Cronologia dels Països Catalans i del món

Els governs de les cinc economies més grans de la Unió Europea (Alemanya, la Gran Bretanya, França, Itàlia i Espanya) acorden compartir la informació sobre els moviments de les grans fortunes. Amb aquesta mesura s’espera combatre amb més eficàcia el frau fiscal. L’acord arriba onze dies després de fer-se pública la filtració dels "papers de Panamà".

Militants de l’autoanomenat Estat Islàmic reocupen l’antiga ciutat i jaciment arqueològic de Palmira nou mesos després que l’organització en fos foragitada per l’exèrcit sirià. L’ofensiva, que agafa per sorpresa les forces sirianes es produeix al mateix temps que l’exèrcit de Baixar al-Assad està a punt de conquerir la ciutat d’Alep als rebels sirians (que no són de l’Estat Islàmic).

Per 369 vots a favor i 193 en contra, la cambra baixa d’Itàlia aprova la llei impulsada pel Govern de Matteo Renzi que permet les unions homosexuals. La llei, que no esmenta el terme matrimoni sinó unió civil, és més restrictiva que les que s’han aprovat en la majoria d’estats europeus, perquè conté una clàusula segons la qual l’adopció s’exclou en principi o bé està sotmesa a la decisió dels jutges, que examinen cada cas per separat.

El primer ministre japonès, Shinzo Abe, visita la base naval de Pearl Harbor (Hawaii) en el 75è aniversari del bombardeig nipó que va causar la mort de 2.400 nord-americans, majoritàriament personal militar, i que va determinar l’entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial. Shinzo Abe és rebut pel president Barack Obama, que al maig va ser el primer president nord-americà a visitar Hiroshima. La visita de Shinzo Abe també és la primera d’un cap de govern japonès a la base de Pearl Harbor.

Les Nacions Unides decideixen suspendre l’ajuda humanitària a Síria després que un bombardeig aeri destrueixi divuit camions d’un comboi amb aliments, vestits i medicaments a les portes d’Alep. En l’atac moren un nombre indeterminat de conductors i voluntaris. Les investigacions indiquen que els avions que han bombardejat el comboi són russos o sirians. Aquest bombardeig també assenyala la fi del fràgil acord a què van arribar Rússia i els Estats Units el dia 10 per tal de reduir els atacs sobre la població civil i concentrar-se en l’anomenat Estat Islàmic, acord que, tanmateix, totes dues parts s’han acusat mútuament de violar durant els dies següents.

Hissène Habré, president del Txad entre el 1982 i el 1990, és declarat culpable de crims contra la humanitat, violació, esclavitud sexual i d’ordenar assassinats. La pena que se li imposa és de cadena perpètua. Després del seu enderrocament va ser acusat de la mort d’unes 40.000 persones. El 2005 un tribunal belga, aplicant la jurisdicció universal, va declarar-lo culpable i va ordenar el seu arrest, que no es va produir fins el 2013 al Senegal, on s’havia exiliat. L’Estat senegalès, però, va exigir que l’havia de jutjar un tribunal adscrit a la Unió Africana. És el primer cop que un tribunal africà condemna un excap d’estat per violació de drets humans.

En vista del flux massiu de refugiats i immigrants (prop d’un milió des del 2015), la Comissió Europea dóna a Grècia tres mesos per a controlar les seves fronteres exteriors. Alguns països membres de l’espai de Schengen (Alemanya, Àustria, Suècia, entre d’altres) han imposat controls fronterers temporals. Si després d’aquest període la situació persisteix, la Comissió adverteix que podria permetre controls durant dos anys, mesura que afectarà greument la llibertat de moviment de persones i béns, un dels pilars de la UE.

En les eleccions en tres parlaments regionals la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el partit de la cancellera alemanya, Angela Merkel, perd Baden-Württemberg, un dels bastions del partit i una gran part del suport a Renània-Palatinat. Només reté el govern a Saxònia-Anhalt, on, tanmateix, té lloc un fort ascens del populista i xenòfob partit Alternativa per Alemanya (AfD), que també augmenta en els dos primers länder.

Se celebra el centenari de la batalla de Verdun, una de les més cruentes de la Primera Guerra Mundial, amb més de mig milió de soldats morts, i també la més llarga (21 de febrer de 1916 16 de desembre de 1916). L’acte té lloc al mateix escenari de la batalla, on s’ha construït un memorial. Els dos principals protagonistes de la cerimònia, el president francès, François Hollande, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, fan una crida en favor de preservar la Unió Europea en el moment més crític des de la seva fundació.

El president del Partido Popular, Mariano Rajoy, és investit president del Govern espanyol en segona votació per 170 vots a favor, 111 en contra i 68 abstencions. Es tanca així un llarg període de paràlisi (314 dies de Govern en funcions) que va començar l’endemà de les eleccions del 20 de desembre de 2015 i que va portar a repetir les eleccions generals el 6 de juny de 2016. En la votació, Rajoy ha rebut el suport del seu partit, Ciutadans i Coalición Canaria, i ha tingut l’abstenció del PSOE. El dilluns 31, Mariano Rajoy jura el càrrec de nou president del Govern. El dijous 3 de novembre, presenta el nou Govern que, entre altres canvis, substitueix el ministre de l’Interior Jordi Fernández Díaz per Juan Ignacio Zoido, i el ministre d’Exteriors José Manuel García-Margallo per Alfonso Dastis. Soraya Sáenz de Santamaria, per la seva banda, manté la vicepresidència i assumeix la cartera d’Administracions Territorials.

L’FBI descodifica l’iPhone del terrorista de l’Estat Islàmic que el 2 de desembre de 2015 va perpetrar un atemptat en un centre per a discapacitats de San Bernardino (Califòrnia) i va matar 14 persones i en va ferir 22. L’agència federal de seguretat havia requerit a l’empresa Apple que desencriptés el telèfon, però s’hi va negar, adduint que creava un precedent de violació de la privacitat dels clients. El 19 de febrer el Departament de Justícia dels Estats Units va cursar una ordre per a obligar Apple a introduir-se al mòbil del terrorista, però l’empresa va recórrer-hi en contra i el dia 29 un jutge va dictaminar en contra del Govern federal. L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans també es va pronunciar a favor de l’empresa. Segons tots els indicis, la desencriptació ha estat duta a terme per una empresa informàtica israeliana.

Les autoritats de Lekeitio (Biscaia) anuncien la descoberta de gravats rupestres d’una gran rellevància arqueològica. Els gravats es troben a uns 50 m de profunditat a la cova d’Armintxe, dins del terme municipal, i tenen uns 14.500 anys d’antiguitat. Es tracta de figures d’animals (bisons, cavalls, cabres i lleons) en l’estil realista del magdalenià, com les d’Altamira (Cantàbria) o Las Caus (Occitània). La descoberta, però, va tenir lloc al maig.

Hores després de l’aixecament de les sancions internacionals a l’Iran per l’acord sobre energia nuclear assolit l’any anterior, els Estats Units imposen sancions a entitats i ciutadans iranians vinculats al programa de míssils d’aquest país. L’acord del juliol del 2015 sobre energia nuclear, en què l’Iran es comprometia al desenvolupament i ús de tecnologia nuclear amb finalitats exclusivament pacífiques i a permetre inspeccions periòdiques, posava fi a dècades de sancions imposades per l’ONU, per la UE i, sobretot, pels Estats Units. Entre els gestos previs a l’aixecament de les sancions, té lloc el dia 16 un intercanvi de presoners (set iranians per quatre nord-americans) entre l’Iran i els Estats Units.

Moren 24 persones, la majoria infants i dones, moren en un atemptat amb bomba durant una cerimònia religiosa a la catedral de Sant Marc del Caire, el principal temple d’aquesta minoria cristiana d’Egipte, que representa el 10% de la població en un país majoritàriament musulmà. El president Al-Sissí condemna l’atac i decreta tres dies de dol al país.

Uns miners segresten i maten a cops el viceprimer ministre de Bolívia, Rodolfo Illanes. Els fets tenen lloc a la regió de Panduro, on des del dia 10 els miners estan en vaga. El conflicte té l’origen en la nova llei de sindicats, que imposa la sindicació obligatòria i a la qual s’oposen les cooperatives mineres, integrades per 150.000 treballadors. Els vaguistes reivindiquen poder ser contractats directament per les empreses privades.

El Senat del Brasil aprova suspendre Dilma Rousseff de la presidència per 55 vots a favor i 22 en contra. És el darrer dels passos del procés iniciat el 17 d’abril a la Cambra dels Diputats contra Rousseff, i supera àmpliament els dos terços necessaris per a jutjar la presidenta pel finançament del Partit dels Treballadors a través del desviament de fons de la petroliera estatal Petrobras. El mateix dia Michel Temer, líder del Partit del Moviment Democràtic Brasiler, que fins al març formava part del govern, és nomenat president provisional del Brasil.

El Govern de l’Índia prohibeix per sorpresa la circulació dels bitllets de 500 i 1.000 rupies. L’objectiu és la lluita contra la corrupció, ja que la majoria de les transaccions fraudulentes es fan utilitzant aquests bitllets. Tanmateix, la mesura, que s’ha anunciat per sorpresa, provoca moltes situacions de caos: alguns bancs es queden sense diner en metàl·lic i en altres s’acumulen les cues. La mesura rep un gran nombre de crítiques, perquè moltes petites empreses i negocis realitzen les seves operacions en metàl·lic. El 7 de desembre, el Banc Central de l’Índia comunica que la mesura ha alentit el creixement i pot perjudicar l’impuls econòmic dels darrers anys.

En el consell anual celebrat a Vílnius (Lituània), l’Aliança de Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE) aprova l’entrada de Ciutadans com a membre de ple dret per 66 vots a favor, 2 en contra i 3 abstencions. L’ingrés oficial d’aquest partit, que ja formava part del grup liberal al Parlament Europeu des del 2014 i hi incrementa clarament el pes de l’ALDE, incomoda visiblement els representants de Convergència Democràtica de Catalunya per l’antagonisme en qüestions fonamentals com la independència de Catalunya. El portaveu de CDC al grup, Ramon Tremosa, considera la possibilitat d’abandonar-lo.

En un hospital d’Anglaterra neix el primer nadó amb material genètic de tres persones. El motiu és evitar la síndrome de Leigh, una malaltia genètica, de la qual la mare és portadora, que afecta el desenvolupament del sistema nerviós. La tècnica consisteix a substituir els gens defectuosos de la mare, localitzats als mitocondris, per gens sans de l’òvul d’una donant, del qual es retira el nucli, que se substitueix pel de la mare. L’òvul resultant és fecundat per l’esperma del pare. De fet, només el 0,1% del genoma del nadó procedeix de la donant. Aquesta tècnica de reproducció assistida és un projecte nord-americà, però ha estat duta a terme a la Gran Bretanya, l’únic país on és permesa (des del febrer del 2015).

El Partit per la Justícia i el Desenvolupament (PJD) del primer ministre Abd al-Ilah Binkiran guanya les eleccions generals del Marroc amb 125 escons d’un total de 395. A continuació se situen el liberal Partit de l’Autenticitat i la Modernitat (102) i el conservador Istiqlal (46). Malgrat que el PJD se situa lluny de la majoria absoluta, pot continuar les reformes iniciades el 2011, any que prengué el poder i el Marroc esdevingué nominalment una monarquia constitucional malgrat que el rei Muhàmmad VI conserva la major part del poder executiu.

Se celebra a la Gran Bretanya el referèndum sobre la permanència a la Unió Europea. Amb una participació del 71,8% (la més alta en unes votacions generals des del 1992), el resultat és clarament favorable al Brexit, acrònim amb què es coneix l’opció de sortida (52% contra 48%). Hi ha fortes diferències segons les regions: mentre Anglaterra i Gal·les són clarament favorables a abandonar la UE (53,4% contra el 46,6% i 52,5% contra el 47,5%), Escòcia i Irlanda del Nord hi són rotundament contràries (62% contra 38% i 55,8% contra 44,2%, respectivament), com també Londres (59,9% contra 40,1%), el pol econòmic del país. L’endemà, David Cameron, que s’havia posicionat clarament a favor de quedar-se a la UE, dimiteix dels càrrecs de primer ministre i de líder d’un Partit Conservador molt dividit. Per sorpresa, el 4 de juliol també dimiteix Nigel Farage, líder del populista Partit per la Independència del Regne Unit (UKIP), el principal partit favorable al Brexit.

Forces de l’exèrcit iraquià i milícies kurdes assistides per l’aviació dels Estats Units entren a Mossul en la darrera etapa d’una ofensiva que va començar el 17 d’octubre. Mossul és la segona ciutat del país, i va ser ocupada per l’anomenat Estat Islàmic (EI) al juny del 2014. Tot i que els efectius dels atacants són uns 100.000 i els militants islamistes tan sols uns 5.000, un mes després de l’assalt els combats, que es lliuren carrer a carrer, continuen. La pèrdua de Mossul significaria per a l’EI la derrota gairebé definitiva del control del territori iraquià. La batalla a la ciutat és un dels desastres humanitaris més greus dels darrers anys: els primers dies de desembre, més de 85.000 residents de la ciutat es refugien en camps dels voltants, i l’ONU calcula que el nombre de desplaçats pot arribar a prop del milió (la població de Mossul és d’1,5 milions).

A l’estadi de Maracanã té lloc la clausura dels 31ns Jocs Olímpics amb un espectacle inspirat en la samba. En l’acte també es presenta Tòquio com a seu dels propers Jocs Olímpics. Pel que fa al medaller d’aquests Jocs, els Estats Units s’emporten el nombre de medalles més gran, amb 121, 46 de les quals, d’or. Els segueix la Xina amb 70 (26 ors), la Gran Bretanya, amb 67 (27 ors), Rússia, amb 56 (19 ors), Alemanya, amb 42 (17 ors), i el Japó, amb 41 (12 ors). Els participants més destacats són els nedadors nord-americans Michael Phelps i Katie Ledecky, amb 5 i 4 medalles d’or, respectivament, la gimnasta nord-americana Simone Biles (4 ors) i el velocista jamaicà Usain Bolt, que, a més de guanyar 3 medalles d’or, és el primer atleta de la història a aconseguir 3 medalles d’or en tres Jocs Olímpics successius. Vint-i-un esportistes dels Països Catalans han guanyat alguna medalla, entre els quals hi ha el tennista Rafael Nadal (or) i la nedadora Mireia Belmonte (bronze i or), o els jugadors de bàsquet dels equips femenins i masculins que han aconseguit les medalles d’argent i bronze, respectivament. L’incident que té més repercussió mediàtica durant els Jocs té lloc el 15 d’agost, quan el nedador i medallista olímpic nord-americà Ryan Lochte fa una denúncia falsa de robatori amb tres companys més quan en realitat van protagonitzar un acte de vandalisme. El 8 de setembre, la Federació de Natació i el Comitè Olímpic dels Estats Units anuncien una suspensió a Lochte de deu mesos i una multa de 100.000 dòlars.

En una votació interna, el Partit del Moviment Democràtic Brasiler (PMDB) aprova abandonar el govern de coalició que comparteix amb el Partit dels Treballadors de la presidenta, Dilma Rousseff, el qual queda en minoria. El PMDB pren aquesta mesura perquè està a favor del processament (impeachment) de Rousseff per l’escàndol de Petrobras.

El candidat a la presidència del Govern basc del Partit Nacionalista Basc, Iñigo Urkullu, és investit amb els vots del seu partit i del Partit Socialista d’Euskadi-PSOE. D’aquesta manera, Urkullu repeteix mandat després de les eleccions del 25 de setembre. L’acord amb els socialistes preveu elaborar un projecte de reforma de l’Estatut de Gernika per després sotmetre’l a referèndum.

Anders Breivik, el terrorista d’ideologia nazi que al juliol del 2011 va assassinar 77 persones en un acte de les joventuts socialistes a l’illa noruega d’Utøya, guanya a l’Estat noruec un recurs per vulneració de drets humans. Condemnat a vint-i-un anys de presó, Breivik va denunciar el Govern pel confinament solitari que se li aplicava i per altres maltractaments. El jutge li dóna la raó i al·lega que el règim a què ha estat sotmès viola la Convenció Europea de Drets Humans en casos d’empresonament.

Un doble atemptat amb bomba als voltants de l’estadi del Besiktas dues hores després que finalitzés un partit de futbol de primera divisió provoca 38 morts, 30 dels quals són policies, i 155 ferits. Un dels atemptats és provocat per un cotxe bomba, que s’estavella contra una furgoneta de policia estacionada prop de l’estadi, i l’altre, per un terrorista suïcida que s’immola en una zona pròxima. Els Falcons de la Llibertat del Kurdistan (TAK), una escissió del Partit dels Treballadors del Kurdistan, reivindica l’atac.

El president francès, François Hollande, accepta la dimissió del ministre d’Economia, Emmanuel Macron. La causa de la dimissió té a veure amb el rumb de l’executiu encapçalat pel primer ministre, Manuel Valls. Macron, que és substituït pel titular de Finances, Michel Sapin, anuncia la creació d’un nou moviment polític liderat per ell anomenat En Marxa. També dimiteix la ministra d’Ultramar, George Pau-Langevin, que és rellevada per la secretària d’estat d’Igualtat, Ericka Bareigts.

Moustapha Amine Badreddine, cap militar de l’organització xiïta Hezbol·là, que controla en part el Govern del Líban i dóna suport al règim d’Al-Assad a Síria, mor en una explosió prop de l’aeroport de Damasc. Badreddine és considerat l’organitzador de nombrosos atemptats, entre d’altres, el que va matar el president libanès Rafiq al-Harirí. Després d’una acusació inicial contra Israel, Hezbol·là assenyala un grup islamista rival com a probable autor.

Amb l’assistència dels presidents Carles Puigdemont i Mariano Rajoy, entre altres personalitats, es commemora el primer aniversari de la catàstrofe de Germanwings a l’aeroport del Prat amb un homenatge a les 150 persones que van morir quan el copilot va estavellar deliberadament l’avió d’aquesta companyia. Els familiars que hi assisteixen reclamen mesures de seguretat i es declaren decebuts pels informes proporcionats per la companyia. Simultàniament es duen a terme cerimònies a Le Vernet, el poble dels Alps francesos on es va estavellar l’avió, i a Düsseldorf, que havia de ser el destí del vol.

El ministre d’Afers Estrangers turc anuncia que el seu Govern i Rússia han arribat a un acord per a un alto el foc a Síria que posaria fi als combats entre els rebels i l’exèrcit sirià. De l’acord, en serien excloses les que el document qualifica d’"organitzacions terroristes", en referència a l’anomenat Estat Islàmic i altres grups gihadistes i, aparentment, també la milícia kurda. La signatura del document és precedida, la setmana anterior, de la presa de la ciutat d’Alep als rebels per part de l’exèrcit sirià. Rússia és el principal aliat del règim de Baixar al-Assad, que també rep el suport de l’Iran, mentre que els rebels reben el suport de Turquia. L’endemà, el president rus, Vladímir Putin, confirma l’acord i el dia 31 el Consell de Seguretat de l’ONU hi dóna suport unànime. En cas que la treva es mantingui, es preveu l’inici de negociacions de pau al Kazakhstan al mes següent.

Un informe de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans critica la política contra el narcotràfic del president de les Filipines, Rodrigo Duterte. L’informe censura especialment el gran nombre d’execucions extrajudicials dutes a terme per les forces de seguretat contra sospitosos de tràfic de drogues. Segons l’informe, des del 10 de maig, en què Duterte va ser elegit president, més de 800 persones han mort com a resultat d’aquesta política. També critica la persecució a què el president sotmet els drogoaddictes, ja que els considera delinqüents i no malalts. El dia 21, Duterte respon a aquestes crítiques amenaçant amb la sortida de les Filipines de les Nacions Unides. El dia 5 de setembre, el president filipí insulta el president Obama per haver-li adreçat una crítica semblant, i, en resposta, el president nord-americà cancel·la una trobada prevista amb ell. Tanmateix, el dia 8, després d’una sessió preliminar de la cimera de l’Associació de les Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN) a Laos, on els dos líders tenen una breu conversa, Obama declara "superat" l’incident.

Amb poques hores de diferència exploten bombes a les ciutats de Homs i Damasc, que tenen com a resultat més de 140 morts i centenars de ferits. Els atemptats, reivindicats per l’Estat Islàmic, tenen lloc en barris de la minoria xiïta: al barri atacat de Homs resideixen sobretot alauites, una branca del xiisme a la qual pertany el president Al-Assad, i a Damasc les explosions es produeixen al temple xiïta més important de Síria.

Del 8 al 14 d’octubre, se celebra a Kigali (Ruanda) la 28a edició del Protocol de Mont-real sobre substàncies que destrueixen la capa d’ozó. El darrer dia de la cimera, els participants signen un acord qualificat de trascendental per a eliminar gradualment la producció i l’ús dels fluorohidrocarburs (HFC), que potencien l’efecte hivernacle. L’acord entra en vigor el 4 de novembre.

S’obre al trànsit el túnel de Sant Gotard, que uneix per sota dels Alps les ciutats de Göschenen i Airolo. Amb 57 km de longitud i 2.300 m de fondària, és el túnel més llarg i més profund del món. Han calgut 17 anys per a construir-lo i el cost és d’uns 11.000 milions d’euros. S’estima que estalviarà la circulació de prop d’un milió de camions cada any.

La policia deté Murat Sabuncu, director del diari Cumhuriyet, el periòdic secular més antic de Turquia i un dels principals portaveus de l’oposició a les polítiques del president Recep Tayyip Erdo?an. S’acusa el diari de tenir vincles amb el clergue exiliat Fethullah Gülen, a qui el Govern acusa d’orquestrar el cop d’estat fallit al mes de juliol. Des d’aleshores, el Govern ha tancat una quinzena de mitjans de comunicació. L’anterior director del diari, Can Dündar, va dimitir el càrrec a l’agost en ser condemnat a cinc anys de presó per revelar secrets d’estat, sentència que va ser molt criticada per organitzacions de defensa dels drets humans.

Els diputats de la coalició opositora veneçolana Mesa de la Unidad Democrática (MUD) prometen el càrrec en la sessió d’investidura. La MUD va obtenir una rotunda victòria en les eleccions del 6 de desembre de 2015, que va posar fi a 16 anys de predomini del partit chavista. El 31 de desembre, però, el Tribunal Suprem va suspendre tres diputats de la MUD, sense els quals aquesta formació no arribava als dos terços necessaris per a cessar jutges del Tribunal Suprem i ministres, i tampoc per a convocar una Assemblea constituent. En ser investits, però, desafien el veredicte. Tanmateix, la primera sessió de l’Assemblea (12 de gener) ha de ser suspesa per falta de quòrum a causa de la divisió en les files opositores. El mateix dia 7 de gener el president Maduro nomena Luis Salas ministre d’Economia Productiva per afrontar la gravíssima crisi econòmica que passa el país. El dia 15, el president Maduro decreta 60 dies d’estat d’emergència econòmica, durant els quals governarà per decret.

El Govern de Colòmbia i les Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia signen un nou acord de pau. L’anterior, que havia de posar fi a cinquanta anys de guerra civil, va ser signat el 27 de setembre, però va ser rebutjat en el referèndum de confirmació del 2 d’octubre. El nou pla de pau introdueix algunes reivindicacions dels que van votar en sentit negatiu, especialment les compensacions a les víctimes de la guerrilla i l’establiment de responsabilitats penals als culpables de crims i violacions dels drets humans. El nou pla no se sotmet a referèndum i és ratificat per les dues cambres del Parlament: el Senat (29 de novembre) i el Congrés (30 de novembre).

Habib Essid, cap de govern de Tunísia des del 6 de febrer de 2015, és destituït ja que no supera la moció de confiança, que perd per 118 vots en contra, 3 a favor i 27 abstencions. Essid era primer ministre d’un govern de coalició, en què hi havia el principal partit de la cambra, l’islamista Ennahda. Essid ha estat molt criticat en la gestió dels dos grans problemes del país: el terrorisme i l’atur, que supera el 15%.

Un diari de Seül, Corea del Sud, informa que el viceprimer ministre i ministre d’Educació de Corea del Nord, Kim Yong-jin, va ser executat pel règim de Kim Jong-un al juliol, juntament amb un altre alt funcionari del Govern. Ambdós van ser acusats de contrarevolucionaris. Els darrers mesos, el Govern comunista de Pyongyang ha dut a terme purgues en l’Administració i el Govern. Al maig del 2015 el ministre de Defensa va ser exe-cutat per haver-se adormit en un acte públic.

El Govern nord-americà expulsa 35 diplomàtics russos després que la CIA i l’FBI anunciessin tenir indicis clars que hackers russos es van introduir en els sistemes informàtics dels dos grans partits nord-americans, però només van filtrar informació del Partit Demòcrata, que va ser publicada per Wikileaks. Les informacions eren, sobretot, correus electrònics de Hillary Clinton a un dels seus principals assessors que contenien afirmacions comprometedores o, en principi, impopulars. L’equip del candidat guanyador, Donald Trump, nega aquestes acusacions. En un primer moment, Rússia, que nega les acusacions, anuncia l’expulsió de 35 diplomàtics dels Estats Units, però posteriorment es fa enrere en la mesura, canvi que el president electe Donald Trump elogia.

La cancellera Angela Merkel i els caps d’estat i de govern de deu països balcànics es reuneixen a Viena per consensuar la política que cal seguir sobre els refugiats i els immigrants. La majoria d’aquests països són molt crítics amb Alemanya, país al qual acusen d’una excessiva tolerància amb els fluxos d’entrada de refugiats i immigrants. El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que ha tancat la frontera sud del seu país amb filats i policies, és qui manté una posició més dura, ja que proposa la creació d’un camp d’asil gegant a la costa de Líbia. Merkel també exposa la seva estratègia, que consisteix a combinar el control de fronteres amb un acolliment de refugiats dosificat, la distribució entre els estats membres de la UE i l’establiment d’acords amb els països de procedència de refugiats i immigrants, llevat de Síria i Líbia, que es troben en estat de guerra.

Per gairebé el 77% dels vots emesos contra el 23%, els ciutadans suïssos opten per no acceptar la proposta d’introduir una renda bàsica garantida universal. La proposta, presentada a través del sistema d’iniciativa popular amb el suport d’unes 100.000 signatures, consistia a proporcionar una renda mensual per adult de 2.500 francs suïssos (uns 2.285 euros).

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) anuncia que l’epidèmia causada pel virus del Zika ja no és una emergència sanitària mundial. L’OMS va declarar la situació d’alerta al febrer. Tot i així, manté les recomanacions per als països més afectats, com el Brasil.

El suís Gianni Infantino és elegit nou president de la Federació Internacional de Futbol Associació en segona volta, derrotant per 115 vots sobre 207 el xeic Salman bin Ibrahim Al Khalifa, de Bahrain, i succeeix en el càrrec el president dels darrers 18 anys, Joseph Blatter, suspès per la Comissió d’Ètica Independent de la FIFA al desembre del 2015 arran d’un afer de su-borns. El mateix dia s’aproven reformes dels òrgans de direcció que inclouen la transparència en els sous i la limitació de mandats.

Vint-i-quatre estats (incloent-hi la Xina, Rússia i els Estats Units) més la Unió Europea, membres de la Comissió per a la Conservació dels Recursos Biològics Marins de l’Antàrtida (CCAMLR), acorden per unanimitat, en una trobada a Hobart (Austràlia), la creació de l’àrea marina protegida més gran del món a la mar de Ross. L’aspecte crucial de l’acord és la prohibició total de la pesca durant trenta-cinc anys en aquesta zona de l’Antàrtida d’1,5 milions de km2, especialment rica en cetacis, pingüins i ocells marins, que presenta una gran concentració de nutrients i de krill. Les negociacions han durat anys i han tingut una forta oposició de Rússia.

Amb els vots de 360 dels 652 diputats, el Parlament de Myanmar elegeix Htin Kyaw president del país. És el primer cap d’estat no militar des del 1954. Kyaw és un estret col·laborador de la líder opositora i premi Nobel de la pau Aung San Suu Kyi, vetada pels militars per a ocupar el càrrec. Tanmateix, Suu Kyi és nomenada el 5 d’abril consellera d’estat, amb atribucions similars al càrrec de primera ministra.

Eagles of Death Metal, el grup de rock nord-americà que tocava en un concert a París quan l’anomenat Estat Islàmic va perpetrar el seu atemptat més greu a Europa el 13 de novembre de 2015, torna a la capital francesa. El grup actua a la mateixa sala, Bataclan, en un concert precedit per un silenci de 89 segons, el nombre de víctimes mortals de l’atemptat.

El Tribunal aprova la reforma del Tribunal Constitucional que li permet suspendre polítics en actiu. L’aprovació, però, s’ha fet sense unanimitat, ja que vuit dels membres hi han votat a favor i tres en contra. La reforma, molt criticada des de la Generalitat, que la considera "nefasta" des de la perspectiva de la democràcia, permetrà suspendre càrrecs com la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, acusada per la Fiscalia de desobediència. La majoria del PP va permetre aprovar la reforma del TC a l’octubre del 2015.

El fins ara primer ministre de la Gran Bretanya David Cameron duu a terme el protocol de dimissió amb un discurs al Parlament britànic, on és ovacionat, i al qual segueixen una declaració als mitjans de comunicació al davant del número 10 de Downing Street i la renúncia formal davant la reina d’Anglaterra. Poc després Elisabet II designa nova cap de govern la també conservadora Theresa May. El dia 15, May designa un nou executiu. Entre els canvis destaquen la substitució del ministre d’Economia George Osborne per Philip Hammond i la designació de l’exalcalde de Londres Boris Johnson com a ministre d’Afers Estrangers. Johnson, destacat partidari del Brexit, haurà de negociar la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea.

El president mexicà Enrique Peña Nieto anuncia la detenció de Joaquín el Chapo Guzmán, el narcotraficant més poderós de Mèxic. El Chapo s’havia escapat de la presó d’alta seguretat d’El Altiplano al juliol del 2015 per un túnel d’un quilòmetre i mig de longitud. Guzmán és el líder del càrtel de Sinaloa, que és responsable de 3.000 morts i controla prop d’un terç del tràfic de drogues als Estats Units i una xarxa de blanqueig per tot Llatinoamèrica. Els seus beneficis formen una de les principals fortunes mundials.

La multinacional coreana fabricant de mòbils i tauletes digitals atura la venda del Galaxy Note 7, el mòbil intel·ligent d’última generació que va llançar al mercat el 19 d’agost. El motiu és que diversos aparells s’han incendiat durant la càrrega. Inicialment, la companyia ofereix als clients la revisió de tots els mòbils venuts i substituir-los per un mòbil temporal. Tanmateix, el 10 d’octubre, Samsung atura la fabricació del Galaxy Note 7.

L’Estat Islàmic confirma la mort del seu portaveu, el xeic Abú Muhàmmad al-Adnaní, sirià fundador de l’organització en aquest país i portaveu, mentre supervisava les operacions de les seves tropes a Alep, al nord de Síria. El Pentàgon reconeix haver fet un atac selectiu a Síria, que pot haver provocat la mort del cap gihadista.

Els reis d’Espanya presideixen, a Oviedo, la cerimònia de concessió dels premis Princesa de Asturias. Els premiats d’enguany són l’actriu catalana Núria Espert (arts), la Convenció Marc de l’ONU sobre el Canvi Climàtic i l’Acord de París (cooperació internacional), la historiadora britànica Mary Beard (ciències socials), el fotògraf nord-americà James Nachtwey (comunicació i humanitats), el bioenginyer nord-americà Hugh Herr (investigació científica i tècnica), l’escriptor nord-americà Richard Ford (lletres), el triatleta espanyol Javier Gómez Noya (esports) i les Aldees Infantils SOS (concòrdia).

El líder laborista Jeremy Corbyn supera àmpliament la moció de confiança plantejada pel sector crític del seu partit amb el 61,8% dels vots en la conferència celebrada a Liverpool. Jeremy Corbyn va ser elegit líder dels laboristes al juny del 2015. Després del "no" de la Gran Bretanya en el referèndum celebrat al juny sobre la permanència a la Unió Europea, 172 diputats laboristes van exigir la seva dimissió en una moció de no confiança, però ell no la va acceptar i la va traslladar als militants en una conferència, que guanya. Després de saber-se’n el resultat, Corbyn fa una crida a la unitat del partit.

Amb el lema "5-J: comencem a decidir", 34 municipis del País Basc celebren consultes sobre la independència. Organitzades per la plataforma Gure Esku Dago, que habilita 111 meses electorals per a un cens de més de 125.000 persones, les consultes segueixen el model de les que es van dur a terme a Catalunya en 2009-2011. La Delegació del Govern al País Basc adverteix que les votacions no es poden fer en edificis públics.

L’avió PK-661, amb 47 passatgers (incloent-hi els 5 membres de la tripulació) s’estavella prop de la ciutat de Havelian, al nord del Pakistan. No hi ha supervivents. Les investigacions posteriors revelen que la causa de l’accident és una avaria en un dels motors. La companyia Pakistan International Airways (PIA) té un llarg historial d’accidents. En l’aparell, que cobria el trajecte Chitral-Islamabad, hi viatjava un conegut predicador i cantant pakistanès.

En una cerimònia presidida pel president, Michael D. Higgins, Irlanda celebra una desfilada militar a Dublín i altres actes per a commemorar el centenari de l’alçament de Pasqua, la revolta amb la qual es considera que es va iniciar la independència del país. Entre els dies 24 i 29 de març de 1916 els rebels irlandesos van ocupar l’oficina general de Correus i altres edificis oficials. En la repressió de l’exèrcit van morir més de 455 persones, entre les quals hi havia 14 líders rebels i 116 soldats britànics. Per a tots ells s’oficien cerimònies d’homenatge.

Amb una participació molt similar a la dels anteriors comicis (69,8%), i gairebé sis mesos després de les del 20 de desembre de 2015, se celebren a l’Estat espanyol eleccions generals, conseqüència del fracàs per a formar govern. Els resultats, però, varien poc, i confirmen la fragmentació política més gran des de l’establiment de la monarquia constitucional: el PP continua com a força més votada (137 diputats, 14 més que el 2015) però encara està lluny de la majoria absoluta. El segueixen el PSOE (90, 5 menys), Podem (71, 2 més) i Ciutadans (32, 8 menys). A molta distància hi ha Esquerra Republicana de Catalunya (9), CDC (ara Partit Demòcrata Europeu Català, que el 2015 es va presentar en la coalició Democràcia i Llibertat, amb 8), el PNB (5), Bildu (2) i Coalició Canària (1). A Catalunya, la coalició En Comú Podem torna a ser la primera força (12), seguida d’ERC i CDC, el PSC obté 7 diputats i Ciutadans, 5. A les Illes Balears el PP obté 3 diputats, Podem i el PSOE, 2 cadascun, i Ciutadans, 1. Al País Valencià el PP, 13, Podem, 9, el PSOE, 6, i Ciutadans, 5.

Un home obre foc en un club gai a la localitat d’Orlando (Califòrnia) i mata 49 persones. L’atacant és abatut una hora després en un intercanvi de trets amb la policia. L’autor de la matança és Omar Mateen, un nord-americà que el 2013 havia estat detingut i interrogat per declaracions a favor de l’anomenat Estat Islàmic. Tot i que aquesta organització reivindica l’atac, es pensa que es tracta d’un "llop solitari" que presenta antecedents de conducta violenta i inestabilitat mental. La massacre fa ressorgir novament la polèmica sobre el control d’armes als Estats Units. Malgrat el pronunciament del president Obama, el dia 21 el Senat rebutja implantar restriccions en la venda d’armes, fins i tot a sospitosos de terrorisme. I el dia 23, a la Cambra de Representants dels Estats Units tenen lloc escenes de caos quan membres del Partit Demòcrata intenten fer una plantada perquè s’introdueixi una llei sobre el control d’armes després de la matança. Malgrat la protesta, la majoria republicana impedeix la presentació d’un projecte de llei.

Durant les celebracions de la festa nacional de França, un camió envesteix els espectadors que esperaven l’inici dels focs artificials al passeig dels Anglesos de la ciutat francesa de Niça. El conductor, que va armat, recorre uns dos quilòmetres amb el camió atropellant la gent alhora que dispara contra la multitud fins que mor pels trets de la policia. En total hi ha 84 víctimes mortals i més d’un centenar de persones resulten ferides de gravetat. L’autor és un ciutadà francès de 31 anys d’origen tunisià, Mohamed Lahouaiej-Bouhlel. L’anomenat Estat Islàmic reivindica l’atemptat. El dia 20, l’Assemblea Nacional aprova prorrogar sis mesos l’estat d’emergència decretat després dels atemptats del 13 de novembre de 2015 a París. El dia 22, cinc sospitosos d’haver participat en la preparació de l’atemptat de Niça són portats davant dels tribunals amb càrrecs de delictes per terrorisme.

François Fillon, exprimer ministre en el Govern de Nicolas Sarkozy (2007-12), és elegit en segona volta candidat presidencial de Les Républicains, el principal partit de la dreta francesa. Fillon derrota amb el 68,4% dels vots el seu contrincant, Alain Juppé. En la primera volta, Fillon i Juppé van derrotar l’expresident Nicolas Sarkozy. Les eleccions presidencials franceses s’han de celebrar el 23 d’abril i el 7 de maig de 2017.

El Ministeri de l’Interior britànic presenta l’informe Litvinenko, elaborat durant un any per un equip d’especialistes, en el qual es conclou que la mort de l’exagent del KGB i dissident rus Aleksandr Litvinenko a Londres el 2006 va ser causada per l’enverinament amb poloni 210, una substància radioactiva, amagat en els aliments. Segons l’informe, va ser el també exagent del KGB Andrei Lugovoi l’autor material de l’enverinament, però també s’afirma que l’ordre de l’assassinat procedia molt probablement del Kremlin, una referència clara al president rus, Vladímir Putin. L’informe origina una crisi diplomàtica entre els governs de la Gran Bretanya i Rússia, que qualifica l’informe d’intent d’erosionar el president.

El Parlament d’Àustria aprova, després d’anys de controvèrsia, l’expropiació forçosa de l’immoble de la localitat de Branau am Inn, on va néixer Adolf Hitler el 20 d’abril de 1889. La propietària de l’edifici havia refusat vendre’l o renovar el lloguer que li pagava el Govern per evitar que es convertís en lloc de peregrinació de neonazis. A canvi d’expropiar-la, el Govern li paga una compensació generosa. No és clara quina finalitat es donarà a la casa.

En una cerimònia a Sant Pere del Vaticà, a la qual assisteixen més de 100.000 persones, el papa Francesc canonitza la mare Teresa de Calcuta, la monja albanesa premi Nobel de la pau el 1979 per les obres de caritat a Calcuta (Índia), però també molt criticada per les seves opinions i per l’organització que va crear. D’acord amb el protocol de l’Església catòlica per a accedir a la santedat, se li atribueixen dos miracles, ambdós guaricions de malalts de càncer, el segon aprovat pel papa Francesc el 2015.

Se celebra a Londres la cinquena conferència de donants per a Síria, convocada per la Gran Bretanya, Alemanya, Kuwait, Noruega i les Nacions Unides. Un total de 60 estats es comprometen a donar 6.000 milions de dòlars en ajut humanitari durant l’any 2016, tot i que l’objectiu eren 7.700 milions. És la quantitat més gran des del 2012, que van començar les donacions. Diversos països, com Alemanya, els Estats Units o la Gran Bretanya, es comprometen en ajuts addicionals fins el 2020. El dia abans (3 de febrer) les Nacions Unides suspenen les negociacions de pau a Ginebra a causa dels bombardeigs de l’exèrcit sirià (assistit per Rússia) sobre la ciutat d’Alep.

Se celebren eleccions als parlaments basc i gallec, amb resultats similars als de l’anterior legislatura. A Galícia, el Partit Popular manté els 41 diputats (majoria absoluta) que asseguren la continuïtat d’Alberto Núñez Feijóo al capdavant de la Xunta. En segon lloc, empaten amb 14 diputats En Marea, confluència de Podem, Izquierda Unida i Anova, l’escissió del Bloque Nacionalista Galego (BNG), encapçalada per l’històric Xosé Manuel Beiras, i el PSOE, que perd quatre escons. El BNG en perd un (6). La participació és del 63,7%. Al País Basc, la força més votada segueix sent el Partit Nacionalista Basc (PNB), amb un escó més (28) que el 2012, però que es troba lluny de la majoria absoluta (38). Bildu manté la segona posició amb tres escons menys (19). A continuació, se situen Elkarrekin Podemos (11) i el PSOE (que obté el seu pitjor resultat, 9) i el PP (9).

L’Iran celebra les primeres eleccions legislatives després del tractat nuclear del 2015 i amb el nou president, Hassan Rouhani. El recompte es duu a terme molt lentament i els resultats, que es fan públics a final d’abril, donen majoria als reformistes, insuficient (121 escons sobre 290) a l’Assemblea Consultiva i absoluta (46 sobre 88) a l’Assemblea d’Experts. Ambdues cambres estan controlades pel Consell dels Guardians, un cos d’elecció no directa en el qual predominen els conservadors.

S’inicia el procés de signatura i ratificació dels acords sobre el canvi climàtic presos en la cimera de París (al novembre i desembre del 2015). El primer dia signen l’acord 177 estats, i alguns petits estats del Pacífic el ratifiquen. Tot i que l’acord no preveu sancions en cas d’incompliment, es considera un èxit que s’hagi aconseguit aprovar-lo pràcticament per unanimitat, especialment pel compromís de la Xina i els Estats Units, principals emissors de gasos d’efecte hivernacle.

Es col·loca una nova coberta (sarcòfag nuclear) sobre el reactor nuclear de la central de Txernòbil (Ucraïna), que evitarà la fuga de material radioactiu almenys durant els propers cent anys. El 1986 l’explosió del reactor va provocar l’accident nuclear més greu de la història. Milions de persones van ser afectades per la fuita radioactiva, i àmplies zones de Rússia, Bielorússia i Ucraïna van haver de ser evacuades. Tot i que es va construir ràpidament una coberta, aviat es va demostrar inefectiva. La construcció del nou sarcòfag, el finançament del qual ha anat a càrrec del Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament, ha estat obra d’un consorci internacional en el qual han participat més de quaranta empreses de tot el món i ha durat deu anys (2010-16). El cost ha estat d’uns 1.500 milions d’euros.