Cronologia dels Països Catalans i del món
Imatge | Dates | Esdeveniment | Època històrica |
Àrea geogràfica![]() |
Àrea temàtica | ||
---|---|---|---|---|---|---|---|
7 de juliol de 2016 |
Cinc policies assassinats a Dallas Cinc policies moren a Dallas (Texas) quan són sorpresos en un tiroteig després d’una manifestació en protesta per la mort de dos homes negres per trets de la policia a Missouri i Louisiana. L’atacant, que és un reservista afroamericà, és mort per la policia en ser encerclat al seu domicili. En la conversa amb els agents diu que volia matar policies blancs com a venjança per les morts indiscriminades de negres per les forces de l’ordre. En els dos dies següents moren diversos agents blancs. El president Barack Obama, de viatge a Polònia, condemna els atemptats. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
27 de març de 2016 |
L’exèrcit reconquereix Palmira L’exèrcit sirià anuncia la presa del control total de la ciutat de Palmira, que el 2015 va ser conquerida per l’Estat Islàmic i hi va instaurar un règim de terror, perpetrant nombroses execucions públiques que va difondre arreu del món. D’altra banda, la destrucció del jaciment arqueològic sembla, segons les primeres estimacions, menys greu del que en un principi es creia. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
![]() |
2 de gener de 2016 |
L’Aràbia Saudita executa un destacat líder xiïta El clergue xiïta Nimr al-Nimr és executat pel Govern de l’Aràbia Saudita, amb 46 persones més. A diferència de la majoria, acusats de terrorisme, Al-Nimr és condemnat per instigar les protestes antigovernamentals entre els anys 2011 i 2013, que van causar una vintena de morts. L’execució obre una crisi amb l’Iran, principal estat de confessió xiïta, i dos dies més tard ambdós estats anuncien el trencament de relacions diplomàtiques. El dia 5 l’ambaixada saudita a Teheran és assaltada per manifestants, atac que rep la condemna de l’ONU i de la Lliga Àrab. Les execucions aixequen també una onada de crítiques d’organitzacions humanitàries, les quals, a més, acusen el règim saudita de procediments judicials poc rigorosos. |
2016 | Món | Política i institucions | ||
![]() |
1 d’agost de 2016 |
Texas aprova portar armes a la universitat Entra en vigor una llei de l’estat de Texas que permet les armes de foc als campus i a les aules de les universitats. La llei especifica, però, que les armes no poden ser visibles. Texas es converteix, d’aquesta manera, en el desè estat nord-americà que implanta la mesura, amb Arkansas, Mississipí, Wisconsin, Colorado, Tennessee, Oregon, Idaho, Utah i Kansas. Els defensors de la nova llei argumenten que permetrà una millor defensa en cas d’atacs indiscriminats, com ha passat darrerament. Els crítics mantenen que només servirà per atiar la violència. |
2016 | Món | Societat i economia | ||
11 de febrer de 2016 |
Es detecten per primer cop ones gravitacionals Científics del Laser Interferometer Gravitational-Wave Observatory (LIGO) confirmen la primera evidència empírica de les ones gravitacionals en detectar una distorsió de l’espaitemps que té l’origen en una col·lisió de dos forats negres esdevinguda a uns mil milions d’anys llum. Les ones gravitacionals les va predir Albert Einstein el 1916 en la teoria de la relativitat general. Juntament amb la confirmació del bosó de Higgs (2012), és una de les aportacions més importants de la física de les últimes dècades. |
2016 | Món | Ciència i cultura | |||
14 d’abril de 2016 |
Acord per a l’intercanvi de dades fiscals entre cinc estats de la UE Els governs de les cinc economies més grans de la Unió Europea (Alemanya, la Gran Bretanya, França, Itàlia i Espanya) acorden compartir la informació sobre els moviments de les grans fortunes. Amb aquesta mesura s’espera combatre amb més eficàcia el frau fiscal. L’acord arriba onze dies després de fer-se pública la filtració dels "papers de Panamà". |
2016 | Món | Societat i economia | |||
27 de juliol de 2016 |
La Comissió Europea no multa Espanya pel dèficit Tres mesos després que l’Eurostat fes públic que l’Estat espanyol havia incomplert l’objectiu de dèficit per a l’any 2015 imposat per la Comissió Europea, aquest organisme decideix no aplicar la sanció que preveu el reglament. El 2015 Espanya va presentar un dèficit del 5% (5,1% comptant-hi les ajudes als bancs), mentre que l’objectiu estava en el 4,2%. A canvi d’aplicar una multa simbòlica de 0 euros, la CE imposa per al 2016 un objectiu de dèficit del 3,1% i dóna fins al 2018 per a reduir-lo per sota del 3%. Espanya és l’estat membre amb el dèficit més alt després de Grècia. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
10 de desembre de 2016 |
L’Estat Islàmic ocupa de nou Palmira Militants de l’autoanomenat Estat Islàmic reocupen l’antiga ciutat i jaciment arqueològic de Palmira nou mesos després que l’organització en fos foragitada per l’exèrcit sirià. L’ofensiva, que agafa per sorpresa les forces sirianes es produeix al mateix temps que l’exèrcit de Baixar al-Assad està a punt de conquerir la ciutat d’Alep als rebels sirians (que no són de l’Estat Islàmic). |
2016 | Món | Política i institucions | |||
24 d’agost de 2016 |
La Junta Electoral prohibeix a Arnaldo Otegi presentar-se a les eleccions basques La Junta Electoral de Guipúscoa impedeix que el líder de Bildu, Arnaldo Otegi, presenti la candidatura a les eleccions basques del 25 de setembre. L’òrgan fonamenta la mesura en la sentència de l’Audiència Nacional del 18 de gener de 2016, que va inhabilitar Otegi per a l’exercici de càrrecs públics i a presentar-se com a candidat fins el 28 de febrer de 2021. El 6 de setembre, el Tribunal Constitucional rebutja admetre a tràmit el recurs de Sortu (una de les formacions que integren Bildu) en contra de la inhabilitació, amb la qual cosa es ratifica la decisió de la Junta. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
11 de maig de 2016 |
El Parlament italià aprova les unions civils entre persones del mateix sexe Per 369 vots a favor i 193 en contra, la cambra baixa d’Itàlia aprova la llei impulsada pel Govern de Matteo Renzi que permet les unions homosexuals. La llei, que no esmenta el terme matrimoni sinó unió civil, és més restrictiva que les que s’han aprovat en la majoria d’estats europeus, perquè conté una clàusula segons la qual l’adopció s’exclou en principi o bé està sotmesa a la decisió dels jutges, que examinen cada cas per separat. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
8 de març de 2016 |
El Parlament Europeu obliga Espanya a implantar l’autonomia portuària El Parlament Europeu aprova per 451 vots a favor, 243 en contra i 18 abstencions un reglament de ports que imposa l’autonomia portuària a Espanya i a Itàlia, els únics països europeus on els ports no tenen autonomia per a fixar les tarifes. El reglament, que rep el vot en contra del PP, el PSOE i C’s, és una norma europea d’obligat com pliment. La possibilitat de fixar tarifes és una rei- vindicació històrica dels ports catalans. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
![]() |
27 de desembre de 2016 |
Visita històrica del primer ministre japonès a Pearl Harbor El primer ministre japonès, Shinzo Abe, visita la base naval de Pearl Harbor (Hawaii) en el 75è aniversari del bombardeig nipó que va causar la mort de 2.400 nord-americans, majoritàriament personal militar, i que va determinar l’entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial. Shinzo Abe és rebut pel president Barack Obama, que al maig va ser el primer president nord-americà a visitar Hiroshima. La visita de Shinzo Abe també és la primera d’un cap de govern japonès a la base de Pearl Harbor. |
2016 | Món | Política i institucions | ||
5 d’octubre de 2016 |
Equiparats els acomiadaments de treballadors fixos i temporals a Espanya El Tribunal Superior de Justícia de Madrid dictamina que una exinterina del Ministeri de Defensa ha de rebre una indemnització equivalent a la que li correspondria a un empleat indefinit acomiadat per causes objectives. D’aquesta manera, es ratifica la sentència del Tribunal de Justícia de la UE del 14 de setembre que qualifica de discriminatòria la normativa espanyola establerta per la reforma laboral del 2012, per la qual els treballadors amb contracte indefinit cobraven una compensació de vint dies per any treballat, els de contracte temporal, de dotze dies, i els interins, cap. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
20 de setembre de 2016 |
Les Nacions Unides suspenen l’ajuda humanitària a Síria Les Nacions Unides decideixen suspendre l’ajuda humanitària a Síria després que un bombardeig aeri destrueixi divuit camions d’un comboi amb aliments, vestits i medicaments a les portes d’Alep. En l’atac moren un nombre indeterminat de conductors i voluntaris. Les investigacions indiquen que els avions que han bombardejat el comboi són russos o sirians. Aquest bombardeig també assenyala la fi del fràgil acord a què van arribar Rússia i els Estats Units el dia 10 per tal de reduir els atacs sobre la població civil i concentrar-se en l’anomenat Estat Islàmic, acord que, tanmateix, totes dues parts s’han acusat mútuament de violar durant els dies següents. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
12 de juliol de 2016 |
El Tribunal Internacional de l’Haia dóna la raó a les Filipines contra la Xina El Tribunal Internacional de l’Haia emet una sentència favorable a les Filipines en la disputa que des del 2013 enfrontava aquest estat amb la Xina per violació d’aigües territorials a la mar del Sud de la Xina. Tanmateix, la Xina respon que no reconeix el tribunal i que no acatarà la sentència. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
30 de maig de 2016 |
L’expresident del Txad, condemnat per crims contra la humanitat Hissène Habré, president del Txad entre el 1982 i el 1990, és declarat culpable de crims contra la humanitat, violació, esclavitud sexual i d’ordenar assassinats. La pena que se li imposa és de cadena perpètua. Després del seu enderrocament va ser acusat de la mort d’unes 40.000 persones. El 2005 un tribunal belga, aplicant la jurisdicció universal, va declarar-lo culpable i va ordenar el seu arrest, que no es va produir fins el 2013 al Senegal, on s’havia exiliat. L’Estat senegalès, però, va exigir que l’havia de jutjar un tribunal adscrit a la Unió Africana. És el primer cop que un tribunal africà condemna un excap d’estat per violació de drets humans. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
1 de setembre de 2016 |
Es confirmen a Madrid els dos primers casos de febre hemorràgica de Crimea-Congo a Europa A l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid es confirmen els dos primers casos a Europa de febre hemorràgica de Crimea-Congo. Un dels afectats va morir el dia 29 d’agost, i posteriorment la infermera que el va atendre va haver de ser ingressada a l’UVI. La febre hemorràgica de Crimea-Congo, que es transmet per la picada d’una paparra, presenta una elevada mortalitat i no té un tractament clarament efectiu. Unes 200 persones que han estat en contacte amb els dos afectats estan en observació, i a algunes se’ls ha prescrit l’aïllament als seus domicilis. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
12 de febrer de 2016 |
La Unió Europea exigeix a Grècia el control de les seves fronteres exteriors En vista del flux massiu de refugiats i immigrants (prop d’un milió des del 2015), la Comissió Europea dóna a Grècia tres mesos per a controlar les seves fronteres exteriors. Alguns països membres de l’espai de Schengen (Alemanya, Àustria, Suècia, entre d’altres) han imposat controls fronterers temporals. Si després d’aquest període la situació persisteix, la Comissió adverteix que podria permetre controls durant dos anys, mesura que afectarà greument la llibertat de moviment de persones i béns, un dels pilars de la UE. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
13 de gener de 2016 |
Cessat el secretari general de la FIFA El francès Jérôme Valcke, secretari general de la FIFA, és suspès del càrrec per la direcció de l’organització després de ser acusat d’una operació fraudulenta de venda d’entrades per a la Copa del Món. Valcke, mà dreta del també suspès president de la FIFA Joseph Blatter, ja va dimitir un cop el 2007 de director de màrqueting per un escàndol relacionat amb les empreses Mastercard i Visa. |
2016 | Món | Ciència i cultura | |||
7 d’octubre de 2016 |
Els islamistes moderats tornen a guanyar les eleccions del Marroc El Partit per la Justícia i el Desenvolupament (PJD) del primer ministre Abd al-Ilah Binkiran guanya les eleccions generals del Marroc amb 125 escons d’un total de 395. A continuació se situen el liberal Partit de l’Autenticitat i la Modernitat (102) i el conservador Istiqlal (46). Malgrat que el PJD se situa lluny de la majoria absoluta, pot continuar les reformes iniciades el 2011, any que prengué el poder i el Marroc esdevingué nominalment una monarquia constitucional malgrat que el rei Muhàmmad VI conserva la major part del poder executiu. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
![]() |
27 d’agost de 2016 |
Els Estats Units creen la reserva marina més gran del món En una visita a Hawaii, el president nord-americà, Barack Obama, inaugura la reserva marina més gran del món. El monument nacional marí de Papahānaumokuākea, que s’estén a l’oceà Pacífic entre les illes Midway i Hawaii, va ser creat el 2006 pel president George W. Bush, però ara ha estat ampliat quatre vegades i, amb 1,5 milions de km2, constitueix també l’àrea natural protegida més gran del món. |
2016 | Món | Ciència i cultura | ||
![]() |
23 de juny de 2016 |
La Gran Bretanya decideix sortir de la Unió Europea Se celebra a la Gran Bretanya el referèndum sobre la permanència a la Unió Europea. Amb una participació del 71,8% (la més alta en unes votacions generals des del 1992), el resultat és clarament favorable al Brexit, acrònim amb què es coneix l’opció de sortida (52% contra 48%). Hi ha fortes diferències segons les regions: mentre Anglaterra i Gal·les són clarament favorables a abandonar la UE (53,4% contra el 46,6% i 52,5% contra el 47,5%), Escòcia i Irlanda del Nord hi són rotundament contràries (62% contra 38% i 55,8% contra 44,2%, respectivament), com també Londres (59,9% contra 40,1%), el pol econòmic del país. L’endemà, David Cameron, que s’havia posicionat clarament a favor de quedar-se a la UE, dimiteix dels càrrecs de primer ministre i de líder d’un Partit Conservador molt dividit. Per sorpresa, el 4 de juliol també dimiteix Nigel Farage, líder del populista Partit per la Independència del Regne Unit (UKIP), el principal partit favorable al Brexit. |
2016 | Món | Política i institucions | ||
14 de març de 2016 |
Putin anuncia la retirada de Rússia a Síria El president de la Federació Russa, Vladímir Putin, anuncia per sorpresa la fi de les operacions militars russes a Síria. L’anunci té lloc dos dies després de la represa de les converses de pau a Ginebra entre les diverses faccions enfrontades (amb exclusió de l’Estat Islàmic i el Front al-Nusra). Gràcies a la intervenció russa, iniciada al setembre del 2015, el president Al-Assad ha recuperat una gran part del territori perdut des de l’inici de la guerra. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
3 de novembre de 2016 |
L’exèrcit iraquià entra a Mossul Forces de l’exèrcit iraquià i milícies kurdes assistides per l’aviació dels Estats Units entren a Mossul en la darrera etapa d’una ofensiva que va començar el 17 d’octubre. Mossul és la segona ciutat del país, i va ser ocupada per l’anomenat Estat Islàmic (EI) al juny del 2014. Tot i que els efectius dels atacants són uns 100.000 i els militants islamistes tan sols uns 5.000, un mes després de l’assalt els combats, que es lliuren carrer a carrer, continuen. La pèrdua de Mossul significaria per a l’EI la derrota gairebé definitiva del control del territori iraquià. La batalla a la ciutat és un dels desastres humanitaris més greus dels darrers anys: els primers dies de desembre, més de 85.000 residents de la ciutat es refugien en camps dels voltants, i l’ONU calcula que el nombre de desplaçats pot arribar a prop del milió (la població de Mossul és d’1,5 milions). |
2016 | Món | Política i institucions | |||
17 d’agost de 2016 |
Arrestat un membre del COI a Rio La policia brasilera irromp a l’hotel de Rio de Janeiro on s’allotja Pat Hickey, membre del Comitè Olímpic Internacional i president del Comitè Olímpic Europeu i del Comitè Olímpic Irlandès, i se l’emporta detingut. Hickey és acusat de participar en una trama de revenda d’entrades a preus inflats. Els dies anteriors van ser detingudes diverses persones relacionades amb el cas. Immediatament després de l’operació, Hickey suspèn la presidència dels càrrecs, tot i que rep nombroses demandes perquè la seva renúncia sigui definitiva. |
2016 | Món | Ciència i cultura | |||
![]() |
29 d’octubre de 2016 |
Mariano Rajoy és investit nou president del Govern espanyol El president del Partido Popular, Mariano Rajoy, és investit president del Govern espanyol en segona votació per 170 vots a favor, 111 en contra i 68 abstencions. Es tanca així un llarg període de paràlisi (314 dies de Govern en funcions) que va començar l’endemà de les eleccions del 20 de desembre de 2015 i que va portar a repetir les eleccions generals el 6 de juny de 2016. En la votació, Rajoy ha rebut el suport del seu partit, Ciutadans i Coalición Canaria, i ha tingut l’abstenció del PSOE. El dilluns 31, Mariano Rajoy jura el càrrec de nou president del Govern. El dijous 3 de novembre, presenta el nou Govern que, entre altres canvis, substitueix el ministre de l’Interior Jordi Fernández Díaz per Juan Ignacio Zoido, i el ministre d’Exteriors José Manuel García-Margallo per Alfonso Dastis. Soraya Sáenz de Santamaria, per la seva banda, manté la vicepresidència i assumeix la cartera d’Administracions Territorials. |
2016 | Món | Política i institucions | ||
8 de juliol de 2016 |
La UE aprova l’acord amb els Estats Units sobre privacitat de dades personals La comissària europea de Justícia V?ra Jourová anuncia en un comunicat l’aprovació dels governs dels estats membres de la UE del nou tractat amb els Estats Units sobre privacitat de dades d’empreses i individus. El nou tractat, anomenat Escut de Privacitat, substitueix l’anterior, Port Segur, declarat no vàlid a l’octubre del 2015 pel Tribunal de Justícia de la UE després de descobrir-se que grans multinacionals d’internet com Google i Facebook espiaven els usuaris i filtraven dades amb finalitats publicitàries. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
29 de març de 2016 |
Descodificat l’iPhone del terrorista de San Bernardino L’FBI descodifica l’iPhone del terrorista de l’Estat Islàmic que el 2 de desembre de 2015 va perpetrar un atemptat en un centre per a discapacitats de San Bernardino (Califòrnia) i va matar 14 persones i en va ferir 22. L’agència federal de seguretat havia requerit a l’empresa Apple que desencriptés el telèfon, però s’hi va negar, adduint que creava un precedent de violació de la privacitat dels clients. El 19 de febrer el Departament de Justícia dels Estats Units va cursar una ordre per a obligar Apple a introduir-se al mòbil del terrorista, però l’empresa va recórrer-hi en contra i el dia 29 un jutge va dictaminar en contra del Govern federal. L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans també es va pronunciar a favor de l’empresa. Segons tots els indicis, la desencriptació ha estat duta a terme per una empresa informàtica israeliana. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
![]() |
20 d’abril de 2016 |
Explosió en una planta petroliera a Mèxic L’explosió en una planta petroquímica de l’empresa estatal PEMEX de la ciutat de Coatzacoalcos, a l’estat de Veracruz, causa un total de 32 morts i 136 ferits. L’empresa comunica que l’accident és conseqüència d’un vessament de líquid inflamable, però no en dóna més detalls. El 2012 i el 2013 també hi va haver explosions en altres instal·lacions de PEMEX amb desenes de morts cadascuna. |
2016 | Món | Societat i economia | ||
![]() |
14 d’octubre de 2016 |
Descoberts al País Basc gravats paleolítics de gran importància Les autoritats de Lekeitio (Biscaia) anuncien la descoberta de gravats rupestres d’una gran rellevància arqueològica. Els gravats es troben a uns 50 m de profunditat a la cova d’Armintxe, dins del terme municipal, i tenen uns 14.500 anys d’antiguitat. Es tracta de figures d’animals (bisons, cavalls, cabres i lleons) en l’estil realista del magdalenià, com les d’Altamira (Cantàbria) o Las Caus (Occitània). La descoberta, però, va tenir lloc al maig. |
2016 | Món | Ciència i cultura | ||
19 d’abril de 2016 |
Atemptat al centre de Kàbul Una cèntrica zona de la capital afganesa pròxima al Ministeri de Defensa és objecte d’un atac suïcida amb un cotxe carregat d’explosius. El Govern xifra els morts en 64 i els ferits en 347. Després de l’explosió, els talibans, que reivindiquen l’atemptat, inicien un tiroteig. És l’atemptat més mortífer a Kàbul en 15 anys. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
17 de gener de 2016 |
Els Estats Units imposen noves sancions a l’Iran Hores després de l’aixecament de les sancions internacionals a l’Iran per l’acord sobre energia nuclear assolit l’any anterior, els Estats Units imposen sancions a entitats i ciutadans iranians vinculats al programa de míssils d’aquest país. L’acord del juliol del 2015 sobre energia nuclear, en què l’Iran es comprometia al desenvolupament i ús de tecnologia nuclear amb finalitats exclusivament pacífiques i a permetre inspeccions periòdiques, posava fi a dècades de sancions imposades per l’ONU, per la UE i, sobretot, pels Estats Units. Entre els gestos previs a l’aixecament de les sancions, té lloc el dia 16 un intercanvi de presoners (set iranians per quatre nord-americans) entre l’Iran i els Estats Units. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
30 d’abril de 2016 |
Entra en vigor la rebaixa de tarifes per itinerància a la UE Entra en vigor la rebaixa de preus en trucades, enviament de missatges i connexió a internet per mòbil en països diferents de la Unió Europea (roaming). Les tarifes rebaixades són de 5 cèntims per minut, 2 cèntims pels missatges de correu i 5 cèntims per cada megabyte d’ús d’internet mòbil. És el pas previ a la desaparició total d’aquest sobrecost, previst per al 2017. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
11 de desembre de 2016 |
Atemptat en una església copta al Caire Moren 24 persones, la majoria infants i dones, moren en un atemptat amb bomba durant una cerimònia religiosa a la catedral de Sant Marc del Caire, el principal temple d’aquesta minoria cristiana d’Egipte, que representa el 10% de la població en un país majoritàriament musulmà. El president Al-Sissí condemna l’atac i decreta tres dies de dol al país. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
1 de juliol de 2016 |
El Govern espanyol recorre de nou al Fons de Reserva de les Pensions El Govern espanyol retira 8.700 milions del Fons de Reserva de les Pensions per a pagar les nomines dels funcionaris del juliol. Des del 2012, el Govern ha recorregut diverses vegades a l’anomenada guardiola de les pensions, destinada a afrontar emergències del sistema de pensions, que, d’un màxim de quasi 67.000 milions d’euros al final del 2011, ha passat als actuals 25.176 milions. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
26 d’agost de 2016 |
Assassinat el viceprimer ministre bolivià Uns miners segresten i maten a cops el viceprimer ministre de Bolívia, Rodolfo Illanes. Els fets tenen lloc a la regió de Panduro, on des del dia 10 els miners estan en vaga. El conflicte té l’origen en la nova llei de sindicats, que imposa la sindicació obligatòria i a la qual s’oposen les cooperatives mineres, integrades per 150.000 treballadors. Els vaguistes reivindiquen poder ser contractats directament per les empreses privades. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
30 de gener de 2016 |
Protestes multitudinàries a Itàlia contra les unions homosexuals Entre tres-centes mil i mig milió de persones vingudes de tot Itàlia participen a Roma en l’anomenat "dia de la família", en el qual la presència de clergues catòlics és molt rellevant. La manifestació se centra en el rebuig del projecte de llei del Govern italià per a legalitzar les unions entre persones del mateix sexe. Actualment, Itàlia és l’únic gran estat d’Occident que no reconeix aquesta mena d’unions, i ha estat reiteradament advertida sobre aquesta qüestió pel Tribunal Europeu de Drets Humans. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
12 de maig de 2016 |
El Senat brasiler suspèn la presidenta Rousseff El Senat del Brasil aprova suspendre Dilma Rousseff de la presidència per 55 vots a favor i 22 en contra. És el darrer dels passos del procés iniciat el 17 d’abril a la Cambra dels Diputats contra Rousseff, i supera àmpliament els dos terços necessaris per a jutjar la presidenta pel finançament del Partit dels Treballadors a través del desviament de fons de la petroliera estatal Petrobras. El mateix dia Michel Temer, líder del Partit del Moviment Democràtic Brasiler, que fins al març formava part del govern, és nomenat president provisional del Brasil. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
2 de febrer de 2016 |
Inici de les primàries per a les presidencials dels Estats Units A Des Moines (Iowa) se celebren els primers caucus per a la tria dels delegats que han de seleccionar els candidats presidencials en les eleccions primàries dels Estats Units. Pel Partit Demòcrata parteixen com a favorits l’exprimera dama i exsecretària d’estat, Hillary Clinton, i el senador per Vermont, Bernie Sanders, que s’autodefineix com a socialista i demòcrata. Pel Partit Republicà destaquen Ted Cruz, advocat i senador per Texas, considerat proper a l’aparell del partit, i el multimilionari Donald Trump, populista antiestablishment i polèmic per les seves declaracions provocadores i estridents. Els guanyadors de les primàries hauran d’enfrontar-se en les eleccions presidencials del 9 de novembre per a succeir Barack Obama. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
8 de novembre de 2016 |
El Govern indi prohibeix els bitllets de banc de més valor El Govern de l’Índia prohibeix per sorpresa la circulació dels bitllets de 500 i 1.000 rupies. L’objectiu és la lluita contra la corrupció, ja que la majoria de les transaccions fraudulentes es fan utilitzant aquests bitllets. Tanmateix, la mesura, que s’ha anunciat per sorpresa, provoca moltes situacions de caos: alguns bancs es queden sense diner en metàl·lic i en altres s’acumulen les cues. La mesura rep un gran nombre de crítiques, perquè moltes petites empreses i negocis realitzen les seves operacions en metàl·lic. El 7 de desembre, el Banc Central de l’Índia comunica que la mesura ha alentit el creixement i pot perjudicar l’impuls econòmic dels darrers anys. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
21 de setembre de 2016 |
Admès el judici a l’expresident del Brasil Un jutge admet obrir la causa contra el president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, la seva dona i sis persones més. El fiscal federal els acusa de desviar fons de la petroliera estatal Petrobras, l’escàndol de corrupció política al voltant del Partit dels Treballadors que ha significat la suspensió de la presidenta Dilma Rousseff, també pendent de judici. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
4 de juny de 2016 |
El partit liberal europeu accepta Ciutadans com a membre de ple dret En el consell anual celebrat a Vílnius (Lituània), l’Aliança de Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE) aprova l’entrada de Ciutadans com a membre de ple dret per 66 vots a favor, 2 en contra i 3 abstencions. L’ingrés oficial d’aquest partit, que ja formava part del grup liberal al Parlament Europeu des del 2014 i hi incrementa clarament el pes de l’ALDE, incomoda visiblement els representants de Convergència Democràtica de Catalunya per l’antagonisme en qüestions fonamentals com la independència de Catalunya. El portaveu de CDC al grup, Ramon Tremosa, considera la possibilitat d’abandonar-lo. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
21 de febrer de 2016 |
Els bolivians rebutgen ampliar els mandats presidencials Amb el 51,3% dels vots negatius contra el 48,7% de positius, els bolivians rebutgen en referèndum ampliar la presidència de tres a quatre mandats consecutius. El president Evo Morales, en el poder des de l’any 2006 i reelegit el 2009 i el 2014, va convocar aquest referèndum sobre l’esmena constitucional que li permetria presentar la candidatura el 2020. Malgrat admetre el resultat, Morales adverteix que "ha perdut una batalla, però no la guerra". |
2016 | Món | Política i institucions | |||
27 de setembre de 2016 |
Naixement del primer nadó amb ADN de 3 persones En un hospital d’Anglaterra neix el primer nadó amb material genètic de tres persones. El motiu és evitar la síndrome de Leigh, una malaltia genètica, de la qual la mare és portadora, que afecta el desenvolupament del sistema nerviós. La tècnica consisteix a substituir els gens defectuosos de la mare, localitzats als mitocondris, per gens sans de l’òvul d’una donant, del qual es retira el nucli, que se substitueix pel de la mare. L’òvul resultant és fecundat per l’esperma del pare. De fet, només el 0,1% del genoma del nadó procedeix de la donant. Aquesta tècnica de reproducció assistida és un projecte nord-americà, però ha estat duta a terme a la Gran Bretanya, l’únic país on és permesa (des del febrer del 2015). |
2016 | Món | Societat i economia | |||
![]() |
11 de març de 2016 |
El Japó commemora el cinquè aniversari del tsunami del 2011 Amb un minut de silenci a tot el país i una cerimònia presidida per l’emperador, Aki Hito, i el primer ministre, Shinzo Abe, es commemoren les 18.000 víctimes que van perdre la vida o van desaparèixer en el tsunami provocat pel terratrèmol marí que va devastar el nord-est de l’illa de Honshu. El tsunami va provocar també el pitjor accident nuclear des de Txernòbil (1986), a les centrals nuclears de Fukushima, amb unes 180.000 persones evacuades de la zona. |
2016 | Món | Societat i economia | ||
14 d’octubre de 2016 |
Nou acord per a la reducció dels gasos d’efecte hivernacle Del 8 al 14 d’octubre, se celebra a Kigali (Ruanda) la 28a edició del Protocol de Mont-real sobre substàncies que destrueixen la capa d’ozó. El darrer dia de la cimera, els participants signen un acord qualificat de trascendental per a eliminar gradualment la producció i l’ús dels fluorohidrocarburs (HFC), que potencien l’efecte hivernacle. L’acord entra en vigor el 4 de novembre. |
2016 | Món | Ciència i cultura | |||
22 de desembre de 2016 |
L’exèrcit sirià anuncia la presa d’Alep Fonts de l’exèrcit sirià anuncien la presa definitiva de la ciutat d’Alep, després de quatre anys de combats. El 2012 el control de la ciutat va quedar partida entre els rebels i l’exèrcit d’Al-Assad. La situació va quedar sense definir fins al novembre del 2016, mes en què el Govern sirià, amb el suport de Rússia, va llançar una ofensiva decisiva. Alep és la principal ciutat de Síria, després de la capital, Damasc, i per aquest motiu té una importància estratègica cabdal en la guerra civil. Després de quatre anys, centenars de civils han mort i desenes de milers han fugit de la ciutat, que ha restat en gran part destruïda, incloent-hi la Ciutat Vella, declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Després de la presa té lloc una operació d’evacuació de la població i dels rebels, que són transportats a camps de refugiats a la província d’Idbil (més de 30.000 el primer dia). |
2016 | Món | Política i institucions | |||
31 de maig de 2016 |
Les xarxes socials i la UE acorden lluitar contra la incitació a l’odi La Comissió Europea i Facebook, Twitter i YouTube aproven un codi de conducta per a perseguir la incitació a l’odi i la violència a internet. Entre altres mesures, preveu que els missatges d’aquest tipus es retirin de les xarxes o se’n talli l’accés dins d’un termini de 24 hores. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
21 d’agost de 2016 |
Clausura dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro A l’estadi de Maracanã té lloc la clausura dels 31ns Jocs Olímpics amb un espectacle inspirat en la samba. En l’acte també es presenta Tòquio com a seu dels propers Jocs Olímpics. Pel que fa al medaller d’aquests Jocs, els Estats Units s’emporten el nombre de medalles més gran, amb 121, 46 de les quals, d’or. Els segueix la Xina amb 70 (26 ors), la Gran Bretanya, amb 67 (27 ors), Rússia, amb 56 (19 ors), Alemanya, amb 42 (17 ors), i el Japó, amb 41 (12 ors). Els participants més destacats són els nedadors nord-americans Michael Phelps i Katie Ledecky, amb 5 i 4 medalles d’or, respectivament, la gimnasta nord-americana Simone Biles (4 ors) i el velocista jamaicà Usain Bolt, que, a més de guanyar 3 medalles d’or, és el primer atleta de la història a aconseguir 3 medalles d’or en tres Jocs Olímpics successius. Vint-i-un esportistes dels Països Catalans han guanyat alguna medalla, entre els quals hi ha el tennista Rafael Nadal (or) i la nedadora Mireia Belmonte (bronze i or), o els jugadors de bàsquet dels equips femenins i masculins que han aconseguit les medalles d’argent i bronze, respectivament. L’incident que té més repercussió mediàtica durant els Jocs té lloc el 15 d’agost, quan el nedador i medallista olímpic nord-americà Ryan Lochte fa una denúncia falsa de robatori amb tres companys més quan en realitat van protagonitzar un acte de vandalisme. El 8 de setembre, la Federació de Natació i el Comitè Olímpic dels Estats Units anuncien una suspensió a Lochte de deu mesos i una multa de 100.000 dòlars. |
2016 | Món | Ciència i cultura | |||
30 d’octubre de 2016 |
S’aprova el tractat de Lliure Comerç entre el Canadà i la Unió Europea Després d’un bloqueig de dues setmanes, el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, i representants dels vint-i-vuit membres de la Unió Europea signen el tractat de Lliure Comerç CETA (Comprehensive Economic and Trade Agreement), pel qual s’eliminen la pràctica totalitat dels aranzels entre la Unió Europea i el Canadà. S’estima que gràcies al CETA el comerç entre ambdues parts s’incrementarà en uns 11.000 milions d’euros. Les negociacions van ser bloquejades pel Parlament de Valònia (Bèlgica), que va utilitzar el seu dret de veto (com a part constitutiva d’un estat membre de la UE) per a paralitzar la signatura (14 d’octubre). Finalment, ambdues parts accedeixen a reformar algunes clàusules per a protegir els interessos de la regió. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
30 de març de 2016 |
La coalició de govern del Brasil perd un dels socis En una votació interna, el Partit del Moviment Democràtic Brasiler (PMDB) aprova abandonar el govern de coalició que comparteix amb el Partit dels Treballadors de la presidenta, Dilma Rousseff, el qual queda en minoria. El PMDB pren aquesta mesura perquè està a favor del processament (impeachment) de Rousseff per l’escàndol de Petrobras. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
6 de gener de 2016 |
L’ONU adverteix Corea del Nord sobre el darrer test nuclear El Consell de Seguretat de l’ONU anuncia mesures contra Corea del Nord l’endemà que el règim comunista hagi anunciat l’explosió de la seva primera bomba d’hidrogen en una prova nuclear. L’organisme ho considera una amenaça a la pau i la seguretat internacionals. Tanmateix, tot i reconèixer indicis d’una explosió, els experts dubten que es tracti d’una bomba d’hidrogen. És probable que sigui la quarta prova nuclear del règim de Pyongyang des del 2006. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
24 de novembre de 2016 |
Iñigo Urkullu és investit lehendakari El candidat a la presidència del Govern basc del Partit Nacionalista Basc, Iñigo Urkullu, és investit amb els vots del seu partit i del Partit Socialista d’Euskadi-PSOE. D’aquesta manera, Urkullu repeteix mandat després de les eleccions del 25 de setembre. L’acord amb els socialistes preveu elaborar un projecte de reforma de l’Estatut de Gernika per després sotmetre’l a referèndum. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
28 de juliol de 2016 |
Hillary Clinton, nominada candidata a la presidència dels Estats Units Entre els dies 25 i 28 de juliol se celebra a Filadèlfia la Convenció del Partit Demòcrata dels Estats Units, durant la qual es designa el candidat a la presidència per a les eleccions del novembre del 2016. L’exsecretària d’estat i esposa de l’expresident Bill Clinton és qui obté més suports, davant de Bernie Sanders, de l’ala esquerra del partit, amb el qual ha competit durant les primàries des de principi d’any. Clinton és la primera dona candidata a la presidència dels Estats Units i s’enfronta al populista republicà Donald Trump, que amb molta menys oposició ha liderat quasi totes les primàries i ha estat elegit candidat en la Convenció del Partit Republicà, celebrada a Cleveland (Ohio) entre els dies 18 i 21 de juliol. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
20 d’abril de 2016 |
L’assassí d’Utøya guanya un recurs contra l’Estat noruec Anders Breivik, el terrorista d’ideologia nazi que al juliol del 2011 va assassinar 77 persones en un acte de les joventuts socialistes a l’illa noruega d’Utøya, guanya a l’Estat noruec un recurs per vulneració de drets humans. Condemnat a vint-i-un anys de presó, Breivik va denunciar el Govern pel confinament solitari que se li aplicava i per altres maltractaments. El jutge li dóna la raó i al·lega que el règim a què ha estat sotmès viola la Convenció Europea de Drets Humans en casos d’empresonament. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
13 de juny de 2016 |
Microsoft compra Linkedin La multinacional informàtica Microsoft anuncia un acord per a adquirir la xarxa social professional Linkedin per 26.200 milions de dòlars (més de 23.000 milions d’euros). L’operació s’ha de tancar a final d’any. Linkedin és la primera xarxa social professional del món. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
11 de desembre de 2016 |
Atemptat en un estadi a Istambul Un doble atemptat amb bomba als voltants de l’estadi del Besiktas dues hores després que finalitzés un partit de futbol de primera divisió provoca 38 morts, 30 dels quals són policies, i 155 ferits. Un dels atemptats és provocat per un cotxe bomba, que s’estavella contra una furgoneta de policia estacionada prop de l’estadi, i l’altre, per un terrorista suïcida que s’immola en una zona pròxima. Els Falcons de la Llibertat del Kurdistan (TAK), una escissió del Partit dels Treballadors del Kurdistan, reivindica l’atac. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
14 de juliol de 2016 |
La Unió Europea acusa Google de pràctiques monopolistes La comissària de la Competència Margrethe Vestager anuncia una investigació contra Google pel que considera abús de posició dominant en la compra per internet i en la limitació de la publicitat de competidors en les seves pàgines. Les acusacions s’afegeixen als càrrecs d’abús de posició dominant en el seu sistema operatiu Android. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
30 d’agost de 2016 |
Dimissió del ministre d’Economia francès El president francès, François Hollande, accepta la dimissió del ministre d’Economia, Emmanuel Macron. La causa de la dimissió té a veure amb el rumb de l’executiu encapçalat pel primer ministre, Manuel Valls. Macron, que és substituït pel titular de Finances, Michel Sapin, anuncia la creació d’un nou moviment polític liderat per ell anomenat En Marxa. També dimiteix la ministra d’Ultramar, George Pau-Langevin, que és rellevada per la secretària d’estat d’Igualtat, Ericka Bareigts. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
12 de febrer de 2016 |
A l’aeroport de l’Havana té lloc la primera trobada entre un papa de l’Església catòlica i un patriarca de l’Església ortodoxa, en aquest cas, de la més poderosa, l’Església russa. Ambdues esglésies es van separar en l’anomenat Cisma d’Orient (1054). El papa Francesc i el patriarca Ciril I, que inicien un viatge a Mèxic i al Brasil i al Paraguai, respectivament, conversen durant dues hores. De la trobada, en surt una declaració que insta a la restauració de la unitat del cristianisme i a la protecció dels cristians a l’Orient Mitjà. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
13 de maig de 2016 |
Mor en atemptat un dels líders de Hezbol·là Moustapha Amine Badreddine, cap militar de l’organització xiïta Hezbol·là, que controla en part el Govern del Líban i dóna suport al règim d’Al-Assad a Síria, mor en una explosió prop de l’aeroport de Damasc. Badreddine és considerat l’organitzador de nombrosos atemptats, entre d’altres, el que va matar el president libanès Rafiq al-Harirí. Després d’una acusació inicial contra Israel, Hezbol·là assenyala un grup islamista rival com a probable autor. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
2 de febrer de 2016 |
Rajoy rebutja presentar-se a la investidura en primera volta El PSOE rebutja formar part d’una gran coalició amb el Partit Popular presidida per Mariano Rajoy, i el candidat del PP a la presidència del Govern espanyol declina presentar-se a la investidura, ja que no té prou suport parlamentari. Aquesta negativa provoca una paràlisi institucional inèdita a l’Estat espanyol des del 1978. L’endemà, Felip VI proposa al líder socialista, Pedro Sánchez, la formació de govern. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
23 de març de 2016 |
Homenatge a les víctimes de Germanwings Amb l’assistència dels presidents Carles Puigdemont i Mariano Rajoy, entre altres personalitats, es commemora el primer aniversari de la catàstrofe de Germanwings a l’aeroport del Prat amb un homenatge a les 150 persones que van morir quan el copilot va estavellar deliberadament l’avió d’aquesta companyia. Els familiars que hi assisteixen reclamen mesures de seguretat i es declaren decebuts pels informes proporcionats per la companyia. Simultàniament es duen a terme cerimònies a Le Vernet, el poble dels Alps francesos on es va estavellar l’avió, i a Düsseldorf, que havia de ser el destí del vol. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
2 d’agost de 2016 |
Descoberts els diaris de Himmler a Rússia S’anuncia el descobriment dels diaris del capitost nazi Heinrich Himmler. Identificades en un arxiu militar de Podolsk, una ciutat al sud de Moscou, les més de 1.000 pàgines del document corresponen als anys 1938, 1943 i 1944, i seran estudiades per especialistes, que els compararan amb els diaris de Joseph Goebbels. Himmler va ser el principal dissenyador i executor del sistema d’extermini massiu de jueus en camps de concentració. |
2016 | Món | Ciència i cultura | |||
28 de desembre de 2016 |
Acord d’alto el foc a Síria entre Rússia i Turquia El ministre d’Afers Estrangers turc anuncia que el seu Govern i Rússia han arribat a un acord per a un alto el foc a Síria que posaria fi als combats entre els rebels i l’exèrcit sirià. De l’acord, en serien excloses les que el document qualifica d’"organitzacions terroristes", en referència a l’anomenat Estat Islàmic i altres grups gihadistes i, aparentment, també la milícia kurda. La signatura del document és precedida, la setmana anterior, de la presa de la ciutat d’Alep als rebels per part de l’exèrcit sirià. Rússia és el principal aliat del règim de Baixar al-Assad, que també rep el suport de l’Iran, mentre que els rebels reben el suport de Turquia. L’endemà, el president rus, Vladímir Putin, confirma l’acord i el dia 31 el Consell de Seguretat de l’ONU hi dóna suport unànime. En cas que la treva es mantingui, es preveu l’inici de negociacions de pau al Kazakhstan al mes següent. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
15 de novembre de 2016 |
El Govern colombià intervé la filial de Gas Natural El Govern colombià ordena la intervenció de la distribuïdora d’energia Electricaribe, filial del grup Gas Natural Fenosa. Electricaribe es troba immersa en una crisi financera que acumula un deute d’uns 1.260 milions d’euros. El Govern presidit per Juan Manuel Santos considera que la crisi ha repercutit negativament en la prestació del servei als seus clients. Electricaribe va ser adquirida per Unión Fenosa l’any 2000, empresa que l’any 2009 va passar a Gas Natural. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
18 d’agost de 2016 |
Les Nacions Unides critiquen les mesures antidroga del president filipí Un informe de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans critica la política contra el narcotràfic del president de les Filipines, Rodrigo Duterte. L’informe censura especialment el gran nombre d’execucions extrajudicials dutes a terme per les forces de seguretat contra sospitosos de tràfic de drogues. Segons l’informe, des del 10 de maig, en què Duterte va ser elegit president, més de 800 persones han mort com a resultat d’aquesta política. També critica la persecució a què el president sotmet els drogoaddictes, ja que els considera delinqüents i no malalts. El dia 21, Duterte respon a aquestes crítiques amenaçant amb la sortida de les Filipines de les Nacions Unides. El dia 5 de setembre, el president filipí insulta el president Obama per haver-li adreçat una crítica semblant, i, en resposta, el president nord-americà cancel·la una trobada prevista amb ell. Tanmateix, el dia 8, després d’una sessió preliminar de la cimera de l’Associació de les Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN) a Laos, on els dos líders tenen una breu conversa, Obama declara "superat" l’incident. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
4 de juny de 2016 |
El Partit Popular diposita una fiança milionària pel "cas Bárcenas" El Partit Popular (PP) entrega al jutge la fiança com a responsable civil subsidiari de la presumpta caixa B del partit, que presenta en forma d’aval. El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata va dictar el 23 de maig una fiança d’1,2 milions d’euros pel "cas Bárcenas". De la Mata inicialment va demanar la fiança directament als extresorers Luis Bárcenas (8,9 milions), Álvaro Lapuerta (8,9) i Cristóbal Páez (7,4), els quals no la van satisfer. De la Mata tampoc no va respondre al recurs interposat pel PP el dia 26 sobre la fiança. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
21 de febrer de 2016 |
Més de 140 morts en atemptats a Damasc i Homs Amb poques hores de diferència exploten bombes a les ciutats de Homs i Damasc, que tenen com a resultat més de 140 morts i centenars de ferits. Els atemptats, reivindicats per l’Estat Islàmic, tenen lloc en barris de la minoria xiïta: al barri atacat de Homs resideixen sobretot alauites, una branca del xiisme a la qual pertany el president Al-Assad, i a Damasc les explosions es produeixen al temple xiïta més important de Síria. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
![]() |
26 de març de 2016 |
Grècia comença l’evacuació del camp de refugiats d’Idomeni Grècia comença a evacuar Idomeni, el principal camp de refugiats i immigrants procedents sobretot de Síria i l’Iraq, a tocar de Macedònia. Aquest país ha tancat les fronteres, fet que ha bloquejat unes 14.000 persones durant prop d’un any. Les autoritats gregues comencen el transport de centenars de persones a camps oficials i mantenen un estricte control d’accés als mitjans de comunicació. Al mateix temps, s’anuncia que les arribades d’immigrants i refugiats a les illes gregues disminueix dràsticament a conseqüència de l’acord entre Turquia i la UE la setmana anterior. |
2016 | Món | Societat i economia | ||
26 de febrer de 2016 |
Elecció del nou president de la FIFA El suís Gianni Infantino és elegit nou president de la Federació Internacional de Futbol Associació en segona volta, derrotant per 115 vots sobre 207 el xeic Salman bin Ibrahim Al Khalifa, de Bahrain, i succeeix en el càrrec el president dels darrers 18 anys, Joseph Blatter, suspès per la Comissió d’Ètica Independent de la FIFA al desembre del 2015 arran d’un afer de su-borns. El mateix dia s’aproven reformes dels òrgans de direcció que inclouen la transparència en els sous i la limitació de mandats. |
2016 | Món | Ciència i cultura | |||
8 d’octubre de 2016 |
Massacre en un funeral al Iemen Unes 140 persones moren i més de 500 resulten ferides a causa d’un atemptat amb bomba a Sanà, la capital del Iemen. El Govern rebel dels xiï-tes houthis acusa la coalició del Govern enderrocat el 2015 de ser-ne l’autora, i també acusa l’Aràbia Saudita de donar suport a l’atac, cosa que aquest regne nega. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
27 d’octubre de 2016 |
Acord per a declarar l’àrea marina protegida més gran del món Vint-i-quatre estats (incloent-hi la Xina, Rússia i els Estats Units) més la Unió Europea, membres de la Comissió per a la Conservació dels Recursos Biològics Marins de l’Antàrtida (CCAMLR), acorden per unanimitat, en una trobada a Hobart (Austràlia), la creació de l’àrea marina protegida més gran del món a la mar de Ross. L’aspecte crucial de l’acord és la prohibició total de la pesca durant trenta-cinc anys en aquesta zona de l’Antàrtida d’1,5 milions de km2, especialment rica en cetacis, pingüins i ocells marins, que presenta una gran concentració de nutrients i de krill. Les negociacions han durat anys i han tingut una forta oposició de Rússia. |
2016 | Món | Ciència i cultura | |||
26 de juny de 2016 |
El Govern de l’Iraq anuncia la recuperació d’Al-Fal·luja El primer ministre iraquià, Haydar al-Ibadí, anuncia per televisió la presa de la ciutat d’Al-Fal·luja. Situada a la província d’Al-Anbar i a uns 100 km de Bagdad, Al-Fal·luja va ser la primera ciutat gran que va caure en mans de les milícies de l’anomenat Estat Islàmic, al gener del 2014, i ha estat recuperada després d’una ofensiva de prop d’un mes i en la qual han mort, segons el primer ministre, uns 1.800 militants. En aquests més de dos anys, desenes de milers de persones han fugit de la ciutat. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
![]() |
15 de març de 2016 |
Primer president civil a Myanmar en més de cinquanta anys Amb els vots de 360 dels 652 diputats, el Parlament de Myanmar elegeix Htin Kyaw president del país. És el primer cap d’estat no militar des del 1954. Kyaw és un estret col·laborador de la líder opositora i premi Nobel de la pau Aung San Suu Kyi, vetada pels militars per a ocupar el càrrec. Tanmateix, Suu Kyi és nomenada el 5 d’abril consellera d’estat, amb atribucions similars al càrrec de primera ministra. |
2016 | Món | Política i institucions | ||
24 de desembre de 2016 |
Conquerit un important bastió de Boko Haram El president de Nigèria, Muhammadu Buhari, anuncia que l’exèrcit ha pres una de les bases principals de Boko Haram al bosc de Sambisa, a l’estat del nord-est de Borno, on aquesta organització terrorista islamista és més forta. Al principi del 2015, Boko Haram controlava una gran extensió al nord de Nigèria, però al llarg dels mesos següents ha anat retrocedint. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
![]() |
1 de juny de 2016 |
S’inaugura a Suïssa el túnel ferroviari més llarg del món S’obre al trànsit el túnel de Sant Gotard, que uneix per sota dels Alps les ciutats de Göschenen i Airolo. Amb 57 km de longitud i 2.300 m de fondària, és el túnel més llarg i més profund del món. Han calgut 17 anys per a construir-lo i el cost és d’uns 11.000 milions d’euros. S’estima que estalviarà la circulació de prop d’un milió de camions cada any. |
2016 | Món | Societat i economia | ||
23 d’agost de 2016 |
Vetada la participació de Rússia als Jocs Paralímpics El Comitè Paralímpic Internacional (CPI) anuncia la negativa a la participació als Jocs Paralímpics de tots els esportistes russos. Pocs dies abans, el Tribunal Arbitral de l’Esport (TAS) va rebutjar el recurs presentat per Rússia. El motiu del vet és el dopatge sistemàtic promogut des de les autoritats esportives d’aquest país. La prohibició també s’estén als Jocs Paralímpics d’hivern de Pyeongchang, Corea del Sud, previstos per al 2018. |
2016 | Món | Ciència i cultura | |||
30 d’octubre de 2016 |
Detingut el director del principal diari opositor turc La policia deté Murat Sabuncu, director del diari Cumhuriyet, el periòdic secular més antic de Turquia i un dels principals portaveus de l’oposició a les polítiques del president Recep Tayyip Erdo?an. S’acusa el diari de tenir vincles amb el clergue exiliat Fethullah Gülen, a qui el Govern acusa d’orquestrar el cop d’estat fallit al mes de juliol. Des d’aleshores, el Govern ha tancat una quinzena de mitjans de comunicació. L’anterior director del diari, Can Dündar, va dimitir el càrrec a l’agost en ser condemnat a cinc anys de presó per revelar secrets d’estat, sentència que va ser molt criticada per organitzacions de defensa dels drets humans. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
30 de març de 2016 |
François Hollande es fa enrere en la reforma constitucional El president francès, François Hollande, retira finalment la reforma constitucional que tenia com a objectiu combatre el terrorisme. El 10 de febrer l’Assemblea Nacional havia aprovat per 317 vots a favor, 199 en contra i 51 abstencions les esmenes constitucionals que introduïen l’estat d’emergència i la possibilitat de retirar la nacionalitat als condemnats per terrorisme. Tanmateix, aquest segon punt de la reforma havia provocat una oposició contundent dins del seu propi partit, el Partit Socialista, i la dimissió de la ministra de Justícia, Christiane Taubira, el 27 de febrer. A banda, el projecte de reforma no obté prou suport del Senat, cosa que finalment determina el president a abandonar-lo. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
7 de gener de 2016 |
L’oposició de Veneçuela desafia els tribunals Els diputats de la coalició opositora veneçolana Mesa de la Unidad Democrática (MUD) prometen el càrrec en la sessió d’investidura. La MUD va obtenir una rotunda victòria en les eleccions del 6 de desembre de 2015, que va posar fi a 16 anys de predomini del partit chavista. El 31 de desembre, però, el Tribunal Suprem va suspendre tres diputats de la MUD, sense els quals aquesta formació no arribava als dos terços necessaris per a cessar jutges del Tribunal Suprem i ministres, i tampoc per a convocar una Assemblea constituent. En ser investits, però, desafien el veredicte. Tanmateix, la primera sessió de l’Assemblea (12 de gener) ha de ser suspesa per falta de quòrum a causa de la divisió en les files opositores. El mateix dia 7 de gener el president Maduro nomena Luis Salas ministre d’Economia Productiva per afrontar la gravíssima crisi econòmica que passa el país. El dia 15, el president Maduro decreta 60 dies d’estat d’emergència econòmica, durant els quals governarà per decret. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
26 d’agost de 2016 |
El Consell d’Estat francès anul·la les ordenances municipals sobre el burquini El Consell d’Estat, el màxim òrgan judicial de França, declara nuls els bans promulgats per alcaldes d’alguns municipis del sud de França que prohibeixen el burquini, el vestit de bany de les dones musulmanes. Segons els alcaldes (molts, de poblacions de platja pròximes a Niça, on el mes anterior hi va haver un dels atemptats més greus de l’Estat Islàmic), el burquini atempta contra la llibertat de la dona i fomenta el radicalisme islamista, però el Consell d’Estat considera que prohibir-lo vulnera drets fonamentals. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
![]() |
25 de novembre de 2016 |
Les FARC i el Govern colombià signen un nou pla de pau El Govern de Colòmbia i les Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia signen un nou acord de pau. L’anterior, que havia de posar fi a cinquanta anys de guerra civil, va ser signat el 27 de setembre, però va ser rebutjat en el referèndum de confirmació del 2 d’octubre. El nou pla de pau introdueix algunes reivindicacions dels que van votar en sentit negatiu, especialment les compensacions a les víctimes de la guerrilla i l’establiment de responsabilitats penals als culpables de crims i violacions dels drets humans. El nou pla no se sotmet a referèndum i és ratificat per les dues cambres del Parlament: el Senat (29 de novembre) i el Congrés (30 de novembre). |
2016 | Món | Política i institucions | ||
![]() |
28 d’abril de 2016 |
Protestes violentes contra la reforma laboral a França Desenes de milers de manifestants protesten a les principals ciutats de França contra la reforma laboral, protestes que degeneren en enfrontaments. Vint-i-quatre policies resulten ferits i es practiquen un centenar de detencions. L’aspecte més polèmic del projecte de llei preveu facilitar l’acomiadament amb l’objectiu de reduir l’atur. |
2016 | Món | Societat i economia | ||
30 de juliol de 2016 |
El Parlament de Tunísia destitueix el primer ministre Habib Essid, cap de govern de Tunísia des del 6 de febrer de 2015, és destituït ja que no supera la moció de confiança, que perd per 118 vots en contra, 3 a favor i 27 abstencions. Essid era primer ministre d’un govern de coalició, en què hi havia el principal partit de la cambra, l’islamista Ennahda. Essid ha estat molt criticat en la gestió dels dos grans problemes del país: el terrorisme i l’atur, que supera el 15%. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
25 de juliol de 2016 |
Verizon compra Yahoo! La multinacional de telecomunicacions nord-americana Verizon anuncia l’acord per a la compra de l’empresa tecnològica Yahoo!, propietària del cercador d’internet del mateix nom, molt utilitzat els primers anys de la xarxa però que des del 2010 es troba en situació crítica. L’operació, valorada en uns cinc mil milions de dòlars, s’emmarca en l’estratègia d’adquisicions de Verizon per a fer front a gegants com Google o Facebook. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
31 d’agost de 2016 |
Executat el viceprimer ministre de Corea del Nord Un diari de Seül, Corea del Sud, informa que el viceprimer ministre i ministre d’Educació de Corea del Nord, Kim Yong-jin, va ser executat pel règim de Kim Jong-un al juliol, juntament amb un altre alt funcionari del Govern. Ambdós van ser acusats de contrarevolucionaris. Els darrers mesos, el Govern comunista de Pyongyang ha dut a terme purgues en l’Administració i el Govern. Al maig del 2015 el ministre de Defensa va ser exe-cutat per haver-se adormit en un acte públic. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
8 d’abril de 2016 |
El papa fa públic un document sobre la família Amb el títol Amoris laetitia (‘L’alegria de l’amor’), el papa Francesc fa públiques les directrius per a les famílies catòliques en una exhortació apostòlica després de la celebració de tres sínodes. Tot i que no introdueix canvis en la doctrina tradicional, demana als representants de l’Església més flexibilitat respecte a les realitats actuals, amb referència sobretot als matrimonis homosexuals i la contracepció, sobre els quals, tot i no acceptar-los plenament, demana més comprensió. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
29 de desembre de 2016 |
Els Estats Units expulsen 35 diplomàtics russos El Govern nord-americà expulsa 35 diplomàtics russos després que la CIA i l’FBI anunciessin tenir indicis clars que hackers russos es van introduir en els sistemes informàtics dels dos grans partits nord-americans, però només van filtrar informació del Partit Demòcrata, que va ser publicada per Wikileaks. Les informacions eren, sobretot, correus electrònics de Hillary Clinton a un dels seus principals assessors que contenien afirmacions comprometedores o, en principi, impopulars. L’equip del candidat guanyador, Donald Trump, nega aquestes acusacions. En un primer moment, Rússia, que nega les acusacions, anuncia l’expulsió de 35 diplomàtics dels Estats Units, però posteriorment es fa enrere en la mesura, canvi que el president electe Donald Trump elogia. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
16 de novembre de 2016 |
La Comissió Europea decideix no congelar els fons estructurals a Espanya La Comissió Europea (CE) finalment opta per no aplicar a Espanya la sanció per no haver complert els objectius de dèficit pactats per a l’exercici. Espanya rebrà, per tant, els 1.200 milions d’euros previstos, però, a canvi, el Govern espanyol es compromet a tancar l’exercici amb un dèficit del 4,6% el 2016 i del 3,1% per al 2017, cosa que implica retallades de 5.500 milions d’euros. El 3 d’octubre, el Parlament Europeu va demanar a la Comissió no suspendre els fons estructurals perquè castigaria l’economia i la inversió a l’Estat espanyol. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
24 de setembre de 2016 |
Cimera a Viena sobre els refugiats La cancellera Angela Merkel i els caps d’estat i de govern de deu països balcànics es reuneixen a Viena per consensuar la política que cal seguir sobre els refugiats i els immigrants. La majoria d’aquests països són molt crítics amb Alemanya, país al qual acusen d’una excessiva tolerància amb els fluxos d’entrada de refugiats i immigrants. El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que ha tancat la frontera sud del seu país amb filats i policies, és qui manté una posició més dura, ja que proposa la creació d’un camp d’asil gegant a la costa de Líbia. Merkel també exposa la seva estratègia, que consisteix a combinar el control de fronteres amb un acolliment de refugiats dosificat, la distribució entre els estats membres de la UE i l’establiment d’acords amb els països de procedència de refugiats i immigrants, llevat de Síria i Líbia, que es troben en estat de guerra. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
18 d’agost de 2016 |
Denunciat un dels pitjors abusos de la policia mexicana La Comissió Nacional de Drets Humans del Govern mexicà denuncia el cas de violència policial més greu en una dècada. Segons les investigacions, la policia va matar 22 persones de manera arbitrària en una operació contra el narcotràfic. Els fets es van produir el 22 de maig de 2015, quan la policia va encerclar un grup de narcotraficants en un ranxo de l’estat de Mi-choacán. A més de les execucions sumaríssimes, segons la comissió, la policia va manipular els cadàvers per a amagar proves. Des del març, els narcotraficants havien assassinat una trentena d’agents. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
5 de juny de 2016 |
Els suïssos rebutgen la renda bàsica Per gairebé el 77% dels vots emesos contra el 23%, els ciutadans suïssos opten per no acceptar la proposta d’introduir una renda bàsica garantida universal. La proposta, presentada a través del sistema d’iniciativa popular amb el suport d’unes 100.000 signatures, consistia a proporcionar una renda mensual per adult de 2.500 francs suïssos (uns 2.285 euros). |
2016 | Món | Política i institucions | |||
30 de novembre de 2016 |
Accident aeri a Colòmbia Un avió de la companyia boliviana Lamia s’estavella poc abans de l’aterratge a l’aeroport José María Córdova, de la ciutat colombiana de Medellín. En l’accident moren 71 persones i 6 en sobreviuen. La majoria dels 77 passatgers perta nyien a l’equip de futbol Chapecoense, la revelació de la darrera temporada a la primera divisió brasilera, que havia de jugar l’anada de la final de la Copa sud-americana amb l’Atlético Nacional de Medellín. Les investigacions posteriors conclouen que l’accident es va produir perquè l’avió no tenia prou combustible. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
19 de novembre de 2016 |
L’OMS retira al Zika el qualificatiu d’emergència sanitària global L’Organització Mundial de la Salut (OMS) anuncia que l’epidèmia causada pel virus del Zika ja no és una emergència sanitària mundial. L’OMS va declarar la situació d’alerta al febrer. Tot i així, manté les recomanacions per als països més afectats, com el Brasil. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
![]() |
21 de gener de 2016 |
Tempesta de neu de magnitud màxima als Estats Units Entre els dies 21 i 29 de gener una pertorbació que creua la costa est dels Estats Units produeix tempestes de grau 5, el màxim segons l’índex de l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica. Afecta una vintena d’estats, entre els quals cal destacar Nova York, i uns 100 milions de persones. Hi ha 55 víctimes mortals i els danys s’estimen en més de mil milions de dòlars. És la pitjor tempesta als EUA des del 2011. |
2016 | Món | Societat i economia | ||
27 de març de 2016 |
Irlanda celebra el centenari de l’alçament de Pasqua En una cerimònia presidida pel president, Michael D. Higgins, Irlanda celebra una desfilada militar a Dublín i altres actes per a commemorar el centenari de l’alçament de Pasqua, la revolta amb la qual es considera que es va iniciar la independència del país. Entre els dies 24 i 29 de març de 1916 els rebels irlandesos van ocupar l’oficina general de Correus i altres edificis oficials. En la repressió de l’exèrcit van morir més de 455 persones, entre les quals hi havia 14 líders rebels i 116 soldats britànics. Per a tots ells s’oficien cerimònies d’homenatge. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
6 de novembre de 2016 |
Mesures d’excepció contra la contaminació a Nova Delhi L’autoritat metropolitana de Nova Delhi, que governa una àrea urbana de 16 milions de persones, decreta mesures d’emergència pels altíssims nivells de contaminació registrats des de fa una setmana (noranta vegades el nivell recomanat per l’Organització Mundial de la Salut). Entre aquestes mesures hi ha el tancament de les escoles durant tres dies, les restriccions en la producció d’electricitat a les tèrmiques i la prohibició durant cinc dies de dur a terme enderrocs i obres per la pols que aquests treballs aixequen, com també la pràctica de cremar deixalles pel carrer. El govern de l’àrea metropolitana també insta els seus habitants a no desplaçar-se i a treballar, si és possible, des de casa. |
2016 | Món | Ciència i cultura | |||
26 de juny de 2016 |
Eleccions generals a Espanya Amb una participació molt similar a la dels anteriors comicis (69,8%), i gairebé sis mesos després de les del 20 de desembre de 2015, se celebren a l’Estat espanyol eleccions generals, conseqüència del fracàs per a formar govern. Els resultats, però, varien poc, i confirmen la fragmentació política més gran des de l’establiment de la monarquia constitucional: el PP continua com a força més votada (137 diputats, 14 més que el 2015) però encara està lluny de la majoria absoluta. El segueixen el PSOE (90, 5 menys), Podem (71, 2 més) i Ciutadans (32, 8 menys). A molta distància hi ha Esquerra Republicana de Catalunya (9), CDC (ara Partit Demòcrata Europeu Català, que el 2015 es va presentar en la coalició Democràcia i Llibertat, amb 8), el PNB (5), Bildu (2) i Coalició Canària (1). A Catalunya, la coalició En Comú Podem torna a ser la primera força (12), seguida d’ERC i CDC, el PSC obté 7 diputats i Ciutadans, 5. A les Illes Balears el PP obté 3 diputats, Podem i el PSOE, 2 cadascun, i Ciutadans, 1. Al País Valencià el PP, 13, Podem, 9, el PSOE, 6, i Ciutadans, 5. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
15 de març de 2016 |
Cessat el secretari d’organització de Podem Sergio Pascual, secretari d’organització de Podem, cessa per intervenció directa del secretari general del partit, Pablo Iglesias. Iglesias justifica la decisió dient que la gestió de Pascual ha perjudicat el partit. La dimissió té lloc en un moment de crisis obertes en les organitzacions territorials de Madrid, el País Basc, Galícia i la Rioja. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
17 de febrer de 2016 |
Torna a París el grup que actuava durant els atemptats del 13 de novembre Eagles of Death Metal, el grup de rock nord-americà que tocava en un concert a París quan l’anomenat Estat Islàmic va perpetrar el seu atemptat més greu a Europa el 13 de novembre de 2015, torna a la capital francesa. El grup actua a la mateixa sala, Bataclan, en un concert precedit per un silenci de 89 segons, el nombre de víctimes mortals de l’atemptat. |
2016 | Món | Ciència i cultura | |||
26 d’agost de 2016 |
Confirmada la sentència de sis anys de presó per a Oscar Pistorius Un jutge sud-africà rebutja el recurs contra la sentència a l’atleta paralímpic Oscar Pistorius que el condemnava a sis anys de presó per l’assassinat de la seva promesa, Reeva Steenkamp. El recurs, que reclamava una sentència més dura, va ser cursat pels familiars de la víctima. |
2016 | Món | Ciència i cultura | |||
2 de novembre de 2016 |
El Tribunal Constitucional aprova la reforma del PP El Tribunal aprova la reforma del Tribunal Constitucional que li permet suspendre polítics en actiu. L’aprovació, però, s’ha fet sense unanimitat, ja que vuit dels membres hi han votat a favor i tres en contra. La reforma, molt criticada des de la Generalitat, que la considera "nefasta" des de la perspectiva de la democràcia, permetrà suspendre càrrecs com la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, acusada per la Fiscalia de desobediència. La majoria del PP va permetre aprovar la reforma del TC a l’octubre del 2015. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
28 de febrer de 2016 |
Trenta-sis morts per l’explosió en una mina a Rússia Moren 36 persones en dues explosions de metà en una mina de carbó a Vorkuta, al nord-oest de Rússia. La primera explosió provoca la mort de 4 miners i en sepulta 26. En la segona moren 5 agents de l’operació de rescat i 1 miner. És un dels pitjors accidents de la mineria a Rússia els últims anys. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
13 de juliol de 2016 |
Theresa May pren possessió com a primera ministra britànica El fins ara primer ministre de la Gran Bretanya David Cameron duu a terme el protocol de dimissió amb un discurs al Parlament britànic, on és ovacionat, i al qual segueixen una declaració als mitjans de comunicació al davant del número 10 de Downing Street i la renúncia formal davant la reina d’Anglaterra. Poc després Elisabet II designa nova cap de govern la també conservadora Theresa May. El dia 15, May designa un nou executiu. Entre els canvis destaquen la substitució del ministre d’Economia George Osborne per Philip Hammond i la designació de l’exalcalde de Londres Boris Johnson com a ministre d’Afers Estrangers. Johnson, destacat partidari del Brexit, haurà de negociar la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
![]() |
1 d’abril de 2016 |
Acaba la Cimera de Seguretat Nuclear Un discurs del president dels Estats Units, Barack Obama, clou la quarta Cimera de Seguretat Nuclear, que se celebra a Washington. De la cinquantena de participants, destaca la significativa absència de Rússia, en resposta a les crítiques del Govern nord-americà pel rearmament nuclear promogut pel president Putin. En les seves intervencions, Obama defensa l’acord del 2015 amb l’Iran i subratlla el perill dels assaigs de Corea del Nord i la possibilitat que els terroristes controlin armes nuclears. |
2016 | Món | Política i institucions | ||
8 de gener de 2016 |
Detingut el narcotraficant més buscat de Mèxic El president mexicà Enrique Peña Nieto anuncia la detenció de Joaquín el Chapo Guzmán, el narcotraficant més poderós de Mèxic. El Chapo s’havia escapat de la presó d’alta seguretat d’El Altiplano al juliol del 2015 per un túnel d’un quilòmetre i mig de longitud. Guzmán és el líder del càrtel de Sinaloa, que és responsable de 3.000 morts i controla prop d’un terç del tràfic de drogues als Estats Units i una xarxa de blanqueig per tot Llatinoamèrica. Els seus beneficis formen una de les principals fortunes mundials. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
29 d’abril de 2016 |
S’aproven els nous objectius de dèficit amb l’oposició de Catalunya, el País Valencià i les Balears El Consell de Política Fiscal i Financera aprova la proposta d’Hisenda de donar un any més de marge a les comunitats autònomes per a assolir estabilitat financera i fixar el dèficit zero per al 2019. El ministre Cristóbal Montoro amenaça amb mesures coercitives les comunitats que no apliquin els nous objectius de dèficit (0,7% el 2016, 0,7% el 2017 i 0,3% el 2018). Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears voten en contra d’aquests objectius malgrat l’increment de quatre dècimes que concedeix el Govern espanyol el 20 d’abril. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
3 de setembre de 2016 |
Samsung atura la venda d’un dels seus models per perillositat La multinacional coreana fabricant de mòbils i tauletes digitals atura la venda del Galaxy Note 7, el mòbil intel·ligent d’última generació que va llançar al mercat el 19 d’agost. El motiu és que diversos aparells s’han incendiat durant la càrrega. Inicialment, la companyia ofereix als clients la revisió de tots els mòbils venuts i substituir-los per un mòbil temporal. Tanmateix, el 10 d’octubre, Samsung atura la fabricació del Galaxy Note 7. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
![]() |
13 de desembre de 2016 |
Lliurament del premi Sàkharov El Parlament Europeu lliura el premi Sàkharov, un guardó instituït el 1988 per la cambra europea que reconeix persones i organitzacions per la seva defensa dels drets humans. Aquest any el premi es concedeix a Nadîe Murad i Lemîa Hacî Beşar, dues noies yazidites supervivents del segrest i de l’esclavitud sexual a què van ser sotmeses per l’autoanomenat Estat Islàmic. Després de la seva fuga, les dues noies es van convertir en activistes contra l’esclavatge sexual i van donar a conèixer el genocidi a què els militars islamistes sotmeten el seu poble, una minoria religiosa de l’Iraq. |
2016 | Món | Política i institucions | ||
31 d’agost de 2016 |
L’EI anuncia la mort d’un dels seus líders L’Estat Islàmic confirma la mort del seu portaveu, el xeic Abú Muhàmmad al-Adnaní, sirià fundador de l’organització en aquest país i portaveu, mentre supervisava les operacions de les seves tropes a Alep, al nord de Síria. El Pentàgon reconeix haver fet un atac selectiu a Síria, que pot haver provocat la mort del cap gihadista. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
![]() |
29 de juliol de 2016 |
El Papa visita el camp de concentració d’Auschwitz En la visita de cinc dies a Polònia, el papa Francesc visita el camp de concentració d’Auschwitz, prop de la ciutat polonesa d’Oswiecim. És el tercer papa que visita l’antic camp, ara convertit en un museu. L’altra fita del primer viatge del papa a Polònia és el Dia Mundial de la Joventut, que congrega a Cracòvia joves catòlics procedents de prop de 200 països entre els dies 26 i 31 de juliol. |
2016 | Món | Societat i economia | ||
![]() |
21 d’octubre de 2016 |
Lliurament dels premis Princesa de Asturias Els reis d’Espanya presideixen, a Oviedo, la cerimònia de concessió dels premis Princesa de Asturias. Els premiats d’enguany són l’actriu catalana Núria Espert (arts), la Convenció Marc de l’ONU sobre el Canvi Climàtic i l’Acord de París (cooperació internacional), la historiadora britànica Mary Beard (ciències socials), el fotògraf nord-americà James Nachtwey (comunicació i humanitats), el bioenginyer nord-americà Hugh Herr (investigació científica i tècnica), l’escriptor nord-americà Richard Ford (lletres), el triatleta espanyol Javier Gómez Noya (esports) i les Aldees Infantils SOS (concòrdia). |
2016 | Món | Ciència i cultura | ||
5 de març de 2016 |
Intervingut un diari crític amb el Govern turc Un tribunal turc ordena intervenir el grup de comunicació Feza, editor del diari Zaman, un dels més crítics amb el Govern. El jutge acusa el diari de difondre propaganda desestabilitzadora. El primer ministre turc, Ahmet Davutoğlu, defensa la mesura i també la independència del poder judicial i la llibertat de premsa, tot i que una trentena de periodistes (la majoria dels quals són d’origen kurd) estan internats en presons turques. La intervenció desencadena protestes dels periodistes i també dels Estats Units. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
24 de setembre de 2016 |
Jeremy Corbyn guanya la moció de confiança al Partit Laborista El líder laborista Jeremy Corbyn supera àmpliament la moció de confiança plantejada pel sector crític del seu partit amb el 61,8% dels vots en la conferència celebrada a Liverpool. Jeremy Corbyn va ser elegit líder dels laboristes al juny del 2015. Després del "no" de la Gran Bretanya en el referèndum celebrat al juny sobre la permanència a la Unió Europea, 172 diputats laboristes van exigir la seva dimissió en una moció de no confiança, però ell no la va acceptar i la va traslladar als militants en una conferència, que guanya. Després de saber-se’n el resultat, Corbyn fa una crida a la unitat del partit. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
6 de setembre de 2016 |
Obertura de l’any judicial L’acte d’obertura de l’any judicial, centrat a atacar l’independentisme català, és presidit pel rei Felip VI i té lloc al Tribunal Suprem. La fiscal general de l’estat, Consuelo Madrigal, critica en el seu discurs el "total menyspreu" de l’independentisme per la Constitució, i contraposa el concepte que els independentistes tenen de la llibertat a la legalitat espanyola, expressada en la sentència del Tribunal Constitucional del 2 de desembre de 2015. A més, declara nul·la i inconstitucional la declaració de ruptura del Parlament de Catalunya. Per la seva banda, el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, centra la intervenció a defensar que la justícia espanyola no està polititzada. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
5 de juny de 2016 |
Inici de consultes sobiranistes al País Basc Amb el lema "5-J: comencem a decidir", 34 municipis del País Basc celebren consultes sobre la independència. Organitzades per la plataforma Gure Esku Dago, que habilita 111 meses electorals per a un cens de més de 125.000 persones, les consultes segueixen el model de les que es van dur a terme a Catalunya en 2009-2011. La Delegació del Govern al País Basc adverteix que les votacions no es poden fer en edificis públics. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
24 de febrer de 2016 |
Declaració del presumpte cervell del "cas Nóos" Diego Torres, exsoci d’Iñaki Urdangarin a l’Institut Nóos, declara davant del jutge de Palma sobre la presumpta implicació en el cas de la trama de desviació de fons públics. Durant 27 hores, desvia les responsabilitats cap a Urdangarin, la Casa del Rei, Corinna zu Sayn-Wittgenstein --amiga de Joan Carles I-- i Miguel Tejeiro, --cunyat de Torres--, que era al càrrec de la gestió econòmica de Nóos. El dia 26 declara Urdangarin, que reitera la seva innocència al·legant desconeixement, oblit i ignorància. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
7 de desembre de 2016 |
Moren 47 persones en estavellar-se un avió al Pakistan L’avió PK-661, amb 47 passatgers (incloent-hi els 5 membres de la tripulació) s’estavella prop de la ciutat de Havelian, al nord del Pakistan. No hi ha supervivents. Les investigacions posteriors revelen que la causa de l’accident és una avaria en un dels motors. La companyia Pakistan International Airways (PIA) té un llarg historial d’accidents. En l’aparell, que cobria el trajecte Chitral-Islamabad, hi viatjava un conegut predicador i cantant pakistanès. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
22 d’abril de 2016 |
Comença el procés de signatures de la COP21 S’inicia el procés de signatura i ratificació dels acords sobre el canvi climàtic presos en la cimera de París (al novembre i desembre del 2015). El primer dia signen l’acord 177 estats, i alguns petits estats del Pacífic el ratifiquen. Tot i que l’acord no preveu sancions en cas d’incompliment, es considera un èxit que s’hagi aconseguit aprovar-lo pràcticament per unanimitat, especialment pel compromís de la Xina i els Estats Units, principals emissors de gasos d’efecte hivernacle. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
6 d’abril de 2016 |
França penalitza els clients de les prostitutes L’Assemblea Nacional francesa aprova la llei que penalitza els clients de la prostitució amb multes que poden arribar als 3.750 euros. Fora de la cambra, s’hi manifesten en contra prostitutes, perquè segons diuen dificultarà les condicions de vida del col·lectiu. El Govern presenta la llei com un mitjà per a lluitar contra el tràfic de persones. Suècia va ser el primer país a penalitzar els clients de prostitutes l’any 1999. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
![]() |
29 de novembre de 2016 |
Un nou sarcòfag cobreix el reactor nuclear de Txernòbil Es col·loca una nova coberta (sarcòfag nuclear) sobre el reactor nuclear de la central de Txernòbil (Ucraïna), que evitarà la fuga de material radioactiu almenys durant els propers cent anys. El 1986 l’explosió del reactor va provocar l’accident nuclear més greu de la història. Milions de persones van ser afectades per la fuita radioactiva, i àmplies zones de Rússia, Bielorússia i Ucraïna van haver de ser evacuades. Tot i que es va construir ràpidament una coberta, aviat es va demostrar inefectiva. La construcció del nou sarcòfag, el finançament del qual ha anat a càrrec del Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament, ha estat obra d’un consorci internacional en el qual han participat més de quaranta empreses de tot el món i ha durat deu anys (2010-16). El cost ha estat d’uns 1.500 milions d’euros. |
2016 | Món | Ciència i cultura | ||
27 de juny de 2016 |
Reconciliació de Turquia amb Rússia i Israel El president de Turquia, Recep Tayyip Erdoğan, es disculpa per haver abatut un caça rus que volava per la zona fronterera entre Síria i Turquia al novembre del 2015. L’incident va desencadenar una greu crisi diplomàtica entre ambdós estats i Rússia va imposar una sèrie de sancions sobre importacions i de suspensions de projectes i inversions, entre les quals hi ha el gasoducte de la mar Negra. El mateix dia, el primer ministre turc, Binali Yıldırım, anuncia un acord amb Israel que posa fi al litigi per l’atac de l’exèrcit israelià a un vaixell d’ajut humanitari a Gaza en el qual van morir 10 activistes turcs. Israel es compromet a pagar uns 20 milions de dòlars en compensació i a permetre a Turquia l’enviament de material als territoris palestins per a construcció d’infraestructures. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
![]() |
12 de juny de 2016 |
Matança en un club gai de Califòrnia Un home obre foc en un club gai a la localitat d’Orlando (Califòrnia) i mata 49 persones. L’atacant és abatut una hora després en un intercanvi de trets amb la policia. L’autor de la matança és Omar Mateen, un nord-americà que el 2013 havia estat detingut i interrogat per declaracions a favor de l’anomenat Estat Islàmic. Tot i que aquesta organització reivindica l’atac, es pensa que es tracta d’un "llop solitari" que presenta antecedents de conducta violenta i inestabilitat mental. La massacre fa ressorgir novament la polèmica sobre el control d’armes als Estats Units. Malgrat el pronunciament del president Obama, el dia 21 el Senat rebutja implantar restriccions en la venda d’armes, fins i tot a sospitosos de terrorisme. I el dia 23, a la Cambra de Representants dels Estats Units tenen lloc escenes de caos quan membres del Partit Demòcrata intenten fer una plantada perquè s’introdueixi una llei sobre el control d’armes després de la matança. Malgrat la protesta, la majoria republicana impedeix la presentació d’un projecte de llei. |
2016 | Món | Societat i economia | ||
4 de novembre de 2016 |
Els ministres del Govern del PP juren el càrrec Els membres del nou executiu del Partit Popular sorgit de les eleccions del 6 de juny de 2016, presidit per Mariano Rajoy, juren o prometen el càrrec en una cerimònia al palau de la Zarzuela. El nou Govern té tretze carteres, com l’anterior. Els canvis més importants són la substitució de Jordi Fernández Díaz i José Manuel García-Margallo per Juan Ignacio Zoido i Alfonso Dastis a Interior i Afers Estrangers, respectivament. Soraya Sáenz de Santamaría continua com a vicepresidenta i ministra de la Presidència i assumeix la cartera d’Administracions Territorials, fet pel qual es converteix en màxima responsable de les relacions amb Catalunya. La substitueix com a portaveu Íñigo Méndez de Vigo, també ministre d’Educació. L’única cartera confiada a un català és Sanitat, que recau en Dolors Montserrat. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
![]() |
14 de juliol de 2016 |
Moren 84 persones en un atac terrorista a Niça Durant les celebracions de la festa nacional de França, un camió envesteix els espectadors que esperaven l’inici dels focs artificials al passeig dels Anglesos de la ciutat francesa de Niça. El conductor, que va armat, recorre uns dos quilòmetres amb el camió atropellant la gent alhora que dispara contra la multitud fins que mor pels trets de la policia. En total hi ha 84 víctimes mortals i més d’un centenar de persones resulten ferides de gravetat. L’autor és un ciutadà francès de 31 anys d’origen tunisià, Mohamed Lahouaiej-Bouhlel. L’anomenat Estat Islàmic reivindica l’atemptat. El dia 20, l’Assemblea Nacional aprova prorrogar sis mesos l’estat d’emergència decretat després dels atemptats del 13 de novembre de 2015 a París. El dia 22, cinc sospitosos d’haver participat en la preparació de l’atemptat de Niça són portats davant dels tribunals amb càrrecs de delictes per terrorisme. |
2016 | Món | Política i institucions | ||
9 de gener de 2016 |
Manifestació multitudinària per l’acostament dels presos d’ETA Unes 70.000 persones assisteixen a la manifestació anual a Bilbao per reclamar la fi de la dispersió i l’acostament al País Basc dels més de 400 presos d’ETA. La marxa la convoca la plataforma Sare, i té el suport d’EH Bildu i els sindicats LAB i ELA. El PNB i Podem donen llibertat als seus afiliats per assistir-hi. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
27 de novembre de 2016 |
Elegit en primàries el candidat presidencial de la dreta francesa François Fillon, exprimer ministre en el Govern de Nicolas Sarkozy (2007-12), és elegit en segona volta candidat presidencial de Les Républicains, el principal partit de la dreta francesa. Fillon derrota amb el 68,4% dels vots el seu contrincant, Alain Juppé. En la primera volta, Fillon i Juppé van derrotar l’expresident Nicolas Sarkozy. Les eleccions presidencials franceses s’han de celebrar el 23 d’abril i el 7 de maig de 2017. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
2 d’agost de 2016 |
Condemnat per subversió un activista xinès Zhai Yanmin, un prominent advocat i activista per la democràcia i els drets humans xinès, és condemnat a una vigilància constant i és inhabilitat per a prendre part en activitats polítiques. Zhai Yanmin és un dels 300 detinguts més destacats en una operació contra la dissidència que va començar el 9 de juliol, i és condemnat per posar en perill l’ordre públic i la seguretat nacional i per ser un agent a sou. El seu judici, com el d’altres detinguts en l’operació, és qualificat d’"obert" per les autoritats, però l’accés dels mitjans de comunicació és en realitat molt restringit. Els estats occidentals critiquen aquests judicis, que consideren polítics i que van contra la llibertat d’expressió. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
21 de gener de 2016 |
Es presenta l’informe Litvinenko El Ministeri de l’Interior britànic presenta l’informe Litvinenko, elaborat durant un any per un equip d’especialistes, en el qual es conclou que la mort de l’exagent del KGB i dissident rus Aleksandr Litvinenko a Londres el 2006 va ser causada per l’enverinament amb poloni 210, una substància radioactiva, amagat en els aliments. Segons l’informe, va ser el també exagent del KGB Andrei Lugovoi l’autor material de l’enverinament, però també s’afirma que l’ordre de l’assassinat procedia molt probablement del Kremlin, una referència clara al president rus, Vladímir Putin. L’informe origina una crisi diplomàtica entre els governs de la Gran Bretanya i Rússia, que qualifica l’informe d’intent d’erosionar el president. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
10 de setembre de 2016 |
La Comissió Europea es desdiu de limitar la itinerància gratuïta La Comissió Europea (CE) renuncia a limitar l’eliminació gradual del sobrepreu de les trucades de mòbil des de l’estranger (itinerància, o roaming). Pressionada per les companyies de telefonia, el dia 6 de setembre la CE va proposar limitar la gratuïtat només a 90 dies "per evitar abusos", contra la directiva europea que havia començat a aplicar-se el 30 d’abril. Tanmateix, davant de les protestes dels diputats del Parlament Europeu, la CE anuncia l’eliminació de la proposta, però diu també que la vol reformular. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
14 de desembre de 2016 |
Expropiada la casa natal d’Adolf Hitler El Parlament d’Àustria aprova, després d’anys de controvèrsia, l’expropiació forçosa de l’immoble de la localitat de Branau am Inn, on va néixer Adolf Hitler el 20 d’abril de 1889. La propietària de l’edifici havia refusat vendre’l o renovar el lloguer que li pagava el Govern per evitar que es convertís en lloc de peregrinació de neonazis. A canvi d’expropiar-la, el Govern li paga una compensació generosa. No és clara quina finalitat es donarà a la casa. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
2 de setembre de 2016 |
Rajoy fracassa en la investidura en la segona votació El president del Govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, no aconsegueix en segona votació la investidura a la presidència del Govern després de les eleccions del 6 de juny. Rajoy, que necessita la majoria absoluta, obté 170 vots contra 180 i només obté el suport de Ciutadans i Coalició Canària, a més del PP. El 25 d’octubre, el rei Felip VI el proposa novament en una nova sessió d’investidura, que té lloc el dia 29. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
4 de setembre de 2016 |
Teresa de Calcuta canonitzada En una cerimònia a Sant Pere del Vaticà, a la qual assisteixen més de 100.000 persones, el papa Francesc canonitza la mare Teresa de Calcuta, la monja albanesa premi Nobel de la pau el 1979 per les obres de caritat a Calcuta (Índia), però també molt criticada per les seves opinions i per l’organització que va crear. D’acord amb el protocol de l’Església catòlica per a accedir a la santedat, se li atribueixen dos miracles, ambdós guaricions de malalts de càncer, el segon aprovat pel papa Francesc el 2015. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
16 de maig de 2016 |
Aprovat el suport militar internacional al Govern libi En una cimera celebrada a Viena, en la qual participen els ministres d’Afers Estrangers dels EUA, Rússia i diversos estats de la Unió Europea, s’aprova aixecar l’embargament d’armes al govern d’unitat libi per tal de combatre l’Estat Islàmic i els traficants de persones. Al febrer del 2011 el Consell de Seguretat de l’ONU va imposar un embargament d’armes quasi total a Líbia en resposta a la situació caòtica del país després de l’enderrocament de Moammar al-Gaddafi. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
![]() |
4 de febrer de 2016 |
Conferència de donants per a Síria Se celebra a Londres la cinquena conferència de donants per a Síria, convocada per la Gran Bretanya, Alemanya, Kuwait, Noruega i les Nacions Unides. Un total de 60 estats es comprometen a donar 6.000 milions de dòlars en ajut humanitari durant l’any 2016, tot i que l’objectiu eren 7.700 milions. És la quantitat més gran des del 2012, que van començar les donacions. Diversos països, com Alemanya, els Estats Units o la Gran Bretanya, es comprometen en ajuts addicionals fins el 2020. El dia abans (3 de febrer) les Nacions Unides suspenen les negociacions de pau a Ginebra a causa dels bombardeigs de l’exèrcit sirià (assistit per Rússia) sobre la ciutat d’Alep. |
2016 | Món | Política i institucions | ||
20 d’abril de 2016 |
Mitsubishi admet la falsificació de les proves d’emissions de gasos La multinacional de l’automòbil japonesa Mitsubishi reconeix haver falsificat les proves d’emissió de gasos de més de 600.000 vehicles fabricats per l’empresa, gran part dels quals per a Nissan, que va denunciar incoherències en la presentació dels resultats dels tests. Mitsubishi retira els vehicles i inicia una investigació. És la segona empresa a reconèixer aquesta mena de manipulacions des de l’escàndol de Volkswagen el 2015. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
25 de setembre de 2016 |
Eleccions als parlaments del País Basc i de Galícia Se celebren eleccions als parlaments basc i gallec, amb resultats similars als de l’anterior legislatura. A Galícia, el Partit Popular manté els 41 diputats (majoria absoluta) que asseguren la continuïtat d’Alberto Núñez Feijóo al capdavant de la Xunta. En segon lloc, empaten amb 14 diputats En Marea, confluència de Podem, Izquierda Unida i Anova, l’escissió del Bloque Nacionalista Galego (BNG), encapçalada per l’històric Xosé Manuel Beiras, i el PSOE, que perd quatre escons. El BNG en perd un (6). La participació és del 63,7%. Al País Basc, la força més votada segueix sent el Partit Nacionalista Basc (PNB), amb un escó més (28) que el 2012, però que es troba lluny de la majoria absoluta (38). Bildu manté la segona posició amb tres escons menys (19). A continuació, se situen Elkarrekin Podemos (11) i el PSOE (que obté el seu pitjor resultat, 9) i el PP (9). |
2016 | Món | Política i institucions | |||
27 de setembre de 2016 |
Primera condemna internacional per destrucció del patrimoni cultural de la humanitat El Tribunal Penal Internacional (TPI) condemna el malià Àhmad al-Faqí al-Mahdí a nou anys de presó per la destrucció del patrimoni cultural de la humanitat. Al-Mahdi, militant del grup islamista radical Ansar al-Din, és declarat culpable d’haver dirigit la destrucció de mesquites i mausoleus de gran valor monumental a Timbuctú l’estiu del 2012 durant la guerra que tingué lloc a Mali. Des de l’inici del judici Al-Mahdi va reconèixer la seva culpabilitat. És la primera condemna del TPI per destrucció del patrimoni cultural. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
26 de febrer de 2016 |
Eleccions a l’Iran L’Iran celebra les primeres eleccions legislatives després del tractat nuclear del 2015 i amb el nou president, Hassan Rouhani. El recompte es duu a terme molt lentament i els resultats, que es fan públics a final d’abril, donen majoria als reformistes, insuficient (121 escons sobre 290) a l’Assemblea Consultiva i absoluta (46 sobre 88) a l’Assemblea d’Experts. Ambdues cambres estan controlades pel Consell dels Guardians, un cos d’elecció no directa en el qual predominen els conservadors. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
12 de desembre de 2016 |
El Govern espanyol anuncia el rescat de les autopistes deficitàries de Madrid El ministre de Foment espanyol, Íñigo de la Serna, anuncia que l’Estat es farà càrrec de les autopistes radials de Madrid anomenades Accesos de Madrid, construïdes per un consorci participat per Abertis, ACS, Sacyr i Bankia, i de cinc més, entre d’altres, l’Eix Aeroport de Barajas. El cost del rescat s’estima en uns 5.500 milions d’euros. Algunes de les entitats que van finançar la construcció d’aquestes autopistes han venut el deute amb un descompte important, de fins el 70%, a fons d’inversió especulatius. |
2016 | Món | Societat i economia |
- ‹ anterior
- 3 de 3