i el 19 de febrer i el 3 de desembre de 2015. Els fons lliurats corresponen a la documentació lliurada pel Ministeri de Cultura espanyol entre el 2008 i el 2014. Els beneficiaris són una cinquantena de particulars o els seus descendents i una cinquantena d’entitats molt diverses. Amb aquest lliurament s’ha retornat el 95,5% dels documents rebuts fins al moment, segons la Generalitat de Catalunya.

L’editorial Planeta celebra l’acte de concessió dels premis Josep Pla i Nadal, dos dels més ben dotats de la literatura catalana i castellana, respectivament. El Josep Pla és per a Lluís Foix, autor d’Aquella porta giratòria, la segona part de les seves memòries. El Nadal és per a Víctor del Árbol, amb La víspera de casi todo.

Esquerra Republicana de Catalunya, Podem i la CUP protagonitzen un míting a la plaça de Catalunya de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) en el qual commemoren el primer Onze de Setembre després del franquisme, el qual es va celebrar en aquest mateix lloc. La convocatòria pretén homenatjar les forces catalanistes d’arrel popular que van lluitar contra el franquisme i que van ser les impulsores d’aquella mobilització. L’acte aixeca malestar entre polítics i sectors del catalanisme, perquè no s’hi convida a participar ni el Partit Demòcrata Europeu Català (hereu de Convergència Democràtica de Catalunya) ni el Partit dels Socialistes de Catalunya.

Cancel·lacions i retards de fins a cinc hores, majoritàriament en vols de Vueling, produeixen escenes de caos a l’aeroport del Prat. L’inici de vacances de molts usuaris precipita la situació, agreujada per la vaga de la companyia de serveis de terra Swissport. El dia 4 el Govern de la Generalitat i el Ministeri de Foment es reu-neixen per separat amb els responsables de Vueling, i Foment anuncia l’obertura d’un expedient sancionador. El dia 5 el president de la companyia demana disculpes per TV3 en una entrevista i anuncia reforços d’avions i tripulació, però el dia 23 tornen a repetir-se els retards i les anul·lacions, cosa que Vueling i AENA atribueixen a les tempestes. Des dels darrers dies de juny Vueling acumula prop de 400 retards, i el nombre d’afectats per les cancelacions s’apropa als 10.000. A l’agost, no hi ha incidents dignes de consideració.

Per primera vegada es fa a Barcelona la prova d’accés a l’advocacia en català. Al desembre del 2014, els catorze degans dels col·legis d’advocats catalans van demanar la descentralització de la prova i que es pogués fer en català. El 2015 es va poder fer a Barcelona, entre altres capitals de comunitats autònomes, però només en castellà. Al febrer, el ministeri va reiterar la llengua única de la prova, contrària a les recomanacions del Consell d’Europa, però, posteriorment, al setembre del 2016 el ministeri de Justícia en funcions, encapçalat per Rafael Catalá, va signar amb representants dels governs de comunitats amb llengües cooficials un conveni que permet fer la prova en la llengua pròpia de la comunitat.

El ple de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs aprova amb els vots de tots els grups menys el PP, que se n’absté, declarar bé cultural d’interès local l’estructura de les torres i l’edifici de la sala de turbines de la tèrmica per impedir que el seu propietari, ENDESA, les pugui enderrocar. El 2011 la tèrmica va entrar en desús i ENDESA en va iniciar l’enderroc al novembre del 2012, que va ser aturat parcialment per entitats ciutadanes i per l’Ajuntament.

La multinacional nord-americana de comerç electrònic Amazon signa l’opció de compra dels terrenys del polígon del Mas Blau del Prat de Llobregat amb la finalitat de construir un gran centre logístic d’abast europeu. La finca és propietat de l’Incasòl, té una superfície de 15 hectàrees i un cost de 30 milions d’euros.

Els Mossos d’Esquadra llancen una operació contra una màfia xinesa dedicada al narcotràfic i altres activitats criminals. En l’operació s’escorcollen simultàniament 13 locals de Barcelona, Badalona i Santa Coloma de Gramenet, entre els quals hi ha una coneguda joieria del passeig de Gràcia de Barcelona. El nombre de detinguts és d’una vintena.

L’edició del 2016 de la Diada de Sant Jordi ve marcada per un augment del 3% de les vendes respecte a l’any anterior, segons el Gremi de Llibreters de Catalunya. Segons aquesta mateixa organització, la facturació és de quasi 30 milions. El 54,3% correspon al llibre en català i el 45,3% en castellà (mentre que la resta de l’any la venda en català baixa al 25%). La filla del capità Groc, de Víctor Amela, i Confessions d’un culer defectuós, de Sergi Pàmies, són els més venuts en ficció i no-ficció en català, respectivament. En castellà ocupen les primeres posicions La chica del tren, de Paula Hawkins, i X, de Risto Mejide.

La Guàrdia Civil duu a terme l’"operació Amfiteatre", que investiga el "cas Inipro", de presumpte finançament il·legal del PSC, en el decurs de la qual efectua vuit escorcolls als ajuntaments de Tarragona, Viladecans, Palau-solità i Plegamans, a dos registres mercantils, el de Barcelona i Viladecans, a un despatx professional d’aquesta ciutat, i a un altre a Reus. S’efectuen quatre detencions: dos empresaris, l’excap de gabinet de l’alcaldia de Tarragona i el tinent d’alcalde de Viladecans.

Catalunya es mobilitza massivament en ocasió de l’Onze de Setembre per cinquè any consecutiu. La mobilització del 2016, organitzada novament per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, se celebra simultàniament de manera descentralitzada en cinc poblacions diferents: Barcelona, Tarragona, Lleida, Salt (Gironès) i Berga (Berguedà). En total, les cinc manifestacions, que tenen com a lema "A punt per la independència", congreguen aproximadament el mateix nombre de persones que les dels anys anteriors. De les cinc manifestacions, la més nombrosa és a Barcelona, on al passeig de Sant Joan es concentren centenars de milers de persones. Com els anys anteriors, la manifestació atreu l’atenció d’un gran nombre de mitjans internacionals, i en una roda de premsa amb periodistes estran-gers al Palau de la Generalitat, el president Carles Puigdemont explicita la intenció de plantejar de nou a l’Estat la celebració d’un referèndum acordat amb motiu de la qüestió de confiança del 28 de setembre, i preveu també celebrar eleccions de caràcter constituent, després de l’onze de setembre de 2017.

Jordi Pujol i Soley, expresident de la Generalitat de Catalunya, i la seva esposa, Marta Ferrusola, declaren a l’Audiència Nacional per primera vegada en qualitat d’investigats per un presumpte delicte de blanqueig de capitals. El jutge José de la Mata acusa tota la família de funcionar com un entramat de cobrament i blanqueig de comissions a canvi de l’adjudicació d’obra pública. Durant les més de quatre hores que l’expresident contesta a les preguntes del jutge manté que l’origen de la fortuna familiar detectada en diversos comptes a Andorra procedeix de les inversions fetes a partir de l’herència rebuda del seu pare, Florenci Pujol. A més, remarca que no té res a veure amb els negocis del seu fill gran. D’altra banda, Marta Ferrusola s’acull al dret a no declarar.

El Departament de Salut de la Generalitat confirma el primer cas a Catalunya d’infecció pel virus del Zika en una embarassada. La dona sembla que va contreure la infecció en un viatge a Colòmbia. El 23 de gener, després de nous casos de febre del Zika, el Ministeri de Sanitat i els governs de les comunitats autònomes van anunciar la creació d’un protocol d’actuació. El 6 de maig s’anuncia la detecció del primer fetus afectat de microcefàlia pel virus del Zika a Catalunya. L’1 de febrer l’OMS va declarar el Zika emergència sanitària mundial.

Un acord evita que es jutgin els sis mossos d’esquadra presumptament autors de l’homicidi del veí del Raval Juan Andrés Benítez el 5 d’octubre de 2013, quan, segons l’acusació, va ser víctima de maltractaments durant la seva detenció que li van causar la mort. La condemna de dos anys evita als acusats l’ingrés a la presó, i la família de la víctima rebrà 150.000 euros com a indemnització.

Els Mossos d’Esquadra detenen sis persones presumptament vinculades amb el robatori de coure a Mollet del Vallès que va afectar la circulació de trens a les línies R2, R11 i R8 durant més d’un mes i que va produir un caos ferroviari el 15 de desembre de 2015, amb perjudicis a uns 60.000 usuaris i pèrdues milionàries. Als detinguts se’ls imputa una vintena de robatoris i, segons el conseller de l’Interior, Jordi Jané, estaven a punt de cometre un altre robatori a l’Espluga de Francolí.

La Guàrdia Civil deté en una operació a Barcelona i Madrid catorze treballadors i alts càrrecs d’ADIF sospitosos de participar en una sèrie de contractacions d’obres per al TGV a l’estació de la Sagrera, el sobrecost de les quals probablement ha permès desviar uns 80 milions d’euros. La denúncia es basa en les auditories que el mateix ADIF va portar a la Fiscalia Anticorrupció després de detectar irregularitats en les certificacions d’obra de tres treballs pròxims a l’estació entre els anys 2008 i 2010.

Unes 80.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, participen en la manifestació convocada per l’ANC, Òmnium Cultural i l’AMI a l’avinguda de Maria Cristina de Barcelona contra l’encausament de càrrecs electes, entre els quals cal esmentar Carme Forcadell, Francesc Homs, Montse Venturós, Joan Coma, l’expresident Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega per defensar accions vinculades a la independència de Catalunya. L’acte també dóna suport a Santiago Espot, encausat per instigar la xiulada a l’himne espanyol i a Felip VI durant la final de Copa de l’any 2015. La manifestació té per lema "Per la democràcia. Defensem les nostres institucions", i, entre els diversos discursos i actuacions, s’enumeren les suspensions i les anul·lacions del Tribunal Constitucional de lleis catalanes aprovades pel Parlament de Catalunya.

La comissió de garanties democràtiques de Podem Balears acorda expulsar Concepció (Xelo) Huertas, presidenta del Parlament de les Illes Balears. Huertas va ser suspesa de militància el 7 de novembre per la direcció estatal pel fet de considerar-la involucrada en un escàndol de tràfic d’influències, en afavorir que el Govern contrac-tés un laboratori que dirigeix Daniel Bachiller, també membre de Podem. Juntament amb Huertas i Bachiller, també és expulsada la diputada Montse Siejas, implicada en l’afer. El partit també insta Huertas a dimitir la presidència del Parlament, cosa a la qual aquesta es nega.

Un acte solemne a l’Ajuntament de l’Escala inaugura l’Any Caterina Albert. L’escriptora, més coneguda pel pseudònim de Víctor Català i autora de Solitud, va morir en aquest poble de l’Alt Empordà ara fa 50 anys. El programa d’activitats per a commemorar l’efemèride inclou presentacions de llibres, lectures dramatitzades, conferències, xerrades i una ruta guiada sobre la seva figura. La Generalitat també té previst la celebració d’actes arreu del territori català. A l’Escala, les activitats acabaran el 27 de gener de 2017, dia que va morir l’escriptora l’any 1966.

La diputada de Junts pel Sí i expresidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, mor a conseqüència del traumatisme cranioencefàlic que va patir el 31 de gener en ser atropellada per un ciclista. El dia 18 se li reten dos homenatges: un, al Parlament de Catalunya, en el qual són presents tots els presidents de la Generalitat vius, Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla i Artur Mas, a més de Carles Puigdemont, i l’altre, de caràcter cívic, al parc de la Ciutadella, organitzat per Òmnium Cultural i al qual assisteixen personalitats de la societat civil. El 8 de març, el diputat de JxSí Lluís Llach pren possessió de la presidència de la comissió d’estudi del procés constituent en substitució de Muriel Casals.

José María Rodríguez, president de la junta territorial del PP de Palma, dimiteix del càrrec en ser relacionat amb una trama corrupta de la policia municipal. En concret, se l’acusa d’haver ofert serveis sexuals i beguda als agents a canvi que l’avisessin d’inspeccions en locals d’oci. També dimiteixen dos alts càrrecs del partit a Palma.

Responent al requeriment de la delegada del Govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya suspèn la consulta popular convocada per l’Ajuntament de Tossa de Mar (Baix Empordà) sobre la construcció d’un port, un hotel de luxe i quatre xalets en una zona verge del litoral. El 20 de novembre, dia previst per a la votació, una cinquantena de veïns es concentren a la plaça de l’Església per protestar. L’Ajuntament anuncia que buscarà alternatives al veto de l’Estat per fer una consulta popular.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) acorda el reingrés de Daniel de Alfonso a l’Audiència de Barcelona, on tenia plaça reservada mentre ocupava la direcció de l’Oficina Antifrau. El dia 14 la Fiscalia del Tribunal Suprem va anunciar que no veia indicis de delicte en la conspiració per a inculpar polítics independentistes en la qual va participar De Alfonso, tot i que el 6 de juliol un alt comandament de la policia, el comissari José Manuel Villarejo, va reconèixer en la instrucció sobre la filtració l’existència d’una "operació Catalunya" orquestrada des del Ministeri de l’Interior i la Policia.

El Tribunal Constitucional dóna la raó al Govern espanyol en el recurs a la llei catalana contra la fracturació hidràulica (fracking), argumentant que la llei envaeix les competències de l’Estat. També declara nul·la la disposició transitòria de la llei catalana que prohibeix la implantació d’establiments comercials amb una superfície igual o superior a 800 m2 dins de les trames urbanes consolidades, ja que no es justifica segons la norma general estatal. Dos dies després (27 d’abril), el TC també anul·la la part substancial de la llei catalana que estableix un impost a la generació d’electricitat a les centrals nuclears, argumentant una vulneració de la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA).

L’exconseller d’Ensenyament i exmembre destacat del Partit dels Socialistes de Catalunya, Ernest Maragall, renuncia als càrrecs de Moviment d’Esquerres juntament amb 9 membres més de la direcció. Moviment d’Esquerres va ser fundat pel mateix Maragall després de marxar del PSC. Els dimissionaris justifiquen la decisió perquè no s’identifiquen amb l’orientació i el rumb del partit, que consideren contradictori.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) anul·la l’empresa publicoprivada que subministra l’aigua a Barcelona i a una vintena de municipis de l’àrea metropolitana. L’empresa es va crear al novembre del 2012 per regularitzar la situació d’Aigües de Barcelona, que operava sense concessió. Segons el tribunal, la creació de l’empresa i l’adjudicació del servei es va fer sense publicitat ni concurs públic.

La Universitat de Barcelona anuncia la supressió del màster d’Homeopatia un cop acabi el d’aquest any. El curs s’impartia des del 2004, i la decisió és motivada per la recollida de 1.300 signatures d’un estudiant de química que demanava al rector, Dídac Ramírez, la supressió del màster perquè l’homeopatia no té cap mena d’evidència ni es basa en la metodologia científica, i és catalogada com una estafa per la comunitat científica.

Unes 50.000 persones, segons els organitzadors, participen en la manifestació contra el Pla Hidrològic aprovat pel Govern en funcions del PP. És la més multitudinària de les que s’han convocat per aquest motiu des de fa 15 anys. A més de gent de les Terres de l’Ebre i de molts punts de Catalunya, hi ha una nodrida representació de l’ANC i Òmnium Cultural i també de tots els partits polítics amb representació al Parlament (menys el PP i Ciutadans) i de les institucions (el vicepresident Oriol Junqueras, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell).

Arran d’una ordre judicial, els Mossos d’Esquadra desallotgen un local ocupat del barri de Gràcia. La intervenció desencadena enfrontaments entre la policia i els ocupes, als quals s’afegeixen membres de col·lectius antisistema. L’anomenat Banc Expropiat, una antiga sucursal de CatalunyaCaixa, estava ocupat des del 22 d’octubre de 2011 i, segons els seus residents, s’hi feien tasques solidàries. L’entitat va vendre el local a la immobiliària Antarctic Vintage, que va demandar l’ocupació, amb el resultat d’una primera ordre de desallotjament al juliol del 2014. L’aleshores alcalde, Xavier Trias, va acordar amb el propietari el pagament d’un lloguer de 5.500 euros mensuals al·legant "el paper dinamitzador" de l’entitat al barri i per guanyar temps amb l’objectiu de cercar una solució definitiva. El nou govern municipal d’Ada Colau no va renovar el contracte d’arrendament (amb venciment al gener del 2016) i el 26 de maig, tres dies després del desallotjament, la Fiscalia obre diligències contra Trias per un presumpte delicte de malversació de fons públics. Els dies 24, 25 i 29 es repeteixen els aldarulls violents, amb actes de vandalisme en aparadors, vehicles i mobiliari urbà. El 4 de juny la policia desallotja cinc persones que havien tornat a entrar al local i el precinta definitivament. Els ferits durant aquests dies de violència urbana superen la cinquantena entre manifestants i policies, a més de dos periodistes.

El fabricant de components d’automòbils Delphi anuncia el tancament a final del 2016 de la planta de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). La companyia té la intenció de reduir gradualment l’activitat a la planta. Després de l’anunci, sindicats i la Generalitat de Catalunya inicien negociacions amb l’empresa perquè el tancament afecti tan poc com sigui possible els prop de 500 empleats.

El Futbol Club Barcelona anuncia el nou patrocinador, que substitueix Qatar Airways. Es tracta de l’empresa japonesa de comerç electrònic Rakuten. El contracte és fins el 2021 i suposarà uns ingressos de 220 milions d’euros. Les negociacions van començar a l’estiu del 2015.

L’escriptor Manuel Forcano pren possessió del càrrec de director de l’Institut Ramon Llull, que des del 2013 ocupava Àlex Susanna. Aquest canvi va ser anunciat pel conseller de Cultura, Santi Vila, al febrer, juntament amb el nomenament de Pau Villòria com a secretari general de Cultura i Jusèp Boya com a director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni. En les altres dues direccions generals i en altres organismes hi ha continuïtat (Lluís Puig a Cultura Popular, Ester Franquesa a Política Lingüística, Jordi Sellas a l’Institut Català de les Empreses Culturals i Laura Borràs a la Institució de les Lletres Catalanes).

L’exalcaldessa de València Rita Barberà comunica al Partit Popular la baixa del partit, l’endemà que el Tribunal Suprem obri la causa contra ella per un presumpte delicte de blanqueig de capitals. Barberà, però, manté l’escó de senadora i passa a formar part del grup mixt, malgrat que fins i tot des del seu partit se li demana que renunciï a l’acta. La decisió del Suprem es basa en l’informe que va enviar el Jutjat d’Instrucció número 18 de València, que investiga el "cas Imelsa" i que acusa l’exalcaldessa d’ingressos irregulars el 2003, el 2010 i el 2011 per un import superior a 200.000 euros. L’exfiscal general de l’Estat Cándido Conde-Pumpido és el magistrat designat per a investigar Rita Barberà.

Uns 200 veïns dels municipis de Garrigàs, Pontós, Borrassà i Palau de Santa Eulàlia (Alt Empordà) tallen el trànsit a la N-II a la cruïlla de Garrigàs. Els veïns reclamen al Ministeri de Foment que dugui a terme les obres demanades des de fa anys per tal de posar fi a la sinistralitat anormalment alta d’aquest tram. El dia 28 es repeteix el tall a Pontós, l’altre punt negre de la carretera.

Els Mossos d’Esquadra de Sants-les Corts investiguen denúncies de presumptes abusos sexuals comesos per un professor del Col·legi Maristes del barri de Sants-les Corts, de Barcelona. El dia 6 el professor (desvinculat del centre des del 2011) confessa els abusos. Posteriorment apareixen noves denúncies i nous presumptes casos que afecten altres professors del centre. El 17 de febrer el Síndic de Greuges declara que el protocol contra els abusos a menors instaurat el 2006 no es va aplicar per una cadena d’ocultacions i d’errors, agreujats per la descoordinació entre administracions. El 18 d’abril el jutge anuncia que només s’accepten quatre de les disset denúncies contra el professor. Les altres 13 es rebutgen per haver prescrit.

Francesc Homs, diputat per Democràcia i Llibertat al Congrés dels Diputats, declara al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per un presumpte delicte de desobediència a propòsit de la carta que va enviar cinc dies abans del 9-N del 2014, quan era conseller de la Presidència i portaveu de l’executiu, al director del Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació (CTTI). Homs declara a petició pròpia tot i la condició d’aforat, i manté davant del jutge que la querella presentada contra ell, l’expresident Mas i les conselleres Ortega i Rigau té caràcter polític. A la sortida, Homs és rebut per unes 300 persones. També li donen suport presencial la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, els consellers Raül Romeva, Jordi Baiget, Josep Rull, Neus Munté i Meritxell Borràs, diputats com Lluís Llach, Toni Castellà, Fabián Mohedano o Eduardo Reyes, i l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias.