OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Cronologia dels Països Catalans i del món

Taula       Línia del temps       Calendari: Any | Mes
Mostrant 251 - 500 de 6313
Imatge Dates Esdeveniment Època històrica Àrea geogràfica Àrea temàtica
29 de gener de 2020 Carles Puigdemont i Toni Comín renuncien a formar part de l’ALE

Els eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín retiren la petició per ser membres de l’Aliança Lliure Europea abans que el grup voti la seva acceptació i que ha estat motiu de fortes tensions internes. Puigdemont i Comín passen així a formar part dels diputats no inscrits al Parlament Europeu, on no existeix una entitat com el grup mixt. Clara Ponsatí, que accedeix el 5 de febrer a l’escó del Parlament Europeu, es troba en la mateixa situació.

2020 Món Política i institucions
28 de gener de 2020 Sis dels membres del govern empresonats per l’1 d’octubre compareixen a la comissió del 155

Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Quim Forn, Dolors Bassa i Josep Rull compareixen al Parlament de Catalunya per declarar al llarg de tot el dia en la comissió que investiga l’aplicació de l’article 155. Tots ells defensen la legitimitat de les seves accions i apel·len al diàleg i, la majoria, a la unitat de l’independentisme.

2020 Països Catalans Política i institucions
27 de gener de 2020 La mesa del Parlament retira l’escó al president de la Generalitat

La mesa del Parlament, presidida per Roger Torrent, retira la condició de diputat al president de la Generalitat Quim Torra ordenada pel secretari general del Parlament. Torrent defensa la mesura argumentant que d’aquesta manera no es posen en risc les votacions de la cambra. JXCat, que s’hi oposa, respon que només el ple té la competència de retirar l’escó d’un electe. El dia 29 el president de la Generalitat de Catalunya anuncia la celebració d’eleccions després de l’aprovació dels pressupostos, sense especificar cap data, decisió que justifica qualificant la legislatura d’”esgotada”. També critica la retirada del seu escó.

2020 Països Catalans Política i institucions
25 de gener de 2020 75è aniversari de l’alliberament d’Auschwitz

Líders polítics de tot el món es reuneixen al memorial Yad Vashem d’Israel per celebrar el 75è aniversari de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz. El president del Parlament israelià Reuven Rivlin fa una crida a evitar totes les formes de genocidi contra qualsevol col·lectiu humà. Per la seva banda, el primer ministre Benjamin Netanyahu assenyala l’Iran per les crides dels seus líders a anihilar l’Estat d’Israel. L’acte ve també marcat per l’absència de representants de Polònia en protesta pel lloc preeminent que s’ha donat al president Vladímir Putin, al qual acusa de tergiversar la història per haver afirmat que Polònia va ser còmplice de l’Alemanya nazi, excusant al mateix temps el pacte germanosoviètic entre Stalin i Hitler.

2020 Món Política i institucions
23 de gener de 2020 El Tribunal Internacional de Justícia ordena a Myanmar protegir els rohingyes del genocidi

El Tribunal Internacional de Justícia ordena a Myanmar que prengui mesures per aturar el genocidi contra els rohingyes perpetrat per l’exèrcit. S’estimà que uns 700.000 membres d’aquesta ètnia musulmana van morir el 2017 per la violència dels militars. La petició de l’ordre va ser tramitada per Gàmbia, un estat de majoria musulmana, i els 17 jutges del tribunal hi voten unàniment a favor. El desembre del 2019, la líder de fet de Myanmar i premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi va defensar davant del mateix tribunal l’actuació de l’exèrcit.

2020 Món Política i institucions
23 de gener de 2020 Angola acusa de frau la filla de l’expresident Dos Santos

El fiscal general d’Angola acusa Isabel dos Santos, filla de l’expresident João dos Santos i considerada la dona més rica d’Àfrica, d’un frau d’uns mil milions d’euros quan era presidenta de la companyia petroliera estatal Sonangol (2016-17). Dos Santos nega les acusacions. El mateix dia, el banquer Nuno Ribeiro da Cunha, que administrava els comptes de Sonangol i que també està acusat, és trobat mort a Lisboa.

2020 Món Política i institucions
22 de gener de 2020 Nou primer ministre al Líban després de tres mesos de bloqueig

Hassan Diab, un professor universitari sense adscripció política, és elegit nou primer ministre. Diab substitueix en el càrrec Saad Hariri, que va dimitir l’octubre del 2019 enmig de protestes multitudinàries pel deteriorament de les condicions de vida i la corrupció. Tot i que el nou primer ministre és sunnita (com estipula la constitució del Líban), el decidit suport que rep de Hizb Allah (xiïta) comporta que els seguidors de Hariri, que inclouen partits sunnites i cristians, decideixen no participar en el govern.

2020 Món Política i institucions
22 de gener de 2020 Les Nacions Unides examinen Espanya sobre els drets humans

L’Estat espanyol se sotmet a l’Examen Periòdic Universal (EPU) que el Consell de Drets Humans de l’ONU du a terme cada cinc anys per avaluar el nivell de compliment dels drets humans als estats. Tot i que el resultat no es fa públic fins al cap d’uns quants mesos, el delegat espanyol ha de respondre a les preguntes d’una quinzena de representants dels estats membres del Consell sobre les restriccions en els drets de reunió i de llibertat d’expressió.

2020 Món Política i institucions
20 de gener de 2020 Comença el judici al major Trapero i als excàrrecs d’Interior pel referèndum de l’u d’octubre

Poc més de 3 mesos després de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes pel referèndum de l’1 d’octubre de 2017 (14 d’octubre de 2019), comença a l’Audiència Nacional el judici al major destituït Josep Lluís Trapero, aleshores màxim comandament dels Mossos d’Esquadra, i a Teresa Laplana, Pere Soler i Cèsar Puig, exalts càrrecs de la Conselleria d’Interior. La fiscalia acusa Trapero, Soler i Puig de rebel·lió, delicte per al qual demana 11 anys de presó per a cadascun, i Laplana de sedició, per a qui demana quatre anys. Presideixen la sala els magistrats Concepción Espejel, Francisco Javier Vieira i Ramón Sáez.

2020 Països Catalans Política i institucions
16 de gener de 2020 Primer permís penitenciari de Jordi Cuixart

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, surt de la presó de Lledoners en un permís de 48 hores després de 822 dies empresonat. Cuixart està condemnat per sedició a 9 anys pels fets del 20 de setembre de 2017. L’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, també empresonat des del mateix dia i condemnat a la mateixa pena, surt en les mateixes condicions la setmana següent (25 de gener). Els permisos són el resultat del segon grau concedit pel Departament de Justícia el 9 de gener. La resta de presos polítics independentistes han d’esperar a l’octubre per poder-s’hi acollir.

2020 Països Catalans Política i institucions
15 de gener de 2020 Vladímir Putin substitueix el primer ministre de Rússia

El president rus Vladímir Putin cessa el primer ministre Dmitri Medvedev, que ocupava el càrrec des del 2012, conjuntament amb el govern que encapçala, i designa Mikhail Mixustin com a nou cap de govern, el qual és investit l'endemà per la Duma (parlament).

2020 Món Política i institucions
12 de gener de 2020 Substituït el primer ministre de Malta per l’assassinat d’una periodista

Robert Abela és l’escollit pel Partit Laborista de Malta per substitituir Joseph Muscat. Muscat va dimitir el càrrec pocs dies abans arran de les nombroses crítiques que l’acusaven d’encobrir els autors de l’assassinat comès el 2017 de Daphne Caruana Galizia, periodista que investigava la corrupció a l’illa. Abela pren possessió del càrrec el 13 de gener.

2020 Món Política i institucions
11 de gener de 2020 Entronitzat el nou soldà d’Oman

Hores després de la mort del soldà Qaboos, el ministre de Cultura i cosí seu, Haitham bin Tariq al-Said, és investit nou sobirà del regne, dignitat que inclou també els càrrecs de primer ministre, ministre de Finances i d’Afers Estrangers i cap suprem de les forces armades. El soldà Qaboos regnava des del 1970, quan va deposar el seu pare, i era el governant del món àrab amb més anys en el poder.

2020 Món Política i institucions
11 de gener de 2020 Els independentistes tornen a guanyar les eleccions a Taiwan

Tsai Ing-wen i el Partit Democràtic Progressista revaliden la majoria en les eleccions presidencials i legislatives de Taiwan. Tsai Ing-wen obté el 57% dels vots i el PDP la majoria absoluta (61 escons sobre 113) a la cambra legislativa. Tsai, presidenta des del 2016, i el seu partit defensen la sobirania de Taiwan enfront de les reclamacions de la Xina, mentre que el principal partit de l’oposició, el Kuomintang, és partidari d’unes relacions més estretes, tot i no declarar-se obertament partidari de la reunificació.

2020 Món Política i institucions
11 de gener de 2020 Restablert el govern autònom a Irlanda del Nord

Després de tres anys suspès, un pacte entre el Sinn Féin i el Partit Democràtic Unionista (DUP) permet el restabliment del govern autònom amb la unionista Arlene Foster com a primera ministra principal. El gener de 2017, un afer de corrupció que afectava el DUP havia propiciat la retirada del Sinn Féin de l’executiu.

2020 Món Política i institucions
10 de gener de 2020 El Parlament Europeu retira a Oriol Junqueras la condició d’eurodiputat

Un dia després que el Tribunal Suprem espanyol confirmi la condemna a presó del vicepresident destituït Oriol Junqueras, dictada per la Junta Electoral Central el 3 de gener, el Parlament Europeu deixa de considerar-lo eurodiputat. La mateixa cambra l’havia reconegut el dia 6, després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que li reconeixia immunitat. El mateix dia 10, la Comissió Europea recorda a Espanya que les sentències del TJUE són "vinculants".

2020 Països Catalans Política i institucions
9 de gener de 2020 La fiscalia anticorrupció denuncia vendes il·lícites d’armament d’Espanya a l’Aràbia Saudita

La fiscalia anticorrupció demana penes de fins a 29 anys de presó per a 8 alts càrrecs de l’empresa pública espanyola Defex, que segons un informe del mateix òrgan va pagar del 1991 al 2016 suborns a l’Aràbia Saudita per la venda d’armament. Defex va ser dissolta el 2017 pel govern Rajoy.

2020 Món Política i institucions
7 de gener de 2020 Inaugurat a Àustria el nou govern entre conservadors i ecologistes

El Partit Popular Austríac (ÖVP) acorda amb els ecologistes un nou govern de coalició presidit pel conservador Sebastian Kurz. El nou executiu és el primer a Àustria en què participen els verds. Kurz havia governat fins a les eleccions del setembre en coalició amb el Partit de la Llibertat, d’extrema dreta.

2020 Món Política i institucions
7 de gener de 2020 Pedro Sánchez, investit president del govern espanyol

Per 167 vots a favor, 165 en contra i 18 abstencions, Pedro Sánchez és investit president del govern espanyol en segona volta. El líder del PSOE rep els suports dels diputats del seu partit, d'Unidas Podemos, PNB, Més País, Compromís, BNG, Teruel Existe i Nueva Canaria, i l'abstenció dels 13 diputats d'ERC i els 5 de Bildu. Sánchez, que el 13 de gener de 2020 presenta el primer govern de coalició de la monarquia parlamentària instaurada el 1978, es troba amb una oposició ferotge per part de PP, Vox i Ciudadanos a causa del seu soci de govern, i el suport que rep d’ERC a través de l’abstenció.

2020 Món Política i institucions
5 de gener de 2020 Eleccions presidencials a Croàcia

Amb un 52,6% dels vots contra un 47,3%, l’exprimer ministre Zoran Milanović guanya en segona volta la presidència de Croàcia, derrotant la conservadora Kolinda Grabar-Kitarović, que ocupava el càrrec des del 2015.

2020 Món Política i institucions
5 de gener de 2020 Enfrontament per la presidència del Parlament a Veneçuela

La policia impedeix al líder opositor Juan Guaidó l’accés al Parlament de Veneçuela, on té lloc la votació per a la presidència de l’Assemblea Nacional que elegeix Luis Parra, reconegut pel president Nicolás Maduro. Guaidó, que ocupava el càrrec, va autoproclamar-se president de Veneçuela el gener del 2019. Tot i que va rebre el suport d’una seixantena d’estats, no va poder enderrocar Maduro, que manté el suport de l’exèrcit. Malgrat el nomenament de Parra, Guaidó reivindica que encara és president de la cambra i denuncia frau en la votació.

2020 Món Política i institucions
3 de gener de 2020 Mor la màxima autoritat militar de l’Iran en un atac dels Estats Units

Un atac aeri nord-americà mata a l’aeroport de Bagdad el general Qasem Soleimani, màxima autoritat militar de l’Iran, comandant del cos d’elit Quds, braç armat de la Guàrdia Revolucionària del règim de Teheran, classificada a final del 2019 com a organització terrorista pels Estats Units. L’atac és ordenat pel mateix president Donald Trump. Poc després de l’atac, el cap suprem de l’Iran, l’aiatol·là Khamenei, promet venjança i declara tres dies de dol nacional. El 8 de gener l’Iran ataca amb míssils dues bases nord-americanes a l’Iraq.

2020 Món Política i institucions
3 de gener de 2020 La JEC retira l’escó i inhabilita el president de la Generalitat Quim Torra

Responent a un recurs de PP, Ciutadans i Vox, la Junta Electoral Central retira l’escó a Quim Torra i l’inhabilita com a president de la Generalitat de Catalunya. El 19 de desembre de 2019 el Tribunal de Justícia de Catalunya va condemnar Torra per desobediència. L’informe dels lletrats del Parlament del 13 de gener defensa la continuïtat de Torra com a diputat i president, i el dia 14 el Parlament el manté com a diputat. Resta pendent el pronunciament definitiu del Tribunal Suprem.

2020 Països Catalans Política i institucions
2 de gener de 2020 Suspeses les euroordres contra Carles Puigdemont i Toni Comín

La justícia belga suspèn les euroordres contra el president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, i el conseller Toni Comín, dictades pel jutge Pablo Llarena. La decisió del jutge belga és conseqüència de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea a favor de la immunitat del vicepresident Oriol Junqueras com a eurodiputat.

2020 Països Catalans Política i institucions
1 de gener de 2020 Canvi en la presidència de torn de la UE

Croàcia pren el relleu a Finlàndia en la presidència de torn semestral de la Unió Europea. És el primer cop des del seu ingrés a la UE (2013) que el país balcànic, representat pel primer ministre Andrej Plenkovic, ocupa el càrrec.

2020 Món Política i institucions
28 de desembre de 2019 Nit de Cultura de l’OCB

L’Obra Cultural Balear celebra la 31 Nit de Cultura, en la qual es concedeixen els premis 31 de desembre. Per tercer any consecutiu l’entitat reivindica la llibertat de Jordi Cuixart, esmentada en el discurs del president Josep de Luis. Els premis es concedeixen a Joan Francesc López Casasnovas i Bernat Joan (premi Josep Maria Llompart), al Film Club (premi Emili Darder), al Circ Bover (premi Bartomeu Oliver), a Bàrbara Sagrera Antich (premi Miquel dels Sants Oliver), a Pere Pascual (premi Gabriel Alomar), a Clara Fiol (premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel), a Gori Negre (premi Aina Moll) i a l’Associació Ona Mediterrània (premi Francesc de Borja Moll). Paula Rotger, que va ser denunciada per parlar en català per la Guàrdia Civil, rep una menció d’honor "per la seva fermesa i resiliència davant un cas greu de discriminació lingüística".

2019 Països Catalans Política i institucions
26 de desembre de 2019 Cinc dels set CDR detinguts en l’Operació Judes, en llibertat provisional

L’Audiència Nacional decreta llibertat sota fiança per a Ferran Jolis i Alexis Codina, membres dels Comitès per a la Defensa de la República (CDR) detinguts sota l’acusació de terrorisme en l’Operació Judes del 23 de setembre. El 20 de desembre van sortir de la mateixa presó de Soto del Real Xavier Buïgas, Xavier Duch i Eduard Garzón, també sota fiança. Només queden a la presó Germinal Tomàs i Jordi Ros, que no són deixats en llibertat sota fiança fins el 10 de gener de 2020. L’Audiència Nacional va descartar que els investigats estiguessin en possessió d’explosius, que era l’acusació més greu que se’ls havia atribuït.

2019 Països Catalans Política i institucions
25 de desembre de 2019 Més de 235.000 persones fugen d’Idlib a causa de la guerra

L’Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris (OCHA) informa que entre els dies 12 i 25 de desembre prop d’un quart de milió de persones han fugit de la regió siriana d’Idlib a causa de la intensificació dels combats. Idlib és el darrer reducte dels rebels sirians contra el govern d’al-Assad, que s’ha vist beneficiat per l’alto el foc pactat a l’agost a instàncies de Rússia, el seu aliat, amb Turquia, que donava suport als rebels.

2019 Món Política i institucions
24 de desembre de 2019 El líder de Demòcrates per Andorra abandona el partit

Antoni Martí, excap de govern d’Andorra, abandona Demòcrates d’Andorra, el partit que va fundar, després de les eleccions comunals. Martí pren la decisió després de ser derrotat a Escaldes-Engordany, on es presentava, i que ha passat a mans socialistes.

2019 Països Catalans Política i institucions
21 de desembre de 2019 Nomenat un primer ministre a Cuba en més de quatre dècades

El president de Cuba Miguel Díaz Canel nomena Manuel Marrero Cruz primer ministre. És el primer a ocupar aquest càrrec a Cuba des del 1976, quan Fidel Castro el va eliminar, i no va ser reintroduït fins a la nova constitució, aprovada el febrer de 2019.

2019 Món Política i institucions
20 de desembre de 2019 La cambra baixa polonesa aprova la reforma del poder judicial

Per 233 vots contra 205 la cambra baixa de Polònia aprova la reforma que permet al govern sancionar o destituir jutges quan consideri que interfereixen en l’àmbit polític. Impulsada pel partit en el govern, Llei i Justícia (PiS), hores abans de la votació la Comissió Europea va instar el govern polonès a reconsiderar els canvis que, segons el Tribunal Suprem, podrien comportar l’expulsió de Polònia de la UE. Segons la constitució polonesa, el senat pot retardar l’entrada en vigor de la llei però no vetar-la.

2019 Món Política i institucions
20 de desembre de 2019 La Cambra dels Comuns aprova la data del Brexit de Boris Johnson

Per 358 vots contra 124 la Cambra dels Comuns aprova la proposta del primer ministre Boris Johnson que la data de sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea sigui el 31 de gener de 2020.

2019 Món Política i institucions
19 de desembre de 2019 El TJUE reconeix la immunitat d’Oriol Junqueras

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea fa pública la seva posició sobre Oriol Junqueras, elegit diputat al Parlament Europeu el 26 de maig. Responent a la pregunta del Tribunal Suprem espanyol a petició d’Esquerra Republicana de Catalunya, segons el TJUE Junqueras hauria hagut de ser considerat eurodiputat de ple dret des de la proclamació dels resultats, i tenia immunitat parlamentària des d'aquell moment (abans que es dictés la sentència del judici del procés que el va condemnar a 13 anys de presó). El TJUE també afirma que s'hauria d'haver aixecat la presó provisional per permetre a Junqueras desplaçar-se al Parlament Europeu. El mateix dia, el president del Parlament Europeu David Maria Sassoli anuncia que el Parlament Europeu accepta la sentència del TJUE. Els primers beneficiats són els també eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín, exiliats i també acusats, els quals reben l’acreditació al Parlament Europeu, l’euroordre espanyola sobre els quals el jutge belga suspèn després de la sentència del TJUE.

2019 Món Política i institucions
19 de desembre de 2019 El TSJC inhabilita temporalment el president de la Generalitat

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya inhabilita el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, per a l’exercici de càrrecs públics durant un any i mig. La prohibició segueix les indicacions de la fiscalia, que va reclamar condemnar-lo per un delicte de desobediència quan, a instàncies de la Junta Electoral Central, es va negar a retirar els símbols a favor dels presos polítics dels edificis de la Generalitat. El president Torra, que presenta recurs a la sentència, va admetre en el judici celebrat el 18 de novembre que va "desobeir" la Junta Electoral, decisió que va justificar perquè considera que aquest òrgan no és ni competent ni superior al càrrec que ell exerceix.

2019 Països Catalans Política i institucions
18 de desembre de 2019 La Cambra de Representants dels Estats Units aprova sotmetre Donald Trump a "impeachment"

La Cambra de Representants dels Estats Units aprova que el president Donald Trump sigui jutjat pel Senat (impeachment) i, en cas de perdre el judici, que sigui destituït del càrrec. El Partit Demòcrata, que ha impulsat el processament, acusa Trump d’abús del càrrec (per 230 vots contra 197) i d’obstrucció de la justícia (229 contra 198). Trump és el tercer president dels Estats Units a ser sotmès a impeachment.

2019 Món Política i institucions
17 de desembre de 2019 L’exdictador del Pakistan, condemnat a mort

Un tribunal especial condemna a mort per traïció el general Pervaiz Musharraf, que va encapçalar un règim dictatorial al Pakistan en 2001-2008. La condemna, tanmateix, és simbòlica atès que Musharraf viu exiliat a Dubai des del 2016.

2019 Món Política i institucions
12 de desembre de 2019 Eleccions generals a la Gran Bretanya

Boris Johnson i els Conservadors són els grans vencedors de les eleccions generals anticipades. Amb 365 escons (sobre un total de 650), recuperen la majoria absoluta amb el millor resultat des del 1987. Els laboristes encapçalats per Jeremy Corbyn s’enfonsen a 203, mentre que el Partit Nacional Escocès (48) recupera posicions i el Democratic Unionist Party (8) retrocedeix lleugerament.

2019 Món Política i institucions
12 de desembre de 2019 Eleccions presidencials a Algèria

Les eleccions presidencials algerianes donen la victòria a Abdelmadjid Tebboune, antic primer ministre en el govern del president sortint Abdelaziz Bouteflika, que va haver de renunciar a la reelecció arran de les protestes. Tanmateix l’abstenció se situa en més d’un 60%, en gran part per les crides de l’oposició al boicot per considerar que tot el procés electoral està orientat a afavorir els candidats del règim.

2019 Món Política i institucions
11 de desembre de 2019 El Museu de Lleida, obligat a lliurar més d’un centenar d’obres d’art de la Franja

El jutge de Barbastre ordena lliurar 111 obres d'art de la Franja del Museu de Lleida a la diòcesi de Barbastre-Montsó, procedents de parròquies que fins al 1995 formaven part d'aquesta diòcesi. La sentència, que es pot recórrer, desestima els certificats de compravenda de les obres així com qualsevol mena d'indemnització per la conservació i restauració de les obres durant més d’un segle.

2019 Països Catalans Política i institucions
11 de desembre de 2019 Aung San Suu Kyi defensa Myanmar a l’ONU en la crisi dels rohingya

La premi Nobel de la pau i política de Myanmar, Aung San Suu Kyi, nega al Tribunal Internacional de Justícia de l’ONU que l’exèrcit del seu país estigui cometent un genocidi contra la minoria musulmana dels rohingya. Suu Kyi sosté que l’acció de l’exèrcit està dirigida a “elements extremistes”, i només admet accions desproporcionades en moments puntuals. El cas dels rohingya va ser portat al Tribunal de Justícia de l’ONU per Gàmbia en representació de diversos estats musulmans. A l’exterior de l’edifici de l’Haia es manifesten partidaris i detractors de Suu Kyi.

2019 Món Política i institucions
11 de desembre de 2019 Un grup britànic adquireix el segon bufet català

El gabinet jurídic internacional DWF adquireix per més de 50 milions d’euros Rousaud Costas Duran (RCD), el segon despatx d’advocats català.

2019 Món Política i institucions
10 de desembre de 2019 Sentència del Tribunal d’Estrasburg contra Turquia per l’empresonament d’un activista

El Tribunal Europeu de Drets Humans sentencia a favor de l’activista pels drets humans turc Mehmet Osman Kavala i exigeix a Turquia que l’alliberi. Osman Kavala va ser empresonat l’octubre del 2017, acusat de trencar l’ordre constitucional i vinculant-lo amb l’intent de cop d’estat del juliol de 2016. El TEDH sosté que la justícia turca no va provar de manera creïble la presó preventiva de l’activista. Can Dündar, un dels exiliats turcs més destacats, compara el cas d’Osman Kavala amb el dels “Jordis” a Espanya.

2019 Món Política i institucions
9 de desembre de 2019 Acord d’alto el foc entre Rússia i Ucraïna

Amb la mediació de França i Alemanya els presidents de Rússia, Vladímir Putin, i d’Ucraïna, Vladímir Zelenski, signen a París un acord d’alto el foc a la regió del Donbass, a l’est d’Ucraïna. El document preveu l’alliberament de tots els presoners relacionats amb el conflicte, la desmobilització en tres zones d’Ucraïna, la supervisió de l’acord i el desbloqueig de les negociacions sobre el subministrament de gas. No hi ha acord, en canvi, en la retirada de les forces de suport russes i la celebració d’eleccions a les zones del conflicte o l’establiment d’un règim autònom especial. La guerra va esclatar el 2014 i es va convertir en un conflicte de baixa intensitat. El nombre de víctimes s’estima en uns 13.000.

2019 Món Política i institucions
7 de desembre de 2019 Referèndum d’independència de Bougainville

Amb una participació que supera el 87%, entre el 23 de novembre i el 7 de desembre se celebra a l’illa de Bougainville (Papua Nova Guinea) un referèndum d’independència. Malgrat la victòria incontestable de l’opció independentista (97,7%), el resultat no és vinculant i ha de ser el punt de partida de negociacions amb el govern de Papua Nova Guinea. El referèndum és conseqüència dels acords de pau del 2001 amb la guerrilla de l’illa després de dues dècades de conflicte armat.

2019 Món Política i institucions
6 de desembre de 2019 Incidents a Catalunya en el dia de la Constitució espanyola

A Barcelona, Reus i Girona tenen lloc manifestacions independentistes contra la Constitució espanyola de 1978, amb cremades públiques de la Carta Magna. A Girona, els mossos d’esquadra carreguen contra els manifestants i simultàniament Societat Civil Catalana convoca una manifestació a favor de la Constitució. A Barcelona un miler i mig de persones, segons la Guàrdia Urbana, participen en la manifestació convocada per la plataforma Catalunya Suma, també a favor de la Constitució, juntament amb PP i Vox. Ciutadans es retira de la marxa en protesta per una pancarta que demanava la retirada de la llei contra la violència de gènere.

2019 Països Catalans Política i institucions
4 de desembre de 2019 Cimera de l’OTAN en el 70è aniversari

Els dies 3 i 4 de desembre Londres acull una cimera de l’OTAN en ocasió del 70è aniversari de l’organització. La trobada ve marcada per les crítiques del president Macron al que considera falta de lideratge dels Estats Units i l’absència d’objectius clars, cosa que molesta el president nord-americà. Altres tensions en l’organització són la posició de Turquia per l’acord de compra d’armament a Rússia i per l’ofensiva contra la milícia kurda, força que ha estat determinant en la derrota de l’Estat Islàmic a Síria. Turquia s’oposa al desplegament de tropes als estats bàltics i a Polònia si els aliats no donen suport a l’ofensiva. La cimera també posa de manifest les diferències entre els aliats en relació amb la Xina. Macedònia del Nord, que és en procés de ser admesa a l’organització, participa també en la cimera en qualitat d’observador.

2019 Món Política i institucions
3 de desembre de 2019 Es constitueixen les Corts de la 14a legislatura espanyola

Amb la constitució del Congrés de Diputats i del Senat dona inici la catorzena legislatura de la monarquia parlamentària espanyola. Les dues cambres estan presidides per les socialistes Meritxell Batet al Congrés, que repeteix en el càrrec, i Pilar Llop al Senat, elegides en segona votació. Els diputats d’ERC, JXCat i la CUP reivindiquen els presos polítics absents a la cambra l’anterior legislatura. La mesa del Congrés està formada per PSOE (3), Unidas Podemos (3), PP (2) i Vox (1).

2019 Món Política i institucions
1 de desembre de 2019 Inaugurada la nova Comissió Europea

Amb un mes de retard entra en vigor la nova Comissió Europea sorgida de les eleccions del maig del 2019, que presideix l’alemanya Ursula von der Leyden. El motiu del retard és el rebuig del Parlament Europeu a tres dels candidats a comissaris. Dels membres del nou organisme cal destacar-ne els vicepresidents executius Frans Timmermans (Països Baixos), Margrethe Verstager (Dinamarca), Valdis Dombrovskis (Letònia), que repeteixen legislatura, i el vicepresident i Alt representant de la Unió Europea Josep Borrell (Espanya).

2019 Món Política i institucions
30 de novembre de 2019 Atemptat terrorista a Londres

Un home apunyala diverses persones al pont de Londres, dues de les quals moren, i poc després és abatut per la policia. El terrorista havia estat condemnat per delictes relacionats amb el terrorisme islamista l'any 2012. Havia sortit de la presó el desembre del 2018 amb un identificador electrònic. El març de 2017 hi va haver un altre atemptat terrorista al mateix lloc, amb el resultat de vuit morts.

2019 Món Política i institucions
30 de novembre de 2019 Dimiteix el primer ministre de l’Iraq

El Parlament de l’Iraq aprova la dimissió del primer ministre Abdul-Mahdi. Mahdi va presentar el dia abans, després de les crítiques generalitzades per la resposta repressiva del govern a les protestes contra la corrupció i l’atur que van esclatar a principis d’octubre. S’estima en uns 400 els manifestants morts en els enfrontaments amb la policia. La cambra encarrega al govern de Mahdi exercir en funcions fins a la designació d’un nou executiu.

2019 Món Política i institucions
28 de novembre de 2019 Tres magistrats del TC es pronuncien contra la presó preventiva d'Oriol Junqueras

Per 9 a 3 vots el Tribunal Constitucional espanyol rebutja el recurs contra la presó preventiva de l’exvicepresident de la Generalitat i líder d’ERC Oriol Junqueras. És el primer cop que el TC adopta dividit una decisió sobre el moviment independentista català. Els arguments dels magistrats Juan Antonio Xiol, Fernando Valdés i María Luisa Balaguer es fan públics el 17 de desembre i se centren en l’absència de valoració d’alternatives i d’indicis de reiteració delictiva.

2019 Països Catalans Política i institucions
27 de novembre de 2019 Eleccions presidencials a l’Uruguai

Luis Lacalle Pou, del conservador Partido Nacional, és el vencedor de les eleccions presidencials de l’Uruguai en segona volta. La victòria de Lacalle, per un marge molt estret (48,7% contra 47,5%), retorna la dreta al poder després de 15 anys de govern del Frente Amplio, que en aquestes eleccions encapçalava Daniel Martínez.

2019 Món Política i institucions
27 de novembre de 2019 Aprovat el decret digital del govern espanyol

La diputació permanent del Congrés valida, amb els vots a favor de PSOE, PP i Cs, en contra de VOX, ERC, PNB i grup mixt i l’abstenció d’Unidas Podemos, el decret que permet tancar webs sense autorització judicial en cas d’amenaça de desordres públics. El decret el va signar el president del govern espanyol el 5 de novembre quan a Catalunya se succeïen les protestes protagonitzades per la plataforma Tsunami Democràtic. El decret suscita nombroses crítiques, que el consideren un atac a la llibertat d’expressió i censura. ERC i JXCat el qualifiquen de “155 digital”.

2019 Països Catalans Política i institucions
27 de novembre de 2019 Suport de personalitats argentines als presos polítics catalans

Es presenta a Buenos Aires el manifest Argentina amb Catalunya que rebutja la judicialització del conflicte català i reclama a l’Estat espanyol que l’afronti políticament. Entre els signants hi ha Adolfo Pérez Esquivel, premi Nobel de la Pau, Hebe de Bonafini, membre del col·lectiu Madres de la Plaza de Mayo, Estela de Carlotto, d’Abuelas de la Plaza de Mayo, Fernando Pino Solanas, senador argentí i director de cinema i Miguel Ángel Estrella, exambaixador de l’Argentina a la UNESCO.

2019 Món Política i institucions
26 de novembre de 2019 L’advocat general de la UE rebutja l’extradició de Valtònyc

L’advocat general de la Unió Europea considera que la justícia espanyola no pot demanar l’extradició del cantant Josep Miquel Arenas (àlies Valtònyc) aplicant una legislació diferent de la que era vigent quan va cantar les cançons per les quals és perseguit. El mateix dia, el Comitè de Llibertats del Parlament Europeu refusa debatre la proposta de Vox d’incloure els CDR en la llista d’organitzacions terroristes i el Tribunal Europeu de Drets Humans sentencia contra el Tribunal Constitucional espanyol per no admetre els recursos d’empara de dos etarres que demanaven que els fos computada la condemna completa a l’Estat francès (tot i que no avala la petició de computar les penes completes a l’Estat francès).

2019 Món Política i institucions
24 de novembre de 2019 Un informe fa públic el tractament dels uigurs en els camps de detenció de la Xina

El Consorci Internacional de Periodistes Investigadors (ICIJ), format per mitjans internacionals, fa públic un informe elaborat clandestinament on es detallen les pràctiques a què són sotmesos els detinguts de la minoria musulmana als camps de reeducació de la província de Xinjiang Uigur. L’informe descriu l’estricta disciplina, els càstigs i les pràctiques destinades a assimilar els interns a la cultura xinesa. El govern xinès manté que els centres de detenció són per a la “reeducació voluntària”.

2019 Món Política i institucions
23 de novembre de 2019 Una regió d’Etiòpia aprova en referèndum constituir-se en un nou estat dins la federació

Els habitants de la regió de Sidama, a Etiòpia, aproven per més del 98% constituir-se en nou estat federal. Actualment Sidama és una regió administrativa dins de l’estat dels Pobles, Nacions i Nacionalitats del Sud. L’ètnia dels sidama és la cinquena més nombrosa a Etiòpia, i reivindica de fa temps constituir a la regió una divisió amb el nivell dels estats federats. El referèndum es va celebrar el dia 20 i va votar gairebé la totalitat del cens.

2019 Món Política i institucions
22 de novembre de 2019 Corea del Sud manté l’aliança d’intel·ligència militar amb el Japó

Hores abans de complir-se el termini d’expiració, la República de Corea anuncia la renovació de l’aliança d’intel·ligència militar amb el Japó (GSOMIA). L’anunci té lloc després de mesos d’una escalada de tensions en forma de sancions econòmiques iniciades el 2018, quan el Tribunal Suprem sud-coreà condemnà empreses coreanes a compensar familiars dels condemnats que van treballar en règim forçat per al Japó durant l’ocupació japonesa. El GSOMIA es va signar el 2016 per a l’intercanvi automàtic de seguretat en relació amb la Xina, Rússia i Corea del Nord.

2019 Món Política i institucions
22 de novembre de 2019 El govern colombià decreta el toc de queda a Bogotà

El president colombià Iván Duque decreta l’estat de queda a la capital, Bogotà, i altres ciutats. Justifica la mesura a causa dels disturbis que s’han produït durant les protestes antigovermanentals contra possibles retallades de pensions i del salari mínim, així com contra els acords de pau amb les FARC. Prop de 250.000 persones participen en les mobilitzacions davant les quals el president promet un diàleg nacional.

2019 Món Política i institucions
21 de novembre de 2019 El primer ministre d’Israel, acusat formalment de corrupció

El fiscal general d’Israel imputa formalment el primer ministre en funcions Benjamin Netanyahu en tres càrrecs separats per corrupció per frau, suborn i abús de confiança. La imputació es produeix mentre tenen lloc les negociacions per a la formació de govern, en les quals Netanyahu és el candidat preferent a primer ministre.

2019 Món Política i institucions
20 de novembre de 2019 El Tribunal Suprem manté la fórmula d’Agbar

El Tribunal Suprem revoca la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del març de 2016 sobre Aigües de Barcelona i manté la societat mixta de majoria privada formada per Agbar i Criteria-Caixa i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquesta composició de l’empresa subministradora d’aigua a Barcelona i una vintena de municipis metropolitans va ser validada durant l’etapa de Xavier Trias com a alcalde de Barcelona. En accedir al càrrec, la nova alcaldessa Ada Colau va portar la concessió als Tribunals amb l’objectiu de municipalitzar el servei. El 20 de febrer de 2020 la Comissió Europea avala la sentència del TS sobre Aigües de Barcelona.

2019 Països Catalans Política i institucions
19 de novembre de 2019 Amnistia Internacional, contra la sentència de l’1 d’octubre

Amnistia Internacional es pronuncia sobre la sentència als processats per l’1 d’octubre. AI considera que la sentència criminalitza protestes legítimes i que l’Estat espanyol ha de revisar "substancialment" el tipus penal de la sedició, posar en llibertat "de forma immediata" Jordi Cuixart i Jordi Sánchez i "anul·lar" la seva condemna, i instar el Ministeri Fiscal que "defensi el respecte del principi de legalitat, d'acord amb els estàndards internacionals de drets humans". Per la seva banda, Amnistia Internacional Espanya qualifica el judici de “just”, i la sentència d’”injusta”.

2019 Països Catalans Política i institucions
18 de novembre de 2019 Els Estats Units deixen de considerar els assentaments d’Israel a Cisjordània contraris al dret internacional

El secretari d’Estat nord-americà Mike Pompeo afirma en unes declaracions que “l’establiment d’assentaments israelians no és, en si mateix, contrari al dret internacional”. Amb aquestes afirmacions, condemnades per l’Autoritat Nacional Palestina i lloades pel govern israelià, trenquen amb la posició defensada pels Estats Units que, des del 1978, qualificava els assentaments israelians als territoris ocupats d’”il·legítims” (per bé que no utlitzava la paraula “il·legals”, com sí que ho fan les Nacions Unides).

2019 Món Política i institucions
16 de novembre de 2019 Grans protestes a Txèquia contra el govern en l’aniversari de la “revolució de vellut”

En ocasió dels 30 anys de l’anomenada “revolució de vellut” que va posar fi a l’antiga Txecoslovàquia comunista, més de 200.000 persones es manifesten a Praga exigint la dimissió del primer ministre Andrej Babiš, al qual acusen d’aprofitar-se del càrrec per als seus negocis particulars, i del president Miloš Zeman, per defensar-lo.

2019 Món Política i institucions
15 de novembre de 2019 Nova presidència de la Federació de Municipis de Catalunya

L'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Olga Arnau, és elegida per unanimitat nova presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) en l'assemblea celebrada a Barcelona després d’un pacte entre JxCat, ERC, PSC i la resta de forces polítiques. Arnau, independent però vinculada a ERC, succeeix Xavier Amor i posa fi a trenta-vuit anys de lideratge socialista a l'FMC.

2019 Països Catalans Política i institucions
15 de novembre de 2019 Acord per la pau i una nova constitució a Xile

El govern i l’oposició de Xile signen l’Acord per la pau i una nova constitució, document que preveu la celebració d’un referèndum a l’abril de 2020 sobre la necessitat d’una nova constitució. En cas de resultat afirmatiu el nou text seria sotmès a un segon referèndum. L’actual constitució data del 1980, quan va ser aprovada per la dictadura d’Augusto Pinochet. A l’acord succeeix una aturada en l’onada de protestes iniciada a mitjan octubre, en les quals 26 manifestants van morir i més de 2.000 van resultar ferits (més de 300 amb traumes als ulls per pilotes de goma). El 18 el president Sebastián Piñera reconeix abusos policials alhora que critica també els manifestants que van fer ús de la violència.

2019 Món Política i institucions
14 de novembre de 2019 ITW assenyala greus irregularitats en el judici de l’1-O

L’organització de juristes International Trial Watch (ITW) presenta a Madrid el seu informe sobre el judici de l’1 d’octubre, elaborat a partir dels 64 observadors que el van presenciar. En les conclusions finals, l’informe considera que la sentència comporta una "violació massiva" de drets i principis jurídics, tant de drets civils i polítics fonamentals dels acusats reconeguts a la Constitució, com de principis jurídics bàsics. La qualifiquen de "clarament ideològica" i que introdueix una forma inexistent d'"alçament consecutiu", en referència al 20 S  i l'1 O. A banda, critica la condemna per sedició per "inconstitucional".

2019 Països Catalans Política i institucions
12 de novembre de 2019 El TC suspèn la moció per a l’autodeterminació el mateix dia que el Parlament de Catalunya l’aprova

El Parlament de Catalunya aprova per 61 vots a favor, cap en contra i 8 abstencions una moció en defensa de l’autodeterminació. Durant la votació, 21 diputats són absents i els de Cs abandonen la cambra abans que comenci. De manera simultània, s’anuncia que el Tribunal Constitucional suspèn la moció. El dia 26, JxCat, ERC i la CUP aproven una proposta de resolució que reivindica poder debatre i votar sobre l'autodeterminació com a resposta a la sentència del Suprem que condemna els líders de l’independentisme.

2019 Països Catalans Política i institucions
11 de novembre de 2019 Tall de la frontera per reivindicar que Espanya dialogui amb l’independentisme

Amb el lema Spain, sit and talk, l’organització Tsunami Democràtic promou un tall de l’autopista a la Jonquera i el Pertús en sentit sud. El moviment instal·la un escenari enmig de l'autopista per fer-hi actuacions. El tall provoca cues de 20 km i de 14 km al Voló. La policia habilita desviaments del trànsit. Durant els tres dies següents hi ha talls a les principals vies de comunicació, especialment als accessos a Barcelona, que protagonitzen els CDR. Al matí del dia 12, els Mossos d’Esquadra i la Gendarmeria francesa desallotgen per la força els manifestants a la frontera. El tall es trasllada aleshores a l'AP-7 de Girona, on continua fins l’endemà del dia 13, en què Tsunami el desconvoca.

2019 Països Catalans Política i institucions
11 de novembre de 2019 Albert Rivera abandona la política

Albert Rivera, president de Ciutadans des de la seva fundació, anuncia que dimiteix tots els càrrecs i es retira de la política després de l’ensorrament del partit en les eleccions del 10 de novembre. El 30 de novembre una gestora assumeix la direcció del partit fins a la celebració de l’assemblea del 15 de març.

2019 Món Política i institucions
10 de novembre de 2019 Cau el govern de Romania

El Parlament romanès aprova per majoria (238 contra 233) la moció de censura de l’oposició contra la primera ministra socialista Vlorica Dancila. La moció de censura és el resultat d’un cas de corrupció que ha portat el líder socialista Liviu Dragnea a la presó, de reformes impopulars en el sistema judicial i de paràlisi en la prestació de serveis. El president Klaus Iohannis encarrega al liberal Ludovic Orban la formació de govern, que rep l’aprovació del Parlament el 4 de novembre.

2019 Món Política i institucions
10 de novembre de 2019 Eleccions generals a l’Estat espanyol

Se celebren eleccions generals anticipades a l’Estat espanyol. El PSOE, amb 120 escons al Congrés, és la força més votada, tot i que perd 3 diputats respecte a les eleccions de l’abril. El PP, amb 87, augmenta la representació en 21 i és segona força. El segueix l’extrema dreta de Vox (52) que augmenta de 28. Unidas Podemos (UP), amb 26, és quarta força amb una pèrdua de 7 escons. ERC ocupa el cinquè lloc (13), per davant de Cs (10), que cau en perdre 47 diputats. JxCat (8) ocupa la setena posició. A Catalunya, ERC és primera força, el PSC segona (12) i JXCat tercera. La CUP, que concorre per primer cop en unes eleccions generals espanyoles, obté 2 diputats, el mateix nombre que Vox i PP. A les Illes Balears, empaten PSOE, PP, UP i Vox amb 2 i al País Valencià el PSOE és primer (10), seguit de PP (8), Vox (7), UP (4), Cs (2) i Compromís (1). Al Senat, el PSOE perd la majoria absoluta (de 121 passa a 92), i el PP passa de 56 a 87 senadors.

2019 Països Catalans Política i institucions
10 de novembre de 2019 Dimiteix el president de Bolívia Evo Morales

Evo Morales, president de Bolívia durant quasi 14 anys, anuncia la dimissió. L’anunci arriba després de setmanes de protestes contra la declaració del Tribunal Electoral que el va anunciar guanyador de les eleccions del 20 d’octubre. El resultat és considerat fraudulent per gran part de la població boliviana. Per la seva banda, l’exèrcit insta Morales a dimitir. Dos dies després s’exilia a Mèxic i finalment a l’Argentina. El dia 13 la senadora Jeanine Áñez s’autoproclama presidenta interina. El dia 22 el govern acusa Morales de sedició i terrorisme.

2019 Món Política i institucions
9 de novembre de 2019 30 anys de la caiguda del mur de Berlín

En una cerimònia presidida per la cancellera alemanya Angela Merkel i el president Frank-Walter Steinmeier es commemoren els 30 anys de la caiguda del mur de Berlín (9 d’octubre de 1989). En els seus discursos, ambdós mandataris alerten de la necessitat de preservar la democràcia en referència al creixement de l’extrema dreta. Aquesta mateixa data és també l’aniversari de la Nit dels vidres trencats (1938). A la ciutat de Bielefeld es donen cita centenars de defensors d’un negacionista de l’Holocaust, que suscita una contramanifestació de l’esquerra.

2019 Món Política i institucions
5 de novembre de 2019 Acord entre el govern i els separatistes del Iemen del Sud

El govern del Iemen i els representants del Consell de Transició del Sud (CTS) signen un acord per posar fi a les hostilitats. En principi, ambdues parts formen l’aliança que, amb el suport de l’Aràbia Saudita, lluita contra la guerrilla xiïta houthi, que rep el suport de l’Iran. Tanmateix, el mes d’agost, assistida per la Unió dels Emirats Àrabs, la milícia del CTS va expulsar el govern de la ciutat d’Aden. L’acord de pau, que l’ONU considera un pas cap a la pacificació del Iemen, preveu la formació d’un govern format a parts iguals per membres del CTS i del nord.

2019 Món Política i institucions
1 de novembre de 2019 Entra en vigor la llei que imposa restriccions a internet a Rússia

La llei aprovada per la Duma (parlament rus) i signada pel president Vladímir Putin l’1 de maig comença a ser vàlida a tots els efectes. La seva funció és, segons fonts oficials, millorar la seguretat de la xarxa i, entre altres mesures, inclou la d’interrompre connexions tant a l’interior de Rússia com amb l’estranger en casos considerats d’emergència. Els crítics creuen que la llei té com a objectiu facilitar la censura per part de l’Estat i la consideren un atac a la llibertat d’expressió.

2019 Món Política i institucions
31 d'octubre de 2019 El govern indi divideix l’estat de Jammu i Caixmir en dos territoris

El govern indi divideix l’estat de Jammu i Caixmir en dos territoris administrats directament pel govern federal. En la reorganització, se separa el territori de Ladakh, habitat per budistes i musulmans, del de Jammu i Caixmir, on viuen hinduistes i musulmans. El punt crucial de la reforma és la derogació de l’article 370 de la constitució de l’Índia, que atorgava a Jammu i Caixmir un estatut especial d’autogovern atesa la gran proporció de població musulmana. Jammu i Caixmir, on hi ha un fort moviment favorable a l’annexió amb el Caixmir pakistanès, es troba de fet intervingut des del mes d’agost, que es va eliminar l’estatut especial.

2019 Món Política i institucions
31 d'octubre de 2019 Estat Islàmic confirma la mort del seu líder i anuncia el nom del successor

L’organització gihadista Estat Islàmic confirma la mort del seu líder Abu Bakr al-Baghdadi dos dies després que ho faci el president dels Estats Units Donald Trump. Baghdadi va detonar les bombes que portava en ser acorralat durant un atac de forces especials nord-americanes, a la província siriana d’Idlib, en data no especificada. En el mateix comunicat, EI fa públic que Abu Ibrahim al-Hashemi al-Qurayshi és el nou líder del grup i “califa”.

2019 Món Política i institucions
30 d'octubre de 2019 Es reuneix l’Assemblea de Càrrecs Electes

Es reuneix a Barcelona l'Assemblea de Càrrecs Electes, creada el 2016 per l’Associació de Municipis per la Independència per suplir una eventual suspensió de la Generalitat i el Parlament per part de l’Estat. Les intervencions dels assistents (majoritàriament de JXCat, ERC i la CUP) es comprometen a donar suport a les negociacions de l’independentisme amb l’Estat espanyol i denunciar la repressió. La reunió, però, està marcada per les diferències sobre l’actuació dels Mossos i les crides d’un sector a la dimissió del conseller d’Interior Miquel Buch.

2019 Països Catalans Política i institucions
30 d'octubre de 2019 Manuel Marchena, reelegit al capdavant de la Sala Penal del Tribunal Suprem

Manuel Marchena, el jutge del Tribunal Suprem que ha jutjat i condemnat els líders independentistes en la causa especial 20907/2017, és reelegit pel Consell General del Poder Judicial president de la Sala Penal. Marchena, que és l’únic candidat, és elegit per 19 vots a favor i dues abstencions.

2019 Món Política i institucions
29 d'octubre de 2019 El Estats Units qualifiquen les matances d’armenis de genocidi

Per 405 vots contra 11 la Cambra de Representants dels Estats Units aprova reconèixer com a genocidi els assassinats en massa d’armenis perpetrats per l’Imperi otomà en 1915-16. Turquia condemna la resolució que, segons diu, persegueix desqualificar l’ofensiva turca contra els kurds a Síria.

2019 Món Política i institucions
29 d'octubre de 2019 Dimiteix el primer ministre del Líban per l’onada de protestes

El primer ministre del govern libanès Saad Hariri anuncia la dimissió després de dues setmanes de protestes de centenars de milers de persones contra els plans d’austeritat del govern per retallar el deute sobredimensionat, contra la mala gestió econòmica i la corrupció. Hezbol·là, que forma part del govern, assenyala les protestes com una conspiració estrangera i escamots d’aquest partit xiïta agredeixen manifestants. A petició del president Michel Aoun Hariri continua en el càrrec en funcions fins a la designació d’un substitut o la celebració d'eleccions.

2019 Món Política i institucions
29 d'octubre de 2019 El Parlament britànic aprova convocar eleccions anticipades

La Cambra dels Comuns del Parlament britànic aprova per 483 contra 20 vots la convocatòria d’eleccions per al 12 de desembre proposada pel primer ministre Boris Johnson. L’avançament té com a objectiu aclarir posicions sobre el Brexit.

2019 Món Política i institucions
28 d'octubre de 2019 Campanya d’autoinculpacions d’Òmnium Cultural

Comencen a lliurar-se als jutjats de Catalunya els formularis d’autoinculpació per haver-se manifestat el 20 de setembre o haver votat en el referèndum de l’1 d’octubre. La campanya, impulsada per Òmnium Cultural, té per objecte solidaritzar-se amb els presos polítics condemnats pel Tribunal Suprem en la causa especial 20907/2017. El primer dia el nombre d’autoinculpacions supera les 180.

2019 Països Catalans Política i institucions
27 d'octubre de 2019 Eleccions presidencials a l’Argentina

El fins ara president de l’Argentina Mauricio Macri perd en primera volta les eleccions presidencials (40,4%) enfront del peronista Alberto Fernández (48,1%). Macri, que va perdre les eleccions primàries a l’agost, havia esdevingut molt impopular per les mesures d’austeritat que va implantar. Juntament amb Alberto Fernández és elegida com a vicepresidenta l’expresidenta Cristina Fernández de Kirchner, acusada de diversos casos de corrupció.

2019 Món Política i institucions
27 d'octubre de 2019 El president xilè cessa en bloc el govern per l'onada de protestes

El president de Xile Sebastián Piñera cessa en bloc el govern per tal d'introduir reformes socials en la legislació. És la resposta del president a les protestes multitudinàries que van començar la setmana anterior contra les creixents desigualtats i l’augment del cost de la vida i que va culminar el divendres 25 a Santiago amb una gran manifestació d’un milió de persones. El detonant de les protestes va ser un augment de les tarifes del metro.

2019 Món Política i institucions
27 d'octubre de 2019 Manifestació de Societat Civil Catalana contra l’independentisme

L’entitat unionista Societat Civil Catalana convoca una manifestació que, sota el lema "Per la concòrdia, per la democràcia, per Catalunya: stop procés", recorre el passeig de Gràcia de Barcelona. Hi assisteixen també destacats representants polítics de l’espanyolisme: el líder del PP Pablo Casado, i de Ciutadans, Albert Rivera i, entre els socialistes, el ministre d’Afers Estrangers en funcions Josep Borrell, el president del Senat Manuel Cruz, i el primer secretari del PSC, Miquel Iceta. També hi assiteix el regidor per Barcelona Manuel Valls. La Guàrdia Urbana xifra l’assistència en 80.000 persones i l’organització en 400.000.

2019 Països Catalans Política i institucions
26 d'octubre de 2019 Portugal inaugura nou govern

António Costa pren possessió del càrrec de primer ministre de Portugal per segona vegada al front d’un govern monocolor en minoria. Els socialistes van ser revalidats com a primera força en les eleccions del 6 d’octubre, tot i no obtenir majoria absoluta (108 de 230 diputats).

2019 Món Política i institucions
26 d'octubre de 2019 Gran manifestació contra la sentència als líders independentistes

Convocats per l'ANC, Òmnium Cultural i més de 500 entitats, milers de persones es manifesten sota el lema “llibertat” al llarg del carrer Marina en protesta per la sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes. La guàrdia urbana estima l’assistència en unes 350.000 manifestants, xifra que, aquest cop, és especialment contestada pels convocants, que la qualifiquen d’esbiaixada per baixa. Al vespre, milers de persones tornen a manifestar-se davant de la comissaria de la Policía Nacional, on hi ha una quarantena de ferits en els enfrontaments entre manifestants i mossos d’esquadra.

2019 Països Catalans Política i institucions
25 d'octubre de 2019 Revolta a Bolívia per l’anunci oficial dels resultats de les eleccions presidencials

El Tribunal Superior Electoral declara Evo Morales vencedor de les eleccions presidencials celebrades el 20 d’octubre. L’anunci desferma una onada de revoltes arreu del país i té lloc després d’un recompte marcat per incidents, en el qual els observadors de l’Organització d’Estats Americans (OEA) expressen preocupació per les irregularitats detectades. Morales és molt qüestionat perquè intenta revalidar el mandat per quart cop de manera il·legal, segons els seus crítics.

2019 Món Política i institucions
24 d'octubre de 2019 Trasllat de les restes de Franco

Les restes del dictador Francisco Franco són traslladades del Valle de los Caídos, on va ser enterrat, al cementiri de Mingorrubio del barri madrileny d'El Pardo. En la cerimònia el fèretre és transportat pels seus nets i hi assisteixen, a més dels familiars, la ministra de Justícia Dolores Delgado. El partit d’extrema dreta Vox és el que expressa una oposició més frontal al canvi, mentre que el PP i Cs critiquen el PSOE per considerar el trasllat innecessari i una operació electoralista.

2019 Món Política i institucions
21 d'octubre de 2019 Eleccions legislatives al Canadà

El Partit Liberal del primer ministre Justin Trudeau guanya les eleccions al Parlament Federal del Canadà. Tanmateix, perd la majoria absoluta (170) que va aconseguir el 2015 (de 177 ha passat a 157 diputats). En canvi, els conservadors milloren resultats (de 95 passen a 121), i també el Bloc Quebequès (de 10 a 32), que es converteix en tercera força.

2019 Món Política i institucions
20 d'octubre de 2019 Eleccions legislatives a Suïssa

Se celebren eleccions a l’Assemblea Federal de Suïssa, el Parlament de la Confederació Helvètica. Els resultats revaliden el primer lloc del Partit Popular, al qual segueixen socialdemòcrates i liberals, però tots tres perden diputats. En canvi, els dos partits ecologistes en guanyen.

2019 Món Política i institucions
19 d'octubre de 2019 Cau el govern de Macedònia del Nord pel refús de la UE a negociar-ne l’accés

El primer ministre de Macedònia del Nord, Zoran Zaev, convoca eleccions anticipades després que en una reunió dels caps d’estat i de govern a Brussel·les el president francès Emmanuel Macron bloquegés l’inici de negociacions d’ingrés a la UE de Macedònia del Nord I Albània.

2019 Món Política i institucions
18 d'octubre de 2019 L’Audiència Nacional ordena el tancament del web de Tsunami Democràtic

L’Audiència Nacional obre una investigació per terrorisme a Tsunami Democràtic i n’ordena el tancament del web. Poc després, apareixen rèpliques de la pàgina. Tsunami Democràtic és una organització independentista anònima que es va presentar públicament el 2 de setembre i que opera a través de xarxes socials, especialment de Telegram. Té un protagonisme creixent en la mobilització d’accions independentistes, com ara l’ocupació de l’aeroport de Barcelona del 14 d’octubre. El 30 d’octubre Microsoft bloqueja l’aplicació de Tsunami Democràtic a instàncies de la Guàrdia Civil, tot i que la reobre el 13 de novembre.

2019 Països Catalans Política i institucions
18 d'octubre de 2019 Vaga general i gran manifestació contra la sentència als presos independentistes

Unes 525.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, participen a Barcelona en la manifestació “Pels drets i les llibertats”. Convocada per la Intersindical-CSC i la Intersindical Alternativa de Catalunya i amb el suport d'Òmnium Cultural i l'ANC, els manifestants expressen el seu rebuig a la sentència del judici de la causa especial 20907/2017 que ha condemnat a anys de presó líders independentistes catalans. Centenars de milers de persones conflueixen en tres columnes en les Marxes per la Llibertat començades el dia 15 des de tots els punts de Catalunya cap a la capital catalana. Al vespre es produeixen enfrontaments amb la policia al davant de la comissaria de Via Laietana, on els cossos de seguretat practiquen detencions. La manifestació convocada junt amb la vaga general té una incidència, segons el Departament de Treball, molt variable segons el sectors: la màxima correspon als universitaris (90%) i la més baixa a la sanitat (per sota del 20%).

2019 Països Catalans Política i institucions
17 d'octubre de 2019 Primer acord entre la Gran Bretanya i la Unió Europea sobre el Brexit

El primer ministre britànic, Boris Johnson, i el president de la Comissió Europea Jean Claude Juncker, anuncien un acord de sortida de la Gran Bretanya que té en compte la salvaguarda de la frontera d’Irlanda amb Irlanda del Nord. El Consell Europeu aprova per unanimitat l’acord i el dia 22 ho fa la Cambra dels Comuns. És el primer cop des que van començar les negociacions del Brexit que totes dues parts arriben a un acord. Tot i això, Johnson no aconsegueix que la Cambra dels Comuns accepti el calendari que proposa. Finalment, el 28 d'octubre la Unió Europea accedeix a posposar la data límit al 31 de gener de 2020.

2019 Món Política i institucions
16 d'octubre de 2019 La cap de govern de Hong Kong abandona una sessió del Parlament per les protestes

A causa de les protestes de l’oposició, la governadora de Hong Kong, Carrie Lam, abandona el Consell Legislatiu durant un discurs. D’aquesta manera, la llei d’extradició suspesa al juliol, origen de les protestes, no pot ser retirada formalment. Malgrat la suspensió, les protestes han continuat i la confrontació amb la policia és cada cop de caràcter més violent. Els manifestants amplien les seves demandes i, a banda de la retirada de la llei, inclouen no qualificar les protestes d’”avalots”, l’amnistia per als activistes detinguts, una investigació independent del que qualifiquen de brutalitat policial i l’establiment del sufragi universal sense condicions (els candidats estan limitats als que permet un comitè controlat per Pequín).

2019 Món Política i institucions
15 d'octubre de 2019 El PEN Internacional, contra la sentència de l’1-O

El PEN Club Internacional demana l’alliberament immediat de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, condemnats a 9 anys de presó pel Tribunal Suprem. La petició de l’organització d’escriptors reclama també l’anul·lació de la sentència del judici del referèndum de l’1 d’octubre (pel qual Cuixart i Sánchez han estat condemnats) en nom de la llibertat d’expressió i manifestació.

2019 Món Política i institucions
14 d'octubre de 2019 Sentència del judici de l’1 d’octubre

El Tribunal Suprem fa pública la sentència contra els líders independentistes. Descarta el delicte de rebel·lió, que canvia pel de sedició, al qual afegeix els de malversació i desobediència. En total, les penes de presó (a les qual cal afegir multes i inhabilitacions) sumen 99 anys repartits en: 13 anys (Oriol Junqueras), 12 anys (Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa), 11 anys i 6 mesos (Carme Forcadell), 10 anys i 6 mesos (Joaquim Forn i Josep Rull) i 9 anys (Jordi Sànchez i Jordi Cuixart). Tres dels acusats són condemnats només per desobediència (Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila), per la qual cosa la condemna exclou l’ingrés a presó.

2019 Països Catalans Política i institucions
14 d'octubre de 2019 L’aeroport del Prat, bloquejat per les protestes contra la sentència

Durant un dia l’aeroport de Barcelona-el Prat és ocupat pels manifestants, que el col·lapsen. Més d’un centenar de vols han de ser cancel·lats. Els cossos de seguretat s’enfronten als manifestants al final de la manifestació. També la tensió és molt elevada davant la comissaria de Via Laietana, a Barcelona, on la policia carrega també contra els manifestants. Segons el Servei d’Emergències Mèdiques els ferits al final dels disturbis són més d’un centenar, quatre dels quals han perdut un ull de resultes de la utilització de pilotes de goma per la Policía Nacional (prohibides pel Parlament de Catalunya). Al llarg d’una setmana se succeeixen les mobilitzacions convocades sobretot pels CDR i el Tsunami Democràtic, els talls de vies públiques i, en determinades hores i entorns, els enfrontaments amb la policia.

2019 Món Política i institucions
13 d'octubre de 2019 Eleccions legislatives a Polònia

Les eleccions legislatives de Polònia donen la victòria al partit del govern Llei i Justícia (PiS) encapçalat pel fins ara primer ministre Mateusz Morawiecki. Tot i perdre escons i els guanys dels partits opositors, Coalició Cívica i L’Esquerra, el PiS conserva, amb 235 escons, majoria absoluta a la cambra.

2019 Món Política i institucions
10 d'ocubre de 2019 Cau el govern de Romania

El Parlament romanès aprova per majoria (238 contra 233) la moció de censura de l’oposició contra la primera ministra socialista Viorica Dăncilă. La moció de censura és el resultat d’un cas de corrupció que ha portat el líder socialista Liviu Dragnea a la presó, de reformes impopulars en el sistema judicial i de paràlisi en la prestació de serveis. El president Klaus Iohannis encarrega al liberal Ludovic Orban la formació de govern, que rep l’aprovació del parlament el 4 de novembre.

2019 Món Política i institucions
9 d'octubre de 2019 Atemptat mortal prop d’una sinagoga a Alemanya

Un home intenta entrar amb explosius en una sinagoga de Halle (Alemanya) on se celebrava la festa jueva del Yom Kippur. En no poder accedir-hi, dispara al carrer i mata dues persones després de proferir consignes antisemites i contra els immigrants. L’assassí és detingut per la policia i poques hores després confessa l’autoria dels assassinats.

2019 Món Política i institucions
7 d'octubre de 2019 Els Estats Units es retiren del Kurdistan sirià

Seguint l’ordre del president Donald Trump (contra les recomanacions del Pentagon i del Departament d’Estat), les tropes dels Estats Units es retiren del nord de Síria. Els kurds, aliats dels Estats Units a la zona en la lluita contra l’anomenat Estat Islàmic, condemnen la mesura i diuen que els deixa a la mercè del president turc, Erdogan, que considera la zona fronterera amb Turquia com un santuari de “terroristes kurds”. El dia 10 l’exèrcit turc llança una ofensiva contra la guerrilla kurda siriana (YPG). Els combats fan nombroses víctimes civils i més d’un centenar de milers de desplaçats. Diversos centenars de presoners d’Estat Islàmic aprofiten les hostilitats per escapar d’un dels principals centres de detenció de la zona. El dia 13 els kurds sirians anuncien una aliança militar amb el govern sirià (al qual fins ara estaven enfrontats) per contrarestar l’ofensiva de Turquia.

2019 Món Política i institucions
6 d'octubre de 2019 L’ONU crida a posar fi a la pèrdua de vides en les protestes a l’Iraq

En el sisè dia de l’anomenada “intifada iraquiana”, l’ONU crida a posar fi a la “forassenyada pèrdua de vides” (més d’un centenar de morts), sobretot entre els manifestants a conseqüència de la repressió policial. Les protestes tenen com a motiu inicial la denúncia de la corrupció, l’atur i la mala qualitat dels serveis públics, però aviat es converteixen en crides a enderrocar el govern. Les protestes s’aturen el dia 8 amb motiu d’una festivitat xiïta però es reprenen el dia 24. A finals de mes, el nombre de morts supera els 200.

2019 Món Política i institucions
5 d'octubre de 2019 Eleccions parlamentàries a Kosovo

Els dos partits d’oposició, Autodeterminació i la Lliga Democràtica de Kosovo, obtenen cadascun prop del 25% dels vots en les eleccions parlamentàries anticipades a Kosovo. La coalició del govern, Aliança per al Futur, obté poc més de l’11%. El primer ministre Ramush Haradinaj va dimitir el juliol de 2019 i va convocar eleccions anticipades després que el Tribunal Penal Internacional el requerís per ser interrogat sobre presumptes crims de guerra comesos a la guerra contra Iugoslàvia (1998-99).

2019 Món Política i institucions
4 d'octubre de 2019 Inaugurat un carrer a París amb el nom de Neus Català

S’inaugura a París un carrer del districte onzè amb el nom de l’activista catalana Neus Català, que va viure molts anys a la ciutat. La cap de memòria històrica de la capital francesa destaca en la seva intervenció la condició de símbol de l’homenatjada en la lluita contra el feixisme i el nazisme, especialment de les dones. Neus Català rep també en el mateix acte, a títol pòstum, la medalla Grand Vermeil, la condecoració més alta de l’ajuntament de la ciutat.

2019 Països Catalans Política i institucions
2 d'octubre de 2019 El Consell d’Europa critica el processament de polítics a Espanya i Turquia

Un informe del Comitè d'Afers Legals i Drets Humans del Consell d'Europa mostra "preocupació pel creixent nombre de polítics locals, regionals i nacionals processats per declaracions fetes en l'exercici del seu mandat, sobretot a Espanya i Turquia". Entre altres, l’informe esmenta la presumpta violació de la llibertat d’expressió dels polítics en els dos estats, i en el cas d’Espanya, pregunta el motiu de la reacció de la policia l’1 d’octubre de 2017 si els referèndums estaven despenalitzats.

2019 Món Política i institucions
1 d'octubre de 2019 La Xina celebra els 70 anys de règim comunista

El president de la Xina Xi Jinping encapçala les celebracions dels 70 anys de la fundació de la República Popular de la Xina. L’1 d’octubre de 1949 Mao Zedong anuncià la fundació del Partit Comunista de la Xina, l’organització que des d’aquesta data governa la Xina. Les celebracions tenen un marcat caràcter militar. Mentrestant, a Hong Kong l’efemèride donà lloc a una intensificació de les protestes iniciades fa cinc mesos contra la llei d’extradició promoguda per Pequín al govern autònom.

2019 Món Política i institucions
1 d'octubre de 2019 Retirada militar al front del Donbass

Ucraïna, Rússia i els líders dels insurgents prorrussos acorden la desmilitarització gradual del front del Donbass, on des del 2014 té lloc una guerra civil. A canvi, el govern ucraïnès es compromet a dotar la regió d’un règim especial, un dels principals compromisos del nou president Volodímir Zelenski durant la campanya electoral. La primera fase comença el 29 d’octubre i, quan finalitzi, és previst que ambdues parts comencin negociacions amb la mediació d’Alemanya i França.

2019 Món Política i institucions
29 de setembre de 2019 Eleccions generals a Àustria

Àustria celebra eleccions generals anticipades. Els conservadors del Partit Popular, al qual pertany el canceller sortint Sebastian Kurz, obtenen una clara victòria (71 escons) lluny, però, de la majoria absoluta (92). A continuació se situen socialistes (40), la ultradreta (31), els Verds (26) i els liberals (15). Un cop coneguts els resultats, Kurz inicia els contactes per a la formació d’una coalició de govern.

2019 Món Política i institucions
27 de setembre de 2019 Protestes multitudinàries a Indonèsia

A Jakarta i altres ciutats d’Indonèsia tenen lloc durant setmanes manifestacions de milers de persones. Protagonitzades sobretot per estudiants i majoritàriament pacífiques, les mobilitzacions expressen el malestar per diverses mesures del govern. Un dels motius és el projecte de reforma del codi penal (no modificat des de l’època colonial) que, segons els manifestants, afavoreix la corrupció i criminalitza l’avortament, la infidelitat conjugal o la blasfèmia.

2019 Món Política i institucions
26 de setembre de 2019 Acaba el debat de política general

Els dies 25 i 26 se celebra al Parlament de Catalunya el debat de política general. De les resolucions aprovades, sobresurten demanar l'amnistia dels presos polítics i la retirada de la Guàrdia Civil de Catalunya.

2019 Països Catalans Política i institucions
25 de setembre de 2019 El Partit Demòcrata comença l’"impeachment" contra Donald Trump

El Partit Demòcrata dels Estats Units comença l’impeachment contra el president Donald Trump. L’acusació es basa en la denúncia d’un agent de la intel·ligència segons la qual Trump hauria pressionat el president ucraïnès Volodímir Zelenski per obtenir informació sobre Joe Biden, rival seu a les eleccions del 2020. Si els resultats de la investigació i l’acusació obtenen prou suport de la Cambra de Representants i del Senat es procediria al que seria la tercera destitució d’un president en tota la història dels Estats Units.

2019 Món Política i institucions
24 de setembre de 2019 El Tribunal Suprem de la Gran Bretanya declara il·legal la suspensió del parlament

Els jutges del Tribunal Suprem de la Gran Bretanya declaren que la suspensió del Parlament britànic durant 5 setmanes decretada pel primer ministre Boris Johnson el 10 de setembre va ser il·legal. Johnson, que va adduir raons tècniques per a la mesura, també va reconèixer que l’objectiu era impedir prorrogar el Brexit (31 d’octubre), encara que no s’arribés a un acord. El tribunal considera que la suspensió impedia sense justificació raonable la capacitat del Parlament de dur a terme les seves funcions.

2019 Món Política i institucions
23 de setembre de 2019 Operació Judes

500 guàrdies civils participen en l’anomenada Operació Judes, ordenada per l’Audiència Nacional contra els Comitès de Defensa de la República (CDR). Els agents detenen un total de nou persones, quatre a Sabadell i una a Mollet del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Sant Pere de Torelló i Sant Fost de Campsentelles, respectivament. En un dels escorcolls a un domicili d’un dels detinguts, els agents diuen haver-hi trobat substàncies i materials que es podrien utilitzar per a fabricar explosius. La fiscalia acusa els detinguts dels delictes de terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius. Des del primer moment, els advocats dels detinguts denuncien irregularitats en l’operació. El dia 26 el jutge envia a presó sense fiança set dels nou detinguts.

2019 Països Catalans Política i institucions
21 de setembre de 2019 El centredreta catalanista no independetista es reuneix a Poblet

Un centenar de dirigents del catalanisme no independentista de centredreta es reuneix al monestir de Poblet per plantejar noves vies per superar el conflicte actual entre Catalunya i Espanya. Entre altres, hi prenen part militants destacats del PdeCAT com Marta Pascal, Lluís Recoder i Carles Campuzano. Aquesta trobada ve precedida (18 de setembre) per una altra en què es reuneix un grup de tendència similar que agrupa exmilitants de CDC o del PDeCAT que han format organitzacions com la Lliga Democràtica, Lliures o Convergents, amb noms com l’exconseller Germà Gordó o l’exdiputat al Congrés Antoni Fernández Teixidó.

2019 Països Catalans Política i institucions
17 de setembre de 2019 Nova convocatòria d’eleccions generals a Espanya

Després de fracassar per segon cop en l'obtenció dels suports necessaris per ser investit, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anuncia la celebració d’eleccions generals per al 10 de novembre. Seran les quartes eleccions en quatre anys i les segones en un any. La dissolució de les Corts té lloc el 23 de setembre.

2019 Món Política i institucions
17 de setembre de 2019 Eleccions generals a Israel

Se celebren eleccions generals a Israel, en les quals el partit dels conservadors liderat pel primer ministre, Benjamin Netanyahu, aconsegueix un resultat lleugerament per sota de la coalició de centredreta Blanc i Blau, liderada per l’excap de l'estat major, Benny Gantz (31 i 32 escons, respectivament). A continuació se situa la Llista Conjunta, una aliança de partits àrabs (15), l’ultraortodox Shas (9), la dreta secular Yisrael Beytenu (8). Quatre partits més (entre els quals el laborista) obtenen entre 5 i 7 escons. Netanyahu, que està acusat de diversos càrrecs de corrupció, ofereix una aliança a Blanc i Blau, un govern de coalició que Gantz rebutja, cosa que complica molt la formació de govern.

2019 Món Política i institucions
16 de setembre de 2019 Rebaixa de penes a condemnats per pertànyer a ETA

A l’Audiència Nacional se celebra el judici a 47 acusats de pertànyer a ETA, amb els quals la fiscalia pacta penes lleus a canvi que reconeguin els fets dels quals se’ls acusa. Com a resultat de l’acord, només dos ingressen a presó.

2019 Món Política i institucions
14 de setembre de 2019 Donald Trump confirma la mort del fill de Bin Laden

El president dels Estats Units, Donald Trump, confirma que Hamza bin Laden, fill del líder d’Al-Qaeda Ossama bin Laden, va ser mort en una operació militar nord-americana en una data indeterminada. Hamza bin Laden va ser declarat un terrorista global el 2017, i se’l considerava el nou cap d’Al-Qaeda.

2019 Món Política i institucions
14 de setembre de 2019 Bombardeig d’instal·lacions petrolieres saudites amb drons

Diversos atacs amb drons destrueixen dues de les principals instal·lacions petrolieres d’Aramco, la companyia estatal saudita que controla l’extracció de cru. Els atacs són reivindicats per la guerrilla houthi, enfrontada en una guerra al govern del Iemen, que rep el suport de l’Aràbia Saudita.

2019 Món Política i institucions
13 de setembre de 2019 Visita oficial d’Emmanuel Macron a Andorra

El president francès Emmanuel Macron visita el Principat d’Andorra, on és rebut pel govern andorrà que encapçala el síndic Xavier Espot. La visita de Macron com a copríncep del Principat, dignitat que comparteix amb el bisbe de la Seu d’Urgell, la fa per tradició un cop durant el seu mandat. Macron visita les set parròquies i en el seu discurs encoratja la integració progressiva del Principat a la UE.

2019 Països Catalans Política i institucions
11 de setembre de 2019 Celebració de l’Onze de Setembre

Se celebra el Dia Nacional de Catalunya amb una de les manifestacions menys nombroses des de l’arrencada de l’anomenat procés independentista (2010). Sota el lema “objetiu independència”, unes 600.000 persones participen en la concentració que té com a centre la plaça d’Espanya de Barcelona. Les entitats convocants, ANC i Òmnium Cultural, hi reclamen unitat als partits independentistes. La manifestació aquest any també ve marcada per la imminent sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, participa en els actes institucionals (on no són presents els partits unionistes), però no a la manifestació.

2019 Països Catalans Política i institucions
10 de setembre de 2019 Dimiteix l’assessor nacional de seguretat del president dels Estats Units

El president Donald Trump anuncia la dimissió de l’assessor nacional de seguretat John Bolton. Bolton, de la línia més dura de l’entorn del president, era partidari de la confrontació sense matisos (incloent-hi la intervenció militar) amb estats com l’Afganistan, l’Iran o Corea del Nord, excloent-hi qualsevol negociació. El 18 de setembre Robert O’Brien substitueix Bolton en el càrrec.

2019 Món Política i institucions
8 de setembre de 2019 Pren possessió el nou govern de transició del Sudan

Abdal·là Hamduk, antic vicesecretari de la Comissió Econòmica de l’ONU a l’Àfrica, pren possessió com a primer ministre del primer govern amb participació civil del Sudan des del 1989. El nou govern és el resultat de l’acord entre civils i militars per a un govern de transició posterior a l’enderrocament del dictador Omar al-Bashir el mes d’abril. Els enfrontaments subsegüents entre militars i l’oposició van causar prop d’un centenar de morts civils.

2019 Món Política i institucions
7 de setembre de 2019 Els rebels musulmans de Mindanao deposen les armes

Vora un miler de guerrillers del Front Moro Islàmic d’Alliberament lliuren les armes al govern filipí. És la primera fase de l’acord de pau signat el 2014 que ha de culminar amb el desarmament total d’uns 40.000 guerrillers, la conversió del Front en partit polític i la creació d’una regió autònoma musulmana a l’illa de Mindanao. El conflicte va esclatar a la dècada dels anys setanta amb l’objectiu de crear un estat independent de confessió islàmica. Des d’aleshores ha provocat uns 175.000 morts. Tot i això, alguns grups minoritaris continuen actius.

2019 Món Política i institucions
7 de setembre de 2019 Intercanvi de presoners entre Rússia i Ucraïna

35 presoners russos i 35 d’ucraïnesos són alliberats com a resultat d’un acord entre Rússia i Ucraïna. L’impulsor de la iniciativa va ser el nou president ucraïnès Volodímir Zelenski, que s’ha compromès a posar fi al conflicte armat que tots dos països mantenen des del 2014. Els presoners són, de la part russa, els 24 mariners capturats per un vaixell de la marina russa a la mar d’Azov el novembre de 2018 i el cineasta Oleg Sentsov, acusat de conspiració terrorista. Per la part ucraïnesa sobresurt el cap de seguretat ucraïnès Volodímir Tsemakh, sospitós de participar en l’atac que va abatre l’avió de Malaysia Airlines MH17 a l’est d’Ucraïna (2014).

2019 Món Política i institucions
5 de setembre de 2019 Nou govern a Itàlia

Entra en vigor a Itàlia un nou govern de coalició format pel Moviment 5 estrelles i el Partito Democratico, que substitueix la Lega Nord. Després de ser aquest partit el més votat d’Itàlia en les eleccions del maig al Parlament Europeu, el seu líder Matteo Salvini anuncià una moció de censura contra el primer ministre Giuseppe Conte, el qual dimití i anuncià eleccions anticipades. Tanmateix, finalment accepta presidir un nou govern amb l’M5S en coalició amb el Partito Democratico, deixant a l’oposició la Lega.

2019 Món Política i institucions
5 de setembre de 2019 El jutge imputa tots els caps policials involucrats en les càrregues de l’1 d’octubre

Un jutjat de Barcelona cita a declarar com a investigats tots els caps policials que van ordenar càrregues contra els votants durant el referèndum de l’1 d’octubre. Fins ara només s’havien citat 4 dels 8 caps, i per actuacions concretes en alguns centres de votació.

2019 Països Catalans Política i institucions
4 de setembre de 2019 Absolt el Partit Popular d’un cas de corrupció per destrucció de proves

Un jutjat de Madrid absol el Partit Popular en el cas de la destrucció dels ordinadors amb suposada informació sobre comptabilitat paral·lela del partit. El cas té l’origen en la informació que l’extresorer del PP Luis Bárcenas va proporcionar al jutge Pablo Ruz l’any 2013, segons el qual els ordinadors contenien informació sobre l’anomenada “caixa B”. Tanmateix, la informació havia estat esborrada. Entre moltes altres incidències del cas, l’Audiència Nacional va arxivar-lo. En tornar-lo a obrir, el sumari havia desaparegut. Acabat el judici, que va començar el juny de 2019, el jutge considera que no hi ha proves que demostrin que la destrucció havia estat intencionada.

2019 Món Política i institucions
3 de setembre de 2019 Boris Johnson, derrotat en l’intent d’accelerar el Brexit

Per 328 vots contra 301 la Cambra dels Comuns britànica aprova que es pugui vetar un Brexit sense acord. En resposta, l’endemà el primer ministre Boris Johnson proposa avançar les eleccions al 15 d’octubre però la votació queda lluny dels dos terços requerits (298 dels 434 necessaris).

2019 Món Política i institucions
1 de setembre de 2019 Més de 100 morts en un bombardeig a la guerra del Iemen

La Creu Roja responsabilitza la coalició liderada per l’Aràbia Saudita de l’atac aeri en un centre de detenció del moviment rebel houthi. Segons la Creu Roja, els morts serien un centenar i els supervivents una quarantena.

2019 Món Política i institucions
1 de setembre de 2019 Alemanya demana perdó a Polònia per la Segona Guerra Mundial

En un acte solemne celebrat a la ciutat polonesa de Wieluń, el president alemany Frank-Walter Steinmeier demana, en presència del seu homòleg polonès Andrzej Duda, perdó a Polònia per haver començat la Segona Guerra Mundial fa 80 anys. L’1 de setembre de 1939 Wieluń va ser la primera ciutat a ser bombardejada pel Tercer Reich en el que es considera l’inici del conflicte.

2019 Món Política i institucions
31 d'agost de 2019 Diputats francesos critiquen la repressió de l’independentisme català

52 diputats de l’Assemblea Nacional de França signen una carta publicada a Le Journal du Dimanche, en la qual expressen la seva preocupació i reprovació per l’actuació de l’Estat espanyol contra l’independentisme català perquè, segons diuen, amenaça les llibertats fonamentals. Aquesta carta s’afegeix al manifest que 41 senadors francesos van fer públic el mes de març en el mateix sentit.

2019 Països Catalans Política i institucions
29 d'agost de 2019 Exguerrillers colombians criden a tornar a les armes

Un sector de les Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia (FARC), organització actualment convertida en partit polític, crida a retornar a la lluita armada contra el govern perquè, segons diu, ha traït els acords de pau de 2016. Immediatament després del missatge, el president Iván Duque qualifica el grup d’empresa criminal i anuncia la creació d’una unitat especial per combatre’l. Les FARC van ser el principal grup guerriller en la guerra civil colombiana que va durar 50 anys.

2019 Món Política i institucions
28 d'agost de 2019 Les forces governamentals recuperen Aden

El govern iemenita presidit per Abd Rabbuh Mansur Hadi, que rep el suport de l’Aràbia Saudita, anuncia que torna a controlar la ciutat d’Aden. Des de l’11 d’agost la ciutat estava ocupada per un grup liderat per l’anomenat Consell de Transició del Sud que, amb el suport de la Unió dels Emirats Àrabs, aspira a un estat independent en aquesta part del Iemen. El president Hadi i el Consell mantenen una fràgil aliança contra els xiïtes houthis, als quals dona suport l’Iran, i controlen la capital, Sanà, des del 2014. Aleshores, el govern iemenita va traslladar la seu a Aden.

2019 Món Política i institucions
19 d'agost de 2018 El PP i Ciudadanos, al govern de la Comunitat de Madrid amb el suport de l’extrema dreta

Isabel Díaz Ayuso (PP) pren possessió com a nova presidenta de la Comunidad de Madrid. El nou equip de govern és una coalició del PP i Cs que ha requerit el suport de la ultradretana Vox per aconseguir una majoria que superés l’esquerra. Aquest pacte de les dretes és anàleg al que van fer al juny i al gener per aconseguir l'alcaldia i la Junta de Andalucía, respectivament.

2019 Món Política i institucions
18 d'agost de 2019 Comença el judici al president sudanès enderrocat

Començà el judici a Omar al-Bashir, expresident del Sudan durant quasi 30 anys i enderrocat en un cop d’estat l’abril de 2019. Els militars que el van detenir van refusar lliurar-lo al Tribunal Penal Internacional, que havia cursat una ordre de detenció per crims contra la humanitat i genocidi. Al-Bashir només ha d’afrontar càrrecs de corrupció.

2019 Món Política i institucions
17 d'agost de 2019 Acord entre els militars i l’oposició al Sudan

L’oposició i els militars signen un acord per a la formació d’un govern de transició de 39 mesos al Sudan. El govern, compost de civils llevat dels ministres de Defensa i de l’Interior, té per sobre un consell sobirà format per 6 civils i 5 militars. Amb aquest acord es vol tancar l’etapa de violència iniciada amb l’enderrocament del dictador Omar al-Bashir el mes d’abril, durant la qual el refús dels militars a cedir el poder va causar prop d’un centenar de víctimes civils. El dia 8 de setembre pren possessió el primer govern amb participació civil del Sudan des del 1989. El primer ministre és Abdal·là Hamduk, antic vicesecretari de la Comissió Econòmica de l’ONU a l’Àfrica, i el govern inclou quatre dones.

2019 Món Política i institucions
16 d'agost de 2019 Els Estats Units ordenen la incautació d’un petrolier retingut a Gibraltar

Un dia després que Gibraltar permeti al petrolier iranià Grace 1 continuar la ruta, el departament de justícia dels Estats Units n'ordena la detenció. El vaixell, que transporta 2,1 milions de barrils de petroli, va ser detingut el 4 de juliol acusat de tràfic il·legal de cru amb Síria. El 19 de juliol l’Iran va arrestar el petrolier de bandera britànica Stena Impero, al qual acusà d’haver violat les aigües territorials, negant que fos una represàlia. El 27 de setembre l’Stena Impero és alliberat.

2019 Món Política i institucions
12 d'agost de 2019 Els manifestants paralitzen l’aeroport de Hong Kong

Milers de manifestants ocupen l’aeroport de Hong Kong, un dels més importants d’Àsia, i el paralitzen durant els dos dies següents. Centenars de vols són cancelats. Les protestes van començar el mes de juny contra la llei d’extradició que Pequín pressiona el govern autònom perquè l'aprovi i des d’aleshores han tingut continuïtat. Malgrat el caràcter pacífic, la policia empra mètodes cada cop més contundents contra els manifestants.

2019 Món Política i institucions
8 d'agost de 2019 Set morts en un accident nuclear a Rússia

Sis enginyers i dos militars moren per fuga de material radioactiu a les instal·lacions nuclears de Niónoksa, al nord-est de Rússia. Almenys sis persones són hospitalitzades després de l’accident. El dia 14 els nivells de radioactivitat a 50 km del lloc de l’accident augmenten fins a 16 vegades els normals. L’accident té lloc durant unes proves en les quals s’assaja un nou tipus d’armament, confirmat pel president Vladímir Putin.

2019 Món Política i institucions
7 d'agost de 2019 Creació d’un partit antiindependentista

Es constitueix davant notari la Lliga Democràtica, un nou partit contra la independència de Catalunya impulsat per l’exprimer ministre francès i regidor de Barcelona Manuel Valls, tot i que no hi ocupa cap càrrec. Entre els dirigents destaquen la politòloga Astrid Barrio, l’exdiputat de CiU José Nicolás de Salas i l’expresident de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch.

2019 Països Catalans Política i institucions
5 d'agost de 2019 El govern indi suprimeix l’estatut especial del Caixmir

El govern indi revoca l’article 370 de la Constitució que garanteix a l'estat, majoritàriament musulmà, de Jammu i Caixmir un ampli autogovern. El govern federal justifica la mesura per la conflictivitat i la violència cròniques del territori, un dels més militaritzats del món, i per una suposada discriminació als no musulmans. El Pakistan i part de l’oposició índia protesten contra la mesura, que qualifiquen d’intent d’assimilació forçosa dels musulmans.

2019 Món Política i institucions
3 d'agost de 2019 Alliberat un raper a Suècia per la intervenció del president dels Estats Units

El raper nord-americà A$AP Rocky és posat en libertat després d’un mes de presó preventiva per protagonitzar una baralla a Estocolm. En l’alliberament és clau la intervenció del president nord-americà Donald Trump.

2019 Món Política i institucions
2 d'agost de 2019 Els Estats Units es retiren del Tractat de míssils nuclears d’abast mitjà

Els Estats Units formalitzen la seva retirada del Tractat de míssils nuclears d’abast mitjà. Justifiquen la retirada per les proves de què disposen, segons les quals Rússia hauria desplegat il·legalment míssils d’aquest tipus. El tractat va ser signat el 1987 pels presidents Ronald Reagan i Mikhaïl Gorbatxov i prohibia els míssils d’un abast d'entre 500 i 5.500 km.

2019 Món Política i institucions
29 de juliol de 2019 Multes de la Junta electoral central a la CCMA i al president de la Generalitat

La Junta Electoral Central multa amb 1.200 euros la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per l’emissió per TV3 del documental Un procés dins del Procés, sobre els presos polítics, el dia 9 d’abril perquè considera que vulnerava la neutralitat que els mitjans públics han d’observar en períodes electorals. La JEC addueix també aquest argument per a les multes imposades el mateix dia al president Quim Torra per la carta enviada als treballadors de la Generalitat (2.500 euros) i pel missatge institucional (5.500 euros) del dia de Sant Jordi, en els quals criticava l’article 155.

2019 Països Catalans Política i institucions
27 de juliol de 2019 Més d’un miler de detinguts en una manifestació a Moscou

La policia deté milers de manifestants en una manifestació a Moscou contra el veto del govern a candidats de l’oposició en les eleccions locals del setembre. És la segona manifestació per aquest motiu. En la primera, la setmana anterior, hi van participar més de 20.000 persones, i desenes de persones van ser detingudes. La segona convocatòria va ser declarada il·legal per l’ajuntament per motius de seguretat. El principal convocant, el líder opositor Alekxei Navalni, va ser detingut el dia 24 i condemnat a 30 dies de presó. El 28 de juliol s’anuncia que Navalni ha d’ingressar a l’hospital a causa d’una reacció al·lèrgica que l’oposició atribueix a un enverinament.

2019 Món Política i institucions
26 de juliol de 2019 El Tribunal de Comptes augmenta les sancions pel 9-N

El Tribunal de Comptes confirma i augmenta la condemna a l’expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas i diversos exconsellers per la consulta del 9-N de 2014 en 4,9 milions d’euros. Aquesta és la quantitat que el Tribunal considera el cost de la consulta, tot i que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els va absoldre del delicte de malversació. L'1 d’agost la Caixa de Solidaritat, entitat dedicada a afrontar les sancions econòmiques contra el sobiranisme, anuncia el pagament de la quantitat que restava, i evita que als condemnats se’ls embarguin les propietats.

2019 Països Catalans Política i institucions
26 de juliol de 2019 L’ONU condemna la indiferència davant l’escalada bèl·lica a Síria

L’alta comissionada per als Drets Humans de l’ONU, Michelle Bachelet, condemna públicament la indiferència de la comunitat internacional davant l’augment de morts de civils a Síria. Bachelet acusa especialment el govern sirià i el seu aliat (Rússia) de no distingir entre objectius civils i militars. En els 10 dies precedents moren més d’un centenar de civils, una quarta part dels quals infants. L’ONU estima en prop d’un milió els morts des de l’inici del conflicte (2011).

2019 Món Política i institucions
25 de juliol de 2019 Rebutjada la investidura de Pedro Sánchez en segona votació

Amb 124 vots a favor (PSOE), 155 en contra i 67 abstencions (Unides Podem, PNB i ERC), el Congrés dels diputats rebutja la investidura de Pedro Sánchez en segona votació. No han pogut votar els diputats Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, en presó preventiva. En la primera votació (23 de juliol) el resultat va ser similar: 124 a favor, 170 en contra (entre els quals ERC) i 52 abstencions.

2019 Món Política i institucions
24 de juliol de 2019 Boris Johnson, nou primer ministre britànic

El conservador Boris Johnson és investit nou primer ministre de la Gran Bretanya. Johnson, que va ser escollit el dia anterior com a nou líder del seu partit, pren el relleu a Theresa May, que va dimitir el dia 7 de juny després que el Parlament britànic rebutgés les seves propostes per a un Brexit acordat.

2019 Món Política i institucions
22 de juliol de 2019 ICV, declarada en concurs de creditors

Un jutjat de Barcelona ratifica el concurs de creditors d’Iniciativa per Catalunya-Verds. El partit va declarar la situació concursal el 8 de juliol. Des de feia uns cinc anys, la minva de representació a les institucions de govern i la integració en coalicions amb altres forces d’esquerra, especialment els comuns, van comportar la disminució d’ingressos i un deute inassumible, cosa que, en la pràctica, aboca IC-V a la dissolució després d’unes tres dècades d’existència.

2019 Països Catalans Política i institucions
21 de juliol de 2019 Eleccions parlamentàries a Ucraïna

El partit Servidor del Poble que lidera el president Volodímir Zelenski obté majoria absoluta en les eleccions que va convocar per al 20 de maig, quan va ser investit. En aquestes eleccions, 26 districtes electorals corresponents a Crimea (annexada per Rússia el 2014) i les regions de l’est de Lugansk i Donetsk (autoproclamades independents i que mantenen un enfrontament armat amb el govern) són declarats vacants, i el parlament (la Rada) passa, per tant, a estar format per 424 escons en lloc de 450.

2019 Món Política i institucions
19 de juliol de 2019 Dimiteix el primer ministre de Kosovo

Ramush Haradinaj, primer ministre de Kosovo, dimiteix el càrrec després que el Tribunal Penal Internacional l’hagi citat com a acusat (per Sèrbia) per la mort de civils quan era el cap de l’Exèrcit d’Alliberament de Kosovo (1998-99). Haradinaj ha estat absolt anteriorment de càrrecs semblants (2008 i 2012).

2019 Món Política i institucions
18 de juliol de 2019 El TEDH denega indemnitzar familiars de víctimes dels GAL

El Tribunal Europeu de Drets Humans sentencia que els familiars de les víctimes dels Grupos Antiterroristas de Liberación i del Batallón Vasco Español no tenen dret a indemnitzacions de l’Estat espanyol. La sentència és la resposta a un recurs presentat per deu famílies de víctimes i no es pot recórrer. L’Estat espanyol va considerar les víctimes com a membres d’ETA, cosa que els demandants van considerar que vulnerava la presumpció d’innocència. El TEDH considera que la presumpció d’innocència no obliga a la indemnització.

2019 Món Política i institucions
15 de juliol de 2019 Polèmiques revelacions sobre els atemptats del 17 d'agost de 2017

El diari Público publica els resultats d’una investigació sobre els atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017, centrada sobretot en el líder de la cèl·lula Abdelbaki es-Satty. Entre altres conclusions, el diari destaca que Es-Satty va ser confident dels serveis secrets espanyols (CNI) fins al dia dels atemptats i que aquest organisme feia un seguiment minuciós de la cèl·lula. Poc després, altres mitjans qüestionen la investigació de Público. El 19 de setembre l'Audiència Nacional denega investigar els presumptes vincles d'Es-Satty amb el CNI.

2019 Països Catalans Política i institucions
11 de juliol de 2019 El PSC i JxCat pacten a la Diputació de Barcelona

Els vots de Junts per Catalunya i el Partit dels Socialistes de Catalunya donen la presidència de la Diputació de Barcelona a l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, la socialista Núria Marín. El nomenament dona lloc a una crisi de govern a la Generalitat, quan els dos partits del Govern es retreuen mútuament els pactes municipals amb els socialistes (que van donar suport a l’aplicació de l’article 155).

2019 Països Catalans Política i institucions
10 de juliol de 2019 La delegada de la Generalitat a Alemanya denuncia l’espionatge del govern espanyol

Marie Kapretz, delegada del Govern a Berlín, denuncia l’espionatge d’agents espanyols, així com la intercepció de correus electrònics personals. El 22 d’agost la fiscalia general alemanya admet la denúncia. L’espionatge a Kapretz és un dels molts a què han estat sotmesos els membres de les delegacions catalanes a l’estranger, segons notícies publicades per diversos mitjans. Aquests “seguiments”, com els anomena el ministeri, contenen informació personal i formen part de la documentació que l’Estat envia al TSJC, que demana el tancament de les delegacions. El govern de la Generalitat qualifica els fets d’escàndol i reclama la dimissió del ministre d’Afers Estrangers en funcions, Josep Borrell.

2019 Països Catalans Política i institucions
9 de juliol de 2019 Final de la conferència entre el govern afganès i els talibans a Qatar

Un comunicat conjunt anuncia la conclusió de les converses de pau entre els talibans i el govern de l’Afganistan a Doha (Qatar). Els acords preveuen la formació d’un govern basat en la llei islàmica que preservi els drets de les dones en aquest marc legal, així com també el de les minories. La reunió, de més dos dies de durada, transcorre en paral·lel a les negociacions entre els talibans i els Estats Units per posar fi al conflicte bèl·lic de 18 anys a l’Afganistan.

2019 Món Política i institucions
9 de juliol de 2019 Informe sobre el judici als líders independentistes

L’organització international Trial Watch, que a través dels seus observadors ha seguit el judici al tribunal suprem dels líders independentistes, publica un informe amb les seves conclusions. Hi destaca que es tracta d’una “causa general de caràcter polític”, que el referèndum de l’1 d’octubre no contradeia la llei en vigor, que les acusacions d’aixecament violent no se sostenen i que es van cometre vulneracions de les garanties del procés penal.

2019 Països Catalans Política i institucions
8 de juliol de 2019 El TPI condemna un exlíder rebel congolès

El Tribunal Penal Internacional declara l’exlíder rebel de la República Democràtica del Congo Bosco Ntaganda culpable en 18 càrrecs de crims de guerra i crims contra la humanitat comesos entre els anys 2002 i 2003. Ntaganda va estar a les ordres de Thomas Lubanga, condemnat el 2012 pel mateix tribunal. Entre els càrrecs hi ha la primera condemna per esclavitud sexual. La pena, dictada el 7 de novembre, és de 30 anys de presó.

2019 Món Política i institucions
7 de juliol de 2019 Eleccions generals a Grècia

Amb una abstenció de les més altes dels darrers anys (43%), les eleccions generals a Grècia donen la majoria absoluta al centredreta de Nova Democràcia. Es posa fi d’aquesta manera als cinc anys de govern del partit d’esquerres Syriza, sorgit després de la crisi del deute que va enfonsar l’economia grega. El 8 de juliol, el líder de Nova Democràcia, Kiriakos Mitsotakis, es converteix en nou primer ministre succeint Alexis Tsipras.

2019 Món Política i institucions
4 de juliol de 2019 Una organització de l’ONU demana la llibertat de quatre presos polítics independentistes

El grup de treball sobre detencions arbitràries de l'ONU considera que la presó preventiva de Quim Forn, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa és "arbitrària" i en demana l’alliberament immediat a les autoritats espanyoles. El mes de maig el mateix grup va expressar el mateix pronunciament en els casos d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. En resposta, el govern espanyol no reconeix legitimitat al grup ni a les seves peticions.

2019 Món Política i institucions
3 de juliol de 2019 Elegits els principals càrrecs de la Unió Europea

El Consell Europeu, la Comissió Europea i el Parlament Europeu elegeixen el seus màxims representants, que han de succeir Donald Tusk, Jean-Claude Juncker i Antonio Tajani, respectivament. El 2 de juliol són elegits el nou president del Consell Europeu, el primer ministre belga Charles Michel (a partir de l’1 de desembre) i la nova presidenta de la Comissió Europea, la ministra de defensa alemanya Ursula von der Leyen (a partir de l’1 de novembre). El dia 3, els eurodiputats elegeixen nou president de la cambra, el portaveu socialista italià David Maria Sassoli, que el mateix dia assumeix el càrrec. A banda, aquest mateix dia la presidenta del Fons Monetari Internacional, la francesa Christine Lagarde, és nominada per succeir Mario Draghi al capdavant del Banc Central Europeu a partir del 31 d’octubre, i el ministre d’Afers Estrangers espanyol Josep Borrell és proposat per succeir Federica Mogherini com a alt representant de la política exterior europea.

2019 Món Política i institucions
2 de juliol de 2019 El Parlament Europeu inicia la legislatura sense els eurodiputats catalans

El dia de la constitució del Parlament Europeu, milers de catalans es manifesten davant de la cambra, a Estrasburg, per denunciar l’absència dels diputats electes Oriol Junqueras (en presó i a l’espera de sentència judicial), Carles Puigdemont i Antoni Comín, a l’exili i encausats per la justícia espanyola. Puigdemont i Comín no travessen la frontera alemanya per la presència d’agents de la policia espanyola en territori francès i per la seva suspensió provisonal com a diputats de l’Europarlament que dicta el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

2019 Països Catalans Política i institucions
2 de juliol de 2019 Alliberada la capitana del 'Sea-Watch'

Carola Rackete, la capitana alemanya del vaixell Sea-Watch, és deixada en llibertat per un jutge després de quatre dies d’arrest a Agrigent (Sicília). El Sea-Watch rescata immigrants i refugiats a la Mediterrània, i Rackete va ser acusada de resistència contra un vaixell de guerra per esquivar una patrullera de la Guàrdia Marítima i desembarcar 42 nàufrags al port de l'illa de Lampedusa sense autorització. La jutge dictamina que Rackete complia amb un deure i que no hi veia desobediència.

2019 Món Política i institucions
2 de juliol de 2019 El TC avala retroactivament l’article 155

El ple del Tribunal Constitucional confirma la constitucionalitat de l’aplicació de l’article 155 a Catalunya tal com va ser acordada pel Senat el 27 d’octubre de 2017. És la conseqüència del rebuig dels recursos en contra del Parlament de Catalunya i de Podem. D’altra banda, el 30 de juliol es fa públic que dues setmanes abans (15 de juliol) el TC va avalar la tramitació d'investidura a distància aprovada pel Parlament de Catalunya el 8 de maig de 2018, però que el mateix tribunal va anul·lar el 4 d’abril de 2019.

2019 Països Catalans Política i institucions
28 de juny de 2019 Setena ronda de converses entre els Estats Units i els talibans

Se celebra a Doha (Qatar) la setena ronda de negociacions iniciades a l’octubre del 2018 entre els talibans i els Estats Units (representats pel diplomàtic Zalmay Khalilzad) per posar fi al conflicte armat que viu el pais des de fa divuit anys. No hi participa el govern afganès, que els talibans consideren un titella dels Estats Units. Des del 2017 hi ha hagut també tres trobades a Moscou entre els talibans i personalitats del govern afganès, entre els quals l’expresident Hamid Karzai.

2019 Món Política i institucions
27 de juny de 2017 Retorn dels presos polítics a les presons de Catalunya

Els nou líders independentistes encausats tornen a les presons catalanes un cop el judici de la causa especial 20907/2017 queda vist per a sentència. Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart arriben a la presó de Lledoners, després d’un viatge de més de dos dies des de Soto del Real amb parades a Valdemoro, Zuera i Can Brians, mentre que Carme Forcadell i Dolors Bassa arriben directament des de la presó d’Alcalá Meco a Puig de les Basses i Mas d’Enric després de set hores de viatge.

2019 Països Catalans Política i institucions
27 de juny de 2019 Francina Armengol és reelegida presidenta del Govern de les Illes Balears

Amb els vots del Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB), Podem, Més per Mallorca i Més per Menorca, el Parlament balear reelegeix Francina Armengol cap del Govern de les Illes Balears. Armengol pren possessió el dia 1 de juliol al capdavant d’un nou executiu que, a més del PSIB i MÉS, inclou també Podem, absent en l’anterior legislatura.

2019 Països Catalans Política i institucions
25 de juny de 2019 El Consell d’Europa aixeca la suspensió a Rússia

Per 118 vots contra 62, l’Assemblea de Parlamentaris del Consell d’Europa aprova el restabliment de totes les prerrogatives de Rússia, entre les quals el dret a vot. L’Assemblea va sancionar Rússia el 2014 a causa de les intervencions a Crimea i a l’Est d’Ucraïna. L’any 2017 Rússia va deixar de pagar la quota del Consell d’Europa. El retorn com a membre de ple dret és en principi sense contrapartides, però tot i això, es considera un mal menor comparat a una sortida de Rússia del l’organisme.

2019 Món Política i institucions
24 de juny de 2019 Dimissions a Ciutadans

Toni Roldán dimiteix dels càrrecs de portaveu econòmic de Ciutadans al Congrés i de l’executiva permanent del partit. Poc després l’eurodiputat Javier Nart també anuncia la baixa del partit, tot i que en conserva l’escó. Dimiteixen també alguns càrrecs regionals. El motiu adduït de les dimissions són els pactes amb el partit d’extrema dreta Vox assumits pel líder de Ciutadans, Albert Rivera, que el 17 de juny també van ser una de les causes del trencament amb Manuel Valls, candidat a l’alcaldia de Barcelona.

2019 Món Política i institucions
23 de juny de 2019 El candidat d’Erdogan perd la repetició de les eleccions a Istanbul

El candidat de l’opositor Partit Republicà, Ekrem Imamoglu, derrota clarament (53%) l’exprimer ministre Binali Yildirim en la repetició de les eleccions a l’Ajuntament d’Istanbul. Yildirim, candidat de l’AKP, el partit del president turc Recep Tayyip Erdogan, ja va ser derrotat en les primeres eleccions municipals del 31 de març, però la Comissió Electoral no en va aprovar el resultat i va ordenar la repetició de la votació.

2019 Món Política i institucions
22 de juny de 2019 Intent de cop d’estat a Etiòpia

L’exèrcit etíop frustra un cop d’estat contra el president Abiy Ahmed. En l’intent moren el cap de la revolta, el general de brigada Asaminew Tsige, el cap de l’exèrcit etíop Seare Mekonnen i el governador amhara, Ambachew Mekonnen. Poc després de ser elegit, el president Abiy va ser objecte d’un atemptat (23 de juny de 2018).

2019 Món Política i institucions
20 de juny de 2019 Violentes protestes antirusses a Geòrgia

Unes 240 persones resulten ferides a Tbilissi en enfrontaments entre la policia i manifestants amb motiu de la intervenció d’un diputat rus en un acte oficial de l’Església ortodoxa. Sota l’eslògan de “No a Rússia”, els manifestants critiquen l’intervencionisme rus a Geòrgia. Per la seva banda, la presidenta Salome Zurabishvili qualifica Rússia d’”enemic” i “ocupant”. El 22 de juny Rússia suspèn temporalment els vols a Geòrgia, que rep més d’un milió de turistes russos cada any.

2019 Món Política i institucions
19 de juny de 2019 Les Nacions Unides demanen que s’investigui la monarquia saudita pel cas Khashoggi

Les Nacions Unides reclamen en un informe que el príncep hereu saudita, Mohamed bin Salman, se sotmeti a una investigació per esclarir l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi. La relatora especial del cas, Agnes Callamard, anuncia que el descobriment d’uns enregistraments al consolat d’Istanbul incriminarien el príncep hereu i demana que se suspengui el judici a porta tancada contra onze acusats per a cinc dels quals es demana la pena de mort.

2019 Món Política i institucions
17 de juny de 2019 Mor l’expresident egipci Mursi mentre és jutjat

L’expresident egipci Muhamed Mursi mor durant el judici en el qual se l’acusava d'haver espiat per a Hamàs. Mursi, únic president egipci elegit democràticament, va ser enderrocat al juliol del 2013 pels militars. Empresonat des d’aleshores, estava encausat en diversos processos.

2019 Món Política i institucions
15 de juny de 2019 Es constitueixen els ajuntaments sorgits de les eleccions municipals del 26 de maig

Un cop tancats els pactes municipals queden constituïts els ajuntaments a partir de les eleccions locals del 26 de maig. A Catalunya, JxCat és la formació amb un major nombre d’alcaldes (370), seguida d’ERC (359), el PSC (89), la CUP (19), els Comuns (16) i el PP (1). Malgrat que Barcelona en Comú no és la força més votada, Ada Colau és reelegida com a alcaldessa de la ciutat amb el suport del PSC (amb la qual forma govern) i del suport de tres regidors de la llista de Manuel Valls. ERC, el partit més votat, resta a l’oposició. A Tarragona i Lleida, en canvi, ERC desbanca el PSC del consistori, que ocupava feia 12 i 40 anys, respectivament. Girona continua governada per JxCat. A les Illes Balears, el PSIB té la majoria d’alcaldies (entre les quals la de Palma, encapçalat per José Hila), seguit del PP, El Pi, MÉS i formacions locals o independents. Al País Valencià, Joan Ribó, de Compromís, reté l’alcaldia al capdavant d’una coalició amb el PSPV, partit que té la majoria d’alcaldies seguit del PP i Compromís. Alacant continua en mans del PP mentre que Castelló revalida el govern socialista. A Madrid, un pacte entre Ciutadans i el PP amb el suport del partit d’extrema dreta de Vox evita que Manuela Carmena, al capdavant de la formació d’esquerres Más Madrid, repeteixi mandat.

2019 Països Catalans Política i institucions
14 de juny de 2019 El Tribunal Suprem denega a Oriol Junqueras sortir de la presó per ser eurodiputat

El Tribunal Suprem denega al líder d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, un dels líders independentistes jutjats en la causa especial 20907/2017, sortir de la presó per ocupar l’escó al Parlament Europeu que va obtenir en les eleccions del 26 de maig, condició que li donaria immunitat parlamentària. El mateix dia el Butlletí Oficial de l’Estat publica els noms dels 54 eurodiputats espanyols, entre els quals apareixen el mateix Oriol Junqueras, i també els encausats Carles Puigdemont i Toni Comín, a l’exili. El 27 de juny el Tribunal Suprem declara vacants els escons de Puigdemont i Comín.

2019 Països Catalans Política i institucions
13 de juny de 2019 Ximo Puig, reelegit president de la Generalitat Valenciana

Després que els representants del PSPV, Compromís i Unides Podem signin l’anomenat segon Pacte del Botànic, les Corts valencianes reelegeixen Ximo Puig president de la Generalitat Valenciana amb els vots d’aquests tres partits. Puig pren possessió del càrrec el 16 de juny.

2019 Països Catalans Política i institucions
13 de juny de 2018 Explosions en dos petroliers al golf d’Oman

Als petroliers "Front Line" i "Kokuka Courageous", amb bandera de les illes Marshall i Panamà, respectivament, tenen lloc sengles explosions quan naveguen per l’estret d’Ormuz en direcció sud-est. No hi ha cap mort ni ferit greu i les tripulacions són rescatades per un vaixell iranià i un destructor nord-americà, mentre que el carregament de cru també es pot salvar. És el segon incident d’aquestes característiques en un mes: el 12 de maig quatre petroliers van patir també explosions en les mateixes aigües. Els Estats Units acusen l’Iran d’estar al darrere del sabotatge causant de les deflagracions, cosa que Teheran nega.

2019 Món Política i institucions
12 de juny de 2019 El Tribunal Europeu de Drets humans rebutja la demanda de Carme Forcadell contra la seva presó preventiva

El Tribunal Europeu de Drets Humans rebutja la demanda de Carme Forcadell contra la seva presó preventiva per desproporcionada. La demanda és desestimada per un sol jutge del tribunal perquè no compleix els requisits d’admissibilitat, ja que quan es va presentar (18 de gener) era quan el Tribunal Constitucional encara estava pendent de pronunciar-se sobre el recurs. La sentència del TEDH no es pot recórrer.

2019 Països Catalans Política i institucions
12 de juny de 2019 Acaba el judici als dotze líders independentistes

El jutge Manuel Marchena deixa vist per a sentència el judici contra els dotze líders independentistes designat amb el nom de causa especial 20907/2017. Des del 12 de febrer i durant quatre mesos s’han celebrat 52 sessions en les quals, a més dels acusats, les defenses i les acusacions, han intervingut 426 testimonis. El judici ha girat entorn de dos fets: l’escorcoll a la Conselleria d’Economia del 20 de setembre de 2017 i la manifestació que va congregar, d’una banda, i el referèndum de l’1 d’octubre, amb les consideracions sobre l’actuació de la policia espanyola, els mossos i els votants que la consulta va comportar, de l’altra. El principal debat del judici ha girat entorn de l’existència o no del delicte de rebel·lió, sobre el qual l’acusació (llevat de l’advocacia de l’estat) i les defenses han mantingut posicions diametralment oposades.

2019 Països Catalans Política i institucions
9 de juny de 2019 Protesta massiva a Hong Kong contra la llei d’extradició

Un milió de persones, segons els organitzadors, es manifesten a Hong Kong contra el projecte de llei d’extradició del govern del territori, que preveu l’extradició directa de sospitosos d’actes delictius reclamats per les autoritats xineses. Els manifestants creuen que la llei servirà per perseguir la dissidència política, supòsit que el govern de la ciutat (elegit d’entre els candidats permesos per Pequín) nega. Durant tota una setmana el centre de Hong Kong queda paralitzat i es produeixen actes de violència, durant els quals una setantena de manifestants resulten ferits. El 15 de juny la cap de govern de Hong Kong anuncia la suspensió del procés d’aprovació de la llei, mesura que justifica dient que no ha estat prou ben explicada.

2019 Món Política i institucions
8 de juny de 2019 Izquierda Unida trenca amb Esquerra Unida i Alternativa

Izquierda Unida (UI) acorda suspendre el vincle estable amb Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) pel que considera incompliments d’aquesta formació. El detonant és la inclusió de Joan Josep Nuet en la llista d’ERC a les eleccions al Congrés del 28 d’abril (en les quals va ser elegit). El 3 de juny Nuet va dimitir del càrrec de coordinador d’EUiA, que el dia 14 va designar una direcció col·legiada provisional. El 3 de juliol IU aprova la creació d’una delegació a Catalunya independent d’EUiA.

2019 Països Catalans Política i institucions
7 de juny de 2019 Dimissió de la primera ministra britànica

La primera ministra de la Gran Bretanya, Theresa May, dimiteix del càrrec, així com del lideratge dels conservadors. May continua com a primera ministra en funcions fins al 22 de juliol, quan és previst que el partit elegeixi el seu successor. El motiu de la dimissió de May són els successius fracassos al llarg dels tres anys en què ha intentat que el Parlament aprovés alguna de les seves propostes per a un Brexit acordat.

2019 Món Política i institucions
6 de juny de 2019 75è aniversari del dia D

El presidents dels Estats Units, Donald Trump, i de França, Emmanuel Macron, i la primera ministra britànica encapçalen la celebració del 75è aniversari del desembarcament de Normandia. Aquesta operació dels aliats del 1944 va ser decisiva per derrotar l’Alemanya nazi. Es calcula que hi van morir entre 8.000 i 13.000 soldats dels dos bàndols.

2019 Món Política i institucions
5 de juny de 2019 Eleccions a Dinamarca

Dinamarca celebra eleccions legislatives, en les quals els socialdemòcrates són la força més votada (25,9% dels vots), per davant dels liberals del primer ministre sortint Lars Løkke Rasmussen, partit que encapçala el govern danès des del 2001, llevat dels anys 2011-15. El populista Partit Popular Danès té un fort retrocés, atribuït a l’assumpció de polítiques antiimmigratòries de la major part dels partits, l’esquerra inclosa. El 27 de juny, la socialdemòcrata Mette Frederiksen es converteix en primera ministra.

2019 Món Política i institucions
4 de juny de 2019 Aturada l’exhumació de les restes de Franco

El Tribunal Suprem suspèn temporalment el trasllat de les restes de Francisco Franco, que el govern espanyol preveia per al 10 de juny. El Tribunal considera que primer s’han de resoldre els recursos en contra interposats per la família del dictador, la Fundación Francisco Franco i la comunitat de benedictins del Valle de los Caídos.

2019 Món Política i institucions
3 de juny de 2019 Canvi al comandament dels Mossos d’Esquadra

El conseller d’Interior, Miquel Buch, nomena Eduard Sallent nou comissari en cap dels Mossos d’Esquadra. Sallent relleva Miquel Esquius, que va ser nomenat l’11 de juliol de 2018, un mes després de l’aixecament de l’article 155. El 6 de juny Esquius nomena Cristina Manresa en el segon lloc de la jerarquia dels Mossos, la primera dona a ocupar aquest càrrec.

2019 Països Catalans Política i institucions
2 de juny de 2019 Joan Carles de Borbó es retira

El rei Joan Carles I es retira de la vida pública. Després de 38 anys, el rei emèrit deixa d'encapçalar esdeveniments de caràcter oficial. Joan Carles va abdicar el 2015 en el seu fill Felip VI, però com a rei emèrit encara presidia alguns actes públics.

2019 Món Política i institucions
2 de juny de 2016 Assassinat d’un polític alemany

La policia troba al seu domicili el polític alemany Walter Lübcke mort d’un tret al cap. Lübcke, cap dels democristians del consell local de Kassel (Hessen) s’havia significat per criticar la xenofòbia i la posició favorable a l’acolliment d’immigrants. El 26 de juny, un home confessa a la policia ser l’autor de l’assassinat. El sospitós, un simpatitzant de l'extrema dreta que va actuar en solitari admet durant el judici (5 d'agost) ser l'autor de l'assassinat.

2019 Món Política i institucions
1 de juny de 2019 El govern italià atura un projecte d’universitat d’extrema dreta

El ministre de Cultura italià revoca el permís a l’institut catòlic Dignitatis Humanae per obrir un centre d’ensenyament superior dedicat a ensenyar i difondre els “fonaments de la cultura judeocristiana”. El centre era un projecte impulsat per l’exassessor del president dels Estats Units Steve Bannon, el qual després del seu pas per la Casa Blanca s’ha dedicat a coordinar l’extrema dreta a Europa. Al setembre del 2018 va aconseguir el permís per convertir la cartoixa de Trisulti en la seu d’aquesta universitat, ara denegat.

2019 Món Política i institucions
30 de maig de 2019 El PEN Internacional classifica Sànchez i Cuixart com a escriptors perseguits

El PEN Internacional, organització que agrupa escriptors, periodistes i intel·lectuals en general i que té la defensa de la llibertat d’expressió entre els principals objectius, inclou els líders independentistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart en la seva llista anual d’escriptors perseguits i demana el seu alliberament immediat. Al gener el PEN va fer una crida en aquest sentit que va causar la baixa de l’escriptor Mario Vargas Llosa. En el mateix informe hi ha el cantant Valtònyc, exiliat a Bèlgica i acusat per l'Audiència Nacional d'injúries a la corona i apologia del terrorisme.

2019 Països Catalans Política i institucions
29 de maig de 2019 Experts de l’ONU denuncien Espanya per vulneracions de drets fonamentals a independentistes

El Grup de Treball contra la Detenció Arbitrària de l’ONU denuncia en un informe la presó preventiva dels líders independentistes Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que qualifica d’arbitràries i n’exigeix la immediata posada en llibertat. També denuncia l’acció concertada dels poders de l’Estat espanyol per impedir la consecució per mitjans polítics dels objectius de l’independentisme.

2019 Països Catalans Política i institucions
28 de maig del 2019 S’aixeca el confinament a una membre dels CDR

Un jutge aixeca el confinament de la membre dels CDR Tamara Carrasco a la seva ciutat, Viladecans. La fiscalia va acusar Carrasco de rebel·lió, sedició i terrorisme per uns talls de trànsit i l’Audiència de Nacional li va prohibir preventivament sortir de la localitat des del 12 d’abril de 2018 després que el jutge reconegués no tenir proves. Fins al 10 de maig de 2019 cap jutjat es va fer càrrec del seu cas, i dues setmanes més tard, el jutge accedeix a la petició del seu advocat, que qualifica la prohibició de “desproporcionada”. El germà de Tamara, Adrià Carrasco, acusat dels mateixos càrrecs, es va exiliar a Bèlgica.

2019 Països Catalans Política i institucions
28 de maig de 2019 El TEDH refusa una denúncia de Carles Puigdemont i Carme Forcadell contra el TC espanyol

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) refusa la denúncia de Carme Forcadell i Carles Puigdemont contra la suspensió del ple del Parlament de Catalunya del 9 d’octubre (dos dies després de la celebració del referèndum) pel Tribunal Constitucional a petició del PSC. El TEDH considera que la suspensió s’ajustava a dret, no vulnerava la llibertat d’expressió i de reunió, protegia la minoria parlamentària i preservava la seguretat pública en prevenció de desordres. El ple es va celebrar finalment el 10 d’octubre.

2019 Països Catalans Política i institucions
27 de maig de 2019 Cau el canceller austríac en una moció de confiança

El canceller austríac, Sebastian Kurz, perd la moció de confiança presentada per l’oposició socialdemòcrata. En el resultat són decisius els vots en contra del seu antic soci de govern, l’ultradretà Partit de la Llibertat, els membres del qual van dimitir en bloc el 20 de maig arran d'unes converses del seu líder, Heinz-Christian Strache, que el relacionaven amb un oligarca rus. El dia 30 Brigitte Bierlein és designada cancellera interina fins a les eleccions del setembre. Bierlein és la primera dona que ocupa la cancelleria a Àustria.

2019 Món Política i institucions
26 de maig de 2019 Se celebren eleccions municipals, autonòmiques i al Parlament Europeu

A l’Estat espanyol se celebren el mateix dia eleccions municipals, autonòmiques en algunes comunitats, i al Parlament Europeu.

En les eleccions municipals, el PSOE és clarament la força més votada arreu amb més del 29% dels vots, tret de Catalunya i el País Basc. A Catalunya, ERC és la força més votada (23,4%) i primera força en la majoria de municipis. Segueix el PSC (21,9%), i és tercer per nombre de municipis. JXCat és la tercera força en vots (15%), però segona en nombre de municpis, mentre que els comuns són quarts tant en vots (8%) com en majories municipals. En els darrers llocs se situen per nombre de vots Ciutadans (7,9%), sense cap majoria municipal, la CUP (3,4%) i el PP (3,1%). Per primera vegada ERC guanya en vots a Barcelona i empata en regidors amb els comuns. A Tarragona i Lleida ERC empaten en regidors per primer cop amb el PSC i a Girona JXCat és la primera força. A Palma el PSIB continua com a força més votada i a València ho és Compromís.

En les eleccions al Parlament Balear, el PSIB s’imposa amb 19 escons per primer cop al PP (16). Segueixen Podemos (6), Ciutadans (5), MÉS (4), el Pi (3) i Vox (3), que hi entra per primer cop.

A les eleccions al Parlament Europeu s’imposa a Catalunya la candidatura Lliures per Europa (28,5%) encapçalada pel president a l’exili Carles Puigdemont, seguida pel PSC (22,1%) i Ara Repúbliques (21,1%), encapçalada pel vicepresident Oriol Junqueras, empresonat i sotmès a judici. A la resta de l’Estat espanyol guanya amb claredat el PSOE (32,8%) per davant del PP (20,1%). En el conjunt de la Unió Europea, destaca la caiguda dels dos grans grups fins ara hegemònics: tot i continuar com a grups més votats, populars i socialistes no sumen majoria absoluta. Destaca l’ascens dels liberals i dels ecologistes i també dels partits euroescèptics i populistes de dreta. A causa del bloqueig del Brexit, la Gran Bretanya ha hagut de votar en aquestes eleccions (amb l’enfonsament dels conservadors i l’auge dels euroescèptics).

2019 Països Catalans Política i institucions
24 de maig de 2019 Les Corts Espanyoles suspenen electes independentistes

La mesa del Congrés de Diputats suspèn els electes Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, en presó preventiva i jutjats per la seva participació en el moviment independentista. Prèviament la mesa havia remès la qüestió al Tribunal Suprem, el qual jutja aquests diputats i va retornar la qüestió al Congrés. El dia 29 la mesa del Senat suspèn el senador electe Raül Romeva, també jutjat pel Tribunal Suprem en la mateixa causa.

2019 Països Catalans Política i institucions
23 de maig de 2019 Resultats definitius de les eleccions generals a l’Índia

La comissió electoral anuncia el resultats de les eleccions generals a l’Índia, celebrades entre l’11 d’abril i el 19 de maig. Amb majoria absoluta, el guanyador és el nacionalista indi Baratija Janata Party, liderat pel fins ara primer ministre Narendra Modi, que amplia la victòria de l’any 2014: de 282 passa a 303 diputats sobre un total de 542 de la cambra baixa (Lok Sabha), que s’amplien a 352 comptant-hi la coalició que lidera, l’Aliança Nacional Democràtica. El Partit del Congrés, principal partit de l’oposició, millora en 8 escons els resultats del 2014 (44), els pitjors de la seva història. El 30 de maig Modi pren possessió del càrrec i es converteix en el primer cap de govern que no és del Partit del Congrés a repetir mandat.

2019 Món Política i institucions
22 de maig de 2019 Dimiteix la cap dels conservadors del Parlament britànic

Andrea Leadsom, líder conservadora a la Cambra dels Comuns, dimiteix del càrrec pels desacords sobre el Brexit amb la primera ministra Theresa May. És la segona dimissió a les files conservadores en menys d’un mes, després de la del ministre de Defensa, Gavin Williamson, l'1 de maig, per una filtració sobre Huawei i el 5G a la Gran Bretanya.

2019 Món Política i institucions
19 de maig de 2019 Suïssa aprova aplicar la legislació europea sobre possessió d’armes

Prop del 64% dels votants suïssos aproven en referèndum que el govern adopti la regulació de la Unió Europea sobre possessió d’armes. Suïssa té una de les legislacions més laxes d’Europa en la matèria i s’estima que en prop d’un 50% de les llars hi ha armes de foc. El referèndum és la resposta a les pressions de la UE perquè Suïssa (que no n’és membre) estableixi controls d’armament entre els particulars després dels atemptats de París (2015). Tanmateix, en el cas suís la normativa preveu certes exempcions.

2019 Món Política i institucions
18 de maig de 2019 Eleccions federals a Austràlia

La coalició conservadora Liberal-Nacional, liderada pel fins ara primer ministre Scott Morrison, guanya les eleccions generals a Austràlia. Morrison, que va convocar eleccions anticipades l’11 d’abril, obté 77 diputats, un per sobre de la majoria absoluta a la Cambra de representants. Els laboristes queden a 11 escons de distància (66).

2019 Món Política i institucions
17 de maig de 2019 Concessió de les Creus de Sant Jordi

El govern de la Generalitat de Catalunya lliura les Creus de Sant Jordi de l’any 2019 a 28 personalitats i 15 entitats en una cerimònia al Fòrum del Centre de Convencions Internacional de Barcelona. Entre els guardonats hi ha els esportistes Leo Messi i Núria Picas. Reben també la distinció La Trinca, grup musical creat fa cinquanta anys, l’arquitecta Benedetta Tagliabue, el cantautor Biel Majoral i els expresidents del Parlament de Catalunya Joan Rigol i Ernest Benach. Durant l’acte, hi ha nombroses crides a favor de la llibertat dels presos polítics.

2019 Països Catalans Política i institucions
16 de maig de 2019 Enric Morera és reelegit president de les Corts Valencianes

Es constitueix la mesa de la cambra legislativa valenciana. Enric Morera, de Compromís, és reelegit com a president. María José Salvador (PSPV) n'és la vicepresidenta primera i Jorge Bellver (PP) el segon. Les dues secretaries són per a Cristina Cabedo (Unides Podem) i Luis Arquillos (Ciutadans).

2019 Països Catalans Política i institucions
16 de maig de 2019 França deté l’exdirigent d’ETA Josu Ternera

La policia francesa deté a Sallanches (Alta Savoia, Alps) José Antonio Urrutikoetxea, conegut per Josu Ternera, que estava fugit de la justícia des del 2002. El govern espanyol en demana l’extradició immediata, però el 19 de juny la justícia francesa deixa Urrutikoetxea en llibertat sota vigilància, atès el seu estat de salut, però el dia 19 el torna a detenir en rebre una euroordre de l'Estat espanyol.

2019 Món Política i institucions
15 de maig de 2019 Es constitueix el govern andorrà

El Consell General d’Andorra elegeix en la primera votació d’investidura el nou govern del Principat. Presidit per Xavier Espot de Demòcrates per Andorra, el nou executiu és una coalició d’aquest partit, els Liberals d’Andorra i Ciutadans Compromesos.

2019 Països Catalans Política i institucions
11 de maig de 2019 Retirada parcial de la milícia xiïta del Iemen per a l’accés a l’ajut humanitari

Les forces houthis (insurgents xiïtes enfrontats al govern del Iemen) comencen la retirada dels ports de Hodeida, Saleef i Ras Isa després d’arribar a un acord amb el govern tutelat per l’ONU per tal de poder fer arribar l’ajuda humanitària. A banda dels morts i ferits en la guerra, la fam i les malalties afecten centenars de milers de iemenites.

2019 Món Política i institucions
8 de maig de 2019 Resultats oficials de les primeres eleccions a Tailàndia en sis anys

La comissió electoral tailandesa fa públics els resultats de les eleccions generals celebrades el 24 de març. El complicat sistema d’adjudicació d’escons, que difereix considerablement del nombre de vots obtinguts, no dona cap guanyador clar, tot i que el Phalang Pracharat, partit proper als militars, supera el Pheu Thai Party de l’expresident exiliat Thaksin Shinawatra. Són les primeres eleccions des del cop d’estat del 2014.

2019 Món Política i institucions
8 de maig de 2019 Eleccions parlamentàries a Sud-àfrica

Se celebren eleccions a l’Assemblea Nacional de Sud-àfrica: l’African National Congress (ANC), que guanya totes les eleccions des del 1994, continua com a primera força tot i una lleugera minva (230 diputats sobre 400 de la cambra). A continuació se situen l’Aliança Democràtica (centredreta) amb 84 diputats, eI partit radical d’esquerra EFF (44) i el partit zulu Inkatha (14).

2019 Món Política i institucions
7 de maig de 2019 Alliberats dos periodistes empresonats a Birmània per informar sobre la crisi rohingya

Una amnistia presidencial allibera els periodistes de l’agència Reuters Wa Lone i Kyaw Soe, juntament amb milers d’altres presos. Els dos periodistes han passat divuit mesos a la presó per investigar sobre els assassinats de deu rohingyes, activitat que els tribunals van condemnar aplicant la llei de secrets oficials. Per aquestes investigacions Wa Lone i Kyaw Soe van rebre el premi Pulitzer de periodisme el mes d’abril.

2019 Món Política i institucions
6 de maig de 2019 Coronació del nou rei de Tailàndia

Després de tres dies de cerimònies (del 4 al 6 de maig), Maha Vajiralongkorn és coronat rei de Tailàndia amb el nom de Rama X. Maha Vajiralongkorn, que es va casar dos dies abans amb la vicecap del seu servei de seguretat, és fill del rei Bhumibol Adulyadej, que va morir el 2016 després de regnar 70 anys.

2019 Món Política i institucions
3 de maig de 2019 Primer acte del Diplocat després del 155

Se celebra al recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona el primer acte del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) després que fos clausurat en el marc de l’aplicació de l’article 155 el 27 d’octubre. La nova secretària general, Laura Foraster, anuncia que el Diplocat continuarà explicant Catalunya al món malgrat la vigilància a què està sotmès.

2019 Països Catalans Política i institucions
2 de maig de 2019 Es nomena la primera síndica d’Andorra

El Consell General d’Andorra nomena Roser Suñé síndica d’Andorra. Suñé, de Demòcrates per Andorra, és la primera dona a ocupar el càrrec, equivalent a la presidència del parlament. Meritxell Palmitjavila és nomenada subsíndica. Amb aquests nomenaments s’inicia la legislatura després de les eleccions de l’abril.

2019 Països Catalans Política i institucions
1 de maig de 2019 Entronització del nou emperador del Japó

En una breu cerimònia celebrada al Palau Imperial de Tòquio, Naruhito és investit emperador del Japó, inaugurant l’era Reiwa (“bella harmonia”). Naruhito succeeix el seu pare, Akihito, que el dia abans va celebrar la cerimònia d’abdicació, que havia anunciat per primer cop un any abans. Akihito ha regnat durant 30 anys en el que es coneix com l’era Heisei (“pau arreu”).

2019 Món Política i institucions
30 d'abril de 2019 El líder opositor de Veneçuela, Juan Guaidó, crida l’exèrcit a enderrocar Maduro

El líder opositor Juan Guaidó, president del parlament de Veneçuela i autoproclamat president del país, crida els militars a enderrocar el règim presidit per Nicolás Maduro. Després d’unes hores d’enfrontaments i d’incertesa, l’1 de maig Maduro declara derrotat el que qualifica “d’intent de cop d’estat”.

2019 Món Política i institucions
29 d'abril de 2019 Primeres imatges del líder d’EI en cinc anys

Un portal d’internet vinculat a l’anomenat Estat Islàmic emet un vídeo del líder del grup, Abu Bakr al-Baghdadi. En la filmació, Al-Baghdadi reconeix la pèrdua de Baghuz (Síria), darrer reducte d'EI, i reivindica l’atemptat de Sri Lanka com la venjança per la caiguda de la ciutat. Afirma també que EI ha estat derrotat però no vençut. Al-Baghdadi va ser vist per darrer cop el 2014 en la proclamació d’un “califat” en territoris de Síria i l’Iraq.

2019 Món Política i institucions
28 d'abril de 2019 Eleccions generals espanyoles

Amb una de les participacions més altes (75%) des de l'establiment de la monarquia constitucional, se celebren eleccions generals a l’Estat espanyol. El PSOE, liderat per Pedro Sánchez, és clarament la força més votada (123 escons dels 350 al Congrés), amb un augment substancial respecte a les eleccions del 2016 (38 escons més). El PP, malgrat continuar com a segona força (66), perd 71 escons. En tercer lloc, Ciutadans (57) creix en 25. La coalició liderada per Podemos (42) experimenta una forta davallada (29). Com a cinquena força irromp per primera vegada al Congrés el partit d’extrema dreta Vox (24). La sisena força és ERC, que obté la primera victòria a Catalunya en unes eleccions generals (15) amb la segona participació més alta de la història (77,5%), per davant del PSC-PSOE (12 diputats). Empatats a 7 escons se situen els Comuns (inclosos dins Podem) i Junts x Catalunya, que perd un escó respecte a la formació predecessora, CDC. El PNB (6), Bildu (5) i Coalición Canaria (2) mantenen una representació similar. Navarra Suma, coalició entre PP i Cs en aquesta comunitat autònoma per a aquestes eleccions, guanya dos diputats, i entren per primer cop Compromís, el Partido Regionalista de Cantabria i la Coalición por Melilla, amb un escó cadascun. Al Senat, el PSOE aconsegueix majoria absoluta (122 de 208 electes), i és la formació més votada per primera vegada des del 1993. El PP obté 55 senadors, 74 menys que el 2016; segueixen ERC amb 11 senadors, el PNB (9) i Junts per Catalunya (2). Amb 1 senador se situen Coalición Canaria i Coalición por Melilla, Bildu i la Agrupación Socialista de la Gomera.

2019 Món Política i institucions
28 d'abril de 2019 Eleccions a les Corts Valencianes

El mateix dia de les eleccions generals espanyoles se celebren eleccions anticipades a les Corts Valencianes. El PSPV liderat per Ximo Puig és la força més votada, amb 27 escons, 5 més que en 2015. El segueixen el PP i Ciudadanos, amb 19 (12 menys que en l’anterior legislatura) i 18 (cinc més) diputats, respectivament, Compromís (17, dos menys) i Unides Podem (8, cinc menys). L’extrema dreta representada per Vox entra per primer cop al parlament valencià (10). La majoria absoluta és de 50 diputats, i la coalició de govern d’esquerres sortint n’aconsegueix 52.

2019 Països Catalans Política i institucions
24 d'abril de 2019 Condemna d’activistes prodemocràcia de Hong Kong

Un tribunal de Hong Kong condemna quatre activistes a penes de fins a setze mesos de presó i en suspèn la condemna de quatre més, declarats culpables. Els condemnats són líders de l’anomenada “revolució dels paraigües”, nom que rep el moviment que va paralitzar Hong Kong els darrers mesos de 2014 en protesta per la interferència de Pequín en les eleccions locals.

2019 Món Política i institucions
21 d'abril de 2019 Atemptat múltiple a Sri Lanka

Més de 350 morts i uns 500 ferits és el balanç de diversos atemptats en l’espai d’unes poques hores. Totes les bombes són accionades per terroristes suïcides, i els objectius principals són tres esglésies, una de les quals a la capital, Colombo, on se celebraven oficis de Pasqua, i tres hotels de la capital. Posteriorment exploten o són desactivats altres artefactes. El dia 23 Amaq, un web de propaganda gihadista vinculada a Estat Islàmic, atribueix els atemptats a aquesta organització, bé que les autoritats els vinculen a una organització local del mateix signe. La policia fa una vintena de detencions.

2019 Món Política i institucions
21 d'abril de 2019 Eleccions presidencials a Ucraïna

El còmic Volodímir Zelenski és el guanyador en segona volta de les eleccions presidencials d’Ucraïna. Amb prop de dues terceres parts dels vots, Zelenski derrota clarament el fins ara president Petró Poroixenko, que amb prou feines arriba a una quarta part. La participació és del 62,09%. El 20 de maig, en el discurs d'investidura anuncia la dissolució del parlament i la convocatòria d'eleccions legislatives anticipades, bé que no n'especifica la data.

2019 Món Política i institucions
20 d'abril de 2019 Primer míting dels presos polítics en campanya electoral

Jordi Turull és el primer dels presos polítics jutjats per la Causa especial 20907/2017 a intervenir en un acte electoral. Ho fa des de la presó de Soto del Real a través de videoconferència en un acte de Junts per Catalunya, després de rebre el permís de la Junta Electoral Central, que el dia 18 va permetre rodes de premsa de Jordi Sànchez i Oriol Junqueras. En la seva visita a Espanya durant la campanya, l’equip d’observació electoral de l’OSCE considera ‘inusual’ que hi hagi caps de llista a les eleccions a presó. El Ministeri de l’Interior espanyol respon el dia 22 que el procés electoral es desenvolupa amb totes les garanties.

2019 Països Catalans Política i institucions
19 d'abril de 2019 Una periodista és assassinada a Irlanda del Nord

La periodista Lyra McKee mor durant uns avalots a Londonderry (Irlanda del Nord) amb motiu d’uns registres de la policia. L'endemà, el Nou IRA, un grup radical republicà contrari als acords de pau de Divendres Sant, admet a través d'un comunicat en un diari l'autoria de l'assassinat, del qual es disculpa, donant a entendre que va ser accidental.

2019 Món Política i institucions
17 d'abril de 2019 Suïcidi d’un expresident del Perú

Alan García, president del Perú en 1985-90 i 2006-11, mor en disparar-se un tret. El suïcidi té lloc poc abans que la policia el detingui per la seva presumpta participació en l’escàndol Oderbrecht, una de les trames de corrupció més extenses de l’Amèrica Llatina.

2019 Món Política i institucions
14 d'abril de 2019 Eleccions al parlament finlandès

Finlàndia celebra eleccions anticipades convocades pel primer ministre, el centrista Juha Sipilä, el 8 de març en ser derrotada la seva proposta de reforma de l’estat del benestar. El guanyador és el partit socialdemòcrata liderat per Antti Rinne (17,7%), seguit molt de prop per l’ultradretà Partit dels Finlandesos (17,5%). En tercer lloc se situa el partit de l’anterior govern, el Partit del Centre (13,8%).

2019 Món Política i institucions
11 d'abril de 2019 Cop d’estat al Sudan

El ministre de defensa del Sudan anuncia la detenció del president Omar al-Bashir i el pla de l’exèrcit de supervisar un període de transició de dos anys per a establir un nou sistema de govern. Al-Bashir presidia al Sudan des del 1989 un règim dictatorial que va establir després de perpetrar un cop d’estat militar.

2019 Món Política i institucions
11 d'abril de 2019 Detenció de Julian Assange

La Policia metropolitana de Londres arresta el ciberactivista Julian Assange a l’ambaixada de l’Equador, on vivia refugiat des del 2012. Assange, fundador de Wikileaks, està acusat de revelació de secrets d’estat pels Estats Units i altres països, tot i que el càrrec pel qual se’l deté és per haver desobeït la citació judicial aquell any. L'1 de maig el jutge el condemna a un any de presó. La seva detenció podria comportar l’extradició als Estats Units.

2019 Món Política i institucions
9 d'abril de 2019 Eleccions a Israel

El Likud, el partit del primer ministre sortint Benjamin Netanyahu, i la coalició Blau i Blanc empaten a 35 escons en les eleccions anticipades convocades arran de la disputa sobre el servei militar obligatori als religiosos. Blau i Blanc, liderat per Benny Gantz, és una coalició centrista favorable a aquesta mesura. Amb vuit escons cadascun, els altres dos partits més votats són els ultrareligiosos Shas i el Judaisme Unit de la Torà, mentre que els laboristes obtenen el pitjor resultat de la seva història (6). Els escons restants del total de 120 se’ls reparteixen sis partits més. Malgrat l’empat, es considera que Netanyahu té moltes opcions d’aconseguir el cinquè mandat pactant amb els partits religiosos.

2019 Món Política i institucions
9 d'abril de 2019 Un jutjat de Barcelona processa 30 investigats per l’1 d’octubre

El jutjat número 13 de Barcelona processa trenta persones, la majoria excàrrecs intermedis de l’Administració catalana, per malversació, desobediència, revelació de secrets, falsedat documental o prevaricació en relació amb el referèndum de l’1 d’octubre. La jutge descarta la sedició i la rebel·lió. D’entre els processats són exclosos el jutge Santi Vidal (que va ser el primer dels investigats) i Carles Viver i Pi-Sunyer, president del desaparegut Consell Assessor per a la Transició Nacional, i sí que hi són Albert Royo, exdirector del Diplocat, Amadeu Altafaj, exdelegat del govern a la UE, Rosa Vidal Planella, exinterventora de la Generalitat, Vicent Sanchís, director de TVC i Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio.

2019 Països Catalans Política i institucions
9 d'abril de 2019 Nomenat un president interí d’Algèria

El president del parlament d’Algèria, Abdelkader Bensalah, és nomenat president interí d’Algèria després de la dimissió d’Abdelaziz Bouteflika la setmana anterior arran de l’onada de protestes per la seva intenció de repetir mandat després de vint anys en el poder. L’endemà Bensalah convoca eleccions presidencials per al 4 de juliol.

2019 Món Política i institucions
8 d'abril de 2019 Donald Trump classifica com a terrorista el principal cos armat iranià

El president nord-americà Donald Trump anuncia la inclusió de la Guàrdia Revolucionària de l’Iran en la llista d’organitzacions terroristes dels Estats Units. La Guàrdia Revolucionària és un cos armat d’elit establert el 1979 amb la missió de protegir el règim teocràtic d’atacs externs i interns. Controla també altres milícies i organismes de l’Estat i té influència en altres zones de l’Orient Mitjà.

2019 Món Política i institucions
7 d'abril de 2019 Andorra celebra eleccions al Consell General 2019

Les eleccions generals del 2019 finalitzen amb un resultat d’11 consellers per a Demòcrates + Independents, 5 consellers per al Partit Socialdemòcrata, 4 per a Terceravia + Unió Laurediana + Independents, 4 per a D’Acord, 2 per a Liberals d’Andorra i 2 per a Ciutadans Compromesos.

2019 Països Catalans Política i institucions
6 d'abril de 2019 Consultes republicanes a Mallorca

Entre el 31 de març i el 7 d’abril es fan a Mallorca consultes sobre la república en 12 municipis (Alaró, Artà, Esporles, Llubí, Palma, Pollença, Porreres, Santa Margalida, Sencelles, Sóller, Sineu i Valldemossa), sota l’empara de l’Obra Cultural Balear. Voten 3.368 persones, de les quals 3.191 favorables al sistema republicà, i 152 a la monarquia. Hi ha 18 vots en blanc i 7 nuls.

2019 Països Catalans Política i institucions
5 d'abril de 2019 Dimiteix un alt càrrec del govern espanyol per un cas de guerra bruta

El director general d'Informació de La Moncloa, Alberto Pozas, dimiteix del càrrec. La renúncia prové de les declaracions del comissari jubilat José Manuel Villarejo, actualment empresonat, el qual va declarar davant del jutge que Pozas li va donar un llapis de memòria amb les dades d'un telèfon mòbil robat l'any 2016 a una assessora del líder de Podem, Pablo Iglesias. Pozas era aleshores director de la desapareguda revista Interviú.

2019 Món Política i institucions
4 d'abril de 2019 Ofensiva militar contra el govern libi

L’autoanomenat Exèrcit d’Alliberament Nacional comandat pel general Khalifa Haftar inicia una ofensiva per enderrocar el Govern d’Acord Nacional reconegut per l’ONU i encapçalat pel primer ministre Fayez al-Sarraj. Les forces insurgents aconsegueixen arribar als afores de Trípoli, però són rebutjades per l’exèrcit governamental la primera setmana de maig. Segons l’ONU, al llarg del mes moren a causa de les hostilitats unes 450 persones, més de 2.000 resulten ferides i unes 50.000 desplaçades.

2019 Món Política i institucions
2 d'abril de 2019 Sentència del TC contra els plens del Parlament de Catalunya del setembre del 2017

El Tribunal Constitucional dona la raó al recurs presentat per Ciudadanos contra els plens del Parlament de Catalunya dels dies 6 i 7 de setembre de 2017 en els quals es van aprovar les anomenades “lleis de desconnexió”. El TC sentencia que els diputats de Cs no van poder exercir els seus drets de participació perquè es va alterar el reglament amb aquest propòsit.

2019 Països Catalans Política i institucions
1 d'abril de 2019 L’exministre francès Benoît Hamon visita els presos polítics catalans

L’exministre d’Educació francès (2014) i excandidat presidencial socialista Benoît Hamon visita Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Cuixart a la presó de Soto del Real acompanyat del conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, i la número 2 de les europees, Diana Riba. Hamon critica l’empresonament dels líders independentistes catalans, que considera una vulneració de la democràcia i dels drets fonamentals, i reclama una solució democràtica per al conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol.

2019 Països Catalans Política i institucions
31 de març del 2019 Derrota del partit d’Erdogan a les municipals de Turquia

El Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) perd les eleccions municipals a Istanbul i a Ankara (capital de Turquia), les principals ciutats del país, per primera vegada des del 2002. En aquestes ciutats i en moltes altres s’imposa el secularista Partit Republicà. L’AKP, que durant la campanya es beneficia de la repressió contra els mitjans opositors, qüestiona els resultats. El 6 de maig, la Comissió electoral ordena la repetició de les votacions a Istanbul (on l'oposició guanya per un estret marge) el 23 de juny

2019 Món Política i institucions
30 de març de 2019 Manifestacions i enfrontaments a Gaza en l’aniversari de la Marxa del retorn

Tres manifestants palestins moren en els enfrontaments entre l’exèrcit israelià i desenes de milers de persones a la frontera d’Israel amb Gaza. La manifestació commemmora l’aniversari de la Marxa del retorn, en la qual es reivindicava el dret dels palestins a retornar a l’actual Estat d’Israel. En aquelles manifestacions (març-desembre del 2018) van morir uns dos-cents palestins i un soldat israelià.

2019 Món Política i institucions
30 de març de 2019 Eleccions presidencials a Eslovàquia

Amb el 58% dels vots, l’activista anticorrupció Zuzana Čaputová guanya les eleccions presidencials a Eslovàquia, derrotant el candidat del partit del govern, Maroš Šefčovič. El febrer del 2018 el primer ministre Robert Fico va dimitir després de l’assassinat d’un periodista que investigava els vincles entre polítics i el crim organitzat.

2019 Món Política i institucions
29 de març de 2019 Tercera derrota del Brexit de Theresa May

El mateix dia acordat inicialment per la Comissió Europea i el govern britànic per fer efectiva la sortida de la Gran Bretanya de l'organització, la Cambra dels Comuns rebutja per tercer cop el pla de la primera ministra per al Brexit (344 vots contra 286). Després que el 21 de març la Comissió Europea accedís a posposar la data del 29 de març de 2019, aquesta derrota significa que la Gran Bretanya perd la possibilitat de traslladar la sortida al 22 de maig amb un acord. La Comissió Europea dona a May un termini de 13 dies (12 d’abril) per pactar una fórmula que eviti la sortida i continuar negociant.

2019 Món Política i institucions
28 de març de 2019 La Junta Electoral prohibeix dir “exili” i “presos polítics” als mitjans públics

La Junta Electoral Central prohibeix als mitjans de la CCMMA utilitzar les expressions “presos polítics” i “exili”. Considera que són termes que s’aparten de la “neutralitat informativa” exigible en període electoral.

2019 Països Catalans Política i institucions
27 de març de 2019 Es fa públic un atac a l’ambaixada de Corea del Nord de Madrid

El jutge José de la Mata fa pública la investigació sobre l’atac a l’ambaixada nord-coreana de Madrid el 22 de febrer, que s’havia mantingut en secret. Poc després, el grup opositor nord-coreà Defensa Civil Cheollima es reivindica com a autor de l’atac, però nega que utilitzés la violència. Els assaltants es van endur mòbils i material informàtic de l’ambaixada, amb una finalitat que no queda clara. El grup, que també es fa anomenar Free Joseon, estaria relacionat amb el germanastre del president Kim Jong-un, Kim Jong-nam, exiliat i assassinat el 2017.

2019 Món Política i institucions
26 de març de 2019 El president de Mèxic exigeix demanar perdó per la conquesta

El president Andrés Manuel López Obrador exigeix al Vaticà i a Espanya disculpes als pobles indígenes per la conquesta i colonització de l’actual Mèxic. El govern espanyol rebutja la crida i insta a dialogar des d’una “perspectiva constructiva”.

2019 Món Política i institucions
25 de març de 2019 Primera sessió del Parlament francoalemany

Quatre dies després que la cancellera Angela Merkel i el president Emmanuel Macron signin el Tractat d’Aquisgrà per al futur reforçament de la cooperació francoalemanya en el marc de la UE i l’ONU, s’inaugura el Parlament francoalemany. La primera sessió, de caràcter cerimonial, reuneix representants de quasi tot l’espectre polític dels dos països. El tractat rep crítiques, entre d’altres, de partits populistes i d’esquerra europeus, així com del president de la Comissió Europea.

2019 Món Política i institucions
Llegir més...