Cronologia dels Països Catalans i del món

El dia de la mort del dictador Francisco Franco se celebren a Catalunya diversos actes en homenatge a les víctimes del franquisme. A la presó Model de Barcelona, Òmnium Cultural reclama justícia pels crims de la dictadura, i al paranimf de la Universitat de Barcelona la Generalitat homenatja les víctimes de la repressió, amb actuacions musicals i parlaments dels historiadors Josep Fontana i Borja de Riquer. També s’hi anuncien els noms dels 287 represaliats que són reconeguts per la seva lluita contra el franquisme.

Amb els vots a favor del PP, PSOE i Ciutadans (248), i en contra de Podem, ERC, PDECAT, PNB i Bildu (91), el Congrés aprova el suplicatori que li va trametre al mes de setembre el Tribunal Suprem per tal de poder jutjar el diputat Francesc Homs per la consulta del 9-N quan era conseller de Presidència.

El candidat a la presidència del Govern basc del Partit Nacionalista Basc, Iñigo Urkullu, és investit amb els vots del seu partit i del Partit Socialista d’Euskadi-PSOE. D’aquesta manera, Urkullu repeteix mandat després de les eleccions del 25 de setembre. L’acord amb els socialistes preveu elaborar un projecte de reforma de l’Estatut de Gernika per després sotmetre’l a referèndum.

Un any després del Congrés Constituent celebrat a Cornellà (7 de novembre de 2015), Demòcrates de Catalunya, l’escissió d’Unió Democràtica de Catalunya, celebra a Barcelona un consell nacional extraordinari en el qual s’escull president del partit Josep Maria Vila d’Abadal, exalcalde de Vic per UDC i expresident de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), juntament amb altres càrrecs de la direcció. L’anterior president, Joan Rigol, va dimitir el càrrec després de ser criticat per haver participat en un acte de campanya de CDC actual PDeCAT a les eleccions espanyoles del 26 de juny.

A l’Havana té lloc el funeral d’estat dedicat a Fidel Castro, el líder de la Revolució Cubana, el règim comunista instaurat per ell el 1959 i al capdavant del qual va estar fins el 2006, quan va delegar els poders al seu germà Raúl. En la cerimònia multitudinària que se celebra a l’Havana, hi assisteixen sobretot líders de l’esquerra llatinoamericana com Evo Morales (Bolívia), Rafael Correa (Equador) o Nicolás Maduro (Veneçuela) i els presidents de Sud-àfrica i Mèxic, entre d’altres. L’únic president o cap de govern europeu que hi és present és Alexis Tsipras (Grècia), i Espanya és representada pel rei emèrit Joan Carles I. Dels polítics catalans, la CUP hi envia una delegació que encapçala la diputada Anna Gabriel. Fidel Castro va morir el 29 de novembre i les seves cendres es dipositen l’1 de desembre al cementiri d’Ifigenia de Santiago, on és enterrat l’heroi de la independència José Martí.

Àustria celebra eleccions presidencials per segona vegada en un any. Aquest cop el candidat ecologista Alexander Van der Bellen amplia la distància i aconsegueix el 53,6% dels vots, i el candidat opositor, el populista Norbert Hofer, accepta la derrota. Les primeres eleccions van tenir lloc al maig i van donar la victòria per un estret marge a Van der Bellen, però Hofer va impugnar el recompte, cosa que els tribunals van acceptar, alhora que van ordenar repetir les eleccions.

La comissió de garanties democràtiques de Podem Balears acorda expulsar Concepció (Xelo) Huertas, presidenta del Parlament de les Illes Balears. Huertas va ser suspesa de militància el 7 de novembre per la direcció estatal pel fet de considerar-la involucrada en un escàndol de tràfic d’influències, en afavorir que el Govern contrac-tés un laboratori que dirigeix Daniel Bachiller, també membre de Podem. Juntament amb Huertas i Bachiller, també és expulsada la diputada Montse Siejas, implicada en l’afer. El partit també insta Huertas a dimitir la presidència del Parlament, cosa a la qual aquesta es nega.

Se celebra el dia de la Constitució espanyola, que el 2016 compleix trenta-vuit anys. A l’acte institucional celebrat al Congrés dels Diputats no assisteixen ni Units Podem ni els sobiranistes catalans i bascos. En el seu discurs, el president del Govern Mariano Rajoy adverteix sobre els riscos d’una reforma de la carta magna. A Catalunya, uns 350 ajuntaments fan algun tipus d’activitat, i alguns dels regidors de l’equip de govern d’un centenar més de consistoris treballen o ho intenten. A Celrà, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, presideix el canvi de nom de la plaça de la Constitució pel de Maria Mercè Marçal.

Per 234 vots contra 56, l’Assemblea Nacional de la República de Corea aprova el judici a Park Geunhye. La decisió arriba després de setmanes de manifestacions massives exigint-li que dimiteixi. La presidenta està acusada de permetre l’accés a informació confidencial a l’empresària Choi Soon-sil, sense cap càrrec al Govern, que hauria acumulat una fortuna gràcies a la proximitat a la presidenta.

Militants de l’autoanomenat Estat Islàmic reocupen l’antiga ciutat i jaciment arqueològic de Palmira nou mesos després que l’organització en fos foragitada per l’exèrcit sirià. L’ofensiva, que agafa per sorpresa les forces sirianes es produeix al mateix temps que l’exèrcit de Baixar al-Assad està a punt de conquerir la ciutat d’Alep als rebels sirians (que no són de l’Estat Islàmic).

Un doble atemptat amb bomba als voltants de l’estadi del Besiktas dues hores després que finalitzés un partit de futbol de primera divisió provoca 38 morts, 30 dels quals són policies, i 155 ferits. Un dels atemptats és provocat per un cotxe bomba, que s’estavella contra una furgoneta de policia estacionada prop de l’estadi, i l’altre, per un terrorista suïcida que s’immola en una zona pròxima. Els Falcons de la Llibertat del Kurdistan (TAK), una escissió del Partit dels Treballadors del Kurdistan, reivindica l’atac.

El Parlament Europeu lliura el premi Sàkharov, un guardó instituït el 1988 per la cambra europea que reconeix persones i organitzacions per la seva defensa dels drets humans. Aquest any el premi es concedeix a Nadîe Murad i Lemîa Hacî Beşar, dues noies yazidites supervivents del segrest i de l’esclavitud sexual a què van ser sotmeses per l’autoanomenat Estat Islàmic. Després de la seva fuga, les dues noies es van convertir en activistes contra l’esclavatge sexual i van donar a conèixer el genocidi a què els militars islamistes sotmeten el seu poble, una minoria religiosa de l’Iraq.

El Tribunal Constitucional (TC) admet a tràmit les resolucions aprovades pel Parlament de Catalunya d’impulsar el procés constituent i de suport a la convocatòria d’un referèndum sobre la independència el 2017, amb acord de l’Estat o sense. L’admissió a tràmit comporta, segons el TC, la suspensió automàtica de les resolucions.

Cinc persones són detingudes per la Guàrdia Civil i la policia francesa en una operació a Luhuso, al País Basc francès, on es localitzen en una casa desenes d’armes curtes i llargues, munició, explosius i material per a confeccionar bombes. Des del Ministeri de l’Interior l’operació es considera un gran èxit, cosa que el Govern basc contradiu.

L’ambaixador rus a Turquia, Andrei Kàrlov, és assassinat a trets en una galeria d’art a Ankara mentre pronuncia un discurs. L’autor dels trets, reduït després pels serveis de seguretat, era un policia fora de servei infiltrat en l’acte que, en disparar, havia cridat: "no oblideu Alep!". L’assassinat és immediatament condemnat per les principals potències. Rússia i Turquia el consideren un intent de desestabilitzar les relacions entre ambdues potències.

Per primera vegada, el Consell de Seguretat de l’ONU emet una resolució que censura Israel. Concretament, insta a posar fi als assentaments als territoris ocupats de Cisjordània i a Jerusalem Est. La resolució és possible gràcies a l’abstenció dels Estats Units, que, a diferència d’altres casos de crítiques a Israel, sempre havia fet ús del dret de veto. El president de l’Au- toritat Nacional Palestina, Mahmud Abbàs, ho considera un gran cop contra la política israeliana, mentre que el primer ministre Benjamin Netanyahu condemna la resolució perquè considera que és antiisraeliana i diu que no l’acatarà.

El Govern català, encapçalat pel president Carles Puigdemont, i també la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, reten al cementiri de Montjuïc un homenatge al president Francesc Macià, que va morir el dia de Nadal de fa vuitanta-tres anys (1933). En els seus parlaments, tant el president de la Generalitat com la presidenta del Parlament coincideixen a destacar l’exemplaritat de Macià per al moment actual que viu Catalunya.

El primer ministre japonès, Shinzo Abe, visita la base naval de Pearl Harbor (Hawaii) en el 75è aniversari del bombardeig nipó que va causar la mort de 2.400 nord-americans, majoritàriament personal militar, i que va determinar l’entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial. Shinzo Abe és rebut pel president Barack Obama, que al maig va ser el primer president nord-americà a visitar Hiroshima. La visita de Shinzo Abe també és la primera d’un cap de govern japonès a la base de Pearl Harbor.

El ministre d’Afers Estrangers turc anuncia que el seu Govern i Rússia han arribat a un acord per a un alto el foc a Síria que posaria fi als combats entre els rebels i l’exèrcit sirià. De l’acord, en serien excloses les que el document qualifica d’"organitzacions terroristes", en referència a l’anomenat Estat Islàmic i altres grups gihadistes i, aparentment, també la milícia kurda. La signatura del document és precedida, la setmana anterior, de la presa de la ciutat d’Alep als rebels per part de l’exèrcit sirià. Rússia és el principal aliat del règim de Baixar al-Assad, que també rep el suport de l’Iran, mentre que els rebels reben el suport de Turquia. L’endemà, el president rus, Vladímir Putin, confirma l’acord i el dia 31 el Consell de Seguretat de l’ONU hi dóna suport unànime. En cas que la treva es mantingui, es preveu l’inici de negociacions de pau al Kazakhstan al mes següent.

Un tribunal turc ordena intervenir el grup de comunicació Feza, editor del diari Zaman, un dels més crítics amb el Govern. El jutge acusa el diari de difondre propaganda desestabilitzadora. El primer ministre turc, Ahmet Davutoğlu, defensa la mesura i també la independència del poder judicial i la llibertat de premsa, tot i que una trentena de periodistes (la majoria dels quals són d’origen kurd) estan internats en presons turques. La intervenció desencadena protestes dels periodistes i també dels Estats Units.

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdoğan, interposa una denúncia per difamació contra l’humorista alemany Jan Böhmermann. El 31 de març Böhmermann va recitar en un programa de la televisió pública alemanya ZDF un poema satíric en el qual acusava Erdoğan de reprimir minories i dissidents, i associava la seva figura amb escenes de bestialisme i altres obscenitats. La decisió de la cancellera de no oposar-se a la denúncia d’Erdoğan adduint la independència del poder judicial li reporta dures crítiques per donar preferència a les relacions diplomàtiques davant de la llibertat de premsa i d’expressió. D’acord amb el Codi Penal alemany, Böhmermann pot ser condemnat a presó.

El primer ministre turc, Ahmet Davutoğlu, i el president del Consell Europeu, Donald Tusk, anuncien un acord entre la Unió Europea i Turquia pel qual es talla la principal ruta d’accés dels refugiats i immigrants de Síria, l’Iraq i altres estats de l’Orient Mitjà a través de la mar Egea, Grècia i els estats balcànics cap a Alemanya, Suècia i altres estats de la UE. Sota els termes de l’acord, a partir del 4 d’abril, tots els que es trobin en territori grec seran retornats a Turquia. Els immigrats i refugiats internats en camps turcs seran interrogats per personal de la UE i, si compleixen els requisits legals, seran distribuïts entre els estats membres. Turquia rebrà immediatament 3.000 milions d’euros per a fer front a la gestió dels refugiats i 3.000 milions més per a altres projectes fins el 2018. A més, els ciutadans turcs podran circular sense visat d’entrada per la UE i es reprendran les negociacions per a l’ingrés de Turquia a la Unió. Juristes i organitzacions dels drets humans critiquen l’acord i expressen dubtes sobre la seva legalitat internacional.

Durant la nit de Cap d’Any centenars de dones són atacades per grups d’homes joves en estat d’ebrietat a la ciutat de Colònia, on es cursen unes 500 denúncies per violència sexual i, en menys grau, en altres ciutats alemanyes, com Hamburg o Stuttgart. Segons moltes de les víctimes, els agressors són d’aparença àrab o nord-africana. Les autoritats demanen calma i no identificar la violència amb determinats col·lectius racials o culturals. Aquests atacs es produeixen enmig de tenses discussions a Alemanya sobre l’acollida de centenars de milers de refugiats sirians i iraquians aprovada pel Govern.

Els Mossos d’Esquadra de Sants-les Corts investiguen denúncies de presumptes abusos sexuals comesos per un professor del Col·legi Maristes del barri de Sants-les Corts, de Barcelona. El dia 6 el professor (desvinculat del centre des del 2011) confessa els abusos. Posteriorment apareixen noves denúncies i nous presumptes casos que afecten altres professors del centre. El 17 de febrer el Síndic de Greuges declara que el protocol contra els abusos a menors instaurat el 2006 no es va aplicar per una cadena d’ocultacions i d’errors, agreujats per la descoordinació entre administracions. El 18 d’abril el jutge anuncia que només s’accepten quatre de les disset denúncies contra el professor. Les altres 13 es rebutgen per haver prescrit.

Onze morts i nombrosos ferits és el resultat d’un xoc de trens prop de la localitat alemanya de Bad Aibling (Baviera). Les investigacions posteriors responsabilitzen de l’accident un controlador que s’havia distret mentre jugava amb el mòbil.

En vista del flux massiu de refugiats i immigrants (prop d’un milió des del 2015), la Comissió Europea dóna a Grècia tres mesos per a controlar les seves fronteres exteriors. Alguns països membres de l’espai de Schengen (Alemanya, Àustria, Suècia, entre d’altres) han imposat controls fronterers temporals. Si després d’aquest període la situació persisteix, la Comissió adverteix que podria permetre controls durant dos anys, mesura que afectarà greument la llibertat de moviment de persones i béns, un dels pilars de la UE.

Amb un minut de silenci a tot el país i una cerimònia presidida per l’emperador, Aki Hito, i el primer ministre, Shinzo Abe, es commemoren les 18.000 víctimes que van perdre la vida o van desaparèixer en el tsunami provocat pel terratrèmol marí que va devastar el nord-est de l’illa de Honshu. El tsunami va provocar també el pitjor accident nuclear des de Txernòbil (1986), a les centrals nuclears de Fukushima, amb unes 180.000 persones evacuades de la zona.

En una cerimònia presidida pel president, Michael D. Higgins, Irlanda celebra una desfilada militar a Dublín i altres actes per a commemorar el centenari de l’alçament de Pasqua, la revolta amb la qual es considera que es va iniciar la independència del país. Entre els dies 24 i 29 de març de 1916 els rebels irlandesos van ocupar l’oficina general de Correus i altres edificis oficials. En la repressió de l’exèrcit van morir més de 455 persones, entre les quals hi havia 14 líders rebels i 116 soldats britànics. Per a tots ells s’oficien cerimònies d’homenatge.

En un informe sobre l’acollida dels refugiats, la Comissió Europea assenyala Espanya com un dels estats membres més incomplidors des que es van assignar quotes a principi d’any. Des d’aleshores, i sobretot des del tractat amb Turquia, els estats membres han acceptat un nombre creixent de refugiats, tret de casos com els de països de l’Est i Espanya, que va acceptar rebre’n 467 i només n’ha acollit 18.

L’editor de l’única publicació del col·lectiu LGTB (lèsbic, gai, transsexual i bisexual) de Bangladesh és assassinat a ganivetades a Dacca, capital del país. L’atac es produeix dos dies després d’un assassinat similar d’un professor universitari. Des de fa mesos hi ha assassinats de característiques semblants de gais, lesbianes, ateus i lliurepensadors perpetrats per militants islamistes, que el 2013 van publicar una llista amb 84 bloguers d’aquestes orientacions, contràries a molts dels valors tradicionals del país.

Un acord evita que es jutgin els sis mossos d’esquadra presumptament autors de l’homicidi del veí del Raval Juan Andrés Benítez el 5 d’octubre de 2013, quan, segons l’acusació, va ser víctima de maltractaments durant la seva detenció que li van causar la mort. La condemna de dos anys evita als acusats l’ingrés a la presó, i la família de la víctima rebrà 150.000 euros com a indemnització.

Arran d’una ordre judicial, els Mossos d’Esquadra desallotgen un local ocupat del barri de Gràcia. La intervenció desencadena enfrontaments entre la policia i els ocupes, als quals s’afegeixen membres de col·lectius antisistema. L’anomenat Banc Expropiat, una antiga sucursal de CatalunyaCaixa, estava ocupat des del 22 d’octubre de 2011 i, segons els seus residents, s’hi feien tasques solidàries. L’entitat va vendre el local a la immobiliària Antarctic Vintage, que va demandar l’ocupació, amb el resultat d’una primera ordre de desallotjament al juliol del 2014. L’aleshores alcalde, Xavier Trias, va acordar amb el propietari el pagament d’un lloguer de 5.500 euros mensuals al·legant "el paper dinamitzador" de l’entitat al barri i per guanyar temps amb l’objectiu de cercar una solució definitiva. El nou govern municipal d’Ada Colau no va renovar el contracte d’arrendament (amb venciment al gener del 2016) i el 26 de maig, tres dies després del desallotjament, la Fiscalia obre diligències contra Trias per un presumpte delicte de malversació de fons públics. Els dies 24, 25 i 29 es repeteixen els aldarulls violents, amb actes de vandalisme en aparadors, vehicles i mobiliari urbà. El 4 de juny la policia desallotja cinc persones que havien tornat a entrar al local i el precinta definitivament. Els ferits durant aquests dies de violència urbana superen la cinquantena entre manifestants i policies, a més de dos periodistes.

Barack Obama és el primer president dels Estats Units en l’exercici del càrrec a visitar el memorial d’Hiroshima, construït en homenatge a les víctimes de la primera bomba atòmica (6 d’agost de 1945). Davant dels supervivents i del primer ministre japonès, Shinzo Abe, el president nord-americà fa una crida a construir un món sense armes nuclears, però no demana perdó, cosa que tampoc li reclamen ni els partits, ni el Govern japonès ni la gran majoria de la societat civil.

Se celebra el centenari de la batalla de Verdun, una de les més cruentes de la Primera Guerra Mundial, amb més de mig milió de soldats morts, i també la més llarga (21 de febrer de 1916 16 de desembre de 1916). L’acte té lloc al mateix escenari de la batalla, on s’ha construït un memorial. Els dos principals protagonistes de la cerimònia, el president francès, François Hollande, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, fan una crida en favor de preservar la Unió Europea en el moment més crític des de la seva fundació.

La Comissió Europea i Facebook, Twitter i YouTube aproven un codi de conducta per a perseguir la incitació a l’odi i la violència a internet. Entre altres mesures, preveu que els missatges d’aquest tipus es retirin de les xarxes o se’n talli l’accés dins d’un termini de 24 hores.

El Tribunal Suprem absol l’expresident de la Fundació Palau de la Música, Fèlix Millet, i l’exdirector de la fundació, Jordi Montull, de l’acusació de tràfic d’influències en la tramitació urbanística de l’hotel del Palau de la Música. Segons el jutge, cap dels dos acusats va influir en les decisions de l’antiga cúpula d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, i la requalificació de les finques de l’hotel tampoc era una il·legalitat. L’absolució dels antics responsables d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona ha quedat ratificada, tot i que el fiscal els acusava de no haver actuat en funció del bé comú.

A partir de les nou del vespre es reobre la zona de Carcaixent (Ribera Alta) evacuada a causa de l’incendi que es va declarar el dia 17 perquè els veïns tornin a casa seva. L’extensió cremada és d’unes 3.000 hectàrees. El País Valencià pateix els mateixos dies altres incendis importants, entre d’altres, els de Bolbait (Canal de Navarrés), el presumpte autor del qual és detingut, Terrateig (la Vall d’Albaida), i les Valls (el Camp de Morvedre).

Les autoritats panamenyes i una setantena de caps d’estat i alts càrrecs de governs assisteixen a la inauguració de l’ampliació del canal de Panamà. Un vaixell de bandera xinesa del tipus Neopanamax de més de 400 m de llargada i amb capacitat per a uns 12.500 contenidors realitza el primer viatge. És l’obra d’enginyeria més gran del segle XXI i permetrà el pas d’embarcacions el doble de grans que les que hi passaven fins ara. Iniciada el 2005, en l’obra han participat uns 10.000 treballadors d’unes 40 nacionalitats. Liderada per la companyia espanyola Sacyr Vallehermoso, els sobrecostos s’han disparat i hi ha un litigi per aquesta qüestió encara pendent de resolució.

La Guàrdia Civil deté en una operació a Barcelona i Madrid catorze treballadors i alts càrrecs d’ADIF sospitosos de participar en una sèrie de contractacions d’obres per al TGV a l’estació de la Sagrera, el sobrecost de les quals probablement ha permès desviar uns 80 milions d’euros. La denúncia es basa en les auditories que el mateix ADIF va portar a la Fiscalia Anticorrupció després de detectar irregularitats en les certificacions d’obra de tres treballs pròxims a l’estació entre els anys 2008 i 2010.

La policia espanyola impedeix l’entrada al centre d’internament d’estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona a inspectors municipals amb l’ordre de precintar les instal·lacions. El dia 7 de juliol l’Ajuntament de Barcelona va anunciar la decisió de tancar el centre, mesura que va justificar per no tenir llicència d’activitat ni dispositius de seguretat d’acord amb la normativa. El mateix dia el Ministeri de l’Interior va replicar que el CIE continuaria funcionant malgrat l’ordre de l’Ajuntament.

Maria Seguí renuncia al càrrec de directora general de la Direcció General de Trànsit (DGT) després que Interior iniciï una investigació interna per presumpte frau en els concursos de reciclatge de conductors. També s’investiguen irregularitats en l’adjudicació de projectes d’investigació a l’equip de la Universitat de Saragossa en els quals col·labora el seu marit.

Entra en vigor una llei de l’estat de Texas que permet les armes de foc als campus i a les aules de les universitats. La llei especifica, però, que les armes no poden ser visibles. Texas es converteix, d’aquesta manera, en el desè estat nord-americà que implanta la mesura, amb Arkansas, Mississipí, Wisconsin, Colorado, Tennessee, Oregon, Idaho, Utah i Kansas. Els defensors de la nova llei argumenten que permetrà una millor defensa en cas d’atacs indiscriminats, com ha passat darrerament. Els crítics mantenen que només servirà per atiar la violència.

Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil detenen set persones a Tortosa i a Cubelles, i també a València, a Xàbia i a Barakaldo, que presumptament integraven una xarxa que captava i explotava menors en situació de risc marginal a Barcelona, Tortosa, València i el Marroc per a utilitzar-los en pornografia infantil. Han estat detectades 80 víctimes, totes menors en situació de risc a Catalunya i el País Valencià, tant de famílies immigrants com de famílies desestructurades o tutelats per la Generalitat.

La religiosa Isabel Solà mor a Port-au-Prince, capital d’Haití, a conseqüència dels trets que li disparen dos homes que suposadament li volien prendre la bossa de mà. Solà havia ingressat el 1985 a la Congregació de Religioses de Jesús-Maria, i des del 2008 es dedicava a tasques humanitàries en aquest país. El 9 de setembre se celebra un funeral multitudinari en memòria seva a Barcelona.

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, lliura la Medalla d’Or de la institució, a títol pòstum, a Muriel Casals, diputada de Junts pel Sí i expresidenta d’Òmnium Cultural, que va morir el 4 de febrer a causa d’un accident.

Les Nacions Unides celebren la primera cimera sobre refugiats i migracions. Segons l’OCDE, el 2016 es va arribar a una xifra rècord de peticions d’asil, més d’un milió i mig, una quarta part de les quals provenien de Síria. El document final és el resultat de mesos de negociacions, però rep nombroses crítiques per la vaguetat de les propostes, i perquè no recull el que es considerava un dels punts clau: reassentar el 10% dels refugiats del món. El compromís més concret a què s’arriba és la col·laboració en el control de les fronteres.

S’inicia el desmantellament de l’anomenada Jungla de Calais, el camp improvisat prop d’aquesta ciutat des d’on un gran nombre d’immigrants provava de passar clandestinament a la Gran Bretanya aprofitant la proximitat dels ferris i l’entrada a l’Eurotúnel. Al febrer i març del 2016, el Govern francès va dur a terme un tancament parcial, que ara esdevé definitiu. El pla del Govern francès consisteix a dispersar els emigrants en "centres d’acollida i orientació", on rebran formació durant quatre mesos. El pla és dut a terme conjuntament amb la Gran Bretanya, que financia la construcció d’un mur d’un quilòmetre a la carretera d’accés al port i a l’entrada de l’Eurotúnel i es compromet a acollir emigrants que tinguin família a la Gran Bretanya i a acollir els menors en situació vulnerable. Els emigrants que compleixin les condicions d’asil seran acceptats per tots dos governs. Tanmateix, un cop completada l’evacuació, al llarg de la setmana següent continua l’afluència d’immigrants a Calais.

Els Mossos d’Esquadra posen a disposició judicial quinze persones de nacionalitat espanyola, colombiana i marroquina en una operació iniciada el 2015 contra una de les principals bandes de tràfic de cocaïna a Catalunya. En l’operació s’intervenen 30 quilos de cocaïna, nombroses armes, cotxes i diners en metàl·lic.

La Guàrdia Civil i Salvament Marítim rescaten 92 immigrants que anaven a la deriva en cinc pasteres davant de les costes de Màlaga, al cap de Palos (Múrcia), al cap de Gata (Almeria), a Tarifa (Cadis) i a Torrevella (Baix Segura). En una altra operació el mateix dia, 22 immigrants d’origen subsaharià que viatjaven ocults en un camió i que presenten símptomes d’asfíxia i ansietat són interceptats per la Guàrdia Civil en el pas fronterer de Beni-Enzar, entre el Marroc i Melilla. Tots ells són traslladats al Centre d’Estada Temporal d’Immigrants de Melilla.

El Teatre Lliure celebra els quaranta anys de la seva fundació. La companyia va estrenar el 2 de desembre de 1976 el seu primer muntatge, Camí de nit, 1854, un espectacle dirigit per Lluís Pasqual, actual director de la institució. Per a commemorar l’efemèride, es representa un dels muntatges més recordats del Lliure, Les noces de Fígaro (1989), que va dirigir Fabià Puigserver i que va protagonitzar Lluís Homar, un dels actors amb més trajectòria a la companyia, i que ara es fa càrrec de la direcció. Els actes de celebració van començar el 10 de setembre amb una festa creada per Joan Font, d’Els Comediants, i es tancaran el 3 de juny de 2017 amb una revetlla popular.

La multinacional informàtica Microsoft anuncia un acord per a adquirir la xarxa social professional Linkedin per 26.200 milions de dòlars (més de 23.000 milions d’euros). L’operació s’ha de tancar a final d’any. Linkedin és la primera xarxa social professional del món.

La multinacional coreana fabricant de mòbils i tauletes digitals atura la venda del Galaxy Note 7, el mòbil intel·ligent d’última generació que va llançar al mercat el 19 d’agost. El motiu és que diversos aparells s’han incendiat durant la càrrega. Inicialment, la companyia ofereix als clients la revisió de tots els mòbils venuts i substituir-los per un mòbil temporal. Tanmateix, el 10 d’octubre, Samsung atura la fabricació del Galaxy Note 7.

L’empresa de serveis d’internet Yahoo comunica a la premsa el ciberatac de més abast de la història, en el qual els pirates van tenir accés a les dades de més de 500 milions d’usuaris. Malgrat que l’atac va tenir lloc el 2014, Yahoo no el fa públic fins al cap de dos anys. Segons l’empresa, les dades robades eren personals, però no bancàries. També sospita que l’atac va tenir el suport d’un estat.

L’empresa de missatgeria WhatsApp anuncia en un comunicat la decisió de no dur a terme l’operació d’intercanvi de dades personals dels usuaris de la Unió Europea amb Facebook. Facebook va adquirir WhatsApp al febrer del 2014 i a mitjan 2016 va anunciar que el servei de missatgeria li transferiria les dades personals dels usuaris. Aquesta mesura va ser molt criticada en considerar-se una vulneració del dret a la privacitat, i les autoritats europees de protecció de dades van enviar una carta de protesta a la direcció de WhatsApp el 27 d’octubre.

Les emissions de la cadena pública balear es poden tornar a veure a Catalunya, en aplicació de l’acord de reciprocitat que ja va permetre tornar a veure TV3, el 3/24 i el canal Super3/33 a les Illes Balears al desembre del 2015. L’any 2009 ambdós governs van signar l’acord de reciprocitat, però el Govern del PP presidit per Josep Ramon Bauzà el va interrompre el 2012.

Euskal Irrati Telebista (EiTB), la televisió pública basca, cessa les seves emissions en territori navarrès pels expedients sancionadors imposats per la secretaria de Telecomunicacions, del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme espanyol, a petició del Govern navarrès anterior, ocupat per la Unió del Poble Navarrès, per invasió de l’espai radioelèctric. L’endemà de l’apagada, el Parlament basc insta a recuperar les emissions i qualifica la decisió ministerial d’atac als drets fonamentals.

El Tribunal Suprem acorda declarar nul i inacceptable el cànon digital, que estipulava un sobrepreu per la compra de dispositius i aparells de reproducció i enregistrament audiovisuals amb l’objectiu de compensar els creadors d’aquest sector per les còpies il·legals. Al febrer del 2013, entitats de gestió de drets van recórrer la llei al Tribunal Europeu de Justícia, que al juny del 2016 va dictaminar que el cànon l’havien de pagar els usuaris de còpies privades i no els contribuents, sentència que el Tribunal Suprem ara corrobora.

El Parlament Europeu aprova per 451 vots a favor, 243 en contra i 18 abstencions un reglament de ports que imposa l’autonomia portuària a Espanya i a Itàlia, els únics països europeus on els ports no tenen autonomia per a fixar les tarifes. El reglament, que rep el vot en contra del PP, el PSOE i C’s, és una norma europea d’obligat com pliment. La possibilitat de fixar tarifes és una rei- vindicació històrica dels ports catalans.

Amb l’assistència dels presidents Carles Puigdemont i Mariano Rajoy, entre altres personalitats, es commemora el primer aniversari de la catàstrofe de Germanwings a l’aeroport del Prat amb un homenatge a les 150 persones que van morir quan el copilot va estavellar deliberadament l’avió d’aquesta companyia. Els familiars que hi assisteixen reclamen mesures de seguretat i es declaren decebuts pels informes proporcionats per la companyia. Simultàniament es duen a terme cerimònies a Le Vernet, el poble dels Alps francesos on es va estavellar l’avió, i a Düsseldorf, que havia de ser el destí del vol.

Set persones moren quan dos vehicles col·lideixen a la N-II a l’altura de Pont de Molins (Alt Empordà). En un dels vehicles, de matrícula francesa, hi viatjaven cinc joves, els quals moren tots. El conductor tenia suspès el carnet de conduir francès per alcoholèmies positives i excés de velocitat. Dels tres ocupants del vehicle que circulava en direcció contrària, dos moren i el tercer és ferit de gravetat. Arran d’aquest accident, el conseller d’Interior, Jordi Jané, informa que el 2015 es van expedientar 8.345 persones per conduir sense carnet i que es volen canviar els criteris jurídics de privació de llibertat.

L’Audiència de Barcelona revoca la sentència d’un jutge que el 2014 va condemnar la cúpula directiva de Spanair, encapçalada per Ferran Soriano, a una multa de 10,8 milions d’euros per la fallida de la companyia aèria. El tribunal fonamenta la decisió en el fet que el concurs de creditors va ser "fortuït i no culpable". Spanair va presentar el concurs de creditors a començament del 2012, quan es van trencar les negociacions perquè entrés a l’accionariat Qatar Airways, que hauria pogut salvar la companyia.

Cancel·lacions i retards de fins a cinc hores, majoritàriament en vols de Vueling, produeixen escenes de caos a l’aeroport del Prat. L’inici de vacances de molts usuaris precipita la situació, agreujada per la vaga de la companyia de serveis de terra Swissport. El dia 4 el Govern de la Generalitat i el Ministeri de Foment es reu-neixen per separat amb els responsables de Vueling, i Foment anuncia l’obertura d’un expedient sancionador. El dia 5 el president de la companyia demana disculpes per TV3 en una entrevista i anuncia reforços d’avions i tripulació, però el dia 23 tornen a repetir-se els retards i les anul·lacions, cosa que Vueling i AENA atribueixen a les tempestes. Des dels darrers dies de juny Vueling acumula prop de 400 retards, i el nombre d’afectats per les cancelacions s’apropa als 10.000. A l’agost, no hi ha incidents dignes de consideració.

El Solar Impulse 2, un avió propulsat per energia solar, completa la volta al món en aterrar a Abú Dabí (Emirats Àrabs Units), des d’on va iniciar el viatge el dia 9 de març. Pilotat pels suïssos Bertrand Piccard i André Borschberg, el trajecte, dut a terme en 17 etapes, ha recorregut uns 42.000 km en quatre continents, tres mars i dos oceans. L’any 2015 el mateix equip en va fer un primer intent (Solar Impulse 1), que va haver d’anul·lar-se al juliol en fer-se malbé les bateries de l’aeronau en el trajecte Japó-Hawaii.

Uns 200 veïns dels municipis de Garrigàs, Pontós, Borrassà i Palau de Santa Eulàlia (Alt Empordà) tallen el trànsit a la N-II a la cruïlla de Garrigàs. Els veïns reclamen al Ministeri de Foment que dugui a terme les obres demanades des de fa anys per tal de posar fi a la sinistralitat anormalment alta d’aquest tram. El dia 28 es repeteix el tall a Pontós, l’altre punt negre de la carretera.

L’empresa American Airlines anuncia per a l’any 2017 l’inici de vols directes amb Xicago des de l’aeroport del Prat. Aquesta ciutat s’afegeix als vols regulars ja existents que uneixen la capital catalana amb Nova York i Miami i, durant l’estiu, amb Filadèlfia i Charlotte. Dos dies abans (7 de setembre), la línia de baix cost Norwegian Airlines anuncia l’obertura de 4 noves rutes des del Prat fins a Los Angeles, San Francisco, Nova York i Miami a partir del 6 de juny de 2017.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, anuncia la presentació d’un recurs administratiu de la Generalitat de Catalunya contra la concessionària ADIF pel mal servei dels trens de Rodalies i Regionals. El 15 de setembre, ADIF va comunicar a la Generalitat de Catalunya que no està obligat a complir les inversions acordades el 13 de novembre de 2013, quan el Govern espanyol es va comprometre a invertir 306 milions d’euros a Rodalies per resoldre les deficiències més urgents. Les obres haurien d’haver acabat al juliol del 2016, però només s’han enllestit treballs per valor de 13 milions, el 4% del total. El 26 d’octubre es reclama el traspàs total de Rodalies a la Generalitat en un acte comú al palau de la Generalitat de Catalunya, encapçalat pel president Puigdemont, que va reunir alcaldes i representants de l’àmbit econòmic i social.

Comença a funcionar l’estació de l’Aldea (Baix Ebre) del tren Euromed, que cobreix el trajecte Barcelona-Alacant. L’obertura de l’estació, on els trens paren diàriament fins a quatre cops per sentit, és conseqüència de les persistents protestes dels residents de la zona pel mal servei de la línia de Rodalies R16. El servei és, en principi, provisional fins que se solucionin els problemes de l’R16 i el desdoblament de la via previst per al maig del 2017.

L’avió PK-661, amb 47 passatgers (incloent-hi els 5 membres de la tripulació) s’estavella prop de la ciutat de Havelian, al nord del Pakistan. No hi ha supervivents. Les investigacions posteriors revelen que la causa de l’accident és una avaria en un dels motors. La companyia Pakistan International Airways (PIA) té un llarg historial d’accidents. En l’aparell, que cobria el trajecte Chitral-Islamabad, hi viatjava un conegut predicador i cantant pakistanès.

Un avió militar TU-54 que s’enlaira des de la ciutat russa de Sotxi s’estavella a la mar Negra i causa la mort de les 92 persones que hi viatjaven, 64 de les quals eren membres del Grup Alexandrov, un cor de l’exèrcit rus. L’avió es dirigia a Síria, on aquest grup tenia previst actuar per a les tropes russes. Les investigacions descarten la possibilitat d’una explosió a bord i apunten, en canvi, a un defecte en els alerons que hauria estat la causa de l’accident.