Cronologia dels Països Catalans i del món
Imatge | Dates | Esdeveniment | Època històrica | Àrea geogràfica | Àrea temàtica | ||
---|---|---|---|---|---|---|---|
31 de desembre de 2020 |
Acord sobre Gibraltar en el marc del Brexit La Gran Bretanya i l’estat espanyol arriben a un principi d’acord sobre Gibraltar. L’enclavament britànic va quedar fora dels acords del Brexit del 24 de desembre. L’acord preveu bàsicament el manteniment del tractat de Schengen i és temporal a l'espera d’un acord definitiu en uns 6 mesos entre els 27 estats membres de la UE i la Gran Bretanya. No es tracta la qüestió de la sobirania del penyal. |
2020 | Política i institucions | ||||
1 de març de 1415 |
Ferran I nomena el seu fill, Joan, vice-rei de Sicília Ferran I nomena el seu fill segon, Joan, vice-rei de Sicília. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
6 de desembre de 2019 |
Incidents a Catalunya en el dia de la Constitució espanyola A Barcelona, Reus i Girona tenen lloc manifestacions independentistes contra la Constitució espanyola de 1978, amb cremades públiques de la Carta Magna. A Girona, els mossos d’esquadra carreguen contra els manifestants i simultàniament Societat Civil Catalana convoca una manifestació a favor de la Constitució. A Barcelona un miler i mig de persones, segons la Guàrdia Urbana, participen en la manifestació convocada per la plataforma Catalunya Suma, també a favor de la Constitució, juntament amb PP i Vox. Ciutadans es retira de la marxa en protesta per una pancarta que demanava la retirada de la llei contra la violència de gènere. |
2019 | Països Catalans | Política i institucions | |||
4 d’abril de 1849 |
Detenció de Carles Lluís de Borbó Detenció del pretendent carlí, Carles Lluís de Borbó, quan intentava entrar a Catalunya. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1704 |
S’imprimeix a Barcelona la compilació legislativa Constitucions y altres drets del Principat de Cathalunya tal com acordaren les Corts de 1701-1702 S’imprimeix a Barcelona la compilació legislativa Constitucions y altres drets del Principat de Cathalunya tal com acordaren les Corts de 1701-1702. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Març de 1916 |
Publicat el manifest redactat per Prat de la Riba Per Catalunya i l’Espanya gran La Lliga publica el manifest redactat per Prat de la Riba Per Catalunya i l’Espanya gran. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Països Catalans | Política i institucions | |||
14 de maig de 2016 |
Eleccions al secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana Els socis de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) escullen els 77 membres del secretariat de l’entitat. Voten un total de 7.247 persones, el 21,4% dels socis, i qui recull més vots és, novament, Liz Castro, seguida de l’actual president, Jordi Sàn-chez. El dia 21 el secretariat elegeix en segona votació per una majoria qualificada de 40 vots a 35 que Sànchez continuï en el càrrec. D’altra banda, Castro emet un missatge d’unitat. |
2016 | Països Catalans | Política i institucions | |||
6 d’agost de 546 |
Concili de Lleida Hi assisteixen els bisbes de Tarragona, Urgell, Empúries, Saragossa, Barcelona, Tortosa, Terrassa, Lleida i Girona. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1192 |
Alfons el Cast adquireix el comtat de Pallars Jussà Alfons el Cast adquireix el comtat de Pallars Jussà. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
24 de febrer de 1822 |
Disturbis a Barcelona Disturbis a Barcelona. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Països Catalans | Política i institucions | |||
27 de març de 2018 |
Un informe de la Sindicatura de Comptes acusa de greus irregularitats l’exdirector de l’OAC La Sindicatura de Comptes de Catalunya presenta un informe sobre l’exercici de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) del 2015 en el qual es detallen ingressos irregulars i falsejament de despeses per valor d’uns 70.000 € i 130.000 €, respectivament, per part de l’aleshores director Daniel de Alfonso. De Alfonso va protagonitzar el 2016 amb el ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz l’escàndol de guerra bruta anomenat “Operació Catalunya”. |
2018 | Països Catalans | Política i institucions | |||
11 de juliol de 1978 |
Esclat d'un camió cisterna de gas als Alfacs Esclata un camió cisterna de gas als Alfacs i moren 215 persones. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
Maig de 1705 |
Revolta austriacista a la Plana de Vic Esclata una revolta austriacista a la Plana de Vic. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
3 de febrer de 2016 |
La Generalitat indemnitza una víctima de l’impacte d’una pilota de goma El Govern català indemnitza amb 200.000 euros Nicola Tanno, que va perdre un ull el 2010 per una pilota de goma durant els aldarulls que van seguir la celebració de la victòria d’Espanya al Mundial de futbol. Tanno retira el procés penal després de l’acord, però retreu que no s’ha identificat el mosso d’esquadra que va disparar la pilota. |
2016 | Països Catalans | Política i institucions | |||
1981 |
Creació a Barcelona del Grup de Defensa de la Llengua Es crea a Barcelona el Grup de Defensa de la Llengua, organització política que pretén fer del català l’única llengua de tots els Països Catalans. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
25 de maig de 2017 |
Designat el director de l’Agència Antifrau del País Valencià Les Corts Valencianes elegeixen l’advocat Joan Llinares nou cap de l’Agència Antifrau valenciana. Llinares obté el suport del PSPV, Compromís, Podem i Ciutadans amb 66 vots, set més dels necessaris per a aconseguir les tres cinquenes parts de la cambra per a aquest nomenament. El PP havia avançat dies abans que no donaria suport a cap dels candidats. No hi ha cap vot negatiu: 24 són en blanc i 5 són nuls. |
2017 | Països Catalans | Política i institucions | |||
1815 |
L’exèrcit espanyol ocupa Perpinyà L’exèrcit espanyol dirigit pel general Francisco Javier Castaños ocupa Perpinyà. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1094 |
Mubasir sobirà de les Balears (1094-1095) L’eslau Mubasir nou sobirà de les Balears (1094-1095). |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
30 de maig de 2019 |
El PEN Internacional classifica Sànchez i Cuixart com a escriptors perseguits El PEN Internacional, organització que agrupa escriptors, periodistes i intel·lectuals en general i que té la defensa de la llibertat d’expressió entre els principals objectius, inclou els líders independentistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart en la seva llista anual d’escriptors perseguits i demana el seu alliberament immediat. Al gener el PEN va fer una crida en aquest sentit que va causar la baixa de l’escriptor Mario Vargas Llosa. En el mateix informe hi ha el cantant Valtònyc, exiliat a Bèlgica i acusat per l'Audiència Nacional d'injúries a la corona i apologia del terrorisme. |
2019 | Països Catalans | Política i institucions | |||
26 de gener de 1942 |
Gran desfilada militar a Barcelona Gran desfilada militar a Barcelona en l’aniversari de la Liberación. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
1899 |
Per primer cop, la Unió Catalanista es presenta a unes eleccions La Unió Catalanista es presenta per primer cop a unes eleccions i patrocina el candidat Joan Permanyer, per Vilafranca del Penedès, que no és elegit. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Països Catalans | Política i institucions | |||
27 de març de 2018 |
El Parlament Balear aprova la Llei de memòria històrica El Parlament Balear aprovà la Llei de memòria i reconeixements democràtics, per la qual es regula la catalogació i retirada de símbols franquistes i que preveu sancions en cas d’incompliment o exaltació del franquisme i exhibició dels seus símbols. També obre la via per a l’anul·lació de les sentències dictades per motius polítics, subjecta a l’acord amb l’Estat. La llei és aprovada per unanimitat llevat del règim de sancions, al qual s'oposen Ciudadanos i PP. |
2018 | Països Catalans | Política i institucions | |||
17 de maig de 2020 |
Baixa d’una destacada militant del PDeCat Marta Pascal, coordinadora del Partit Demòcrata Europeu Català en 2016-18, abandona la formació. Pascal va renunciar al febrer a l’escó de senadora de JxCat (on està integrat el PDeCAT) arran sobretot de les diferències amb el líder del partit Carles Puigdemont. |
2020 | Països Catalans | Política i institucions | |||
juliol de 1971 |
Inauguració de l’autopista Tarragona-València Inauguració de l’autopista Tarragona-València. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
73 aC |
Pompeu construeix a la frontera provincial uns trofeus Pompeu construeix a la frontera provincial (el Pertús) uns trofeus amb la menció de 876 llocs conquerits durant les seves campanyes contra Sertori. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Països Catalans | Política i institucions | |||
6 de desembre de 2017 |
Vuit professors de la Seu d’Urgell declaren sobre l’1-O Vuit professors de l’escola Albert Vives de la Seu d’Urgell, entre els quals hi ha el director, declaren davant del jutjat de primera instància. Els docents han estat denunciats per organitzar debats sobre el referèndum de l’1 d’octubre, en els quals, presumptament, s’incitava a l’odi contra Espanya. Una denúncia semblant és cursada a Sant Andreu de la Barca el dia 26 per la fiscalia de delictes d’odi de Barcelona, que cita a declarar el director de l’IES El Palau i 12 professors per uns suposats comentaris sobre les càrregues policials de l’1-O que haurien violentat els fills de guàrdies civils alumnes del centre. La denúncia va estar precedida per una manifestació, convocada a través de les xarxes socials, d’unes 200 persones contra el que consideraven "adoctrinament" a l’institut. |
2017 | Països Catalans | Política i institucions | |||
25 de maig de 1933 |
El Parlament català aprova l’Estatut interior de Catalunya El Parlament català aprova l’Estatut interior de Catalunya. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1966 |
Es constitueix de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC) Constitució de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC). |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
1778 |
El comte d’El Asalto, capità general del Principat El comte d’El Asalto esdevé capità general del Principat. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1010 |
Inici del govern independent dels eslaus Mubarak i Muzaffar a València Inici del govern independent dels eslaus Mubarak i Muzaffar a València. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
16 de març de 1938 |
Els atacs aeris de Barcelona provoquen més d’un miler de morts Més d’un miler de morts a Barcelona amb motiu de tretze atacs aeris (16-18 de març). Guerra Civil Espanyola |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1511 |
Els francesos ataquen la Cerdanya Els francesos, en guerra amb Ferran II d’Aragó, ataquen la Cerdanya. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1944 |
Reconstitució del Consell Nacional de Catalunya Es reconstitueix el Consell Nacional de Catalunya, tot integrant representants de grups polítics, de les comunitats catalanes a Amèrica i de les forces de l’interior, com l’FNC. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
1754 |
Louis-Guillaume de Bon, intendent del Rosselló Louis-Guillaume de Bon és nomenat intendent del Rosselló. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
801 |
Guillem de Tolosa conquereix Barcelona Guillem de Tolosa, cosí germà de Carlemany, conquereix Barcelona, convertida en capital de la Marca Hispànica. Berà és nomenat comte de Barcelona. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
29 de juliol de 1936 |
S'ocupa el Quarter de Sapadors Minadors de Paterna Ocupació del Quarter de Sapadors Minadors de Paterna. Guerra Civil Espanyola |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1874 |
Ocupació d’Olot pels carlins Ocupació d’Olot pels carlins. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Agost de 1933 |
Es funda Acció Nacionalista Valenciana Fundació d’Acció Nacionalista Valenciana, grup proper a la Dreta Regional Valenciana. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Països Catalans | Política i institucions | |||
25 d’abril de 1901 |
Creació de la Lliga Regionalista a Barcelona Es crea a Barcelona la Lliga Regionalista. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Països Catalans | Política i institucions | |||
2 d’octubre de 1984 |
Declaració de Jordi Pujol en el sumari del cas Banca Catalana Jordi Pujol declara davant del jutge que instrueix el sumari del cas Banca Catalana. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
Març de 1934 |
Miquel Badia i Capell, nomenat cap superior dels serveis d’Ordre Públic de la Generalitat Miquel Badia i Capell, dirigent de les JEREC, és nomenat cap superior dels serveis d’Ordre Públic de la Generalitat. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Països Catalans | Política i institucions | |||
531 |
El rei Amalaric és assassinat a Barcelona El rei Amalaric és assassinat a Barcelona. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
23 de maig de 1323 |
L’expedició per conquerir Sardenya parteix de Portfangós Surt de Portfangós l’expedició per conquerir Sardenya. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
29 de setembre de 2017 |
El president del Parlament Europeu rebutja el referèndum de l’1 d’octubre En una declaració institucional, el president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, demana una "solució política" a la reivindicació independentista catalana, tot i que considera el referèndum unilateral de l’1 d’octubre "il·legal". Tajani s’alinea amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que qualifica la reivindicació catalana com un "afer intern espanyol" que s’ha de resoldre "dins dels límits de l’ordre constitucional espanyol". Tanmateix, el dia 27, una cinquantena d’eurodiputats envien una carta a Rajoy denunciant "l’estat de setge" a Catalunya i, el dia 28, el relator de drets humans de l’ONU, Alfred de Zayas, trasllada a l’executiu de Mariano Rajoy la preocupació per les mesures policials contra el referèndum que, independentment de la seva legalitat, podrien interferir en drets fonamentals com ara la llibertat d’expressió, de reunió i de participació pública. El mateix dia, dotze diputats del Parlament suís insten l’Estat a "respectar el dret del poble català a determinar el seu futur" i sostenen que les accions del Govern espanyol "no són dignes d’un estat democràtic". |
2017 | Països Catalans | Política i institucions | |||
1864 |
Intent de pronunciament progressista del general Joan Prim i Prats al País Valencià Intent de pronunciament progressista del general Joan Prim i Prats al País Valencià. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Abril de 1789 |
Demanada la revitalització del Savi i General Consell Els jurats de Ciutadella sol·liciten la revitalització del Savi i General Consell. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
23 d’abril de 1952 |
Manco de la Pesquera, capturat a Corts de Pallars El cap guerriller Manco de la Pesquera és capturat a Corts de Pallars i executat el 10 de desembre de 1955. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
1 d’abril de 1827 |
Inici de la guerra dels Malcontents Alçament de Narcís Abrés prop de Girona. Comença la guerra dels Malcontents. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Països Catalans | Política i institucions | |||
3 de juny de 1809 |
Executen els caps de la conspiració de l’Ascensió En el marc de l’ocupació napoleònica, les autoritats militars franceses de Barcelona executen a la Ciutadella de Barcelona els caps de la Conspiració de l’Ascensió. Pel mètode de la forca són executats el corredor de canvis Salvador Aulet i els rendistes Joan Massana i Josep Navarro, i pel mètode del garrot vil, atesa la seva condició de religiosos, els clergues de l’orde dels teatins Joaquim Pou i Joan Gallifa. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Maig de 1900 |
En la seva visita a Catalunya, protestes contra Eduardo Dato Iradier Protestes sorolloses contra el cap del govern Eduardo Dato Iradier, en la seva visita a Catalunya per a conèixer el "problema catalán". |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1824 |
Fra Josep Vidal Micó comença a publicar la Idea ortodoxa de la divina institución del estado religioso contra los errores de los liberales Fra Josep Vidal Micó, catedràtic de teologia de la Universitat de València, comença a publicar la Idea ortodoxa de la divina institución del estado religioso contra los errores de los liberales, on polemitza amb Joaquim Llorenç Villanueva. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1112 |
Casament de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença Casament de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
12 d'abril de 2018 |
El jutge Llarena denega el permís per investir Jordi Sànchez El jutge Pablo Llarena no fa cas de l'avís de l'ONU del 23 de març que insta a respectar els drets polítics de Jordi Sànchez (en presó preventiva) i li denega el permís per ser candidat a la investidura de la presidència de la Generalitat de Catalunya. L'endemà, el president de la cambra, Roger Torrent, suspèn la sessió d'investidura, i la mesa del Parlament de Catalunya aprova amb els vots del bloc independentista (ERC, JXC i CUP) i els contraris de Ciutadans i el PSC presentar una querella contra Llarena per prevaricació. |
2018 | Països Catalans | Política i institucions | |||
1568 |
Viratge de la política de Felip II que empitjorarà les relacions del monarca amb les institucions dels regnes de la corona d’Aragó La crisi als dominis de la Monarquia Hispànica provoca el viratge de la política de Felip II que empitjorarà les relacions del monarca amb les institucions dels regnes de la corona d’Aragó. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
juny de 1423 |
Joana II de Nàpols revoca l’adopció d’Alfons el Magnànim en benefici del duc d’Anjou Joana II de Nàpols revoca l’adopció d’Alfons el Magnànim en benefici del duc d’Anjou. Aixecament del poble de Nàpols contra Alfons el Magnànim. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
41 aC |
Octavi agafa el comandament de les províncies hispàniques Octavi agafa el comandament de les províncies hispàniques. El seu legat Gneu Domici Calví triomfa sobre els ceretans. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Països Catalans | Política i institucions | |||
26 de desembre de 2017 |
Comença la retirada dels cossos policials espanyols de Catalunya per l’1 d’octubre El Ministeri de l’Interior anuncia l’inici del replegament d’agents a Catalunya fins el dia 30 amb motiu del referèndum de l’1 d’octubre. Estimats en diversos milers, una bona part es van allotjar en tres creuers als ports de Barcelona i Tarragona. Enviats des del setembre, van actuar en l’anomenada "operació Copèrnic", i la seva presència va ser polèmica no tan sols per l’actuació durant l’1 d’octubre sinó també les setmanes posteriors, en què van protagonitzar diversos incidents i també part de les mesures repressives associades amb l’aplicació de l’article 155. |
2017 | Països Catalans | Política i institucions | |||
25 de desembre de 1933 |
Mor Francesc Macià El 27 de desembre de 1933 un milió de catalans (sobre una població inferior a tres milions) assisteixen al funeral del president Macià. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1969 |
Vagues a ENMASA i a la banca a Barcelona Vagues a ENMASA i a la banca a Barcelona a causa de la negociació de convenis. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
18 de març de 2017 |
Manifestació a Lleida contra la simbologia franquista Amb la recreació d’un judici popular a l’alcalde Ramon Areny, que va governar Lleida en 1939-41, s’inicia la manifestació per a reclamar l’eliminació dels noms i la simbologia franquistes a la ciutat. Sota el lema "Justícia, memòria i dignitat", unes 500 persones presencien l’arrencada de la placa de l’avinguda de l’Alcalde Areny. La Plataforma Lleida Lliure de Franquisme, organitzadora de l’acte, acusa l’alcalde, Àngel Ros, d’obstaculitzar la iniciativa. La manifestació també té el suport de la Comissió de la Dignitat, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i l’Amical Mauthausen. |
2017 | Països Catalans | Política i institucions | |||
1782 |
Pere Fages esdevé, governador de l’Alta Califòrnia Pere Fages esdevé altra vegada governador de l’Alta Califòrnia. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
18 de novembre de 1994 |
Dimissió del conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Josep Maria Cullell Dimiteix el conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Josep Maria Cullell, arran de les acusacions sobre suposades irregularitats i tractes de favor. El substitueix Jaume Roma. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
5 de gener de 1939 |
Les Borges Blanques, en poder de l’exèrcit rebel Les Borges Blanques cau en poder de l’exèrcit rebel. Guerra Civil Espanyola |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1890 |
Primera commemoració del Primer de Maig Primera commemoració del Primer de Maig, amb vagues i manifestacions en favor de les vuit hores de treball en tots els centres industrials dels Països Catalans. Declaració de l’estat de guerra. Reactivació obrerista. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Països Catalans | Política i institucions | |||
22 de febrer de 2020 |
Les autoritats italianes identifiquen pilots que van bombardejar Barcelona durant la Guerra Civil Set anys després que un jutjat de Barcelona presentés una querella en nom de les víctimes i l’associació AltraItalia, el govern italià dona els noms d’un centenar de pilots de l’aviació feixista que durant la Guerra Civil espanyola van bombardejar Barcelona i van causar prop de 3.000 morts. Tots ells són a hores d'ara morts. |
2020 | Països Catalans | Política i institucions | |||
24 d’abril de 1929 |
Junta general de constitució de l'Agrupació Valencianista Republicana L’Agrupació Valencianista Republicana celebra la seva junta general de constitució. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1950 |
Josep Maria Marcet, víctima d’un atemptat fallit L’alcalde de Sabadell, Josep Maria Marcet, és víctima d’un atemptat fallit. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
30 de gener de 2018 |
El president del Parlament de Catalunya renuncia a investir Carles Puigdemont Roger Torrent. president del Parlament de Catalunya, ajorna el ple d’investidura davant les mesures cautelars del Tribunal Constitucional, fent cas al recurs del PP a la investidura a distància. La suspensió del ple significa de fet la renúncia a investir Puigdemont. |
2018 | Països Catalans | Política i institucions | |||
1761 |
S'estudia un Proyecto para restablecer el Antiguo Magistrado de Cataluña o Generalitat La intendència del Principat estudia un Proyecto para restablecer el Antiguo Magistrado de Cataluña o Generalitat. El rei en nomenaria els càrrecs, i la institució tindria un paper merament fiscal i administratiu. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Octubre de 1629 |
Batussa entre soldats castellans de les galeres i pagesos catalans Es produeix una batussa entre soldats castellans de les galeres i pagesos catalans. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
9 d’octubre de 2016 |
Celebració del Nou d’Octubre Diversos actes configuren la primera celebració del Nou d’octubre, dia del País Valencià, després de vint anys ininterromputs de Govern del Partit Popular. Ximo Puig, el president de la Generalitat Valenciana, centra el seu discurs en la demanda d’una millora del finançament. Abans del discurs s’ha concedit l’Alta Distinció de la Generalitat a una vintena de personalitats, entre les quals hi ha el pintor Joan Genovés, l’artista Manolo Boix, l’escriptor Joan Francesc Mira i el científic Fernando Mojica. |
2016 | Països Catalans | Política i institucions | |||
3 de setembre de 1936 |
Les tropes republicanes abandonen Mallorca Les tropes republicanes abandonen Mallorca. Guerra Civil Espanyola |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Països Catalans | Política i institucions | |||
7 de febrer de 1461 |
El consell del Principat nomena hereu de Catalunya Carles de Viana i es disposa l’aixecament de l’exèrcit El consell del Principat nomena hereu de Catalunya Carles de Viana i es disposa l’aixecament de l’exèrcit. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1876 |
Francesc Pi i Margall publica Las Nacionalidades El polític republicà federal Francesc Pi i Margall publica Las Nacionalidades, de plantejament federalista. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Agost de 1973 |
Vagues a l’empresa Segarra de la Vall d’Uixó Vagues a l’empresa Segarra de la Vall d’Uixó. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
14 de setembre de 1962 |
Vaga a l’empresa Siemens de Cornellà Vaga a l’empresa Siemens de Cornellà. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
21 d’abril de 1907 |
Solidaritat Catalana, vencedora en les eleccions a Corts Solidaritat Catalana venç en les eleccions a Corts, i obté 41 de les 44 actes. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1930 |
Es funda a Mallorca el Partit Regionalista Es funda a Mallorca el Partit Regionalista, dirigit per Bartomeu Fons. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Països Catalans | Política i institucions | |||
10 d'octubre de 1936 |
Arriben a Catalunya els primers refugiats bascos de la Guerra Civil El cop d’estat franquista s’havia imposat a Navarra i Àlaba des del 18 de juliol, i entre el 26 de juliol i el 4 d’octubre de 1936 els sollevats havien ocupat Guipúscoa. Amb l’ocupació franquista de Bilbao (18 de juny de 1937), el lehendakari i el seu govern seguirien les passes d’aquells refugiats i van ser acollits a Barcelona pel Govern de la Generalitat. Guerra Civil Espanyola |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1721 |
El príncep de Campofiorito és nomenat capità general de València El príncep de Campofiorito és nomenat capità general de València. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Març de 1969 |
Crisi del Front Obrer Català (FOC) S’inicia la crisi del FOC (Front Obrer Català). |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
21 de juliol de 1348 |
Derrota dels unionistes aragonesos a Épila Derrota dels unionistes aragonesos a Épila. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
10 d’abril de 1834 |
Victòria de l’exèrcit liberal sobre les forces carlines a Maials (Segrià) Victòria de l’exèrcit liberal sobre les forces carlines a Maials (Segrià). |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1917 |
Jules Pams, nomenat Ministre de l’Interior en el govern de Georges Clemenceau Jules Pams, de la Catalunya del Nord, és nomenat Ministre de l’Interior en el govern de Georges Clemenceau. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Països Catalans | Política i institucions | |||
15 de juny de 2018 |
Nomenament de la nova delegada del govern espanyol a Catalunya La dirigent del PSC Teresa Cunillera és nomenada delegada del govern espanyol de Pedro Sánchez. Cunillera succeeix Enric Millo, que ha ocupat el càrrec amb poders especials durant l’aplicació de l’article 155. Cunillera pren possessió el 22 de juny. |
2018 | Països Catalans | Política i institucions | |||
1648 |
Mentre el virrei francès intenta segrestar les insaculacions de Barcelona Felip IV restableix la insaculació al municipi valencià Mentre el virrei francès intenta segrestar les insaculacions de Barcelona Felip IV restableix la insaculació al municipi valencià. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
16 de novembre de 1980 |
Atemptat frustrat d’ETA contra el quarter de Berga Atemptat frustrat d’ETA contra el quarter de Berga. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
Maig de 1936 |
Participació en la fundació d’un nou Estat Català La majoria de les JEREC participa en la fundació d’un nou Estat Català, al qual s’incorporaran al juliol Nosaltres Sols! i el PNC. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Països Catalans | Política i institucions | |||
4 de juliol de 2017 |
El TC anul·la les partides per al referèndum El Tribunal Constitucional declara il·legals per unanimitat les partides per al referèndum de l’1 d’octubre suposadament previstes als pressupostos catalans, malgrat que en el comunicat admet que no inclouen partides destinades a aquest fi. El mateix dia, sentencia en contra de quatre lleis sobre la llengua (comunicació audiovisual, cinema, acollida i consum) en resposta a recursos del PP. |
2017 | Països Catalans | Política i institucions | |||
1131 |
Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
6 de juny de 1808 |
Batalles del Bruc (6 i 14 de juny) Derrota francesa a les batalles del Bruc (6 i 14 de juny). |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Països Catalans | Política i institucions | |||
2 d'abril de 1902 |
Enric Prat de la Riba és empresonat per la publicació d’un article Enric Prat de la Riba, director de “La Veu de Catalunya”, és empresonat per la publicació d’un article. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Països Catalans | Política i institucions | |||
18 d'abril de 2018 |
El ministre de l’Interior espanyol informa el Senat sobre l’operació contra l’1-O El ministre de l’Interior Juan Ignacio Zoido compareix al Senat i informa que l’operació policial contra el referèndum de l’1 d’octubre va tenir un cost de 87 milions d'euros i que es van desplegar 6.000 agents. Zoido lamenta els ferits però qualifica l’actuació dels agents de "legítima, professional, proporcionada i exemplar". El dia 23, PP, PSOE i Ciudadanos veten la compareixença proposada pel PDeCAT i ERC de Zoido al Congrés per donar explicacions sobre l’1 d’octubre i la relació del CNI amb l’imam de Ripoll, líder de la cèl·lula que va perpetrar els atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. |
2018 | Països Catalans | Política i institucions | |||
22 de juliol de 2020 |
Una diputada de JxCat es nega a declarar al Tribunal Suprem La diputada de JxCat Laura Borràs es nega a declarar davant del Tribunal Suprem. Borràs està acusada d’adjudicació presumptament irregular de divuit contractes fraccionats de manera il·legal a un suposat amic per valor d’uns 260.000 euros quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Borràs sosté que la seva actuació va ser legal, i que l’acusació no ha presentat proves factuals. Considera que obeeix a una persecució política. |
2020 | Països Catalans | Política i institucions | |||
25 aC |
Tàrraco passa a ser cap d’un conuentus i capital provincial Tàrraco, convertida en colònia, passa a ser cap d’un conuentus i capital provincial. La Hispània Citerior es denominarà a partir d’ara Província Tarraconense. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Setembre de 1936 |
Ocupació andorrana de la gendarmeria francesa La gendarmeria francesa ocupa Andorra per fer front a la suposada arribada d’una columna de la CNT; l’ocupació per part de França es manté fins el 1940. Guerra Civil Espanyola |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1046 |
El comte de Barcelona cobra paries de Lleida El comte de Barcelona cobra paries de Lleida. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
10 de febrer de 1939 |
Ocupació franquista de la frontera catalanofrancesa Els franquistes ocupen la frontera catalanofrancesa. Guerra Civil Espanyola |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Països Catalans | Política i institucions | |||
23 de novembre de 1640 |
El marquès de Los Vélez entra a Tortosa amb l’exèrcit reial El lloctinent general de Catalunya, marquès de Los Vélez, entra a Tortosa amb l’exèrcit reial. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1892 |
Es crea l’Associació de Propaganda Catalanista Narcís Verdaguer i Callís creà l’Associació de Propaganda Catalanista. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Febrer de 1952 |
Cinc membres de la CNT són els darrers afusellats al Camp de la Bota de Barcelona Cinc membres de la CNT són els darrers afusellats al Camp de la Bota de Barcelona. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
22 de març de 2020 |
Aprovat el full de ruta de l’ANC Entre els dies 19 i 22 de març té lloc la votació del nou full de ruta de l’ANC en la 8a Assemblea General, que es fa de manera telemàtica a causa de la pandèmia de la Covid-19. El document, aprovat amb el 92% dels vots, demana el vot només per als partits que apostin per la via unilateral. L’endemà, la direcció de l’ANC matisa dient que demana el vot per als partits que no descartin la via unilateral, per no deslegitimar el diàleg ERC-PSOE. |
2020 | Països Catalans | Política i institucions | |||
juliol de 1710 |
Important victòria militar dels aliats a Almenar (Segrià) Al Principat, els aliats obtenen una important victòria militar a Almenar (Segrià). |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
209 aC |
Cartago Nova és conquerida per Escipió Escipió conquereix Cartago Nova i aconsegueix un important botí. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Països Catalans | Política i institucions | |||
14 d’abril de 1931 |
A València, Sigfrid Blasco-Ibáñez proclama la República Espanyola des de l’Ajuntament de València A València, Sigfrid Blasco-Ibáñez, cap del Partido de Unión Republicana Autonomista (PURA), proclama la República Espanyola des de l’Ajuntament de València. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Països Catalans | Política i institucions | |||
4 de gener de 2017 |
Desacord entre la Generalitat i el Govern espanyol sobre Rodalies La primera reunió entre el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i el ministre de Foment espanyol, Íñigo de la Serna, sobre Rodalies acaba en un desacord total: De la Serna es nega a completar el traspàs del servei de Rodalies a la Generalitat, i pel que fa a la petició del conseller d’aplicar les inversions per valor de 4.790 milions d’euros compromeses i no executades, respon que el Govern espanyol té previst activar el tram del Corredor Mediterrani entre Tarragona i Vandellòs a la primavera del 2018. El ministre i el conseller també discrepen sobre els incompliments de l’Estat a la xarxa de Rodalies. |
2017 | Països Catalans | Política i institucions | |||
1766 |
El comte de Sayve, capità general de València El comte de Sayve és nomenat capità general de València. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Octubre de 1909 |
Víctor Dalbiez és elegit diputat El radical de la Catalunya del Nord, Víctor Dalbiez, és elegit diputat. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Països Catalans | Política i institucions | |||
898 |
Amb Guifré II Borrell s’inicia la successió hereditària al càrrec comtal a Barcelona Amb Guifré II Borrell s’inicia la successió hereditària al càrrec comtal a Barcelona. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
17 de setembre de 1473 |
Pau o tractat de Perpinyà sobre les bases del tractat de Baiona Pau o tractat de Perpinyà sobre les bases del tractat de Baiona. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Desembre de 1705 |
L’arxiduc Carles inaugura les Corts del Principat a la capital L’arxiduc Carles inaugura les Corts del Principat a la capital. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1406 |
Incorporació del comtat d’Empúries a la corona Martí I l’Humà incorpora el comtat d’Empúries a la corona. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
27 d'octubre de 2018 |
Els liberals europeus expulsen el PdeCAT del partit El Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per a Europa (ALDE), que forma el grup liberal del mateix nom al Parlament Europeu aprova l'expulsió del PdeCAT. S’assegura que el motiu són els casos de corrupció anomenats 3% vinculats a CDC (de la qual el PDeCAT és considerat hereu) i no l’independentisme d’aquest partit. Dins de l’ALDE hi ha Ciudadanos, radicalment contrari a la independència de Catalunya. |
2018 | Països Catalans | Política i institucions | |||
5 de novembre de 1362 |
Obertura de les corts de Montsó Obertura de les corts de Montsó. Es perfila més la diputació del General o Generalitat de Catalunya i també les de València i Aragó. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1868 |
Anticentralisme i antiassimilacionisme a "La Barretina" Publicació de textos anticentralistes i antiassimilacionistes a "La Barretina", de Barcelona. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Abril de 1945 |
I Congrés de la CNT-MLE, a Tolosa de Llenguadoc Se celebra a Tolosa de Llenguadoc el I Congrés de la CNT-MLE, en el qual es produeix l’escissió entre el grup dels anomenats polítics i el dels apolítics (encapçalat per Frederica Montseny). |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
1263 |
Jaume I crea la Procuració Reial de Rosselló i Cerdanya Jaume I crea la Procuració Reial de Rosselló i Cerdanya. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
18 d'octubre de 2019 |
L’Audiència Nacional ordena el tancament del web de Tsunami Democràtic L’Audiència Nacional obre una investigació per terrorisme a Tsunami Democràtic i n’ordena el tancament del web. Poc després, apareixen rèpliques de la pàgina. Tsunami Democràtic és una organització independentista anònima que es va presentar públicament el 2 de setembre i que opera a través de xarxes socials, especialment de Telegram. Té un protagonisme creixent en la mobilització d’accions independentistes, com ara l’ocupació de l’aeroport de Barcelona del 14 d’octubre. El 30 d’octubre Microsoft bloqueja l’aplicació de Tsunami Democràtic a instàncies de la Guàrdia Civil, tot i que la reobre el 13 de novembre. |
2019 | Països Catalans | Política i institucions | |||
4 de maig de 1837 |
Bullanga a Barcelona Bullanga a Barcelona. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1675 |
Es publica a Catalunya la Justificación jurídica de las contrafacciones que insta la Generalidad del Principado contra el Tribunal de la Capitanía General Es publica a Catalunya la Justificación jurídica de las contrafacciones que insta la Generalidad del Principado contra el Tribunal de la Capitanía General. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Maig de 1972 |
Campanya “Per què l’Estatut de 1932?” L’Assemblea de Catalunya llança la campanya “Per què l’Estatut de 1932?”. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
1842 |
Abolició dels delmes que Andorra paga a la mitra Per decisió del Consell General, s’aboleixen els delmes que Andorra paga a la mitra. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Països Catalans | Política i institucions | |||
13 de juliol de 1998 |
Acord lingüístic del Consell Valencià El Consell Valencià de Cultura aprova, amb els vots del PP i del PSPV-PSOE, el dictamen sobre la llengua valenciana, un document que reconeix de manera indirecta la unitat de la llengua valenciana amb el català i accepta com a referent normatiu les Normes de Castelló del 1932. L’acord no és refrendat per Unió Valenciana, que defensa el secessionisme lingüístic, mentre Esquerra Unida s’absté per considerar el document ambigu. Per tirar endavant l’acord, les Corts valencianes designaran un organisme de 21 membres amb capacitat normativa sobre la llengua. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
1149 |
Ramon Berenguer IV conquereix Fraga i Lleida Ramon Berenguer IV conquereix Fraga i Lleida. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
9 d’octubre de 1946 |
Exhibició d'una senyera al Palau de la Música Catalana Diversos grups resistents exhibeixen una senyera al Palau de la Música Catalana. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
1599 |
Se celebren corts catalanes a Barcelona, presidides pels conflictes Se celebren corts catalanes a Barcelona, presidides pels conflictes. Es concedeix al monarca un donatiu de 1 100 000 lliures i es limita la jurisdicció de la Inquisició al Principat. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
11 de setembre de 1976 |
Celebració de l’Onze de Setembre a Sant Boi de Llobregat Cent mil assistents a la celebració de l’Onze de Setembre a Sant Boi de Llobregat. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
juny de 1957 |
Al País Valencià, controvèrsia pública a causa de la pèrdua dels furs El tema de la pèrdua dels furs inicia al País Valencià una controvèrsia pública. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
44 dC |
Pomponi Mela descriu les províncies hispàniques La Descripció de terres del gadità Pomponi Mela inclou una breu descripció de les províncies hispàniques. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1976 |
Inauguració del pantà de la Baells al Llobregat (Berguedà) És inaugurat el pantà de la Baells al Llobregat (Berguedà). |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
18 d’abril de 2017 |
Designat després de nou anys el nou major dels mossos El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, designa Josep Lluís Trapero major dels Mossos d’Esquadra. El càrrec, l’escalafó més alt en la jerarquia del cos, estava vacant des del 2008, quan l’anterior major, Joan Unió, es va retirar. |
2017 | Països Catalans | Política i institucions | |||
Setembre de 1971 |
Inundacions al Baix Llobregat arran de les quals es demana la canalització del riu Inundacions al Baix Llobregat. Es realitzen diverses manifestacions per a demanar la canalització del riu. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
1060 |
Tortosa s’incorpora a la taifa de Saragossa Tortosa s’incorpora a la taifa hudita de Saragossa. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1894 |
Programa del Partit Federal del 1894 Programa del Partit Federal del 1894, de caràcter republicà i populista. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Gener de 1351 |
Aliança de Pere el Cerimoniós amb Venècia i Bizanci enfront dels genovesos Aliança de Pere el Cerimoniós amb Venècia i Bizanci enfront dels genovesos. Inici de la segona guerra contra Gènova. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
6 de març de 2018 |
La jutge de l’Audiència Nacional allarga la causa contra Josep Lluís Trapero La jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela declara “complexa” la causa contra l’exmajor dels mossos Josep Lluís Trapero i la intendent Teresa Laplana per malversació, sedició i rebel·lió en relació amb el referèndum de l’u d’octubre. D’aquesta manera, la instrucció es pot allargar fins al març de 2019, mentre que en un principi s’havia de tancar en sis mesos. Pablo Llarena, el jutge del Tribunal Suprem que investiga el vicepresident Oriol Junqueras, el conseller Joaquim Forn i els activistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart va prendre la mateixa mesura el 2 de febrer i va allargar la causa fins a 18 mesos. |
2018 | Països Catalans | Política i institucions | |||
171 aC |
Una comissió d’hispans es queixa dels abusos dels governadors Una comissió d’hispans sol·licita a Roma un control senatorial sobre els abusos en la recollida dels tributs provincials per part dels governadors. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1962 |
Inici del procés de fundació d'Unió Democràtica del País Valencià (UDPV) Comença el procés de fundació de la democratacristiana i nacionalista Unió Democràtica del País Valencià (UDPV). |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
24 de gener de 2017 |
El Govern de Catalunya presenta el referèndum al Parlament Europeu El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, i el responsable d’Exteriors, Raül Romeva, presenten en una conferència a l’Eurocambra la proposta de referèndum. La sala, amb capacitat per a 350 persones, s’omple. Entre els assistents hi ha una quarantena d’eurodiputats. L’acte ha estat precedit per un intent de boicot protagonitzat per l’eurodiputat del Partit Popular espanyol Esteban González Pons, que demanava per carta als eurodiputats que no hi assistissin, i ha coincidit amb una reunió convocada a darrera hora pel president del Parlament Europeu, el conservador Antonio Tajani. En la conferència, en català, castellà, anglès i francès, els representants catalans justifiquen la celebració del referèndum, pactat o no, pel bloqueig del Govern espanyol contra la demanda molt majoritària a Catalunya de fer-lo i denuncien la utilització dels tribunals contra l’independentisme. |
2017 | Països Catalans | Política i institucions | |||
4 de novembre de 1769 |
Gaspar de Portolà assoleix les costes de San Francisco de Califòrnia Un grup de mariners catalans (entre els quals Pere Fages) comandats per Gaspar de Portolà assoleix les costes de la badia avui coneguda com a San Francisco de Califòrnia i es converteixen en els primers europeus de la història que posen els peus en aquella regió. Els expedicionaris retornen pensant que no han assolit l’objectiu inicial de localitzar la badia de Monterrey. Hi tornaran el 1770. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
5 de juliol de 1991 |
Anunci de Terra Lliure d'abstinció de la violència Terra Lliure anuncia que s’abstindrà de recórrer a la violència per a assolir la independència de Catalunya. Deu dies més tard es formalitza la seva integració a ERC. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
Octubre de 1948 |
El PCE i el PSUC decideixen dissoldre les guerrilles El PCE i el PSUC decideixen dissoldre les guerrilles. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
25 de novembre de 2016 |
Josep Maria Vila d’Abadal, elegit president de Demòcrates de Catalunya Un any després del Congrés Constituent celebrat a Cornellà (7 de novembre de 2015), Demòcrates de Catalunya, l’escissió d’Unió Democràtica de Catalunya, celebra a Barcelona un consell nacional extraordinari en el qual s’escull president del partit Josep Maria Vila d’Abadal, exalcalde de Vic per UDC i expresident de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), juntament amb altres càrrecs de la direcció. L’anterior president, Joan Rigol, va dimitir el càrrec després de ser criticat per haver participat en un acte de campanya de CDC actual PDeCAT a les eleccions espanyoles del 26 de juny. |
2016 | Països Catalans | Política i institucions | |||
26 d’agost de 1506 |
Intervenció reial al municipi d’Alacant Comença la intervenció reial al municipi d’Alacant, per posar remei als abusos i les deficiències del govern municipal. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
24 d’abril de 1999 |
Manifestació a València contra el nacionalisme d’Estat Prop de 50.000 persones assisteixen a la manifestació organitzada a València per Acció Cultural del País Valencià sota el lema “Per l’Europa dels pobles lliures”. Entre els polítics convidats, destaca la presència del diputat kurd Ali Yigit. En la mateixa jornada es presenten la Declaració Universal dels Drets dels Pobles, elaborada per la Conferència de les Nacions sense Estat (CONSEU), i una declaració sobre els drets de les llengües catalana, basca i gallega redactada per l’Institut d’Estudis Catalans, la Real Academia Galega i l’Euskaltzaindia. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
30 de gener de 2009 |
Catalunya es mou en defensa del foc El Govern de la Generalitat de Catalunya, les diputacions i els municipis acorden demanar conjuntament al Ministeri d'Indústria del Govern espanyol que adapti la directiva europea sobre l'ús d'articles pirotècnics al patrimoni festiu català. |
2009 | Països Catalans | Política i institucions | |||
21 de desembre de 1964 |
Presentació d’un plec de signatures a l’arquebisbe Olaechea demanant la litúrgia en català Presentació d’un plec de signatures a l’arquebisbe Olaechea demanant la litúrgia en català. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
1735 |
El comte de Glimes és nomenat capità general del Principat El comte de Glimes és nomenat capità general del Principat. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
720 |
Els sarraïns culminen l’ocupació del territori de l’actual Catalunya (717-720) Els sarraïns culminen l’ocupació del territori de l’actual Catalunya (717-720). |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1 d’agost de 2016 |
L’Ajuntament de Barcelona sanciona Barcelona amb la Selecció L’Ajuntament de Barcelona imposa una multa de 3.000 euros a la plataforma Barcelona amb la Selecció, que va instal·lar una pantalla gegant a la plaça de Catalunya per a retransmetre el partit de l’Eurocopa de futbol del 27 de juny entre les seleccions espanyola i italiana. El motiu és la instal·lació d’una pantalla gegant sense autorització ni llicència i sense mesures de seguretat a la via pública. |
2016 | Països Catalans | Política i institucions | |||
29 de setembre de 1935 |
El Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) La unificació del Bloc Obrer i Camperol i de l’Esquerra Comunista dóna lloc al Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM); Joaquím Maurín i Andreu Nin i Pérez en són els dirigents més destacats. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Països Catalans | Política i institucions | |||
5 de gener de 1387 |
Mor Pere el Cerimoniós Mor Pere el Cerimoniós. El seu fill, Joan I, és proclamat rei. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
17 d’octubre de 1999 |
Ajustada victòria de CiU en les eleccions al Parlament de Catalunya Convergència i Unió aconsegueix per sisena vegada consecutiva ser el partit amb més escons al Parlament de Catalunya, 56, contra els 52 del PSC-Ciutadans pel Canvi, de Pasqual Maragall, i els 3 d’IC-Verds (organitzacions que es presentaven conjuntament a les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona). El PSC ha obtingut un important creixement, sobretot a Barcelona, i fins i tot ha superat en 6.000 vots la coalició nacionalista en el conjunt de les quatre circumscripcions catalanes. El resultat deixa en mans de Jordi Pujol la possibilitat de formar una majoria estable de Govern amb el PP o ERC, partits que tenen, cadascun, els 12 escons que falten a CiU per a assolir la majoria absoluta. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
11 de novembre de 2019 |
Tall de la frontera per reivindicar que Espanya dialogui amb l’independentisme Amb el lema Spain, sit and talk, l’organització Tsunami Democràtic promou un tall de l’autopista a la Jonquera i el Pertús en sentit sud. El moviment instal·la un escenari enmig de l'autopista per fer-hi actuacions. El tall provoca cues de 20 km i de 14 km al Voló. La policia habilita desviaments del trànsit. Durant els tres dies següents hi ha talls a les principals vies de comunicació, especialment als accessos a Barcelona, que protagonitzen els CDR. Al matí del dia 12, els Mossos d’Esquadra i la Gendarmeria francesa desallotgen per la força els manifestants a la frontera. El tall es trasllada aleshores a l'AP-7 de Girona, on continua fins l’endemà del dia 13, en què Tsunami el desconvoca. |
2019 | Països Catalans | Política i institucions | |||
2 de desembre de 1842 |
Espartero bombardeja la ciutat de Barcelona (2 i 3 de desembre) El bombardeig se salda amb la mort d’unes trenta persones i l’ensorrament total o parcial de més de cinc-cents edificis. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1921 |
Campanya del Partit Comunista a favor d’André Marty a la Catalunya del Nord S’inicia a la Catalunya del Nord la campanya del Partit Comunista a favor d’André Marty coneguda com el mutin de la mer Noire, que dura fins el 1923. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Països Catalans | Política i institucions | |||
21 de juliol de 2018 |
El PDeCAT escull nova direcció En l'Assemblea celebrada al Palau de Congressos de Barcelona el Partit Demòcrata Europeu Català escull una nova direcció, després que l'anterior coordinadora, Marta Pascal, renunciï a renovar el càrrec. Amb el 65% dels vots, David Bonvehí i Míriam Noguera són elegits, respectivament, president i vicepresidenta del partit. L'assemblea aprova, també, afegir-se a la nova formació promoguda pel president a l'exili Carles Puigdemont, la Crida per la República. |
2018 | Països Catalans | Política i institucions | |||
23 d’abril de 2016 |
Commemoració del 25 d’abril Organitzada per Acció Cultural del País Valencià, unes 40.000 persones, segons els organitzadors, es manifesten pel centre de València sota el lema "Fem País Valencià", en la commemoració del 25 d’abril per la desfeta d’Almansa del 1707, que va significar la pèrdua dels drets i les llibertats del Regne de València. Posteriorment es dóna inici a la Festa de la Cultura, amb diversos espectacles i homenatges a Muriel Casals i Guillem Agulló. Després de 16 anys, la festa es pot celebrar a la plaça de bous de València, espai que el PP els havia vetat. |
2016 | Països Catalans | Política i institucions | |||
1 de desembre de 1283 |
Privilegium Magnum a València Pere el Gran atorga el Privilegium Magnum a València. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
17 d’agost de 2017 |
Atemptat terrorista a Barcelona A les cinc de la tarda, una furgoneta envesteix els vianants de l’espai central de la Rambla de Barcelona des de la plaça de Catalunya. En arribar al pla de la Boqueria, el conductor abandona el vehicle i fuig en un cotxe robat després d’assassinar-ne el conductor, però el dia 21 és mort pels Mossos d’Esquadra a Subirats (Baix Penedès). Hores després, l’Estat Islàmic (EI) reivindicà l’autoria de l’atemptat. A la una de la matinada de l’endemà (18 d’agost), els Mossos d’Esquadra abaten en un tiroteig cinc presumptes terroristes quan intentaven un nou atropellament mortal a Cambrils (Baix Camp). Abans de ser abatuts, un d’ells apunyala mortalment una dona. El dia 19, L’EI torna a reivindicar-ne els atemptats. Fins el dia 27 es comptabilitzen 16 víctimes mortals, de 8 nacionalitats diferents. El nombre de ferits hospitalitzats, alguns dels quals moren després, és de 126 i pertanyen a 35 nacionalitats. Els atemptats són precedits, el dia 16, per una explosió en una casa d’Alcanar (Montsià), on es descobreix una gran quantitat de material explosiu i tres cadàvers. En les investigacions posteriors s’arriba a la conclusió que aquest material explosiu l’havien acumulat els terroristes. La cèl·lula terrorista estava dirigida per Abdelbaki es-Satty, imam de Ripoll des del 2015 durant sis mesos, amb antecedents penals. Abdelbaki es-Satty va establir connexions amb gihadistes a Bèlgica uns quants mesos abans de l’atemptat, i va captar joves de famílies musulmanes a Ripoll, un dels quals és Younes Abouyaaqoub, autor de l’atropellament a Barcelona. La cèl·lula resultant, composta de 12 integrants, va planificar un atemptat de grans proporcions al centre de Barcelona, però l’explosió el dia 16 a Alcanar (en la qual morí l’imam) comportà que el grup adoptés els atemptats per atropellament. A dos dels detinguts se’ls imposà presó incondicional pocs dies després dels atemptats i al setembre també a un tercer, acusat de complicitat en l’atemptat. |
2017 | Països Catalans | Política i institucions | |||
21 d'abril de 2018 |
Girona inaugura la plaça del Primer d’Octubre de 2017 Més de mil persones assisteixen a l’acte del canvi de nom de la plaça de la Constitució de Girona pel de plaça de l’U d’Octubre de 2017. Als peus de l’escultura dedicada fins ara a la Carta Magna espanyola, un text recorda l’agressió de la policia espanyola en aquesta data a la ciutadania de Girona per exercir lliurement i pacíficament el dret a vot. Durant l’acte, el president Carles Puigdemont a l’exili emet un missatge d’adhesió. |
2018 | Països Catalans | Política i institucions | |||
19 d'agost de 2020 |
Substituïda la portaveu de Ciudadanos al Parlament de Catalunya La direcció estatal de Ciudadanos substitueix Lorena Roldán per Carlos Carrizosa com a portaveu i candidat a la presidència de la Generalitat en les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. La mesura es pren en contra de la militància del partit a Catalunya, que el 26 de juliol va ratificar Roldán en primàries. |
2020 | Països Catalans | Política i institucions | |||
juny de 1975 |
Èxit de les candidatures unitàries i democràtiques en la primera volta de les eleccions sindicals En la primera volta de les eleccions sindicals obtenen força èxit les candidatures unitàries i democràtiques. La participació d’aquestes candidatures també és important al País Valencià. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
85 dC |
Es destaca la qualitat dels pernils ceretans i del vi tarragonès El poeta Marcial, nascut a Bilbilis però resident a Roma, destaca en diferents epigrames la qualitat dels pernils ceretans i del vi tarragonès (85-86). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Països Catalans | Política i institucions | |||
20 de gener de 2016 |
L’Ajuntament de Barcelona aprova revocar la Medalla d’Or a la infantaCristina Amb el suport de BComú, CiU, el PSC i la CUP i l’abstenció de Ciutadans i el PP l’Ajuntament de Barcelona aprova revocar la Medalla d’Or a la infanta Cristina, germana del rei Felip VI i imputada en el "cas Nóos". A més, s’argumenta que no ha fet cap mèrit que justifiqui el guardó, que li va ser atorgat el 1997. La iniciativa se suma a les que el nou govern municipal té previst emprendre el 2016 per restar protagonisme als Borbó del nomenclàtor de la ciutat i amb la retirada del bust de Joan Carles I al juliol del 2015. |
2016 | Països Catalans | Política i institucions | |||
1 de juliol de 1999 |
El Parlament de Catalunya aprova la nova llei de l’aigua El Parlament de Catalunya aprova la Llei d’ordenació i gestió de l’aigua, que regularà la política hidràulica de Catalunya a partir del gener del 2000. La llei, que implica els ajuntaments en la gestió, unifica el pagament pel consum d’aigua en un nou cànon. Queden exempts de la contribució els usos agrícoles i ramaders, a més de les indústries que, com les centrals nuclears i hidroelèctriques, utilitzen l’aigua per a refrigerar i no la consumeixen. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
15 d’octubre de 1940 |
Josep Irla i Bosch, president de la Generalitat de Catalunya a l’exili Josep Irla i Bosch es converteix en president de la Generalitat de Catalunya a l’exili. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
1897 |
La Unió Catalanista té el suport dels republicans federals Els republicans federals donen suport a la Unió Catalanista. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1544 |
Petició de trasllat de galeres a les costes catalanes per a la defensa contra els pirates Els estaments catalans demanen al rei que sis galeres castellanes es traslladin a les costes catalanes per a la defensa contra els pirates. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
123 aC |
Fundació de Palma (Mallorca) i Pol·lència (Alcúdia, Mallorca) Fundació de Palma i Pol·lència amb tres mil colons romans procedents d’Hispània (123 aC.-122 aC.). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Països Catalans | Política i institucions | |||
9 de setembre de 1932 |
Aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya per part de les Corts Espanyoles Les Corts Espanyoles aproven l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1964 |
Constitució d'un grup inicial d’Izquierda Democrática a Alacant Es constitueix a Alacant un grup inicial d’Izquierda Democrática (Ruiz Jiménez), que fundarà després cercles Joan XXIII a Elx, Alcoi i Alacant. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
4 de juliol de 1992 |
Jordi Pujol, elegit president de l’Assemblea de les Regions d’Europa (ARE) Jordi Pujol és elegit president de l’Assemblea de les Regions d’Europa (ARE), derrotant Manuel Fraga. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
Octubre de 1973 |
A les eleccions municipals, elecció d’alguns regidors demòcrates Elecció d’alguns regidors demòcrates a les eleccions municipals (el Prat, Mataró, Terrassa...). A Barcelona el candidat obrer Rodríguez Ocaña és destituït després d’haver guanyat al districte IX. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
8 de gener de 1541 |
Prohibició que els estrangers no residents al Principat portin armes Crida del virrei català que prohibeix que els estrangers no residents al Principat portin armes. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1886 |
Primera commemoració de l’Onze de Setembre a Barcelona Primera commemoració de l’Onze de Setembre amb una missa funeral a Santa Maria del Mar de Barcelona. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Desembre de 1968 |
Arribada a Barcelona del primer vaixell carregat amb gas liquat Arriba al port de Barcelona el primer vaixell carregat amb gas liquat. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
27 de gener de 2020 |
La mesa del Parlament retira l’escó al president de la Generalitat La mesa del Parlament, presidida per Roger Torrent, retira la condició de diputat al president de la Generalitat Quim Torra ordenada pel secretari general del Parlament. Torrent defensa la mesura argumentant que d’aquesta manera no es posen en risc les votacions de la cambra. JXCat, que s’hi oposa, respon que només el ple té la competència de retirar l’escó d’un electe. El dia 29 el president de la Generalitat de Catalunya anuncia la celebració d’eleccions després de l’aprovació dels pressupostos, sense especificar cap data, decisió que justifica qualificant la legislatura d’”esgotada”. També critica la retirada del seu escó. |
2020 | Països Catalans | Política i institucions | |||
21 d’abril de 1917 |
Es dissol (21-22 d’abril) la Unió Federal Nacionalista Republicana i neix el Partit Republicà Català Es dissol (21-22 d’abril) la Unió Federal Nacionalista Republicana. Neix el Partit Republicà Català. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1941 |
El POUM crea el Front de la Llibertat El POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) crea el Front de la Llibertat, dirigit per Josep Rovira i Canals. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
Novembre de 1943 |
Detinguts 83 militants de l’FNC Són detinguts 83 militants de l’FNC. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
Novembre de 1943 |
El general José Moscardó Ituarte, nomenat capità general de Catalunya El general José Moscardó Ituarte és nomenat capità general de Catalunya. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
14 de maig de 1849 |
Fi de la segona guerra Carlina Les últimes partides de matiners travessen la frontera. Fi de la segona guerra Carlina. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Països Catalans | Política i institucions | |||
19 de juny de 1983 |
Heribert Barrera i Costa, reelegit secretari general d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Heribert Barrera i Costa és reelegit secretari general d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
Març de 1918 |
Es forma el govern conegut com d’Unió Nacional Es forma el govern Antoni Maura-Francesc Cambó, conegut com d’Unió Nacional. Francesc Cambó és nomenat ministre de Foment. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Països Catalans | Política i institucions | |||
24 de juny de 1295 |
Tractat d’Agnani Tractat d’Agnani. Conveni de pau entre el papa Bonifaci VIII i els ambaixadors de Jaume II de Catalunya-Aragó, Felip IV de França i Carles II de Nàpols. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1192 |
Berenguer, arquebisbe de Narbona Berenguer, germanastre d’Alfons el Cast, és nomenat arquebisbe de Narbona. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
21 de setembre de 2019 |
El centredreta catalanista no independetista es reuneix a Poblet Un centenar de dirigents del catalanisme no independentista de centredreta es reuneix al monestir de Poblet per plantejar noves vies per superar el conflicte actual entre Catalunya i Espanya. Entre altres, hi prenen part militants destacats del PdeCAT com Marta Pascal, Lluís Recoder i Carles Campuzano. Aquesta trobada ve precedida (18 de setembre) per una altra en què es reuneix un grup de tendència similar que agrupa exmilitants de CDC o del PDeCAT que han format organitzacions com la Lliga Democràtica, Lliures o Convergents, amb noms com l’exconseller Germà Gordó o l’exdiputat al Congrés Antoni Fernández Teixidó. |
2019 | Països Catalans | Política i institucions | |||
14 d’octubre de 1949 |
Juan Bautista Sánchez González, nomenat capità general de Catalunya Juan Bautista Sánchez González és nomenat capità general de Catalunya. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
15 d’abril de 1822 |
Camprodon és ocupat temporalment per Tomàs Costa Tomàs Costa, el Misses, guerriller reialista, ocupa temporalment Camprodon. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1626 |
A Catalunya les controvèrsies amb Felip IV provoquen que aquest marxi sense cloure les corts A Catalunya l’oposició a la Unión de Armas i altres controvèrsies amb el monarca provoquen que Felip IV marxi sense cloure les corts. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
15 de juliol de 1978 |
Creació del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Congrés d’unificació dels socialistes catalans: creació del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
Maig de 1706 |
Fallit setge borbònic de Barcelona Fallit setge borbònic de Barcelona. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1981 |
La Unió del Centre de Catalunya s’integra a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) La Unió del Centre de Catalunya s’integra a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
1816 |
Ramon Strauch i Vidal, bisbe de Vic Ramon Strauch i Vidal és nomenat bisbe de Vic. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Països Catalans | Política i institucions | |||
26 de setembre de 1997 |
Joan Clos i Matheu substitueix Pasqual Maragall en l’alcaldia de Barcelona Joan Clos i Matheu substitueix Pasqual Maragall en l’alcaldia de Barcelona. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
28 de maig del 2019 |
S’aixeca el confinament a una membre dels CDR Un jutge aixeca el confinament de la membre dels CDR Tamara Carrasco a la seva ciutat, Viladecans. La fiscalia va acusar Carrasco de rebel·lió, sedició i terrorisme per uns talls de trànsit i l’Audiència de Nacional li va prohibir preventivament sortir de la localitat des del 12 d’abril de 2018 després que el jutge reconegués no tenir proves. Fins al 10 de maig de 2019 cap jutjat es va fer càrrec del seu cas, i dues setmanes més tard, el jutge accedeix a la petició del seu advocat, que qualifica la prohibició de “desproporcionada”. El germà de Tamara, Adrià Carrasco, acusat dels mateixos càrrecs, es va exiliar a Bèlgica. |
2019 | Països Catalans | Política i institucions | |||
5 de desembre de 1790 |
A Perpinyà, alçament contra els sectors aristocràtics i reialistes Alçament, a Perpinyà, contra els sectors aristocràtics i reialistes. Els patriotes aconsegueixen el control de la ciutat. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1899 |
El Centre Nacional Català es constitueix a Barcelona Es constitueix a Barcelona el Centre Nacional Català, promogut per Narcís Verdaguer i Callís, que agrupa els catalanistes possibilistes. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1559 |
Les autoritas municipals mallorquines i alguns nobles s’oposen al virrei Les autoritats municipals mallorquines i alguns nobles s’oposen al virrei. Aquest imposa, amb el suport de la part forana i de la menestralia, una nova corporació municipal. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
5 de maig de 2020 |
Es presenta el cens de deportats als camps nazis En ocasió del 75 aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen, el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya publica el cens "Deportats catalans i espanyols als camps de concentració nazis", la base de dades de deportats més completa de l’Estat amb un total de 9.161 persones deportades registrades, de les quals entorn de 2.000 són catalanes. En l’elaboració del cens hi han col·laborat l’Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra. |
2020 | Països Catalans | Política i institucions | |||
28 d’octubre de 1973 |
A Barcelona, la policia deté més de cent membres de l’Assemblea de Catalunya La policia deté, a Barcelona, 113 membres de la permanent de l’Assemblea de Catalunya. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
7 de desembre de 2017 |
Gran manifestació independentista a Brussel·les Entre 45.000 i 90.000 persones, segons fonts diverses, es concentren en una marxa a Brussel·les reclamant a la Unió Europea respecte a les institucions catalanes, l’aixecament de l’article 155 i l’alliberament dels consellers i els activistes empresonats per ordre dels tribunals a instàncies del Govern espanyol. La marxa, organitzada per l’ANC i Òmnium Cultural, és integrada sobretot per persones que s’han desplaçat expressament a la capital belga. També hi participen el president Puigdemont i els consellers a l’exili. La manifestació té un important ressò internacional. |
2017 | Països Catalans | Política i institucions | |||
1966 |
I Setmana Mediterrània de Flors i Plantes, a València Se celebra a València la I Setmana Mediterrània de Flors i Plantes. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
1778 |
Nous càrrecs municipals de Perpinyà, mentre Louis de Saint Sauveur esdevé el nou intendent del Rosselló El governador del Rosselló designa els nous càrrecs municipals de Perpinyà, mentre que Louis de Saint Sauveur esdevé el nou intendent del Rosselló. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1010 |
València és saquejada pels berbers (1010-1011) València és saquejada per un bàndol de berbers contraris al califa Muhammad al-Mahdi (1010-1011). |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
17 de març de 2016 |
Declaracions del president Puigdemont a cinc diaris europeus El president de la Generalitat de Catalunya respon en una entrevista conjunta preguntes de cinc diaris europeus: el francès Le Monde, el britànic Financial Times, l’italià Corriere della Sera, l’alemany Süddeutsche Zeitung i el portuguès Diário de Notícias. Puigdemont nega que no es vulgui dialogar amb el Govern espanyol i diu que, si aquest executiu posa sobre la taula organitzar un referèndum, el Govern català està disposat a escoltar-lo. També explica per què no el satisfà la proposta de reforma constitucional del PSOE i afirma que els catalans no volen esperar cinc o deu anys més. |
2016 | Països Catalans | Política i institucions | |||
3 d’abril de 1938 |
Ocupació de Lleida Ocupació de Lleida. Guerra Civil Espanyola |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Països Catalans | Política i institucions | |||
24 de maig de 1591 |
El virrei detèn el diputat Joan de Granollachs Un enfrontament entre la Diputació i els oficials reials a Catalunya provoca la detenció per part del virrei del diputat Joan de Granollachs. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
Febrer de 1706 |
Les tropes angleses arriben a una València amb la revolta social dels pagesos de la Marina i la Ribera L’arribada de tropes angleses comandades per Peterborough a València estronca la revolta social dels pagesos de la Marina i la Ribera. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
4 de juny de 1922 |
Escissió en la Lliga Regionalista Es produeix una escissió en la Lliga Regionalista (4-5 de juny). Nicolau d’Olwer funda Acció Catalana, que triomfa en les eleccions provincials del 10 de juny del 1923. El nou partit adquireix el diari “La Publicitat”. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1945 |
Atemptat contra el quarter de la Guàrdia Civil del barri de les Carolines d’Alacant L’Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó (AGLA), constituïda a l’estiu d’aquest any, realitza un atemptat contra el quarter de la Guàrdia Civil del barri de les Carolines d’Alacant. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
806 |
El Pallars i la Ribagorça s’incorporen al comtat de Tolosa El Pallars i la Ribagorça s’incorporen al comtat de Tolosa. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
30 de juliol de 1936 |
Un destructor italà arriba a Palma de Mallorca Arriba a Palma de Mallorca un destructor italià. Guerra Civil Espanyola |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Països Catalans | Política i institucions | |||
20 de gener de 1436 |
Alfons el Magnànim nomena Joan de Navarra, lloctinent general dels regnes de València i Aragó Alfons el Magnànim nomena el seu germà, Joan de Navarra, lloctinent general dels regnes de València i Aragó. La reina Maria és lloctinent de Catalunya. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1874 |
Resistència federalista a Sarrià, dirigida per Joan Martí Resistència federalista a Sarrià, dirigida per Joan Martí, conegut com el Xic de les Barraquetes. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Països Catalans | Política i institucions | |||
19 de maig de 1901 |
Primer triomf electoral catalanista a Barcelona Es produeix el primer triomf electoral catalanista a Barcelona en les eleccions dites “dels quatre presidents”. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Països Catalans | Política i institucions | |||
17 de setembre de 2018 |
Rebutjada l’extradició del raper Valtonyc El jutge belga de Gant rebutja extradir el raper Josep Miquel Arenas, conegut com a Valtonyc, reclamat per la justícia espanyola sota les acusacions d’enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces. El jutge belga considera que les cançons del raper no es poden considerar delicte i s’emmarquen en la llibertat d’expressió. |
2018 | Països Catalans | Política i institucions | |||
1714 |
A València, es torna definitivament el Reial Acord A València, es torna definitivament el Reial Acord o govern mancomunat de l’audiència borbònica i el capità general marquès de Villadarias. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
25 d’octubre de 1984 |
La UDC ratifica en el seu XIII Congrés l’aliança amb CDC La UDC ratifica en el seu XIII Congrés l’aliança amb CDC. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
533 |
Apol·linar ocupa les Balears L’itàlic Apol·linar, a les ordres del general bizantí Belisari, ocupa les Balears, que passen a integrar-se a la província de Mauritània. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
7 de juny de 2016 |
El PSC es ven la seu El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) es ven per uns deu milions d’euros la històrica seu del carrer de Nicaragua de Barcelona, que durant gairebé quatre dècades ha estat el centre d’operacions del partit. El comprador és una empresa del sector immobiliari. La mesura és conseqüència del deute acumulat pel partit els darrers anys, paral·lel a la pèrdua de pes institucional. A l’agost, el partit anuncia l’adquisició d’un nou local. La nova seu està situada al carrer de Pallars de Barcelona, al Poblenou, i s’inaugura després del congrés del mes de novembre. |
2016 | Països Catalans | Política i institucions | |||
29 de febrer de 1324 |
Batalla de Lucocisterna Batalla de Lucocisterna. Les tropes catalanes, comandades per l’infant Alfons, derroten l’exèrcit pisà a Sardenya. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
30 de setembre de 2017 |
Manifestacions per la unitat d’Espanya la vigília del referèndum sobre la independència A Catalunya i en diverses capitals de l’Estat espanyol tenen lloc manifestacions per la unitat d’Espanya, a favor de la Constitució i en contra del referèndum sobre la independència de l’endemà, 1 d’octubre. La de la plaça de la Cibeles de Madrid és la més nombrosa, amb alguns milers de persones. També es crida a empresonar el president Puigdemont, respectar la llei i es proclamen visques a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. En algunes es produeixen incidents violents i la majoria estan convocades per entitats d’ultradreta. |
2017 | Països Catalans | Política i institucions | |||
Abril de 1793 |
Ocupació del Vallespir, del Conflent i de part del Rosselló Les tropes del general Antonio Ramón Ricardos y Carrillo de Albornoz comencen l’ocupació del Vallespir, del Conflent i de part del Rosselló. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Països Catalans | Política i institucions | |||
13 de maig de 1999 |
Es dissol la Comissió d’autogovern del Parlament de Catalunya La Comissió d’autogovern del Parlament de Catalunya, constituïda el 21 d’abril per a estudiar la millora de les atribucions del Govern català, es dissol després que el seu president, Josep Lluís Carod-Rovira, ha dimitit el càrrec. L’actitud d’ERC posa de manifest la paràlisi que vivia la comissió, sobretot després que dilluns fos abandonada pels representants del PP. La comissió queda oficialment congelada, però mentre que CiU pretén reprendre els treballs després de les eleccions municipals, PSC i IC-EV no volen més reunions fins la propera legislatura. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
28 d’agost de 1827 |
Els malcontents s’apoderen de Manresa Els malcontents s’apoderen de Manresa i hi estableixen una junta provisional de govern del Principat. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Països Catalans | Política i institucions | |||
10 de febrer de 1808 |
Els exèrcits francesos de Napoleó entren a Catalunya Els exèrcits imperials francesos comandats pel general Guillaume Philbert Duhesme travessen els Pirineus i inicien l’ocupació del Principat. Al cap de poques setmanes s'iniciava la Guerra del Francès (1808-1814). |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1637 |
Lleves als regnes de València i de Mallorca Es fan lleves als regnes de València i de Mallorca. Al regne de València s’instaura un nou sistema de reclutament en què la proporció és d’un home per cada cent focs. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
25 d’octubre de 1979 |
Sotmès a referèndum l’Estatut d’Autonomia per a Catalunya L’Estatut d’Autonomia per a Catalunya és sotmès a referèndum. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
1992 |
La policia descobreix un pis d’ETA a Tarragona La policia descobreix un pis d’ETA a Tarragona. És desmantellada la infraestructura d’aquesta organització a Catalunya. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
15 de juny de 2017 |
La Universitat de Lleida rebutja el Pacte Nacional pel Referèndum El Consell de Govern de la Universitat de Lleida rebutja, per 19 vots en contra i 9 a favor, adherir-se al Pacte Nacional pel Referèndum, que insta a celebrar un referèndum sobre la independència de Catalunya. Fins aquest moment, s’hi han adherit la Universitat Politècnica de Catalunya, la Pompeu Fabra i la Rovira i Virgili de Tarragona, i al juliol ho fa la Universitat de Barcelona. Centres privats com la Universitat Ramon Llull, la Universitat Internacional de Catalunya i l’Abat Oliba l’han rebutjat. El 29 de març, el veto de la Universitat Autònoma de Barcelona va evitar que el Consell Interuniversitari de Catalunya s’adherís al Pacte Nacional pel Referèndum. |
2017 | Països Catalans | Política i institucions | |||
11 de novembre de 1824 |
Mor Fèlix Amat de Palou i Pont Mor Fèlix Amat de Palou i Pont, un dels màxims exponents del corrent regalista i jansenitzant dins l’església catalana. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Països Catalans | Política i institucions | |||
3 de març de 1998 |
Enterrades a Montjuïc les restes de l’esposa i el fill de Lluís Companys Les restes de Carme Ballester, que va ser la segona esposa del president de la Generalitat Lluís Companys, i les del fill del president, Lluís Companys i Micó, són enterrades al panteó familiar del cementiri de Montjuïc, en un acte al qual assisteixen el president de la Generalitat, Jordi Pujol, el del Parlament, Joan Reventós, i l’alcalde de Barcelona, Joan Clos. Les restes de Carme Ballester, morta el 1972, i les del fill del president, mort el 1954, van ser localitzades fa poc en un cementiri de París i el passat 24 de febrer van ser traslladades a Barcelona. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
1113 |
Una expedició pisanocatalana devasta Mallorca (1113-1114) Una expedició pisanocatalana devasta Mallorca abans de ser ocupada pels almoràvits (1113-1114). |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
20 de setembre de 1974 |
Constitució de la Junta Democràtica d’Alcoi Es constitueix la Junta Democràtica d’Alcoi. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
juny de 1433 |
Lliga de Venècia, Florència, Milà, Gènova i els Estats Pontificis contra Alfons el Magnànim Lliga de Venècia, Florència, Milà, Gènova i els Estats Pontificis contra Alfons el Magnànim. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
27 de desembre de 2017 |
Jordi Pujol Ferrusola surt de la presó després de pagar la fiança Jordi Pujol Ferrusola, el fill gran de l’expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol Soley, surt de la presó de Soto del Real després de pagar una fiança de 500.000 euros. Jordi Pujol Ferrusola estava empresonat des del 25 d’abril, acusat d’ocultar al fisc més de 30 milions d’euros mitjançant una estructura societària que li permetia evadir diners a l’estranger. Una setmana abans (21 de desembre) el jutge va rebaixar la fiança de 3 milions d’euros a 500.000. |
2017 | Països Catalans | Política i institucions | |||
31 de desembre de 1933 |
El Parlament de Catalunya elegeix Lluís Companys president de la Generalitat El Parlament de Catalunya elegeix Lluís Companys president de la Generalitat. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1969 |
Començament de la distribució de gas natural a Catalunya S’inicia la distribució de gas natural a Catalunya. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
1 de desembre de 1994 |
Entra en vigor el tractat de bon veïnatge, amistat i cooperació entre el Principat d’Andorra, el regne d’Espanya i la República francesa Entra en vigor el tractat de bon veïnatge, amistat i cooperació entre el Principat d’Andorra, el regne d’Espanya i la República francesa. |
El món del 1940 al 1999 | Països Catalans | Política i institucions | |||
Setembre de 1827 |
Charles d’Espagnac, comte d’Espanya, nou capità general de Catalunya Charles d’Espagnac, comte d’Espanya, nou capità general de Catalunya. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Països Catalans | Política i institucions | |||
13 de gener de 1939 |
Mobilització de les lleves del 1919, el 1920 i el 1921 Mobilització de les lleves del 1919, el 1920 i el 1921. Guerra Civil Espanyola |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Països Catalans | Política i institucions | |||
9 d’octubre de 1628 |
Barcelona acorda prestar 100 000 ducats per a un possible viatge del rei a Barcelona per a cloure les corts Barcelona acorda prestar 100 000 ducats per a un possible viatge del rei a Barcelona per a cloure les corts. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
1516 |
El Consell de Cent de Barcelona recupera el control del procés insaculatori per als càrrecs municipals Per un privilegi de Ferran II, amb la mort d’aquest monarca, el Consell de Cent de Barcelona recupera el control del procés insaculatori per als càrrecs municipals. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
3 de febrer de 2019 |
L’abat de Montserrat demana públicament perdó pels abusos a menors Josep Maria Soler, abat de Montserrat, demana públicament perdó pels abusos sexuals comesos per membres de l’orde i denunciats durant les darreres setmanes per persones que en van ser víctimes quan eren menors d’edat. |
2019 | Països Catalans | Política i institucions | |||
Octubre de 1701 |
Felip V jura les constitucions del Principat i procedeix a l’obertura de corts a Barcelona Felip V jura les constitucions del Principat i procedeix a l’obertura de corts a Barcelona. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Països Catalans | Política i institucions | |||
844 |
Sunifred de Cerdanya governa a la Septimània i la Marca Hispànica Carles el Calb confia el govern de la major part de les terres de la Septimània i de la Marca Hispànica a Sunifred de Cerdanya. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions | |||
11 d’octubre de 2016 |
La presidenta del Parlament de Catalunya rep la suspensió de la Comissió Constituent La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, rep la suspensió del Tribunal Constitucional (TC) sobre la Comissió d’estudi del Procés Constituent. La suspensió adverteix que qualsevol actuació encaminada a l’activació de la Resolució 263/XI del Parlament de Catalunya, que avala l’exercici del dret a decidir per la via de la desconnexió i l’activació d’un procés constituent propi, atesa la inexistència d’un marc legal espanyol que ho faci possible, contravé la sentència del TC i el faculta per a impedir-ne l’acompliment. El lliurament de la suspensió va ser precedit, el 6 d’octubre, de l’aprovació per unanimitat del TC de demanar a la fiscalia actuar contra Forcadell per no acatar-ne les resolucions. El mateix dia 6, el Tribunal Suprem va reclamar el suplicatori al Congrés contra l’exconseller Francesc Homs per poder-lo processar per haver facilitat la consulta del 9-N. D’altra banda, el 13 d’octubre, el jutge del cas 9-N obre judici oral contra Mas, Rigau i Ortega pels delictes de desobediència greu i prevaricació. |
2016 | Països Catalans | Política i institucions | |||
25 de febrer de 1461 |
Capitulació de Joan II davant les institucions catalanes Capitulació de Joan II davant les institucions catalanes. El príncep de Viana és posat en llibertat. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Països Catalans | Política i institucions |
- 1 de 26
- següent ›