Cronologia dels Països Catalans i del món

El clergue xiïta Nimr al-Nimr és executat pel Govern de l’Aràbia Saudita, amb 46 persones més. A diferència de la majoria, acusats de terrorisme, Al-Nimr és condemnat per instigar les protestes antigovernamentals entre els anys 2011 i 2013, que van causar una vintena de morts. L’execució obre una crisi amb l’Iran, principal estat de confessió xiïta, i dos dies més tard ambdós estats anuncien el trencament de relacions diplomàtiques. El dia 5 l’ambaixada saudita a Teheran és assaltada per manifestants, atac que rep la condemna de l’ONU i de la Lliga Àrab. Les execucions aixequen també una onada de crítiques d’organitzacions humanitàries, les quals, a més, acusen el règim saudita de procediments judicials poc rigorosos.

Científics del Laser Interferometer Gravitational-Wave Observatory (LIGO) confirmen la primera evidència empírica de les ones gravitacionals en detectar una distorsió de l’espaitemps que té l’origen en una col·lisió de dos forats negres esdevinguda a uns mil milions d’anys llum. Les ones gravitacionals les va predir Albert Einstein el 1916 en la teoria de la relativitat general. Juntament amb la confirmació del bosó de Higgs (2012), és una de les aportacions més importants de la física de les últimes dècades.

Tres mesos després que l’Eurostat fes públic que l’Estat espanyol havia incomplert l’objectiu de dèficit per a l’any 2015 imposat per la Comissió Europea, aquest organisme decideix no aplicar la sanció que preveu el reglament. El 2015 Espanya va presentar un dèficit del 5% (5,1% comptant-hi les ajudes als bancs), mentre que l’objectiu estava en el 4,2%. A canvi d’aplicar una multa simbòlica de 0 euros, la CE imposa per al 2016 un objectiu de dèficit del 3,1% i dóna fins al 2018 per a reduir-lo per sota del 3%. Espanya és l’estat membre amb el dèficit més alt després de Grècia.

La Junta Electoral de Guipúscoa impedeix que el líder de Bildu, Arnaldo Otegi, presenti la candidatura a les eleccions basques del 25 de setembre. L’òrgan fonamenta la mesura en la sentència de l’Audiència Nacional del 18 de gener de 2016, que va inhabilitar Otegi per a l’exercici de càrrecs públics i a presentar-se com a candidat fins el 28 de febrer de 2021. El 6 de setembre, el Tribunal Constitucional rebutja admetre a tràmit el recurs de Sortu (una de les formacions que integren Bildu) en contra de la inhabilitació, amb la qual cosa es ratifica la decisió de la Junta.

El Parlament Europeu aprova per 451 vots a favor, 243 en contra i 18 abstencions un reglament de ports que imposa l’autonomia portuària a Espanya i a Itàlia, els únics països europeus on els ports no tenen autonomia per a fixar les tarifes. El reglament, que rep el vot en contra del PP, el PSOE i C’s, és una norma europea d’obligat com pliment. La possibilitat de fixar tarifes és una rei- vindicació històrica dels ports catalans.

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid dictamina que una exinterina del Ministeri de Defensa ha de rebre una indemnització equivalent a la que li correspondria a un empleat indefinit acomiadat per causes objectives. D’aquesta manera, es ratifica la sentència del Tribunal de Justícia de la UE del 14 de setembre que qualifica de discriminatòria la normativa espanyola establerta per la reforma laboral del 2012, per la qual els treballadors amb contracte indefinit cobraven una compensació de vint dies per any treballat, els de contracte temporal, de dotze dies, i els interins, cap.

El Tribunal Internacional de l’Haia emet una sentència favorable a les Filipines en la disputa que des del 2013 enfrontava aquest estat amb la Xina per violació d’aigües territorials a la mar del Sud de la Xina. Tanmateix, la Xina respon que no reconeix el tribunal i que no acatarà la sentència.

A l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid es confirmen els dos primers casos a Europa de febre hemorràgica de Crimea-Congo. Un dels afectats va morir el dia 29 d’agost, i posteriorment la infermera que el va atendre va haver de ser ingressada a l’UVI. La febre hemorràgica de Crimea-Congo, que es transmet per la picada d’una paparra, presenta una elevada mortalitat i no té un tractament clarament efectiu. Unes 200 persones que han estat en contacte amb els dos afectats estan en observació, i a algunes se’ls ha prescrit l’aïllament als seus domicilis.

El francès Jérôme Valcke, secretari general de la FIFA, és suspès del càrrec per la direcció de l’organització després de ser acusat d’una operació fraudulenta de venda d’entrades per a la Copa del Món. Valcke, mà dreta del també suspès president de la FIFA Joseph Blatter, ja va dimitir un cop el 2007 de director de màrqueting per un escàndol relacionat amb les empreses Mastercard i Visa.

En una visita a Hawaii, el president nord-americà, Barack Obama, inaugura la reserva marina més gran del món. El monument nacional marí de Papahānaumokuākea, que s’estén a l’oceà Pacífic entre les illes Midway i Hawaii, va ser creat el 2006 pel president George W. Bush, però ara ha estat ampliat quatre vegades i, amb 1,5 milions de km², constitueix també l’àrea natural protegida més gran del món.

El president de la Federació Russa, Vladímir Putin, anuncia per sorpresa la fi de les operacions militars russes a Síria. L’anunci té lloc dos dies després de la represa de les converses de pau a Ginebra entre les diverses faccions enfrontades (amb exclusió de l’Estat Islàmic i el Front al-Nusra). Gràcies a la intervenció russa, iniciada al setembre del 2015, el president Al-Assad ha recuperat una gran part del territori perdut des de l’inici de la guerra.

La policia brasilera irromp a l’hotel de Rio de Janeiro on s’allotja Pat Hickey, membre del Comitè Olímpic Internacional i president del Comitè Olímpic Europeu i del Comitè Olímpic Irlandès, i se l’emporta detingut. Hickey és acusat de participar en una trama de revenda d’entrades a preus inflats. Els dies anteriors van ser detingudes diverses persones relacionades amb el cas. Immediatament després de l’operació, Hickey suspèn la presidència dels càrrecs, tot i que rep nombroses demandes perquè la seva renúncia sigui definitiva.

La comissària europea de Justícia V?ra Jourová anuncia en un comunicat l’aprovació dels governs dels estats membres de la UE del nou tractat amb els Estats Units sobre privacitat de dades d’empreses i individus. El nou tractat, anomenat Escut de Privacitat, substitueix l’anterior, Port Segur, declarat no vàlid a l’octubre del 2015 pel Tribunal de Justícia de la UE després de descobrir-se que grans multinacionals d’internet com Google i Facebook espiaven els usuaris i filtraven dades amb finalitats publicitàries.

L’explosió en una planta petroquímica de l’empresa estatal PEMEX de la ciutat de Coatzacoalcos, a l’estat de Veracruz, causa un total de 32 morts i 136 ferits. L’empresa comunica que l’accident és conseqüència d’un vessament de líquid inflamable, però no en dóna més detalls. El 2012 i el 2013 també hi va haver explosions en altres instal·lacions de PEMEX amb desenes de morts cadascuna.

Una cèntrica zona de la capital afganesa pròxima al Ministeri de Defensa és objecte d’un atac suïcida amb un cotxe carregat d’explosius. El Govern xifra els morts en 64 i els ferits en 347. Després de l’explosió, els talibans, que reivindiquen l’atemptat, inicien un tiroteig. És l’atemptat més mortífer a Kàbul en 15 anys.

Entra en vigor la rebaixa de preus en trucades, enviament de missatges i connexió a internet per mòbil en països diferents de la Unió Europea (roaming). Les tarifes rebaixades són de 5 cèntims per minut, 2 cèntims pels missatges de correu i 5 cèntims per cada megabyte d’ús d’internet mòbil. És el pas previ a la desaparició total d’aquest sobrecost, previst per al 2017.

El Govern espanyol retira 8.700 milions del Fons de Reserva de les Pensions per a pagar les nomines dels funcionaris del juliol. Des del 2012, el Govern ha recorregut diverses vegades a l’anomenada guardiola de les pensions, destinada a afrontar emergències del sistema de pensions, que, d’un màxim de quasi 67.000 milions d’euros al final del 2011, ha passat als actuals 25.176 milions.

Entre tres-centes mil i mig milió de persones vingudes de tot Itàlia participen a Roma en l’anomenat "dia de la família", en el qual la presència de clergues catòlics és molt rellevant. La manifestació se centra en el rebuig del projecte de llei del Govern italià per a legalitzar les unions entre persones del mateix sexe. Actualment, Itàlia és l’únic gran estat d’Occident que no reconeix aquesta mena d’unions, i ha estat reiteradament advertida sobre aquesta qüestió pel Tribunal Europeu de Drets Humans.

A Des Moines (Iowa) se celebren els primers caucus per a la tria dels delegats que han de seleccionar els candidats presidencials en les eleccions primàries dels Estats Units. Pel Partit Demòcrata parteixen com a favorits l’exprimera dama i exsecretària d’estat, Hillary Clinton, i el senador per Vermont, Bernie Sanders, que s’autodefineix com a socialista i demòcrata. Pel Partit Republicà destaquen Ted Cruz, advocat i senador per Texas, considerat proper a l’aparell del partit, i el multimilionari Donald Trump, populista antiestablishment i polèmic per les seves declaracions provocadores i estridents. Els guanyadors de les primàries hauran d’enfrontar-se en les eleccions presidencials del 9 de novembre per a succeir Barack Obama.

Un jutge admet obrir la causa contra el president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, la seva dona i sis persones més. El fiscal federal els acusa de desviar fons de la petroliera estatal Petrobras, l’escàndol de corrupció política al voltant del Partit dels Treballadors que ha significat la suspensió de la presidenta Dilma Rousseff, també pendent de judici.

Amb el 51,3% dels vots negatius contra el 48,7% de positius, els bolivians rebutgen en referèndum ampliar la presidència de tres a quatre mandats consecutius. El president Evo Morales, en el poder des de l’any 2006 i reelegit el 2009 i el 2014, va convocar aquest referèndum sobre l’esmena constitucional que li permetria presentar la candidatura el 2020. Malgrat admetre el resultat, Morales adverteix que "ha perdut una batalla, però no la guerra".

Amb un minut de silenci a tot el país i una cerimònia presidida per l’emperador, Aki Hito, i el primer ministre, Shinzo Abe, es commemoren les 18.000 víctimes que van perdre la vida o van desaparèixer en el tsunami provocat pel terratrèmol marí que va devastar el nord-est de l’illa de Honshu. El tsunami va provocar també el pitjor accident nuclear des de Txernòbil (1986), a les centrals nuclears de Fukushima, amb unes 180.000 persones evacuades de la zona.

Fonts de l’exèrcit sirià anuncien la presa definitiva de la ciutat d’Alep, després de quatre anys de combats. El 2012 el control de la ciutat va quedar partida entre els rebels i l’exèrcit d’Al-Assad. La situació va quedar sense definir fins al novembre del 2016, mes en què el Govern sirià, amb el suport de Rússia, va llançar una ofensiva decisiva. Alep és la principal ciutat de Síria, després de la capital, Damasc, i per aquest motiu té una importància estratègica cabdal en la guerra civil. Després de quatre anys, centenars de civils han mort i desenes de milers han fugit de la ciutat, que ha restat en gran part destruïda, incloent-hi la Ciutat Vella, declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Després de la presa té lloc una operació d’evacuació de la població i dels rebels, que són transportats a camps de refugiats a la província d’Idbil (més de 30.000 el primer dia).

A l’estadi de Maracanã té lloc la clausura dels 31ns Jocs Olímpics amb un espectacle inspirat en la samba. En l’acte també es presenta Tòquio com a seu dels propers Jocs Olímpics. Pel que fa al medaller d’aquests Jocs, els Estats Units s’emporten el nombre de medalles més gran, amb 121, 46 de les quals, d’or. Els segueix la Xina amb 70 (26 ors), la Gran Bretanya, amb 67 (27 ors), Rússia, amb 56 (19 ors), Alemanya, amb 42 (17 ors), i el Japó, amb 41 (12 ors). Els participants més destacats són els nedadors nord-americans Michael Phelps i Katie Ledecky, amb 5 i 4 medalles d’or, respectivament, la gimnasta nord-americana Simone Biles (4 ors) i el velocista jamaicà Usain Bolt, que, a més de guanyar 3 medalles d’or, és el primer atleta de la història a aconseguir 3 medalles d’or en tres Jocs Olímpics successius. Vint-i-un esportistes dels Països Catalans han guanyat alguna medalla, entre els quals hi ha el tennista Rafael Nadal (or) i la nedadora Mireia Belmonte (bronze i or), o els jugadors de bàsquet dels equips femenins i masculins que han aconseguit les medalles d’argent i bronze, respectivament. L’incident que té més repercussió mediàtica durant els Jocs té lloc el 15 d’agost, quan el nedador i medallista olímpic nord-americà Ryan Lochte fa una denúncia falsa de robatori amb tres companys més quan en realitat van protagonitzar un acte de vandalisme. El 8 de setembre, la Federació de Natació i el Comitè Olímpic dels Estats Units anuncien una suspensió a Lochte de deu mesos i una multa de 100.000 dòlars.

En una votació interna, el Partit del Moviment Democràtic Brasiler (PMDB) aprova abandonar el govern de coalició que comparteix amb el Partit dels Treballadors de la presidenta, Dilma Rousseff, el qual queda en minoria. El PMDB pren aquesta mesura perquè està a favor del processament (impeachment) de Rousseff per l’escàndol de Petrobras.

El candidat a la presidència del Govern basc del Partit Nacionalista Basc, Iñigo Urkullu, és investit amb els vots del seu partit i del Partit Socialista d’Euskadi-PSOE. D’aquesta manera, Urkullu repeteix mandat després de les eleccions del 25 de setembre. L’acord amb els socialistes preveu elaborar un projecte de reforma de l’Estatut de Gernika per després sotmetre’l a referèndum.

Anders Breivik, el terrorista d’ideologia nazi que al juliol del 2011 va assassinar 77 persones en un acte de les joventuts socialistes a l’illa noruega d’Utøya, guanya a l’Estat noruec un recurs per vulneració de drets humans. Condemnat a vint-i-un anys de presó, Breivik va denunciar el Govern pel confinament solitari que se li aplicava i per altres maltractaments. El jutge li dóna la raó i al·lega que el règim a què ha estat sotmès viola la Convenció Europea de Drets Humans en casos d’empresonament.

Un doble atemptat amb bomba als voltants de l’estadi del Besiktas dues hores després que finalitzés un partit de futbol de primera divisió provoca 38 morts, 30 dels quals són policies, i 155 ferits. Un dels atemptats és provocat per un cotxe bomba, que s’estavella contra una furgoneta de policia estacionada prop de l’estadi, i l’altre, per un terrorista suïcida que s’immola en una zona pròxima. Els Falcons de la Llibertat del Kurdistan (TAK), una escissió del Partit dels Treballadors del Kurdistan, reivindica l’atac.

El president francès, François Hollande, accepta la dimissió del ministre d’Economia, Emmanuel Macron. La causa de la dimissió té a veure amb el rumb de l’executiu encapçalat pel primer ministre, Manuel Valls. Macron, que és substituït pel titular de Finances, Michel Sapin, anuncia la creació d’un nou moviment polític liderat per ell anomenat En Marxa. També dimiteix la ministra d’Ultramar, George Pau-Langevin, que és rellevada per la secretària d’estat d’Igualtat, Ericka Bareigts.

Moustapha Amine Badreddine, cap militar de l’organització xiïta Hezbol·là, que controla en part el Govern del Líban i dóna suport al règim d’Al-Assad a Síria, mor en una explosió prop de l’aeroport de Damasc. Badreddine és considerat l’organitzador de nombrosos atemptats, entre d’altres, el que va matar el president libanès Rafiq al-Harirí. Després d’una acusació inicial contra Israel, Hezbol·là assenyala un grup islamista rival com a probable autor.

Amb l’assistència dels presidents Carles Puigdemont i Mariano Rajoy, entre altres personalitats, es commemora el primer aniversari de la catàstrofe de Germanwings a l’aeroport del Prat amb un homenatge a les 150 persones que van morir quan el copilot va estavellar deliberadament l’avió d’aquesta companyia. Els familiars que hi assisteixen reclamen mesures de seguretat i es declaren decebuts pels informes proporcionats per la companyia. Simultàniament es duen a terme cerimònies a Le Vernet, el poble dels Alps francesos on es va estavellar l’avió, i a Düsseldorf, que havia de ser el destí del vol.

El ministre d’Afers Estrangers turc anuncia que el seu Govern i Rússia han arribat a un acord per a un alto el foc a Síria que posaria fi als combats entre els rebels i l’exèrcit sirià. De l’acord, en serien excloses les que el document qualifica d’"organitzacions terroristes", en referència a l’anomenat Estat Islàmic i altres grups gihadistes i, aparentment, també la milícia kurda. La signatura del document és precedida, la setmana anterior, de la presa de la ciutat d’Alep als rebels per part de l’exèrcit sirià. Rússia és el principal aliat del règim de Baixar al-Assad, que també rep el suport de l’Iran, mentre que els rebels reben el suport de Turquia. L’endemà, el president rus, Vladímir Putin, confirma l’acord i el dia 31 el Consell de Seguretat de l’ONU hi dóna suport unànime. En cas que la treva es mantingui, es preveu l’inici de negociacions de pau al Kazakhstan al mes següent.

Un informe de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans critica la política contra el narcotràfic del president de les Filipines, Rodrigo Duterte. L’informe censura especialment el gran nombre d’execucions extrajudicials dutes a terme per les forces de seguretat contra sospitosos de tràfic de drogues. Segons l’informe, des del 10 de maig, en què Duterte va ser elegit president, més de 800 persones han mort com a resultat d’aquesta política. També critica la persecució a què el president sotmet els drogoaddictes, ja que els considera delinqüents i no malalts. El dia 21, Duterte respon a aquestes crítiques amenaçant amb la sortida de les Filipines de les Nacions Unides. El dia 5 de setembre, el president filipí insulta el president Obama per haver-li adreçat una crítica semblant, i, en resposta, el president nord-americà cancel·la una trobada prevista amb ell. Tanmateix, el dia 8, després d’una sessió preliminar de la cimera de l’Associació de les Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN) a Laos, on els dos líders tenen una breu conversa, Obama declara "superat" l’incident.

Amb poques hores de diferència exploten bombes a les ciutats de Homs i Damasc, que tenen com a resultat més de 140 morts i centenars de ferits. Els atemptats, reivindicats per l’Estat Islàmic, tenen lloc en barris de la minoria xiïta: al barri atacat de Homs resideixen sobretot alauites, una branca del xiisme a la qual pertany el president Al-Assad, i a Damasc les explosions es produeixen al temple xiïta més important de Síria.

El suís Gianni Infantino és elegit nou president de la Federació Internacional de Futbol Associació en segona volta, derrotant per 115 vots sobre 207 el xeic Salman bin Ibrahim Al Khalifa, de Bahrain, i succeeix en el càrrec el president dels darrers 18 anys, Joseph Blatter, suspès per la Comissió d’Ètica Independent de la FIFA al desembre del 2015 arran d’un afer de su-borns. El mateix dia s’aproven reformes dels òrgans de direcció que inclouen la transparència en els sous i la limitació de mandats.

Vint-i-quatre estats (incloent-hi la Xina, Rússia i els Estats Units) més la Unió Europea, membres de la Comissió per a la Conservació dels Recursos Biològics Marins de l’Antàrtida (CCAMLR), acorden per unanimitat, en una trobada a Hobart (Austràlia), la creació de l’àrea marina protegida més gran del món a la mar de Ross. L’aspecte crucial de l’acord és la prohibició total de la pesca durant trenta-cinc anys en aquesta zona de l’Antàrtida d’1,5 milions de km2, especialment rica en cetacis, pingüins i ocells marins, que presenta una gran concentració de nutrients i de krill. Les negociacions han durat anys i han tingut una forta oposició de Rússia.

Amb els vots de 360 dels 652 diputats, el Parlament de Myanmar elegeix Htin Kyaw president del país. És el primer cap d’estat no militar des del 1954. Kyaw és un estret col·laborador de la líder opositora i premi Nobel de la pau Aung San Suu Kyi, vetada pels militars per a ocupar el càrrec. Tanmateix, Suu Kyi és nomenada el 5 d’abril consellera d’estat, amb atribucions similars al càrrec de primera ministra.

S’obre al trànsit el túnel de Sant Gotard, que uneix per sota dels Alps les ciutats de Göschenen i Airolo. Amb 57 km de longitud i 2.300 m de fondària, és el túnel més llarg i més profund del món. Han calgut 17 anys per a construir-lo i el cost és d’uns 11.000 milions d’euros. S’estima que estalviarà la circulació de prop d’un milió de camions cada any.

La policia deté Murat Sabuncu, director del diari Cumhuriyet, el periòdic secular més antic de Turquia i un dels principals portaveus de l’oposició a les polítiques del president Recep Tayyip Erdo?an. S’acusa el diari de tenir vincles amb el clergue exiliat Fethullah Gülen, a qui el Govern acusa d’orquestrar el cop d’estat fallit al mes de juliol. Des d’aleshores, el Govern ha tancat una quinzena de mitjans de comunicació. L’anterior director del diari, Can Dündar, va dimitir el càrrec a l’agost en ser condemnat a cinc anys de presó per revelar secrets d’estat, sentència que va ser molt criticada per organitzacions de defensa dels drets humans.

Els diputats de la coalició opositora veneçolana Mesa de la Unidad Democrática (MUD) prometen el càrrec en la sessió d’investidura. La MUD va obtenir una rotunda victòria en les eleccions del 6 de desembre de 2015, que va posar fi a 16 anys de predomini del partit chavista. El 31 de desembre, però, el Tribunal Suprem va suspendre tres diputats de la MUD, sense els quals aquesta formació no arribava als dos terços necessaris per a cessar jutges del Tribunal Suprem i ministres, i tampoc per a convocar una Assemblea constituent. En ser investits, però, desafien el veredicte. Tanmateix, la primera sessió de l’Assemblea (12 de gener) ha de ser suspesa per falta de quòrum a causa de la divisió en les files opositores. El mateix dia 7 de gener el president Maduro nomena Luis Salas ministre d’Economia Productiva per afrontar la gravíssima crisi econòmica que passa el país. El dia 15, el president Maduro decreta 60 dies d’estat d’emergència econòmica, durant els quals governarà per decret.

El Govern de Colòmbia i les Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia signen un nou acord de pau. L’anterior, que havia de posar fi a cinquanta anys de guerra civil, va ser signat el 27 de setembre, però va ser rebutjat en el referèndum de confirmació del 2 d’octubre. El nou pla de pau introdueix algunes reivindicacions dels que van votar en sentit negatiu, especialment les compensacions a les víctimes de la guerrilla i l’establiment de responsabilitats penals als culpables de crims i violacions dels drets humans. El nou pla no se sotmet a referèndum i és ratificat per les dues cambres del Parlament: el Senat (29 de novembre) i el Congrés (30 de novembre).

Habib Essid, cap de govern de Tunísia des del 6 de febrer de 2015, és destituït ja que no supera la moció de confiança, que perd per 118 vots en contra, 3 a favor i 27 abstencions. Essid era primer ministre d’un govern de coalició, en què hi havia el principal partit de la cambra, l’islamista Ennahda. Essid ha estat molt criticat en la gestió dels dos grans problemes del país: el terrorisme i l’atur, que supera el 15%.

Un diari de Seül, Corea del Sud, informa que el viceprimer ministre i ministre d’Educació de Corea del Nord, Kim Yong-jin, va ser executat pel règim de Kim Jong-un al juliol, juntament amb un altre alt funcionari del Govern. Ambdós van ser acusats de contrarevolucionaris. Els darrers mesos, el Govern comunista de Pyongyang ha dut a terme purgues en l’Administració i el Govern. Al maig del 2015 el ministre de Defensa va ser exe-cutat per haver-se adormit en un acte públic.

El Govern nord-americà expulsa 35 diplomàtics russos després que la CIA i l’FBI anunciessin tenir indicis clars que hackers russos es van introduir en els sistemes informàtics dels dos grans partits nord-americans, però només van filtrar informació del Partit Demòcrata, que va ser publicada per Wikileaks. Les informacions eren, sobretot, correus electrònics de Hillary Clinton a un dels seus principals assessors que contenien afirmacions comprometedores o, en principi, impopulars. L’equip del candidat guanyador, Donald Trump, nega aquestes acusacions. En un primer moment, Rússia, que nega les acusacions, anuncia l’expulsió de 35 diplomàtics dels Estats Units, però posteriorment es fa enrere en la mesura, canvi que el president electe Donald Trump elogia.

La cancellera Angela Merkel i els caps d’estat i de govern de deu països balcànics es reuneixen a Viena per consensuar la política que cal seguir sobre els refugiats i els immigrants. La majoria d’aquests països són molt crítics amb Alemanya, país al qual acusen d’una excessiva tolerància amb els fluxos d’entrada de refugiats i immigrants. El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que ha tancat la frontera sud del seu país amb filats i policies, és qui manté una posició més dura, ja que proposa la creació d’un camp d’asil gegant a la costa de Líbia. Merkel també exposa la seva estratègia, que consisteix a combinar el control de fronteres amb un acolliment de refugiats dosificat, la distribució entre els estats membres de la UE i l’establiment d’acords amb els països de procedència de refugiats i immigrants, llevat de Síria i Líbia, que es troben en estat de guerra.

Per gairebé el 77% dels vots emesos contra el 23%, els ciutadans suïssos opten per no acceptar la proposta d’introduir una renda bàsica garantida universal. La proposta, presentada a través del sistema d’iniciativa popular amb el suport d’unes 100.000 signatures, consistia a proporcionar una renda mensual per adult de 2.500 francs suïssos (uns 2.285 euros).

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) anuncia que l’epidèmia causada pel virus del Zika ja no és una emergència sanitària mundial. L’OMS va declarar la situació d’alerta al febrer. Tot i així, manté les recomanacions per als països més afectats, com el Brasil.

En una cerimònia presidida pel president, Michael D. Higgins, Irlanda celebra una desfilada militar a Dublín i altres actes per a commemorar el centenari de l’alçament de Pasqua, la revolta amb la qual es considera que es va iniciar la independència del país. Entre els dies 24 i 29 de març de 1916 els rebels irlandesos van ocupar l’oficina general de Correus i altres edificis oficials. En la repressió de l’exèrcit van morir més de 455 persones, entre les quals hi havia 14 líders rebels i 116 soldats britànics. Per a tots ells s’oficien cerimònies d’homenatge.

Amb una participació molt similar a la dels anteriors comicis (69,8%), i gairebé sis mesos després de les del 20 de desembre de 2015, se celebren a l’Estat espanyol eleccions generals, conseqüència del fracàs per a formar govern. Els resultats, però, varien poc, i confirmen la fragmentació política més gran des de l’establiment de la monarquia constitucional: el PP continua com a força més votada (137 diputats, 14 més que el 2015) però encara està lluny de la majoria absoluta. El segueixen el PSOE (90, 5 menys), Podem (71, 2 més) i Ciutadans (32, 8 menys). A molta distància hi ha Esquerra Republicana de Catalunya (9), CDC (ara Partit Demòcrata Europeu Català, que el 2015 es va presentar en la coalició Democràcia i Llibertat, amb 8), el PNB (5), Bildu (2) i Coalició Canària (1). A Catalunya, la coalició En Comú Podem torna a ser la primera força (12), seguida d’ERC i CDC, el PSC obté 7 diputats i Ciutadans, 5. A les Illes Balears el PP obté 3 diputats, Podem i el PSOE, 2 cadascun, i Ciutadans, 1. Al País Valencià el PP, 13, Podem, 9, el PSOE, 6, i Ciutadans, 5.

Eagles of Death Metal, el grup de rock nord-americà que tocava en un concert a París quan l’anomenat Estat Islàmic va perpetrar el seu atemptat més greu a Europa el 13 de novembre de 2015, torna a la capital francesa. El grup actua a la mateixa sala, Bataclan, en un concert precedit per un silenci de 89 segons, el nombre de víctimes mortals de l’atemptat.

El Tribunal aprova la reforma del Tribunal Constitucional que li permet suspendre polítics en actiu. L’aprovació, però, s’ha fet sense unanimitat, ja que vuit dels membres hi han votat a favor i tres en contra. La reforma, molt criticada des de la Generalitat, que la considera "nefasta" des de la perspectiva de la democràcia, permetrà suspendre càrrecs com la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, acusada per la Fiscalia de desobediència. La majoria del PP va permetre aprovar la reforma del TC a l’octubre del 2015.

El fins ara primer ministre de la Gran Bretanya David Cameron duu a terme el protocol de dimissió amb un discurs al Parlament britànic, on és ovacionat, i al qual segueixen una declaració als mitjans de comunicació al davant del número 10 de Downing Street i la renúncia formal davant la reina d’Anglaterra. Poc després Elisabet II designa nova cap de govern la també conservadora Theresa May. El dia 15, May designa un nou executiu. Entre els canvis destaquen la substitució del ministre d’Economia George Osborne per Philip Hammond i la designació de l’exalcalde de Londres Boris Johnson com a ministre d’Afers Estrangers. Johnson, destacat partidari del Brexit, haurà de negociar la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea.

El president mexicà Enrique Peña Nieto anuncia la detenció de Joaquín el Chapo Guzmán, el narcotraficant més poderós de Mèxic. El Chapo s’havia escapat de la presó d’alta seguretat d’El Altiplano al juliol del 2015 per un túnel d’un quilòmetre i mig de longitud. Guzmán és el líder del càrtel de Sinaloa, que és responsable de 3.000 morts i controla prop d’un terç del tràfic de drogues als Estats Units i una xarxa de blanqueig per tot Llatinoamèrica. Els seus beneficis formen una de les principals fortunes mundials.

La multinacional coreana fabricant de mòbils i tauletes digitals atura la venda del Galaxy Note 7, el mòbil intel·ligent d’última generació que va llançar al mercat el 19 d’agost. El motiu és que diversos aparells s’han incendiat durant la càrrega. Inicialment, la companyia ofereix als clients la revisió de tots els mòbils venuts i substituir-los per un mòbil temporal. Tanmateix, el 10 d’octubre, Samsung atura la fabricació del Galaxy Note 7.

L’Estat Islàmic confirma la mort del seu portaveu, el xeic Abú Muhàmmad al-Adnaní, sirià fundador de l’organització en aquest país i portaveu, mentre supervisava les operacions de les seves tropes a Alep, al nord de Síria. El Pentàgon reconeix haver fet un atac selectiu a Síria, que pot haver provocat la mort del cap gihadista.

Els reis d’Espanya presideixen, a Oviedo, la cerimònia de concessió dels premis Princesa de Asturias. Els premiats d’enguany són l’actriu catalana Núria Espert (arts), la Convenció Marc de l’ONU sobre el Canvi Climàtic i l’Acord de París (cooperació internacional), la historiadora britànica Mary Beard (ciències socials), el fotògraf nord-americà James Nachtwey (comunicació i humanitats), el bioenginyer nord-americà Hugh Herr (investigació científica i tècnica), l’escriptor nord-americà Richard Ford (lletres), el triatleta espanyol Javier Gómez Noya (esports) i les Aldees Infantils SOS (concòrdia).

El líder laborista Jeremy Corbyn supera àmpliament la moció de confiança plantejada pel sector crític del seu partit amb el 61,8% dels vots en la conferència celebrada a Liverpool. Jeremy Corbyn va ser elegit líder dels laboristes al juny del 2015. Després del "no" de la Gran Bretanya en el referèndum celebrat al juny sobre la permanència a la Unió Europea, 172 diputats laboristes van exigir la seva dimissió en una moció de no confiança, però ell no la va acceptar i la va traslladar als militants en una conferència, que guanya. Després de saber-se’n el resultat, Corbyn fa una crida a la unitat del partit.

Amb el lema "5-J: comencem a decidir", 34 municipis del País Basc celebren consultes sobre la independència. Organitzades per la plataforma Gure Esku Dago, que habilita 111 meses electorals per a un cens de més de 125.000 persones, les consultes segueixen el model de les que es van dur a terme a Catalunya en 2009-2011. La Delegació del Govern al País Basc adverteix que les votacions no es poden fer en edificis públics.

L’avió PK-661, amb 47 passatgers (incloent-hi els 5 membres de la tripulació) s’estavella prop de la ciutat de Havelian, al nord del Pakistan. No hi ha supervivents. Les investigacions posteriors revelen que la causa de l’accident és una avaria en un dels motors. La companyia Pakistan International Airways (PIA) té un llarg historial d’accidents. En l’aparell, que cobria el trajecte Chitral-Islamabad, hi viatjava un conegut predicador i cantant pakistanès.

L’Assemblea Nacional francesa aprova la llei que penalitza els clients de la prostitució amb multes que poden arribar als 3.750 euros. Fora de la cambra, s’hi manifesten en contra prostitutes, perquè segons diuen dificultarà les condicions de vida del col·lectiu. El Govern presenta la llei com un mitjà per a lluitar contra el tràfic de persones. Suècia va ser el primer país a penalitzar els clients de prostitutes l’any 1999.

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdoğan, es disculpa per haver abatut un caça rus que volava per la zona fronterera entre Síria i Turquia al novembre del 2015. L’incident va desencadenar una greu crisi diplomàtica entre ambdós estats i Rússia va imposar una sèrie de sancions sobre importacions i de suspensions de projectes i inversions, entre les quals hi ha el gasoducte de la mar Negra. El mateix dia, el primer ministre turc, Binali Yıldırım, anuncia un acord amb Israel que posa fi al litigi per l’atac de l’exèrcit israelià a un vaixell d’ajut humanitari a Gaza en el qual van morir 10 activistes turcs. Israel es compromet a pagar uns 20 milions de dòlars en compensació i a permetre a Turquia l’enviament de material als territoris palestins per a construcció d’infraestructures.

Els membres del nou executiu del Partit Popular sorgit de les eleccions del 6 de juny de 2016, presidit per Mariano Rajoy, juren o prometen el càrrec en una cerimònia al palau de la Zarzuela. El nou Govern té tretze carteres, com l’anterior. Els canvis més importants són la substitució de Jordi Fernández Díaz i José Manuel García-Margallo per Juan Ignacio Zoido i Alfonso Dastis a Interior i Afers Estrangers, respectivament. Soraya Sáenz de Santamaría continua com a vicepresidenta i ministra de la Presidència i assumeix la cartera d’Administracions Territorials, fet pel qual es converteix en màxima responsable de les relacions amb Catalunya. La substitueix com a portaveu Íñigo Méndez de Vigo, també ministre d’Educació. L’única cartera confiada a un català és Sanitat, que recau en Dolors Montserrat.

Unes 70.000 persones assisteixen a la manifestació anual a Bilbao per reclamar la fi de la dispersió i l’acostament al País Basc dels més de 400 presos d’ETA. La marxa la convoca la plataforma Sare, i té el suport d’EH Bildu i els sindicats LAB i ELA. El PNB i Podem donen llibertat als seus afiliats per assistir-hi.

Zhai Yanmin, un prominent advocat i activista per la democràcia i els drets humans xinès, és condemnat a una vigilància constant i és inhabilitat per a prendre part en activitats polítiques. Zhai Yanmin és un dels 300 detinguts més destacats en una operació contra la dissidència que va començar el 9 de juliol, i és condemnat per posar en perill l’ordre públic i la seguretat nacional i per ser un agent a sou. El seu judici, com el d’altres detinguts en l’operació, és qualificat d’"obert" per les autoritats, però l’accés dels mitjans de comunicació és en realitat molt restringit. Els estats occidentals critiquen aquests judicis, que consideren polítics i que van contra la llibertat d’expressió.

La Comissió Europea (CE) renuncia a limitar l’eliminació gradual del sobrepreu de les trucades de mòbil des de l’estranger (itinerància, o roaming). Pressionada per les companyies de telefonia, el dia 6 de setembre la CE va proposar limitar la gratuïtat només a 90 dies "per evitar abusos", contra la directiva europea que havia començat a aplicar-se el 30 d’abril. Tanmateix, davant de les protestes dels diputats del Parlament Europeu, la CE anuncia l’eliminació de la proposta, però diu també que la vol reformular.

El president del Govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, no aconsegueix en segona votació la investidura a la presidència del Govern després de les eleccions del 6 de juny. Rajoy, que necessita la majoria absoluta, obté 170 vots contra 180 i només obté el suport de Ciutadans i Coalició Canària, a més del PP. El 25 d’octubre, el rei Felip VI el proposa novament en una nova sessió d’investidura, que té lloc el dia 29.

En una cimera celebrada a Viena, en la qual participen els ministres d’Afers Estrangers dels EUA, Rússia i diversos estats de la Unió Europea, s’aprova aixecar l’embargament d’armes al govern d’unitat libi per tal de combatre l’Estat Islàmic i els traficants de persones. Al febrer del 2011 el Consell de Seguretat de l’ONU va imposar un embargament d’armes quasi total a Líbia en resposta a la situació caòtica del país després de l’enderrocament de Moammar al-Gaddafi.

La multinacional de l’automòbil japonesa Mitsubishi reconeix haver falsificat les proves d’emissió de gasos de més de 600.000 vehicles fabricats per l’empresa, gran part dels quals per a Nissan, que va denunciar incoherències en la presentació dels resultats dels tests. Mitsubishi retira els vehicles i inicia una investigació. És la segona empresa a reconèixer aquesta mena de manipulacions des de l’escàndol de Volkswagen el 2015.

El Tribunal Penal Internacional (TPI) condemna el malià Àhmad al-Faqí al-Mahdí a nou anys de presó per la destrucció del patrimoni cultural de la humanitat. Al-Mahdi, militant del grup islamista radical Ansar al-Din, és declarat culpable d’haver dirigit la destrucció de mesquites i mausoleus de gran valor monumental a Timbuctú l’estiu del 2012 durant la guerra que tingué lloc a Mali. Des de l’inici del judici Al-Mahdi va reconèixer la seva culpabilitat. És la primera condemna del TPI per destrucció del patrimoni cultural.