Cronologia dels Països Catalans i del món

Inici del govern independent dels eslaus Mubarak i Muzaffar a València.

Guillem de Tolosa, cosí germà de Carlemany, conquereix Barcelona, convertida en capital de la Marca Hispànica. Berà és nomenat comte de Barcelona.

Alfons XI de Castella promulga els codis Las Partidas i Ordenamiento jurídico del regne.

Ferran III de Castella-Lleó conquereix Sevilla.

Casament de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença.

Muhammad III, proclamat califa omeia de l’Àndalus. Els tugíbides de Saragossa comencen a emetre moneda local amb el seu propi nom.

Mor Pere el Cerimoniós. El seu fill, Joan I, és proclamat rei.

La Galícia sueva s’incorpora al regne visigot.

Es publica el Roman de la rose, poema d’amor cortès de Guillaume de Lorris.

El comte de Barcelona cobra paries de Lleida.

Ferran I nomena el seu fill segon, Joan, vice-rei de Sicília.

Regnat de Recesvint a Hispània (649-672). Els concilis de Toledo actuen com a grans assemblees del regne, tractant tant temes religiosos com polítics o administratius.

Hi assisteixen els bisbes de Tarragona, Urgell, Empúries, Saragossa, Barcelona, Tortosa, Terrassa, Lleida i Girona.

Sanç VI, rei de Navarra.

’Abd al-Rahman III destrueix Burgos.

Neix Miquel Àngel.

Batalla de Lucocisterna. Les tropes catalanes, comandades per l’infant Alfons, derroten l’exèrcit pisà a Sardenya.

Pere Valdès crea la secta dels pobres de Lió.

Lliga de Venècia, Florència, Milà, Gènova i els Estats Pontificis contra Alfons el Magnànim.

Capitulació de Joan II davant les institucions catalanes. El príncep de Viana és posat en llibertat.

Pere el Cerimoniós aboleix el Privilegi de la Unió a les corts de Saragossa.

Els almohades són derrotats a la batalla de Las Navas de Tolosa.

Urbà II convoca la I croada.

Isabel i Ferran són proclamats reis de Castella.

Pau de Morvedre entre Pere I de Castella i Pere el Cerimoniós.

L’itàlic Apol·linar, a les ordres del general bizantí Belisari, ocupa les Balears, que passen a integrar-se a la província de Mauritània.

Inici de la cinquena croada, per iniciativa d’Innocenci III.

Concòrdia de Barcelona. Joan II perdona el seu fill Carles, que recupera les rendes del principat de Viana i les seves possessions, si bé se li prohibeix de residir a Navarra i a Sicília.

Carles el Calb confia el govern de la major part de les terres de la Septimània i de la Marca Hispànica a Sunifred de Cerdanya.

Sentència arbitral de Torrellas. Acord entre Ferran IV de Castella i Jaume II de Catalunya-Aragó sobre la repartició del regne de Múrcia i l’establiment de la frontera.

El príncep Ermenegild, revoltat contra el seu pare Leovigild, és decapitat a Tarragona en negar-se a tornar a l’arrianisme.

Batalla de Cortenuova. L’emperador Frederic II derrota les ciutats llombardes i aconsegueix la submissió de la Itàlia del nord.

La taifa de Calataiud, separada de Saragossa, és governada per Muhammad Adid al-Dawla (1046-1048).

Jan Hus, dirigent dels hussites a Bohèmia, és cremat a la foguera.

Bizanci abandona Itàlia, i manté únicament la possessió de Ravenna.

Recared declara el regne visigot oficialment catòlic.

Els sicilians coronen rei de Sicília Frederic d’Aragó, germà de Jaume II.

Estructuració del Consell de Cent de Barcelona.

Els almoràvits funden Marràqueix.

Alfons el Magnànim entra a Nàpols. Renat I de Provença renuncia a les seves pretensions al regne i retorna a França. Alfons és proclamat rei de Nàpols amb el nom d’Alfons I.

Els musulmans conquereixen els darrers reductes del regne visigot a la Septimània.

Comença la construcció de la catedral de Florència, finalitzada el 1436.

L’hudita Abu Ga’far A.hmad al-Muqtadir regna sobre Lleida, Tortosa, Saragossa i Dénia.

Otó II, emperador romanogermànic, és derrotat pels àrabs prop de Tàrent.

Carlemany penetra a la Tarraconense i posa setge a Saragossa. La seva rereguarda és derrotada pels bascons a Roncesvalls.

Jaume II reconeix als aragonesos el dret a ser jutjats pels seus furs en terres valencianes.

L’arquebisbe de Tarragona és assassinat per Guillem Ramon de Montcada, vescomte de Bearn.

Hudayl al-Asla, sobirà razita independent a Albarrasí.

Infructuoses expedicions franques contra Tortosa i Osca (808-812).

Giovanni Boccaccio acaba el Decameron, recull de novel·les amb elements medievals i renaixentistes.

Tractat de Corbeil entre Jaume I i Lluís IX de França, pel qual ambdós renuncien a qualsevol dret al regne de l’altre.

Bernat de Fontaine funda Claravall i es posa al capdavant del moviment cistercenc.

Primeres repoblacions al comtat de Castella.

Pragmàtica de Barcelona promulgada per Pere el Cerimoniós, que assegurava un reajustament del sistema polític mallorquí.

Grans caresties a la Gàl·lia (586-588). Es consumeixen immundícies i herbes sense valor nutritiu. Moren moltes persones.

Fusió de l’orde dels Portaespases amb l’orde Teutònic.

Llop ibn Sulayman governa Osca.

Batalla d’Azincourt. Els arquers anglesos derroten la cavalleria francesa.

La rebel·lió d’Hilderic i Pau a la Septimània, amb el suport de les ciutats de Tarragona, Barcelona i Girona, és reprimida amb èxit per Vamba.

Tractat de Baiona entre Sanç IV de Castella i Felip el Bell de França en contra del rei de Catalunya-Aragó.

Tractat de Tudillén en el qual queden delimitades les zones de reconquesta d’Aragó i Castella.

Expedició del comte de Barcelona per terres de Tarragona i Tortosa (935-936).

Tomás de Torquemada és nomenat primer gran inquisidor de Castella.

Mor Sanç I de Mallorca. S’inicia el regnat de Jaume III.

Mort de Muhammad ibn Mardanis. Els seus fills s’alien amb els almohades, que ocupen València i Múrcia.

Ràtzia d’Almansor per terres de Girona.

“Gran guerra” entre els berbers de València i els veïns de la regió de Santaver (Conca) (779-780).

Revoltes de camperols en terres alemanyes.

Batalla de Bouvines: victòria del rei francès Felip II, dit l’August, sobre Joan I d’Anglaterra, dit sense Terra. La corona anglesa perd totes les possessions al nord del Loira.

Mort del Cid a València.

Conjura dels Pazzi a Florència. Intent de derrocar els Mèdici.

Batalla de Nájera. Pere I de Castella, dit el Cruel, amb l’ajuda dels mercenaris anglesos del Príncep Negre, derrota les tropes d’Enric de Trastàmara i les Companyies Blanques de Bertran du Guesclin.

Comença la conquesta bizantina del regne ostrogot d’Itàlia.

Ferran III de Castella, dit el Sant, posa la primera pedra de la catedral de Burgos.

Abolició del califat de Còrdova.

Mor Joan I. El succeeix el seu fill Martí I, dit l’Humà.

La pagesia anglesa, encapçalada per Wat Tyler, es revolta.

Roger de Lloria desfà l’estol que comandava Carles de Salern a la badia de Nàpols i s’apodera d’Ischia, illa propera a Nàpols. Fa presoner Carles de Salern.

Expedició d’Alfons VII, que arriba a Cadis.

Salern es converteix en un eminent centre d’estudis de medicina.

Conquesta de Ceuta pels portuguesos.

A Hispània Ervigi succeeix Vamba, el qual és inhabilitat per a regnar a causa d’una malaltia.

La flota marínida derrota la castellano-catalana a Gibraltar.

Conquesta del castell de Miravet, que és cedit als templers, i ocupació de Siurana, darrer enclavament musulmà al Principat.

La col·laboració de castellans i navarresos possibilita la victòria de Simancas contra els musulmans.

Victòria de Macomer. Es conquereix el marquesat d’Oristany, que representa la unificació i la pacificació de Sardenya. Fi de la resistència sarda a la incorporació de l’illa a la corona catalano-aragonesa.

Mor Jaume II. Comença el regnat d’Alfons, dit el Benigne (III de Catalunya, IV d’Ara-gó, II de València).

Guerra entre Castella i Navarra.

Campanyes del cabdill musulmà Almansor contra els cristians a Coïmbra, Lleó i Zamora (985-988).

Beat de Liébana escriu els Comentaris a l’Apocalipsi.

Mor Carles IV . Finalitza la dinastia dels Capets a França, reemplaçada pels Valois amb Felip VI.

Joan I d’Anglaterra, dit sense Terra, aprova la Carta Magna.

El vescomte Guerau Ponç de Cabrera conquereix Balaguer en nom del comte Ermengol VI d’Urgell.

Mor Joan II. Ferran II, dit el Catòlic, rei de Catalunya-Aragó. Unió dinàstica de la corona d’Aragó i Castella.

Tractat de Toledo. Aliança entre Carles V de França i Enric II de Castella durant la guerra contra Pere I el Cruel.

Celebració d’un concili a Barcelona, presidit per Sergi, metropolità de Tarragona. També hi assisteixen els bisbes de Barcelona, Empúries, Lleida, Girona, Saragossa i Tortosa.

Alfons IX de Lleó conquereix Càceres.

Muqatil, rei eslau de Tortosa.

Batalla de Nicòpolis. Les tropes de l’emperador Segimon I són derrotades pels turcs de Baiacet I, que consoliden el control dels Balcans.

Nou alçament a Sardenya i assassinat d’Hug III d’Arborea.

Gènova derrota Pisa a la batalla de Meloria.

Mort d’Alfons I d’Aragó, el Bataller. Aragó i Navarra se separen. Garcia V i Ramir II en són proclamats nous reis respectivament.

Revolta de Mir Geribert contra el comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, i altres conflictes feudals (1049-1052).

El conclave reunit al concili de Constança elegeix Martí V com a papa. Fi del Cisma d’Occident.

Els musulmans ocupen Cartago.

Es retiren les tropes del comte d’Armanyac.

Ermengol VII, comte d’Urgell (1153-1154).

Acord entre el comte Sunyer de Barcelona i el califa de Còrdova ’Abd al-Rahman III.

S’introdueix el sistema d’insaculació al municipi de Barcelona, completat el 1498 en la seva normativa i procediment.

Batalla de Kassel. La cavalleria francesa esclafa les milícies populars a Flandes.

Ponç III Hug, comte d’Empúries.

Hug Capet entronitza una nova dinastia a França.

’Abd al-Rahman I compra als cristians la catedral de Còrdova per tal d’aixecar en el seu lloc la Mesquita Major.

S’inicia a Navarra el regnat de la casa d’Évreux amb Joana II, filla del rei Lluís X de França i esposa de Felip III, comte d’Évreux.

Honori III aprova la Regula Bullata dels franciscans.

Ocupació almoràvit de València.

Tractat d’Alcáçovas entre Castella i Portugal, pel qual els portuguesos detenen l’exclusivitat de l’expansió vers l’orient de les costes africanes.

Assassinat de Pere I el Cruel a Montiel. Enric II de Trastàmara, rei de Castella.

Teudis atura una invasió franca de la Tarraconense.

Sisena croada, dirigida per l’emperador Frederic II.

Segona regència d’Ermessenda al comtat de Barcelona, durant la minoritat del seu nét Ramon Berenguer I.

Invasió de Catalunya per les tropes de Mateu de Foix, que defensa els seus drets al tron com a marit de Joana, filla de Joan I, en contra de Martí l’Humà.

Rebel·lió (1384-1388) del comte Joan I d’Empúries, a qui ajuden les tropes gascones del comte d’Armanyac.

Reconeixement oficial a Tudela de la Unió Aragonesa.