Cronologia dels Països Catalans i del món

La Guàrdia Civil escorcolla els ajuntaments de Tortosa, l’Ametlla de Mar, Vandellòs i Ascó. Es tracta d’una operació anticorrupció en la qual es busquen proves de presumptes contractes irregulars adjudicats a dit a la consultora Efial. També es fan alguns escorcolls en ajuntaments de Madrid, però la majoria es duen a terme a Catalunya i en consistoris governats per CDC.

El conseller d’Interior, Jordi Jané, declara estabilitzat l’incendi de Rocallaura, al municipi de Vallbona de les Monges (Urgell), que afecta unes 800 hectàrees. El de Rocallaura és l’incendi més important dels més de 80 que es declaren des de principi de mes a Catalunya, entre els quals hi ha els de la Segarra-Montmaneu, Pallerols i Ribera d’Ondara, Santa Coloma de Farners, Sant Feliu Sasserra i Montcada i Reixac. El 18 de juliol es van tallar la AP-7 i la N-II a la Jonquera a causa d’un incendi forestal a la Catalunya del Nord, i els dies 25 i 26 un incendi a Artana (la Plana Baixa) crema unes 1.400 hectàrees.

En el XV congrés de la Unió General de Treballadors de Catalunya, celebrat a Terrassa, Camil Ros és elegit nou secretari general del sindicat amb el 83,5% dels vots. Ros substitueix Josep Maria Álvarez, que havia ocupat el càrrec durant 26 anys i que al març va ser elegit secretari general de la UGT estatal.

Se celebra al Teatre Metropol l’acte de concessió dels Premis Nacionals de Cultura de l’any 2016, que atorga el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) i que premien personalitats i entitats destacades en l’àmbit cultural. Els premiats són l’escriptora Antònia Vicens, l’escenògraf, pintor i artista gràfic Joan Josep Guillén, l’actriu Clara Segura, la companyia de trapezistes Los Galindos, l’escriptor Enrique Vila-Matas, l’especialista en literatura medieval Lola Badia, el grup de música clàssica Quartet Casals, els especialistes en efectes especials i digitals en el camp cinematogràfic Josep M. Aragonès i Rosa Fusté, el Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria Carrutxa, i l’artista plàstic Dani Karavan.

Les Corts Valencianes aproven una proposició conjunta del PSPV-PSOE, Compromís i Podem, amb l’abstenció de part del grup Ciutadans i el vot contrari del PP, per la qual es deroga la llei de senyes d’identitat aprovada el 2015 pel Govern d’Albert Fabra. Aquesta llei rebutjava, entre d’altres, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i adoptava el discurs blaver, que nega la unitat de la llengua als Països Catalans.

Chema Clavero, president de l’organització Súmate, que agrupa els castellanoparlants partidaris de la independència de Catalunya, anuncia la dimissió "per motius de salut relacionats amb el desgast de l’activitat". Clavero va rellevar a l’abril del 2015 el president fundador de l’entitat Eduardo Reyes. La junta anuncia la convocatòria per a elegir un substitut tan aviat com sigui possible.

El ple de les Corts Valencianes aprova el dictamen de la comissió de Radiotelevisió Valenciana i de l’espai audiovisual sobre la proposició de llei del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic presentada pel PSPV-PSOE, Compromís i Podem, amb l’abstenció del PP i el vot a favor de Ciutadans. El nou organisme, que rep el nom de Corporació Valenciana de Mitjans Audiovisuals, substitueix Radiotelevisió Valenciana, clausurada l’any 2013. El dia 21 l’extreballador de Canal 9 Josep López Álvarez és nomenat president del nou ens.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, convoca els membres del Pacte Nacional pel Dret a Decidir i els partits a favor de la consulta amb representació al Parlament i al Congrés. En representació dels partits, hi assisteixen líders de la coalició de govern Junts pel Sí, de la CUP i dels diversos integrants de Catalunya Sí que es Pot (ICV, Podem i EUiA). Per part de les entitats, a més de l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència, hi ha representants de Súmate, la Plataforma per la Llengua, la UGT i CCOO. CECOT hi envia representants de perfil més baix. L’objectiu de la reunió és reforçar el consens polític i social per impulsar el referèndum i, a instàncies de Catalunya Sí que es Pot, s’acorda insistir per pactar un referèndum amb l’Estat espanyol. Tanmateix, el president Puigdemont manté el compromís de fer el referèndum abans del final de setembre, amb acord o sense.

L’Ajuntament de Castellar del Riu, la Generalitat, la Diputació de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans acorden instal·lar càmeres de vigilància als voltants del Pi de les Tres Branques, tant del Pi Vell com el Pi Jove, amb la finalitat d’evitar els atacs vandàlics contra aquest símbol dels Països Catalans. Des del 2014 ambdós han estat objecte de destrosses i intents de tala, que el 2015 van fer necessaris treballs de restauració.

L’Audiència de Barcelona estableix el calendari de l’anomenat "cas Palau", en el qual s’ha de jutjar l’antic president de l’entitat Fèlix Millet, l’exdirector administratiu Jordi Montull i l’extresorer de CDC Daniel Osácar, entre d’altres, acusats de la presumpta estafa que va provocar l’espoli del Palau de la Música. El judici ha de començar l’1 de març de 2017 i està previst que duri 4 mesos.

El consell nacional d’ICV proclama David Cid i la diputada Marta Ribas nous coordinadors nacionals de la formació, i l’eurodiputat Ernest Urtasun, nou portaveu. Aquesta candidatura és l’única que es presenta a les primàries i obté el 91,6% dels vots a favor de la militància. La nova direcció succeeix la sortint, formada per Joan Herrera i Dolors Camats.

L’Ajuntament de Barcelona retira l’estàtua de Francisco Franco al Born després d’haver estat tombada per un grup de joves. L’estàtua decapitada del dictador, obra de l’escultor Josep Viladomat, era, juntament amb el monument a la victòria franquista de Frederic Marès, l’element central de l’exposició "Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà", que l’Ajuntament de Barcelona va inaugurar el 18 d’octubre al Born Centre de Cultura i Memòria, i que serà vigent fins al febrer del 2017. L’exposició va donar lloc a una gran polèmica i des del primer dia l’estàtua del dictador va ser objecte d’atacs.

El dia de la mort del dictador Francisco Franco se celebren a Catalunya diversos actes en homenatge a les víctimes del franquisme. A la presó Model de Barcelona, Òmnium Cultural reclama justícia pels crims de la dictadura, i al paranimf de la Universitat de Barcelona la Generalitat homenatja les víctimes de la repressió, amb actuacions musicals i parlaments dels historiadors Josep Fontana i Borja de Riquer. També s’hi anuncien els noms dels 287 represaliats que són reconeguts per la seva lluita contra el franquisme.

En un acte que clou la commemoració dels 85 anys de la proclamació de la Segona República, s’inaugura el canvi de nom de la plaça de Llucmajor del districte de Nou Barris de Barcelona pel de plaça de la República. El canvi aixeca nombroses protestes dels que ho consideren un greuge a la memòria històrica (entre d’altres, l’alcalde de Llucmajor). Critiquen també que no s’hagi retornat a l’emplaçament original, a la cruïlla de l’avinguda Diagonal amb el passeig de Gràcia, l’estàtua d’homenatge a la Primera República que l’Ajuntament socialista de Barcelona va situar el 1990 a l’aleshores plaça de Llucmajor, en treure-la del magatzem on els franquistes l’havien retirat el 1939. El dia 19 de juliol, amb la signatura del decret, entra en vigor a tots els efectes el canvi de nom. Aquest és un dels canvis més polèmics de la redenominació del nomenclàtor de Barcelona de l’Ajuntament presidit per Ada Colau, entre els quals hi ha el de la plaça de Joan Carles I, a l’esmentada confluència entre l’avinguda Diagonal i el passeig de Gràcia, per la del Cinc d’Oros (14 d’abril).

L’escriptor i periodista Víctor Amela rep el guardó que l’acredita com a guanyador del XXXVI Premi Ramon Llull, reconeixement que es va oficialitzar el passat 29 de gener. Amela és premiat per La filla del capità Groc, novel·la a cavall del gènere romàntic i històric que està ambientada a la zona del Maestrat en temps de les guerres carlines. El Ramon Llull és el premi més prestigiós i ben dotat de les lletres catalanes (60.000 euros).

El jutge de l’Audiència Nacional rebutja investigar per un delicte d’injúries contra el rei d’Espanya, i un altre d’ultratge als símbols i emblemes de l’Estat, per la xiulada a l’himne espanyol del 30 de maig de 2015 a la final de la Copa del Rei, presidida per Felip VI. Segons el jutge, aquests fets no són constitutius de cap infracció penal, com pretenia l’acusació del sindicat Manos Limpias.

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya activa un protocol d’actuació contra un brot d’enterovirus que infecta una quarantena de nens. El conseller de Salut, Antoni Comín, explica que des del 6 de maig, en què es van detectar els primers casos a l’Hospital Vall d’Hebron amb afectacions importants, com ara inflamacions del sistema nerviós central, es va endarrerir deliberadament la comunicació per tal de no crear alarmisme i per tenir-ne totes les dades. El dia 22 de maig mor un nen de dos anys ingressat dos dies abans a l’Hospital de Mataró (Maresme). Tot i que al nen se li’n detecta la presència, els metges no poden assegurar que l’enterovirus sigui la causa de mort. El 26 de maig el Departament de Salut dóna per estabilitzat el brot, tot i que adverteix que se n’esperen nous casos. Des que es va originar el brot fins el 13 de setembre, en què mor una nena a l’hospital Parc Taulí de Sabadell, Salut comptabilitza 110 casos.

En un informe elaborat per la delegació d’eurodiputats que el 8 de febrer van visitar el delta de l’Ebre, la cambra demana al Govern espanyol que retiri el Pla Hidrològic de l’Ebre perquè no compleix amb els cabals mínims que garanteixen la sostenibilitat del Delta. Tot i que l’informe, aprovat pel Comitè de Peticions per 22 vots a favor i 9 en contra, no és vinculant, el Parlament insta el Govern espanyol que presenti una nova proposta. Una setmana abans de la presentació de l’informe i coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient (5 de juny), la Plataforma en Defensa de l’Ebre es manifesta a Barcelona, on aplega unes 15.000 persones que demanen la retirada del Pla Hidrològic.

L’Audiència de Barcelona absol els dos mossos d’esquadra presumptament autors del tret amb bala de goma que va fer perdre un ull a Ester Quintana durant la vaga general del 14 de novembre de 2012. El tribunal no considera provat que els dos agents fossin responsables de les ferides a l’ull de Quintana, que al final del judici diu que no s’ha fet justícia i acusa el cos policial d’encobriment i d’ocultació de proves. L’endemà, el comissari en cap dels Mossos reconeix que algú no ha dit la veritat i es compromet a reobrir la investigació si apareixen nous elements. D’altra banda, un sindicat dels Mossos d’Esquadra diu que el "cas Quintana" s’ha tancat en fals.

Unes 200 persones es manifesten davant la presó Model de Barcelona per a reclamar la llibertat de quatre venedors de top manta detinguts el dia 28 en una operació dels Mossos. El portaveu dels manters responsabilitza l’Ajuntament de la ciutat de la situació, tot i que el partit de l’alcaldessa Colau, Barcelona en Comú, demana la llibertat immediata dels empresonats. El 9 d’agost, la jutgessa posa en llibertat amb càrrecs els quatre manters. El dia 17 d’agost tenen lloc a Sitges (Garraf) quatre detencions més.

En una cerimònia presidida per la vicepresidenta del Govern i ministra d’Administracions Territorials, Soraya Sáenz de Santamaría, pren possessió el nou delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. Millo substitueix María de los Llanos de Luna, que ocupava el càrrec des del 2012, i que s’havia significat per la seva bel·ligerància contra el sobiranisme català.

Se celebra la 25a edició de la Marató, el programa de TV3 que dedica tot un dia a activitats i informació per a recollir diners per a investigació mèdica. Enguany es dedica a l’ictus i a les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques. Al tancament del programa, la quantitat recaptada és de 8.490.000 euros.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, l’expresident Artur Mas, els alcaldes del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor, de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, i de Barcelona, Ada Colau, i el secretari d’estat d’Infraestructures, Julio Gómez-Pomar, presideixen la inauguració del tram sud de la línia 9. Amb 19,6 quilòmetres i 15 estacions, entre la Zona Universitària i la T1 de l’aeroport, és la línia més llarga sense conductor d’Europa. La construcció va començar el 2005, i el 2009 en va ser inaugurat el tram nord (Sagrera-Can Zam). Resta pendent el tram central (Sagrera-Zona Universitària).

Amb una participació del 29,7%, els tortosins voten a favor de preservar el monument erigit el 1966 a l’Ebre en homenatge als soldats del bàndol franquista morts a la batalla de l’Ebre. L’opció guanyadora (68,36%) en la consulta convocada a iniciativa de l’alcalde de CDC, Ferran Bel, preveu mantenir el monument en l’emplaçament actual i reinterpretar-lo per promoure la memòria històrica i la pau. L’opció derrotada, que defensa retirar i museïtzar el monument, obté el 31,2%. La consulta suscita des de la seva convocatòria l’oposició d’organitzacions cíviques, especialment d’Òmnium Cultural i de la Comissió de la Dignitat, que la consideren un afront a les víctimes del govern democràtic i legítim de la República, a més de contravenir la Llei de la memòria històrica. El 2007 el govern municipal format pel PSC, ERC i ICV van catalogar el monument de bé cultural d’interès local. Dos dies abans de la consulta (26 de maig), en un ple extraordinari, l’Ajuntament de Tortosa revoca per unanimitat el títol d’alcalde "honorari i perpetu" a Franco, amb què se’l va distingir el 31 de març de 1964.

Robert Sarver, banquer i propietari dels Phoenix Suns, de l’NBA, es converteix en accionista principal del RCD Mallorca perquè n’adquireix el 70%, i duu a terme una ampliació de capital de 20,6 milions d’euros. Utz Claassen, anterior propietari de l’entitat, continua a la presidència de l’entitat i controla prop del 20% de les accions.

El diari Público treu a la llum la transcripció de les converses entre el ministre de l’Interior espanyol, Jordi Fernández Díaz, i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso. La notícia provoca un gran escàndol perquè les converses, mantingudes al mes d’octubre del 2014, un mes abans de la consulta del 9-N, busquen formes d’incriminar per corrupció polítics independentistes, si cal, sense proves. És la primera de les converses obtingudes de la filtració anònima que aquest diari publica al llarg dels dies següents.

L’equip d’arqueòlegs de les coves de la Teixonera i del Toll, de Moià (Moianès), de l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), presenta la seva troballa més important després de 14 anys d’excavacions. Es tracta d’un ullal inferior de llet i un petit fragment de crani parietal pertanyent a un individu d’entre 7 i 9 anys que va viure a les coves fa 50.000 anys i que els arqueòlegs han batejat com el nen de Moià. Aquestes restes s’afegeixen a les altres de neandertal localitzades a Catalunya, fins ara, a Banyoles, Sitges i la cova Mollet de Serinyà (aquest cas, més dubtós).

Josep Antoni Duran i Lleida posa fi a la seva trajectòria política en dimitir de la presidència d’Unió Democràtica de Catalunya, que ocupava des del 1987. Diputat al Congrés i al Parlament de Catalunya, va ser secretari general de Convergència i Unió del 2001 al 2014, federació que el 2015 es va trencar com a resultat de les tensions entre independentistes i federalistes, sector que ell encapçalava, i que va provocar també una fuga de militants d’UDC i la pèrdua de representació al Parlament i al Congrés.

Es presenta a la Universitat de Barcelona el manifest del Grup Koiné, que defensa que en una hipotètica Catalunya independent no s’han de repetir els esquemes de l’autonomisme i la transició si es vol que el català pervisqui. Sense esmentar el terme oficial, el manifest sosté que ha de ser "la llengua comuna del nou país" i obligatòria en àmbits públics. Signen el manifest 270 personalitats.

Amb la cerimònia de lliurament de premis es clausura el Festival de Cinema de Sitges, que ha tingut lloc entre els dies 7 i 16 d’octubre. En aquesta 49a edició, la comèdia negra Swiss Army Man, dels nord-americans Dan Kwan i Daniel Scheinert, obté el premi a la millor pel·lícula. El seu protagonista, l’actor britànic Daniel Radcliffe, s’enduu el premi al millor actor principal. El premi especial del jurat és per a The Autopsy of Jane Doe, d’André Øvredal, el premi a la millor direcció és per a Yeon Sang-ho, per Train to Busan, i el premi a la millor actriu principal el rep Sennia Nanua, per Melanie, the Girl with All the Gifts. Els actors Christopher Walken i Max von Sydow reben premis honorífics.

Presidit pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i amb presència de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el conseller de Cultura, Santi Vila, se celebra al Palau de la Generalitat l’acte de lliurament de les Creus de Sant Jordi del 2016. El Govern concedeix el reconeixement a 27 personalitats i 13 entitats, entre les quals cal destacar el metge Bonaventura Clotet, l’actor Carles Canut, l’alpinista Òscar Cadiach, l’empresària Sol Daurella, el físic Josep Enric Llebot, el filòsof Jordi Llovet, l’economista Guillem López i l’ecòleg Joandomènec Ros.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, anuncia la presentació d’un recurs administratiu de la Generalitat de Catalunya contra la concessionària ADIF pel mal servei dels trens de Rodalies i Regionals. El 15 de setembre, ADIF va comunicar a la Generalitat de Catalunya que no està obligat a complir les inversions acordades el 13 de novembre de 2013, quan el Govern espanyol es va comprometre a invertir 306 milions d’euros a Rodalies per resoldre les deficiències més urgents. Les obres haurien d’haver acabat al juliol del 2016, però només s’han enllestit treballs per valor de 13 milions, el 4% del total. El 26 d’octubre es reclama el traspàs total de Rodalies a la Generalitat en un acte comú al palau de la Generalitat de Catalunya, encapçalat pel president Puigdemont, que va reunir alcaldes i representants de l’àmbit econòmic i social.

La Fiscalia Anticorrupció investiga l’exalcalde de Barcelona i exministre de Defensa Narcís Serra. Serra és acusat de presumptes operacions irregulars durant la seva època al capdavant de Caixa Catalunya (2005-10) que poden haver costat a l’entitat 900 milions d’euros.

La jutge del "cas Mercuri", el qual involucra l’exalcalde socialista de Sabadell Manuel Bustos i el seu equip de govern (1999-2013), investiga una nova derivació del cas, consistent en el presumpte cobrament de comissions il·legals de l’empresa subministradora d’aigües de Sabadell (CASSA). Bustos i tres regidors més (un dels quals és el seu germà), que formaven part del consell d’administració de l’empresa, sembla que van percebre pagaments d’entre 4.000 i 10.000 euros de la companyia entre el 2009 i el 2011.

Rita Barberà, alcaldessa de València (1991-2015) i senadora del Grup Mixt des d’aquest any, mor a 68 anys a causa d’un infart en un hotel de Madrid. Barberà, que havia presentat feia poc la seva dimissió com a membre del Partit Popular per pressions internes, era investigada per diversos casos de corrupció en els quals presumptament va participar quan era alcaldessa. El dia 21, havia declarat al Tribunal Suprem pel "cas Imelsa", de blanqueig de capitals dins el grup municipal del PP de València, en el qual va negar cap mena de participació.

Amb els vots del PSIB-PSOE, Podem, Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera el Parlament balear aprova que el català torni a ser un requisit per a ocupar una plaça de funcionari a les Illes Balears. Aquesta exigència havia estat derogada pel Govern de Josep Ramon Bauzà el 2012.

L’escriptora mallorquina Maria Antònia Oliver rep el 48è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Atorgat per Òmnium Cultural, és el màxim guar- dó que es dóna a una trajectòria. L’acte, que té lloc al Palau de la Música, és presidit pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

El Tribunal Suprem desestima el recurs presentat contra la sentència que condemna un home a trenta anys de presó per doble homicidi. El cas té l’origen en la desaparició de dues persones denunciada el 2009. Al març del 2011 els Mossos d’Esquadra van detenir el sospitós, Ramon Laso, veí de Tarragona. Tot i que no es van trobar els cossos, la Unitat Central de Persones Desaparegudes va demostrar que els desapareguts eren morts i que Laso els havia matat. El 2014 el jurat popular el va declarar culpable i l’Audiència de Tarragona el va condemnar a trenta anys de presó. És la primera condemna en ferm per homicidi amb evidències indirectes del crim.

La policia espanyola atura a l’AP-7, a la frontera de la Jonquera, dos vehicles sospitosos. En un hi descobreixen diverses armes, i l’altre aconsegueix fugir, cosa que provoca una ordre de cerca i captura de les policies francesa i espanyola. Segons tots els indicis, els cotxes formen part d’una organització criminal itinerant.

La fiscalia de l’Audiència Nacional demana al jutge que citi a declarar el regidor de la CUP -- Capgirem Vic, Joan Coma, per unes declaracions durant el Ple de l’Ajuntament de Vic del 9 de desembre de 2015, en què es va aprovar una moció de suport a la resolució rupturista del Parlament de Catalunya. Coma va demanar la desobediència a les institucions espanyoles, cosa que el ministeri públic va interpretar com un indici d’incitació a la sedició. Joan Coma no es presenta a declarar a Madrid el dia citat (24 d’octubre) i el 2 de novembre el jutge demana informes als Mossos d’Esquadra, a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil sobre les intervencions públiques de Coma.

La direcció d’Unió Democràtica de Catalunya presenta preconcurs de creditors per a afrontar el deute del partit, que xifra en 19 milions d’euros. El secretari general del partit, Ramon Espadaler, anuncia també l’endarreriment del congrés extraordinari previst per a l’abril. Els ingressos del partit van caure en picat arran del trencament amb CDC i de no obtenir representació en les eleccions del 27 de setembre i del 20 de desembre de 2015. El 30 de setembre de 2015 UDC va vendre les seus de Tarragona, Lleida i Girona a una immobiliària. El 13 de juliol UDC presenta un expedient de regulació d’ocupació (ERO) per als seus treballadors.

Entre el 8 i el 10 de juliol té lloc a Barcelona el congrés que dóna per acabat el partit Convergència Democràtica de Catalunya i funda el Partit Demòcrata Català, que el succeeix. Xavier Trias tanca l’etapa CDC instant el partit a demanar perdó, alhora que reconeix la figura de Jordi Pujol com a referent. El debat sobre el nom del nou partit ocupa bona part del congrés. Descartat que contingui el nom convergència, finalment s’imposa Partit Demòcrata Català (871) a la segona opció més votada, Partit Nacional Català (657). El congrés defineix el PDC com a independentista, partidari d’una República catalana, de centre, europeista, i pel que fa a l’organització estableix una jerarquia menys marcada que a CDC: el secretari general se substitueix per la figura del coordinador, i s’acorda una presidència que serà institucional, no executiva, i paritària en forma de tàndem, fórmula que s’aplica a tots els òrgans de direcció, sotmesos a control i transparència independent de la direcció. S’anuncia també que el dia 23 s’escolliran els càrrecs en primàries. Tot i que la nova formació es registra al Congrés amb el nom de Partit Demòcrata Català, el Ministeri de l’Interior es nega a inscriure’l adduint que el nom pot induir a confusió, malgrat que hi ha nombrosos partits inscrits que contenen termes semblants. A més a més, Demòcrates de Catalunya, l’escissió d’Unió Democràtica de Catalunya ja registrada, s’oposa a la nova denominació.

Els Castellers de Vilafranca protagonitzen una diada històrica a la festa major de Vilanova i la Geltrú quan descarreguen un castell de tres de deu amb folre i manilles i l’acompanyen del dos de nou amb folre i manilles, el pilar de vuit i el tres de nou amb agulla. Després de dos intents, la colla local, els Bordegassos de Vilanova, no aconsegueix descarregar el quatre de vuit. La tercera colla, la Jove Xiquets de Tarragona descarrega un tres de nou amb folre, un nou de vuit, un quatre de nou amb folre i el pilar de vuit amb folre i manilles.

El Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya presenta a Girona els resultats del primer sondeig a una nau romana enfonsada a la zona de les illes Formigues (Baix Empordà), explorada pel submarí elèctric Ictineu 3. Localitzades al mes d’octubre, les restes es troben a 40 metres de profunditat, i en la primera prospecció es descobreixen 37 àmfores que transportaven garum, una salsa de peix molt apreciada pels romans. Es creu que n’hi podria haver moltes més. Tan sols hi ha tres derelictes més de característiques similars en tota la Mediterrània: un a Alacant i els altres dos a l’estret de Bonifacio, entre Còrsega i Sardenya.

L’Ajuntament oficialitza el topònim València com l’únic legal de la ciutat. Es descarten segons el nou reglament versions bilingües o formes incorrectes. Aquesta forma la van aprovar ja el 1996 tots els grups del consistori, però aquesta decisió mai es va arribar a aplicar.

Comença a funcionar l’estació de l’Aldea (Baix Ebre) del tren Euromed, que cobreix el trajecte Barcelona-Alacant. L’obertura de l’estació, on els trens paren diàriament fins a quatre cops per sentit, és conseqüència de les persistents protestes dels residents de la zona pel mal servei de la línia de Rodalies R16. El servei és, en principi, provisional fins que se solucionin els problemes de l’R16 i el desdoblament de la via previst per al maig del 2017.

Acaba el Mobile World Congress (MWC), celebrat a Barcelona des del dia 21. Els visitants han estat uns 101.000, el 6% més que l’any anterior. De les novetats sobresurten l’últim model del Samsung Galaxy, l’S7, i la seva versió de pantalla arrodonida, l’S7 Edge, el G5, de LG, el primer telèfon modular, que permet l’intercanvi de peces, i el MateBook, de Huawei, un híbrid entre tauleta i portàtil. Marc Zuckerberg, el creador i president de Facebook, hi imparteix novament conferències. Malgrat la vaga de metro, el conseller delegat del MWC anuncia que l’any que ve el MWC tornarà a celebrar-se a Barcelona.

Berga celebra una Patum fora de temporada (per Corpus) per celebrar la coronació de la Mare de Déu de Queralt, que se celebra cada vint-i-cinc anys des del 1916, i que uneix els dos grans símbols de la ciutat: la Patum i el santuari de Queralt. El 2016 coincideix també amb el centenari de la coronació.

El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata dicta una resolució per la qual activa el processament de 24 persones, entre les quals hi ha l’expresident de les Corts Valencianes i exconseller de la Generalitat Valenciana, Juan Cotino, per presumptes irregularitats en l’organització de la visita del papa a València l’any 2006, així com diversos directius vinculats a la "trama Gürtel" que presumptament van desviar fons públics en contractes per a la transmissió de l’acte a partir d’una adjudicació de 7,4 milions d’euros.

Els grups de Ciutadans, el PP i el PSC, amb l’alcalde socialista Àngel Ros al capdavant, aproven una moció que en un dels seus punts fa referència explícita a l’article 56 de la nova Llei estatal de trànsit, que obliga a retolar "almenys, en la llengua oficial de l’Estat", la qual entenen que és el castellà.

L’entitat Fira de Barcelona anuncia la incorporació a la Cambra de Comerç d’Espanya com a vocal. El president de Fira de Barcelona, que és el president de Freixenet, Josep Lluís Bonet, és el mateix que el de la Cambra, un organisme creat el 2014 pel Govern espanyol. La Generalitat, accionista de la Fira de Barcelona juntament amb l’Ajuntament i la Cambra de Comerç de Barcelona, critica la decisió i afirma que no ha estat consultada.

El PSC, partit amb més representació a l’Ajuntament de Tarragona, arriba a un acord per a sumar al govern de la ciutat el PP i UDC. Des de les eleccions del maig del 2015, el PSC governava en minoria amb 9 regidors. El pacte incorpora quatre regidors populars i un democristià, segons anuncia l’alcalde socialista, Josep Fèlix Ballesteros, que ha rebutjat l’oferta d’ERC d’entrar al govern municipal.

Obre la 34a Setmana del Llibre en Català, que enguany té les instal·lacions, fins l’11 de setembre, a l’avinguda de la Catedral, indret que l’Ajuntament de Barcelona s’ha compromès a mantenir com a seu estable de l’exposició a partir d’ara. L’edició d’enguany aplega 150 expositors i es duen a terme més de 250 activitats relacionades amb el llibre. La xifra de visitants i de vendes supera les d’edicions anteriors. El premi Trajectòria que atorga l’Associació d’Editors en Llengua Catalana és aquest any per a la traductora Anna Casassas.

El jurat de l’Espai Barça, encapçalat pel president de l’entitat, Josep Maria Bartomeu, anuncia el guanyador del concurs per al disseny del nou estadi del FC Barcelona, que la junta directiva vol començar a construir l’any 2017. L’elecció recau en l’equip format per l’empresa japonesa Nikken Sekkei i els catalans Joan Pascual Ramon Ausió Arquitectes.

El Tribunal Suprem absol l’expresident de la Fundació Palau de la Música, Fèlix Millet, i l’exdirector de la fundació, Jordi Montull, de l’acusació de tràfic d’influències en la tramitació urbanística de l’hotel del Palau de la Música. Segons el jutge, cap dels dos acusats va influir en les decisions de l’antiga cúpula d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, i la requalificació de les finques de l’hotel tampoc era una il·legalitat. L’absolució dels antics responsables d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona ha quedat ratificada, tot i que el fiscal els acusava de no haver actuat en funció del bé comú.

Se celebra a Tarragona la diada castellera de Santa Tecla, en la qual les quatre colles de la ciutat aixequen castells. La Jove de Tarragona aconsegueix per primera vegada el tres de nou amb folre i el pilar, que carreguen en segona ronda, i se sumen així als Minyons de Terrassa i als Castellers de Vilafranca, les dues úniques colles que fins ara havien pogut aixecar-lo.

L’Ajuntament de Barcelona imposa una multa de 3.000 euros a la plataforma Barcelona amb la Selecció, que va instal·lar una pantalla gegant a la plaça de Catalunya per a retransmetre el partit de l’Eurocopa de futbol del 27 de juny entre les seleccions espanyola i italiana. El motiu és la instal·lació d’una pantalla gegant sense autorització ni llicència i sense mesures de seguretat a la via pública.

Organitzada per Acció Cultural del País Valencià, unes 40.000 persones, segons els organitzadors, es manifesten pel centre de València sota el lema "Fem País Valencià", en la commemoració del 25 d’abril per la desfeta d’Almansa del 1707, que va significar la pèrdua dels drets i les llibertats del Regne de València. Posteriorment es dóna inici a la Festa de la Cultura, amb diversos espectacles i homenatges a Muriel Casals i Guillem Agulló. Després de 16 anys, la festa es pot celebrar a la plaça de bous de València, espai que el PP els havia vetat.

En un Campionat d’Espanya de tennis de taula en categoria infantil celebrat a Blanes, l’àrbitre amonesta l’entrenador del Cassà quan animava un dels seus jugadors en català i li diu que ho ha de fer en castellà. Quan l’entrenador s’hi nega, l’àrbitre li ensenya la targeta vermella. Els fets es denuncien a la federació espanyola.

Els socis de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) escullen els 77 membres del secretariat de l’entitat. Voten un total de 7.247 persones, el 21,4% dels socis, i qui recull més vots és, novament, Liz Castro, seguida de l’actual president, Jordi Sàn-chez. El dia 21 el secretariat elegeix en segona votació per una majoria qualificada de 40 vots a 35 que Sànchez continuï en el càrrec. D’altra banda, Castro emet un missatge d’unitat.

Set persones moren quan dos vehicles col·lideixen a la N-II a l’altura de Pont de Molins (Alt Empordà). En un dels vehicles, de matrícula francesa, hi viatjaven cinc joves, els quals moren tots. El conductor tenia suspès el carnet de conduir francès per alcoholèmies positives i excés de velocitat. Dels tres ocupants del vehicle que circulava en direcció contrària, dos moren i el tercer és ferit de gravetat. Arran d’aquest accident, el conseller d’Interior, Jordi Jané, informa que el 2015 es van expedientar 8.345 persones per conduir sense carnet i que es volen canviar els criteris jurídics de privació de llibertat.

El FC Barcelona ret homenatge al jugador i entrenador de futbol holandès Johan Cruyff, un dels millors futbolistes de tots els temps i que va tenir una gran vinculació amb el club, amb Barcelona i amb Catalunya. Personalitats de tot el món de l’esport i també de diferents institucions, entre els quals hi ha el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, visiten l’espai de condolences situat a la tribuna principal del Camp Nou. Johann Cruyff va morir a Barcelona el 24 de març de 2016.

Marta Madrenas, regidora per Convergència i Unió, és elegida nova alcaldessa de Girona en substitució d’Albert Ballesta. Madrenas és elegida amb el suport dels regidors de CiU i del PSC. La seva elecció posa fi a dos mesos convulsos al consistori protagonitzats per l’anterior alcalde, que va ser designat substitut de Carles Puigdemont quan ell va ser, al seu torn, nomenat president de la Generalitat en substitució d’Artur Mas. Va causar malestar que Ballesta accedís al càrrec malgrat ocupar el 19è lloc de la candidatura, i la seva actuació va ser molt qüestionada quan una de les seves primeres mesures va ser apujar-se el sou (per a la qual cosa no va tenir suports suficients) i perquè va intentar aprovar el cartipàs municipal amb el suport de Ciutadans. En ser substituït, Ballesta renuncia també l’acta de regidor.

El Futbol Club Barcelona obre una oficina a Nova York. És la segona del club a l’estranger, després de la de Hong Kong. L’operació té com a objectius principals situar l’entitat entre les primeres multinacionals, aconseguir un patrocinador que competeixi amb Qatar Airways i finançament per a la construcció del nou Camp Nou i l’Espai Barça.

Esperança Camps, consellera de Transparència, Participació i Cultura del Govern Balear, dimiteix del càrrec nou mesos després de la presa de possessió. Camps justifica la decisió per les males relacions amb alts càrrecs de la conselleria, als quals acusa de deslleialtat i falta de compromís. El dia 7 Ruth Mateu substitueix Camps al capdavant de la conselleria.

A la plaça del Blat de Valls se celebra el concurs de castells de Santa Úrsula, un dels més importants del calendari casteller. La Vella dels Xiquets de Valls n’ha estat la protagonista, ja que descarrega el seu primer 4 de 10 amb folre i manilles, al qual han seguit el 3 de 10 amb folre i manilles i el 4 de 9 sense folre. La Colla Joves Xiquets de Valls només ha completat el 3 de 9 amb folre i el 2 de 8 amb folre.

La policia fa pública la detenció de quatre persones el 7 de juny pel robatori de 443 obres de la col·lecció d’art propietat de l’artista Montserrat Gudiol, entre les quals hi ha dues pintures atribuïdes a Murillo i a El Greco. El robatori es va cometre el 2015, poc després de la mort de l’artista. Com que els marxants i col·leccionistes d’art estan sotmesos a una forta vigilància, els lladres van intentar extorquir els fills de Montserrat Gudiol, als quals van exigir 600.000 euros per tornar-los les obres. La policia va poder identificar els lladres a partir dels missatges que van enviar a la família.

L’estudiant catalana Carmen Hidalgo no és admesa a la Universitat de Còrdova per a estudiar Filologia Hispànica, malgrat que segons la llei qualsevol estudiant que hagi superat la prova d’accés a la universitat (PAU) pot estudiar a qualsevol universitat de l’Estat. El motiu adduït és que una de les proves de la selectivitat era literatura catalana, que no existeix en el currículum andalús. Després que la universitat no hagués respost les seves demandes, Hidalgo explica el seu cas als mitjans de comunicació i la Generalitat hi intervé. El mateix dia 9, la Junta d’Andalusia declara que tot ha estat un error administratiu.

A l’Hotel Astoria de València se celebra la 45a edició dels premis Octubre. El guanyador del premi Andròmina de novel·la és Josep Franco, per La vida és dura. El premi Andrés Estellés de poesia és per a Rubén Luzón, per Alguna cosa, i el Joan Fuster d’assaig és per a Joan García del Muro, per Soldats del no-res.

En la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera s’aprova situar al 0,6% l’objectiu de dèficit de les comunitats autònomes per al 2017, rebaixar-ho fins al 0,3% el 2018 i assolir l’equilibri pressupostari el 2019, en què el dèficit hauria de ser del 0%. A la proposta, només s’hi han oposat Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, mentre que la resta de les comunitats governades pel PSOE s’hi han abstingut. La Generalitat de Catalunya havia reclamat que el dèficit fos de l’1,18%.