Cronologia dels Països Catalans i del món

Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Quim Forn, Dolors Bassa i Josep Rull compareixen al Parlament de Catalunya per declarar al llarg de tot el dia en la comissió que investiga l’aplicació de l’article 155. Tots ells defensen la legitimitat de les seves accions i apel·len al diàleg i, la majoria, a la unitat de l’independentisme.

Líders polítics de tot el món es reuneixen al memorial Yad Vashem d’Israel per celebrar el 75è aniversari de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz. El president del Parlament israelià Reuven Rivlin fa una crida a evitar totes les formes de genocidi contra qualsevol col·lectiu humà. Per la seva banda, el primer ministre Benjamin Netanyahu assenyala l’Iran per les crides dels seus líders a anihilar l’Estat d’Israel. L’acte ve també marcat per l’absència de representants de Polònia en protesta pel lloc preeminent que s’ha donat al president Vladímir Putin, al qual acusa de tergiversar la història per haver afirmat que Polònia va ser còmplice de l’Alemanya nazi, excusant al mateix temps el pacte germanosoviètic entre Stalin i Hitler.

El fiscal general d’Angola acusa Isabel dos Santos, filla de l’expresident João dos Santos i considerada la dona més rica d’Àfrica, d’un frau d’uns mil milions d’euros quan era presidenta de la companyia petroliera estatal Sonangol (2016-17). Dos Santos nega les acusacions. El mateix dia, el banquer Nuno Ribeiro da Cunha, que administrava els comptes de Sonangol i que també està acusat, és trobat mort a Lisboa.

L’Estat espanyol se sotmet a l’Examen Periòdic Universal (EPU) que el Consell de Drets Humans de l’ONU du a terme cada cinc anys per avaluar el nivell de compliment dels drets humans als estats. Tot i que el resultat no es fa públic fins al cap d’uns quants mesos, el delegat espanyol ha de respondre a les preguntes d’una quinzena de representants dels estats membres del Consell sobre les restriccions en els drets de reunió i de llibertat d’expressió.

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, surt de la presó de Lledoners en un permís de 48 hores després de 822 dies empresonat. Cuixart està condemnat per sedició a 9 anys pels fets del 20 de setembre de 2017. L’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, també empresonat des del mateix dia i condemnat a la mateixa pena, surt en les mateixes condicions la setmana següent (25 de gener). Els permisos són el resultat del segon grau concedit pel Departament de Justícia el 9 de gener. La resta de presos polítics independentistes han d’esperar a l’octubre per poder-s’hi acollir.

Robert Abela és l’escollit pel Partit Laborista de Malta per substitituir Joseph Muscat. Muscat va dimitir el càrrec pocs dies abans arran de les nombroses crítiques que l’acusaven d’encobrir els autors de l’assassinat comès el 2017 de Daphne Caruana Galizia, periodista que investigava la corrupció a l’illa. Abela pren possessió del càrrec el 13 de gener.

Tsai Ing-wen i el Partit Democràtic Progressista revaliden la majoria en les eleccions presidencials i legislatives de Taiwan. Tsai Ing-wen obté el 57% dels vots i el PDP la majoria absoluta (61 escons sobre 113) a la cambra legislativa. Tsai, presidenta des del 2016, i el seu partit defensen la sobirania de Taiwan enfront de les reclamacions de la Xina, mentre que el principal partit de l’oposició, el Kuomintang, és partidari d’unes relacions més estretes, tot i no declarar-se obertament partidari de la reunificació.

Un dia després que el Tribunal Suprem espanyol confirmi la condemna a presó del vicepresident destituït Oriol Junqueras, dictada per la Junta Electoral Central el 3 de gener, el Parlament Europeu deixa de considerar-lo eurodiputat. La mateixa cambra l’havia reconegut el dia 6, després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que li reconeixia immunitat. El mateix dia 10, la Comissió Europea recorda a Espanya que les sentències del TJUE són "vinculants".

El Partit Popular Austríac (ÖVP) acorda amb els ecologistes un nou govern de coalició presidit pel conservador Sebastian Kurz. El nou executiu és el primer a Àustria en què participen els verds. Kurz havia governat fins a les eleccions del setembre en coalició amb el Partit de la Llibertat, d’extrema dreta.

Amb un 52,6% dels vots contra un 47,3%, l’exprimer ministre Zoran Milanović guanya en segona volta la presidència de Croàcia, derrotant la conservadora Kolinda Grabar-Kitarović, que ocupava el càrrec des del 2015.

Un atac aeri nord-americà mata a l’aeroport de Bagdad el general Qasem Soleimani, màxima autoritat militar de l’Iran, comandant del cos d’elit Quds, braç armat de la Guàrdia Revolucionària del règim de Teheran, classificada a final del 2019 com a organització terrorista pels Estats Units. L’atac és ordenat pel mateix president Donald Trump. Poc després de l’atac, el cap suprem de l’Iran, l’aiatol·là Khamenei, promet venjança i declara tres dies de dol nacional. El 8 de gener l’Iran ataca amb míssils dues bases nord-americanes a l’Iraq.

La justícia belga suspèn les euroordres contra el president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, i el conseller Toni Comín, dictades pel jutge Pablo Llarena. La decisió del jutge belga és conseqüència de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea a favor de la immunitat del vicepresident Oriol Junqueras com a eurodiputat.

L’Obra Cultural Balear celebra la 31 Nit de Cultura, en la qual es concedeixen els premis 31 de desembre. Per tercer any consecutiu l’entitat reivindica la llibertat de Jordi Cuixart, esmentada en el discurs del president Josep de Luis. Els premis es concedeixen a Joan Francesc López Casasnovas i Bernat Joan (premi Josep Maria Llompart), al Film Club (premi Emili Darder), al Circ Bover (premi Bartomeu Oliver), a Bàrbara Sagrera Antich (premi Miquel dels Sants Oliver), a Pere Pascual (premi Gabriel Alomar), a Clara Fiol (premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel), a Gori Negre (premi Aina Moll) i a l’Associació Ona Mediterrània (premi Francesc de Borja Moll). Paula Rotger, que va ser denunciada per parlar en català per la Guàrdia Civil, rep una menció d’honor "per la seva fermesa i resiliència davant un cas greu de discriminació lingüística".

L’Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris (OCHA) informa que entre els dies 12 i 25 de desembre prop d’un quart de milió de persones han fugit de la regió siriana d’Idlib a causa de la intensificació dels combats. Idlib és el darrer reducte dels rebels sirians contra el govern d’al-Assad, que s’ha vist beneficiat per l’alto el foc pactat a l’agost a instàncies de Rússia, el seu aliat, amb Turquia, que donava suport als rebels.

El president de Cuba Miguel Díaz Canel nomena Manuel Marrero Cruz primer ministre. És el primer a ocupar aquest càrrec a Cuba des del 1976, quan Fidel Castro el va eliminar, i no va ser reintroduït fins a la nova constitució, aprovada el febrer de 2019.

Per 358 vots contra 124 la Cambra dels Comuns aprova la proposta del primer ministre Boris Johnson que la data de sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea sigui el 31 de gener de 2020.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya inhabilita el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, per a l’exercici de càrrecs públics durant un any i mig. La prohibició segueix les indicacions de la fiscalia, que va reclamar condemnar-lo per un delicte de desobediència quan, a instàncies de la Junta Electoral Central, es va negar a retirar els símbols a favor dels presos polítics dels edificis de la Generalitat. El president Torra, que presenta recurs a la sentència, va admetre en el judici celebrat el 18 de novembre que va "desobeir" la Junta Electoral, decisió que va justificar perquè considera que aquest òrgan no és ni competent ni superior al càrrec que ell exerceix.

Un tribunal especial condemna a mort per traïció el general Pervaiz Musharraf, que va encapçalar un règim dictatorial al Pakistan en 2001-2008. La condemna, tanmateix, és simbòlica atès que Musharraf viu exiliat a Dubai des del 2016.

Les eleccions presidencials algerianes donen la victòria a Abdelmadjid Tebboune, antic primer ministre en el govern del president sortint Abdelaziz Bouteflika, que va haver de renunciar a la reelecció arran de les protestes. Tanmateix l’abstenció se situa en més d’un 60%, en gran part per les crides de l’oposició al boicot per considerar que tot el procés electoral està orientat a afavorir els candidats del règim.

La premi Nobel de la pau i política de Myanmar, Aung San Suu Kyi, nega al Tribunal Internacional de Justícia de l’ONU que l’exèrcit del seu país estigui cometent un genocidi contra la minoria musulmana dels rohingya. Suu Kyi sosté que l’acció de l’exèrcit està dirigida a “elements extremistes”, i només admet accions desproporcionades en moments puntuals. El cas dels rohingya va ser portat al Tribunal de Justícia de l’ONU per Gàmbia en representació de diversos estats musulmans. A l’exterior de l’edifici de l’Haia es manifesten partidaris i detractors de Suu Kyi.

El Tribunal Europeu de Drets Humans sentencia a favor de l’activista pels drets humans turc Mehmet Osman Kavala i exigeix a Turquia que l’alliberi. Osman Kavala va ser empresonat l’octubre del 2017, acusat de trencar l’ordre constitucional i vinculant-lo amb l’intent de cop d’estat del juliol de 2016. El TEDH sosté que la justícia turca no va provar de manera creïble la presó preventiva de l’activista. Can Dündar, un dels exiliats turcs més destacats, compara el cas d’Osman Kavala amb el dels “Jordis” a Espanya.

Amb una participació que supera el 87%, entre el 23 de novembre i el 7 de desembre se celebra a l’illa de Bougainville (Papua Nova Guinea) un referèndum d’independència. Malgrat la victòria incontestable de l’opció independentista (97,7%), el resultat no és vinculant i ha de ser el punt de partida de negociacions amb el govern de Papua Nova Guinea. El referèndum és conseqüència dels acords de pau del 2001 amb la guerrilla de l’illa després de dues dècades de conflicte armat.

Els dies 3 i 4 de desembre Londres acull una cimera de l’OTAN en ocasió del 70è aniversari de l’organització. La trobada ve marcada per les crítiques del president Macron al que considera falta de lideratge dels Estats Units i l’absència d’objectius clars, cosa que molesta el president nord-americà. Altres tensions en l’organització són la posició de Turquia per l’acord de compra d’armament a Rússia i per l’ofensiva contra la milícia kurda, força que ha estat determinant en la derrota de l’Estat Islàmic a Síria. Turquia s’oposa al desplegament de tropes als estats bàltics i a Polònia si els aliats no donen suport a l’ofensiva. La cimera també posa de manifest les diferències entre els aliats en relació amb la Xina. Macedònia del Nord, que és en procés de ser admesa a l’organització, participa també en la cimera en qualitat d’observador.

Amb un mes de retard entra en vigor la nova Comissió Europea sorgida de les eleccions del maig del 2019, que presideix l’alemanya Ursula von der Leyden. El motiu del retard és el rebuig del Parlament Europeu a tres dels candidats a comissaris. Dels membres del nou organisme cal destacar-ne els vicepresidents executius Frans Timmermans (Països Baixos), Margrethe Verstager (Dinamarca), Valdis Dombrovskis (Letònia), que repeteixen legislatura, i el vicepresident i Alt representant de la Unió Europea Josep Borrell (Espanya).

El Parlament de l’Iraq aprova la dimissió del primer ministre Abdul-Mahdi. Mahdi va presentar el dia abans, després de les crítiques generalitzades per la resposta repressiva del govern a les protestes contra la corrupció i l’atur que van esclatar a principis d’octubre. S’estima en uns 400 els manifestants morts en els enfrontaments amb la policia. La cambra encarrega al govern de Mahdi exercir en funcions fins a la designació d’un nou executiu.

Luis Lacalle Pou, del conservador Partido Nacional, és el vencedor de les eleccions presidencials de l’Uruguai en segona volta. La victòria de Lacalle, per un marge molt estret (48,7% contra 47,5%), retorna la dreta al poder després de 15 anys de govern del Frente Amplio, que en aquestes eleccions encapçalava Daniel Martínez.

Es presenta a Buenos Aires el manifest Argentina amb Catalunya que rebutja la judicialització del conflicte català i reclama a l’Estat espanyol que l’afronti políticament. Entre els signants hi ha Adolfo Pérez Esquivel, premi Nobel de la Pau, Hebe de Bonafini, membre del col·lectiu Madres de la Plaza de Mayo, Estela de Carlotto, d’Abuelas de la Plaza de Mayo, Fernando Pino Solanas, senador argentí i director de cinema i Miguel Ángel Estrella, exambaixador de l’Argentina a la UNESCO.

El Consorci Internacional de Periodistes Investigadors (ICIJ), format per mitjans internacionals, fa públic un informe elaborat clandestinament on es detallen les pràctiques a què són sotmesos els detinguts de la minoria musulmana als camps de reeducació de la província de Xinjiang Uigur. L’informe descriu l’estricta disciplina, els càstigs i les pràctiques destinades a assimilar els interns a la cultura xinesa. El govern xinès manté que els centres de detenció són per a la “reeducació voluntària”.

Hores abans de complir-se el termini d’expiració, la República de Corea anuncia la renovació de l’aliança d’intel·ligència militar amb el Japó (GSOMIA). L’anunci té lloc després de mesos d’una escalada de tensions en forma de sancions econòmiques iniciades el 2018, quan el Tribunal Suprem sud-coreà condemnà empreses coreanes a compensar familiars dels condemnats que van treballar en règim forçat per al Japó durant l’ocupació japonesa. El GSOMIA es va signar el 2016 per a l’intercanvi automàtic de seguretat en relació amb la Xina, Rússia i Corea del Nord.

El fiscal general d’Israel imputa formalment el primer ministre en funcions Benjamin Netanyahu en tres càrrecs separats per corrupció per frau, suborn i abús de confiança. La imputació es produeix mentre tenen lloc les negociacions per a la formació de govern, en les quals Netanyahu és el candidat preferent a primer ministre.

Amnistia Internacional es pronuncia sobre la sentència als processats per l’1 d’octubre. AI considera que la sentència criminalitza protestes legítimes i que l’Estat espanyol ha de revisar "substancialment" el tipus penal de la sedició, posar en llibertat "de forma immediata" Jordi Cuixart i Jordi Sánchez i "anul·lar" la seva condemna, i instar el Ministeri Fiscal que "defensi el respecte del principi de legalitat, d'acord amb els estàndards internacionals de drets humans". Per la seva banda, Amnistia Internacional Espanya qualifica el judici de “just”, i la sentència d’”injusta”.

En ocasió dels 30 anys de l’anomenada “revolució de vellut” que va posar fi a l’antiga Txecoslovàquia comunista, més de 200.000 persones es manifesten a Praga exigint la dimissió del primer ministre Andrej Babiš, al qual acusen d’aprofitar-se del càrrec per als seus negocis particulars, i del president Miloš Zeman, per defensar-lo.

El govern i l’oposició de Xile signen l’Acord per la pau i una nova constitució, document que preveu la celebració d’un referèndum a l’abril de 2020 sobre la necessitat d’una nova constitució. En cas de resultat afirmatiu el nou text seria sotmès a un segon referèndum. L’actual constitució data del 1980, quan va ser aprovada per la dictadura d’Augusto Pinochet. A l’acord succeeix una aturada en l’onada de protestes iniciada a mitjan octubre, en les quals 26 manifestants van morir i més de 2.000 van resultar ferits (més de 300 amb traumes als ulls per pilotes de goma). El 18 el president Sebastián Piñera reconeix abusos policials alhora que critica també els manifestants que van fer ús de la violència.

El Parlament de Catalunya aprova per 61 vots a favor, cap en contra i 8 abstencions una moció en defensa de l’autodeterminació. Durant la votació, 21 diputats són absents i els de Cs abandonen la cambra abans que comenci. De manera simultània, s’anuncia que el Tribunal Constitucional suspèn la moció. El dia 26, JxCat, ERC i la CUP aproven una proposta de resolució que reivindica poder debatre i votar sobre l'autodeterminació com a resposta a la sentència del Suprem que condemna els líders de l’independentisme.

Albert Rivera, president de Ciutadans des de la seva fundació, anuncia que dimiteix tots els càrrecs i es retira de la política després de l’ensorrament del partit en les eleccions del 10 de novembre. El 30 de novembre una gestora assumeix la direcció del partit fins a la celebració de l’assemblea del 15 de març.

Se celebren eleccions generals anticipades a l’Estat espanyol. El PSOE, amb 120 escons al Congrés, és la força més votada, tot i que perd 3 diputats respecte a les eleccions de l’abril. El PP, amb 87, augmenta la representació en 21 i és segona força. El segueix l’extrema dreta de Vox (52) que augmenta de 28. Unidas Podemos (UP), amb 26, és quarta força amb una pèrdua de 7 escons. ERC ocupa el cinquè lloc (13), per davant de Cs (10), que cau en perdre 47 diputats. JxCat (8) ocupa la setena posició. A Catalunya, ERC és primera força, el PSC segona (12) i JXCat tercera. La CUP, que concorre per primer cop en unes eleccions generals espanyoles, obté 2 diputats, el mateix nombre que Vox i PP. A les Illes Balears, empaten PSOE, PP, UP i Vox amb 2 i al País Valencià el PSOE és primer (10), seguit de PP (8), Vox (7), UP (4), Cs (2) i Compromís (1). Al Senat, el PSOE perd la majoria absoluta (de 121 passa a 92), i el PP passa de 56 a 87 senadors.

En una cerimònia presidida per la cancellera alemanya Angela Merkel i el president Frank-Walter Steinmeier es commemoren els 30 anys de la caiguda del mur de Berlín (9 d’octubre de 1989). En els seus discursos, ambdós mandataris alerten de la necessitat de preservar la democràcia en referència al creixement de l’extrema dreta. Aquesta mateixa data és també l’aniversari de la Nit dels vidres trencats (1938). A la ciutat de Bielefeld es donen cita centenars de defensors d’un negacionista de l’Holocaust, que suscita una contramanifestació de l’esquerra.

La llei aprovada per la Duma (parlament rus) i signada pel president Vladímir Putin l’1 de maig comença a ser vàlida a tots els efectes. La seva funció és, segons fonts oficials, millorar la seguretat de la xarxa i, entre altres mesures, inclou la d’interrompre connexions tant a l’interior de Rússia com amb l’estranger en casos considerats d’emergència. Els crítics creuen que la llei té com a objectiu facilitar la censura per part de l’Estat i la consideren un atac a la llibertat d’expressió.

L’organització gihadista Estat Islàmic confirma la mort del seu líder Abu Bakr al-Baghdadi dos dies després que ho faci el president dels Estats Units Donald Trump. Baghdadi va detonar les bombes que portava en ser acorralat durant un atac de forces especials nord-americanes, a la província siriana d’Idlib, en data no especificada. En el mateix comunicat, EI fa públic que Abu Ibrahim al-Hashemi al-Qurayshi és el nou líder del grup i “califa”.

Manuel Marchena, el jutge del Tribunal Suprem que ha jutjat i condemnat els líders independentistes en la causa especial 20907/2017, és reelegit pel Consell General del Poder Judicial president de la Sala Penal. Marchena, que és l’únic candidat, és elegit per 19 vots a favor i dues abstencions.

El primer ministre del govern libanès Saad Hariri anuncia la dimissió després de dues setmanes de protestes de centenars de milers de persones contra els plans d’austeritat del govern per retallar el deute sobredimensionat, contra la mala gestió econòmica i la corrupció. Hezbol·là, que forma part del govern, assenyala les protestes com una conspiració estrangera i escamots d’aquest partit xiïta agredeixen manifestants. A petició del president Michel Aoun Hariri continua en el càrrec en funcions fins a la designació d’un substitut o la celebració d'eleccions.

Comencen a lliurar-se als jutjats de Catalunya els formularis d’autoinculpació per haver-se manifestat el 20 de setembre o haver votat en el referèndum de l’1 d’octubre. La campanya, impulsada per Òmnium Cultural, té per objecte solidaritzar-se amb els presos polítics condemnats pel Tribunal Suprem en la causa especial 20907/2017. El primer dia el nombre d’autoinculpacions supera les 180.

El president de Xile Sebastián Piñera cessa en bloc el govern per tal d'introduir reformes socials en la legislació. És la resposta del president a les protestes multitudinàries que van començar la setmana anterior contra les creixents desigualtats i l’augment del cost de la vida i que va culminar el divendres 25 a Santiago amb una gran manifestació d’un milió de persones. El detonant de les protestes va ser un augment de les tarifes del metro.

António Costa pren possessió del càrrec de primer ministre de Portugal per segona vegada al front d’un govern monocolor en minoria. Els socialistes van ser revalidats com a primera força en les eleccions del 6 d’octubre, tot i no obtenir majoria absoluta (108 de 230 diputats).

El Tribunal Superior Electoral declara Evo Morales vencedor de les eleccions presidencials celebrades el 20 d’octubre. L’anunci desferma una onada de revoltes arreu del país i té lloc després d’un recompte marcat per incidents, en el qual els observadors de l’Organització d’Estats Americans (OEA) expressen preocupació per les irregularitats detectades. Morales és molt qüestionat perquè intenta revalidar el mandat per quart cop de manera il·legal, segons els seus crítics.

El Partit Liberal del primer ministre Justin Trudeau guanya les eleccions al Parlament Federal del Canadà. Tanmateix, perd la majoria absoluta (170) que va aconseguir el 2015 (de 177 ha passat a 157 diputats). En canvi, els conservadors milloren resultats (de 95 passen a 121), i també el Bloc Quebequès (de 10 a 32), que es converteix en tercera força.

El primer ministre de Macedònia del Nord, Zoran Zaev, convoca eleccions anticipades després que en una reunió dels caps d’estat i de govern a Brussel·les el president francès Emmanuel Macron bloquegés l’inici de negociacions d’ingrés a la UE de Macedònia del Nord I Albània.

Unes 525.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, participen a Barcelona en la manifestació “Pels drets i les llibertats”. Convocada per la Intersindical-CSC i la Intersindical Alternativa de Catalunya i amb el suport d'Òmnium Cultural i l'ANC, els manifestants expressen el seu rebuig a la sentència del judici de la causa especial 20907/2017 que ha condemnat a anys de presó líders independentistes catalans. Centenars de milers de persones conflueixen en tres columnes en les Marxes per la Llibertat començades el dia 15 des de tots els punts de Catalunya cap a la capital catalana. Al vespre es produeixen enfrontaments amb la policia al davant de la comissaria de Via Laietana, on els cossos de seguretat practiquen detencions. La manifestació convocada junt amb la vaga general té una incidència, segons el Departament de Treball, molt variable segons el sectors: la màxima correspon als universitaris (90%) i la més baixa a la sanitat (per sota del 20%).

A causa de les protestes de l’oposició, la governadora de Hong Kong, Carrie Lam, abandona el Consell Legislatiu durant un discurs. D’aquesta manera, la llei d’extradició suspesa al juliol, origen de les protestes, no pot ser retirada formalment. Malgrat la suspensió, les protestes han continuat i la confrontació amb la policia és cada cop de caràcter més violent. Els manifestants amplien les seves demandes i, a banda de la retirada de la llei, inclouen no qualificar les protestes d’”avalots”, l’amnistia per als activistes detinguts, una investigació independent del que qualifiquen de brutalitat policial i l’establiment del sufragi universal sense condicions (els candidats estan limitats als que permet un comitè controlat per Pequín).

El Tribunal Suprem fa pública la sentència contra els líders independentistes. Descarta el delicte de rebel·lió, que canvia pel de sedició, al qual afegeix els de malversació i desobediència. En total, les penes de presó (a les qual cal afegir multes i inhabilitacions) sumen 99 anys repartits en: 13 anys (Oriol Junqueras), 12 anys (Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa), 11 anys i 6 mesos (Carme Forcadell), 10 anys i 6 mesos (Joaquim Forn i Josep Rull) i 9 anys (Jordi Sànchez i Jordi Cuixart). Tres dels acusats són condemnats només per desobediència (Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila), per la qual cosa la condemna exclou l’ingrés a presó.

Les eleccions legislatives de Polònia donen la victòria al partit del govern Llei i Justícia (PiS) encapçalat pel fins ara primer ministre Mateusz Morawiecki. Tot i perdre escons i els guanys dels partits opositors, Coalició Cívica i L’Esquerra, el PiS conserva, amb 235 escons, majoria absoluta a la cambra.

Un home intenta entrar amb explosius en una sinagoga de Halle (Alemanya) on se celebrava la festa jueva del Yom Kippur. En no poder accedir-hi, dispara al carrer i mata dues persones després de proferir consignes antisemites i contra els immigrants. L’assassí és detingut per la policia i poques hores després confessa l’autoria dels assassinats.

En el sisè dia de l’anomenada “intifada iraquiana”, l’ONU crida a posar fi a la “forassenyada pèrdua de vides” (més d’un centenar de morts), sobretot entre els manifestants a conseqüència de la repressió policial. Les protestes tenen com a motiu inicial la denúncia de la corrupció, l’atur i la mala qualitat dels serveis públics, però aviat es converteixen en crides a enderrocar el govern. Les protestes s’aturen el dia 8 amb motiu d’una festivitat xiïta però es reprenen el dia 24. A finals de mes, el nombre de morts supera els 200.

S’inaugura a París un carrer del districte onzè amb el nom de l’activista catalana Neus Català, que va viure molts anys a la ciutat. La cap de memòria històrica de la capital francesa destaca en la seva intervenció la condició de símbol de l’homenatjada en la lluita contra el feixisme i el nazisme, especialment de les dones. Neus Català rep també en el mateix acte, a títol pòstum, la medalla Grand Vermeil, la condecoració més alta de l’ajuntament de la ciutat.

El president de la Xina Xi Jinping encapçala les celebracions dels 70 anys de la fundació de la República Popular de la Xina. L’1 d’octubre de 1949 Mao Zedong anuncià la fundació del Partit Comunista de la Xina, l’organització que des d’aquesta data governa la Xina. Les celebracions tenen un marcat caràcter militar. Mentrestant, a Hong Kong l’efemèride donà lloc a una intensificació de les protestes iniciades fa cinc mesos contra la llei d’extradició promoguda per Pequín al govern autònom.

Àustria celebra eleccions generals anticipades. Els conservadors del Partit Popular, al qual pertany el canceller sortint Sebastian Kurz, obtenen una clara victòria (71 escons) lluny, però, de la majoria absoluta (92). A continuació se situen socialistes (40), la ultradreta (31), els Verds (26) i els liberals (15). Un cop coneguts els resultats, Kurz inicia els contactes per a la formació d’una coalició de govern.

Els dies 25 i 26 se celebra al Parlament de Catalunya el debat de política general. De les resolucions aprovades, sobresurten demanar l'amnistia dels presos polítics i la retirada de la Guàrdia Civil de Catalunya.

Els jutges del Tribunal Suprem de la Gran Bretanya declaren que la suspensió del Parlament britànic durant 5 setmanes decretada pel primer ministre Boris Johnson el 10 de setembre va ser il·legal. Johnson, que va adduir raons tècniques per a la mesura, també va reconèixer que l’objectiu era impedir prorrogar el Brexit (31 d’octubre), encara que no s’arribés a un acord. El tribunal considera que la suspensió impedia sense justificació raonable la capacitat del Parlament de dur a terme les seves funcions.

Un centenar de dirigents del catalanisme no independentista de centredreta es reuneix al monestir de Poblet per plantejar noves vies per superar el conflicte actual entre Catalunya i Espanya. Entre altres, hi prenen part militants destacats del PdeCAT com Marta Pascal, Lluís Recoder i Carles Campuzano. Aquesta trobada ve precedida (18 de setembre) per una altra en què es reuneix un grup de tendència similar que agrupa exmilitants de CDC o del PDeCAT que han format organitzacions com la Lliga Democràtica, Lliures o Convergents, amb noms com l’exconseller Germà Gordó o l’exdiputat al Congrés Antoni Fernández Teixidó.

Se celebren eleccions generals a Israel, en les quals el partit dels conservadors liderat pel primer ministre, Benjamin Netanyahu, aconsegueix un resultat lleugerament per sota de la coalició de centredreta Blanc i Blau, liderada per l’excap de l'estat major, Benny Gantz (31 i 32 escons, respectivament). A continuació se situa la Llista Conjunta, una aliança de partits àrabs (15), l’ultraortodox Shas (9), la dreta secular Yisrael Beytenu (8). Quatre partits més (entre els quals el laborista) obtenen entre 5 i 7 escons. Netanyahu, que està acusat de diversos càrrecs de corrupció, ofereix una aliança a Blanc i Blau, un govern de coalició que Gantz rebutja, cosa que complica molt la formació de govern.

El president dels Estats Units, Donald Trump, confirma que Hamza bin Laden, fill del líder d’Al-Qaeda Ossama bin Laden, va ser mort en una operació militar nord-americana en una data indeterminada. Hamza bin Laden va ser declarat un terrorista global el 2017, i se’l considerava el nou cap d’Al-Qaeda.

El president francès Emmanuel Macron visita el Principat d’Andorra, on és rebut pel govern andorrà que encapçala el síndic Xavier Espot. La visita de Macron com a copríncep del Principat, dignitat que comparteix amb el bisbe de la Seu d’Urgell, la fa per tradició un cop durant el seu mandat. Macron visita les set parròquies i en el seu discurs encoratja la integració progressiva del Principat a la UE.

El president Donald Trump anuncia la dimissió de l’assessor nacional de seguretat John Bolton. Bolton, de la línia més dura de l’entorn del president, era partidari de la confrontació sense matisos (incloent-hi la intervenció militar) amb estats com l’Afganistan, l’Iran o Corea del Nord, excloent-hi qualsevol negociació. El 18 de setembre Robert O’Brien substitueix Bolton en el càrrec.

35 presoners russos i 35 d’ucraïnesos són alliberats com a resultat d’un acord entre Rússia i Ucraïna. L’impulsor de la iniciativa va ser el nou president ucraïnès Volodímir Zelenski, que s’ha compromès a posar fi al conflicte armat que tots dos països mantenen des del 2014. Els presoners són, de la part russa, els 24 mariners capturats per un vaixell de la marina russa a la mar d’Azov el novembre de 2018 i el cineasta Oleg Sentsov, acusat de conspiració terrorista. Per la part ucraïnesa sobresurt el cap de seguretat ucraïnès Volodímir Tsemakh, sospitós de participar en l’atac que va abatre l’avió de Malaysia Airlines MH17 a l’est d’Ucraïna (2014).

Entra en vigor a Itàlia un nou govern de coalició format pel Moviment 5 estrelles i el Partito Democratico, que substitueix la Lega Nord. Després de ser aquest partit el més votat d’Itàlia en les eleccions del maig al Parlament Europeu, el seu líder Matteo Salvini anuncià una moció de censura contra el primer ministre Giuseppe Conte, el qual dimití i anuncià eleccions anticipades. Tanmateix, finalment accepta presidir un nou govern amb l’M5S en coalició amb el Partito Democratico, deixant a l’oposició la Lega.

Un jutjat de Madrid absol el Partit Popular en el cas de la destrucció dels ordinadors amb suposada informació sobre comptabilitat paral·lela del partit. El cas té l’origen en la informació que l’extresorer del PP Luis Bárcenas va proporcionar al jutge Pablo Ruz l’any 2013, segons el qual els ordinadors contenien informació sobre l’anomenada “caixa B”. Tanmateix, la informació havia estat esborrada. Entre moltes altres incidències del cas, l’Audiència Nacional va arxivar-lo. En tornar-lo a obrir, el sumari havia desaparegut. Acabat el judici, que va començar el juny de 2019, el jutge considera que no hi ha proves que demostrin que la destrucció havia estat intencionada.

La Creu Roja responsabilitza la coalició liderada per l’Aràbia Saudita de l’atac aeri en un centre de detenció del moviment rebel houthi. Segons la Creu Roja, els morts serien un centenar i els supervivents una quarantena.

52 diputats de l’Assemblea Nacional de França signen una carta publicada a Le Journal du Dimanche, en la qual expressen la seva preocupació i reprovació per l’actuació de l’Estat espanyol contra l’independentisme català perquè, segons diuen, amenaça les llibertats fonamentals. Aquesta carta s’afegeix al manifest que 41 senadors francesos van fer públic el mes de març en el mateix sentit.

El govern iemenita presidit per Abd Rabbuh Mansur Hadi, que rep el suport de l’Aràbia Saudita, anuncia que torna a controlar la ciutat d’Aden. Des de l’11 d’agost la ciutat estava ocupada per un grup liderat per l’anomenat Consell de Transició del Sud que, amb el suport de la Unió dels Emirats Àrabs, aspira a un estat independent en aquesta part del Iemen. El president Hadi i el Consell mantenen una fràgil aliança contra els xiïtes houthis, als quals dona suport l’Iran, i controlen la capital, Sanà, des del 2014. Aleshores, el govern iemenita va traslladar la seu a Aden.

Començà el judici a Omar al-Bashir, expresident del Sudan durant quasi 30 anys i enderrocat en un cop d’estat l’abril de 2019. Els militars que el van detenir van refusar lliurar-lo al Tribunal Penal Internacional, que havia cursat una ordre de detenció per crims contra la humanitat i genocidi. Al-Bashir només ha d’afrontar càrrecs de corrupció.

Un dia després que Gibraltar permeti al petrolier iranià Grace 1 continuar la ruta, el departament de justícia dels Estats Units n'ordena la detenció. El vaixell, que transporta 2,1 milions de barrils de petroli, va ser detingut el 4 de juliol acusat de tràfic il·legal de cru amb Síria. El 19 de juliol l’Iran va arrestar el petrolier de bandera britànica Stena Impero, al qual acusà d’haver violat les aigües territorials, negant que fos una represàlia. El 27 de setembre l’Stena Impero és alliberat.

Sis enginyers i dos militars moren per fuga de material radioactiu a les instal·lacions nuclears de Niónoksa, al nord-est de Rússia. Almenys sis persones són hospitalitzades després de l’accident. El dia 14 els nivells de radioactivitat a 50 km del lloc de l’accident augmenten fins a 16 vegades els normals. L’accident té lloc durant unes proves en les quals s’assaja un nou tipus d’armament, confirmat pel president Vladímir Putin.

El govern indi revoca l’article 370 de la Constitució que garanteix a l'estat, majoritàriament musulmà, de Jammu i Caixmir un ampli autogovern. El govern federal justifica la mesura per la conflictivitat i la violència cròniques del territori, un dels més militaritzats del món, i per una suposada discriminació als no musulmans. El Pakistan i part de l’oposició índia protesten contra la mesura, que qualifiquen d’intent d’assimilació forçosa dels musulmans.

Els Estats Units formalitzen la seva retirada del Tractat de míssils nuclears d’abast mitjà. Justifiquen la retirada per les proves de què disposen, segons les quals Rússia hauria desplegat il·legalment míssils d’aquest tipus. El tractat va ser signat el 1987 pels presidents Ronald Reagan i Mikhaïl Gorbatxov i prohibia els míssils d’un abast d'entre 500 i 5.500 km.

La policia deté milers de manifestants en una manifestació a Moscou contra el veto del govern a candidats de l’oposició en les eleccions locals del setembre. És la segona manifestació per aquest motiu. En la primera, la setmana anterior, hi van participar més de 20.000 persones, i desenes de persones van ser detingudes. La segona convocatòria va ser declarada il·legal per l’ajuntament per motius de seguretat. El principal convocant, el líder opositor Alekxei Navalni, va ser detingut el dia 24 i condemnat a 30 dies de presó. El 28 de juliol s’anuncia que Navalni ha d’ingressar a l’hospital a causa d’una reacció al·lèrgica que l’oposició atribueix a un enverinament.

L’alta comissionada per als Drets Humans de l’ONU, Michelle Bachelet, condemna públicament la indiferència de la comunitat internacional davant l’augment de morts de civils a Síria. Bachelet acusa especialment el govern sirià i el seu aliat (Rússia) de no distingir entre objectius civils i militars. En els 10 dies precedents moren més d’un centenar de civils, una quarta part dels quals infants. L’ONU estima en prop d’un milió els morts des de l’inici del conflicte (2011).

El conservador Boris Johnson és investit nou primer ministre de la Gran Bretanya. Johnson, que va ser escollit el dia anterior com a nou líder del seu partit, pren el relleu a Theresa May, que va dimitir el dia 7 de juny després que el Parlament britànic rebutgés les seves propostes per a un Brexit acordat.

El partit Servidor del Poble que lidera el president Volodímir Zelenski obté majoria absoluta en les eleccions que va convocar per al 20 de maig, quan va ser investit. En aquestes eleccions, 26 districtes electorals corresponents a Crimea (annexada per Rússia el 2014) i les regions de l’est de Lugansk i Donetsk (autoproclamades independents i que mantenen un enfrontament armat amb el govern) són declarats vacants, i el parlament (la Rada) passa, per tant, a estar format per 424 escons en lloc de 450.

El Tribunal Europeu de Drets Humans sentencia que els familiars de les víctimes dels Grupos Antiterroristas de Liberación i del Batallón Vasco Español no tenen dret a indemnitzacions de l’Estat espanyol. La sentència és la resposta a un recurs presentat per deu famílies de víctimes i no es pot recórrer. L’Estat espanyol va considerar les víctimes com a membres d’ETA, cosa que els demandants van considerar que vulnerava la presumpció d’innocència. El TEDH considera que la presumpció d’innocència no obliga a la indemnització.

Els vots de Junts per Catalunya i el Partit dels Socialistes de Catalunya donen la presidència de la Diputació de Barcelona a l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, la socialista Núria Marín. El nomenament dona lloc a una crisi de govern a la Generalitat, quan els dos partits del Govern es retreuen mútuament els pactes municipals amb els socialistes (que van donar suport a l’aplicació de l’article 155).

Un comunicat conjunt anuncia la conclusió de les converses de pau entre els talibans i el govern de l’Afganistan a Doha (Qatar). Els acords preveuen la formació d’un govern basat en la llei islàmica que preservi els drets de les dones en aquest marc legal, així com també el de les minories. La reunió, de més dos dies de durada, transcorre en paral·lel a les negociacions entre els talibans i els Estats Units per posar fi al conflicte bèl·lic de 18 anys a l’Afganistan.

El Tribunal Penal Internacional declara l’exlíder rebel de la República Democràtica del Congo Bosco Ntaganda culpable en 18 càrrecs de crims de guerra i crims contra la humanitat comesos entre els anys 2002 i 2003. Ntaganda va estar a les ordres de Thomas Lubanga, condemnat el 2012 pel mateix tribunal. Entre els càrrecs hi ha la primera condemna per esclavitud sexual. La pena, dictada el 7 de novembre, és de 30 anys de presó.

El grup de treball sobre detencions arbitràries de l'ONU considera que la presó preventiva de Quim Forn, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa és "arbitrària" i en demana l’alliberament immediat a les autoritats espanyoles. El mes de maig el mateix grup va expressar el mateix pronunciament en els casos d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. En resposta, el govern espanyol no reconeix legitimitat al grup ni a les seves peticions.

El dia de la constitució del Parlament Europeu, milers de catalans es manifesten davant de la cambra, a Estrasburg, per denunciar l’absència dels diputats electes Oriol Junqueras (en presó i a l’espera de sentència judicial), Carles Puigdemont i Antoni Comín, a l’exili i encausats per la justícia espanyola. Puigdemont i Comín no travessen la frontera alemanya per la presència d’agents de la policia espanyola en territori francès i per la seva suspensió provisonal com a diputats de l’Europarlament que dicta el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

El ple del Tribunal Constitucional confirma la constitucionalitat de l’aplicació de l’article 155 a Catalunya tal com va ser acordada pel Senat el 27 d’octubre de 2017. És la conseqüència del rebuig dels recursos en contra del Parlament de Catalunya i de Podem. D’altra banda, el 30 de juliol es fa públic que dues setmanes abans (15 de juliol) el TC va avalar la tramitació d'investidura a distància aprovada pel Parlament de Catalunya el 8 de maig de 2018, però que el mateix tribunal va anul·lar el 4 d’abril de 2019.

Els nou líders independentistes encausats tornen a les presons catalanes un cop el judici de la causa especial 20907/2017 queda vist per a sentència. Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart arriben a la presó de Lledoners, després d’un viatge de més de dos dies des de Soto del Real amb parades a Valdemoro, Zuera i Can Brians, mentre que Carme Forcadell i Dolors Bassa arriben directament des de la presó d’Alcalá Meco a Puig de les Basses i Mas d’Enric després de set hores de viatge.

Per 118 vots contra 62, l’Assemblea de Parlamentaris del Consell d’Europa aprova el restabliment de totes les prerrogatives de Rússia, entre les quals el dret a vot. L’Assemblea va sancionar Rússia el 2014 a causa de les intervencions a Crimea i a l’Est d’Ucraïna. L’any 2017 Rússia va deixar de pagar la quota del Consell d’Europa. El retorn com a membre de ple dret és en principi sense contrapartides, però tot i això, es considera un mal menor comparat a una sortida de Rússia del l’organisme.

El candidat de l’opositor Partit Republicà, Ekrem Imamoglu, derrota clarament (53%) l’exprimer ministre Binali Yildirim en la repetició de les eleccions a l’Ajuntament d’Istanbul. Yildirim, candidat de l’AKP, el partit del president turc Recep Tayyip Erdogan, ja va ser derrotat en les primeres eleccions municipals del 31 de març, però la Comissió Electoral no en va aprovar el resultat i va ordenar la repetició de la votació.

Unes 240 persones resulten ferides a Tbilissi en enfrontaments entre la policia i manifestants amb motiu de la intervenció d’un diputat rus en un acte oficial de l’Església ortodoxa. Sota l’eslògan de “No a Rússia”, els manifestants critiquen l’intervencionisme rus a Geòrgia. Per la seva banda, la presidenta Salome Zurabishvili qualifica Rússia d’”enemic” i “ocupant”. El 22 de juny Rússia suspèn temporalment els vols a Geòrgia, que rep més d’un milió de turistes russos cada any.

L’expresident egipci Muhamed Mursi mor durant el judici en el qual se l’acusava d'haver espiat per a Hamàs. Mursi, únic president egipci elegit democràticament, va ser enderrocat al juliol del 2013 pels militars. Empresonat des d’aleshores, estava encausat en diversos processos.

El Tribunal Suprem denega al líder d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, un dels líders independentistes jutjats en la causa especial 20907/2017, sortir de la presó per ocupar l’escó al Parlament Europeu que va obtenir en les eleccions del 26 de maig, condició que li donaria immunitat parlamentària. El mateix dia el Butlletí Oficial de l’Estat publica els noms dels 54 eurodiputats espanyols, entre els quals apareixen el mateix Oriol Junqueras, i també els encausats Carles Puigdemont i Toni Comín, a l’exili. El 27 de juny el Tribunal Suprem declara vacants els escons de Puigdemont i Comín.

Als petroliers "Front Line" i "Kokuka Courageous", amb bandera de les illes Marshall i Panamà, respectivament, tenen lloc sengles explosions quan naveguen per l’estret d’Ormuz en direcció sud-est. No hi ha cap mort ni ferit greu i les tripulacions són rescatades per un vaixell iranià i un destructor nord-americà, mentre que el carregament de cru també es pot salvar. És el segon incident d’aquestes característiques en un mes: el 12 de maig quatre petroliers van patir també explosions en les mateixes aigües. Els Estats Units acusen l’Iran d’estar al darrere del sabotatge causant de les deflagracions, cosa que Teheran nega.

El jutge Manuel Marchena deixa vist per a sentència el judici contra els dotze líders independentistes designat amb el nom de causa especial 20907/2017. Des del 12 de febrer i durant quatre mesos s’han celebrat 52 sessions en les quals, a més dels acusats, les defenses i les acusacions, han intervingut 426 testimonis. El judici ha girat entorn de dos fets: l’escorcoll a la Conselleria d’Economia del 20 de setembre de 2017 i la manifestació que va congregar, d’una banda, i el referèndum de l’1 d’octubre, amb les consideracions sobre l’actuació de la policia espanyola, els mossos i els votants que la consulta va comportar, de l’altra. El principal debat del judici ha girat entorn de l’existència o no del delicte de rebel·lió, sobre el qual l’acusació (llevat de l’advocacia de l’estat) i les defenses han mantingut posicions diametralment oposades.

Izquierda Unida (UI) acorda suspendre el vincle estable amb Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) pel que considera incompliments d’aquesta formació. El detonant és la inclusió de Joan Josep Nuet en la llista d’ERC a les eleccions al Congrés del 28 d’abril (en les quals va ser elegit). El 3 de juny Nuet va dimitir del càrrec de coordinador d’EUiA, que el dia 14 va designar una direcció col·legiada provisional. El 3 de juliol IU aprova la creació d’una delegació a Catalunya independent d’EUiA.

El presidents dels Estats Units, Donald Trump, i de França, Emmanuel Macron, i la primera ministra britànica encapçalen la celebració del 75è aniversari del desembarcament de Normandia. Aquesta operació dels aliats del 1944 va ser decisiva per derrotar l’Alemanya nazi. Es calcula que hi van morir entre 8.000 i 13.000 soldats dels dos bàndols.

El Tribunal Suprem suspèn temporalment el trasllat de les restes de Francisco Franco, que el govern espanyol preveia per al 10 de juny. El Tribunal considera que primer s’han de resoldre els recursos en contra interposats per la família del dictador, la Fundación Francisco Franco i la comunitat de benedictins del Valle de los Caídos.

El rei Joan Carles I es retira de la vida pública. Després de 38 anys, el rei emèrit deixa d'encapçalar esdeveniments de caràcter oficial. Joan Carles va abdicar el 2015 en el seu fill Felip VI, però com a rei emèrit encara presidia alguns actes públics.

El ministre de Cultura italià revoca el permís a l’institut catòlic Dignitatis Humanae per obrir un centre d’ensenyament superior dedicat a ensenyar i difondre els “fonaments de la cultura judeocristiana”. El centre era un projecte impulsat per l’exassessor del president dels Estats Units Steve Bannon, el qual després del seu pas per la Casa Blanca s’ha dedicat a coordinar l’extrema dreta a Europa. Al setembre del 2018 va aconseguir el permís per convertir la cartoixa de Trisulti en la seu d’aquesta universitat, ara denegat.

El Grup de Treball contra la Detenció Arbitrària de l’ONU denuncia en un informe la presó preventiva dels líders independentistes Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que qualifica d’arbitràries i n’exigeix la immediata posada en llibertat. També denuncia l’acció concertada dels poders de l’Estat espanyol per impedir la consecució per mitjans polítics dels objectius de l’independentisme.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) refusa la denúncia de Carme Forcadell i Carles Puigdemont contra la suspensió del ple del Parlament de Catalunya del 9 d’octubre (dos dies després de la celebració del referèndum) pel Tribunal Constitucional a petició del PSC. El TEDH considera que la suspensió s’ajustava a dret, no vulnerava la llibertat d’expressió i de reunió, protegia la minoria parlamentària i preservava la seguretat pública en prevenció de desordres. El ple es va celebrar finalment el 10 d’octubre.

A l’Estat espanyol se celebren el mateix dia eleccions municipals, autonòmiques en algunes comunitats, i al Parlament Europeu.

En les eleccions municipals, el PSOE és clarament la força més votada arreu amb més del 29% dels vots, tret de Catalunya i el País Basc. A Catalunya, ERC és la força més votada (23,4%) i primera força en la majoria de municipis. Segueix el PSC (21,9%), i és tercer per nombre de municipis. JXCat és la tercera força en vots (15%), però segona en nombre de municpis, mentre que els comuns són quarts tant en vots (8%) com en majories municipals. En els darrers llocs se situen per nombre de vots Ciutadans (7,9%), sense cap majoria municipal, la CUP (3,4%) i el PP (3,1%). Per primera vegada ERC guanya en vots a Barcelona i empata en regidors amb els comuns. A Tarragona i Lleida ERC empaten en regidors per primer cop amb el PSC i a Girona JXCat és la primera força. A Palma el PSIB continua com a força més votada i a València ho és Compromís.

En les eleccions al Parlament Balear, el PSIB s’imposa amb 19 escons per primer cop al PP (16). Segueixen Podemos (6), Ciutadans (5), MÉS (4), el Pi (3) i Vox (3), que hi entra per primer cop.

A les eleccions al Parlament Europeu s’imposa a Catalunya la candidatura Lliures per Europa (28,5%) encapçalada pel president a l’exili Carles Puigdemont, seguida pel PSC (22,1%) i Ara Repúbliques (21,1%), encapçalada pel vicepresident Oriol Junqueras, empresonat i sotmès a judici. A la resta de l’Estat espanyol guanya amb claredat el PSOE (32,8%) per davant del PP (20,1%). En el conjunt de la Unió Europea, destaca la caiguda dels dos grans grups fins ara hegemònics: tot i continuar com a grups més votats, populars i socialistes no sumen majoria absoluta. Destaca l’ascens dels liberals i dels ecologistes i també dels partits euroescèptics i populistes de dreta. A causa del bloqueig del Brexit, la Gran Bretanya ha hagut de votar en aquestes eleccions (amb l’enfonsament dels conservadors i l’auge dels euroescèptics).

La comissió electoral anuncia el resultats de les eleccions generals a l’Índia, celebrades entre l’11 d’abril i el 19 de maig. Amb majoria absoluta, el guanyador és el nacionalista indi Baratija Janata Party, liderat pel fins ara primer ministre Narendra Modi, que amplia la victòria de l’any 2014: de 282 passa a 303 diputats sobre un total de 542 de la cambra baixa (Lok Sabha), que s’amplien a 352 comptant-hi la coalició que lidera, l’Aliança Nacional Democràtica. El Partit del Congrés, principal partit de l’oposició, millora en 8 escons els resultats del 2014 (44), els pitjors de la seva història. El 30 de maig Modi pren possessió del càrrec i es converteix en el primer cap de govern que no és del Partit del Congrés a repetir mandat.

Prop del 64% dels votants suïssos aproven en referèndum que el govern adopti la regulació de la Unió Europea sobre possessió d’armes. Suïssa té una de les legislacions més laxes d’Europa en la matèria i s’estima que en prop d’un 50% de les llars hi ha armes de foc. El referèndum és la resposta a les pressions de la UE perquè Suïssa (que no n’és membre) estableixi controls d’armament entre els particulars després dels atemptats de París (2015). Tanmateix, en el cas suís la normativa preveu certes exempcions.

El govern de la Generalitat de Catalunya lliura les Creus de Sant Jordi de l’any 2019 a 28 personalitats i 15 entitats en una cerimònia al Fòrum del Centre de Convencions Internacional de Barcelona. Entre els guardonats hi ha els esportistes Leo Messi i Núria Picas. Reben també la distinció La Trinca, grup musical creat fa cinquanta anys, l’arquitecta Benedetta Tagliabue, el cantautor Biel Majoral i els expresidents del Parlament de Catalunya Joan Rigol i Ernest Benach. Durant l’acte, hi ha nombroses crides a favor de la llibertat dels presos polítics.

La policia francesa deté a Sallanches (Alta Savoia, Alps) José Antonio Urrutikoetxea, conegut per Josu Ternera, que estava fugit de la justícia des del 2002. El govern espanyol en demana l’extradició immediata, però el 19 de juny la justícia francesa deixa Urrutikoetxea en llibertat sota vigilància, atès el seu estat de salut, però el dia 19 el torna a detenir en rebre una euroordre de l'Estat espanyol.

Les forces houthis (insurgents xiïtes enfrontats al govern del Iemen) comencen la retirada dels ports de Hodeida, Saleef i Ras Isa després d’arribar a un acord amb el govern tutelat per l’ONU per tal de poder fer arribar l’ajuda humanitària. A banda dels morts i ferits en la guerra, la fam i les malalties afecten centenars de milers de iemenites.

Se celebren eleccions a l’Assemblea Nacional de Sud-àfrica: l’African National Congress (ANC), que guanya totes les eleccions des del 1994, continua com a primera força tot i una lleugera minva (230 diputats sobre 400 de la cambra). A continuació se situen l’Aliança Democràtica (centredreta) amb 84 diputats, eI partit radical d’esquerra EFF (44) i el partit zulu Inkatha (14).

Després de tres dies de cerimònies (del 4 al 6 de maig), Maha Vajiralongkorn és coronat rei de Tailàndia amb el nom de Rama X. Maha Vajiralongkorn, que es va casar dos dies abans amb la vicecap del seu servei de seguretat, és fill del rei Bhumibol Adulyadej, que va morir el 2016 després de regnar 70 anys.

El Consell General d’Andorra nomena Roser Suñé síndica d’Andorra. Suñé, de Demòcrates per Andorra, és la primera dona a ocupar el càrrec, equivalent a la presidència del parlament. Meritxell Palmitjavila és nomenada subsíndica. Amb aquests nomenaments s’inicia la legislatura després de les eleccions de l’abril.

El líder opositor Juan Guaidó, president del parlament de Veneçuela i autoproclamat president del país, crida els militars a enderrocar el règim presidit per Nicolás Maduro. Després d’unes hores d’enfrontaments i d’incertesa, l’1 de maig Maduro declara derrotat el que qualifica “d’intent de cop d’estat”.

Amb una de les participacions més altes (75%) des de l'establiment de la monarquia constitucional, se celebren eleccions generals a l’Estat espanyol. El PSOE, liderat per Pedro Sánchez, és clarament la força més votada (123 escons dels 350 al Congrés), amb un augment substancial respecte a les eleccions del 2016 (38 escons més). El PP, malgrat continuar com a segona força (66), perd 71 escons. En tercer lloc, Ciutadans (57) creix en 25. La coalició liderada per Podemos (42) experimenta una forta davallada (29). Com a cinquena força irromp per primera vegada al Congrés el partit d’extrema dreta Vox (24). La sisena força és ERC, que obté la primera victòria a Catalunya en unes eleccions generals (15) amb la segona participació més alta de la història (77,5%), per davant del PSC-PSOE (12 diputats). Empatats a 7 escons se situen els Comuns (inclosos dins Podem) i Junts x Catalunya, que perd un escó respecte a la formació predecessora, CDC. El PNB (6), Bildu (5) i Coalición Canaria (2) mantenen una representació similar. Navarra Suma, coalició entre PP i Cs en aquesta comunitat autònoma per a aquestes eleccions, guanya dos diputats, i entren per primer cop Compromís, el Partido Regionalista de Cantabria i la Coalición por Melilla, amb un escó cadascun. Al Senat, el PSOE aconsegueix majoria absoluta (122 de 208 electes), i és la formació més votada per primera vegada des del 1993. El PP obté 55 senadors, 74 menys que el 2016; segueixen ERC amb 11 senadors, el PNB (9) i Junts per Catalunya (2). Amb 1 senador se situen Coalición Canaria i Coalición por Melilla, Bildu i la Agrupación Socialista de la Gomera.

Un tribunal de Hong Kong condemna quatre activistes a penes de fins a setze mesos de presó i en suspèn la condemna de quatre més, declarats culpables. Els condemnats són líders de l’anomenada “revolució dels paraigües”, nom que rep el moviment que va paralitzar Hong Kong els darrers mesos de 2014 en protesta per la interferència de Pequín en les eleccions locals.

El còmic Volodímir Zelenski és el guanyador en segona volta de les eleccions presidencials d’Ucraïna. Amb prop de dues terceres parts dels vots, Zelenski derrota clarament el fins ara president Petró Poroixenko, que amb prou feines arriba a una quarta part. La participació és del 62,09%. El 20 de maig, en el discurs d'investidura anuncia la dissolució del parlament i la convocatòria d'eleccions legislatives anticipades, bé que no n'especifica la data.

La periodista Lyra McKee mor durant uns avalots a Londonderry (Irlanda del Nord) amb motiu d’uns registres de la policia. L'endemà, el Nou IRA, un grup radical republicà contrari als acords de pau de Divendres Sant, admet a través d'un comunicat en un diari l'autoria de l'assassinat, del qual es disculpa, donant a entendre que va ser accidental.

Finlàndia celebra eleccions anticipades convocades pel primer ministre, el centrista Juha Sipilä, el 8 de març en ser derrotada la seva proposta de reforma de l’estat del benestar. El guanyador és el partit socialdemòcrata liderat per Antti Rinne (17,7%), seguit molt de prop per l’ultradretà Partit dels Finlandesos (17,5%). En tercer lloc se situa el partit de l’anterior govern, el Partit del Centre (13,8%).

La Policia metropolitana de Londres arresta el ciberactivista Julian Assange a l’ambaixada de l’Equador, on vivia refugiat des del 2012. Assange, fundador de Wikileaks, està acusat de revelació de secrets d’estat pels Estats Units i altres països, tot i que el càrrec pel qual se’l deté és per haver desobeït la citació judicial aquell any. L'1 de maig el jutge el condemna a un any de presó. La seva detenció podria comportar l’extradició als Estats Units.

El jutjat número 13 de Barcelona processa trenta persones, la majoria excàrrecs intermedis de l’Administració catalana, per malversació, desobediència, revelació de secrets, falsedat documental o prevaricació en relació amb el referèndum de l’1 d’octubre. La jutge descarta la sedició i la rebel·lió. D’entre els processats són exclosos el jutge Santi Vidal (que va ser el primer dels investigats) i Carles Viver i Pi-Sunyer, president del desaparegut Consell Assessor per a la Transició Nacional, i sí que hi són Albert Royo, exdirector del Diplocat, Amadeu Altafaj, exdelegat del govern a la UE, Rosa Vidal Planella, exinterventora de la Generalitat, Vicent Sanchís, director de TVC i Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio.

El president nord-americà Donald Trump anuncia la inclusió de la Guàrdia Revolucionària de l’Iran en la llista d’organitzacions terroristes dels Estats Units. La Guàrdia Revolucionària és un cos armat d’elit establert el 1979 amb la missió de protegir el règim teocràtic d’atacs externs i interns. Controla també altres milícies i organismes de l’Estat i té influència en altres zones de l’Orient Mitjà.

Entre el 31 de març i el 7 d’abril es fan a Mallorca consultes sobre la república en 12 municipis (Alaró, Artà, Esporles, Llubí, Palma, Pollença, Porreres, Santa Margalida, Sencelles, Sóller, Sineu i Valldemossa), sota l’empara de l’Obra Cultural Balear. Voten 3.368 persones, de les quals 3.191 favorables al sistema republicà, i 152 a la monarquia. Hi ha 18 vots en blanc i 7 nuls.

L’autoanomenat Exèrcit d’Alliberament Nacional comandat pel general Khalifa Haftar inicia una ofensiva per enderrocar el Govern d’Acord Nacional reconegut per l’ONU i encapçalat pel primer ministre Fayez al-Sarraj. Les forces insurgents aconsegueixen arribar als afores de Trípoli, però són rebutjades per l’exèrcit governamental la primera setmana de maig. Segons l’ONU, al llarg del mes moren a causa de les hostilitats unes 450 persones, més de 2.000 resulten ferides i unes 50.000 desplaçades.

L’exministre d’Educació francès (2014) i excandidat presidencial socialista Benoît Hamon visita Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Cuixart a la presó de Soto del Real acompanyat del conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, i la número 2 de les europees, Diana Riba. Hamon critica l’empresonament dels líders independentistes catalans, que considera una vulneració de la democràcia i dels drets fonamentals, i reclama una solució democràtica per al conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol.

Tres manifestants palestins moren en els enfrontaments entre l’exèrcit israelià i desenes de milers de persones a la frontera d’Israel amb Gaza. La manifestació commemmora l’aniversari de la Marxa del retorn, en la qual es reivindicava el dret dels palestins a retornar a l’actual Estat d’Israel. En aquelles manifestacions (març-desembre del 2018) van morir uns dos-cents palestins i un soldat israelià.

El mateix dia acordat inicialment per la Comissió Europea i el govern britànic per fer efectiva la sortida de la Gran Bretanya de l'organització, la Cambra dels Comuns rebutja per tercer cop el pla de la primera ministra per al Brexit (344 vots contra 286). Després que el 21 de març la Comissió Europea accedís a posposar la data del 29 de març de 2019, aquesta derrota significa que la Gran Bretanya perd la possibilitat de traslladar la sortida al 22 de maig amb un acord. La Comissió Europea dona a May un termini de 13 dies (12 d’abril) per pactar una fórmula que eviti la sortida i continuar negociant.

El jutge José de la Mata fa pública la investigació sobre l’atac a l’ambaixada nord-coreana de Madrid el 22 de febrer, que s’havia mantingut en secret. Poc després, el grup opositor nord-coreà Defensa Civil Cheollima es reivindica com a autor de l’atac, però nega que utilitzés la violència. Els assaltants es van endur mòbils i material informàtic de l’ambaixada, amb una finalitat que no queda clara. El grup, que també es fa anomenar Free Joseon, estaria relacionat amb el germanastre del president Kim Jong-un, Kim Jong-nam, exiliat i assassinat el 2017.